
Cinema a la Gresca del 17/11/2021
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.
2144 episodis disponibles

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Visió general Programa especial d’Empanada Cultural dedicat a recomanacions espanyoles de 2021, equilibrant cinema, sèries i còmic. El to és desenfadat i crític, amb barreja de català i castellà, i una premissa clara: valorar les obres per la seva qualitat i les idees que desperten, més enllà d’etiquetes d’“espanyolitat”. "Les comentarem per la seva qualitat, per la reflexió que estimulen." Temes principals • Cinema: el thriller líric i fantàstic Tres (Out of Sync) de Juanjo Jiménez • Còmic: l’adaptació gràfica de Nada (Carmen Laforet) per Claudio Stassi • Sèries: la nova temporada d’Historias para no dormir (homenatge a Chicho Ibáñez Serrador) Cinema — Tres (Out of Sync) de Juanjo Jiménez De què va • Protagonista: C., dissenyadora de so (Marta Nieto), comença a percebre l’àudio amb retard respecte a la imatge. • High concept: un “diferit sonor” que es converteix en metàfora de la identitat i del trauma. • Títols: a Espanya, Tres; internacionalment, Out of Sync. "Cuenta la búsqueda de identidad de una mujer sin nombre." Per què destaca • One-woman show de Marta Nieto, amb una interpretació centrada i subtil. • Escriptura i posada en escena precises, sense pompositats: fantàstic d’autor amb ressò líric. • Seqüències clau de “palmades” i cronòmetre que visualitzen el decalatge creixent entre so i imatge. • Connexions cinèfiles: El cielo sobre Berlín (Wim Wenders) i La ciudad de Sylvia (José Luis Guerin) per l’escolta de veus urbanes i lectura de llavis. Context i reconeixements • Trajecte de festival: Mostra de Venècia → Sitges → sales comercials (5 de novembre). • Premi: Méliès d’Argent a Sitges (explicat com a classificatori cap al Méliès d’Or dins la Federació Europea de Cinema Fantàstic). • Autor: Juanjo Jiménez (Barcelona). Anteriorment, el curtmetratge Timecode: Palma d’Or a Cannes, Premi del Cinema Europeu, Goya i Gaudí, i nominació a l’Oscar. Apunts de repartiment • Miki Esparbé, aquí en clau de company de feina bonhomiós; correcte però limitat segons els conductors. Còmic — Nada (Carmen Laforet) per Claudio Stassi (Astiberri) La proposta • Relectura d’un clàssic de 1945, escrita i dibuixada en ple confinament. • Ambient claustrofòbic i decadent de la Barcelona de postguerra; feminitat atrapada en l’àmbit domèstic i itinerari vital d’Andrea (de l’arribada a la ciutat al pas a l’adultesa). Temes i personatges • Família disfuncional (Juan, Angustias, Román, l’àvia, Glòria…) amb violència soterrada, control i bohemia. • Contrapunt de llibertat: estudi, amistats (Anna), cercles artístics. • Motifs: maltractament familiar, primer amor, traïcions, ferides de guerra civil, classe social. Dibuix i color • Paleta molt treballada: marrons/sèpies i blaus foscos per a interiors opressius; Glòria pèl-roja com a focus cromàtic disruptiu; exteriors polsosos i bohemis amb més color. • Escenes memorables: el posat nu de Glòria, el clímax tràgic final. Punts febles • Excés de monòlegs interiors (plana/vinyeta molt carregada de text), herència de la novel·la. • Algunes rigideses de traducció (ús reiterat del “jo/yo”). Joc meta (frases 40s vs segle XXI) • El programa juga a endevinar si cites catastrofistes sobre Barcelona són del llibre o d’ara; el resultat subratlla la vigència temàtica de Nada. "No me llevaba nada… al menos así lo creía entonces." "En el barrio chino solo hay perdidas, ladrones y el brillo del demonio." Sèries — Historias para no dormir (2021, Amazon Prime Video) Context i llegat • Homenatge a Chicho Ibáñez Serrador (gènere i televisió espanyola). Recordatori del doble vessant: el showman d’“1, 2, 3…” i el autor de terror (Mis terrores favoritos, Historias para no dormir). • Nova temporada produïda amb Alejandro Ibáñez (fill), presentada a Sitges. 4 capítols com a remakes/reescriptures. Els capítols comentats • Freddy (Paco Plaza) — El millor del pack segons el programa. Thriller d’assassinats amb ventríloc i titella, ambientat a la Madrid de la movida; Carlos Santos clavat com a Chicho. Retrat de les misèries de l’èxit i ansietats creatives; participació de Miki Esparbé. • El doble (Rodrigo Sorogoyen) — Futur proper postpandèmic on et pots comprar un doble; intriga d’identitats duplicades. “Un Black Mirror espanyol” (Vicky Luengo, David Verdaguer). • El asfalto (Paula Ortiz, guió de Rodrigo Cortés) — Actualitza l’episodi de 1966 amb un repartidor-rider que queda enganxat a l’asfalt. Idea potent però execució fluixa; no transcendiria com l’original (Mingote, denúncia social). Recomanacions • Veure els remakes i recuperar els originals (disponibles també a Prime). Avis sobre ritmes/actuacions vuitanteres que poden costar, però memòria imprescindible del gènere a TV espanyola. Moments i cites que destaquen • Declaració d’intencions: "No mesclem les xurrels amb les merines… comentarem les propostes per la seva qualitat." • Sobre l’“extra” promès (Asian Film Festival): es fa teaser a l’inici, però no s’arriba a desenvolupar en el tram emès. Conclusió • Un episodi equilibrat i contundent: un film d’autor amb idea altíssima (Tres), un clàssic literari revisitat amb múscul visual (Nada) i un retorn televisiu que combina homenatge i reinterpretació (Historias para no dormir). • Missatge central: la creativitat “nacional” és plural, no estereotípica, i connecta el passat amb les inquietuds del present.

