Tots els episodis · 2021

2144 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

97-120 de 2144
  • Entrevistes de la Justa del 16/12/2021 — Nadal a Sant Just: campanya "Cap infant sense joguina", sorteig de comerç, Mercat de Nadal i Cavalcada (entrevista a Rosa Maria Manuel) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    13'

    Entrevistes de la Justa del 16/12/2021 — Nadal a Sant Just: campanya "Cap infant sense joguina", sorteig de comerç, Mercat de Nadal i Cavalcada (entrevista a Rosa Maria Manuel)

    Resum de l’entrevista Context i convidada Conversa amb Rosa Maria Manuel, presidenta d’Esvern, Comerç i Empresa, sobre les iniciatives de Nadal a Sant Just i el paper del comerç local. "Cap infant sense joguina" "Fem barri, fem poble" Campanya solidària: Cap infant sense joguina Objectiu: que cap infant del municipi es quedi sense regal de Reis. Funcionament: A una trentena de botigues de Sant Just es venen vals de 5 € (talonaris a cada comerç adherit). Amb els diners recaptats, l’Ajuntament compra joguines per edat per als infants beneficiaris. Les compres es fan a botigues locals, reforçant el teixit comercial. Dades clau de l’any passat: Es van vendre aproximadament 250 tiquets. Es van poder comprar joguines per a gairebé 60 infants. Calendari: la campanya és vigent fins al 2 de gener. Identificació de botigues participants: Cartell visible a l’entrada amb el lema de la campanya. Llistat al web de l’Ajuntament de Sant Just. Cobertura a Mas Lluí, barri sud, centre i nord. Iniciatives de Nadal del comerç local Decoració de balcons: La iniciativa de l’any passat es pausa per baixa participació. Es recuperarà més endavant amb més impuls. Crida a comprar local: Es destaca la proximitat, comoditat (sense cotxe) i atenció personalitzada com a valors del comerç de proximitat. Aparadors nadalenys per donar llum al poble. Sorteig de Reis del comerç Mecànica: A partir de dissabte 18 (data referenciada a la conversa), les botigues entreguen butlletes per omplir amb nom i telèfon en fer una compra. Sorteig el 5 de gener. Hi haurà molts regals sorpresa (no un d’únic) per augmentar les opcions de premi. Regals comprats a Sant Just. Missatge clau: més butlletes, més probabilitat d’obtenir un detall. Cavalcada de Reis Les associacions comercials (Esvern i Dona i Empresa) decoren una carrossa del comerç. És la quarta carrossa que preparen. Aquest any es recupera la cavalcada (l’any anterior va ser estàtica). Decoració i temàtica: sorpresa fins al dia de la cavalcada. Mercat de Nadal: balanç Participació: 39-40 paradistes entre comerç i restauració. Format: un dia (en comptes de dos anys anteriors) però molt intens i ple d’activitats. Activitats amb èxit: tallers infantils, nadales, ball, teatre i música a l’escenari. Afluència: diumenge al migdia, ple; satisfacció general dels participants. Debat 1 dia vs 2 dies: opinions diverses; el format d’un dia va sumar (va atreure gent nova i els de sempre). Perspectives de campanya i horaris Des del pont ja es nota moviment de compres. Algunes botigues obren diumenges i festius (6 i 8) fins a Reis. Crida final: comprar a Sant Just per trobar-hi de tot, amb varietat i servei proper. Accions recomanades per a la ciutadania Contribuir amb el val de 5 € de la campanya solidària. Participar al sorteig de Reis omplint la butlleta a les botigues. Fer les compres nadalenques al comerç local per fer créixer l’ecosistema i la vida de poble.

  • La Justa del 16/12/2021 — Actualitat local i portades, previsió meteo, comerç de Nadal i “Cap infant sense joguina”, novetats literàries i tendència de vendes “live shopping” - episode art
    La Justa
    2h 48min

    La Justa del 16/12/2021 — Actualitat local i portades, previsió meteo, comerç de Nadal i “Cap infant sense joguina”, novetats literàries i tendència de vendes “live shopping”

