Resum de la conversa Què és la mostra “Sigues Original”? 7a edició d’una mostra col·lectiva impulsada per l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Participen artistes vinculats a línies de l’espai com les Mostres Express, el Projecte Custòdia i l’aparador. Objectiu doble: acostar l’art com a regal de Nadal i donar suport als artistes i a l’espai. "Diu molt el nom: sigues original, tant pel regal com perquè el que es troba són peces originals." Format i criteris de participació Format d’aquest any: 11 × 26 (vertical o horitzontal). Cada any canvia per forçar la creació específica. Peces inèdites i compliment estricte de la mida (incloent-hi el marc si n’hi ha). "Som una mica talibans en les mesures... La mida és aquesta; dins ha de cabre tot." Participació i diversitat Uns 40 artistes; cada participant pot mostrar d’1 a 3 peces (s’exposen com a màxim 3). Es fomenta el llenguatge personal i la diversitat de tècniques i estils. Novetats: incorporació de tècniques com el vidre i el tapís; també hi ha objectes poètics. Vendes i preus Preus accessibles: des de 60 € i topall de 300 € per peça (obra única, original). L’artista rep el preu menys un 20% per a la subsistència de l’espai. Venda immediata possible: es pot endur la peça; es marca amb un gomet vermell quan queda reservada. Calendari i horaris Inauguració: dissabte 18 de desembre a les 12 h. Exposició: del 18/12 al 5/1. Horaris: tardes de 18 a 20 h; caps de setmana 12 a 14 h (Nadal i Cap d’Any cauen en cap de setmana i poden afectar l’obertura). Sovint hi ha artistes fent guàrdia per atendre i explicar les obres. Creixement i límits d’espai De 17 creadors (2014) a prop de 40 actualment. L’espai és limitat i no pot créixer indefinidament. Es prioritza mantenir el caràcter i l’acollida de l’espai actual. Balanç 2021 i projectes 2022 2021: reactivació amb exposicions, aparadors i xerrades (destaca la mostra d’Antoni Mercader i visita al “Magda”). 2022: presentacions previstes (p. ex. Jordi Arrocosa i L’Ambió), un nou aparador i la voluntat de reprendre el Projecte Custòdia quan la situació sanitària ho permeti. — En síntesi: una mostra accessible, diversa i estrictament original que convida a regalar cultura aquestes festes mentre es dona suport a la comunitat artística local.
Resum de l’entrevista Context i guardó Premi: tercera edició dels Premis Inclusius de l’Esport Català (Fundació ONAT). Club: Club Esportiu Jeroni de Moragas (gimnàstica rítmica per a persones amb discapacitat intel·lectual), nascut fa 10 anys com a activitat extraescolar a l’Escola Jeroni de Moragas (Pedralbes). Objectiu: garantir la participació en igualtat de condicions i obrir camí a la competició ordinària. Fites i accions clau Des de 2018-2019, impuls del nivell 11 a la Federació Catalana de Gimnàstica per integrar gimnastes amb discapacitat intel·lectual en competicions ordinàries. Difusió i visibilitat: reportatge a TV3 (2019); pregó del districte de les Corts (octubre). Exemple inspirador: Àngela Mora (17 anys, Lleida), amb síndrome de Down, debuta al Campionat d’Espanya (gimnàstica artística). A Catalunya, només 3 clubs empenyen aquest camí: Lleida (artística), Sitges-Garràs (rítmica) i Jeroni de Moragas (rítmica). Barreres i reptes Molt poca oferta esportiva inclusiva: por, desconeixença i inèrcies dificulten que els clubs obrin seccions. Desplaçaments llargs per manca d’oferta local: 17 gimnastes; només 5 de Barcelona, la resta de municipis propers (Molins, Sant Vicenç, Igualada, Sant Cugat...). Impacte de la pandèmia: major vulnerabilitat sanitària (moltes amb síndrome de Down), frenant l’impuls del nivell 11. Filosofia i mirada "És important que no ens oblidem que tenen una discapacitat." Realista i respectuosa: reconèixer la discapacitat evita invisibilitzar necessitats i permet adaptar eines i suports. "Ja no veig l’Alba que té síndrome de Down, sinó que és l’Alba." El vincle personal desetiqueta i posa al centre la persona i les seves capacitats. Impacte social i comunitari Beneficis clau: Creació d’amistats i espais d’iguals. Treball de valors: autonomia, comunitat i benestar, més enllà de la competició. Alumnat: actualment 17 noies (col·lectiu majoritàriament femení; obertes a nois). Rol de les famílies: pilar fonamental i coprotagonista del projecte. Equip impulsor: entrenadores voluntàries (Sara Suárez —presidenta—, Júlia, Irene i Sandra). Visió de futur Continuar trencant barreres i consolidar la presència en competicions ordinàries, sense que la competició sigui l’únic objectiu. Fer d’altaveu perquè més clubs obrin seccions inclusives i augmenti l’oferta.