Panorama general Programa de "Veus de la Parròquia" amb quatre blocs principals: història i llegenda del Sant Crist de Lepant, el Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) i el testimoni de Sierra Leone, 125 anys de l’arribada de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària, i les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia. Sant Crist de Lepant i la Batalla de Lepant Context històric (1571) • Batalla naval al golf de Lepant entre l’Imperi Otomà i la Santa Lliga (Espanya, Malta, Nàpols, Gènova, Sicília, Venècia i Estats Pontificis), amb naus més lleugeres i ús de pólvora per part cristiana. • Comandament de Joan d’Àustria, assessorat pel català Lluís de Requesens; commemoració del 450è aniversari i institució de la festa de la Mare de Déu del Roser per Pius V. La imatge i la llegenda del Sant Crist de Lepant • A la nau capitana hi viatjava el Crist crucificat avui venerat a la Catedral de Barcelona (conegut com a “Sant Crist de Lepant”). • Iconografia: talla de fusta ennegrida pel temps i el fum; posició del cos “torsionat”. "El Sant Crist es va moure per desviar una bomba dels turcs i evitar l’impacte" • Explicació alternativa més “científica”: deformació per altes temperatures durant incendis. Culte, ubicació i tradicions • Actualment a la Capella del Santíssim (antiga sala capitular); històricament a la Capella d’Honor del centre de la girola. • Exvot d’una galera (ara al Museu Marítim); fort vincle amb pescadors i gent de mar. • Pràctiques: durant la Quaresma es baixa per a la veneració; Divendres Sant, 15 h, presideix el sermó de les Set Paraules a la Plaça de la Seu. On veure’n vestigis de Lepant • Museu Marítim de Barcelona (antigues Drassanes Reials): rèplica de la galera de Joan d’Àustria. • Convent de Montsió d’Esplugues: banderes de la nau capitana otomana (botí de guerra). • Montserrat: ofrena de la llàntia de la galera otomana a la Moreneta. El Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) Origen i evolució • Dòmon = contracció de “Domingo” i “Mundial”. Jornada instituïda el 1926 per Pius XI per recaptar fons per a missioners. • Impuls pioner: Paulina “Pericot” (grups de 10 persones que resaven i feien aportacions setmanals, inicialment per a la Xina). Del “postular” a la cooperació social • Anys 50–60: infants amb guardioles ceràmiques pel carrer; guardioles de cartró a escoles i recollida de paper de plata. • Avui: les missions treballen no només en evangelització sinó en promoció social: escoles, hospitals, pous d’aigua, centres per a dones, agricultures, etc. El cas de Sierra Leone: “Llibertat” i la presó de Pademba • Testimoni d’En Xengor Bat, protagonista del documental “Llibertat” (dir. Raül de la Fuente; produït per Missions “celestianes”), sobre les condicions a la presó de Pademba (Freetown). • Criminalització del “vagabundeig” fins i tot en menors; convivència forçada amb adults i alta vulnerabilitat. “Els obliguen a ventar-los tota la nit per mitigar la calor de la presó” • Intervenció de les missions “cel·lesianes”: accés autoritzat a Pademba des de 2013, revisions mèdiques, atenció psicosocial, activitats i aliments; campanya “Innocència entre reixes” per alliberar menors (fiances, suport legal). • Reintegració a Don Bosco Freetown: 4 centres per a menors sense sostre (també atenció a nenes abusades; se’n calculen més de 25.000 a Sierra Leone). 125 anys de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària De manicomi model a parc sanitari integrat • Orígens: hospital mental a Sant Boi (finals s. XIX). Expansió amb pavellons per a homes (1894) i dones (1913). Reputació internacional com a centre capdavanter. • Crisis i traspàs: després d’anys d’esplendor i escassetat, el 1895 arriben els Germans de Sant Joan de Déu (Benito Menni) i redrecen el centre amb noves comunitats i professionals. • Reforma i integració: als anys 70 s’inicia la reforma; 1978 integració al sistema sanitari; 1978–2009 creixement amb hospital de medicina general i, el 2009, naixement del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (integra salut mental i l’Hospital de Sant Boi). • Obertura i patrimoni: 2011 enderroc dels murs del psiquiàtric; jardins oberts amb bancs de trencadís d’aire “gaudinià” realitzats com a teràpia per interns. Ordre Hospitalària, vocació i impacte • Fundada el 1537 a Granada per Joan Ciudad (Sant Joan de Déu), protector d’infermeria i bombers. • Avui: >1.000 germans, >300 centres a >55 països, >40.000 professionals, 8.000 voluntaris i >300.000 benefactors. • Recordatori històric local: antic hospital pediàtric a la Diagonal (avui hotel), lluita contra la poliomielitis i posterior trasllat a Finestrelles (Hospital Maternoinfantil de referència). Les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia Origen del culte i primeres referències • Correcció històrica: el culte a Sant Just i Sant Pastor a la zona s’introdueix al segle IV (c. 393, per Paulí de Nola), no al XIII. • Primer document que els cita com a titulars de la parròquia: 1438 (visita pastoral). Evolució iconogràfica al temple • Retaule gòtic (compra a finals de 1590, col·locat el 1606): al centre, Mare de Déu, després substituïda per Sant Just i Sant Pastor. • Crònica de 1927: magnífic grup escultòric de Josep Tenes i Alibés (germà de mossèn Antonino), amb els sants com a nens romans, túnica curta, sandàlies, tauletes de cera i palma; expressava tendresa i innocència. Destruït l’1936. • Postguerra (1939): dues imatges individuals (nens, túnica curta; una creu i unes tauletes). Anys després es fa una còpia del grup de Tenes als tallers d’Olot, que és la que presideix avui l’altar major (més gran, factura moderna, colors pastel). Altres representacions al recinte • Dos relleus gairebé de volum a l’exterior de la porta renaixentista; representació també al rossetó. • Mosaic amb rajola valenciana a la placeta de l’església (semblant al de Tielmes, poble natal dels sants). Notes de servei • Reemissió del programa: dissabte al matí.

