Context i objectiu En el marc del Dia Internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament alimentari, entrevista amb Montse Aulines, suport extern a la coordinació tècnica del projecte a Sant Just Desvern. El projecte «Coneix el que llences» busca millorar la separació i prevenir residus amb informació personalitzada i accions participatives. "Si tu estàs millor informat... ho pots fer millor" Funcionament de la campanya Inspirat en el concepte Know as you throw i vinculat al Life Rethink Waste. Període pilot a Sant Just: de maig de 2021 a juny de 2022. Canals sense apps noves: WhatsApp, Telegram i SMS (per facilitar l’accés a tothom). Xatbot híbrid: respostes automàtiques + educador ambiental. Dos tipus de missatges: Gamificació i reptes (qüestionaris, fotografies, consells). Informació personalitzada sobre contenidors, recollida selectiva i prevenció del malbaratament. Resultats clau a Sant Just Recollida selectiva: del 58% (2019) a ~62% (2021). Reducció de la fracció resta: −24–25%, indicant millor separació. Objectius UE: arribar a 65% de reciclatge, que implica ~70–75% de recollida selectiva. Implementació de contenidors tancats (resta i orgànica) amb targeta d’accés, combinats amb el canal comunicatiu. Sobre la fracció resta: "hauria de ser zero, pràcticament" Participació i valoració 944 persones registrades (majoritàriament per WhatsApp; ~50 per SMS i ~40 per Telegram). Participació sostinguda del 40–50% després del primer mes. Freqüència: 2 missatges/setmana, valorats com a no invasius. Satisfacció: 90% ho troba «interessant o molt interessant». Més de 100 consells ciutadans per prevenir el malbaratament, compartits a xarxes de Sant Just Residus. Malbaratament alimentari: xifres i horitzó A escala global: 14% dels aliments es perden entre collita i venda. A la llar: 17% del que arriba a casa s’acaba llençant. Objectiu europeu: reduir el malbaratament un 50% cap a 2030/2035 (en debat temporal). Extensió a altres municipis Itàlia: proves a "Barres de Viteto" i Bassano del Grappa (i altres socis del projecte). Catalunya: proves pilot a Cardedeu, el Brull i Santa Eulàlia de Ronçana. Reptes pendents Cost de la conscienciació plena: difícil arribar al 100% d’adhesió. Persistència d’un 5–10% de població que no s’hi implica, tot i incentius. Cal mantenir educació, personalització i mesures estructurals (contenidors tancats, dades i retorn d’informació) per seguir pujant la mitjana de compliment. On informar-se i participar Canals de Sant Just Residus (Twitter, Instagram i web) per consells, resultats i novetats del projecte «Coneix el que llences».
Resum Conversació amb Ida Cuéllar, director d’“El secret del doctor Grinberg”, un documental descrit com un thriller metafísic que explora la figura del científic mexicà Jacobo Grinberg, la seva desaparició el 1994 i les seves investigacions als límits de la ciència sobre telepatia, xamanisme i la teoria sintèrgica de la consciència. "És un documental que es planteja com un thriller... cada cop que arribes a un lloc se t'obren més preguntes" Context i protagonista Jacobo Grinberg: neurofisiòleg mexicà destacat als anys 70-80, professor a la UNAM, amb el laboratori d’investigació més gran de la universitat. Conegut com l’“Einstein de la consciència” per la seva ambició d’explicar científicament fenòmens com la telepatia, la clarividència i la visió remota. Desaparició en circumstàncies estranyes (1994), que es converteix en el fil conductor del documental. Naixement del projecte Cuéllar descobreix la història a Mèxic fa una dècada, en una trobada casual a Amatlán (prop de Tepoztlán). Coincidència reveladora: el mateix dia havia comprat un llibre de Grinberg. Motivació: donar a conèixer una figura gairebé desconeguda a Mèxic malgrat haver publicat més de 46 llibres en 20 anys. Circulaven rumors com el possible segrest per part de la NASA (esmentat com a relat popular). Estructura i to del documental Format de thriller d’investigació: es reconstrueix la desaparició i es despleguen capes de la seva vida i obra. El film prioritza preguntes per sobre de respostes definitives. "Si intentes contestar una pregunta, se n'obren quatre més" Objectiu: acostar-se a límit del mètode científic on aquests fenòmens són difícils d’emmarcar. Investigacions i teories clau Telepatia: experiments que buscaven evidència que dos cervells poden reaccionar de manera correlacionada encara que un dels subjectes no sigui conscient de l’estímul. "Als anys 80 va demostrar les bases científiques de la telepatia" (segons el relat del film i testimonis) Xamanisme i curanderisme: col·laboracions amb figures com la curandera Pachita (Pechita) per observar fenòmens de suposades operacions energètiques i curacions. Teoria sintèrgica: proposta de Grinberg sobre com es construeix la realitat perceptual a partir de la consciència. Idea central: el que percebem (colors, formes, sons) seria una transformació mental d’un camp de consciència subjacent. El film n’ofereix una explicació breu i intel·ligible, evitant tecnicismes. Recepció i impacte Premis: el documental ha recollit quatre premis, entre ells reconeixement al DocsBarcelona. A Mèxic, la figura de Grinberg s’ha popularitzat: articles, grups a xarxes, excol·laboradors i alumnes reprenen línies d’estudi. Cineteca Nacional de Mèxic: seleccionada com una de les millors òperes primes; entrades exhaurides ràpidament. Exhibició i on veure’l Estrena a Mèxic: prevista al novembre (sales comercials). Projecció local: Ateneu de Sant Just, demà a les 20.00 h. Plataforma: disponible a Filmin per a visualització en línia. Punts clau Figura enigmàtica: científic de primer nivell, però infravalorat i poc conegut al seu país durant anys. Relat ambiciós: combina misteri, ciència i espiritualitat sense caure en dogmes, fomentant la reflexió crítica. Impacte creixent: el film ha contribuït a reactivar l’interès per la vida i l’obra de Grinberg.