Resum general de l’episodi • Programa matinal amb focus local a Sant Just Desvern: repàs de portades, previsió del temps amb vent protagonista, butlletins informatius i esportius, i dues entrevistes clau (inclusió esportiva i art local). • Punts destacats: - Portades: 25% de castellà a P5 a Canet (debat lingüístic), vacunació infantil amb Pfizer (1/3 de dosi), i impuls de l’elèctric a Martorell (VW-Seat-Cupra-Škoda). - Temps: “Avui el vent és protagonista” (ràfegues fins a 64,4 km/h); dissabte baixa la temperatura; diumenge anticicló i estabilitat; possible caloreta a mitja setmana (17–18 °C) i boires a l’interior. - Entrevista 1 (Esport i inclusió): el Club Esportiu Jeroni de Moragas rep el Premi Inclusiu pel projecte d’incorporar gimnastes amb discapacitat intel·lectual a la competició ordinària (creació del “nivell 11”). - Entrevista 2 (Cultura): 7a mostra Sigues Original a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret: format 11×26, prop de 40 artistes, peces inèdites, i preus 60–300 € per apropar l’art com a regal de Nadal. “Avui el vent és protagonista.” — Carles Rius “La nostra lluita és que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin participar a l’esport amb les mateixes condicions.” — Júlia Barberà Portades del dia Diari Ara • Debat lingüístic a P5 de l’escola Turó del Drac (Canet de Mar): 25% de classes en castellà per ordre del TSJC a partir de la petició d’una família. • Vacunació Covid (5–11 anys): amb cita, en punts massius i CAP; Pfizer amb 1/3 de dosi. • Automoció: llum verda perquè Seat fabriqui el cotxe elèctric petit de Volkswagen; 3.000 M€ en ajuts autoritzats. • Cultura: Nadal amb més comèdia i musicals a la cartellera. La Vanguardia • Volkswagen produirà 3 models elèctrics a Martorell (Seat, Cupra, Škoda), supeditat a incentius públics i ajuts europeus. • Biden crida a defensar la democràcia davant l’autoritarisme (cimera per la democràcia). • Regularització de falsos autònoms (Brussel·les): impacte sobre 4 M de treballadors, en línia amb la llei Riders. • Quotes en català a plataformes: pressió d’ERC i esmenes al Senat. • Crisi del Barça: Xavi demana reforços; Alejandro Sanz presenta àlbum “Sanz”. El Periódico • “Mur de la memòria” a Badalona: record de l’incendi de la nau (5 víctimes) i persistència de males condicions de vida. • Vacunació infantil: cita als CAP, prioritat immunodeprimits; inici a partir del 15 de desembre. • Ajudes Covid: 661 M€ per a 26.300 empreses catalanes. • Govern central accepta quotes de producció en català a plataformes; ERC manté esmenes. • IRPF: rebaixa per rendes fins a 35.000 € (Giró). • Cultura: Alejandro Sanz “torna a l’essència” (nou àlbum). Previsió del temps (Sant Just i Pirineu) • Situació marcada per fronts atlàntics: ahir front fred, avui front càlid; després entra una bossa d’aire fred. • Sant Just: ràfega màxima de vent 64,4 km/h (segona més alta del 2021); mitjana 37–38 km/h. • Temperatura: avui 15–16 °C; dissabte 10–12 °C (més fred); diumenge estable i assolellat amb anticicló. • Pirineu: cota de neu molt variable (ahir 300–400 m; avui fins a 1.600 m; dissabte torna a baixar). Neu sobretot a cara nord i cap de setmana actiu fins diumenge. • Setmana vinent: estabilitat anticiclònica, boires persistents a l’interior, amplitud tèrmica; entre dimecres–dijous podria haver-hi màximes 17–18 °C a l’àrea de BCN (a confirmar). “Diumenge sol i estabilitat; la setmana vinent, pocs canvis i boires a l’interior.” — Carles Rius Entrevista — Inclusió a la gimnàstica rítmica (Júlia Barberà, C.E. Jeroni de Moragas) • Projecte premiat als Premis Inclusius de l’Esport Català (Fundació ONAT): “El llarg camí cap a la inclusió de gimnastes amb discapacitat intel·lectual” a la competició de la Federació Catalana de Gimnàstica. • Repte clau: crear el “nivell 11” (2018–2019) per competir en l’àmbit ordinari amb adaptacions adequades. • Impacte: club amb 10 anys de trajectòria; 17 gimnastes (majoritàriament noies; demanda territorial àmplia per manca d’oferta); cohesió social i amistats com a valor central. • Realisme