    Resum general de l’episodi Programa magazín en directe des de Sant Just d’Esvern amb una primera hora informativa, repàs de portades i previsió del temps; una segona hora centrada en el comerç local i la campanya solidària de Nadal; recomanacions literàries; butlletins informatius de Catalunya Ràdio; i una tercera hora dedicada a xarxes socials amb focus en la nova tendència del live shopping. Actualitat local (Lua López) Temes destacats • Campanya “Una copa i prou” del Servei Català de Trànsit: controls intensius de drogo/alcoholemia a carreteres i zones urbanes fins al 23 de desembre. La Policia Local de Sant Just s’hi adhereix. Missatge clau: conducció i alcohol/drogues són incompatibles. • Aules d’estudi per exàmens: Biblioteca Joan Margarit (horari extraordinari de tarda-vespre i caps de setmana) i Aula d’Estudi del Casal de Joves al gener (amb reserva prèvia). • Espai de Participació d’Infants i Adolescents: acte de constitució dels nous grups (renovació bianual) amb representants escollits democràticament. “Encara que estiguis per sota del límit d’alcohol, la capacitat de conducció disminueix des de la primera copa.” Repàs de portades (Ara, La Vanguardia, El Periódico) Focus informatiu • COVID-19 i Òmicron: alerta europea per risc de col·lapse hospitalari; arrenca la vacunació infantil (5–11 anys); debat sobre la tercera dosi (50+). • Audiovisual i català: ERC pacta canvis per blindar produccions en català a plataformes; via lliure als pressupostos de l’Estat; fons específic per llengües cooficials. • Esports: Kun Agüero anuncia la retirada per motius de salut. • Economia i energia: pròrroga de la rebaixa fiscal a la factura de la llum; BCE pendent de la inflació i estímuls. • Cultura i ciutat: polèmica sobre quotes, Primavera Sound estudiant nova seu; crònica social i cultural diversa. Cita destacada (La Vanguardia): “Casado a Sánchez: ‘Què cony ha de passar a Espanya?’” Previsió del temps (Carles Rius) Estat de les estacions i dades locals • Estació meteorològica de l’Escola Montseny en ple rendiment el 2021; previsió de reactivar estacions municipals a l’inici del 2022 per millorar el contrast de dades (vent i temperatura entre zones com Can Ginestar i Mas Lluí). Previsió • Sol predominant fins dilluns; temperatures a la baixa progressiva (migdies més suaus, nits més fredes). • Possibilitat de canvi el dia 22: jorn inestable i fred amb 15–20 l/m² i màximes prop dels 10 ºC. • Nadal podria ser variable: Nadal gris amb alguna gota; Sant Esteve amb molts núvols i alguna ullada de sol. • Tendència gener: mapes apunten a un gener més plujós del normal i temperatures normals per l’època. “El titular ràpid: sol fins dilluns vinent, i possible canvi marcat el 22.” Comerç local i campanya solidària (Rosa Maria Manuel) “Cap infant sense joguina” a Sant Just • Compra de vals de 5 € a una trentena de comerços locals; la recaptació es destina a regals nous i adequats per a infants de famílies en situació de risc del municipi (compra feta a comerç local). • L’any passat: ~250 tiquets venuts, beneficiant prop de 60 infants. Objectiu: superar la recaptació. Nadal i comerç de proximitat • Crida a comprar al comerç local: proximitat, atenció personalitzada, facilitat de canvis i retorns. • Mercat de Nadal (ed. concentrada en 1 dia): bona afluència i satisfacció dels paradistes; activitats familiars i escenari amb música i teatre. • Participació de les associacions de comerç a la Cavalcada de Reis amb carrossa pròpia (sorpresa temàtica). Novetats i recomanacions literàries (Oriol Saneuja) Títols destacats • Rafel Nadal – “Quan s’esborren les paraules”: memòria personal i familiar centrada en la figura de la mare (Alzheimer), tanca el cicle amb “Quan érem feliços” i “Quan en dèiem xampany”. Una prosa tendres i nostàlgica amb detallisme sensorial. • Hervé Le Tellier – “L’anomalia”: entre thriller i ciència-ficció; un vol París–Nova York que “reapareix” tres mesos després amb les mateixes persones; humor i intel·ligència per qüestionar la realitat. • Eloy Moreno – “Diferente”: reflexió sobre què és ser “normal” i el valor de la diferència; capítols àgils, lectura enganxosa (de l’autor de “Tierra”). • Michael Connelly – “La ley de la inocencia”: novel·la policial amb l’advocat Mickey Haller; es veu acusat i ha de provar la seva innocència; ritme i ofici. Apunt cultural • Calonge, “Ciutat de Llibres”: 7 llibreries noves, cadascuna especialitzada; aposta pel turisme cultural i el comerç cultural de proximitat. • Reivindicació de comprar a llibreries: assessorament personalitzat i suport al teixit cultural local. Butlletins informatius (Catalunya Ràdio) – Selecció de temes Política i societat • Acord pressupostari a la Generalitat amb els comuns: rebaixa IRPF rendes baixes, impost a ultraprocessats i a habitatges buits (grans tenidors), 80 M€ salut mental, 50 M€ dentista públic, càmeres per a agents que disparen FOAM. • Vaga estudiantil contra la “Llei Castells” (mercantilització, pràctiques no remunerades, llengua). • Cas Canet de Mar: l’AFA denuncia un relat fals i defensa el compromís contra qualsevol discriminació. Economia i internacional • BCE: fi del programa extraordinari de compra de deute al març; debat sobre estímuls i inflació 2022. • Bielorússia: Lukashenko anuncia la il·legalització d’ONGs opositores. Judicial i seguretat • Manuel Bustos (exalcalde de Sabadell) ingressarà a presó (3 anys) per retirar multes a familiars. • Cas Tàndem: declaració d’Enrique García Castaño sobre Villarejo i fons reservats. Cultura i esports • Joan Manuel Serrat: gira de comiat; a Catalunya, repertori majoritari en català i crítica a la deriva política. • F1: Mercedes retira el recurs sobre el títol de Verstappen “per amor a l’esport”. • Bàsquet Eurolliga: Barça a la pista del Panathinaikos per mantenir liderat. Xarxes socials i màrqueting: tendència “Live Shopping” (Vanessa Montserrat) Què és i per què importa • Venda en directe via xarxes: demostracions de producte, preguntes-respostes en temps real i compra amb un clic. És la teletienda 2.0 integrada a l’ecosistema social i d’e-commerce. Plataformes clau • Instagram Live Shopping: integració amb Botiga, Stories, Reels i Feed; líder en conversió social. • Facebook (Pàgina + Botiga): directes des de l’Administrador de vendes i grups. • YouTube Live: consum de contingut llarg i relació creador-audiència; proves escalades per Google. • Amazon Live: referent d’e-commerce en directe; inspiració per estratègies i bones pràctiques. Com implementar-ho (pas a pas) • Definiu objectius i públic; escolliu la plataforma on és el vostre client. • Planifiqueu un guió demostratiu i els productes amb beneficis clars. • Feu campanya d’expectativa (compte enrere, recordatoris). • Durant el live: resoleu dubtes, etiqueteu productes i faciliteu el check-out. • Afegiu incentius (descomptes, regals limitats) i establiu freqüència (p. ex., cada divendres a una hora fixada). • Mesureu conversió i retenció; itereu missatge i format. “És com atendre a la botiga… però arribant a molta més gent, en directe i amb compra immediata.”