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama de l’entrevista Conversa amb Sergi Seguí (ERC Sant Just) sobre temes d’actualitat municipal: la 44a cursa de cars de coixinets, la nova zona verda d’aparcament, projectes d’urbanisme i habitatge, la renovació de contenidors, l’abonament de subvencions a entitats, moviments pre-electorals de cara al 2023 i el compromís feminista comarcal. 1) Cursa de cars de coixinets (44a edició) • Retorn molt celebrat d’una activitat emblemàtica i identitària del poble. • Presència de públic a les corbes, amb ús de mascareta tot i ser a l’aire lliure, viscuda com a mesura assumida per tothom. • Valor social: retrobada comunitària i pertinença. Experiència familiar positiva. "Evidentment, amb el públic a les corbes és molt millor, només faltaria." 2) Zona verda d’aparcament al Barri Centre (inici gener 2022) Origen i desplegament • Proposta impulsada per ERC des del 2015; durant el govern anterior es van fer els tràmits administratius: taxa, preus, maquinària, excepcions per a vehicles menys contaminants. • El govern actual ha esperat a abaratir les ordenances 2022 per implantar-la. Objectius i mesures complementàries • Rotació prioritzant el veïnat del Centre i responent a la pressió d’aparcament (també a les Basses de Sant Pere i entorns de l’Escola Montserrat, afectats per treballadors de Porta Diagonal). • Alternatives i comunicació: ús de l’Aparcament del Mil·lenari amb descomptes comercials; manteniment de zona blava a carrers clau per afavorir el comerç local. Cal millorar la informació ciutadana. "He pagat 30 cèntims d’aparcament" (amb tiquets de descompte després de compres al Centre). 3) Urbanisme i habitatge Nous pisos entre Can Mèric i l’Institut de Sant Just • Projecte de planejament vigent des dels anys 2000: 90% privats i 10% d’habitatge de protecció oficial (HPO). • Revisió tècnica: actualització a normativa actual (p. ex., separació d’aigües pluvials i aigües residuals), sense canviar el planejament però actualitzant-lo. • Reubicació de sostre edificable previst prop del pont de Campedrosa (entrada del Parc Natural), evitant impactes innecessaris. • Gestió de l’HPO via Promunça i en règim de lloguer, seguint la línia històrica municipal. 4) Renovació de contenidors i seguretat viària • Nous contenidors de més capacitat i càrrega per la dreta del camió han forçat canvis d’emplaçament. • Queixes veïnals per proximitat i, sobretot, risc de visibilitat en passos de vianants i encreuaments quan s’hi aparca on abans hi havia bateries. • Proposta: recuperar la lògica "motos–contenidors–vehicles" per millorar la visibilitat i reduir riscos. • Es demana evitar l’enfocament de prova–error en una qüestió amb obra civil que genera molèsties; cal planificar bé i corregir ràpid els punts detectats. "La ciutadania vol el servei el més a prop possible… però ningú ho vol tenir a sota de casa." 5) Subvencions 2021 a entitats • Encara hi ha pagaments pendents; es reclama agilitat per abonar abans del 31 de desembre. • Sense cobrament 2021, les entitats no podran justificar despeses abans del 31 de gener, comprometen subvencions 2022. 6) Escenari polític (municipals 2023) • El regidor no adscrit Quico Ferrer prepara candidatura per unificar l’espai convergent a Sant Just. • ERC no ha rebut cap proposta i remarca que el seu espai polític no és el convergent. 7) Feminisme comarcal i agenda • "Festa lila" al Prat de Llobregat: els 31 municipis del Baix Llobregat i L’Hospitalet declarats municipis feministes (impuls de mocions d’ERC, amb suport transversal). • Presències institucionals: Maica Imerich, Raquel Sanz i Tània Verge; intercanvi d’experiències i projectes municipals. • Agenda: directe a Instagram de l’Ajuntament (23/11) amb les advocades Auca Triller i Clara Micolau del servei d’assessorament legal gratuït per a dones, en col·laboració amb Dona i Empresa. Idees clau • Zona verda: en marxa a inicis de gener 2022, amb preus ajustats i orientada a la rotació veïnal. • Contenidors: cal reubicar amb criteris de seguretat viària; evitar la prova–error en decisions d’obra civil. • Habitatge: 10% HPO gestionat per Promunça en lloguer; actualització de planejament i protecció d’entorns naturals. • Subvencions: urgència per abonar 2021 i permetre justificacions dins termini. • Feminisme: declaracions municipals, xarxa comarcal activa i serveis d’atenció i assessorament a dones.

