Tots els episodis · 2021

2144 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

337-360 de 2144
  • Entrevistes de la Justa del 11/11/2021 — 10è Novembre Literari a Sant Just: exposicions i activitats de la Biblioteca Joan Margarit, biopics, poesia, Premi Delta i Stephen King; més una mini-guia del sistema de biblioteca (CDU) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 11/11/2021 — 10è Novembre Literari a Sant Just: exposicions i activitats de la Biblioteca Joan Margarit, biopics, poesia, Premi Delta i Stephen King; més una mini-guia del sistema de biblioteca (CDU)

    Panorama general • El programa celebra el 10è Novembre Literari de Sant Just amb un ampli ventall d’activitats i la participació d’agents locals com l’Ajuntament, la llibreria «Que el llibre té», el Celler de Can Mata, el Centre d’Estudis Santjustencs, el Casal de Joves i la Biblioteca Joan Margarit. • Convidats: Sandra i Nacho (Biblioteca Joan Margarit), que presenten les propostes especials d’aquest mes i comparteixen una mirada “entre bastidors” del funcionament d’una biblioteca. Exposicions i accions a la Biblioteca Punts de llibre i exposició de cites (Irene Vallejo) • Edició pròpia de 8 punts de llibre i una exposició de làmines amb cites inspirades en el llibre d’Irene Vallejo, Manifest de la lectura. "Amb la lectura l’univers sencer ens pertany. Tenim la immensitat a l’abast dels dits." "Els relats ens ajuden a sobreviure." "Llegir pot ser un acte de resistència." • El llibre és a la biblioteca (català i castellà) i també disponible en préstec digital. Llibres sobre llibres i còmics d’autors • Taules temàtiques: història del llibre i de les biblioteques, assaigs sobre com escriure (personatges, gèneres), i «llibres sobre llibres». • Selecció de còmics basats en escriptors i obres (p. ex. Cortázar, Orwell, Philip K. Dick) i en els seus personatges literaris. Biopics literaris (cinema) • Exposició de biopics i films sobre autors/editors: Memòries d’Àfrica (Karen Blixen), L’editor de llibres, Colette, Oscar Wilde, Truman Capote, Quills (Marquès de Sade), «Màgia de les paraules» (J.K. Rowling), Jane Austen, Hannah Arendt, i la recent Mientras dure la guerra (Unamuno). • Objectiu: oferir una altra mirada a la vida i obra d’autors i autores a través del cinema. Activitats de novembre Laboratori de lectura: El joc de les faules (4–11 anys) • Activitat familiar a partir del 400è aniversari del naixement de Jean de La Fontaine: joc per crear faules a partir d’imatges, paraules i frases. • Èxit de convocatòria: places exhaurides i llista d’espera. Espai a la sala infantil amb coixins, àlbums il·lustrats i racó per inventar faules. Tertúlia amb l’autora Concha Solans (dia 18) • Trobada entorn de «Res no es té» (Premi Delta anterior), amb M. Àngels Cabré com a coordinadora. La biblioteca facilita exemplars a les persones assistents. Cal inscripció prèvia. Lliurament de l’11è Premi Delta (30/11) • Acte d’entrega a les 18 h. Premi bianual: 39 obres presentades; deliberació del jurat en curs i identitat de la guanyadora en secret fins al mateix dia. Focus en poesia • Mostra de poesia contemporània i clàssica a sala: des del poema de la investidura de Joe Biden fins a joies com El canto y la ceniza (Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva). • Objectiu: donar visibilitat i empenta al gènere poètic, sovint eclipsat per la narrativa, agrupant novetats perquè “lluïxin”. Gèneres en auge: terror, fantasia i ciència-ficció • Selecció especial de terror (arran de Castanyada/Halloween) i conversa sobre el moment dolç de la fantasia i la ciència-ficció (autoria catalana i internacional). Es destaca el Festival 42 (Barcelona) i el “boom” editorial. • Defensa de la prescripció lectora: l’acompanyament bibliotecari ajuda a trobar el títol adequat i descobrir les “bondats” del gènere. Autor del mes: Stephen King Etapes i recomanacions • Primerenca (anys 70–80): Carrie, El resplendor, Cementiri d’animals, Salem’s Lot (vampirs), La zona morta. També Misery i el cicle de La Torre Fosca (Dark Tower). Gir cap al thriller recent • Novel·les recents de to policíac/thriller: «Després» i sobretot Billy Summers. Llibres vs. cinema: la por imaginada • Debat sobre les adaptacions i la naturalesa de la por: moltes persones experimenten més angoixa llegint (per la imaginació) que veient la pel·lícula. Darrere el taulell: com s’ordena una biblioteca Vocabulari i eines • Teixell: etiqueta al llom amb la signatura topogràfica. • Narrativa: lletra N + inicial(s) de l’idioma (p. ex. E d’English) + tres lletres del cognom de l’autor/a. • «Pirulo»: nom col·loquial del mòdul vertical d’expositor a la sala. Classificació Decimal Universal (CDU) • Sistema numèric per a no-ficció: cada número identifica una matèria i es pot afinar amb codis entre parèntesis. • Exemple: 9 = Història; 9(46) = Història d’Espanya; 9(46.71) = Història de Catalunya. Música i cinema • Música en CD amb codi numèric: p. ex. 520 = bandes sonores; 2 = pop-rock; 3 = clàssica. • Cinema en DVD ordenat per les tres primeres lletres del títol. Consell per a usuaris • Amb unes nocions bàsiques de CDU i signatura, és fàcil orientar-se, però la interacció amb el personal ajuda a fer cerques creuades i descobrir fons relacionats. Cas pràctic i clubs de lectura • Exemple de signatura: Sally Rooney en anglès → N + E + ROO. • Lots de lectura per a clubs: 1 exemplar de biblioteca + 25 per al club (cas de «On ets, món bonic»), i circulació interbibliotecària quan cal. • Recomanació de la col·lecció Petits Plaers (Viena Edicions): traduccions cuidades, disseny exquisit i títols breus com «Una vila a Florència». Cloenda • Compromís de tornar amb una sessió específica sobre vocabulari bibliotecari i CDU per ajudar els usuaris a “llegir” millor les premses, teixells i signatures de la biblioteca.