  • Empanada Cultural del 15/12/2021 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan - episode art
    Empanada Cultural
    1h

    Empanada Cultural del 15/12/2021 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

    Resum general Episodi variat i molt cohesionat pel fil temàtic de la neurosi: arrenca amb un sketch líric i incòmode sobre la (in)seguretat social i el llenguatge políticament correcte, continua amb una anàlisi entusiasta de la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), salta a una peça musical en bucle que escenifica l’ansietat, se submergeix en l’expressionisme alemany per llegir en clau contemporània El crit de Munch, i tanca amb una immersió al còmic Transmetropolitan de Warren Ellis, una distopia periodística de plena actualitat. Temes principals i idees clau Sèries — Doctor Portuondo (Filmin) • Sèrie original de Filmin (6x25’), dirigida per Carlo Padial, adaptació del seu llibre homònim de Blackie Books. • Tò neuroticòmic: barreja d’humor post-humorístic, autoficció i reflexió psicoanalítica. Padial converteix la teràpia en narrativa i en classe magistral. • Dr. Juan Antonio Portuondo: psicoanalista cubà exiliat a Barcelona (anys 60–2005), figura clau per a la psicologia clínica local. Aporta un mètode heterodox i carismàtic: teràpies grupals com a “teatre” de rols, aforismes i sacsejades terapèutiques. • Repartiment: Jorge Perugorría (Portuondo) amb aval “familiar” d’autenticitat; Nacho Sánchez clava un Padial “més convincent que el mateix Padial”. Cameos i secundaris potents: Berto Romero, David Pareja, Lil Moss (gag mut recurrent), ecos de Vengamonjas. • Estil i formes: interiors molt aprofitats (consulta i grup), transicions a deliri visual controlat, viratges cap al drama i el suspens; banda sonora de Javier Rodero amb capes d’ambient i tensió. • Influències: reverberacions woodyallenianes (divan/anti-divan), post-humor ibèric, ecos del circuit Sitges (Padial i Desirée de Fez). "Cuanto más consciente eres, más sufres. Esa es la gran paradoja psicoanalítica." • Frases-ganxo i títols lapidaris (p. ex. "Quan la bèstia rugeix, la raó tremola"; "Confia en tu… 15 anys de males decisions"). • Valoració: recomanable, àcida i lúcida; fa accessible el post-humor sense renunciar al risc intel·lectual. Píndola musical — Bucle neuròtic • Interludi musical que entra en bucle i paròdia (“Suscríbete al canal!”), funcionant com a metàfora sonora de l’obsessió i l’ansietat. Art — Expressionisme alemany i El crit (Edvard Munch) • Marc: l’expressionisme alemany com a destil·lació d’emoció a través de la distorsió de la realitat. Context d’Alemanya industrial, accelerada i autoritària (fins al 1933). • Connexions cinematogràfiques: Murnau (Nosferatu), Fritz Lang (El testament del Dr. Mabuse), genealogia del film noir (llum/ombra, alienació). • Munch, pioner i polèmic a Berlín (1892): Amor i dolor com a prefiguració de la femme fatale i la sensualitat amenaçadora. • Anàlisi d’El crit: por, solitud, cromatisme “irreal”, diagonal violenta vs. ondulacions del cos i del paisatge; lectura biogràfica (malaltia a la família, fragilitat física) i eco-angoixa davant el paisatge. "Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco" — inscripció confirmada recentment com a manuscrita per Munch. • Pop i derivacions: màscara de Ghostface (Scream) com a vampirització cultural de l’icònic gest del crit. Còmics — Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson) • Distopia periodística (1997–2002, 60 números): el periodista Spider Jerusalem —gonzo radical, cínic i addicte— torna a la metròpoli del futur per desmuntar el poder. • Política com a thriller: la Bèstia vs. el Somrient (Calhan) i altres figures; campanyes brutes, spin doctors “cultivats” (clonats), i la manufactura de la veritat. • Temes: corrupció, fake news, religió i tecnologia, transhumanisme i modificacions corporals, prostitució infantil, drogues futuristes. • Estètica: cyberpunk de color expansiu i traç marcat; ritme i set pieces que recorden l’energia de The Boys (mateix dibuixant), però amb una capa més política i social. • Adaptabilitat: difícil traslladar-ne la ferocitat i la densitat; podria ser un relleu a l’ansietat tecnopolítica de Black Mirror, però amb més mala llet satírica. • Disponibilitat: reedicions en volums; fàcil de trobar en biblioteques (p. ex. Can Fabra). Conceptes clau • Neurosi, psicoanàlisi, post-humor, expressionisme, dodecafonisme, cinema expressionista, cyberpunk, periodisme gonzo, distopia política.