Panorama general Programa magazín de 10 a 13 h amb blocs d’actualitat, entrevista, cultura i llengua. Els temes del dia passen per l’agenda local (Novembre Literari, 25N, “Destapes Sant Just”), notícies i portades (pressupostos i CUP, sanitat, esports), el temps (setmana estable i sol; canvis la vinent), entrevista política municipal (ERC) amb focus en zona verda d’aparcament, habitatge i contenidors, una ruta cultural a la Seu Vella de Lleida, i la segona part de frases fetes sobre “pau” i “guerra”. "El sol dominarà... però atenció: la setmana vinent tornaran els núvols i les precipitacions" — Carles Rius El més destacat Sant Just s’omple d’agenda: Novembre Literari, lectura d’Àngel Casas, tertúlia amb Conxita Solans i activitats lligades al 25N. Dia Internacional de la Prematuritat: Can Ginestar s’il·lumina de lila; dades i sensibilització. Iniciativa ‘Crit per les Dones Afganeses’: manifestació virtual global (27/11) i adhesió municipal. Portades del dia: pressió pels pressupostos (CUP, Comuns), llistes d’espera sanitàries, esport femení i Premis Ondas (Carles Porta, “Crims”). El temps: anticicló, sol i fred a primers i darrers del dia, màximes 14–17 ºC; canvi a partir de dilluns amb dies grisos i pluja feble recurrent. Entrevista amb ERC (Sergi Seguí): implementació zona verda al Centre, habitatge (HPO en lloguer amb Promunsa), nous contenidors i visibilitat viària, subvencions a entitats. Cultura: visita completa a la Seu Vella de Lleida (claustre gòtic, campanar, Castell de la Suda) i exposició “Arte y Mito” al CaixaForum Lleida (col·leccions del Prado). Llengua: armistici, alto el foc, treva, tractat de pau i expressions com “enterrar la destral de guerra” i “fumar la pipa de la pau”. Notícies i agenda local Dia de la Prematuritat i sensibilització • Can Ginestar, il·luminada de lila per la prematuritat. 7% dels nadons a Catalunya neixen abans de temps; cal recerca i atenció integral. ‘Crit per les Dones Afganeses’ • Adhesió de l’Ajuntament de Sant Just. 27 de novembre, 18 h: manifestació virtual mundial; cada inscripció suma una cadira virtual a Barcelona. Activitat esportiva jove (CEA) • Primera matinal al Cadí-Moixeró: ruta de 19,5 km i +1.300 m, cims de Costa Cabirolera (2.604 m) i Vulturó (2.648 m). Requisits: 18–35 anys; llicència temporal si cal. Gastronomia: ‘Destapes Sant Just’ • Nova marca local de tapes (no substitueix el Quinto Tapa); proposta de recorreguts per zones del municipi. Portades dels diaris Diari Ara • Pressupostos: la CUP planteja esmena a la totalitat però segueix negociant; PSC i Comuns s’ofereixen. • Barcelona: Via Laietana es reforma al març; la Rambla espera. • Educació: s’eliminen els exàmens de recuperació a Secundària; debat sobre criteris de promoció. • Barça: més de 100 denúncies internes en 5 anys; clima laboral tens. La Vanguardia • Sanitat: llistes d’espera tornen a nivells pre-pandèmia; fortes diferències territorials. • Esports: Muguruza supera Badosa; primera espanyola a la final de les WTA Finals des d’Arantxa (1993). • Política: Govern apura terminis amb la CUP; Nord Stream 2 frenat per Alemanya. • Premis Ondas: reconeixement a Carles Porta (Crims) i defensa del català. El Periódico • Mauritània: informe de Save the Children sobre violència sexual a menors. • COVID: temor a noves restriccions; possible ampliació del passaport sanitari a Catalunya. • Infraestructura: via lliure al pla logístic del Port de Barcelona. • Futbol femení: el fantasma de vaga plana sobre la lliga. • Urbanisme: la Rambla encallada 2.000 dies. • Editorial: el fenomen Blackie Books. El temps (Carles Rius) Setmana actual • Situació dominada per anticicló: sol i ambient estable. • Màximes: 13–15 ºC (fins a 17 ºC dissabte). Mínimes < 10 ºC; contrast tèrmic marcat. • Avui, tramuntana feble-moderada: més sensació de fred. A partir de dilluns • Canvi: més núvols, ambient gris, pluges febles i intermitents bona part de la setmana. • Màximes 10–12 ºC (ambient d’hivern); mínimes no tan baixes. "Gaudim d’aquests dies de sol, perquè la setmana vinent es complica" — Carles Rius Entrevista política municipal — Sergi Seguí (ERC) Cursa de Cars de Coixinets • Valoració molt positiva del retorn amb públic i mascareta; fort sentiment de pertinença. Zona verda d’aparcament (Centre) • Projecte impulsat per ERC (des de 2015); entrada en funcionament a inicis de 2022. • Objectiu: prioritzar veïnat i fomentar rotació; possibles extensions a Bases de Sant Pere i entorn Escola Montserrat. • Mecànica: taxa resident reduïda; alternativa d’aparcament al Milenari amb descomptes comercials. Habitatge • Nou desenvolupament entre Can Mèric i l’Institut: 90% privat i 10% HPO en lloguer gestionat per Promunsa. • Revisió de planejaments antics (c. 2000): actualitzar infraestructures (aigües brutes/pluvials) i reubicar sostres prop del Parc Natural (Can Pedrosa) per preservar l’entorn. Residus i nous contenidors • Implementació de contenidors de major capacitat amb recollida lateral dreta: canvis d’ubicació. • Precaució amb visibilitat a passos de vianants/encreuaments; proposta d’aparcaments de motos per millorar línies de visió. • Evitar “prova i error” amb obra civil: planificació i comunicació prèvies. Subvencions a entitats • Petició de calendari per abonar subvencions 2021 abans de final d’any per poder justificar el 31 de gener. Política local • Quico Ferrer (no adscrit) planteja unir l’espai