  • Entrevistes de la Justa del 11/11/2021 — 44a Cursa de Cars de Coixinets: protocols Covid, horaris i 109 inscrits; tertúlia tècnica amb corredors; i espai de llibres amb Jordi Benavente - episode art
    Entrevistes de la Justa
    30'

    Entrevistes de la Justa del 11/11/2021 — 44a Cursa de Cars de Coixinets: protocols Covid, horaris i 109 inscrits; tertúlia tècnica amb corredors; i espai de llibres amb Jordi Benavente

    Cursa de Cars de Coixinets: estat i novetats de la 44a edició Punts clau • 109 cars inscrits (2019: 118), bon nivell de participació malgrat els entrebancs previs. • Mesures Covid: el públic i els equips a boxes hauran de portar mascareta en tot moment. Els corredors no la porten durant la baixada (van amb casc), però han de dur-la a la butxaca per posar-se-la en arribar. • Funcionament habitual: mateixes franges i categories. > "El funcionament de la cursa serà el de sempre, amb els mateixos horaris i categories." • Horaris: - Dissabte: verificacions 9:30; cronos a les 12:30, 16:00 i 16:45. - Diumenge: concentració a boxes a les 9:00 i sortida per categories. • Categories: - Mixta: 13 cars (2019: 9) - Fèmines: 8 (2019: 9) - Cadet: 5 (graella completa de 5, tirades repetides entre ells) - Seniors Masters: 35 (2019: 31) - Veterans: 17 (2019: 16) - E20 i Pre-E20: 18 (agrupades enguany) • Logística i circuit: - 630 bales de palla (330 ja arribades). L’Esplai les embala i munta el circuit; es tanca del tot dissabte al matí. - Organització: 12 persones de nucli + voluntariat (control: 15 dissabte, 20 diumenge; control tècnic i crida a boxes). • Serveis i difusió: - Barres: al parc de Can Freixas (per descongestionar el circuit) i a boxes (pista de bàsquet). - Speaker: veu femenina, Núria García (a l’arribada). - Retransmissió: directes de semifinals i finals a Instagram de Cars de Coixinets; vídeo oficial per Montserrat Ribes i equip. "El públic haurà d’anar amb mascareta tota l’estona; els corredors, quan arribin, se la posaran per carregar i tornar a pujar." Tertúlia amb corredors: Carles i Lua Tornada i sensacions • Carles torna a competir després de 15–16 anys; Lua és més assídua (només va faltar l’any de pandèmia). • Més que nervis, respecte a la cursa i al ritme de competició. Tècnica, rols i seguretat • Repartiment de rols: conducció vs córrer; cal comunicació per decidir qui frena a cada corba. • Evolució dels frens (davanter/darrere) i tècniques antigues (rascar amb bamba o palets laterals) vs sistemes actuals. • El “saltar” a les corbes pot ajudar o frenar el car: cal calcular inèrcies i traçades. > "Has de tenir un punt d’inconsciència... però també càlcul i paciència." Fèmines i estratègia • Categoria més tranquil·la i tècnica: menys enganxades, més cura en la traçada i l’entrada tancada a la primera corba. • Importància de paciència i càlcul: frenar una mica a la primera corba dona avantatge a la segona. • Anècdota del car de les “mamis”: unitat molt competitiva, dissenyada per un matemàtic, que accelera i s’envala molt. Posada a punt i material • Proves prèvies lleugeres (pàrquing, revisar frens i elements bàsics). • Intercanvi de cars entre equips (canvi de sensacions: pes, estabilitat vs velocitat i inèrcia). Espai de llibres amb Oriol Saneuja Novembre Literari a Sant Just • Desena edició amb l’objectiu d’animar a llegir i implicar la gent en lectures de tots els gèneres. Llibre destacat: Jordi Benavente — "Tots els focs, totes les pistoles" • Format: 45 microrelats en 75 pàgines (segle petit i alternatiu: Leonard Montaner Editor, Palma). • Estil: llenguatge “matemàtic, geomètric, escultòric”; minimalisme extrem: cada paraula és justa i necessària. "No es pot treure ni posar res sense perdre el sentit." Parallels i defensa del format breu • Paral·lel amb el cinema de curtmetratge (Juanjo Jiménez, “Tres”): activisme del curt, intensitat i precisió. • Llibres curts ≠ menys feina: al contrari, exigeixen més treball de condensació i precisió (com escriure un correu molt fi: evitar ambigüitats). • Lectura amb relectures possibles: relats concentrats que admeten múltiples capes d’interpretació, ús de metàfores i imatges (com les muntanyes per mirar temes des d’un altre prisma). "El que hi ha allà escrit és la concentració màxima del que es volia explicar."