  • Veus Parròquia del 15/12/2021 — Hostilitat i hospitalitat envers les persones migrades: CIE, fronteres internalitzades i dret d’asil - episode art
    Veus Parròquia
    16'

    Veus Parròquia del 15/12/2021 — Hostilitat i hospitalitat envers les persones migrades: CIE, fronteres internalitzades i dret d’asil

    Resum temàtic Eix central: passar de la hostilitat a la hospitalitat envers les persones migrades, amb un focus en els CIE, les fronteres internalitzades i el dret d’asil. Perspectiva: mirada crítica basada en informes de Cristianisme i Justícia i l’experiència pastoral. Clau ètica: vulneracions de drets humans i crida a l’acció personal i institucional. "La frontera s'ha interioritzat." Fronteres internalitzades i CIE Les fronteres es desplacen a l’interior dels estats mitjançant els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Als CIE es priva de llibertat persones que no han comès delicte, sinó una irregularitat administrativa. "No han comès cap delicte, sinó una irregularitat, en tot cas, administrativa." La mesura hauria de ser excepcional i amb control judicial, però sovint és la primera resposta. Condicions i perfils afectats Condicions sovint dures: accés limitat o nul a salut i assistència letrada; denúncies per insalubritat, casos de violència policial i morts per manca d’atenció mèdica. Perfils diversos: persones amb arrelament i família, permisos caducats per atur, situacions d’explotació sexual, salut mental, i casos amb dret a protecció internacional. La maquinària homogeneïtza vulnerabilitats i consagra l’exclusió en lloc d’oferir respostes personalitzades. Drets, exclusió i treball La irregularitat administrativa comporta exclusió de drets socials (ex. exclusió sanitària des d’abril de 2012). Prohibició de treballar regularment; moltes persones (especialment dones) acaben a l’economia submergida. El sistema fronterer genera inseguretat jurídica i vulnerabilitat social, creant un col·lectiu de treballadors pobres. Por, invisibilització i integració La por a batudes, internament i deportació actua com a mecanisme de disciplina social. L’estigma de la irregularitat força a la invisibilitat, dificulta vincles i obstaculitza la integració. "La frontera s'ha interioritzat." El mite de migrar “legalment” Retòrica institucional: aposta per la migració regular per evitar sofriment. Problema pràctic: obtenir un visat és, per a molta gent (p. ex. subsahariana), gairebé impossible (possibilitat propera a zero). "Per què no ho intentes legalment en comptes de jugar-t’hi la vida?" — Una opció sovint inexistent en la pràctica. La contraposició regular/irregular esdevé fum quan es contrasta amb la realitat. Dret d’asil i devolucions en calent Les devolucions en calent vulneren la normativa i impedeixen sol·licitar asil. Dos punts oficials per demanar asil a la frontera no solucionen el problema: les forces marroquines només permeten l’accés a sirians, deixant fora persones subsaharanes. El govern utilitza l’existència formal d’aquests punts per justificar pràctiques que, de fet, bloquegen l’accés al dret d’asil. De l’hostilitat a l’hospitalitat: què cal fer? Acció personal: promoure l’acollida, combatre l’estigma i donar suport comunitari. Exigència institucional: demanar polítiques que garanteixin drets, vies segures i legals, i alternatives als CIE. "Mou, Senyor, mou la meva ànima" — una crida espiritual a transformar l’hostilitat en hospitalitat. Cloenda Tancament amb salutacions nadalenques i compromís de seguir aprofundint en el binomi hostilitat–hospitalitat durant el curs.

