Tots els episodis · 2021

2144 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

217-240 de 2144
  • Entrevistes de la Justa del 26/11/2021 — 25N a Sant Just Desvern: actes, recursos i circuit d’atenció a la violència masclista (amb Alicia Murciano i Camélia Barrancó) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    18'

    Entrevistes de la Justa del 26/11/2021 — 25N a Sant Just Desvern: actes, recursos i circuit d’atenció a la violència masclista (amb Alicia Murciano i Camélia Barrancó)

    Context i objectiu Entrevista a Alicia Murciano (regidora de Polítiques de Gènere i Igualtat) i Camélia Barrancó (treballadora social) per fer balanç del 25N a Sant Just, municipi feminista des del 2008, i explicar el circuit d’atenció i els recursos per a dones que pateixen violència masclista. "Depèn del que considerem èxit" Actes i activitats del 25N 2021 Acte institucional (25N, 18 h, Plaça Verdaguer): lectura amb 6 alumnes de l’Institut, tallers de música (actuació de l’Anèria) i testimonis de dones del PIAD i del circuit. Gran participació veïnal. Taller de defensa personal al Casal de Joves (avui, 18.30 h) amb inscripcions in situ, per correu o WhatsApp. 8a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista (diumenge, 12 h, sortida des del Parador). Espectacle i taller de contacontes (dimarts 30, 17.30 h, La Vagoneta). Exposicions: al Casal de Joves durant tot novembre; raconet de llibres recomanats a la biblioteca. Campanya visual i de sensibilització: banderoles amb recursos; polseres amb números d’emergència distribuïdes amb la implicació de farmàcies, forns de pa i parades del mercat. Campanya "Dona, estem amb tu" i recursos municipals Des de 2003, Sant Just té un circuit d’atenció integral a les dones víctimes de violència masclista, coordinat entre àmbits. Professionals implicats: Sanitari: Àrea Bàsica de Salut i Hospital Moisès Broggi. Seguretat: Policia Local i Mossos d’Esquadra. Municipal: Benestar Social, Joventut, Educació. PIAD: punt d’informació i suport psicològic. Servei telefònic jurídic anònim. Recursos comarcals: assessorament jurídic i psicològic (Consell Comarcal) i Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE) per a dones i fills. Objectiu: atenció integral i de qualitat i acompanyament sostingut. Funcionament del circuit i rol de Benestar Social Detecció per qualsevol servei de la xarxa o contacte directe de la dona. Compromís de contactar en 24 hores, entrevista inicial, valoració de risc i pla d’intervenció. Intervencions: Urgència i seguretat quan cal. Acompanyament en presa de decisions, suport econòmic, atenció psicològica, i inserció laboral per recuperar autonomia. Recomanació clau: abans de posar denúncia, contactar amb algun professional del circuit per informar-se del procés i evitar falses expectatives. "Qualsevol dona que tingui un problema de violència... abans d’anar a Mossos i posar denúncia, tingui algun contacte amb algun professional del circuit" Dades 2021 i perfils atesos 40 dones ateses el 2021; alguns processos són llargs (casos actius des de 2014). Perfil majoritari: dones de 30 a 50 anys; també 4 menors de 20 i 1 dona >70. Resultats: la gran majoria ja no conviu amb l’agressor (indicador d’èxit i seguretat). El primer èxit és demanar ajuda i iniciar el procés. Tendència recent: 2020: repunt de consultes després del confinament. 2021: menys demanda, possiblement per dificultats econòmiques i laborals que compliquen els canvis. Coordinació i prevenció Comissions de coordinació semestrals entre recursos per millorar el seguiment. Impuls de la coeducació i accions preventives des de la regidoria i la tècnica de gènere. Crida a la comunitat, especialment joves i homes, a trencar el silenci i no ser còmplices. Missatges clau Atenció integral i coordinada a Sant Just des de 2003. Contacte en 24 h, acompanyament psicològic, jurídic, social i laboral. Abans de denunciar, busca assessorament per conèixer el procés. Iniciar el procés aviat millora la seguretat i els resultats. L’objectiu final: tolerància zero a la violència masclista i una comunitat implicada.

  • Entrevistes de la Justa del 26/11/2021 — Nou vial per a vianants i bicicletes sobre la B-23 entre Sant Just Desvern i Sant Joan Despí: finançament, calendari i consens polític - episode art
    Entrevistes de la Justa
    10'

    Entrevistes de la Justa del 26/11/2021 — Nou vial per a vianants i bicicletes sobre la B-23 entre Sant Just Desvern i Sant Joan Despí: finançament, calendari i consens polític