  • La Justa del 11/11/2021 — Sant Just avui: notícies locals, portades dels diaris (salut, economia i clima) i prèvia de la cursa de cars de coixinets - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 11/11/2021 — Sant Just avui: notícies locals, portades dels diaris (salut, economia i clima) i prèvia de la cursa de cars de coixinets

    Resum general Programa magazín amb un to informatiu i de proximitat. A la primera hora es repassen les notícies del municipi de Sant Just Desvern, incloent activitats del Novembre Literari, propostes culturals i esportives. Tot seguit, s’analitzen les portades dels diaris Ara, La Vanguardia i El Periódico amb focus en temes de salut, economia, clima i esport. Es tanca l’hora amb un avanç de la prèvia de la 44a cursa de cars de coixinets que s’abordarà a la segona hora, i amb pauses musicals destacades. "Fins la una serem aquí amb vosaltres." Temes principals Notícies locals de Sant Just Activitats del Novembre Literari a la Biblioteca Joan Margarit (laboratori de lectura “El joc de les faules”, 400 anys de Jean de La Fontaine; places exhaurides amb llista d’espera). Presentació del llibre “El Bosque Mágico” (contes populars russos adaptats per Oksana Acosta i Karen Díaz) al Casal de Joves, amb música en directe, titelles i pallassos. Primera matinal de muntanya de la CEA Joves (19,5 km, +1.300 m, ~7 h) al Parc Natural del Cadí-Moixeró; requisit d’edat (18–35), inscripció i llicència temporal si no s’està federat. Concert a l’Ateneu: la coral jove Som Night (Musicorum) presenta “Cançons escrites per ser feliç”, amb obertura del cor Coratgio (joves veus femenines de Sant Just). Portades de premsa Diari Ara • Salut: l’oli de palma afavoreix les metàstasis; investigació de l’IRB sobre el seu component principal. • Economia: debat sobre el concert econòmic i l’infrafinançament; Pujol nega haver-hi renunciat. • Acció exterior: el Govern obrirà noves delegacions tot i l’amenaça judicial; polèmica per la partida pressupostària. • Clima: EUA i Xina actuaran conjuntament per reduir emissions. • Infraestructures: empresariat reclama el corredor mediterrani 25 anys després. • Cultura: 200 anys de Dostoievski i noves traduccions/relectures. La Vanguardia • Pensions: Brussel·les obliga Espanya a ampliar el període de càlcul; possible tensió a la coalició. • Cultura: Premi Cervantes per a Cristina Peri Rossi. • Infraestructures: clam empresarial pels retards del corredor mediterrani. • Clima: pacte EUA–Xina per frenar la pujada de temperatures. • Salut: reaparició de pneumonies amb Covid i grip. • Esports: cas PSG — detinguda una jugadora per la pallissa a Keira Hamraoui (rivalitat esportiva). El Periódico • Internacional: crisi de migrants a la frontera Bielorússia–Polònia (crònica in situ). • Infraestructures: corredor mediterrani incomplet el 2025; empresaris denuncien retards. • Clima: anunci del pacte EUA–Xina a la COP de Glasgow. • Pensions: Brussel·les exigeix més anys de vida laboral a canvi de fons. • Política social (Catalunya): dimiteix el gerent de serveis socials per irregularitats. • Cultura: Cristina Peri Rossi, Premi Cervantes. Avanç segona hora Prèvia de la 44a cursa de cars de coixinets: conversa prevista amb una membre de l’organització (Iona Palau Rivera) i dos participants de la ràdio (Lua López – categoria de fèmines, Carles Rius – veterans). Expectació per la previsió del temps i impacte potencial en la cursa. Música i transicions Oques Grasses – “Està guai”. Santana – “Maria Maria”. Fragments d’altres peces com a fons de pausa. Punts clau Salut i alimentació: impacte de l’oli de palma en la metàstasi. Economia i pensions: pressió de Brussel·les per reformes del càlcul. Clima: cooperació EUA–Xina com a moviment rellevant a la COP. Infraestructures: urgència del corredor mediterrani. Cultura local: impuls del Novembre Literari i activitat coral. Esport local: focus en la cursa de cars de coixinets i en la previsió meteorològica.