Resum destacat Oriol (14 anys) s’ha proclamat campió d’Espanya de Sots-17 i Sots-15 en només 10 dies, competint amb èxit en una categoria superior a la seva edat. Entrena a pista amb el pare (entrenador) i fa 2-3 sessions setmanals amb preparador físic. Compagina estudis i viatges per competir a nivell europeu i mundial, amb l’objectiu clar de ser un dels millors del món. A curt termini, prepara el US Open (Sub-15) a Filadèlfia i el British Open. Punts clau Doble títol en 10 dies: Sots-17 i Sots-15, tot i ser Sots-15 per edat. Rendiment sòlid: finals i semifinals tancades per 3-0 contra rivals habituals del circuit estatal. Equip i metodologia: pare com a coach a pista; preparació física externa periòdica; possible suport psicològic futur per l’excel·lència. Estudis: coordinació amb escola i professors; recuperació de temari amb ajuda d’amics; calendari esportiu-escolar en puzle. Internacionalització: circuit europeu (Polònia, Suïssa) i esdeveniments mundials de referència (US Open, British Open). Objectiu: projecció cap a la PSA (equivalent ATP en esquaix) a llarg termini; opcions acadèmiques als Estats Units amb equips universitaris. Context de l’esport: l’esquaix és global (5 continents), amb grans esdeveniments i escenaris icònics (pista de vidre davant de les Piràmides d’Egipte), tot i menys massiu que futbol/tennis. Cites rellevants "Viatjar per Europa i per món per jugar a campionats és un somni." "Espero ser el millor del món." "Quan ja busques l'excel·lència, has d'anar ajustant tots els detalls." En síntesi Talent precoç, treball constant i entorn familiar-esportiu fort. Bon equilibri entre competir, aprendre i gaudir. Full de ruta amb competicions top (US Open i British Open) com a passos clau del seu creixement.
Resum executiu • Programa magazine local amb informatius, esport, meteorologia, entrevistes i cultura musical. • Tema cívic central: Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament Alimentari i bones pràctiques a Sant Just. • Actualitat política: crisi al Govern català (destitució de Jordi Puigneró), repàs de portades i connexions amb Catalunya Ràdio. • Esports: focus en la Salomon Ultra Pirineu i entrevista amb el campió d’Espanya d’esquaix sub-15 i sub-17, Oriol Sàlvia Jr. • Meteo: entrada d’aire fred, tempestes intenses al quadrant est, fred marcat i nevada al Pirineu des de 1.900 m; recuperació tèrmica el cap de setmana. • Cultura: entrevista al director Ida Cuéllar sobre el documental “El secreto del doctor Grimberg” (telepatia i consciència) i novetats musicals (Britney Spears, Green Day, Ed Sheeran, Kanye West, Bon Iver, Birdy) + premis i nous àlbums. • Sostenibilitat: balanç del pilot “Coneix el que llences” a Sant Just (recollida selectiva a l’alça, menys fracció resta). Informatius locals i agenda Malbaratament alimentari (29 de setembre) • Dades clau: - A nivell global, prop del 14% dels aliments es perden entre collita i venda. - Aproximadament un 17% de la producció total es malgasta (11% llars, 5% restauració, 2% comerç al detall). - A la UE: 88 milions de tones/any perdudes (cost estimat de 143.000 M€). - A Catalunya: 262.000 tones/any (uns 35 kg/persona). • Recomanacions de Sant Just Residus: - Comprar producte local i només el necessari. - Gestió de nevera i rebost, cuina d’aprofitament. - Fer hort urbà i compartir excedents amb la comunitat. Agenda cultural (Ateneu) • Cine familiar: “El regal de la Molly Monstre” (a partir de 3 anys). • Documental del Mes: “El secreto del doctor Grimberg” (divendres 30/09, 20 h; sala Cinquantenari). • Cicle “Ciutats Defensores de Drets Humans” (a les Escoles): - Lorraine (Orein) Lid (Grècia), Legal Center Lesbos (04/10, 19 h). - Ahmet Etanji (Sàhara Occidental), president d’Equip Mèdia (05/10, 19 h). “Quan parles, fas màgia.” — Voluntariat per la Llengua (espot emès durant el programa) Portades i política • Crisi al Govern: Aragonès destitueix Puigneró per “falta de confiança”. Junts decideix rumb; el PSC es mostra prudent i ofereix mà estesa als pressupostos. • Geopolítica: sabotatge al Nord Stream (alarma al Bàltic, danys possiblement irreparables; OTAN i UE preparen resposta). • Societat: avortament amb pastilles fins a la setmana 14; bretxa digital — dret a atenció personal. • Cultura: exposició de còmics al CaixaForum (Tintín, Moebius, Quino, Eisner, Uderzo). Esports Salomon Ultra Pirineu • Dates: 1-3 d’octubre; TV3 en directe. • Marató: 42 km i +2.800 m (circuit circular amb sortida/arribada a Bagà), pas per Niu de l’Àliga, Penyes Altes i Empedrats. • Elit i favorits/es: Emily Forsberg (marató), Núria Picas (ultra), Jan Margarit, Gem Arenas, Núria Gil, etc. • Premis: 2.500–600 $ (top 5) + bonus; bossa