Tots els episodis · 2021

2144 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

193-216 de 2144
  • Just Blues del 30/11/2021 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 30/11/2021

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 30/11/2021 — L'escalera de Caracol, bandes sonores híbrides i la crítica a Spencer: del noir clàssic a la música de cinema digital - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 30/11/2021 — L'escalera de Caracol, bandes sonores híbrides i la crítica a Spencer: del noir clàssic a la música de cinema digital

    Panorama general de l’episodi Un episodi d’alta cinefília que combina anàlisi de clàssics, crítica d’estrena i una masterclass sobre música per al cinema amb el compositor convidat Marcos JGR. Els punts més destacats: • Anàlisi profunda de L’escalera de Caracol (1945): context del film noir de postguerra, influència expressionista, fotografia de Nicholas Musuraca i el seu ús del so i el silenci. • Crítica a Spencer (Pablo Larraín): una visió poc entusiasta sobre el seu retrat psicològic de Diana i els seus recursos formals, amb comparatives suggerents. • Recomanació imperdible: "Sis dies corrents" de Neus Ballús, humor quotidià amb intel·ligència social. • Masterclass de bandes sonores: evolució cap a l’híbrid digital–orquestral, flux de treball modern (DAW, MIDI, orquestració amb Sibelius), col·laboració amb el sonidista i decisió artística de quan la música ha de aparèixer i quan ha de callar. "El silenci, en determinats moments, és la millor música —i és música." Clàssics i sensibilitat cinematogràfica • Reivindicació del cinema mut i de Fritz Lang ("La mujer en la luna") per la seva potència visual i rítmica. • Introducció musical del programa amb la BSO de Terra de Telers (2020, Joan Frank Charansonet): to lírico-romàntic i nostàlgic, adequat a l’època de les colònies tèxtils catalanes. Pel·lícula de la setmana: L’escalera de Caracol (Robert Siodmak, 1945) Context i gènere • Inserida en el noir de la postguerra (45–50): visió nihilista i pessimista de l’ésser humà. • Precedent vist com a influència del giallo i l’slasher posterior. "Aquesta és la pel·lícula que li hauria agradat fer a Hitchcock". Estètica i llenguatge cinematogràfic • Fotografia de Nicholas Musuraca: contrastos en blanc i negre, profunditat de camp, nitidesa compositiva. • Expressionisme alemany: mans emergint de l’ombra, distorsions de miralls, angles impossibles, contrapicats; creació de tensió psicològica. • Posada en escena d’interiors amb barroquisme formal: tràvelings laterals i seguiments per escales i passadissos que mantenen la tensió. So, música i silenci • Protagonista muda (no sorda): el film crea un “clima sonor” amb efectes i música que condicionen sense cridar l’atenció. • Ús magistral del silenci per amplificar l’angoixa i la subjectivitat. Thriller i narrativa • Joc de pistes i trampes (fang a les sabates, sospites creuades) com a mecànica essencial del thriller psicològic. • Seqüència icònica del soterrani (Blanche): terror suggerit, mans des de l’ombra; una lliçó de posada en escena. Repartiment i personatges • Interpretacions destacades: Dorothy McGuire, Ethel Barrymore, Rhonda Fleming (presència magnètica en un rol secundari). • Ambientació: casa gòtica, Nova Anglaterra (Vermont), principis