  • Empanada Cultural del 10/11/2021 — Especial espanyol: Tres (Out of Sync), Nada (Laforet/Stassi) i el retorn d’Historias para no dormir (Sitges 2021 → Amazon) - episode art
    Empanada Cultural
    1h

    Empanada Cultural del 10/11/2021 — Especial espanyol: Tres (Out of Sync), Nada (Laforet/Stassi) i el retorn d’Historias para no dormir (Sitges 2021 → Amazon)

    Panorama general de l’episodi • Especial dedicat a tres recomanacions espanyoles (cinema, còmic i sèries), estirant l’energia del Festival de Sitges 2021 i el seu aparador de talent local. • To lúdic i crític a la vegada: s’eviten estereotips i es posa el focus en la qualitat i la originalitat de les propostes. • Avís de “producte nacional” amb sensibilitat: es parla d’“espanyol” en clau cultural, no partidista. • Extra promès al final i recordatori sentimental a Jordi Dan. Cinema — Tres (Out of Sync), de Juanjo Jiménez Per què destaca • Film original i hibrid (autor/genre) que circula entre Venècia (perfil més d’autor) i Sitges (fantàstic i terror). • Guardonada a Sitges amb el Méliès d’Argent. Context: els Méliès són els premis europeus del fantàstic (una mena de “Champions” del gènere) que qualifiquen cap al Méliès d’Or. • Director: Juanjo Jiménez, conegut pel curt Timecode (Gaudí i Goya; nominació a l’Òscar; Palma d’Or al curtmetratge a Cannes; Premi del Cinema Europeu). Amb Tres recupera el llarg amb ambició d’“òpera prima 2.0”. De què va (sense espòilers) • Protagonista: Marta Nieto (paper d’altura, gairebé un “one-woman show”). Interpreta C, una dissenyadora de so que comença a percebre el so amb retard respecte a la imatge. • L’efecte de “desincronització” s’accentua progressivament (segons → minuts), convertint-se en una metàfora d’identitat i trauma: el món íntim i el fantàstic dialoguen. • Comparatives estètiques: ecos de El cel sobre Berlín (Wim Wenders) i En la ciudad de Sylvia (José Luis Guerin), on escoltar/observar l’entorn esdevé poètica narrativa. Apunts • Miqui Esparbé fa de company de feina “bonhomiós”; correcte, però la pel·lícula és clarament de Nieto. • Títol internacional: Out of Sync; data d’estrena comercial (ESP): 5 de novembre. Clau: Tres funciona com a thriller d’idees i com a retrat emocional d’una dona que busca el seu centre, fent servir el llenguatge del so com a dispositiu narratiu i simbòlic. Còmic — Nada, de Claudio Stassi (adaptació de Carmen Laforet) Context i to • Adaptació de la novel·la clàssica (1945) de Carmen Laforet realitzada per Claudio Stassi (autor i dibuixant), feta en ple confinament. El tancament impregna el traç i el ritme amb claustrofòbia i angoixa. • Barcelona de postguerra com a espai físic i mental: pisos foscos, fusta envellida, pols cromàtica; a fora hi ha una llibertat incipient i bohemia que contrasta amb la família. Trama i personatges • Andrea (orfe) arriba a Barcelona per estudiar i entra en un pis familiar ple de tensions: àvia (cohesiona), tiets (Juan —maltractador—, Román —músic bohemi—, Angustias), Glòria (pèl-roja magnètica), Ena (amiga/charxa exterior). • Temes: feminitat atrapada en l’àmbit domèstic, maltractament (familiar), despertar amorós i creixement entre cops psicològics. "De la casa de la calle Aribau no me llevaba nada. Al menos así lo creía entonces." Dibuix i paleta • Colors molt cuidados: interiors en marrons/sèpies/blau fosc; el món universitari i bohèmia il·luminen; Glòria (pèl-roja) trenca visualment la penombra, quasi com una icona (Rita Hayworth en la foscor). Punts forts i febles • Forts: atmosfera opressiva, ús del color, final tràgic ben resolt. • Febles: excés de monòlegs interiors (pàgines amb “vinyeta + paràgraf”), i alguna traducció estranya (ús reiterat de “Jo/Yo”). • Secció-joc divertida: “Frase dels 40 o del segle XXI?” per evidenciar com certs diagnòstics urbans ressonen avui. Clau: una adaptació sentida i efectiva que, tot i alguna rigidesa literària, transmet l’angoixa postbèl·lica i el recorregut íntim d’Andrea amb un pols visual notable. Sèries — Historias para no dormir (Amazon Prime Video, 2021) Del Chicho showman al Chicho del terror • Recordatori del geni Narciso Ibáñez Serrador: del popular 1, 2, 3… responda otra vez (sàtira amable de l’Espanya rància) a Mis terrores favoritos i Historias para no dormir. • El carisma “Hitchcock ibèric” del Chicho —presentacions amb humor negre— és part de l’ADN que es recupera. La nova temporada (4 capítols/remakes) • Producció impulsada pel fill, Alejandro Ibáñez. • Reincorporació de la icona Chicho via Carlos Santos (mimesi de veu i gest impecable). Capítols destacats • Freddy (Paco Plaza) — El més reeixit. Thriller meta situat a la movida madrilenya, entre rodatges i tècnics punk. Homenatge que transcendeix la reverència: retrat de l’èxit i les seves misèries, dependència i doblez. • El doble (Rodrigo Sorogoyen) — Un Black Mirror espanyol: en un futur proper pandèmic, comprar-se un “doble” per viure en paral·lel obre un joc d’identitats duplicades (amb David Verdaguer i Vicky Luengo). • El asfalto (Paula Ortiz) — Relectura del clàssic del 1966 (home que s’enfonsa a l’asfalt) cap al present dels riders. Bona idea teòrica, però posada en escena irregular i menys punyent que l’original. Recomanació • Veure la temporada nova i, si es pot, recuperar els capítols clàssics (ja a Prime), assumint el tempo televisiu d’època. Clau: una posada al dia respectuosa i tendra amb Chicho que brilla sobretot amb Freddy, i que manté viu el seu llegat entre el popular i el macabre. Idees clau (takeaways) • Tres (Out of Sync): ús del so com a metàfora d’identitat/trauma; gran Marta Nieto. • Nada: adaptació atmosfèrica i cromàtica d’un clàssic; temes que ressonen avui. • Historias para no dormir: retorn amb plomes d’altura (Plaza, Sorogoyen, Ortiz); Freddy com a cim. "Bona nit i feliç insomni."