    Resum executiu S’anuncia la construcció d’un nou vial per a vianants i bicicletes que creuarà la B-23 i connectarà directament Sant Just Desvern amb Sant Joan Despí (zona Hospital Moisès Broggi i TV3). Pressupost total estimat: 5 M€ — 1 M€ (2022) per redactar projecte executiu i iniciar licitació; 4 M€ (2023) per al gruix d’execució. Objectiu clau: connexió més directa, segura i còmoda per a vianants i bicicletes, evitant itineraris desviats i infraestructures pensades només per al vehicle privat. Agents implicats: Ajuntament de Sant Just (alcalde Joan Massaganyes), PDeCAT (Laia Flotats, Genís Boadella), Ministeri de Transports (Raquel Sánchez) i AMB (autora de l’avantprojecte). Calendari previst: execució principal el 2023; possible inici el 2022 si els tràmits de tercers (Ministeri i AMB) avancen ràpidament. Consens i governança: projecte “de poble” amb treball conjunt i reconeixement transversal dels mèrits. Projectes relacionats: connexió Mar Lluit – barri sud (passarel·la) i el corredor verd Torreblanca–Collserola. "El que no pot ser és que els desplaçaments dissenyats per cotxes siguin més directes que els dissenyats per vianants o bicicletes." Context i necessitat Actualment, la connexió a peu o en bici entre Sant Just i Sant Joan d’Espí és indirecta i obliga a passos per sota el pont o desviaments. Es vol ampliar l’actual pont de la B-23 per habilitar-hi pas paral·lel de vianants i bicicletes, mantenint el trànsit rodat. Prioritza la mobilitat sostenible i l’accés eficient a serveis clau com l’Hospital Moisès Broggi. Finançament i calendari Pressupostos Generals de l’Estat 2022: inclouen el projecte amb 1 M€ inicial. Execució principal el 2023 amb 4 M€ addicionals. Dependència de tercers (Ministeri i AMB) pot afectar els terminis. "Ja sabem que el fet que surtin en els pressupostos no és suficient perquè s’executi l’obra." Actors i gestions clau Ajuntament de Sant Just: impuls i seguiment (alcalde Joan Massaganyes). PDeCAT: Laia Flotats (regidora; consellera comarcal de mobilitat) i Genís Boadella (diputat al Congrés) — mediació i suport. Ministeri de Transports: compromís de la ministra Raquel Sánchez per incloure el projecte als PGE. AMB: elaboració de l’avantprojecte (iniciat en l’etapa de Xavier Trias) dins d’una visió d’extensió de la Diagonal cap a Sant Feliu. Impacte esperat Millora substancial de la seguretat i temps de recorregut per a vianants i ciclistes. Connexió directa entre el barri sud de Sant Just i l’Hospital Moisès Broggi. Foment de la mobilitat neta (bicicletes, patinets) i reducció de dependència del cotxe. Riscos i condicionants Tramitació complexa amb diverses administracions (Ministeri, AMB). Pressupost consignat no garanteix per si sol l’execució immediata; cal seguiment actiu municipal. Consens polític i enfocament Projecte compartit i conegut per la majoria de grups municipals, amb històric llarg i pas per diversos mandats. L’alcalde subratlla el reconeixement del treball vingui d’on vingui i la importància del consens ampli: "No m’importa gens repartir mèrits... Són projectes de poble i com més ampli sigui el consens, millor." Projectes complementaris en marxa Mar Lluit – barri sud: camí per a vianants i bicicletes amb passarel·la. Corredor verd Torreblanca – Collserola: projecte en redacció amb finançament parcial disponible per garantir continuïtat segura per a bicis i vianants.

  • Entrevistes de la Justa del 26/11/2021 — Ple municipal de novembre a Sant Just: ajust del SAD, suport a la immersió, debat sobre "totalitarisme" i gestió de finques a Collserola - episode art
    Entrevistes de la Justa
    20'

    Entrevistes de la Justa del 26/11/2021 — Ple municipal de novembre a Sant Just: ajust del SAD, suport a la immersió, debat sobre "totalitarisme" i gestió de finques a Collserola

    Resum del contingut Ple municipal de novembre a Sant Just amb focus en el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), la defensa de la immersió lingüística, el debat sobre la moció de "municipi lliure de totalitarisme" i l’adscripció de finques municipals al Parc Natural de Collserola. També es fa una crida contundent amb motiu del 25N contra la violència masclista. Assistència i format del ple Ple presencial amb públic (aforament aproximat de 20-21 persones) i recuperació progressiva de l’hàbit de participació ciutadana. Context de pandèmia: xifres a l’alça, però voluntat de mantenir la participació. Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) Pròrroga de 6 mesos de l’actual contracte i preparació d’un nou plec amb ajust d’hores i pressupost fins al 2026. Motiu: dotació excessiva no utilitzada per menor entrada d’usuaris (dependència no reconeguda, prudència per la pandèmia). Redistribució de recursos: part del sobrant es destinarà a beques extraescolars (fins a 500 € per infant) davant l’alta demanda postpandèmia. Votació: amplis suports; abstenció d’un regidor no adscrit i vot en contra de la CUP. "El servei estava molt dotat econòmicament, però no se'n fèia ús." Externalització vs municipalització (CUP) La CUP defensa la municipalització i denuncia precarització; l’equip de govern argumenta externalització per especialització i límit del capítol 1. Les treballadores del SAD cobren segons conveni col·lectiu; intent d’augmentar retribucions frenat per competència i marc legal. Reflexió sobre la bretxa salarial entre feines de cura i professions tècniques. "No estan precaritzades... cobren el que marca el conveni col·lectiu." Immersió lingüística i Som Escola Aprovada l’adhesió al manifest de Som Escola i el suport al model d’immersió. Crítica a la imposició judicial de percentatges únics: defensa de l’autonomia de centre segons el context sociolingüístic. Votació: suport de tots els grups excepte Quico Ferrer (no adscrit). "El català ha d'anar a més i no a menys." Moció: municipi lliure de "totalitarisme" Moció presentada per Quico Ferrer per declarar Sant Just "lliure de totalitarisme": rebutjada. Debat intens per la equivalència de la CUP i Vox dins el mateix sac conceptual, rebutjada per diversos grups. Vots: PSC i el proponent a favor; Junts, ERC, Movem, CUP i la regidora no adscrita en contra. "Sant Just està declarat un poble lliure de feixisme, però no de totalitarisme." Parc Natural de Collserola Aprovada la inscripció i gestió pel Parc de Collserola de finques municipals (2a tongada). Objectiu: gestió unificada (neteja, tala, sota bosc) i millor protecció ambiental. Abast: al voltant de 104 hectàrees (prop del 32% de l’àmbit del parc dins Sant Just). Votació: a favor tots els grups excepte abstenció de la CUP. 25N: violència masclista Crida a la implicació institucional i social per intervenir sobre l’agressor i protegir la víctima. Recordatori de recursos i necessitat d’alerta comunitària. "Si no aconseguim anar directament cap a aquella persona que fa el mal, no l'erradicarem mai."