del segle XX; arquitectura que justifica el títol i la geografia dramàtica. Fonts i filiacions • Basada en la novel·la d’Ethel Lina White ("Some Must Watch"). • Vinculacions retòriques amb Hitchcock; genealogia cap al giallo i l’slasher. • Curiositat: rol protagonista inicialment pensat per Ingrid Bergman (no prospera per pressupost). A cartellera Spencer (Pablo Larraín) — Visió crítica • Proposta centrada en l’estat psicològic de Diana durant un Nadal clau; no és biogràfica convencional. • Kristen Stewart: treball d’introspecció solvent, però el conjunt deixa sensació desconcertant i irregular. • Metàfores (Anna Bolena) i enemic “invisible” comparats amb la lògica de "Full Metal Jacket" (enemics fora de camp). Moments notables (fotografia oficial), però to desigual. "Si busqueu el relat del final de Diana, no és aquí." Recomanació imprescindible • "Sis dies corrents" (Neus Ballús): humor sobre la quotidianitat i els oficis; empatia i mirada social fina. "Que no se la perdi ningú." Masterclass: Música per al cinema amb Marcos JGR Evolució i llenguatge sonor • Transició cap a la fusió: orquestra + electrònica. L’electrònica aporta textures i flexibilitat que l’orquestra no pot assolir, i viceversa. • Referents: Hans Zimmer (dominància electrònica amb tocs orquestrals), James Horner (veus sintètiques integrades). Indústria, pressupostos i logística • Les grans produccions poden anar a orquestres senceres (p. ex. Londres), però la majoria de BSO actuals són digitals o híbrides. • Decisió funcional: gravar instruments reals quan el matís digital no arriba (p. ex. atacs de corda). L’experiència de sala vs. la llar • Reflexió pessimista sobre el futur de les sales: pantalles domèstiques creixen, però la pantalla gran i el so de cinema són insubstituïbles. "Ens estan atomitzant: veure cinema junts és compartir, encara que en silenci." Oïda, instint i fugir dels tòpics • No és tant “educació de l’oïda” com activar l’instint: evitar clixés (piano "romàntic" en escena d’amor) i buscar una lectura nova que aporti sentit. Procés creatiu i decisions dramàtiques • Lectura de guió i treball paral·lel al muntatge. • Escollir focus: personatge vs història de fons. Quan la imatge ja té força, millor silenci; quan és feble, música per elevar-la. Eines i flux de treball modern • Treball en DAW multipista; registres en MIDI; orquestració en Sibelius; rols diferenciats: compositor, arreglista, orquestrista i director d’orquestra. • Avantatges del digital: flexibilitat per ajustar a muntatge (allargar/retallar), retocar intensitats i textures. Col·laboració amb el sonidista i el diàleg • Evitar trepitjar-se: la música pot embrutar el diàleg si coincideix en freqüències; tria d’instruments per convivència tímbrica. • Assistència a mescles i retocs per claredat global del so. Vida entre projectes i col·laboració autoral • “Postpart” creatiu: necessitat de descompressió psicològica abans d’entrar en un altre univers. • Diàleg amb el director (p. ex. Agustí Villaronga): discrepar per argument dramàtic; una mateixa escena canvia radicalment amb músiques diferents. Projectes en curs • Pel·lícula sobre Dalí (dir. Joan Francia): rodatge previst a la primavera. • Audiollibres a Storytel amb Cinema Book Studios: camp sonor + música; veus: Robert Kessner i Gupli Sajota.