total 11.200 € a repartir. Meteorologia (Meteo Sant Just) • Línia frontal creuant Catalunya, amb aire molt fred en alçada i Mediterrani calent — còctel per tempestes intenses (avís 2/6; 20 l/m² en 30’ al quadrant est). • Afectació probable: Baix Llobregat fins al Ripollès (incloent Osona, Moianès, Vallesos, Selva, Garrotxa, Pla de l’Estany, Alt/ Baix Empordà) i costa central (Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat). • Termòmetres a la baixa (màx. 19–22 ºC; sensació de fred pel vent). Nevada al Pirineu cap als 1.900 m (pics enfarinats). • Cap de setmana: sol i millora tèrmica (diumenge 24–25 ºC a Sant Just). Nits de la setmana vinent encara fresques (<15 ºC si serè). “Aneu al tanto i abrigueu-vos a força: és un cap de setmana de plena tardor.” Entrevistes clau Oriol Sàlvia Jr. — Campió d’Espanya d’esquaix sub-15 i sub-17 • Amb només 14 anys, guanya les dues copes (sub-15 i també sub-17) en caps de setmana consecutius. • Entrenament: a pista amb el pare (tècnica i tàctica) i 2–3 dies de preparació física setmanal amb preparador. • Compaginar estudis i esport: l’escola col·labora; sovint viatja per Europa (circuit europeu i mundial U15). • Objectius: - “Jo espero ser el millor del món.” - Curt termini: US Open U15 (Filadèlfia, desembre) i British Open U15 (gener). • El pare, exjugador i entrenador, valora: - Importància del treball psicològic a mesura que pugi de nivell. - L’esquaix, un esport global amb fort suport federatiu (Catalana i Espanyola) i circuits a tots els continents. Ida Cuéllar — “El secreto del doctor Grimberg” • Qui era Jacob(o) Grimberg? Neurofisiòleg mexicà (UNAM) que va explorar els marges de la ciència convencional: telepatia, clarividència, xamanisme. • Experiments: “correlació” cerebral entre dos subjectes (resposta del cervell receptor a estímuls lluminosos aplicats a l’emissor) sense consciència explícita — base de connexió telepàtica. • Teoria sintèrgica: la consciència com a fonament de la realitat perceptiva; els xamans treballarien directament amb aquesta consciència per modificar la realitat. • Desaparició el 1994 en circumstàncies misterioses; el film es desplega com un thriller metafísic. • Recepció a Mèxic: redescoberta massiva del personatge (plens a la Cineteca; premis com a òpera prima). “És un documental que planteja més preguntes que respostes, però que va descobrint capes a mesura que avança.” Música i cultura pop (amb Raquel Hidalgo) Fil conductor: cançons de tardor (tristesa/retrobament) amb base pop/folk • Britney Spears — Autumn Goodbye (1999, ed. deluxe de Baby One More Time) i I’ll Never Stop Loving You (bonus): desamor amb energia pop. • Green Day — Wake Me Up When September Ends (American Idiot, 2004): himne de tardor; estructura no convencional. • Ed Sheeran — Cold Coffee, Fall (EP “Songs I Wrote with Amy”): l’Ed més íntim i folk, lluny del seu pop més recent. • Kanye West — Runaway (My Beautiful Dark Twisted Fantasy, 2010): minimalisme i crítica a l’excés; àlbum inspirador per a “Motomami”. • Bon Iver — I Can’t Make You Love Me / Nick of Time (versió nua) i Birdy — Skinny Love (versió del clàssic de Bon Iver). • Hybrid Minds feat. Birdy — State Lines: electrònica emotiva amb veu d’autora. Premis i novetats • Premis 40 (04/11): Rosalía lidera amb 7 nominacions; també C. Tangana (3), Dani Martín (3), Leiva (2). • Nous àlbums: - Javiera Mena — Nocturna (pop electrònic; inclou Culpa, La isla de Lesbos, Debilidad, Corazón Astral). - Craig David — 22 (R&B/pop; 22 anys de carrera, ecos de “Born to Do It”). - Björk — Fossora (exploració sonora, natura i homenatge a la mare; talls com Sorrowful Soil i Ancestress). - 5 Seconds of Summer — nou treball (boy band instrumentalista i compositora; deixen empremta més enllà del format). “Tots coneixem els himnes pop, però la tardor també és per redescobrir joyes amagades.” Sostenibilitat i residus — “Coneix el que llences” (amb Montse Aulines) • Pilot a Sant Just (maig 2021 – juny 2022): 944 usuaris registrats (WhatsApp, Telegram, SMS); enviament de 2 missatges/setmana (reptes, consells i feedback personalitzat). • Resultats (dades 2021 vs. 2019): - Recollida selectiva puja de ~58% a ~62%. - Fracció resta es redueix un 24–25%. - Objectiu europeu: arribar a 65% de reciclatge (caldrà 70–75% de selectiva) el 2030. • Percepció ciutadana: alt interès (90% valora el canal com a interessant/molt interessant) i participació sostinguda (~40–50% respon reptes). • Repte pendent: arribar al darrer 5–10% més resistent al canvi d’hàbits. Altres • Connexions amb Catalunya Ràdio (butlletins nacionals i esportius). • Música d’obertura i tancament; informació de sintonia i canals de “La Justa”.