inclusiu: reconèixer la discapacitat sense amagar-la i proporcionar eines i entorns per desenvolupar capacitats. • Referents: debut d’Àngela Mora (17 anys, síndrome de Down) a Campionat d’Espanya (gimnàstica artística; cas Lleida). “Quan es crea el vincle, ja no veus l’etiqueta; veus la persona i el que pot fer.” — Júlia Barberà Cultura — 7a mostra “Sigues Original” (Espai de Lliure Creació Carme Malaret) • Mostra col·lectiva amb prop de 40 artistes (2014: 17 → 2021: ~40). Peces inèdites creades expressament. • Format d’enguany: 11 × 26 (vertical o apaisat), per estimular llenguatges i tècniques; varietat: pintura, objectes poètics, vidre, tapís, paper i escriptura, etc. • Venda accessible: 60–300 € (originals); l’artista fixa el preu; l’espai reté un 20% per sosteniment. • Calendari i horaris: inauguració dissabte 18/12 a les 12 h; obert fins al 5/1. Tardes (18–20 h); caps de setmana (12–14 h); festius tancat. Possibilitat d’endur-se l’obra (reservada amb gomet vermell). • Objectiu: apropar l’art com a regal cultural de Nadal i donar visibilitat a creadors locals. “Sigues original” també vol dir regalar cultura amb una peça única. Actualitat local i agenda • Sant Just: activat Pla VentCat (alerta per ventades; recomanacions de seguretat i tancament del parc de Can Freixes). • Mercat de Nadal (Plaça Camoapa, diumenge): activitats tot el dia (corals, percussió, tió gegant, xocolatada, concert final, “nevada” a les 20:30 h). Bústia de cartes als Reis. • Mercat amb Volant (Mas Lluí): comerç local i espectacle infantil “Cabaret Patufet”. Esports i butlletins • Barça femení: líder de grup (4–0 a l’Arsenal) amb gols de Jenni Hermoso (2) i Aitana. • Bàsquet: prèvia Barça–Madrid (Eurolliga); possible debut Dante Exum; torna Hanga amb el Madrid. • Futbol europeu: el Vila-real passa a vuitens (2–3 a l’Atalanta); Betis i Real Sociedad a Europa League. • Waterpolo femení (Champions): segona fase amb quatre equips catalans.
Resum principal Context i fita Desena edició dels Pastorets de Sant Just, basats en la versió de Pep Albanell. L’any passat no es van fer per la Covid-19; es va valorar fer-ne una pel·lícula a l’aire lliure, però es va descartar per restriccions i fred. "Són 10 anys de Pastorets... un any especial amb un plus d’il·lusió." Adaptacions per la Covid-19 Enguany hi ha un sol bloc d’actors (sense doble repartiment) per minimitzar riscos. Resultat: els actors han assajat el doble i dominen millor els papers. Assajos i novetats artístiques Assajos des de la primera setmana d’octubre; ja en fase de generals. Assajos amb mascareta; a la funció, se la trauran a escena. Música en viu amb els músics visibles al fons de l’escenari i un piano de cua. Aquesta disposició permet guanyar butaques per al públic. "Tindrem els músics visibles, amb un piano de cua." Calendari i entrades Funcions a l’Ateneu: 17, 19 i 26 de desembre (20:00) i 23 de desembre (19:00). Entrades a Entràpolis i a la web de l’Ateneu. Preus: 8 € general; 7 € socis de l’Ateneu. "No us quedeu sense entrades. Correu!" Repartiment i personatges Repartiment de 30-40 persones, majoritàriament talent local. Es mantenen el to d’humor i els temes d’actualitat; homenatge als 10 anys. Personatges destacats: Crotel, Waldenot (diable). El caganer és el mateix Nico Bassó. Cares noves i sorpreses (no revelades). Aquest any, no hi haurà runners. Cameos del Roger Cònsol (director inicial del projecte). Participacions esmentades: Núria Garcia (enguany fa de pagesa especial), Pòl Arazuri, Rosa Barber, Joan Esmerats. Les Pastoretes (nenes que busquen un gall) incorporen el jove Sant Vilanova (7-8 anys), amb molta projecció. Anècdotes i homenatge Passi de llums recent amb Sergi Vilà. Homenatge a Santi Solano, que els ha deixat; record emotiu durant l’espectacle. Tot i la incertesa sanitària, l’equip està confiat i amb il·lusió. "Amb unes entrades exhaurides, ja estaríem més que recompensats." Crida final Invitació clara al públic de Sant Just i rodalies a omplir l’Ateneu i celebrar la tradició nadalenca amb una edició especial de 10 anys.