  • Entrevistes de la Justa del 15/12/2021 — Crida urgent a donar sang: reserves per 7 dies, necessitat de 1.000-1.200 donacions diàries (Banc de Sang i Teixits, Baix Llobregat) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    11'

    Entrevistes de la Justa del 15/12/2021 — Crida urgent a donar sang: reserves per 7 dies, necessitat de 1.000-1.200 donacions diàries (Banc de Sang i Teixits, Baix Llobregat)

    Resum Context i estat de les reserves Estoc actual: "Tenim sang per uns set dies; el normal seria 10-12" Consum elevat per la represa d’intervencions post-pandèmia, tractaments oncològics, accidents i altres urgències. "Es consumeix molta, molta sang" Objectiu diari: 1.000-1.200 donacions/dia per estabilitzar estocs. Les plaquetes només duren 5 dies, per això cal donar també en dies festius. Tot i un augment d’uns +10.000 donatius vs 2019, la demanda ha crescut i encara calen més donacions. Requisits per donar Edat: 18-70 anys; pes: >50 kg. COVID-19: es pot donar al cap d’1 mes d’haver-la passada; la vacuna no interfereix. La majoria de medicacions són compatibles (per exemple, diabetis amb pastilles, colesterol, hipertensió). Recomanació: no autoexcloure’s; a campanya hi ha metge per resoldre dubtes. "Que no s’esclogui ningú; que passin per la campanya i ho consultin" Què passa amb la teva donació? (fraccionament i usos) Cada bossa es fracciona en glòbuls vermells, plaquetes i plasma → pot ajudar fins a 3 persones. Usos principals: Plasma: grans cremats (hidratació i suport). Plaquetes: tractaments onco-hematològics (càncer, leucèmies). Glòbuls vermells: anèmia i hemorràgies. Campanyes, canals i logística Campanya de Nadal "Amic Invisible": prop de 7.500 donants "regalaran vida". Lema: "Viu i fes viure". Informació i cita: donarsang.gencat.cat (agenda de campanyes a 5 setmanes vista). Xarxes: @donarsang (Twitter, Facebook, Instagram) per resoldre dubtes i fer crida. Retorn al donant: "La teva sang ha anat a l'hospital tal i salvarà tres vides" Punt local destacat: Sant Just Desvern (Casal de Joves), divendres de 10 a 21 h; cita prèvia recomanada però no imprescindible. Missatge clau La sang no es pot fabricar: depenem els uns dels altres. No relaxar-se per Nadal: cal mantenir el ritme de donacions. Objectiu: 1.000-1.200 donacions/dia i reserves ideals de 10-12 dies. Apunt final Al tram final sona la cançó "Comparison", amb tornada insistent: "Wake up now"

  • La Justa del 15/12/2021 — Donació de sang a Sant Just, premi a Jaume Plensa i ‘meteoficció’ de neu: notícies locals, portades, i agenda cultural - episode art
    La Justa
    2h 48min

    La Justa del 15/12/2021 — Donació de sang a Sant Just, premi a Jaume Plensa i ‘meteoficció’ de neu: notícies locals, portades, i agenda cultural