  • Veus Parròquia del 10/11/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: Mediterráneo, Open Arms i la frontera europea externalitzada - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 10/11/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: Mediterráneo, Open Arms i la frontera europea externalitzada

    Tema central Contrapunt entre hostilitat institucional i hospitalitat humana a partir del film Mediterráneo (sobre Open Arms a Lesbos). El programa articula el debat en tres eixos: El rescat com a imperatiu ètic enfront de la hostilitat de guardacostes i burocràcies. La responsabilitat dels estats i de la Unió Europea en les causes (guerres, comerç d’armes) i en la externalització de fronteres. La dimensió humana dels rescatadors, els costos familiars i el paper dels mitjans. "Jo he rebut ordres... la responsabilitat és del que m'ha donat l'ordre" — evocació de la banalitat del mal (Hannah Arendt). La pel·lícula Mediterráneo (sinopsi i temes) Sinopsi breu Tardor 2015: Òscar (Eduard Fernández) i Gerard (Dani Rovira) viatgen a Lesbos impactats per la imatge d’un nen ofegat. Davant milers de persones que fugen de la guerra i creuen la Mediterrània, organitzen rescats i suport al desembarcament. El viatge transforma les seves vides i visibilitza l’abisme entre hostilitat i hospitalitat. Eixos destacats del film Rescatadors vs. guardacostes: voluntaris amb gran humanitat i responsabilitat vs. impediments institucionals que prioritzen el tancament de fronteres. Banalitat del mal: l’obediència cega a ordres deslliga la responsabilitat moral sobre vides en risc. Dramaturgia realista: escenes de llançaments a l’aigua, armilles falses, part en arribar a costa — la pel·lícula suggereix que la realitat pot ser encara més crua. Polítiques i responsabilitats Estats i UE: anar a l’arrel Acabar amb les guerres i abordar interessos d’energia i comerç d’armes que alimenten conflictes. Conseqüències: morts al mar, campaments deshumanitzats, destins incerts per a molts. Externalització de fronteres Europa trasllada el control migratori a països del nord d’Àfrica (i d’altres sense fronteres amb la UE) a canvi de fons de cooperació o acords comercials. Mecanismes: acords de readmissió, centres de detenció, deportacions — sovint amb opacitat i ombra jurídica que afavoreix la impunitat davant abusos. Exemples recents: pressió a Polònia des de Bielorússia; fronteres que comencen abans de Ceuta i Melilla. "Podem dir que... Europa transfereix la seva hostilitat al migrant a països on la figura del migrant irregular no ha existit mai". Open Arms i el rescat Open Arms continua sent imprescindible: aturar-se seria “perdudíssim”. Però el rescat no hauria de recaure només en voluntariat; hauria de ser política d’estat i de la UE. Perfils i formació necessaris: • Rescat aquàtic amb gran força física i mental • Metges i infermeria per a emergències (inclòs partos d’urgència) • Psicòlegs i treball social per a l’acollida • Assessorament legal per a tràmits i integració Dimensió humana dels rescatadors Lideratge d’Òscar: dedicació total al rescat com a fi vital. El company amb família: tensió entre missió i responsabilitat familiar; esgotament emocional. La filla d’Òscar: voluntat d’implicar-se malgrat la por del pare; reconciliació i reconeixement de deutes emocionals. "Veus la pel·lícula, t’impacta... però després te’n vas a casa i tens un bon sopar" — crida a no anestesiar la consciència. Mitjans de comunicació i opinió pública Fotoperiodisme i reportatges: imprescindibles per informar, però patim saturació i consum de notícies efímer. Cal presència sostinguda als territoris per moure consciències i evitar la banalització de la tragèdia. Públic i recomanació Recomanable per a públic jove i adult; no recomanada per a menors de 12 anys per la duresa d’algunes escenes. Idees clau La hospitalitat és acció, no només sentiment: salvar vides és un deure humà i polític. La banalitat del mal mostra com l’obediència pot deshumanitzar decisions quotidianes. La externalització de fronteres crea zones d’ombra jurídica i desplaça la responsabilitat d’Europa. Els mitjans han de persistir perquè la compassió es transformi en responsabilitat col·lectiva.