Resum del contingut Context i protagonistes Entrevista a Laura Poll, membre de la secció jove de la CEAS, a Ràdio Desverna. Balanç de la primera matinal i convocatòria de la segona sortida als tres cims del Montseny. Primera matinal: Cadí-Moixeró Sortida al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Objectiu inicial: Pic de Costa Cabirolera i Vulturó; finalment, només Costa Cabirolera per tancament de pista forestal i més quilòmetres. Participació: 13 persones (majoria del grup jove, 4 de fora). Ambient: molt de caliu i ritme respectuós amb tothom. "Anar a la muntanya també a gaudir-la i... acompanyar." Segona matinal: tres cims del Montseny Recorregut: Matagalls, les Agudes i Turó de l’Home (1.712 m). Dades clau de la ruta: Distància: ~20 km Desnivell: +1.300 m / -1.180 m Temps estimat: ~7 hores Obert a 18–35 anys. Enfoc: obert i acollidor, sense exigir gran nivell tècnic. "El que més es necessita és ser constant i anar caminant a poc a poc, gaudint." Requisits i inscripcions Preu: 4,5 € (només si no estàs federat; cobreix l’assegurança temporal). Federats: no paguen. Inscripcions: a l’Instagram de la secció (highlights) i també a la web (menys actualitzada). "Avui és l’últim dia" per inscriure’s a aquesta sortida (context de l’entrevista). Organització de la Secció Jove Franja d’edat: 18–35 anys (altres franges: CEAS general i veterans). Funcionament: Reunions: dos dimarts al mes. Planificació per comissió de 4–5 persones (ruta segons meteo, temporada i logística). Objectiu: descobrir Catalunya, també zones menys conegudes. Mirant endavant Calendari: intenció de fer una sortida cada dos mesos, oberta al públic. Properes propostes: sortides amb nit fora (sobretot cap al Pirineu) per logística i seguretat post-excursió. "La idea és, cada dos mesets, intentar fer una sortida oberta al públic." Punts clau destacats Èxit de la primera sortida (13 participants, bon ambient). Segona sortida exigent però accessible: 20 km, +1.300 m, 3 cims del Montseny. Accés: 18–35 anys; assegurança obligatòria si no federat (4,5 €). Inscripcions i info: Instagram de la secció (highlights). Filosofia: gaudir de la muntanya, ritme constant i companyonia. Plans: sortides bimensuals i escapades amb pernocta al Pirineu. On trobar la info i apuntar-se Instagram: secció GSEAS Sanjust (formulari als highlights). Web de la CEAS: amb l’enllaç, però menys actualitzada ara mateix.
Panorama general Programa d’obertura de l’Ajusta (dijous 9 de desembre) amb ambient clarament nadalenc, arrencada musical i avanç de continguts del dia. L’àudio disponible recull sobretot la introducció, l’enquesta del pont de la Puríssima i l’agenda del programa, amb una breu pausa musical abans d’entrar al bloc informatiu. "Abans d’entrar a fer el repàs de notícies..." Enquesta: pont de la Puríssima Pregunta: si l’audiència ha fet festa pel pont. Resultats: 42,9%: Sí, han fet pont 28%: No 28%: Els hauria agradat Idees clau Ambient previ a Nadal, amb la comunitat compartint com ha anat el pont. El programa agraeix i desitja bona tornada a tothom. Avanç de continguts del dia (agenda) Primera hora: informació i premsa Notícies de Sant Just amb la Lua López. Repàs de portades: Ara, La Vanguardia i El Periódico. Previsió del temps amb en Carles Rius. Segona hora: jovent i muntanya Conversa amb els joves de la secció jove de la CEAS Sant Just (secció excursionista de l’Ateneu Santjustenc). Tema: les dues primeres matinals (una ja feta i l’altra en preparació). Especial Nadal: teatre i tradició Entrevista amb Nico Bassó, director dels Pastorets de Sant Just. Desena edició; continuen basats en l’obra de Pep Albanei, “És teu”. Tercera hora: cultura i compres creatives Repàs de les activitats de Nadal al municipi. Possibilitat de parlar amb Carme Malaret (Espai de Lliure Creació) sobre la mostra “Sigues Original”: Dates: 18 de desembre – 5 de gener (inauguració: 18/12, 12:00). 7a mostra col·lectiva amb 40+ participants. Cada artista presenta 3 obres inèdites, totes en mateix format. Les peces són a la venda: proposta per a regals de Nadal amb art original. Música emesa Obertura: Alfie Templeman – “Things I Thought Were Mine”. Pausa musical: Kings of Convenience – “Mrs. Cole”. Notes sobre l’àudio L’enregistrament facilita la presentació i l’agenda, però no entra encara al bloc informatiu ni a les entrevistes; el tall acaba just abans del repàs de notícies. Punts destacats Enquesta amb resultats clars per prendre el pols a l’audiència. Agenda completa: notícies locals, meteo, jovent excursionista, Pastorets i art local amb “Sigues Original”.