  • Entrevistes de la Justa del 30/11/2021 — Marcel Cams presenta “Inmaterial”: escultura entre fusta, ferro i l’espiritualitat - episode art
    Entrevistes de la Justa
    17'

    Entrevistes de la Justa del 30/11/2021 — Marcel Cams presenta “Inmaterial”: escultura entre fusta, ferro i l’espiritualitat

    Resum de contingut Entrevista amb l’escultor Marcel Cams sobre l’exposició Inmaterial, on explora la relació entre matèria i esperit treballant principalment amb fusta i ferro, incorporant tècniques noves i un ús subtil del color. Procés i materials Construeix l’armadura amb varilla de ferro per donar volum i forma. Habitualment entrena amb un material tou (p. ex. escuma) i porta les peces a fundició per convertir-les en blocs de ferro. En aquesta mostra, introdueix el trenat amb fusta mitjançant doblegat de fusta al vapor. Innovació: doblegat de fusta al vapor Permet corbar la fusta amb una finestra d’acció d’uns 10 segons abans que s’esquerdi o es trenqui. Ha estat una investigació recent i és eix central de la mostra. Color i acabats Incorpora color tintat (no pintura opaca) per respectar la veta i l’expressivitat del material. Objectiu: que es vegi la matèria —la fusta o el ferro— i el procés que hi ha al darrere. L’exposició “Inmaterial” Títol escollit per parlar de la no-matèria amb la matèria. La majoria de peces (≈80–90%) són noves i creades el darrer any per a aquest espai. Hi ha 13–14 obres preparades, però l’equip està seleccionant-ne quines “poden respirar” a sala. Núcli de cinc peces centrals pensades específicament per a l’espai. Temes i intencions Dualitats: fusta/ferro, orgànic/mineral, cos/ànima. Motivacions: espiritualitat i amor com a temes universals. Defensa la lliure interpretació del públic i evita sobreexplicar. Trajectòria i obres destacades Materials principals: fusta i ferro; també ha explorat resina, vidre (fosa) i coure. Obra destacada: “Cavallfort” (2012), cavall de ferro a mida real (encàrrec privat a Font Rubí), que va originar una sèrie d’estudis i altres cavalls. Producció i temps Temps per peça: aproximadament de 2 setmanes a 2 mesos. La darrera peça sovint és percebuda per l’artista com “la millor” en el moment de la seva creació. Cita rellevant "Que no es pot percebre pels sentits perquè pertany a l’esperit" Definició d’inmaterial trobada en un diccionari que inspira i sintetitza el concepte de la mostra: parlar de l’intangible a través del tangible.