  • La Justa del 26/11/2021 — Ple municipal (SAT i immersió), agenda local, repàs de premsa (passaport Covid i vacunació 5-11) i onada de fred — amb Bruno Mars, Glass Animals, David Bisbal i Maná - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 26/11/2021 — Ple municipal (SAT i immersió), agenda local, repàs de premsa (passaport Covid i vacunació 5-11) i onada de fred — amb Bruno Mars, Glass Animals, David Bisbal i Maná

    Introducció i música • Obertura amb Bruno Mars i presentació del programa amb el sumari del dia. • Peça destacada: Smoking Out the Window i, més endavant, Heat Waves (Glass Animals), Closer Tonight (David Bisbal) i Rayando el Sol (Maná). "Amb el tema musical de Bruno Mars de fons us comentem el sumari pel que us portem preparat per avui." Notícies locals i ple municipal (Sant Just Desvern) Servei Bàsic d’Ajuda a Domicili (SAT) • Pròrroga del contracte del SAT durant 6 mesos (1 de gener – 30 de juny de 2022) per 449.000 € i reserva del mateix import per al segon semestre a l’espera del nou contracte (previst per l’1 de juliol de 2022). • Nou expedient de contractació 2022–2026: previsió d’837.000 € anuals, contracte de 2 anys prorrogable 2 més, per ajustar-se a les hores reals del servei. • Vots: pròrroga aprovada per tots els grups excepte CUP (en contra, per defensa de la municipalització i contra la precarització); l’expedient 2022–2026: a favor PSC, Junts, ERC, Movem i regidora no adscrita; CUP en contra i abstenció d’un regidor no adscrit. • Objectiu del SAT: atenció personal i domèstica per promoure l’autonomia i evitar ingressos residencials quan sigui possible. Moció: immersió lingüística i Soma Escola • Suport municipal al model d’immersió lingüística i adhesió al manifest de Soma Escola com a reacció a la sentència que imposa un mínim del 25% en castellà a les escoles. • El manifest denuncia la intrusió judicial i defensa el consens educatiu en català; alerta d’una situació crítica d’ús del català (28% d’alumnes no l’usen mai o gairebé mai). • Aprovació de la moció amb ampli suport (una abstenció d’un regidor no adscrit). "Defensem el català de les aules." Agenda: Dia Internacional de la Ciutat Educadora • Marxa popular (1,6 km, urbana i muntanya) el diumenge 28/11, sortida a les 10:30h al Parc del Parador. • Intervenció plàstica al mur del Centre Cívic Soledat Sans (Mas Lluí) amb fang, pigments i textures naturals. • Lema: "La ciutat educadora no deixa ningú enrere" i recordatori que Sant Just és Ciutat Educadora des de 1994. • Inscripcions: santjust.cat/inscripcions. Agenda: “Atenció al Semàfor” (Casal de Joves) • Dissabte 27/11, 18:00h: lliurament de premis i projecció del vídeo de la 44a cursa. • Segment amenitzat amb David Bisbal – Closer Tonight. Repàs de premsa: Ara, La Vanguardia i El Periódico Clau del dia • Passaport Covid: TSJC autoritza l’obligatorietat per a restaurants, gimnasos i residències a Catalunya. • Vacunació infantil (5–11 anys): autorització europea per Pfizer; proposta europea de caducitat del passaport Covid als 9 mesos. Diari Ara • Celebració de l’11è aniversari i Premis Tatiana Sisquella i Ignasi Pujol. • Black Friday: es aviva el consum per la por al desabastiment. La Vanguardia • Passi Covid i imatges de controls en locals; vacunació infantil a mitjans de desembre. • Luxor reobre l’Avinguda de les Esfinxs amb gran cerimònia. • Política: moviments a Andalusia i 3 Xemeneies a Barcelona; Carlsen defensa títol d’escacs. El Periódico • Estrena de House of Gucci (Lady Gaga i Adam Driver) en auge de la marca. • Llei d’ocupació i agència estatal per gestionar ofertes. • 25N: el carrer clama contra la violència masclista. • Bars i restaurants desbordats pel passaport Covid; execució de sentència d’immersió. Previsió del temps (Meteo Sant Just, amb Carles Rius) Cap de setmana: sol i fred intens • Protagonista el sol, però arriba un passadís de vent polar des de l’Àrtic: ambient de ple hivern. • Termperatures: màximes 10–11 ºC a Sant Just, però amb sensació tèrmica inferior per vent del nord. • Pirineu: nevades destacades a la cara nord, amb neu a qualsevol cota en moments; mínimes fins a -10 ºC en cotes mitjanes. • Consell: abrigar-se i atenció al vent (sensació de fred acusada). "És un passadís de vent polar que ens arriba des de l’Àrtic i ens enganxa de ple." Evolució propera setmana • Millora progressiva a partir de dimecres: màximes 14–15 ºC possibles a Sant Just, coincidint amb el pont de la Puríssima. • Segona quinzena de desembre: probable refredada nova amb opcions de nevades. Moments destacats • SAT: pròrroga i nou contracte 2022–2026 amb finançament reforçat. • Moció d’immersió: ampli suport municipal i crida a blindar el model. • Passaport Covid: aplicació immediata en restauració, gimnasos i residències. • Onada de fred: vent polar, fred intens i neu al Pirineu a qualsevol cota. • Agenda: Ciutat Educadora (marxa + intervenció) i premis “Atenció al Semàfor” amb projecció del vídeo.

  • Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Entrevista sobre violència masclista: assistència jurídica, vies d’actuació i empoderament amb l’advocada Desiree Slauca - episode art
    Entrevistes de la Justa
    18'

    Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Entrevista sobre violència masclista: assistència jurídica, vies d’actuació i empoderament amb l’advocada Desiree Slauca

    Resum de l’entrevista Context Conversa amb l’advocada Desiree Slauca sobre l’“odissea” de tràmits i decisions que afronten les dones que pateixen violència masclista (física o psicològica), amb especial èmfasi en l’assistència jurídica, el treball en xarxa psicosocial i l’empoderament. Punts clau Dues realitats inicials: dones que pateixen violència i no la identifiquen; i dones que la reconeixen però estan atrapades per por o dependència. Por i desconeixement com a fre principal: incertesa sobre què passarà amb fills, habitatge, hipoteca o conseqüències penals. Escalada de la violència: de les microviolències a l’agressió verbal i, potencialment, a la física si no s’actua a temps. Violència vicària: amenaces o danys a través dels fills com a instrument de control. Canvis recents rellevants Des de fa uns mesos, quan una dona decideix denunciar, rep de manera immediata assistència lletrada. Abans sovint arribava sola al jutjat. "Ara, en el moment en què una dona vol anar a denunciar se li posa immediatament una assistència lletrada." Recomanacions per a víctimes i entorn Assessora’t aviat: abans d’anar a Mossos d’Esquadra, consultar amb un/una advocat/da pot ajudar a entendre escenaris i opcions. Explora vies d’actuació segons el cas: Via civil: divorci o separació (pot ser una sortida preventiva per aturar l’escalada). Via penal: denúncia, possible ordre d’allunyament i mesures cautelars. Documenta: informes mèdics, socials i altres proves que reforcin el cas. Fes xarxa: coordinació entre treball social, psicologia i advocacia, i també suport de família, amistats i veïnat. Protegeix els infants: l’interès superior dels menors demana reacció i allunyament de la violència a la llar. Persistència: evitar que la denúncia “caigui” entre la denúncia i el judici (judicis ràpids que sovint no ho són). Obstacles i riscos Dependència econòmica i càrrega de cures que dificulten la sortida. Amenaça de conseqüències per part de l’agressor: retirada de visites, endur-se els fills, etc. (violència vicària). Desistiment: entre el 20–30% (en l’experiència de l’advocada) acaben retirant o no seguint amb el procés per por, cansament o voluntat d’evitar “lio”. Impacte de la pandèmia Increment de casos detectats postconfinament: convivència forçada, aïllament i manca d’escapes van agreujar dinàmiques de control. La detecció comunitària (veïnat, balcons) i senyals com el gest de la mà poden ajudar, però el confinament va dificultar l’alerta. Recursos i contactes Servei d’assessorament legal gratuït de Dona i Empresa: Telèfon: 699 985 555 Correu: [email protected] Coordinació amb serveis socials municipals i circuit de violència (psicologia, treball social, advocacia) a Sant Just. Mirada al futur i educació "Soc poc partidària dels dies en concret; les lluites han de ser tots els dies." Voluntat que el 25N i el 8M no siguin necessaris, amb una societat educada en el respecte, la diversitat i la igualtat des de la infància. Idees força Informació i acompanyament precoç eviten l’escalada. Treball transversal (legal, social, psicològic) és clau per empoderar i sostenir el procés. L’interès dels infants exigeix actuar i trencar el cicle de la violència. Canvis legals d’assistència immediata: pas endavant significatiu.

  • Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Aprovació d'una passarel·la per a vianants i bicicletes sobre la B-23 per connectar amb l'Hospital Moisès Broggi - episode art
    Entrevistes de la Justa
    5'

    Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Aprovació d'una passarel·la per a vianants i bicicletes sobre la B-23 per connectar amb l'Hospital Moisès Broggi