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.
Visió general Episodi polièdric sobre la neurosi com a motor creatiu i narratiu en tres àmbits: la televisió (Doctor Portuondo), l’art (El crit de Edvard Munch) i el còmic (Transmetropolitan). El to barreja post-humor, anàlisi cultural i divulgació. "La mediocridad es aburrida... La neurosis es muchísimo más interesante" — Doctor Portuondo Sketch inicial: monòleg interior i ansietat contemporània Un gag d’obertura en clau de monòleg interior (bar/discoteca) que retrata amb sornegueria la hiperautoconsciència i la pressió social del segle XXI (aliances, correcció política, vacunes, lligar, masculinitat) fins a un gir còmic amb el malentès de la persona que s’apropa. • Tema clau: neurosi social i autoedició constant • To: post-humor, ansietat, autocensura i confusió identitària Cinesèries: Doctor Portuondo (Filmin) — psicoanàlisi, post-humor i aprenentatge Context i autoria • Sèrie curta (6×25’), primera producció original de Filmin; creació de Carlo Padial (post-humor, Leitmotiv, Venga Monjas). • Basada en el llibre homònim (Blackie Books) i en teràpia real de Padial amb el psicoanalista Juan Antonio Portuondo (Barcelona, exiliat cubà; figura clau de la psicologia clínica i psicoanàlisi). El personatge i la llegenda de Portuondo • Portuondo, carismàtic i heterodox: psicoteràpia, psicodiagnòstic, test de Rorschach, teràpia grupal concebuda quasi com a teatre. • Frases lapidàries que vertebren capítols i to: "El psicoanálisis te cura, pero cuanto más consciente eres, más sufres. Esa es la gran paradoja psicoanalítica." "Cuando la bestia ruge, la razón tiembla." "Visualiza tus metas… Pues ahora sigue comiendo doritos." Interpretacions i posada en escena • Jorge Perugorría és Portuondo: presència física i mental imponent, però amb calidesa; validació “familiar” de l’encoarnació. • Nacho Sánchez com Padial: més convincent que el mateix Padial, segons l’autor. • Aparicions: Berto Romero, David Pareja, cameos del cercle post-humor (Venga Monjas) i cameo mut del trapero Lil Moss. Estil, gènere i música • De la comèdia woodyalleniana al drama i el suspens psicològic; interiors aprofitats amb intel·ligència; pes de la teràpia grupal. • BSO de Javier Rodero: de l’ambient inquietant al hip-hop rítmic; la música accentua el bucle neuròtic. Temes clau • Obsesió terapèutica, narcisisme, aprenentatge a través del dolor, deliri lúdic. • Rescat cultural d’una figura infravisibilitzada (Portuondo) i del seu mètode personalíssim. "Te explicaré algo muy sencillo que tardarás años en comprender." Art: Expressionisme alemany i El crit (Munch) — neurosi i distorsió de la mirada Marc històric i estètic • L’expressionisme alemany (f. XIX–1933) trenca amb la versemblança i posa el focus en la distorsió emocional: la percepció com a imatge interior. • Ecos a cinema: Metropolis (F. Lang), Nosferatu (Murnau) i el llegat al film noir (llum-ombra, figures escindides). El so en El testament del Dr. Mabuse anticipa usos psicològics del sonor. • Música: Schoenberg i el dodecafonisme com a banda sonora de la dissonància emocional. Munch, biografia i lexicó emocional • Pioner admirat i denostat: escàndol a Berlín (1892); atacat com a "art malaltís" pel nazisme. • Trauma personal: malaltia, dol i fragilitat física impregnen l’obra. "Enfermedad, muerte y locura fueron los ángeles negros que velaron mi cama." Anàlisi d’El crit • Temes: por, solitud, angoixa existencial. Figura andrògina, esquelètica, en pont diagonal violent; ondulacions del cel i l’aigua que reverberen la nàusea. • Influències: postimpressionisme (Van Gogh, Gauguin), simbolisme. Quatre versions; la mostrada és oli i tremp sobre cartró (Galeria Municipal d’Oslo). • Curiositat confirmada (2021): inscripció del propi Munch a l’obra: "solo pudo haber sido pintado por un hombre loco" — assumpta irònica de la bogeria com a essència humana, no estigma. Cultura pop • De la fem fatal de Amor i dolor a Hollywood noir. • Icona pop: Ghostface de la saga Scream inspira’t en el gest d’El crit. Còmic: Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robinson) — distopia