  • La Justa del 30/11/2021 — Inflació i recaptació fiscal, “Immaterial” de Marcel Camps i Destapa Sant Just; repàs de premsa (Òmicron, Alexia Putellas, estrella de la Sagrada Família) - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 30/11/2021 — Inflació i recaptació fiscal, “Immaterial” de Marcel Camps i Destapa Sant Just; repàs de premsa (Òmicron, Alexia Putellas, estrella de la Sagrada Família)

    Panorama general del programa • Programa variat amb trams d’actualitat, cultura local, gastronomia i economia. • Temes centrals: relació entre inflació i recaptació fiscal, entrevista a l’escultor Marcel Camps per la seva exposició “Immaterial”, i testimonis del Destapa Sant Just. Repàs de premsa: esport femení, ciutat i pandèmia • Alexia Putellas fa història: pilota d’or i símbol de l’auge de l’esport femení. • Sagrada Família: nova estrella coronant la segona torre més alta; encesa l’8 de desembre. • Variant Òmicron: deteccions i casos en estudi; alerta de risc elevat segons OMS i G7; reforç de mesures (passaport Covid). • Inflació: pressió a la campanya de Nadal; màxims de dècades a l’IPC. Apunts i context • Conversa distesa sobre “Jingle Bell Rock” i la icònica escena de Mean Girls. • Portades d’Ara, La Vanguardia i El Periódico: equilibri entre bones notícies (cultura/esport) i preocupació sanitària i econòmica. Butlletins informatius (nacional i local) • Nacional: reforç del català a la nova llei de l’audiovisual; tràgic incendi a Barcelona; operacions policials antidroga; justícia (Tribunal de Comptes); Sónar anuncia nous artistes (C. Tangana); esports (èxits de Putellas, Messi i Pedri). • Sant Just: Bibliorecapte Solidari a la Biblioteca Joan Margarit; exposició “Immaterial” de Marcel Camps a Can Ginestar; Festa Fut a Cal Llibreter. Entrevista a Marcel Camps — “Immaterial” (Can Ginestar) • Materials i tècnica: treball sobre fusta i ferro, amb noves investigacions en doblegat de fusta al vapor. “Permet donar-li una flexibilitat a la fusta que només dura uns 10 segons… si no, s’esquerda.” • Processos: estructures de varilla de ferro trenades amb material tou (escuma o fusta) i fundició a bloc de ferro; enguany incorpora tints per respectar la veta de la fusta. • Concepte: relació entre cos i univers, dualitats (matèria/no-matèria, ferro/fusta, cos/ànima), amor i transcendència. Definició d’“immaterial”: “no es pot percebre pels sentits perquè pertany a l’esperit.” • Exposició: majoria d’obres de 2021, cinc peces pensades per a l’espai central del Celler de Can Ginestar; criteri d’edició a sala perquè “les peces respirin”. Gastronomia i comerç local — Destapa Sant Just • Bar al Mercat (Paco): “Delícia de caballó”: pebrot fregit farcit de truita de patata amb ceba tendra; participació concentrada en dissabtes migdia; bona acollida i visibilitat per a públic nou. • Trini’s Cafè Bistró (Trini): “Trini’s Bomb”: bomba de carn picada, èxit de vendes (100–120 per cap de setmana); bon balanç però manca d’informació i errada al passaport que descrivia una tapa diferent; expectativa pels premis (inclòs el del client: “el seu pes en vi”). Economia amb Rafel — Inflació i recaptació fiscal • Dada clau: en els nou primers mesos, recaptació fiscal +14% amb PIB +5% i inflació ~5%. • Mecanisme: la pujada de preus (energia, carburants, cistella) eleva bases imposables (especialment IVA), de manera que l’Estat recapta més fins i tot amb tipus reduïts puntuals. • Exemple: llum de ~80€/MWh amb 21% IVA (16€) vs. >200€/MWh amb 10% IVA (20€) ⇒ més recaptació tot i menor tipus. • Efectes pressupostaris: menys despesa per ERTO (de 4M persones a ~300k) i més ingressos ⇒ dèficit a la baixa. • Risc i sostenibilitat: l’augment recaptatori és en bona part inflacionari i temporal; si la inflació baixa cap al 2% (objectiu BCE), la recaptació es normalitza; incertesa sobre matèries primeres. • Impacte social: pèrdua de poder adquisitiu per a les llars; l’Estat hi guanya, el consumidor ho pateix en la cistella de la compra. Idees clau Inflació impulsa recaptació via impostos sobre preus (IVA, carburants, energia). “Immaterial” explora la no-matèria amb llenguatge de matèria i artesania exigent (fusta al vapor). Comerç local: el Destapa dynamitza bars i cafès, visibilitza oferta i crea comunitat, amb marge de millora en comunicació.