Resum del programa "El nostre món està arruïnat per les guerres, colpejat pel canvi climàtic, marcat per l’odi i avergonyit per la pobresa, la fam i la desigualtat" — António Guterres, secretari general de l’ONU Programa d’inici de temporada a Ràdio d’Esvern amb Jesús Castro (Justícia i Pau) dedicat a la 77a Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU) i a les seves implicacions actuals: guerres, crisi climàtica, pobresa, inflació i seguretat alimentària, amb un focus central en l’Àfrica. Temes principals destacats 77a AGNU i funcionament de l’ONU Composició i equilibri de poder: quasi 200 estats amb majoria de països pobres i el pes decisori del Consell de Seguretat (5 membres amb capacitat de bloqueig). Seu a Nova York, assistència massiva: 127 caps d’estat i de govern. Prioritats i agendes (UE i ONU) Defensa de la Carta de l’ONU i estat de dret; impacte global de la guerra d’Ucraïna; desenvolupament sostenible i drets humans; educació, salut global, agenda digital i lluita climàtica. Agències especialitzades (UNESCO, FAO, OMS) treballant “sobre el terreny”. Àfrica al centre: fam, clima i dependència del gra Sortida de vaixells de l’ONU amb cereals d’Ucraïna cap a l’Àfrica. Sahel i Corn d’Àfrica: sequera extrema, desnutrició infantil i emergència climàtica en alerta roja. Nou dret humà: reconeixement del dret universal a un medi ambient sa, net i sostenible; repte de coneixement i compliment dels drets humans per part dels poders públics. Justícia climàtica i desigualtats Responsabilitat desigual: els països rics emeten la gran part del CO2, mentre Àfrica pateix les conseqüències (desertització, fam). Residus electrònics: grans dipòsits a Accra (Ghana) amb forts impactes sobre salut i medi. Oceans i biodiversitat Reunions sense acord suficient per protegir els oceans; l’escalfament marí altera ecosistemes i cadenes tròfiques. Mediterrani: proliferació de meduses; al Delta de l’Ebre les muscleres han perdut la collita per +2 ºC de temperatura de l’aigua. Impacte agroalimentari i inflació Caiguda prevista de la collita d’oli a Catalunya (~−30%); preus a l’alça i menys poder adquisitiu. Vinya avançant veremes; inflació generalitzada que colpeja especialment classes mitjanes i vulnerables. Finançament, armament i alternatives Dificultats per fons climàtics globals; retirada de contribucions d’alguns països rics. Lobby armamentístic i finançament bancari d’armes desviant recursos de desenvolupament sostenible. Proposta: redirigir inversions cap a energies renovables, aigua (dessalinització) i infraestructures a l’Àfrica per reduir migracions forçades i crear sostenibilitat local. Exemple: Barcelona evita restriccions d’aigua gràcies a la dessalinitzadora del Prat treballant al 100%. Sèrie temàtica: Justícia i Pau dedicarà els seus espais mensuals d’aquesta temporada a Àfrica, aprofundint en diferents angles. Conclusions clau Crisi polièdrica (guerra, clima, fam, preus) que exigeix respostes multilaterals i finançament compromès. Àfrica és el termòmetre de la injustícia climàtica i de la desigualtat global. Sense reequilibri d’inversions (de l’armament a la sostenibilitat), no hi haurà solucions duradores ni per al clima ni per a les migracions.
Resum general Balanç molt positiu de la Festa Major per part de l’Esplai Ara Mateix, amb gran afluència a les barraques, novetat de pagament amb datàfons i ambient plenament prepandèmic. S’anuncien les inscripcions obertes per al nou curs, el funcionament del sistema de punts, els grups d’edat, el calendari de sortides i l’ideari educatiu. Primer dia d’esplai: dissabte 8 d’octubre. "És la primera festa més normal, com recordem, 2019" 1) Festa Major: resum i novetats Ambient excel·lent i molta participació: barraques plenes i consum continu. Pagament amb targeta (novetat) que molta gent va agrair. Barraca temàtica "Las Vegas" amb photocall; bona recaptació per a l’entitat. Organització amb suport d’antics monitors i voluntariat. Competència sana en els actes: "Visca els blaus" i esportivitat. "Jo crec que la gent tenia ganes també de festa… molt prepandèmic." 2) Inscripcions 2023-2024 Obertes via formulari a la web: esplaiaramateix.com. Prioritat: primer infants de l’any anterior; després nous. Sistema de punts (criteris principals): Germà/na a l’Esplai. Residència a Sant Just. Antiguitat a la llista (si t’apuntes fa més temps, truquen abans). Hi ha edats amb places directes i d’altres amb llista d’espera. Recomanació: apuntar-se igualment. Compromís d’assistència: si t’apuntes, vine regularment per no bloquejar places. 3) Grups i edats 5 grups: petits, pequeixans, mitjans (10–12 anys), grans i joves. Ratio habitual: 4 monitors per uns 20 infants (joves sovint ~15). 22 monitors actualment. 4) Activitats i calendari Dissabtes tarda (17:00–19:00/19:30) a la Plaça de la Pau (local de la Vagoneta). Sortides: 1r trimestre: neu (cap de setmana abans de Nadal). Setmana Santa: sortida específica per grup. Estiu: colònies/ruta (7–10 dies segons l’edat; cost a part). Metodologia: educació en el lleure mitjançant jocs, excursions i activitats de valors. Voluntariat al poble (ex.: bales de palla per proves/curses, logística…) 5) Ideari i valors Esplai català, laic, apartidista, feminista, antifeixista, antiracista, arrelat i participatiu al poble. Temàtiques transversals: solidaritat, ecologisme, igualtat, esport i joc. "Relacionem jocs amb educació i valors… és una altra manera d’aprendre." 