    Context i objectiu S'anuncia l'aprovació d'una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per finançar una passarel·la per a vianants i bicicletes sobre la B-23. L'obra permetrà una connexió directa amb l'Hospital Moisès Broggi des de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Què s'ha aprovat exactament Partida pressupostària inicial d'1 milió d'euros el 2022 per a l’execució del projecte i l’inici d’obra. La passarel·la se situarà al costat del pont existent per a vehicles, amb ús exclusiu per a vianants i bicicletes. Calendari i estat del projecte 2022: redacció final del projecte executiu i inici de les obres. Entrada en funcionament: més endavant; els detalls tècnics i terminis finals encara s’han de tancar. "Serà un milió d'euros per començar a executar tot el que és el projecte executiu i l'inici d'obra." "Amb això garantim el finançament." Actors implicats i negociació Iniciativa impulsada pel PDeCAT dins la negociació dels PGE a Madrid. Suport i coordinació amb el diputat Genís Boaguella i l’alcalde Joan Basaganyes. Iniciativa interna del partit; no s'ha compartit prèviament amb altres partits municipals. Impacte i beneficiaris Millora la mobilitat sostenible i la seguretat d'accés a peu i en bicicleta a l’hospital de referència comarcal. Alternativa directa i segura a l'accés actual, considerat "molt dolent" per sota de l'autopista. Marc administratiu No requereix aprovació del ple municipal, ja que forma part dels PGE. És probable que se’n parli al ple en el torn de preguntes i precs. Punts clau Finançament garantit per a 2022: 1 milió d’euros. Objectiu: passarel·la per a vianants i bicicletes sobre la B-23. Connexió estratègica amb l’Hospital Moisès Broggi per a Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Projecte en fase de tancament tècnic; posada en marxa més endavant.

  • Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Migrar i resistir: violències contra dones migrants, testimonis reals i crida a l’acció ciutadana - episode art
    Entrevistes de la Justa
    20'

    Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Migrar i resistir: violències contra dones migrants, testimonis reals i crida a l’acció ciutadana

    Resum de l’entrevista Converses amb Mònica Parra al voltant del llibre Migrar i resistir i la realitat de les violències que pateixen les dones migrants al llarg de les rutes migratòries i a l’arribada a Europa, així com la persistència del masclisme i la por quotidiana a casa nostra. Punts clau Doble vulnerabilitat: Les dones migrants pateixen per la condició de migrants i per la condició de dones, amb violències de gènere sistemàtiques al trajecte i a la destinació. Rutes i abusos: Trams per Líbia: centres de detenció, violacions, esclavatge i matrimonis forçats; moltes són venudes i arriben embarassades de violadors. Ruta asiàtica via Turquia: explotació laboral, casaments forçats i impunitat pel fet de no tenir papers. Arribada a Europa: centres col·lapsats, manca d’intimitat i protocols sensibles al gènere; casos de trata amb circulació forçada per Europa, amb xarxes gestionades per proxenetes europeus. Dades alarmants: Segons Metges Sense Fronteres, entre el 30% i el 40% de les dones són violades durant el trajecte. Frontera Bielorússia-Polònia: Ús geopolític de persones; nens i mares exposats a temperatures sota zero, una violència humanitària real encara que no “explícita”. Polítiques i futur: Parra denuncia l’externalització de fronteres i la militarització (p.ex. augment de fons a Frontex). Té poca esperança institucional i confia en el moviment ciutadà. A casa nostra: S’observa augment de discursos masclistes, LGTBI-fòbia i racisme entre joves; por quotidiana de les dones en espais públics; risc de normalització de la violència per manca de penes exemplars. Rol dels homes: Necessitat que els homes revisin la seva masculinitat i acompanyin sense ocupar la veu, per amplificar la xarxa i avançar plegats. 25N i sensibilització: La campanya “ni violències ni hòsties” apunta les microviolències quotidianes que “semblen” inofensives però no ho són. Testimonis que il·lustren la problemàtica Namja (19 anys): Viatge sola; manipulada per un home que “l’ajuda” i li envia diners; acaba tancada a Alemanya —indicis de trata. Vinda (Costa d’Ivori, lesbiana): Fuig de persecució i violència; parla per les dones que no aconsegueixen sobreviure al trajecte o al mar. Cinc germanes (8–25 anys): Mare sola; a Turquia, explotació laboral (14–16 h), abusos sexuals, impossibilitat de denunciar. Cites rellevants "Externalitzar, militaritzar en comptes d’humanitzar." "Ni violències ni hòsties." "Sortir de nit per un home no és el mateix que sortir de nit per una dona." Idees força La violència de gènere travessa les fronteres i es veu agreujada per la irregularitat administrativa i la impunitat. Europa falla en l’acollida i en la protecció específica per a dones; calen recursos, protocols i espais separats i segurs. La ciutadania i les xarxes feministes són clau per trencar el silenci, donar suport i incidir políticament.

  • La Justa del 25/11/2021 — 25N a Sant Just: violència de gènere i dones migrants, llibres per desmuntar l’amor tòxic, nou vial B‑23 i novetats a Instagram - episode art
    La Justa
    2h 42min

    La Justa del 25/11/2021 — 25N a Sant Just: violència de gènere i dones migrants, llibres per desmuntar l’amor tòxic, nou vial B‑23 i novetats a Instagram