  • M de Música del 29/11/2021 - episode art
    M de Música

    M de Música del 29/11/2021

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 29/11/2021 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 29/11/2021

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Entrevistes de la Justa del 29/11/2021 — Ple de novembre a Sant Just: moció “Municipi lliure de totalitarisme” rebutjada, defensa de la immersió (25%), nou contracte del SAT, zona blava/verda, nova deixalleria i llums de Nadal - episode art
    Entrevistes de la Justa
    30'

    Entrevistes de la Justa del 29/11/2021 — Ple de novembre a Sant Just: moció “Municipi lliure de totalitarisme” rebutjada, defensa de la immersió (25%), nou contracte del SAT, zona blava/verda, nova deixalleria i llums de Nadal

    Resum executiu Episodi centrat en els punts clau del ple municipal de novembre a Sant Just Desvern amb la portaveu de Junts per Catalunya, Laia Flotats. Es tracten mocions i acords sobre convivència i espai públic, educació i política lingüística, serveis socials (SAT), mobilitat (zona blava i verda), gestió de residus (nova deixalleria) i campanya i enllumenat de Nadal. Tanca amb una crida al suport del comerç local i un tram musical. Convidats i context Convidada: Laia Flotats (portaveu de Junts per Catalunya a Sant Just Desvern) Format: Entrevista amb presentador/a sobre els principals acords del ple municipal de novembre Temes principals del ple i posicions 1) Moció “Municipi Lliure de Totalitarisme” rebutjada (regidor no adscrit Quico Ferrer) Votació: Rebutjada amb el vot contrari de Junts, ERC, Movem, la CUP i la regidora no adscrita. Motiu de rebuig (segons Junts): • La moció incloïa acords que pretenien obligar l’adhesió a determinats conceptes, cosa que contradiu el mateix rebuig al totalitarisme. • > "És precisament el que fa el totalitarisme, obligar tothom a estar d'acord amb alguna cosa encara que no hi estiguin." • El problema de fons es vincula a l’incivisme (pintades i cartells fora d’espais habilitats), no a un debat sobre totalitarisme. Proposta: Impuls d’una ordenança municipal específica per a neteja ràpida de pintades, recerca d’autors i sancions, i per a ús correcte d’espais de difusió. 2) Complement de productivitat per formació del personal de l’Ajuntament Vot de Junts: Abstenció (criteri habitual en matèria de personal). Raó: • Des de l’oposició no es disposa del coneixement diari sobre l’organització interna i les relacions laborals per valorar amb precisió. • Mesura recurrent que passa cada any pel ple. 3) Servei d’Ajuda a Domicili (SAT) Aprovació del nou expedient: gairebé 837.000 € anuals, contracte de 2 anys + 2 de pròrroga. Què és el SAT? • Servei per a gent gran i persones amb dependència; accés mitjançant informe favorable de Serveis Socials. • Tasques: cures personals, higiene, compres, suport domèstic. Ajust del plec: La demanda real ha estat inferior a la prevista; es redacten noves bases i s’ha fet una pròrroga de 6 mesos de l’actual contracte. 4) Immersió lingüística i sentència del 25% del TSJC Moció aprovada (adhesió a Som Escola); només el regidor no adscrit s’absté. Argumentari de Junts: • El castellà és omnipresent a l’oci digital i als mitjans, i l’alumnat el domina sobradament: > "Vivim en un món globalitzat... el castellà és un idioma predominant i dominant". • La immersió lingüística és clau per la cohesió social: > "És una eina de cohesió social molt important". • Defensa que, com a llengua oficial, el català ha de ser protegit i fomentat també des de l’Estat. 5) Vaga al sector públic (educació) i ingerències El col·lectiu docent percep la sentència com una ingerència en la seva tasca professional. S’emfatitza la confiança en el criteri pedagògic dels mestres i la necessitat d’autonomia. 6) Enllumenat i campanya de Nadal Encesa de llums a la Plaça Antoni Malaret; nou contracte amb prop de 200 elements. Tecnologia: LED de baix consum; horari: des de l’encesa de l’enllumenat públic fins abans de mitjanit. Objectiu: intensificar la il·luminació als eixos comercials per dinamitzar el comerç local, millorar la seguretat i crear ambient nadalenc. 7) Nova zona blava i verda (a partir del 3 de gener, barri Centre) Model similar a Barcelona: zona verda per a residents (no residents amb tarifa alta) i zona blava per a rotació. Finalitat: • Prioritzar l’aparcament dels veïns en superfície. • Afavorir la rotació a zones comercials. • Evitar l’estacionament de llarga durada de persones que no són del barri. • Resoldre el dèficit en barris antics sense aparcaments soterrats. 8) Nova deixalleria municipal Finançament: Subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya d’uns 580.000 €. Ubicació: Polígon sud-oest, a tocar de l’ITB. Prioritats de servei: • Ampliar horaris (tardes i caps de setmana) per facilitar l’ús ciutadà més enllà d’horaris laborals. • Convertir l’equipament en un espai d’educació ambiental amb tallers de reutilització, reparació i reciclatge. 9) Crida final Foment del comerç local durant la campanya de Nadal i millora de la difusió de les activitats (com la Fira de Nadal) per part de l’Ajuntament. Moments destacats (cites) "És precisament el que fa el totalitarisme, obligar tothom a estar d'acord..." "Vivim en un món globalitzat... el castellà és un idioma predominant i dominant." "És una eina de cohesió social molt important." Música i crèdits Trams musicals de Nadal (incloent "Mistletoe") i peça final d’ambient (“A Beautiful Day”). Repetició de crèdits/locució: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

  • La Justa del 29/11/2021 — Vaga del sector públic, Ciutat Educadora i encesa dels llums de Nadal a Sant Just (La Justa) - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 29/11/2021 — Vaga del sector públic, Ciutat Educadora i encesa dels llums de Nadal a Sant Just (La Justa)