6) Logística i informació pràctica Primer dia del curs: dissabte 8 d’octubre. On són: local a la Vagoneta, Plaça de la Pau (reixa vermella, costat dret mirant la Vagoneta). Autorizacions i fitxa de salut: necessàries per al seguiment (al·lèrgies, etc.). Comunicació: web i Instagram (@esplaiaramateix). 7) Curiositat: l’origen del nom Possible vincle amb Miquel Martí i Pol i el poema: "Ara mateix enfilo aquesta agulla / amb el fil d’un propòsit que no dic…" El poema és present al local; l’origen exacte del nom pot ser d’aquesta referència o a l’inrevés. 8) Missatge final L’Esplai convida famílies a informar-se, conèixer l’equip i apuntar els infants si s’hi identifiquen. En cas de dubtes, vine a parlar amb els monitors o consulta la web. Enllaç: esplaiaramateix.com
Resum executiu Actualitat local: taller de realitat virtual per a l’Alzheimer al Milenari, i nou carril bici que connecta Mas Lluí amb l’Av. Indústria, ultimant-se aquesta setmana. Cultura: “El secreto del doctor Grimberg” com a Documental del Mes (divendres, 20 h), amb entrevista al director demà. Política catalana i portades: Aragonès proposa l’acord de claredat (via canadenca) enmig de les tensions amb Junts; Europa pendent del presumpte sabotatge als gasoductes Nord Stream; debat sobre “dumping fiscal” i la rebaixa de l’IRPF al País Valencià. Esports (tema del dia): condemna d’un episodi de racisme al futbol base a Sant Vicenç de Castellet; l’equip afectat s’abandona del partit. Meteo: el vent és protagonista i arriba una baixada forta de temperatures; possible episodi de pluges intenses dijous nit–divendres a la Costa Brava i costa central; neu al Pirineu al voltant de 1.900 m; cap de setmana més estable. Butlletins: crisi al Govern català (moció de confiança), casos judicials i policíacs, economia i esport estatal; butlletí local 11:08 amb els tres punts clau del municipi. "El vent serà el protagonista" i podría portar aiguats importants a la franja litoral nord i central entre dijous nit i divendres al matí. Primera hora – Espai informatiu local Taller VR per a l’Alzheimer • Taller d’estimulació cognitiva amb realitat virtual avui al Centre Social del Milenari (17:30). • La tecnologia VR, pionera al Baix Llobregat des de 2019, s’estén als centres per la seva bona acollida. • Proposta experiencial: visitar virtualment llocs nous o recuperar escenaris significatius. Mobilitat: Carril bici Mas Lluí – Av. Indústria • Inici del pintat del carril bici als carrers Juan Ramon Jiménez i Ramon i Cajal; final d’obres previst a inicis de la setmana vinent. • Connexió clau entre barri Sud i Mas Lluí, enllaçant amb la Bicivia i millorant la seguretat (carril segregat, voreres amples, aparcament ordenat). • Impacte positiu per a infants, joves i usuaris de bicicleta/patinet; es resol un desnivell abans incòmode i es dona sentit funcional a la passera inaugurada al juny. Cultura: Documental del Mes • Divendres, 20 h, a l’Ateneu (Sala Cinquantenari): “El secreto del doctor Grimberg” d’Ida Cuéllar. • Thriller documental sobre la desaparició del neuropsicòleg Jacobo Grimberg, investigador de la telepatia i la consciència. • Entrevista amb el director demà (per telèfon). Entrades: 7 € (5 € socis/es). Portades i context nacional/internacional Política catalana • Acord de claredat d’Aragonès (inspirat en el Canadà): pactar amb l’Estat quan i com es podria fer un referèndum. • Junts escenifica discrepàncies (moció de confiança sobre la taula, fredor amb el pla del president). Europa i seguretat energètica • Fuites als gasoductes Nord Stream 1 i 2 (Bàltic), considerades sabotatge per Dinamarca i Suècia; creix la tensió Europa–Rússia. Economia i consum • Rebaixa d’IRPF al País Valencià (bases fins a 60.000 €) i debat sobre “dumping fiscal” entre comunitats. • Comparar cistelles entre supermercats pot suposar un estalvi anual notable; pujades destacades en margarina, plàtans i magdalenes. Esports internacional • Espanya es classifica per a la Final Four de la Nations League (triomf 0–1 a Portugal). Notícia esportiva del dia – Racisme al futbol base • Partit infantil a Sant Vicenç de Castellet (Sant Vicenç vs Pirinaica de Manresa): insults racistes i sons simiescos contra un nen negre cada cop que tocava pilota. • L’entrenador de la Pirinaica retira l’equip a mig partit com a resposta. • Reaccions: comunicat del club local, condemna prevista; la FCF recull informació per a possibles mesures sancionadores. Clau del dia – Què és la Llei de la Claredat canadenca? Llei aprovada al Parlament del Canadà (2000) per marcar les bases d’una eventual negociació de cessió d’una província després d’un referèndum. La Cambra dels Comuns avalua si la pregunta és clara i si el suport popular és suficient. Apunta a una majoria reforçada (no un 50% raspant) per legitimar la secessió. Permet invalidar