periodística, política i cyberpunk Premissa i món • Saga (1997–2002, 60 números): ciutat tipus Neo-NY en futur indeterminat (s. XXIII aprox.). • Protagonista: Spider Jerusalem, periodista de tall gonzo (a l’estil Hunter S. Thompson): narcisista, corrosiu, drogo-neuròtic i implacable amb el poder. Política i mitjans • Trama d’eleccions amb figures com "la Bèstia", el Somrient (Gary) —postureig permanent— i Bob Heller, senador feixista que “cultiva” assessors clonats. • Temes: corrupció, fake news (pre-era xarxes), religió i tecnologia, transhumanisme, tràfic i mutacions. • To i estètica: cyberpunk vibrant, cromatisme intens; humor cínic i crítica a la indústria mediàtica. Adaptació i llegat • Dibuix de Darick Robinson (també a The Boys): visualment potent; difícil d’adaptar sense rebaixar la sàtira extrema. • Reedicions actuals; fàcil de trobar en biblioteques. "Transmetropolitan és el punk dins del cyberpunk." Idees força • Neurosi com a motor d’expressió: en la consulta (Portuondo), al llenç (Munch) i al reportatge combatiu (Spider Jerusalem). • La heterodòxia (mètode Portuondo, dodecafonisme, periodisme gonzo) com a via per arribar a veritats incòmodes. • La cultura pop vampiritza l’art i el repropulsa (de Munch a Scream; del post-humor a Filmin).
Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.
Panorama general del programa • Programa magazine amb una primera hora d’entrevista esportiva i, després, dues seccions d’història i patrimoni català. • Obertura amb falques i música, entrevista central a un pilot del Dakar, i tancament amb dues peces divulgatives sobre colònies tèxtils i l’electrificació de Barcelona. "El Dakar és una gincama de nens grans." 1) Dakar en camió amb Jordi Selma Lluviols Perfil i trajectòria • Convidat: Jordi Selma Lluviols, pilot de camió al Dakar, de Socarrel. Somni d’infantesa complert el 2018 després de comprar un camió el 2015 i fer proves com la Baja Aragón, Tunísia i Andalusia. • Valor clau: perseverança. Ha progressat dins d’equips com Epsilon, aprenentatge intensiu i consolidant-se per mèrits. Com funciona el Dakar i costos • El Dakar és a l’off-road com la Fórmula 1 a l’asfalt: molt exigent i car. • Pressupost mínim “low cost” (entre cometes) per a un camió competitiu: 120–130 mil € (sense comptar vehicles top). Equips oficials (Audi, Mini en el passat…) poden moure centenars de persones i pressupostos multimilionaris. • Primera edició millor amb equip veterà per “fer un màster” pràctic d’organització, ritmes i imprevistos. Navegació: roadbook, brúixola digital i sentit comú • Es guia amb roadbook (vinyetes i símbols de perills/accents) i una brúixola digital (no GPS “turn-by-turn”). • L’agulla indica direcció, però cal buscar passos possibles entre dunes/serralades. De nit, la dificultat s’accentua. • El “sentit d’orientació” del pilot és crític: Jordi relata una anècdota on, sense roadbook, va corregir la direcció encertadament per intuïció. • Comparativa històrica: l’antic París–Dakar lineal a l’Àfrica (amb mapes i brúixoles) era més hostil logísticament; avui hi ha més mitjans, però la velocitat i l’exigència són majors. Vehicles i categories • Cotxes: prototips vs sèrie millorats (ex.: Toyota de sèrie preparat vs prototips de 450 CV). • Camions (T4/T5): prototips (Kamaz, Iveco, MAZ…) vs camions de sèrie millorats. • Buggies vs quads: els quads són percebuts com a el més dur i perillós (més risc de bolcada), tot i ser molt àgils a la sorra. El camió és el més “ferm” i segur a la cabina (3 persones). Terreny i perills: el feix-feix • El feix-feix és una pols finíssima (com “talc”) que forma “mars” on els vehicles s’enfonsen com a l’aigua. • Per sortir: gas constant per no quedar-s’hi, sabent que pot haver-hi pedres amagades. Si t’hi encalles, caldrà eslingues llargues i rescat des de fora del “mar de pols”. Duresa i preparació • Duresa principal: mental (gestió de son, frustració, imprevistos). La son és descrita com molt cruel. • Preparació física bàsica (estiraments, quiropràctic), però clau l’actitud: “problema → solució”, sense bloquejar-se. "Quan