
Entrevistes de la Justa del 29/6/2022 — Matèria i forma: redescobrir Josep Maria Subiracs — Conversa amb Judit Subiracs sobre trajectòria, prejudicis i la xerrada a l’Espai Marcart
Resum Context i objectiu de la conversa Conversa amb Judit Subiracs (historiadora de l’art i directora de l’Espai Subirachs) sobre la xerrada d’avui, “Matèria i forma”, a l’Espai Marcart, en el marc del cicle “El món reflex”. La sessió busca redescobrir la trajectòria de Josep Maria Subiracs, més enllà de la Sagrada Família, i contextualitzar la seva obra en la postguerra i la segona avantguarda catalana. Punts clau L’exposició i el prejudici: Els comissaris Laura Beringo i Quim Déu inclouen dues obres de Subiracs al costat de sis artistes en actiu —una aposta que qüestiona el prejudici de barrejar generacions. Trajectòria i polivalència: Subiracs, conegut sobretot com a escultor, va ser polifacètic: escultura, dibuix, pintura, gravat, litografia, cartells, escenografia, joieria i tapissos. S’han catalogat prop de 10.000 obres (catàleg en curs), amb més de 60 anys de producció. Obra pública vs experimentació: Obra monumental en espai públic (sovint d’encàrrec). Obra de petit i mitjà format (més experimental i de col·leccionisme), menys coneguda pel gran públic. Sagrada Família i eclipsi mediàtic: L’encàrrec als 60 anys dels grups escultòrics de la Façana de la Passió va ser polèmic i mediàtic, i ha eclipsat injustament la resta de la seva obra. Subiracs ha patit menysteniment per part de cercles hegemònics i alguns mitjans, arran d’una ortodòxia avantguardista. Context i aportació històrica: Fill d’una família humil del Poblenou, marcat per guerra, postguerra i dictadura. Va ser clau en la segona onada d’avantguarda i pioner en col·locar escultura abstracta a l’espai públic (des de 1957), integrant-la sense demagògies. Mirada i metodologia de Judit: Parla com a historiadora de l’art (no com a crítica ni només com a filla), amb distància crítica: reconeix etapes desiguals i aporta informació de primera mà. Pensament de Subiracs: L’obra no és decorativa; té rerefons simbòlic i recursos plàstics i conceptuals. Defensa la tríada idea–matèria–forma: la idea es materialitza en una matèria (fusta, pedra, ferro, bronze) fins a la forma final. Abstracció vs figuració: Al s. XX (era de fotografia i cinema), l’abstracció és natural; però Subiracs incorpora elements figuratius per fer l’obra més accessible al públic sense renunciar al fons abstracte. Format de la xerrada: Sessió visual amb moltes imatges i voluntat de diàleg amb el públic. Cites destacades "Sis artistes i un prejudici." "L’obra d’art no és un element simplement decoratiu." "La idea, la matèria i la forma." Detalls de la sessió Quan: Avui, a les 19:00. On: Espai Marcart, dins del cicle El món reflex. Format: Presentació amb imatges + diàleg obert amb els assistents.


