processos si es vulneren principis de claredat i fixa que caldria esmenar la Constitució per fer efectiva la independència. El temps – Vent, descens tèrmic i possible episodi de pluja Vent dominant de NW–W avui (ratxes fins a ~56 km/h; branques trencades) i nord dijous–dissabte. Dijous entra front fred i aire fred en alçada; mar encara càlida: ingredients per aiguats a la Costa Brava i costa central entre dijous nit i divendres matí. Temperatures: avui fins a ~25 °C; dijous ~21 °C; divendres <20 °C. Neu al Pirineu al voltant de 1.900 m; cap de setmana estable i assolellat, remuntant fins a ~24 °C diumenge. Butlletí d’actualitat (autonòmic/estatal) Crisi al Govern català: Junts impulsa moció de confiança; Presidència ho rebutja; Esquerra demana a Junts clarificar si vol seguir a l’executiu. Judicial: Eulàlia Reguant (CUP) al Suprem per negar-se a respondre a Vox (desobediència greu), es declara innocent. Mossos d’Esquadra: el cap J. M. Estela demana unitat interna en un missatge al cos. Economia: pujades de tipus i hipoteques; a Catalunya, juliol creix un 21% interanual. Internacional: Giorgia Meloni reafirma suport a Ucraïna. Girona: Sumpció Puig (Junts) renuncia a l’alcaldia per discrepàncies internes. Esports: Barça millora econòmica (encara amb deures), Araujo operat amb èxit; arrenca l’ACB (Girona–Madrid); record de la Nations League. Butlletí local 11:08 Recordatori del taller VR per a l’Alzheimer (17:30, Milenari). Avanç del carril bici Mas Lluí–Indústria (pintat i finalització imminent). Documental del Mes: “El secreto del doctor Grimberg” (divendres, 20 h, Ateneu).
Visió general del programa Cinema Sense Condicions dedica l’episodi a “How the West Was Won” (La Conquesta de l’Oest, 1962) i al sistema de projecció/rodatge Cinerama. El debat combina context històric i tècnic, anàlisi del film, recepció crítica, música, estructura narrativa i el llegat industrial del cinema panoràmic dels 50-60. "No és d’aquesta manera que es va guanyar l’Oest" — ressenya irònica inicial al New York Times, revertida amb el temps fins a l’entrada del film al Registre de la Biblioteca del Congrés. Tecnologia i context industrial Què era el Cinerama i d’on ve • Sistema de tres projectors sincronitzats sobre una pantalla corba de 150-165º per simular la visió perifèrica humana. • Orígens a l’Expo de Nova York (1939) com a Vitarama de Fred Waller; finançament inicial Rockefeller; després ús militar com a simulador per a pilots durant la II Guerra Mundial. • Debut comercial: “This Is Cinerama” (1952) al Broadway Theatre; detonant de la “guerra dels formats” a Hollywood per combatre la televisió. La “guerra dels formats” als 50-60 • Fox impulsa el CinemaScope (1953, “The Robe”) en resposta a Cinerama. • Paramount treu VistaVision; s’hi afegeixen Todd-AO i altres sistemes de 70 mm. • En paral·lel, la Metro adapta i duplica còpies Cinerama a 70 mm per a una explotació més viable. Fortaleses i limitacions de Cinerama • Punts forts: sensació d’immersió, so estereofònic multicanal, espectacularitat de paisatges, seqüències de ràpids i vols. • Limitacions: tres negatius i unions visibles, distorsions als extrems, dificultat per fer primers plans (òptiques ~27 mm), raccord compromès i logística cara i complexa. • Restauracions posteriors (2000 analògica; 2006 digital, edició Blu-ray amb SmileBox) dissimulen unions i milloren el so (5.1), mantenint part de la idiosincràsia visual. Producció, autoria i magnitud del film Direcció i capítols • Direcció “oficial”: Henry Hathaway (Rius, Planes, Foragits), John Ford (Guerra Civil) i George Marshall (Ferrocarril). • Richard Thorpe hi va rodar transicions (no acreditat), coherençant el mosaic d’episodis amb la narració d’Spencer Tracy (prevista inicialment per a Bing Crosby). Guió i recepció • Guió de James R. Webb: gran èpica coral però amb el·lipsis i incoherències puntuals. • Recepció: entusiasme tècnic i retrets argumentals a l’estrena; revaloració posterior com a relat fundacional del mite americà; preservada a la Biblioteca del Congrés. Escala de producció • Pressupost estimat: 15 M$; durada 164’ (versions curtes sense obertura/entreacte i transicions). • 4 directors de fotografia, 400 tècnics, 38 departaments, 1.000 extres, 2.000 caps de bestiar. • Repartiment estel·lar: Henry Fonda, Carroll Baker, Karl Malden, Gregory Peck, James Stewart, George Peppard, Eli Wallach, Richard Widmark, John Wayne, Harry Morgan, Raymond Massey, entre d’altres. Música • Partitura d’Alfred Newman (substituint un previst Dmitri Tiomkin) — una banda sonora icònica que encapsula l’epopeia del film i va triomfar en disc. "En aquesta pel·lícula no ens estem per bromes. Tothom és de professionalitat comprovada." — Bernard Smith, productor Estructura narrativa i escenes clau Arc i nissaga familiar • El film recorre 1839–1889 a través de tres generacions dels Prescott/Rawlings, cosint capítols (rius, planes, foragits, ferrocarril, guerra civil) amb transicions i narració. Escenes i recursos destacats • Ràpids: visualment fulgurants; rodats amb Super VistaVision 70 (càmera única) i adaptats Òpticament a la imatge Cinerama. • Segments de