    Resum general Programa magazine de matí amb una primera hora informativa, portades de premsa i el temps, seguit d’una entrevista de servei públic sobre la donació de sang i l’actualitat del Centre d’Estudis Santjustencs. El to és dinàmic, amb espais musicals i promocions locals. Destaquem • Donació de sang a Sant Just (divendres): crida urgent del Banc de Sang i Teixits per reforçar reserves (només 7 dies; l’ideal són 10-12). Una donació pot ajudar fins a tres persones. • Jaume Plensa, Català de l’Any: reconeixement a l’escultor veí de Sant Just; defensa del paper de l’art en temps incerts. • Preu de la llum i economia a les portades: màxims històrics de l’electricitat, inflació al 5,3% a Catalunya, i focus en salut mental i la variant Òmicron. • El temps (MeteoSantJust): setmanes d’estabilitat, descens progressiu de temperatures i, en clau de “meteoficció”, possible episodi fred amb neu a cotes baixes cap al 27-28 de desembre (a confirmar). • Cultura i municipi: torna la festa de Cap d’Any a la Bona Aigua; Cicle Gaudí projecta “Chavalas”. Actualitat del Centre d’Estudis Santjustencs: presentació de la Miscel·lània nº 25 l’1 de febrer, recital poètic i projectes de memòria històrica. “Treballo per posar bellesa en la vida de la gent.” — Jaume Plensa Notícies municipals Premis i agenda • Jaume Plensa, Català de l’Any (premi d’El Periódico, lliurat per Pere Aragonès). Record de l’escultura “Chloe” cedida per l’artista al Parc de la Rambla. • Cap d’Any a la Bona Aigua: entrades via Entràpolis; accés +16 (menors amb adult) i certificat Covid. DJ locals fins a les 5 h. • Cinema – Cicle Gaudí: projecció de “Chavalas” (Carol Rodríguez) a l’Ateneu; retrat generació millennial. “Antinadales”: música nadalenca que no ho sembla • Secció lúdica amb una Nadala puertorriquenya de ritme tropical (“Busca Bulla – Cantaré”), inaugurant la crida a recomanar cançons de Nadal que “no sonen a Nadal”. Portades de la premsa • ARA i La Vanguardia: llum a preus rècord i mesures fiscals en estudi; focus en salut mental (impacte pandèmic) i el cas del pistoler de Tarragona. • El Periódico: protagonisme a Jaume Plensa (Català de l’Any), més entrevistes i cultura (Sergi Belbel, Sant Jordi); mencions a estrelles Michelin i successos. El temps (Carles Rius – MeteoSantJust) • Setmana estable amb humitat elevada, boirines i baixada gradual de les màximes: de ~16 °C cap a 13-14 °C (dj-div) i 11-12 °C (dg). Mínimes al voltant de 5 °C el cap de setmana. • Inici de la setmana vinent: màximes prop de 10 °C, núvols de nord i nevades al Pirineu. • En meteoficció: si l’anticicló es desplaça cap a les Illes Britàniques/Escandinàvia, entrada d’aire fred i possible neu a cotes baixes a l’entorn del 27-28 de desembre (escenari incert, a seguir). Butlletí general (selecció) • Inflació a Catalunya 5,3% (màxim en 27 anys): impacte de l’energia, carburants i aliments; efectes en l’actualització de lloguers i pensions (~2,5%). • Parlament: crida d’Aragonès a la unitat per l’escola catalana; polèmica pel cas Canet. • Salut: Òmicron podria ser dominant a Europa a mitjans de gener; UE defensa la dosi de reforç. Vacunació infantil adaptada en punts massius i centres pediàtrics. • Pirineu: les fortes nevades sepulten pastures; ramaders hauran de comprar farratge extra. • Cultura i esports: Sergi Belbel guanya el Premi Sant Jordi; expectativa per la retirada del Kun Agüero; Stephen Curry supera el rècord històric de triples a l’NBA. Entrevista: Banc de Sang i Teixits (Sílvia Arcos) • Reserves actuals: ~7 dies (ideal 10-12). • Objectiu: 1.000–1.200 donacions diàries a Catalunya. • Components i usos: una donació es fracciona en glòbuls vermells, plaquetes i plasma → pot ajudar 3 pacients. • Usos principals: - Plasma: grans cremats, hidratació. - Plaquetes: tractaments oncohematològics. - Glòbuls vermells: anèmies i hemorràgies. • Requisits bàsics: 18–70 anys, >50 kg, moltes medicacions compatibles; vacuna Covid no interfereix; 1 mes després d’haver passat la Covid. • Servei al donant: avís de l’hospital receptor de la teva sang. • Crida local: donació a Sant Just (Casal de Joves – Sala Utopia), divendres de 10:00 a ~20:30. Cita a: donarsang.gencat.cat. Lema: “Viu i fes viure”. Centre d’Estudis Santjustencs (Maria Quintana) • Miscel·lània nº 25: presentació prevista 1 de febrer; acte “entranyable”. • Recital poètic amb “rastolines” (cal certificat Covid per a l’àpat posterior). • Projecte educatiu sobre l’Holocaust amb Memorial Democràtic i Marta Simó (àmbit institut). • Correllengua: cantada de Nadales; implicació del Centre. • Òmnium Cultural (Baix Llobregat): el Centre n’és soci; es promou que altres entitats culturals s’hi adhereixin. • Apunt cultural: comiat de Joan Manuel Serrat amb gira; homenatge musical a l’antenna.