    Resum general del programa Programa especial pel 25N, amb focus en la violència masclista i la realitat local de Sant Just d’Esvern. La jornada combina informació de servei (notícies, meteo i butlletins), entrevistes i cultura, amb tres blocs forts: Dones migrants i violències: testimoni i anàlisi amb Mònica Parra, autora de “Migrar i resistir”, sobre les violències que pateixen en ruta i en destí. Llibres per desmuntar l’amor tòxic: recomanacions d’Oriol Saneuja per identificar i superar mites de l’amor romàntic i el maltractament psicològic. Procés jurídic de les víctimes: guia pràctica amb l’advocada Desirée sobre com activar l’ajuda legal, què esperar i com empoderar-se per sostenir el procés. A més, s’anuncia una nova passarel·la per a vianants i bicicletes sobre la B‑23 (1 M€ el 2022 i 4 M€ el 2023) i es tanquen novetats de xarxes socials (Instagram Stories a 60s, badges als directes, xifratge i feed de Facebook). 25N: Dones migrants i violència de gènere Entrevista a Mònica Parra (autora de “Migrar i resistir”) Clau: El viatge migrant ja és dur per si mateix, però esdevé encara més violent pel fet de ser dona. Violències en ruta: • Líbia: centres de detenció, violacions, esclavisme i matrimonis forçats. Moltes dones arriben embarassades dels seus violadors. • Àsia/Turquia: abusos sexuals a la feina, casaments forçats i indefensió per manca de papers. Relats reals: • Namja (19 anys): controlada per un home “que l’ajudava”; probable trata; acaba tancada a Alemanya. • Vinda: dona lesbiana, fuig d’agressions i estigmes; parla per les que no arriben. • Cinc germanes: abusos laborals i sexuals a Turquia; impotència per denunciar. Europa i fronteres: externalització, militarització (Frontex) i “retorn en calent”. Crida: cal teixit ciutadà i xarxes d’acompanyament per visibilitzar i combatre la violència. “Tinc esperança en un moviment ciutadà que mogui tot això i tingui força.” Cultura i pensament: llibres per desmuntar l’amor tòxic Recomanacions amb Oriol Saneuja Coral Herrera: • “Mujeres que ya no sufren por amor” — Desmuntar el mite de l’amor romàntic i el príncep blau. • “Hombres que ya no hacen sufrir por amor” — Implicar els homes en el feminisme i trencar la masculinitat patriarcal. Robin Norwood: “Las mujeres que aman demasiado” — Quan estimar significa patir, estem estimant massa. Prioritzar autoestima i límits. Marie-France Hirigoyen: “El acoso moral” — Maltractament psicològic en parella, família o feina: paraules, mirades i insinuacions que no deixen marques visibles. Idees clau: - Trencar rols rígids; l’amor sa no fa patir. - Els homes han de ser part activa del canvi, no espectadors. - Detectar el gaslighting i el maltractament emocional precoçment. Procés jurídic i suport a les víctimes (amb l’advocada Desirée) Primera passa: si detectes microviolències o violència verbal, informa’t amb un/a advocat/da abans que escali. Novetat legal: ara, en presentar denúncia, la dona té assistència lletrada immediata a comissaria. Itinerari recomanat: • Assessorament previ (fills, habitatge, hipoteca, possibles mesures cautelars). • Treball transversal: advocacia + treball social + psicologia per empoderar i sostenir el procés. • En alguns casos, via civil (separació/divorci) a temps per tallar l’escalada. Infants: protegir-los de la violència i de la violència vicària. Risc: entre un 20–30% de casos es retiren abans del judici si no hi ha prou acompanyament i suport emocional. Pandèmia: augment de casos detectats en etapa postconfinament. “Fer pinya (entorn i professionals) fa més difícil que la víctima hagi de recular.” Actualitat local i serveis Nova passarel·la B‑23 (Laia Flotats) Pressupost estatal: 5 M€ — 1 M€ (2022) per projecte i inici d’obra, 4 M€ (2023) per execució. Objectiu: connexió a peu i en bici entre Sant Just i Sant Joan d’Espí (Hospital Moisès Broggi), avui limitada a vehicles. Sant Just Notícies i agenda 25N Minut de silenci, lectura de manifest, testimoni de víctimes i activitats (taller d’autodefensa, marxa del Baix Llobregat). Ple municipal (servei d’ajuda a domicili, cuina Escola Bressol, Collserola, etc.). Meteorologia (Carles Rius) Aiguat i pedregada de matinada: ~22 l/m² (17 l en 1 h forta). Pedres a Sant Feliu. Tendència: millora de sud a nord; cap de setmana amb mínimes de 2–3 ºC i sensació de gelor (vent NW). Butlletins (Catalunya Ràdio) 25N institucional (manifest i protocol de violències quotidianes). UAB: tensió per acte de “S’ha acabat”. Reindustrialització Nissan: converses amb Great Wall Motors. Covid-19: hospitalitzats estables; incidència >100. Accidents i successos: Ascó (CO2); operatiu contra Boixos Nois. Esports: Champions (City, PSG, Madrid...), Eurolliga Femenina (Uni Girona), handbol, bàsquet (Gasol a Girona). Xarxes socials (amb Vanessa Montserrat) Instagram Stories a 60 segons: una sola peça sense talls (alleuja l’edició). Els Reels mantenen la seva força de visibilitat (crítics els primers 15 minuts d’engagement). Badges per directes: monetització per creadors (requereix adhesió al programa de monetització). Xifratge d’extrem a extrem: a Messenger/Instagram s’endarrereix fins 2023 (WhatsApp ja el té). Facebook: personalització de la secció de notícies (més control del que vols veure). “Ni violències ni hòsties.” Campanya de la Generalitat per fer visibles les violències quotidianes.