guerra civil: to antiheroic de John Ford (fosses, cirurgia de camp, riu tenyit de sang, diàlegs crítics entre Sherman i Grant). • Confrontació a la cova: violència sobtada (apunyalament) i caiguda al pou; memòria traumàtica per a espectadors infantils de l’època. • Epíleg familiar: final “happy end” afegit a darrera hora per tancar el viatge cap al ranxo; decisió de producció posterior al muntatge “tancat”. "El cinema és un camp de batalla: passió, violència, venjança, acció." — Samuel Fuller, citat al programa Temes, lectura crítica i omissions Epopeia, progrés i mite nacional • Elogi del progrés (ferrocarril, expansió cap a l’oest) i consolidació del “caràcter americà”. El final connecta simbòlicament amb autopistes i fàbriques del present (anys 60). Representació i història • Omissió de treballadors xinesos en la construcció del ferrocarril i infrarrepresentació de cowboys negres — s’assenyalen com a mancances històriques del relat clàssic. Visualització, so i experiència en sala Ritual d’exhibició • Obertura, entreacte i cloenda musicals en l’estrena Cinerama, amb cortinatges i litúrgia teatral; experiència immersiva de pantalla gegant i so multicanal. • Configuració de sala: 5 altaveus rere pantalla + canals laterals i posterior, amb tècnic ajustant volums en directe segons la còpia d’exhibició. Avui • No és un film “de televisió”: per aprofitar-ne el disseny espacial i l’epopeia visual, cal pantalla gran; les edicions restaurades (Blu-ray, SmileBox) ofereixen alternatives domèstiques solvents. Apunts i anècdotes • Records d’espectadors en sales Cinerama del Paral·lel, Regio o passis especials (ecos recents amb “The Hateful Eight” i l’entrada musical d’Ennio Morricone). • Àlbum de cromos (1963) com a producte cultural vinculat a l’estrena. • Risc al rodatge: un especialista va perdre una cama en la seqüència dels troncs. "Només penso a dimitir quan no estic borratxo." — línia atribuïda al general Grant (Harry Morgan) que il·lustra el to crític del segment de Ford Conclusions • La Conquesta de l’Oest és alhora monument tecnològic del cinema de gran format i resum del western clàssic: búfals, pioners, ferrocarril, guerra i llei. • Malgrat les seves el·lipsis i omissions, el film perdura com a peça clau del mite fundacional i com a demostració de fins on Hollywood va portar l’espectacle per recuperar el públic de les sales. • El seu llegat tècnic alimenta dècades de formats panoràmics i manté la discussió sobre la millor manera de veure cinema: en pantalla gran, amb so potent i en comunitat.
Introducció Entrevista amb els responsables de l’Aula d’Extensió Universitària del Baix Llobregat (La Mallola) per presentar l’inici de curs, el programa de conferències i activitats, i fer una crida a nous socis i voluntaris després de la pandèmia. "Una universitat a la carta, oberta a tothom, amb cultura de qualitat i nivell universitari." Inici de curs i inauguració • Data d’inici: dijous 13 d’octubre, a les 18:00 • Conferència inaugural: Vicenç Villatoro sobre com neix una novel·la i el procés de creació literària • Autoritats: assistència anunciada de l’alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes Qui pot venir i què és l’Aula • Oberta a tothom, sense restricció d’edat: encara que el nom inclou “gent gran”, l’Aula és un centre cultural inclusiu • Nivell universitari i qualitat: professorat universitari, temes actualitzats i rigor acadèmic • Funció d’extensió universitària: no és una aula “de” la universitat, però està emparada per ella i n’adopta l’esperit Programa de tardor (octubre-novembre) Octubre • 13/10 – Vicenç Villatoro: La gènesi d’una novel·la (inauguració) • 20/10 – David Rebell a Soriano (escriptor i periodista): Desxifrant la Barcelona maçònica — recorregut per les petjades de la maçoneria a la ciutat • 27/10 – Julio Carmona Fernández: La manipulació — com ens manipulen i com evitar-ho Novembre • 03/11 – Carles Bonacassa (historiador): Aníbal, l’enemic que va fer brillar la República romana • Següent sessió – Xesco Ramos (programa “Babilònia”): tema anunciat al voltant de l’obra de Miquel Àngel Activitats complementàries Exposicions • Carles Collazos (pintor d’Esplugues): exposició a les parets de l’Aula i xerrada sobre el seu procés creatiu • Antecedents: escultures de Montserrat Sastre, ceràmica de la Quima, i la Miracle Serra Sortides culturals (amb professor i visita guiada) • Primera sortida prevista: Vic i Sant Pere de Casserres (recuperada d’abans de la pandèmia) • Altres sortides a demanda: museus i exposicions d’interès a Barcelona i comarca Monogràfics • Tallers/monotemes sobre art, música, pintura o literatura segons demanda dels socis Organització i voluntariat • 33 conferències aquest curs, més exposicions, sortides i comunicacions setmanals • Necessitat de relleu a la Junta: demanen voluntaris per sostenir l’activitat Tasques on cal ajuda • Contacte i agenda amb conferenciants (cerca de noves veus, seguiment de respostes) • Administració i subvencions (burocràcia, documentació, comptabilitat) • Logística de sortides (reserves, guies, restaurants, publicitat) • Comunicació amb socis (recordatoris