  • Just Blues del 14/12/2021 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 14/12/2021

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 14/12/2021 — Blow-Up i la postmodernitat: Antonioni, Cortázar i el conflicte de la percepció; recomanacions de festes i ofici de produir amb Patricia Sánchez Mora - episode art
    Cinema sense condicions
    54'

    Cinema sense condicions del 14/12/2021 — Blow-Up i la postmodernitat: Antonioni, Cortázar i el conflicte de la percepció; recomanacions de festes i ofici de produir amb Patricia Sánchez Mora

    Blow-Up: context, temes i lectura Antonioni i la tensió modernitat/postmodernitat • Perfil d’Antonioni: dels flirtejos amb el neorealisme a un cinema més experimental, menys discursiu i que demana la participació activa de l’espectador. • Idea central: tensió entre la modernitat (fe en ciència, progrés i futur) i la postmodernitat (fractura, malfiança, nihilisme latent), especialment visible als anys 60. • Eix temàtic recurrent a Antonioni (i que connecta amb autors com Philip K. Dick): el conflicte d’identitat i l’avorriment/alienació de personatges atrapats pel progrés i la indústria. • Filmografia clau esmentada: L’avventura (punt d’inflexió), L’Eclisse, Il deserto rosso, Il grido, i més tard El reportero (The Passenger) com a variant madura d’aquesta crisi d’identitat. Argument i dispositiu del “blow up” • Protagonista: fotògraf de moda que, fart de la rutina, surt al carrer i al parc; creu haver captat un assassinat a les seves fotografies. • Dispositiu formal: el blow up (ampliació fotogràfica) que promet nitidesa i “veritat” però deriva en dissolució i incertesa quan s’exagera. • Lectura: l’espectador és convidat a completar el sentit; el film interroga què hem vist realment i si allò ha passat. "No es dilueix solament ell; em dilueixo jo també com a creador." — Antonioni sobre el final on el personatge es dissol Del relat de Cortázar a l’ambigüitat fílmica • Origen literari: Les baves del diablo (Julio Cortázar, 1958) com a base conceptual — el fotògraf projecta un relat sobre una imatge. • Antonioni potencia l’ambigüitat, la temporalitat i l’alteració de la realitat. La pel·lícula evita una resolució causal “clàssica”. "Entre les moltes maneres de combatre el no-res, una de les millors és fer fotografies." — Cortázar Recepció, envelliment i anècdotes • Debat sobre recepció: èxit sorprenent amb el gran públic tot i la seva dificultat. S’assenyalen elements “envellits” (tracte de gènere, to snob de certes escenes) i la narrativa deliberadament erràtica. • Context: Swinging London i herència del free cinema britànic; atmosfera mod i cultural dels 60. • Curiositats: càmera Nikon F (1959); gespa del parc pintada per aconseguir el verd desitjat; localització: Maryon Park; cameo de Cortázar en una foto; primer nu frontal parcial de Vanessa Redgrave al cinema britànic. • Anècdota “El reportero”: rodatge a La Pedrera (Barcelona) amb Jack Nicholson i Maria Schneider. • Posta en comú final: es rebutja una lectura “triangle criminal” que tancaria el sentit; l’ambigüitat és constitutiva del dispositiu d’Antonioni. Recomanacions per les festes (sales, plataformes i Filmoteca) • A Hero (Asghar Farhadi, 2021) — drama moral iranià sobre reputació i dilemes públics/privats. • La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán, 2019) — documental sobre memòria i paisatge de Xile. • What Do We See When We Look at the Sky? (Alexandre Koberidze, 2021) — poema cinematogràfic georgià sobre l’atzar i l’encanteri del quotidià. • AitaMari (Javi Julio, 2021) — rescat humanitari a la Mediterrània. • ¿Qué hicimos mal? (Liliana Torres, 2021) — autoretrat i memòria sentimental. • Sis dies corrents (Neus Ballús, 2021) — comèdia humanista sobre lampistes i convivència. • Sedimentos (Adrián Silvestre, 2021) — road movie documental amb sis dones trans; humanisme i pedagogia social. • Tre piani (Nanni Moretti, 2021) — mosaic veïnal de culpes i responsabilitats. • House of Gucci i The Last Duel (Ridley Scott, 2021) — dos grans títols en registres ben diferents. • The Power of the Dog (Jane Campion) — antiwestern psicològic; gran