  • Empanada Cultural del 24/11/2021 — Terror Molins 2021, contracultura i palmarès; auge del cinema asiàtic; i Afganistan: 20 anys a través d’un documental - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 24/11/2021 — Terror Molins 2021, contracultura i palmarès; auge del cinema asiàtic; i Afganistan: 20 anys a través d’un documental

    Visió general de l’episodi Capítol centrat sobretot en el Festival de Terror de Molins de Rei 2021 (Terror Molins), amb una mirada a la seva temàtica anual —la contracultura—, la nova edició híbrida i un repàs del palmarès amb opinions crítiques. També hi ha una obertura que posa en context l’auge del cinema asiàtic a festivals internacionals i, en el tram final, un focus en el documental My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan, que segueix 20 anys la vida d’un nen afganès. Bloc 1 — Terror Molins 2021: contracultura, xifres i palmarès Temàtica i esperit 2021: la contracultura • Definida (en paraules del director del festival, Javier Roeda) com els moviments, pràctiques i veus als marges de la cultura oficial. • El festival ho materialitza amb un fanzine temàtic, homenatges (p. ex. a Arrebato, de Zulueta) i connexions amb figures com Pere Portabella. "La contracultura... moviments i persones que creen al marge del que seria la cultura oficial" — Javier Roeda Format i rècords d’assistència • Edició presencial al 100% + mòdul online sense duplicar contingut: dos circuits complementaris. • Rècords: >6.000 assistents, +11% vs. 2019; 89 peces (llargs, docs, curts), 20 estrenes, 220 professionals, 80 convidats. • Sensació de comunitat i retrobament post-pandèmia. Palmarès i crítiques • Millor pel·lícula: In the Earth (Ben Wheatley). Ecoterror atmosfèric en clau de recerca científica en plena pandèmia. - • Fortaleses: personatges sòlids, bogeria progressiva i to de thriller eco; ecos d’Annihilation. • Direcció, guió i millor actriu: Coming Home in the Dark (James Ashcroft). - • Thriller psicològic neozelandès amb segrest-road movie, passats traumàtics i subtext racial. - • Punts forts: tensió sostinguda, interpretació de Daniel Gillies (Mandrake). - • Límits: alguns flashbacks innecessaris que “sobreexpliquen”. • Millor fotografia: The Medium (Banjong Pisanthanakun, prod. Na Hong‑jin). - • Valor fotogràfic: integració docu/ficció a l’inici. - • Crítica dura al segment found footage: incoherències formals i deriva esperpèntica final. - • Idea clau: proposta que hauria funcionat millor com a comèdia que no pas com a terror seriós. • Secció Being Different: Masking Threshold (proposta POV radical sobre un so constant obsessiu i experimentació domèstica). - • “Tour de force” de diàleg intern i recerca compulsa. • Millor guió: Undergods (Chino Moya). - • Estructura de nines russes: històries dins d’històries amb intrusos que desestabilitzen famílies i grups. - • Tò d’esperpent i comèdia negra, potència visual de videoclip i disseny de producció distingit. • Bloody Madness: The Sadness — gore extrem i virtuosisme d’efectes especials. • Millor curt: Sweet Mary, Where Did You Go — peça hipnòtica i gairebé sense diàleg, amb eco visual a Midsommar i aura de maledicció. Produccions espanyoles destacades • Y todos arderán — valoració molt negativa: esperpent, diàlegs febles, deriva de paròdia involuntària (comparada amb el pitjor de 30 monedas). • La pasajera (Raúl Cerezo, Fernando González Gómez) — road movie de BlaBlaCar amb esperit Carpenter i passodobles sonant al caset; eficient, sense pretensions. - • Origen real: anècdota amb una passatgera racista que va inspirar la premissa. Bloc 2 — L’auge del cinema asiàtic i el rol dels festivals Premis internacionals i onada asiàtica • Repassada fulminant a guardons: Cannes, Venècia, Berlinale, Sitges, San Sebastián. • Noms clau: Ryusuke Hamaguchi, Apichatpong Weerasethakul, i consolidació d’autories asiàtiques en circuits A. Asian Film Festival Barcelona (AFFBCN) • Concebut com a mosaic de narratives locals (Menene Gras): - • Descoberta de llocs, paisatges i identitats que altres mitjans no capten. - • Accés anual a cimera i emergència del cinema asiàtic sense “obsessió” pel calendari d’estrenes. Bloc 3 — Documental: Afganistan, 20 anys de vida filmada My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan (Phil Grabsky, Shoaib Sharifi) • Seguiment de 20 anys (de nen a adult) de Mir Hussein, des de les coves de Bamiyan (després de la destrucció dels Budes) fins a Kabul. • Eix temàtic: infància en guerra, desplaçament, pobresa i construcció d’un ofici (periodista/càmera) en un context d’atemptats i inestabilitat política. "Si vols parlar d’un país, parla d’un individu" — el film encarna aquest principi amb Mir. Narrativa, ètica i producció • Estructura “boyhood documental”: creixement real en pantalla que reflecteix el país en paral·lel. • Dilemes: la càmera que documenta també exposa; fer-se periodista a Kabul és risc vital. • Context i genealogia: - • Precedents de Grabsky: The Boy who Plays on the Buddhas of Bamiyan (2007) i The Boy Mir (2011). - • L’última peça compila, actualitza i co-dirigeix amb Shoaib Sharifi, clau per rodar in situ. Idees clau • Contracultura com a brúixola curatorial: fanzine, homenatges i veus marginals. • Híbrid presencial-online que amplia públic i múscul professional. • Palmarès amb lectura crítica: quan el to i la forma (p. ex. found footage) no s’alineen, el resultat es ressent. • El cinema asiàtic segueix marcant ritme autoral i premis. • El documental com a memòria viva i espill d’un país, amb tensions ètiques inevitables. Frases destacades "Molins és la puresa del terror" — Daniel Byers (director del curt Penumbra) "El found footage exigeix coherència formal; si cau, cau tota la proposta" — Sobre The Medium "Quan t’estàs avorrint d’una història, Undergods et salta a la següent i la connecta" — Sobre l’estructura del film de Chino Moya