  • Entrevistes de la Justa del 10/11/2021 — Retorn a la presencialitat, nova seu i crida a voluntariat: Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran d’Esplugues - episode art
    Entrevistes de la Justa
    34'

    Entrevistes de la Justa del 10/11/2021 — Retorn a la presencialitat, nova seu i crida a voluntariat: Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran d’Esplugues

    Panorama general de l’episodi Què hi trobaràs • Obertura musical i una falca promocional breu. • Entrevista central amb l’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran d’Esplugues: balanç del període digital, retorn a la presencialitat, canvi d’espai, programació de conferències i crida a voluntariat i relleu. • Tancament amb agraïments i una cançó dedicada a la ràdio. Aula d’Extensió Universitària: del digital al retorn presencial Balanç del curs online i aprenentatges clau • Durant la pandèmia van crear un canal de YouTube i van completar 32 conferències setmanals, amb 4.700 visualitzacions i més de 1.200 hores de reproducció: un èxit per mantenir el caliu i la continuïtat. • Valor afegit detectat: la virtualitat funciona, però “falta la part humana” de la trobada setmanal, el contacte amb el ponent i el diàleg amb els companys. "La gent estava desitjosa de tornar-nos a veure; el virtual està molt bé, però falta la part humana." Retorn a la presencialitat i canvi de seu • La residència on hi havia l’auditori habitual manté restriccions; per això les conferències es fan ara a l’IES la Mallola: sala àmplia, ben equipada i amb capacitat ajustada a les mesures actuals. • El retorn ha estat positiu: el primer dia van superar les 60 cadires previstes i van arribar a unes 70 assistències. Programació i criteris de selecció de ponents Primera sessió i exemple de “bon ponent” • Inici de temporada amb Imma Fontanals (Història de l’Art) sobre Klimt i Rodin. Posen en valor l’empatia i la capacitat de connectar amb el públic, a més del rigor. "No busquem gent que només llegeixi i passi un PowerPoint, sinó qui et faci viure el que explica." Agenda destacada (novembre–desembre i inici de gener) • Toni Arbonés: viatge al Tíbet i l’enigma de Zhang Zung. • Dolors Bramont (Art islàmic, UB): “Abans vam ser moros que catalans” (Al-Àndalus a Catalunya). • Joan Roura (TV3): 20 anys d’errors entre Egipte i l’Afganistan (des de 2001). • Albert Casas (catedràtic de Geologia, UB): calor intern de la Terra i volcans. • Lozano Winterhalder (medi ambient): crisi i sostenibilitat. • Pere Andreu Geriot (divulgador musical): música de Nadal al Barroc. Criteris per triar ponents • Coneixement expert i rigor professional. • Presència escènica i empatia per fer participar el públic. • Referències prèvies i combinació d’“habituals de capçalera” amb nous talents. Públic, activitat i comunitat Perfil i volum • 150–160 socis aproximadament; assistència setmanal creixent. • Predomini de dones (~70%), un patró generalitzat en moltes entitats culturals. • Ritme habitual: 32–33 conferències/any (segons festius); acumulen prop de 300 conferències en 11 anys. Activitats complementàries • Sortides culturals (dia sencer i matinals): exposicions, rutes modernistes, museus i visites guiades (p. ex., sortides previstes a Olot, Vic i Casserres, pendents de recuperar). • Horari de les sessions: dijous, 18:00–19:30. Relació amb el soci i millora contínua • Comunicació via correu abans i després de cada sessió per recollir feedback. • Tracte proper i comunitari a l’entrada i sortida: comentaris espontanis que ajuden a ajustar programació i ponents. Crida a voluntariat, relleu i valor de la gent gran Necessitats organitzatives • Demanen implicació per a: captació i agenda de ponents, difusió i cartelleria, relació institucional, gestió de socis i administració. • Preocupació compartida al món associatiu: manca de relleu i juntes que s’“endureixen” amb el temps. "Si no enredem més gent, això s’acaba —per una raó biològica." Contra l’edatisme: capacitat i experiència • Reivindicació del talent i l’experiència de les persones grans, trencant clixés i tòpics. • Les noves incorporacions aporten idees fresques i innovació (l’experiència del període telemàtic n’és un bon exemple de resiliència i adaptació). Com participar i què esperar Contacte i accés • Correu de contacte: [email protected]. • Reben i informen en persona: dijous a partir de les 18:00 a l’IES la Mallola. La primera conferència és gratuïta per animar noves altes. Assistència prevista i logística • Objectiu de mantenir-se entre 60 i 80 persones per sessió segons capacitat i meteorologia. • La propera sessió (Tíbet) manté expectatives d’alta participació i conexió amb el públic. Anècdota i tancament Com s’hi va sumar el Pere • Va assistir com a públic puntual, es va anar repetint i va acabar col·laborant; ara és vocal i peça clau en l’organització. • Humor i complicitat a l’estudi: “Necessitem molts ‘Peres’”. Cloenda musical • Agraïments a la ràdio com a companyia diària i com a altaveu de la cultura local. • Tancament amb la cançó “La ràdio” de Diango.