treball de Benedict Cumberbatch; film amb misteri i inquietud. • Silent Night (Camille Griffin) — sàtira apocalíptica de Nadal amb Keira Knightley i Matthew Goode; tònica depriment però estimulant. • També: Magaluf fantasma (M. À. Blanca) i Del otro lado (Iván Guarnizo). • Consell: Filmoteca com a refugi davant la programació televisiva de les festes. "El govern britànic ha distribuït píndoles per suïcidar-se" — premissa de Silent Night Conversa amb Patricia Sánchez Mora (productora): l’ofici de produir Què fa la producció • La producció és “tot el que no es veu”: preparar el rodatge, organitzar equips, logística, compres, conduir, tenir cura de l’estat d’ànim i de l’ètica de rodatge, especialment en projectes petits. • En equips reduïts, tothom fa de tot: polivalència i resolució constant. Figures de producció i finançament • Diferències (en teòric): productor, productor executiu (finançament i burocràcia), direcció de producció / line producer (encaixar pressupost i portar-lo a terme), jefatura de producció (organització en rodatge). • A l’Estat espanyol: pressupostos ajustats, la línia entre rols es difumina; la direcció de producció equival sovint a line producer. • Finançament: combinació de fons públics (culturals) amb privats i, si cal, capitalització de salaris. Sedimentos (doc) • Origen: treball de diversos anys amb l’associació Ivaginarium; tallers de representació, guió i interpretació. • Metodologia: guió obert amb converses previstes i espais que “provoquen” l’escena; espontaneïtat real (per exemple, un “pique” imprevist entre dues protagonistes). • Intenció: evitar el victimisme, apostar per l’empatia i la quotidianitat; fort valor didàctic (instituts, passes educatives). • Distribució: recorregut ampli en festivals; en sales, funcionament esglaonat i condicionat per candidatures (Goya, Gaudí). Occidente i rodatges low budget • Occidente: projecte transgressor i fora de temps; Patricia com a directora de producció. • Pressuposts mínims: Sedimentos (rodatge) ~15.000€; Occidente (rodatge) ~30.000€ — màxima optimització de recursos. Distribució i festivals • Estratègia: primer festivals Classe A, després resta de circuits; mercats per vendes internacionals (agents, distribuïdores, programadors). • A l’Alternativa, Patricia fa de “celestina”: connecta projectes amb productors/assessors i facilita trajectòries. Sostenibilitat i el digital • Principi clau: no malbaratar. Producció eficient en diners i materials. • Debat ecològic: el cinema fotoquímic tenia cadenes controlades; el digital afegeix impacte ocult (servidors, electricitat) i paranoia de còpies de seguretat. Direcció i muntatge • Ha codirigit el curt “Paraula/Mot de Paz Fajara”: treball intens amb arxius i muntatge (que és, de fet, una forma d’escriptura). • Encàrrec recent: dirigir un episodi documental per a TV3; defensa que els muntadors haurien de tenir més reconeixement autoral. L’Alternativa i dinamització cultural • Experiència excel·lent en organització d’esdeveniments, conducció de cerimònies i coordinació d’equips. • Ha treballat en circs i espectacles (fins i tot ballant “vestida d’ós” en temps de crisi): versatilitat i capacitat d’improvisació. Tancament i agenda • El programa s’acomiada fins a l’11 de gener (bones festes!). • Patricia avança rodatges al gener i febrer.

  • #8 - Entrevistes de La Rambla del 14/12/2021 — La Marató de TV3 a Sant Just Desvern: Una crònica de participació local - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    12'

    #8 - Entrevistes de La Rambla del 14/12/2021 — La Marató de TV3 a Sant Just Desvern: Una crònica de participació local

    En aquesta entrevista, Roser Parés, presidenta de l'associació Sant Justenca per la Marató de TV3, parla de les diferents activitats organitzades a Sant Just Desvern per a la recaptació de fons per a la Marató de TV3. Tot i que reconeix que la participació és minsa en comparació amb altres municipis, destaca la importància de garantir que el nom de Sant Just estigui present i anima la gent a col·laborar. També fa menció de les malalties mentals i rares com a temes que necessiten més consciència i suport