abans palegis, abans sortiràs i abans acabaràs." Patrocinis i finançament • Mix de patrocinadors, contactes personals i, sovint, places de pagament a la cabina per a aventurers/empresaris que volen viure el Dakar des de dins. • Estratègia: visibilitat mediàtica per retornar valor als patrocinadors (premsa/TV), relacions de win-win i constància tot l’any. Edició a Aràbia Saudita i Dakar Clàssic • Edició 44 (1–14 de gener) amb etapes curtes (250–300 km) però molt tècniques, i enllaços molt llargs (fins a ~1.000 km acumulats per a motos/quads). • Dakar Clàssic: format “vintage” (vehicles < any 2000), inscripció més econòmica i creixent (de 40 a ~150 vehicles en un any). • Favorits per categories: noms com Peterhansel, Nasser Al-Attiyah (autos), Austin Jones (T4), Sotnikov (camions). • Presència catalana molt destacada al món del motor; menció a Laia Sanz (pas de moto a cotxe) i a la forta tradició catalana en motociclisme. Família i cicle emocional • Primera sortida al podi: emoció i llàgrimes. • Els fills ho viuen amb orgull i nervis; l’exparella hi dona suport i facilita logística familiar. • Cicle clàssic: durant el ral·li jures no tornar; un mes després “no ha estat tan malament”; als tres mesos ja planificant el següent. Vida al bivac i cultura d’ajuda • Ambient generalment solidari entre equips, amb exemples concrets d’ajudes importants entre pilots catalans. • A pista, els grans rivals no s’ajuden; fora de pista, hi ha col·laboració logística fins i tot entre “competidors” comercials. 2) Colònies tèxtils de Catalunya (Secció del Joan) Què eren i com visitar-les • Les colònies industrials eren complexos fabrils autàrquics (fàbrica + poblat) amb serveis: habitatge, escola, església, etc., propietat i control de l’amo. • Recomanades: Colònia Vidal (visites teatralitzades molt completes), Colònia Rosau (la més antiga, 1858, fins a 1.000 treballadors). • Context: situades al costat dels grans rius (Ter, Llobregat, Francolí…) per aprofitar l’energia hidràulica; xemeneies com a backup de vapor (rius irregulars). Marc històric i social • Expansió des de 1860 amb burgesia catalana i energia de riu; entorns aïllats per reduir la conflictivitat laboral. • Inspiració parcial en el socialisme utòpic (Robert Owen). Model paternalista amb “casa de l’amo” com a eix de poder. • Diversitat: no només tèxtils; també minerals o altres indústries. Fins a 138 colònies censades a Catalunya. • Exemple: Torre de Capdella (Pallars) neix amb la primera central hidroelèctrica (1914) i grans obres; avui visitable (Aigüestortes/La Vall Fosca). Martí i Pol – “La fàbrica”: poesia per comprendre la vida quotidiana i les aspiracions dels treballadors. 3) De la “Canadenca” a la llum de Barcelona (Secció del Josep) Empreses clau i la vaga • Barcelona Traction, Light & Power (la “Canadenca”), impulsada per H. Pearson: grans preses (Camarassa, Sant Antoni) i sistema integral d’electrificació. • Energia Elèctrica de Catalunya (Emili Riu) i la central de Capdella; col·laboració i absorció progressiva. • Vaga de la Canadenca (1919): fita històrica que aconsegueix la jornada de 8 hores. • Postguerra: caiguda de capital estranger, subhasta d’actius i concentració (FECSA); litigis internacionals i reordenació del sector. Impacte urbà i cultura de la llum • De la il·luminació pública i aparadors als electrodomèstics i oci modern. • Parcs d’atraccions històrics: Camps Elisis, Tibidabo, Saturno Park, Turó Park, Montjuïc, i altres; la llum com a reclam festiu. • Anuncis lluminosos icònics (Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia), primers sistemes dinàmics amb “electrògraf”. • Tradició de llum de Nadal i la ciutat com a escenari il·luminat. Avui, control de llums “per veu” com a culminació d’un llarg procés tecnològic. Idees clau • Perseverança i orientació marquen la diferència al Dakar: pressupost, logística i cap fred. • El patrimoni industrial català mostra com energia, treball i societat s’han entrellaçat: de les colònies als eslògans lluminosos. • La llum és tecnologia i cultura: de turbines i preses a la vida quotidiana i l’oci urbà.
Resum de la conversa Mobilitat i aparcament: zona blava i verda (implantació al gener 2022) Entrada en funcionament: a partir del 2-3 de gener de 2022. Fase actual: carrers repintats; no hi ha pagament fins al gener (cartells encara tapats). Incidències: interactua amb la reubicació de nous contenidors; s’han fet replantejos puntuals sobre el terreny per millorar visibilitat i seguretat (p. ex. prop de passos de vianants). Missatge clau: s’insistirà en la informació perquè les places noves pintades de blau encara no són de pagament. "La norma general és que tot el nou no entrarà en funcionament fins al dia 3." Gestió de residus: nous contenidors i 5 fraccions Situació: paper, vidre i envasos ja ubicats; en marxa la instal·lació del contenidor resta (gris) i imminent l’orgànica. Objectiu: completar les 5 fraccions a tot el municipi. Nadal: activitats i prudència Mercat de Nadal i programació: previstes com planificat si no s’endureixen les mesures. Crida a la responsabilitat: mascareta si no hi ha distància i seguretat com a prioritat. Ple de novembre: moció contra el totalitarisme Proposta: regidor no adscrit (Quico Ferrer) per declarar Sant Just lliure de totalitarisme. Votació: suport del PSC; en contra Junts, ERC, Movem, CUP i regidora no adscrita. Motiu del PSC per votar a favor: text final alineat amb resolucions de la UE, rebutjant totes les derives totalitàries (tant de dreta com d’esquerra) i compromisos institucionals assumibles. Debat: polèmica per equiparacions entre partits (Vox–CUP); per al PSC, el rellevant és allò escrit, no qui ho proposa. "Qui defensaria que Sant Just fos un poble que donés suport al totalitarisme?" Ple de novembre: immersió lingüística i 25% del TSJC Moció d’urgència: impulsada per ERC, Movem i regidora no adscrita; s’hi adhereixen PSC i Junts. Adhesió al manifest de Som Escola. Posició PSC: escola única, catalana i inclusiva amb objectiu que nens i nenes dominin català i castellà al final d’etapa. Rebuig a quotes rígides: no a percentatges mecànics (p. ex. 25%); han de ser els centres qui organitzin pedagògicament segons context. Context judicial: el Suprem no admet el recurs (no entra al fons) i queda ferma la sentència del TSJC; la Llei Celaá (LOMLOE) reforça el model flexible orientat a competències al final del cicle. "L’irrenunciable és l’objectiu: dominar perfectament el català i el castellà." Serveis socials: pròrroga del SAT (servei d’ajuda a domicili) Pròrroga amb ajustos: s’adequa la despesa a la demanda real sense reduir qualitat ni hores. Compromís: partida oberta; si creix la demanda, s’ampliarà perquè ningú quedi desatès. Infraestructura clau: passarel·la per sobre de la B-23 Objectiu: connexió per a vianants i bicicletes entre Sant Just i l’Hospital Moisès Broggi (i l’altra banda de Sant Just: oficines, hotel). Pressupost i calendari: 5 M€ (1 M€ el 2022 i 4 M€ el 2023); es preveu execució el 2023. Impuls institucional: esmena del PDeCAT als PGE acceptada pel MITMA (ministra Raquel Sánchez). Visió de futur: B-23 com a via urbana amb bus-VAO, més permeable; possible ascensor per accés al passeig superior i millora de la mobilitat sostenible. Encesa de llums de Nadal i ambient festiu Encesa: 1 de desembre, amb pluja i concert (Humphries Quartet). Novetats: ampliació d’il·luminació i elements nous (rèns al parc de la Rambla, regal gegant a la Maradet). To general: "Alegres però segurs"; recuperar l’alegria amb precaució.