  • La Justa del 10/11/2021 — Notícies locals i Meteo Sant Just · Entrevista a l’Aula d’Extensió Universitària · Loop Barcelona a La Pedrera · Frases fetes de guerra i pau - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 10/11/2021 — Notícies locals i Meteo Sant Just · Entrevista a l’Aula d’Extensió Universitària · Loop Barcelona a La Pedrera · Frases fetes de guerra i pau

    Resum general Magazine informatiu de 3 hores amb obertura musical i sumari de continguts, una primera hora de notícies locals i portades, la previsió del temps amb Carles Riu, una entrevista a membres de l’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran, un bloc de cultura amb la proposta de LOOP Barcelona a La Pedrera i, per tancar, un espai de llengua sobre frases fetes de guerra i pau. "La millor defensa és un bon atac" — una de les expressions que es comenten al tram final Destaques • Notícies i portades: repàs a l’actualitat del municipi i als titulars de l’Ara, La Vanguardia i El Periódico. • Meteo Sant Just: estat del cel gris i plugims a primera hora; seguiment sota l’etiqueta #MeteoSantJus. • Entrevista: Frederic Piqué i Pere Cano (Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran) expliquen el retorn a les conferències presencials aquest novembre. • Cultura: recomanació de la Glòria Conesa de visitar LOOP Barcelona a La Pedrera, una mostra d’imatges en moviment en format híbrid (presencial i en línia). • Llengua i cultura popular: l’Oriol Lluc desmunta l’origen i els matisos d’expressions com "amb qui no va a la guerra no hi ha amor", "de terra fa sa guerra" i "la millor defensa és un bon atac". Música que sona • Obertura amb referència a "Summer Days" (Martin Garrix, amb Macklemore i Patrick Stump/Fall Out Boy). • Peça en antena: "Glorious" (esmentat com Miquelmur/Macklemore i Skylar Grey). Temes principals, ben estructurats 1) Notícies locals i portades • Titulars del municipi amb la Lua López i context de serveis locals, agenda i incidències. • Premsa del dia: portades i línies editorials de l’Ara, La Vanguardia i El Periódico per posar l’actualitat en context. 2) Previsió del temps (Carles Riu) • Tendència: cel gris i precipitacions febles d’entrada; evolució pendent per a les properes hores. • Seguiment: etiqueta #MeteoSantJus per actualitzacions. 3) Entrevista: Aula d’Extensió Universitària (gent gran) • Protagonistes: Frederic Piqué i Pere Cano. • Clau: retorn a les conferències presencials al novembre; objectius, temàtiques i participació. 4) Cultura: LOOP Barcelona a La Pedrera • Proposta de Glòria Conesa: mostra dinàmica d’imatges en moviment a La Pedrera. • Accés: format híbrid amb opció en línia. 5) Llengua: frases fetes sobre guerra i pau • Expressions: "amb qui no va a la guerra no hi ha amor", "de terra fa sa guerra", "la millor defensa és un bon atac". • Contingut: orígens, significats, contextos d’ús i interpretacions actuals. Nota sobre la cronologia • S’ha evitat marcar com a secció el sumari inicial; els temps indiquen l’inici real dels blocs. • Els temps de la 2a i 3a hora són orientatius basats en l’horari anunciat (cada hora comença aproximadament als segons 3600 i 7200, respectivament).

  • Just Blues del 9/11/2021 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 9/11/2021

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 9/11/2021 — De John Ford a Satyajit Ray: “Missió en 10 dades”, “El ventre del mar”, “Tres” i el muntatge amb Anastasi Rinos Martí - episode art
    Cinema sense condicions
    54'

    Cinema sense condicions del 9/11/2021 — De John Ford a Satyajit Ray: “Missió en 10 dades”, “El ventre del mar”, “Tres” i el muntatge amb Anastasi Rinos Martí