convergent; sense impacte per a ERC. • Festa Lila (El Prat): tots els municipis del Baix Llobregat declarats feministes; proper directe 25N a l’Instagram municipal amb Desirée S. Triller i Clara Micolau. Cultura — Visita a Lleida: Turó de la Seu Vella Itinerari • Tren Sants–Lleida (~1 h, opcions econòmiques). Visita al CaixaForum Lleida: exposició “Arte y Mito” (col·leccions del Prado). Conjunt monumental • Seu Vella: catedral romànico-gòtica amb claustre monumental (alçades poc habituals) i restes de pintura mural (s. XIV). • Campanar: 60 m, 238 esglaons; vistes panoràmiques. Campana entre les més grans de Catalunya. • Canonja i claustre: espais històrics recuperats (havien estat tapiats per ús militar, s. XVIII–XX). • Castell del Rei – La Suda i Sala de Corts: Jaume I coronat amb 6 anys; Fira de Sant Miquel (1232) i Paeria (1264) com a llegat cívic. Pràctic • Entrada monuments: ~4 €; espais de descans i bar amb vistes. Recomanació de roba d’abric i ritme pausat per pujar al campanar. Llengua — Expressions sobre “pau” i “guerra” (Part 2) Conceptes clau • Pax Romana: període de calma i esplendor a l’Imperi Romà. • Armistici: cessament temporal d’hostilitats (p. ex., Corees des de 1953; treves de Nadal històriques). • Alto al foc: pot ser unilateral (p. ex., ETA); suspèn accions armades. • Treva: acord bilateral per iniciar negociacions. • Tractat de pau: acord formal i definitiu (p. ex., Versalles, Pau dels Pirineus). Frases fetes • Anar de pau (subhasta): confabular-se per abaixar preus. • Anar-se’n amb la pau de Déu; descansar en pau; deixar en pau; estar en pau; fer les paus; posar pau; venir en so de pau. • Enterrar la destral de guerra / desenterrar-la: origen en rituals natius americans. • Fumar la pipa de la pau: ritual cerimonial de reconciliació. Recordatoris i enllaços • Inscripcions “Crit per les Dones Afganeses”: critvirtual.com • “Destapes Sant Just”: destapesantjust.com • Meteo en 3 dies i dades locals: radiodesvern.com/el-temps • Info municipal i agenda: santjust.cat i radiodesvern.com


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Visió general Programa de "Cinema Sense Condicions" a Ràdio Desvern amb debat central sobre 2001: Una odissea de l'espai i una segona part d'entrevista al muntador i director Anastasi Rinos Martí. També hi ha crítiques ràpides d'estrena i recomanacions. • Interlocutors: Pep Armengol (conductor), Ignasi Juliacs, Andrea Martínez i el convidat Anastasi Rinos Martí. • Peça central: anàlisi profunda de 2001 (Kubrick/Clarke): definició de ciència-ficció, evolució i consciència, HAL 9000 i la IA, so i muntatge (el·lipsi de l’os a la nau), referències a Nietzsche i recepció. • Segona part: publicitat i cinema amb Rinos Martí, incloent el llegendari espot de Freixenet amb Paul Newman (1989) i el documental sobre Miquel Porter Moix. 2001: Una odissea de l'espai (1968) — Kubrick, Clarke i la gran fita del gènere Què és ciència-ficció i què no? • Distinció clau: ciència-ficció versus Space Opera. Exemples: Star Wars i John Carter com a Space Opera; steampunk (ex. Jim West) tampoc és ciència-ficció estricta. • Abans de 2001, el gènere era sovint menystingut com a sèrie B; Kubrick el dignifica estètica i conceptualment. Origen del projecte i antecedents • Kubrick contacta amb Arthur C. Clarke (1964) per “posar el gènere en majúscules” i s’inspira en el relat The Sentinel (El sentinella). • Referència a Things to Come (1935), film amb voluntat d’explicar l’evolució humana, que Kubrick no aprecia pels límits tècnics però que il·lumina l’ambició del projecte. Evolució, monòlit i consciència • Eix de la ciència-ficció: l’ésser humà i la seva evolució. El monòlit com a catalitzador de coneixement: l’eina serveix per matar i per alimentar-se, accelerant el salt evolutiu. • Hipòtesis: desenvolupament cerebral associat a la dieta carnívora; dubtes sobre l’origen exterior de la vida (contrast amb Prometheus). HAL 9000 i la intel·ligència artificial • HAL com a producte humà que, per neuròsis i error, desencadena el caos. • Pregunta vigent: les màquines poden arribar a controlar-nos? El film anticipa el debat sobre autoconsciència i límits de la IA. "HAL provoca el caos, però no per maldat intrínseca; entra en una fase d’angoixa i deformació perceptiva." So, muntatge i referents filosòfics • 2001 és gairebé cinema mut modern: imatge i so com a pilars. L’ús de Strauss (Richard i Johann) és essencial; l’obertura amb "Així parlà Zaratustra" connecta amb Nietzsche i el superhome. • L’el·lipsi de l’os a la nau: la més famosa de la història. Comentari tècnic sobre el tall sec (no morfing) i el seu impacte conceptual (4 milions d’anys en un tall). • Innovació tècnica: lents especials, disseny de producció meticulós; la dècada següent, Kubrick popularitza l’Steadicam a El resplandor amb solucions de càmera a ras de terra. Recepció i llegat • Estrena tibant i posterior èxit generacional: el tram psicodèlic (“porta de les estrelles”) atreu el públic jove i converteix el film en obra de culte. • Novel·la vs film: Clarke explicita la transcendència (sers que evolucionen de corporalitat a màquina i a energia); la habitació del segle XVIII com a projecció mental de Bowman. Kubrick pensador • Lliure albir i moral: "És necessari que l’home tingui la possibilitat d’escollir entre el bé i el mal, encara que finalment es decideixi pel mal; privar-lo d’això és convertir-lo en una