    Resum general Programa matinal de La Justa amb obertura musical i sumari d’agenda del dia. La primera franja informativa se centra en tres temes locals: vaga del sector públic i afectació a l’Institut i escoles de Sant Just, celebració del Dia Internacional de la Ciutat Educadora i inici de la campanya de Nadal amb l’encesa de llums i activitats. També es recorden els canals per recuperar els podcasts i entrevistes. Temes principals • Vaga del sector públic (impacte educatiu a Sant Just): dret de vaga, serveis mínims i possible afectació al funcionament de classes. • Dia Internacional de la Ciutat Educadora: lema «no deixa ningú enrere», actes institucionals i espectacle infantil amb inscripció prèvia. • Nadal a Sant Just: encesa dels llums, concert a cappella de barbershop, nou contracte d’enllumenat amb nous elements i decoracions a places. Detalls de cada tema Vaga del sector públic a Catalunya i impacte a Sant Just • Convocada per diverses organitzacions (CGT, Solidaritat Obrera, LIAAC, CNT, SCB, COS) després de la mobilització del 28 d’octubre. • Objectiu: defensa d’uns serveis públics dignes, justícia per a interines i temporals i estabilització del personal precari. • A Sant Just, Institut i escoles romandran oberts amb serveis mínims i adaptació del treball a l’aula segons assistència del professorat. • Recordatori clau: la vaga és un dret individual; l’abast real es coneixerà el mateix dia segons adhesions del professorat. "La vaga és un dret individual i... fins demà no se sabrà quan professorat falta." Dia Internacional de la Ciutat Educadora • Lema d’enguany: «La ciutat educadora no deixa ningú enrere». • Compromís municipal: inclusió, equitat i respostes multidimensionals i innovadores per desenvolupar competències personals i socials. • Actes: a La Vagoneta (lectura de la declaració institucional i espectacle infantil «Go Garitchi i els seus vindicontes»). Cal inscripció prèvia a sanjus.cat/inscripcions. "La ciutat educadora no deixa ningú enrere" Nadal a Sant Just: encesa de llums i activitats • Dimecres comença desembre i s’encenen els llums de Nadal (s’encenen amb l’enllumenat públic i s’apaguen abans de mitjanit). • Acte a les 18.00 h a la Plaça Antoni Malaret i Amigó: xocolatada i actuació de The Humphreys Quartet (grup a cappella de Barcelona especialitzat en música barbershop, múltiples guardons nacionals). • Novetats: nou contracte d’enllumenat amb fins a 200 elements i figures noves; reforç d’entrades/sortides del municipi, equipaments i parcs; equilibri entre barris antics i nous. Exemple: estructura de “regal gegant” visitable en una plaça. Informació del programa i canals • Recupereu tots els podcasts a radiodesvern.com (magazins > La Justa), amb programes sencers, espais per separat i entrevistes. • Les entrevistes del dia es poden veure en directe i, posteriorment, al canal de YouTube de Ràdio Desvern (accessible des del web). • Per a la previsió del temps: hashtag #MeteoSantJust a xarxes (Facebook, Twitter, Instagram). Música destacada • Dido — «Friends» (obertura). • The Pirouette — «L’escalier» (transició abans de notícies). • Sia — «Santa’s Coming for Us» (peça nadalenca per tancar el bloc informatiu).

  • Club Alternatiu del 26/11/2021 - episode art
    Club Alternatiu

    Club Alternatiu del 26/11/2021

    Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/11/2021 — De Montserrat a Abacus: la vida de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador; Saxònia luterana i el llegat de Josep Xifré - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 30min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/11/2021 — De Montserrat a Abacus: la vida de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador; Saxònia luterana i el llegat de Josep Xifré