    Introducció i presentació • Programa: Cinema sense condicions (Ràdio d’Esvern) • Format del dia: primera part amb estrenes/actualitat i un clàssic; segona part, entrevista llarga amb l’editor i director Anastasi Rinos Martí. Clàssic de la setmana: John Ford — “Missió en 10 dades” (The Horse Soldiers, 1959) Context i mirada sobre Ford • Idea clau: John Ford és sovint mal interpretat com a “director de westerns”, però el seu cinema és molt més ric i emocionalment dens. • Sostingut pel “corrent intern d’emocions” entre personatges; fins i tot amb actors de registre limitat, Ford n’extreu moments de veritat. "Em dic John Ford i faig pel·lícules de l’Oest" (discurs de l’Òscar honorífic) La pel·lícula • Basada en fets reals de la Guerra de Secessió i en la novel·la de Harold Sinclair. La missió (sabotejar vies i dipòsits) funciona com a excusa dramàtica per explorar personatges. • Repartiment: John Wayne (John Marlowe), William Holden (capità metge), Constance Towers (Hannah Hunter). • Temes: - Antimilitarisme complex: protagonistes no “de carrera”, amb aversiona la guerra. - Llicències històriques (p. ex. referències a Andersonville fora de temps) i tractament sense happy end: la relació Wayne–Towers queda truncada; Holden manté el seu codi ètic mèdic. • Posada en escena: fotografia de William Clothier, grandària visual i set pieces (p. ex. Newton Station, cadets a “New Market”). “Jo no volia aquesta violència” (Wayne) — “Per això em vaig fer metge” (Holden) Comparatives i digressions útils • Sam Peckinpah: representació de la violència (càmera lenta, coreografia tràgica a Grupo Salvaje) amb discurs ambivalent entre denúncia i fascinació estètica. • Parallels amb Eastwood: mirada propera a les persones més que a la tesi política; complexitat per fer-ne lectures simplistes. Recomanacions i cartellera Cicle Satyajit Ray a la Filmoteca • Reivindicació del mestre indi en cicle de 15–16 títols (inclosa la Trilogia d’Apu). "L’home que no ha vist cap pel·lícula de Satyajit Ray és com si no hagués vist ni el sol ni la lluna" — Akira Kurosawa • Clau: cinema humanista que, malgrat la distància cultural, connecta amb conflictes universals i perennes. “El ventre del mar” (Agustí Villaronga) • Drama poètic basat en el naufragi de la fragata francesa Méduse (1816) a la costa del Senegal. • Música extraordinària (Marcús JGR) i fotografia notable (Joan Maria Civit). Guardonada a Màlaga amb 5–6 premis (inclosa millor música). • Metratge abreujat (72’): cinema intens i essencial — recomanació explícita de no perdre-se-la. “Tres” (Juanjo Jiménez) • Premissa potent: una editora de so comença a percebre el món desincronitzat; el film juga amb retard/avanç del so vs imatge. • Interpretació de Marta Nieto (gran treball). • Lectura crítica: malgrat el plantejament, el to és fred (quasi bressonià) i distant; interessant com a reflexió sobre el so — sovint infraestimat malgrat ser “mitja pel·lícula”. Entrevista a Anastasi Rinos Martí Inicis i formació • Aprenentatge autodidacta i a l’Escola Eixalà (Miquel Porter Moix), passos inicials al muntatge com a meritori. • Primer xoc de plató als Estudis Balcázar (Esplugues): descoberta vocacional del rodatge (westerns, solvència de Joan Bosch). Amb Bigas Luna: “Bilbao” i recepció • Entrada amb Bigas després de curts i obres amb Bellmunt. Aprendre junts en el procés. • “Bilbao”: impacte internacional, Marco Ferreri la compra i impulsa a Itàlia (rendiment notable a taquilla). • Debat sobre l’escena polèmica (Isabel Pisano): rodatge dur però informat (no “trampa” de direcció); la veritat del fet físic al marge del rumor. Del químic al digital: eines i llenguatge • De la moviola i l’“empalmadora” al muntatge no lineal digital. • Recomanació clau: Walter Murch, En el momento del parpadeo — comprensió del pensament del muntador i la transició d’eines. • Idea central: l’important no és l’eina sinó el llenguatge cinematogràfic que el muntatge materialitza. Canvi d’indústria i autoria • Plataformes i writers’ rooms: autoria difosa; en sèries (ex. The Sopranos) molts directors sota una “bíblia” estilística. • Ritual perdut: abans respecte i litúrgia del cinema; avui accés sense complexes (avantatges i riscos). • Crítica recurrent: prevalença de efectes i acció; guions més primets i personatges menys dimensionalitzats en cert cinema industrial. Anècdotes i tancament Avanç: Paul Newman i Freixenet • Teaser: proper programa, Anastasi amb Paul Newman dirigint l’espot de Freixenet. Dennis Hopper, ADR i rebel·lia • Rodant “Reborn” (1981) als EUA: Hopper es nega a redoblar una frase “moralitzant” i exigeix l’opció contrària. Exemples vius de personalitat indomable i de l’ofici d’ADR. Miquel Porter Moix i el poder del muntatge • Record de passades clandestines en 16 mm, i valor del muntatge com a filtre narratiu que pot “mentir” i transformar el sentit. • Tesi final: el muntatge exigeix anàlisi i síntesi; l’ordre dels plans fixa l’estil i el relat. • Tancament: continuació de la conversa la setmana vinent.