cosa menys que humana, una taronja mecànica." • Existencialisme: davant el "gran silenci" de Déu i de l’univers, cal inventar el sentit de la vida. • Projectes no filmats que mostren la seva ambició: Napoleó (més de 300 llibres) i la idea d’una Ilíada impossible de finançar en aquell moment. Crítiques i novetats Festival L’Alternativa • Inici del festival, amb més de 120 peces entre llargs i curts. Es promet seguiment i recomanacions. Way Down (heist al Banc d’Espanya) • Gran pressupost i acabat tècnic solvent, però sense innovació: ecos d’Ocean’s Eleven i “segell Netflix” (polida però formulaica). • Apunts de guió: cambra forta pseudo-victoriana sofisticada; José Coronado com a cap de seguretat de mà dura. • Guionistes solvents (Coppel, Gaztambide) però resultat ple de tòpics i girs previsibles. Eiffel • Producció francesa lluent però amb dependència digital evident en la recreació de la Torre Eiffel; més aparador que emoció. Eternals (Chloé Zhao) — debat • Valoració d’Andrea: diferent dins Marvel, més reflexiva i coral; primera meitat densa per presentar personatges, segona més d’acció; toc autoral de Zhao. • Escepticisme d’Ignasi amb els superherois (“maies”) però reconeixement de peces puntuals (ex. Soldat d’Hivern) i la sèrie Agent Carter. "No és les típiques de Marvel amb hòsties constant; parla, fa pensar i desenvolupa millor la història." Entrevista a Anastasi Rinos Martí De la publicitat al gran espot de Freixenet amb Paul Newman (1989) • Entrada a la publicitat per encàrrec puntual i dècada intensa de spots; Freixenet i la tradició de grans figures. • Producció a Kansas City: inesperada nevada fa caure l’arbre de 25 m previst; solució: trasllat a un pavelló de bàsquet amb fons negre. • Trobada amb Paul Newman en rodatge d’Mr. & Mrs. Bridge (Ivory): proximitat i humor de l’actor. • Anècdota clau: Newman llença el guió — "No necessito cap guió, faré el que tu em diguis." — però després arriben 27 preses per dir la frase en castellà; es manté la veu original, malgrat pressions per doblar. • Complicitat final: foto signada — "to the best director" — i relació càlida durant 5 dies de rodatge. Aparició i forta impressió de Joanne Woodward. Miquel Porter Moix — el documental i el llegat • Documental dirigit per Rinos Martí: "Benvinguts a la República de la Llibertat i el Bon Humor" (Filmin). Perfil d’un pilar del cinema català (historiador, docent, divulgador). • Idea-força del film: "A aquesta vida no es pot fer res sense amor" — amor a la feina, a l’ensenyament i al cinema. Projectes i ofici • Rinos Martí continua en documentals: preparació de nous projectes i muntatge actual d’un film de Pere Joan Ventura. • Mirada de muntador al servei del relat; col·laboracions amb Vigas Luna, Francesc Bellmunt, Gonzalo Herralde, Jordi Cadena, entre d’altres. Tancament i pròxim programa • Recomanacions: La Puerta del Lado (Daniel Brühl) i La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán), que completa la trilogia amb Nostalgia de la luz i El botón de nácar. • Proper convidat: Marcus J.G.R., compositor d’El ventre del mar (Agustí Villaronga).

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum Què és el Destapa Sant Just? Nou format gastronòmic municipal que pren el relleu del QuintoTapa amb una marca pròpia: Destapa Sant Just. Dates: del 18 al 21 i del 25 al 28 de novembre. Objectiu: reactivar la restauració i “destapar el talent” de qui crea les tapes, posant el focus en les persones i no només en el local. "Destapar el talent de dins" Origen del nom: joc de paraules entre Desvern i tapa, sorgit mentre “destapaven” ampolles de vi. "És un des, guió Tapa... ens va agradar molt" Com funciona: passaport, rutes i premis Sistema de passaport amb tots els locals participants (aprox. 18–21). Es pot recollir a qualsevol establiment que hi participi i dipositar-lo a la bústia habilitada. Recursos: mapa a la web i al passaport; horaris per establiment a la web. Fita recomanada: fer la ruta i tastar totes les tapes. Premis i incentius: Qui completi el passaport opta a premis com a “client preferent”. Amb 8 tapes mínim: detall assegurat (lliurat a l’acte de premis). Valoració bidireccional: el client valora tapa, local i servei; els locals valoren la simpatia, empatia i crítica del client. Novetat destacada: Premi al millor client. "Donarem el seu pes amb vi" Lliurament de premis i encesa de llums L’acte de premis se celebrarà l’1 de desembre, coincidint amb l’encesa de llums de Nadal a la Plaça Malaret a les 18.00 h. Nadal a Sant Just: llums, mercat i fira Encesa de llums: LED i amb horaris d’estalvi; s’amplia cobertura a nous barris com els Miralls. Mercat de Nadal: diumenge 12 de desembre, de 10.00 a 20.00 h, a la Plaça Camuapa. Més de 30 comerços ja inscrits. Fira rotativa al barri de Majuí: dissabte 11 de desembre (excepcionalment, pel pont). Procés participatiu per posar nom a la fira. 25N: accions contra les violències masclistes Divendres 25 de novembre, a les 18.00 h, acte davant de l’Ajuntament. Diumenge, marxa cap al Parc de Torreblanca (sortida des del Parador). Informació als canals de l’Ajuntament i el Butlletí municipal. Crida final i on informar-se Conviden a “sortir al carrer”, disfrutar, i descobrir la qualitat del producte local. "És com un city tour" (recorregut de tapes amb mapa i passaport) Més info i actualitzacions: Instagram: @destapesantjust i web: destapesantjust.com.