  • Veus Parròquia del 24/11/2021 — La fam com a vergonya global: “El hambre” (Martín Caparrós), especulació alimentària i responsabilitat personal - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 24/11/2021 — La fam com a vergonya global: “El hambre” (Martín Caparrós), especulació alimentària i responsabilitat personal

    Context i convidats Programa Paraula Viscuda (Ràdio d’Esperança) amb la Lina i la Montserrat Chiró (Montse). Convidat: Lluís Casals, activista social i president de Sant Just Solidari, amb experiència a Gàmbia. El tema central gira al voltant del llibre “El hambre”, del periodista argentí Martín Caparrós. Llibre i tesi central Tesi clau: la fam és “la gran vergonya de la humanitat” i un fenomen estructural, lligat al neoliberalisme i al capitalisme, més que no pas a una suposada manca global d’aliments. • El món produeix el doble del menjar necessari per alimentar tothom, però la fam persisteix per causes econòmiques i polítiques. • La fam és la pobresa més extrema: afecta sobretot els pobres entre els pobres. • Arcadi Oliveres és citat com a referent en fer pedagogia amb dades per entendre l’economia i els seus impactes. Metodologia del llibre: micro i macro Caparrós combina: • Històries concretes (p. ex., una mare en un suburbi de Calcuta que cada dia busca 200–250 g d’arròs per als fills) per mostrar el patiment real. • Anàlisi estructural i dades globals per identificar les macrocauses: mercats, especulació, desigualtats, governs i polítiques. "¿Y cómo carajo podemos vivir sabiendo todo esto?" (Caparrós) Dades clau que colpegen • Cada dia moren aproximadament 25.000 persones de fam; això és més que sida, tuberculosi i malària juntes. • A l’Àfrica, segons la FAO: 90 milions de desnodrits (1970) → >250 milions (2019). • Al món, unes 800 milions de persones no mengen prou (≈1 de cada 10). • A la borsa de Chicago, la especulació amb el blat mou uns volums equivalents a 50 vegades la producció mundial anual. • Contrapunt moral: el mateix dia de l’11S (~3.000 morts), la fam va matar ~25.000 persones; i l’endemà també. Especulació, finances i proximitat del problema Clau econòmica: l’aliment és un “actiu segur” perquè sempre es ven; això incentiva especulació en moments de crisi. • El 2008, grans fortunes i especialment plans de pensions (suecs, noruecs, etc.) van refugiar-se en mercats d’aliments, empènyer preus i agreujar la fam. • Això ens implica: els nostres estalvis i pensions poden finançar pràctiques que empitjoren la fam, el desnonament d’habitatge públic o la contaminació (ex.: Delta del Níger), o fins i tot armes. • Opaquedat bancària: costa saber on s’inverteixen els diners; cal fer les preguntes incòmodes. Experiències de camp (Gàmbia) Lluís explica situacions de pobresa però no de fam extrema a Gàmbia. Ex.: un jove que rep un pinxo de carn en guarda la major part per a la família; a casa, només arròs. Recorda que hi ha centenars de milions de persones que s’alimenten bàsicament d’un plat d’arròs, i no cada dia. Ajuda internacional: riscos i paradoxes Crítica a l’ajut mal dissenyat: segons l’economista africana Dambisa Moyo (Dead Aid, “ajuda que mata”), el gran ajut estat-a-estat sovint no funciona i pot generar dependències o dany col·lateral. • Exemple UE: enviament d’excedents de pollastre congelat al Senegal que destrueix els petits negocis locals; quan s’acaben els excedents, el mercat local ja està arruïnat. • Exemple de campanya mediàtica: mosquiteres finançades massívament (Sharon Stone) col·lapsen una petita empresa local que en fabricava; bon propòsit, mal impacte. Ètica i responsabilitat personal (què podem fer) Missatge clau: tot i ser un problema estructural, hi ha espais de compromís individual. • Transparència i exigència: preguntar on s’inverteixen pensions i estalvis; apostar per banca ètica i fons responsables. • Consum conscient: reduir el malbaratament alimentari; valorar cadenes curtes i productes que no destrueixin mercats locals. • Educació: sensibilitzar infants i joves sobre el valor del pa de cada dia i la responsabilitat col·lectiva. • Incidència: donar suport a organitzacions i polítiques que regulin l’especulació alimentària i protegeixin la sobirania alimentària. Dimensió espiritual i tancament El programa tanca connectant l’ètica social amb l’espiritualitat: el “Pare Nostre” invoca “el pa de cada dia” per a tothom, cridant a la coherència i a la responsabilitat. Cites destacades "El hambre mata todos los días más personas que el sida, la tuberculosis y la malaria juntas." "Calculamos que en este momento hay unos 800 millones de personas que no comen lo suficiente." "En la bolsa de Chicago se negocia cada año una cantidad de trigo igual a 50 veces la producción mundial." Conclusió La fam no és inevitable, és el resultat de decisions polítiques i financeres. El llibre de Caparrós, la lectura de dades i els testimonis de Lluís Casals ens interpel·len a mirar de prop les nostres finances, reduir el malbaratament, exigir regulació i actuar amb criteri perquè el pa de cada dia arribi, realment, a tothom.