    Panorama general Episodi coral que combina la trajectòria espiritual, educativa i musical de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador amb dues seccions magazine: un viatge per la Saxònia alemanya lligada a Martí Luter i un perfil històric de l’indiano Josep Xifré. • Eix 1 — Montserrat i vida monacal: Ramon Moragas relata la seva formació a Montserrat, el paper de l’ajornamento del Concili Vaticà II i el conflicte intern que el portà a Sant Miquel de Cuixà (1965–1967) i, finalment, a penjar els hàbits. • Eix 2 — Educació i cooperativisme: de la mà de Rosa Sensat, Marta Mata i la cooperativa Abacus, Moragas fa de pont entre món eclesiàstic i renovació pedagògica. Rosa Maria Pujador explica la immersió lingüística pionera i l’activisme discret a l’Escola Talita en plena dictadura. • Eix 3 — Magazine cultural: recorregut per la Saxònia de Luter (Wittenberg, Dresden, etc.) i biografia crítica de Josep Xifré (porxos, hospital d’Arenys, finances catalanes del XIX i ombres de l’esclavisme). "Ajornamento significa posar-se al dia" — clau del discurs de renovació eclesial que marcà una generació de monjos. "No me haga aparejamientos extraños" — anècdota d’un inspector franquista a l’aula, que il·lustra la creativitat i resistència pedagògica. "Amèrica pels americans" — doctrina Monroe que empeny Xifré a reorientar els seus negocis i retorns. 1) Montserrat i la vida monacal de Ramon Moragas Formació i música • Entrada al monestir el 1941; set anys de filosofia i teologia fins a l’ordenació. • Integració al grup solista de cant gregorià i aprenentatge de clarinet per a la petita orquestra monàstica. • La música és fil conductor vital: direcció coral fins al 2017. Ajornamento i conflicte intern • El Concili Vaticà II i l’ajornamento inspiren un grup de monjos joves a promoure canvis. • Tensions a la comunitat; cartes a Roma; resposta disciplinària. • Trasllat a Sant Miquel de Cuixà (1965–1967) i sortida progressiva del grup del monestir. Abats Mercet i Escarré • Mercet: llarg mandat i duresa de la guerra i la postguerra. • Escarré: lideratge amb obertura intel·lectual, empenta i habilitat política; pilar del catalanisme espiritual del monestir en el franquisme. 2) De l’església a l’educació: Rosa Sensat, Abacus i la Fundació Xarxa cívica i cooperativa • Després de deixar l’hàbit, Moragas cerca feina: topa amb el retret de Jordi Pujol, però troba complicitat amb Marta Mata. • Neix Abacus des de Rosa Sensat per dotar les escoles de material pedagògic de qualitat. • Posteriorment, impulsa la Fundació Artur Martorell per sostenir econòmicament el moviment: mecenatge d’Antoni Tàpies (litografies) i Joan Miró (donatius i edicions); relacions institucionals i captació de fons. Rosa Maria Pujador: mestra, immersió i resistència • L’Escola Talita (Sarrià) com a laboratori de renovació: contes, música, teatre i metodologia activa. • Pràctica pionera d’immersió lingüística: de les dues pissarres (català/castellà) a l’escola íntegrament en català, acordada amb famílies treballadores. • Estratègies davant la inspecció franquista: senyal dels "dos llapis amb goma", cartelleria bilingüe de conveniència, reorganització ràpida de nens i nenes. • Religió com a vivència fora de l’aula amb catequesi de pares, i dins classe educació cívica i cultural. 3) Magazine: Saxònia luterana i Josep Xifré Saxònia: geografia de la Reforma i memòria de guerra • Ruta recomanada via Berlín: Wittenberg (95 tesis de Luter), Torgau, Erfurt, Eisenach (traducció bíblica; bressol de Bach), Dresden (bombardeig 1945), Meissen (porcellana), Görlitz (escenari cinematogràfic), Chemnitz (Karl-Marx-Stadt), Colditz (presó de guerra), Leipzig (universitat i mercats antics). • Apunt lingüístic: el sòrab (llengua eslava) és cooficial en zones de Saxònia i Brandenburg, però en perill d’extinció. Josep Xifré: llums i ombres d’un indiano • Fortuna a Cuba i EUA (plantacions, comerç; esment de tractes i context colonial) i retorn amb gran capital. • Llegat a Catalunya: Porxos d’en Xifré, Hospital d’Arenys, impuls a Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, Banc de Barcelona, suport a Narcís Monturiol. • Vida privada transnacional (Nova York–París–Barcelona); muralles de Barcelona com a metàfora d’una ciutat constrenyida i en transformació. 4) Cloenda • Píndola irònica sobre la “estupidesa humana”. • Apunt final esportiu: el net Sergi Rosanes (Barça), talent marcat per lesions, i desig de futur. Idees clau • Ajornamento com a motor de canvi espiritual i institucional. • Cooperativisme educatiu (Abacus) i xarxa pedagògica (Rosa Sensat) per reconstruir l’escola catalana. • Resiliència cultural: llengua, música i pedagogy com a eixos de país. • Memòria crítica: viatges que il·luminen la història (Saxònia) i biografies amb clarobscurs (Xifré).