Resum general Entrevista amb l’alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyas, centrada en: la 44a cursa de cars de coixinets, el canvi de contenidors i ajustos de mobilitat, el nou model d’aparcament al Centre, l’urbanització de la UA2 Garrofers (nous habitatges i parc), la fita dels 20.000 habitants i l’escenari polític de cara a 2023. "Jo crec que va ser un èxit rotund." "No vull venir aquí amb un discurs triomfalista... intento sempre ser sincer." Temes principals Cursa de cars de coixinets: gran afluència i bona organització; nova zona de gaudi a Can Freixes. Contenidors i recollida: implantació de contenidors més grans i càrrega lateral; reubicacions sensibles amb triple criteri (proximitat, aparcament, molèsties veïnals). Mobilitat local: canvis a Montserrat–Ateneu; ajustos per al gir de camions i reequilibri d’aparcaments de moto. Aparcament Centre: pas a zona verda per a residents i més zona blava rotatòria per al comerç; entrada a inicis de 2021. UA2 Garrofers: urbanització prèvia, habitatges privats de gamma alta, parc nou i gestió d’aparcaments per Bonaigua. Demografia: Sant Just supera 20.000 habitants; projecció cap als 22–23k pel canvi en la mida de les llars. Política 2023: respecte institucional a moviments de candidats; prioritzar campanya de propostes. Cursa de cars de coixinets i espai públic Èxit de participació malgrat dubtes inicials d’inscripció; xifres similars a anys anteriors. Gaudi del nou parc a Can Freixes i la remodelació del carrer Freixa, que van donar més espai al públic. Valor social: retrobament de santjustencs i descoberta per a nouvinguts d’un acte 100% local. Contenidors: model, reptes i calendari Nous contenidors compatibles amb camions de càrrega lateral ⇒ tots al costat dret; reubicacions amb controversia veïnal en alguns punts de les gairebé 200 bateries. Triple equació: Proximitat (170 bateries, <100 m de qualsevol residència), Mantenir places d’aparcament, Minimitzar molèsties. Calendari: s’avança setmana a setmana per fraccions; alguns retards per meteorologia. Aquesta setmana, fracció d’envasos a Plana-Bell Soleig i la Miranda. Canvis de sentit a Montserrat–Ateneu No s’ha detectat la congestió temuda a Creu–Rambla en hores punta. Incidència: gir del camió a Ateneu; s’optarà per traslladar una magnòlia i ajustar l’espai. Balanç d’aparcaments: +2 per a cotxes i −~20 per a motos; es buscarà recuperar part d’aquestes places. Nou model d’aparcament al Centre Objectiu: zona verda per prioritzar residents i zona blava per rotació comercial. Resposta a l’ús intensiu de places lliures per part de no residents que hi aparquen tot el dia. Implementació: màquines expenedores ja disponibles; pintura en 3–4 dies (si el temps acompanya) i posada en marxa després de festes (inici 2021). UA2 Garrofers: urbanització, habitatges i parc Planejament del PGM 1976 amb junta de compensació; consolidació recent de la propietat facilita l’execució. Aproximadament 12.000 m² i previsió orientativa de 120 habitatges, tot i que el promotor s’orienta cap a producte de gamma alta ⇒ podrien ser 60–70 habitatges grans. Marc urbanístic antic: l’Ajuntament rep 10% d’aprofitament, però sense obligació de protecció oficial (excepte el que es pugui fer amb el 10% municipal). Prèvies d’urbanització: soterrar línia elèctrica, ampliar col·lector de la Rellera, crear parc a l’actual descampat (on s’hi posa el circ) i bosses d’aparcament per al complex Bonaigua. Coordinació amb la Bòbila (suspensió de llicències): reubicació d’edificabilitat sense superar el pont de Can Pedrosa. Calendari: edificació com a molt d’hora finals de l’any vinent; realitat en 2–3 anys. Demografia i estatus de ciutat Sant Just ha superat els 20.000 habitants i passa a consideració de ciutat, amb més recursos i també noves obligacions. Mida de la llar en descens (aprox. 2,1 persones/llar a Catalunya) ⇒ projecció cap als 22–23k habitants, lluny dels 25k del PGM 1976. Escenari polític cap a 2023 Esment de la voluntat de Quico Ferrer d’unificar l’espai convergent i optar a l’alcaldia; l’alcalde expressa respecte i neutralitat institucional. Bassaganyas condiciona la seva candidatura a la ratificació del partit i espera una campanya centrada en propostes i no en disputes.