i resums setmanals del tema del dijous) Postpandèmia i captació de socis • Impacte de la pandèmia: descens de socis (de ~160 a ~140-145) i pèrdua d’hàbit de trobades en espais tancats • Retorn a la presencialitat (després d’una etapa amb canal de YouTube que va funcionar bé) • Campanya de captació: cartelleria a Sant Just i Esplugues, incentius per portar amistats interessades Logística i quotes • Quan: cada dijous a les 18:00 • On: Auditori de la Residència La Mallola (Esplugues, a tocar de Sant Just) • Quota anual: 40 €; per parelles, s’indica que la parella paga 15 € (modalitat especial mencionada a l’entrevista) "Cada dijous, a les 6 de la tarda, tenen assegurat aquest contacte amb la cultura." “Universitat a la carta” i participació • L’Aula manté programa obert i adaptatiu: la Junta recull suggeriments de temes i ponents de socis i sòcies • Àrees que desperten interès: literatura, música, pintura, filosofia, educació "La gent de Sant Just i Esplugues poden tenir com aquell qui diu una universitat a la carta." Feedback dels assistents i perfil del professorat • Indicadors d’èxit: poca gent marxa abans d’hora; molts torns de preguntes i debat al final • Professorat variat: des de perfils joves (40-50) a emèrits amb gran experiència didàctica • Públic implicat: bagatge cultural que facilita la comprensió de referències històriques i enriqueix el diàleg Properes idees • Aprofitar la inauguració amb Villatoro per esperonar l’escriptura entre els assistents • La Junta valora impulsar un concurs d’escriptura (novel·la, poesia o relat) Crida final i agraïments • Crida a nous socis, assistents i voluntaris de Junta: “portes i braços oberts” per qui vulgui sumar-hi • Agraïment als ajuntaments de Sant Just i Esplugues pel suport en forma de subvencions, imprescindibles per sostenir un programa amb professorat de qualitat
Resum general Programa magazine de matí amb obertura musical i sumari de continguts. La primera hora se centra en l’actualitat local de Sant Just Desvern, seguida d’un ampli repàs de portades (Itàlia i el triomf de Meloni, balanç de la Mercè i debat mediàtic, mobilització a Rússia, mesures anticrisi i fiscalitat, i altres titulars). Es tanca l’hora amb esport femení i la missió DART de la NASA. El tram final inclou un llarg bloc musical. "Quan parles, fas màgia" — campanya del Voluntariat per la Llengua Temes principals Actualitat local de Sant Just • Sessió d’emprenedoria feminista (4 d’octubre): punt de trobada per a dones emprenedores i interessades en emprendre, amb networking i sinergies. Activitat dins del 6è Congrés de les Dones del Baix Llobregat. • 11è Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat: obert el termini de candidatures (no s’accepten autocandidatures). Es premien iniciatives culturals, ecològiques, socials o econòmiques. Lliurament el 18 de novembre a l’"El Cèntric" del Prat de Llobregat, en la Nit de la Cultura del Baix Llobregat. • Formació bàsica per a voluntariat de Protecció Civil: arrenca la 15a edició (70 hores lectives, requisit previ per ser nomenat voluntari/ària). Funcions: prevenció de riscos, sensibilització i suport en emergències a l’àmbit municipal. Record d’activitat i utilitat durant la pandèmia. Repàs de portades i context internacional • Itàlia: victòria de Giorgia Meloni (coalició de dretes/ultradreta). Europa reacciona amb cautela; sense 2/3 per canvis constitucionals. Anàlisis i dimissió d’Enrico Letta al PD. • Barcelona – La Mercè: gran afluència i pirotècnia final; el relat públic queda marcat pels aldarulls i un apunyalament. Ada Colau critica el tractament mediàtic per “fer-ne un gra massa”. • Rússia: protestes i atacs a centres de reclutament en resposta a la mobilització; restriccions de sortida per a reservistes. • Mesures econòmiques: la Generalitat prepara un paquet anticrisi (~300 M€) i debat sobre fiscalitat (IRPF i rendes de capital) amb els socis de coalició. • Altres apunts: Cuba ratifica el matrimoni igualitari; estudi que associa 2–3 cafès al dia amb menor risc d’ictus/infart; Carla Quílez destaca a Sant Sebastià per “La Maternal”. Esports i ciència • Esport femení – Vòlei platja: Liliana Fernández torna després del segon embaràs i es marca l’objectiu dels seus quarts Jocs Olímpics. Subratllat el valor de la continuïtat esportiva en la maternitat. • NASA – Missió DART: impacte reeixit d’una sonda contra un asteroide com a prova de defensa planetària (tipus “Armageddon”, però sense tripulació i en entorn de prova). Èxit tècnic destacat. Detalls i moments destacats • To proper i entretingut amb conversa sobre la baixada de temperatures i el “nòrdic” a casa, fins i tot proposant una enquesta d’oients. • Espais musicals de transició (Carla Bruni, Joel López, La Casa Azul) i llarg bloc final (“Formentera”). Cites rellevants "Meloni promet responsabilitat davant la freda reacció de la Unió Europea" "La Mercè tanca amb piro-musical i debat sobre el model festiu arran dels aldarulls" Conceptes clau • Networking i emprenedoria feminista • Mobilització i reservistes (Rússia) • Paquet anticrisi, IRPF i rendes de capital • Defensa planetària (missió DART)