Resum general Programa magazine amb actualitat local, premsa, meteo i entrevista municipal. Els punts més destacats: Cultura: èxits santjustencs als Premis Butaca (Clara Segura i Lali/Àlia Aiguadé). Igualtat: inici del programa del 25N a Sant Just i exposició per desmuntar mites sobre la violència masclista. Actualitat general: repàs de portades (pensions i cotitzacions, sisena onada de COVID, cas Hamraoui/Abidal, crisi migratòria a la frontera UE). Meteo: matí de pluja feble, obertura de clarianes a la tarda i setmana estable; atenció a una possible fredorada la setmana vinent. Municipal (entrevista a l’alcalde Joan Bassaganyàs): Valoració de la cursa de cars i del nou espai de Can Freixes. Canvi de contenidors (càrrega lateral): implantació complexa i reubicacions cas a cas. Mobilitat i aparcament: canvis de sentit a Montserrat/Ateneu; zona verda per a veïns i més zona blava al centre per afavorir el comerç. Habitatge: desenvolupament de la UA2 Garrofers (infraestructures prèvies, parc i aparcaments vinculats a la Bonaigua, tipologia d’habitatges d’alta gamma). Demografia: Sant Just ja supera els 20.000 habitants. Política local: escenari preelectoral 2023, to de respecte i enfoc a propostes. "No vull venir aquí amb un discurs triomfalista perquè estaria mentint-te... està sent complicat" — sobre el canvi de contenidors. "Ja hem superat la xifra dels 20.000 [habitants]" — sobre demografia municipal. Notícies locals (Lua López) Premis Butaca: talent santjustenc • Clara Segura, Butaca a millor actriu per Filomena Marturano (sisè Butaca de la seva carrera) • Àlia (Lali) Aiguadé, millor coreografia per “Haydn” i millor intèrpret femenina per “Gisaki” • “Canto jo i la muntanya balla” (La Perla 29) triomfa amb vuit guardons 25N: campanya i activitats • Inici del programa municipal contra la violència masclista (banderoles “Dones, estem amb tu” i reforç de recursos) • Activitats: tertúlies literàries, taller de defensa personal, espectacles infantils i exposicions • Acte institucional: 25 de novembre a la plaça Verdaguer (manifest i testimonis) • Anunci d’un especial del programa per abordar la temàtica amb veus jurídiques, socials, joves i psicològiques Exposició “Violència masclista en parella: desmuntem mites” (Casal de Joves) • Revisa mites sobre amor romàntic i violència: gelosia, patiment, dependència, culpabilització de víctimes • Horaris de visita durant el novembre (matins i tardes) "Per si de cas encara no s’ha entès què és el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer." Portades del dia: pensions i sisena onada Eixos principals • Pensions i cotitzacions: acord Govern–sindicats per pujar cotitzacions (empreses +0,5%, treballadors +0,1%); COE en contra. Mesura temporal per garantir pensions (Escrivà) i exigències de Brussel·les. • COVID (sisena onada): augment de contagis i pressió hospitalària; certificat COVID guanya pes; restriccions als no vacunats en alguns països (Àustria); recomanació de teletreball a Països Baixos. • UE i crisi migratòria: ampliació del marc sancionador i control de vols cap a Minsk; imatges de migrants a frontera polonesa. • Cas Hamraoui (PSG) – gir amb Éric Abidal: del relat de gelosia esportiva a possible revenja sentimental; investigació en marxa a Versalles. • Marató de TV3: enfoc a salut mental (homenatge de Miguel Ríos). El temps (Carles Rius) Avui • Matí: pluja feble i persistent; ambient fred (9–13 ºC) • Tarda: obertura de clarianes; possible posta de sol espectacular • Vent: entra mestral i tramuntana i neteja la inestabilitat "Cel rogent, pluja o vent": dita complerta — ha acabat plovent i entrarà vent Tendència setmanal • Estabilitat fins diumenge: sol, algun núvol decoratiu, màximes 14–16 ºC, mínimes 7–9 ºC A vigilar • Possible fredorada al voltant del dia 23: alguns mapes afluixen l’advecció freda; seguiment obert. Podria comportar nevades a cotes baixes a l’interior si es confirma. • Inici de temporada d’esquí (algunes pistes obren; canons en marxa; gruixos variables segons vessants). Butlletins informatius Nacional / internacional (Catalunya Ràdio) • TJUE: sentències contra Polònia (reforma judicial) i Hongria (criminalització d’ajuda a asil) per violacions de l’estat de dret • COVID a Catalunya: +1.000 contagis i 12 defuncions; UCIs 96; indicadors empitjoren (rebrot 144) • Cuixart: crida a la unitat sobiranista i a retirar l’Administració de causes contra manifestants • Blanquerna: ingrés a presó dels condemnats per l’assalt del 2013 • Sequera a la plana de Lleida: risc per a cereals d’hivern i costos agraris disparats • Calonge Booktown: veto parroquial a una llibreria a l’antiga biblioteca; tensions locals • Cultura/Esports: Dani Martín reinterpreta El Canto del Loco; futbol (Itàlia a la repesca del Mundial), tenis (Badosa–Muguruza), bàsquet (Eurocup), F1 (Zhou a Alfa Romeo) Sant Just (butlletí local) • Reitera Premis Butaca, 25N i l’exposició del Casal de Joves amb horaris Entrevista: Alcalde Joan Bassaganyàs Cursa de cars i Can Freixes • Èxit de participació i ambient; nou parc de Can Freixes i remodelació del carrer permeten espais més esponjats i segurs Canvi de contenidors (càrrega lateral) • Implantació complexa: els camions requereixen costat dret i cal reubicar bateries • Triple equació: proximitat (≤100 m), minimitzar pèrdua d’aparcament, i reduir molèsties veïnals • Anàlisi cas per cas de punts controvertits; ritme setmanal de fraccions (aquesta setmana: envasos a Plana, Vell-Soleig i Miranda) "Ens movem en aquesta triple equació buscant solucions" Mobilitat i aparcament • C. Montserrat i Ateneu: canvis de sentit; bon funcionament general; ajustos tècnics (trasllat d’una magnòlia per millorar gir de camions) i recuperació de places de moto perdudes • Zona verda per a residents al barri centre (més oportunitats d’aparcar per veïns) i ampliació de zona blava per rotació comercial. Maquinària instal·lada; entrada passat festes (pintura en 3–4 dies si el temps acompanya) Habitatge: UA2 Garrofers i entorn • Desenvolupament previst al PGM 1976; prèvies d’urbanització: soterrar línia elèctrica, ampliar col·lector de la Rellera, etc. • Parc a la zona del circ i bosses d’aparcament vinculades al complex de la Bonaigua; coordinació amb la reassignació d’edificabilitat de la Bòbila • Tipologia: es preveuen habitatges grans (producte de gamma alta); nombre final inferior als 120 estàndard (potser 60–70) Demografia i eleccions • Sant Just ja supera 20.000 habitants (objectius històrics de planejament: 22–23 mil a mig termini, lluny dels 25 mil previstos el 1976 per canvis en la mida de les llars) • Preelectoral 2023: respecte a moviments d’altres candidats (p. ex. Quico Ferrer); l’alcalde sotmès a decisió del partit per repetir. Crida a una contesa basada en propostes i bon to

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan