Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1273-1296 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 12/5/2022 — Mines d’aigua a Sant Feliu i Sant Just: recerca, patrimoni i crida a la preservació (entrevista amb Jaume Campos) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 12/5/2022 — Mines d’aigua a Sant Feliu i Sant Just: recerca, patrimoni i crida a la preservació (entrevista amb Jaume Campos)

    Resum de la conversa Context i propòsit Demà, 13 de maig, xerrada “Mines d’Aigua” a Sant Just Desvern amb Jaume Campos, Josep Manargues i Oriol Valls. Objectiu: donar a conèixer, inventariar i valorar les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat i l’entorn, així com alertar sobre els riscos que les amenacen i les seves potencialitats actuals. "Les mines són molt desconegudes a Sant Feliu... i anem contra rellotge." Què és una mina d’aigua? Galeria subterrània excavada a pic i pala (segles XVII–XX) que intercepta l’aigua a la serra de Collserola i la condueix per gravetat fins a zones de consum (pla del Llobregat: Sant Feliu, Torreblanca, Esplugues...). Funcionament sense energia: per diferència d’alçada (gravitació). Obres quilomètriques i de gran envergadura: exemples a Sant Just com la Mina Torreblanca (8,5 km), Mina Erasme i Mina Nadal. "Una mina d’aigua és una galeria subterrània... i transporta l’aigua per gravetat." Origen i context històric Impulsades per la burgesia barcelonina (segles XVII–XIX) per diversificar inversions cap a l’agricultura del Baix Llobregat. Substituïen solucions amb bombes (inexistents o costoses abans de la llum) amb un sistema passiu i eficient. Mètodes de recerca de l’equip Exploració directa de les galeries (per fora i dins), amb criteris d’espeleologia i seguretat. Arxius i fonts: Centre d’Estudis, arxius municipals, treball de camp i boca-orella (pastors, pagesos, masies, horts). Presentacions públiques per obtenir feedback i noves pistes documentals. Estat actual i problemàtiques A Sant Feliu: mines molt desconegudes i poca documentació; a Sant Just: millor base gràcies a estudis previs (unes 30 mines conegudes). Riscos principals: Pas del temps i manca de manteniment des dels anys 70 (ensulsiades, degradació d’obra: voltes de revoltó, maons, pedres toscanes...). Pressió urbanística: talls per aparcaments i edificacions al tram urbà si no hi ha catalogació ni protecció. Malgrat tot, algunes mines segueixen actives i d’altres són recuperables amb actuacions mínimes. "Encara hi ha mines en funcionament... i d’altres tornarien a rutllar amb una mínima actuació." Valors i aportacions de les mines Arquitectònics: tècniques i materials (voltes, maons, murs massissos). Hidrològics i hidràulics: gestió de l’aigua al territori. Arqueològics i paisatgístics: transformació històrica del paisatge agrari. Agrícoles: sostenen horts i reg allà on encara arriba l’aigua. Biodiversitat: basses i ambients aigualosos per amfibis i fauna associada. Propietat i gestió Mixta, segons el cas: Administració pública quan s’han adquirit béns associats (p. ex. Palau Falguera, Parc de Torreblanca, Ermita de la Salut). Privats (p. ex. propietats com les monges franceses o cases amb mina pròpia). Masies amb mines de corregut (més curtes, per a ús local: Can Carbonell, Can Vilà...). Crida final Cal catalogació, figures de protecció i decisions informades per evitar la pèrdua d’aquest patrimoni hídrico-agrícola. Invitació a assistir a la xerrada a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu (Cicle “Coneixements senjustencs”) i participar aportant informació i preguntes.

  • Entrevistes de la Justa del 12/5/2022 — FesTruc a Sant Just: taula rodona sobre habitatge digne, sopar de pinxos i DJs a la Sala Utopia (14 de maig) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    11'

    Entrevistes de la Justa del 12/5/2022 — FesTruc a Sant Just: taula rodona sobre habitatge digne, sopar de pinxos i DJs a la Sala Utopia (14 de maig)

    Resum Entrevista amb la Berta de la Mazza, trucaire de l’Agrupament Escolta i Guia Martin Luther King, sobre el retorn del FesTruc: una trobada que combina debats sobre habitatge digne, sopar de pinxos i sessions de PDS (punxadiscos), organitzada de manera autònoma per la branca Truc. Punts clau Data i hora: Dissabte 14 de maig, inici a les 19:30. Lloc: Sala Utopia del Casal de Joves de Sant Just. Format: Taula rodona + sopar de pinxos + PDS fins a les 3:00. Objectiu: Visibilitzar la problemàtica de l’habitatge digne i l’emancipació juvenil i donar vida al poble. Organització: Branca Truc (joves de 17–19 anys) amb autonomia; el FesTruc va néixer el 2015. Context i objectius El Truc és l’etapa entre pioners i ser caps, on les joves adquireixen autonomia i gestió del cau. Enguany, el FesTruc culmina el projecte de branca centrat en l’habitatge digne, tema plenament vigent i d’impacte directe en l’emancipació juvenil a Sant Just. Ponents de la taula rodona (format participatiu) Sindicat d’Habitatge de Molins PAH Sant Feliu Antiga Massana Sindicat d’Habitatge del Casc Antic Temes previstos: - Què entenem per habitatge digne - Legitimitat d’alliberar espais i estratègies de moviment Logística i accés Obert a tothom, sense inscripció: arribes i t’hi quedes. Tot a l’interior (restriccions municipals), a la Sala Utopia. Sopar de pinxos elaborats per les trucaires i muntats al moment. PDS: d’Esplugues, Sant Just i Sant Antoni, i una tercera procedent de l’àrea Sagrada Família. Reptes i reclamacions Limitacions municipals: impediments per fer l’acte a l’exterior i traves que han multiplicat l’esforç organitzatiu. Motivació de fons: l’emancipació juvenil és molt difícil per l’alt cost dels lloguers, i moltes joves es veuen obligades a marxar de Sant Just. Cites destacades "El que volem és donar vida al poble, que aquestes coses segueixin vives." "És una festa oberta a tothom qui vulgui venir." "L’emancipació juvenil és gairebé impossible, tal com estan els lloguers." "Ens ha costat muntar la festa el triple... si tinguéssim un ajuntament més de part dels joves." Crida final Assistir especialment a la taula rodona per socialitzar el discurs sobre l’habitatge a Sant Just i obrir espais d’organització local.

  • La Justa del 12/5/2022 — Notícies de Sant Just: European Cleanup Day, Festa de la Fotografia i l’estrena de “Benvinguts al Baix Llobregat” - episode art
    La Justa
    2h 48min

    La Justa del 12/5/2022 — Notícies de Sant Just: European Cleanup Day, Festa de la Fotografia i l’estrena de “Benvinguts al Baix Llobregat”

    Resum general • Programa matinal amb obertura musical i benvinguda, seguit d’un bloc d’actualitat local. • Temes destacats del dia: - European Cleanup Day a Sant Just: balanç de residus recollits i comparativa amb edicions anteriors. - Festa de la Fotografia 2022: inscripcions obertes, programa d’activitats i preus. - Estrena de la sèrie TV “Benvinguts al Baix Llobregat” (ETV): enfoc gastronòmic-turístic i municipis que hi participen (inclòs Sant Just). "perquè quan parles fas màgia." Temes principals European Cleanup Day a Sant Just • Resultats de la recollida: 150 kg de residus en total. - Desglossament: 27 kg de vidre, 16 kg de plàstics, 5 kg de paper i cartró i més de 100 kg de rebuig. - Residus voluminosos trobats: 3 pneumàtics, metalls, una cadira de jardí, una ràdio, 2 testos, una garrafa gran, un tros de vehicle, 2 fluorescents, 2 bateries, diverses fustes i un lavabo trencat. • Comparativa amb edicions recents: - Maig 2021: 354 kg. - Desembre 2021: 161 kg. • Interpretació en obert: es debat si la reducció respon a més conscienciació ciutadana (menys residus) o a menys mans voluntàries. Es contacta amb l’AV de Mas Lluí per aclarir-ho. Festa de la Fotografia 2022 (28 de maig) • Organitzen: Federació Catalana de Fotografia i Associació Fotogràfica Sant Just. • Programa previst: - 8:00: recepció a l’exterior de la Vagoneta, entrega de credencials i esmorzar conjunt. - Foto de grup i rotació per 5 sets fotogràfics amb models (a càrrec de Cube Studio). - Dinar opcional a l’Hotel City Park. - Tarda: explicació breu de la història del Walden i sessions de dansa a la plaça Camoapa amb escoles del municipi. • Inscripcions: a afsantjust.com. • Preu: 20 € (activitats + esmorzar) o 45 € (amb dinar). Estrena TV: “Benvinguts al Baix Llobregat” (ETV) • Format: sèrie centrada en la gastronomia i els punts turístics de la comarca; conduïda per Jordi L.P. • Emissió: dijous 12 de maig, 21:00, a ETV; un capítol setmanal. • Recorregut: 13 municipis (inclòs Sant Just Desvern). A Sant Just, el xef Joan Mascaró (El Mirador de Sant Just) prepara carxofes Prat farcides de fruits del mar. • Capítol d’estrena: Castelldefels, amb l’ambaixadora Cristina Martín i el xef Sergi Cossera (Casanova Beach Club). Conversa distesa sobre quan s’emetrà l’episodi de Sant Just. Altres moments del programa Obertura musical i benvinguda • Sona Dua Lipa – “Pretty Please”. Presentació del magazín i sumari del dia (entrevista sobre el Fastruc, secció de Coach Selling amb Frank Rigol, i xarxes socials amb Vanessa Montserrat, més esport amb l’Escola de Trail Barcelona sobre la Mitja d’Esvern). Falca institucional: Voluntariat per la Llengua • Espot del programa de parelles lingüístiques (VxL.cat) de la Generalitat: "perquè quan parles fas màgia." Interludi musical i indicatius • Clàssic disco: Village People – “YMCA” i indicatius de Ràdio Desvern (98.1 FM) abans d’entrar al bloc informatiu. Informació pràctica • Recordatori de xarxes socials del programa (Twitter) i accés als podcasts al web de Ràdio Desvern. Pausa musical i possible incidència tècnica • Introducció a Anaika – “Sous” i, tot seguit, un llarg tram amb la frase "Bona nit" repetida, que podria indicar un error d’enregistrament o prova d’àudio.

  • Empanada Cultural del 11/5/2022 — Japó, televisió i límits de l’exposició personal; anàlisi de Red Rocket (Sean Baker) i tancament amb la nova pantalla del videojoc català - episode art
    Empanada Cultural
    1h

    Empanada Cultural del 11/5/2022 — Japó, televisió i límits de l’exposició personal; anàlisi de Red Rocket (Sean Baker) i tancament amb la nova pantalla del videojoc català

    Panorama general Episodi polièdric amb tres eixos principals: Japó i exposició personal: trajecte vital de Marco, del primer contacte professional fins a la immersió cultural i la fama a la TV japonesa, amb els límits del humor negre i la “productització” de la vida privada. Cinema – Red Rocket (Sean Baker): lectura musical amb NSYNC, retrat d’un antiheroi i crítica al somni americà i al fenomen del “suitcase pimp”. Videojocs – Nova Pantalla: focus en l’ecosistema català i el futur del mitjà, amb l’exposició al Palau Robert. 1) Japó i exposició personal Orígens i immersió cultural (de l’au pair a la segona casa) Porta d’entrada professional i convivència que deriven en una immersió lingüística intensiva. Matrimon i convivència amb Shiori: fluïdesa oral més que ampliació de vocabulari o gramàtica, i capacitat de pensar i respondre més ràpid en japonès. Set anys de vivències fins a sentir Japó com a “segona casa”. Em “atreu” Japó perquè la seva manera de pensar, comunicar-se i fer és radicalment diferent —per a bé i per a mal— del que havia vist fins ara. • Clau cultural: el país es percep des de fora com únic en oficis, maneres de fer i codis socials. Salt a televisió i reconeixement social Feines inicials a Tòquio: cafè de conversa en anglès (trencar la vergonya iniciant converses) i extres (anuncis de Pokémon, promocions, documentals). Programa d’aeroport a Narita (“Què has vingut a fer al Japó?”) que deriva en una sèrie d’11 episodis (inicialment en preveien 3) a partir d’un viatge en bicicleta de Tòquio a Okinawa (2.500 km, amb travessa marítima entremig), demanant allotjament a locals per aprendre idioma i cultura. Efecte pantalla: reconeixement al carrer (Hiroshima→Okinawa), invitacions, “gambate” (ànim/esforça’t) i petites ajudes espontànies. Límits, humor i “ser producte” A la TV japonesa hi ha censura/curadoria moral i es retallen bromes de humor negre (contrast amb YouTube, on hi ha més marge però també límit clar per a audiència japonesa). Referència a David Suárez com a model de humor negre que seria inassumible a Japó (dificultat amb la ironia; lectura massa literal de la broma). Exposició controlada: Gravació del retrobar-se amb els sogres per televisió com a accelerador del canal de YouTube (fins i tot amb samarretes amb el nom del canal; +1.000 subscriptors en 10’). Filosofia YouTube: mostres el que vols i et guardes la resta. “Ens tornem producte quan podem ser consumits; el risc és que el personatge es mengi la persona.” 2) Cinema – Red Rocket (Sean Baker) Per què sona NSYNC? Relectura irònica d’un himne pop “Bye Bye Bye” opera com a leitmotiv que re-significa les imatges (a l’estil de “Singing in the Rain” a A Clockwork Orange): la cançó pop es torna comentari irònic sobre el protagonista i el seu passat caduc. Sean Baker, referent indie (Florida Project): naturalisme, actors professionals + no professionals, retrats d’espais i marges del capitalisme. Trama i personatges: el retorn del “guaperes acabat” Mikey Saber (Simon Rex), ex actor porno, torna de LA a Texas City sense res ni ningú que l’esperi; s’instal·la amb exdona i exsogra. Presentació: derrota simpàtica i seducció persistent d’un antiheroi narcisista, amb la ciutat (Texas/Galveston, 2017, era Trump) com a personatge. Apareix Strawberry (Suzanna Son), ingenuïtat i carisma; la seva veu aporta una segona versió musical de “Bye Bye Bye”. Temes: somni americà i “suitcase pimp” Crítica a la ambició cega del somni americà: el protagonista és un delirant/sociòpata narcisista que arrastra i exposa els altres. “Suitcase pimp”: figura del captador/gestor que parasita talent (al porno i més enllà). Títol “Red Rocket”: col·loquial per al pene erecte del gos (sexualitat com a subtext porós en tota la posada en escena). Curiositats i recepció Integració de A24 en l’escenari (mural), com a joc meta. Simon Rex: passat real a la MTV, Scary Movie i material pornogràfic dels 90; el passat torna a internet i dialoga amb el seu paper. Reconeixements: Cannes (Secció Oficial); Independent Spirit a millor actor; aclamació de la crítica de Los Angeles. Els carismàtics seductors (de YouTube o del porno) poden ser perillosos quan estan disposats a exposar-ho tot. 3) Videojocs – “Nova Pantalla” al Palau Robert Focus en el videojoc català i el futur del mitjà Banda sonora evocada: Gris (Conrad Roset), com a exemple icònic del talent local. Exposició “Nova Pantalla”: nova pantalla com a nivell i com a futur del videojoc; posa en valor la indústria catalana i les seves possibilitats. Comissariat: Joan Galí (Azucrac i Lúdica), Marc Angrill (Lúdica) i Albert García (Generació Digital – iCat/RAC1): nova fornada (generació 90) que impulsa discurs i ecosistema. Context d’indústria: el videojoc com a sector que supera cinema+musica en volum i que el confinament ha impulsat. El videojoc és indústria cultural clau a Catalunya: “Nova Pantalla” n’articula el relat present i el salt cap al que vindrà.

  • Veus Parròquia del 11/5/2022 — Hospitalitat vs. hostilitat: migració a Mèxic, drets humans, crim organitzat i megaprojectes sota López Obrador - episode art
    Veus Parròquia
    26'

    Veus Parròquia del 11/5/2022 — Hospitalitat vs. hostilitat: migració a Mèxic, drets humans, crim organitzat i megaprojectes sota López Obrador

    Resum executiu Conversa amb Nathaniel Hernández, defensor de drets humans a Chiapas (Mèxic), sobre la migració a la frontera sud, el tracte institucional a persones migrades, l'impacte del crim organitzat, la regressió en llibertats sota l’actual govern i la controversia pels megaprojectes. Es tanca amb propostes de solidaritat des de Catalunya i el cas de Kenny Hernández. "estamos en un limbo... las personas migrantes que ingresan al territorio mexicano" "son tratados de forma inhumana y degradante" "solo en enero y febrero... han asesinado a nueve colegas periodistas" Context i convidat • Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) • Tema marc: Hospitalitat vs. hostilitat i l’acollida a persones migrades • Convidat: Nathaniel Hernández, coordinador del Centro de Derechos Humanos Digna Ochoa (Chiapas) • Àmbits de treball: defensa del territori davant megaprojectes extractius, suport a persones defensores comunitàries i monitoratge de migracions a la frontera Guatemala–Mèxic Migració a Mèxic: fluxos, tracte i riscos Fluxos recents per la frontera sud • Entrades massives de persones centreamericanes, caribenyes, africanes i cubanes amb destinació principal als EUA o Canadà • Motiu: força major (violència, crisi econòmica/social, inseguretat) Tracte de les autoritats mexicanes • Discriminació, estigmatització i racisme en l’atenció oficial • Obstacles a asil/refugi, manca de degut procés i seguretat jurídica • Negació o insuficiència d’ajuda humanitària "hay una omisión del Estado mexicano para... garantizar las solicitudes de asilo, refugio..." Crim organitzat i riscos al trajecte • Control territorial de cadenes criminals i mafies; connivència en zones • Riscos amb policia, delinqüència i càrtels al llarg de Mèxic Xifres clau • Aproximadament >300.000 persones han ingressat per la frontera sud en l’últim any (i l’anterior), amb moltes dones, nens i famílies • >150.000 deportacions anuals segons xifres oficials mexicanes (dades que podrien estar infra/sobreestimades) Deportacions i centres de detenció • Centres de detenció amb incomunicació, sense assistència consular ni garanties de degut procés • Tractes inhumans i degradants denunciats Territori i drets humans a Chiapas Tasca del Centre Digna Ochoa • Acompanyament a comunitats davant megaprojectes extractius i a defensores comunitàries • Documentació i monitoratge del context migratori a la frontera sud Impunitat i sistema de justícia • Impunitat i corrupció elevades limiten l’efectivitat de l’advocacia • Els drets s’asseguren sobretot a qui pot pagar defensa legal Situació per territoris • Chiapas, Oaxaca i Ciudad Juárez comparteixen un patró de violència i presència de càrtels • Denúncia de col·lusió entre crim organitzat i actors de l’Estat en diversos territoris Seguretat per al turisme • El turisme és generalment segur amb precaucions, però hi ha zones de violència alta (nord de Chiapas, Oaxaca, Guerrero) • Tracte habitualment acollidor al visitant, sense negar riscos puntuals Relació amb el govern i regressió de drets Pressió sobre defensores i periodistes • Entitats com el Centre Digna Ochoa denuncien l’actuació d’autoritats i alcen la veu en espais públics • Context d’alt risc per a defensores: amenaces, estigmatització i ús del sistema de justícia per silenciar-les • Regressió en llibertat d’expressió i ofici periodístic; 9 periodistes assassinats (gener–febrer d’aquest any) Experiència personal del convidat • Tres empresonaments, períodes fora de Chiapas per protecció de la vida i llibertat • Escenari actual: criminalització i risc per a moltes persones defensores i periodistes Megaprojectes i polarització social • Projectes com extractius i una via fèrria nord–sud generen divisió • Comunitats afectades directament: majoritàriament oposades • Altres sectors impulsen la implementació, fet que aguditza la tensió i la violència Què podem fer des de Catalunya • Difusió del context mexicà i de casos concrets • Accions de solidaritat: enviament de cartes a autoritats, campanyes en xarxes • Exigència de llibertat per a persones empresonades injustament, com el cas de Kenny Hernández (condemnada a 20 anys) • Implicació d’entitats locals (p.ex., Justícia i Pau, Sant Just Solidari) per amplificar la pressió pública Tancament i mirada regional • Paral·lelismes amb Nicaragua (Camoapa) i la Centreamèrica en general: deficiències democràtiques i context de risc compartit

  • Entrevistes de la Justa del 11/5/2022 — Marianita: l’obra de Sistèria Teatre que rescata la figura de Mariana Pineda - episode art
    Entrevistes de la Justa
    11'

    Entrevistes de la Justa del 11/5/2022 — Marianita: l’obra de Sistèria Teatre que rescata la figura de Mariana Pineda

    Resum de l’entrevista Context i presentació Obra: Marianita (sobre Mariana Pineda) Companyia: Sistèria Teatre Convidada: Helena Banot, directora Data i lloc: Divendres 13 de maig, 21.30 h (dos quarts de deu), Casal de Joves de Sant Just Entrada: Gratuïta Objectiu i temàtica Rescatar dones silenciades de la història. Posar en valor la lluita contra l’absolutisme de Ferran VII i la defensa del poble. Mostrar la persona darrere del personatge: d’aquí el diminutiu "Marianita". "Tenim com a objectiu rescatar dones de la història que han sigut silenciades o oblidades." "Vam decidir posar-li el nom de 'Marianita' perquè la gent vegi la dona que hi ha darrere del personatge històric." Enfocament de l’obra Biogràfica, però amb èmfasi en les relacions de Mariana, sobretot amb dones. Incorpora el seu compromís: ajut a presos, xarxes polítiques, relació amb maçons i intel·lectuals. To emocional: transita per alegria, tristesa i por davant la repressió. Final històric conegut: condemnada al garrot vil. "És una obra pensada per despertar l'emoció del públic." Trajectòria i format Recorregut interromput pel Covid, però amb gran resposta en la represa. Durada: ~1 h 15 – 1 h 20. Futures funcions: Convent de Sant Agustí (Barcelona). Format escènic amb recursos audiovisuals per donar un "toque" diferent. Públic Apta per a tots els públics: hi assisteix gent gran i molts joves. Possibles passis escolars per fomentar referents femenins. Equip Quatre dones (asturianes establertes a Barcelona). A escena: 3 actrius. Tècnica de llums i audiovisuals: Júlia. Dades clau de la sessió Lloc: Casal de Joves de Sant Just Dia i hora: Divendres, 13 de maig, 21.30 h Preu: Entrada gratuïta Companyia: Sistèria Teatre Obra: Marianita (Mariana Pineda)

  • Entrevistes de la Justa del 11/5/2022 — Mobilitat al Baix Llobregat: coordinació comarcal, projectes AMB i millores a Sant Just (E30, Bus-VAO B-23, JustTram, ZBE i energia) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    21'

    Entrevistes de la Justa del 11/5/2022 — Mobilitat al Baix Llobregat: coordinació comarcal, projectes AMB i millores a Sant Just (E30, Bus-VAO B-23, JustTram, ZBE i energia)

    Resum de la conversa Context i rols Laia Flotats intervé com a consellera de Mobilitat del Consell Comarcal del Baix Llobregat i com a representant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). També coordina accions de solidaritat i cooperació, especialment per a l’acollida de persones refugiades d’Ucraïna (escolarització, beques menjador, activació amb Creu Roja, traducció i suport social). Diagnosi de la mobilitat al Baix Llobregat Paradoxa: comarca amb molta infraestructura (autopistes, carreteres, FGC, Renfe, tramvia, aeroport, port), però amb connectivitat intermunicipal deficient en transport públic. "Som una comarca... sofisticada... però la connexió amb transport públic entre municipis és molt deficient." Dualitat competencial: 22 municipis dins l’AMB vs 8 (nord) fora AMB (Generalitat/ATM), fet que dificulta plans integrats. Accions del Consell Comarcal Rol de coordinació entre ajuntaments i administracions (AMB, Generalitat, ATM, Estat, Renfe, FGC, Diputació). Estudi comarcal (bus per carretera) amb acords AMB–Generalitat: reordenació de línies i increment de freqüències (p. ex. E30 a Sant Just). Creació de la Taula de la Mobilitat (trobada anual) per donar respostes coordinades i apuntar accions de millora. Projectes i calendaris E30 (Sant Just): ampliació de freqüències prevista per a finals d’any. Carril Bus-VAO B-23: traspàs fins Sant Joan d’Espí (execució per l’AMB); proposta d’allargar-lo fins a Martorell a estudiar per Carreteres de l’Estat. Connexió amb la UAB (Bellaterra): estudi de reforç d’autobusos i millores ferroviàries (possible allargament de la R1 de Molins a Castellbisbal per enllaçar amb la R8). "Calendaritzem aquestes millores... exactament saber quan s’aniran executant." Millores específiques a Sant Just Desvern Passarel·la per a vianants i bici paral·lela al pont de la B-23 cap a l’Hospital Moisès Broggi: millor connectivitat Porta Barcelona–equipaments. JustTram: estudi per recuperar cobertura a la Miranda/Canigó després del canvi de ruta. Electrolineres i fotolineres: Electrolineres: policia (operativa), Mirancs (pendent), Salvador Espriu (aparcament gran), Mas Lluí. Fotolinera de càrrega lenta a l’Escola Montserrat (instal·lada; posada en servei imminent) i una segona ubicació en estudi. NitBus N12: baixada a demanda Nova modalitat per seguretat (especialment dones i menors): es pot demanar baixar entre parades sense alterar el recorregut. "Amb el NitBus... podràs demanar que pari entre parades." Zona de Baixes Emissions (ZBE) El TSJC anul·la la ZBE de Barcelona, però es manté vigent provisionalment. Afectació mínima a Sant Just: només un tram del carrer Bonavista per a veïns i comerciants. AMB: més enllà de la mobilitat L’AMB gestiona, a banda del transport (E30, 63, 157, JustTram), polítiques d’habitatge, residus, aigua, parcs, economia i serveis socials. Rehabilitació energètica (Next Generation) Programa de subvencions per a edificis anteriors a 1981 per millorar l’eficiència energètica. Dirigit principalment a comunitats de veïns; informació i tràmits via Ajuntament. Seguiment i properes cites Taula de la Mobilitat: periodicitat anual; tractament sectorial de temes concrets entre edicions. Fòrum de la Mobilitat (tardor): espai de debat obert a la ciutadania cada dos anys. Plens mensuals: s’informarà de nous acords i projectes.

  • La Justa del 11/5/2022 — Casals d’estiu, ‘Marianita’ i voluntariat a Sant Just; Pegasus i Carles a les portades; Eurovisió 2022 amb França, Chanel i resum de semifinal - episode art
    La Justa
    2h 37min

    La Justa del 11/5/2022 — Casals d’estiu, ‘Marianita’ i voluntariat a Sant Just; Pegasus i Carles a les portades; Eurovisió 2022 amb França, Chanel i resum de semifinal

    Obertura i sumari • Benvinguda al magazín matinal de Ràdio Desvern i repàs de l’itinerari del programa. S’avancen entrevistes i temes de les següents hores (mobilitat comarcal amb Laia Flotats, història local amb Pep Quintana i la Nit dels Museus), però aquests continguts s’emetran més tard i no formen part dels blocs tractats en aquest tram. "Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi" (falca del Voluntariat per la Llengua) Butlletí de notícies locals (Sant Just) Casals d’estiu per a infants i joves • Gran oferta municipal i d’entitats: opcions esportives, artístiques i lúdiques per a totes les edats; creix el catàleg, incloent novetats com tallers de restauració de mobles per a joves. • Cicle d’entrevistes al magazín de tarda “La Rambla” per conèixer cada casal/campus; podcasts disponibles a la web de Ràdio Desvern. • Inscripcions i informació pràctica: terminis, edats i ubicacions a santjust.net/casalsestiu. Beques disponibles via Serveis Socials o el servei d’acollida de l’Ajuntament. Cultura: ‘Marianita’ (Sistèria Teatre) • Recuperació d’un acte ajornat del 8M: funció aquest divendres 13 de maig al Casal de Joves (gratuïta). • Temàtica: vida de Mariana Pineda, dona del s. XIX que va lluitar contra l’opressió absolutista; relat cronològic fins a la seva execució (1831). • Objectiu de la companyia: donar veu a dones silenciades pel sistema patriarcal, amb un to entre drama i comèdia. Medi ambient: 25è aniversari d’Alnus – voluntariat a Can Cortès • Jornada de voluntariat ambiental: manteniment de reforestacions i adequació per afavorir el creixement d’alzines al torrent de Can Cortès. • Detalls logístics: inici a les 11 h (Camí de Can Biosca, 24); portar roba/ calçat adequat i guants; eines disponibles. Menors, amb adult. • Contacte: telèfon i correu d’Alnus; activitat oberta a la ciutadania. Eurovisió 2022: música i context França – Alvan & Ahez, “Fulenn” • Escolta del tema i comentari d’estil: tot i l’electrònica, destaca un aire cèltic/tribal i d’arrel, representant França a Eurovisió 2022. Tendències i candidatura d’Espanya – Chanel, “SloMo” • Debat informal sobre tendències sonores (arrel/tribal vs. pop urbà) i referència a les Tanxugueiras del Benidorm Fest. • Escolta de “SloMo” com a proposta d’Espanya. Resum 1a semifinal (per Pau Esverd – Club Alternatiu) • Països classificats: Lituània, Suïssa, Ucraïna, Moldàvia, Portugal, Islàndia, Grècia, Noruega, Armènia i Països Baixos. • Agenda: final dissabte a la nit; divendres, especial “Euroclub” amb millors cançons i última hora. • Salut mental: recordatori del llançament de la línia 024 d’atenció a la conducta suïcida (gratuïta, 24/7, tot l’any). Portades i actualitat internacional • Cas Pegasus: el govern destitueix la cap del CNI (Paz Esteban); Robles evita vincular-ho als independentistes; ERC demana més explicacions; Marlaska també hauria estat espiat. • Príncep Carles a Westminster: "rei per un dia" en la lectura del discurs del tron; la reina, absent per motius de salut; la corona hi és de forma simbòlica. • Economia: la COE recomana pujades salarials del 8% esglaonat en 3 anys, sense clàusula de revisió; negociació per sectors. • Política catalana: Borràs i Turull es reparteixen el lideratge executiu a Junts. • Barcelona: obertura del saló audiovisual ISE (tecnologia, pantalles, immersió i teletreball). • Esports: Barça 3-1 Celta amb ensurt d’Araujo.

  • Just Blues del 10/5/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 10/5/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 10/5/2022 — Alcarràs i el xoc entre economia moral i capitalisme; “Frágil” a Filmin; finals postmoderns i crònica del D’A Film Festival - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 10/5/2022 — Alcarràs i el xoc entre economia moral i capitalisme; “Frágil” a Filmin; finals postmoderns i crònica del D’A Film Festival

    Visió general Programa centrat en tres eixos: la sèrie “Frágil” (Filmin), el fenomen i la polèmica al voltant de “Alcarràs” de Carla Simón i una crònica final del D’A Film Festival. El debat sobre “Alcarràs” s’obre a reflexions més àmplies sobre tendències del cinema actual (finals nihilistes, postmodernitat) i sobre exhibició i consum audiovisual. "La transformació és absoluta i no es veurà mai més ja el cinema com nosaltres per generació estem acostumats." Sèrie: “Frágil” (Filmin) Perfil i proposta • Sèrie canadenca (Quebec), 1 temporada, 10 episodis de 45’; to d’autor i sensibilitat molt europea. • Estructura narrativa en retrospectiva escalonada: comença amb un fet tràgic i va reculent dia a dia per reconstruir-ne causes i vincles. • Protagonistes: Dominic i Félix, interpretats per Pierre‑Luc Funk i Marc‑André Grondin; química sostinguda, interpretacions contingudes i naturals. Temes i to • Amistat intensa amb possible derivada romàntica; tensió emocional constant, sense filler. • Valor principal: connexió emocional amb els personatges; ritme que “es devora” per implicació afectiva, no per girs de guió. • Destaca per l’ús de recursos clàssics amb originalitat funcional (no busca innovar per se, sinó servir la història). “Alcarràs”: fenomen, lectura i controvèrsies Fenomen i recepció • Impacte excepcional: Oso d’Or a Berlín i revifada de sales locals; casting de 9.000 no professionals al territori (arrelament comunitari). • Estratègia d’exhibició i abast: debat sobre subtítols i doblatge al castellà per ampliar mercat. Lectura temàtica clau • Eix central: xoc entre economia moral (drets adquirits, costums i acords verbals) i economia capitalista (propietat, plaques solars, decisions unilaterals). • Paral·lelisme amb “The Field” (Jim Sheridan, 1990): el pagès que reivindica generacions de feina enfront del nou propietari. Forma i estil • Estètica naturalista / costumista del Segrià; direcció “pràctica” i bona direcció d’infants; cinema que vol agradar sense renunciar a la mirada social. • Crítica interna: percepció de relat a estones estàtic o massa poti‑poti temàtic (família, memòria històrica, adolescència, denúncia, etc.). Versemblança i so • Debat sobre la versemblança legal d’un desnonament tan expeditiu en un context d’ús prolongat de la terra. • Llengua i so: dificultats d’entendre part del dialecte de Lleida (per a alguns oients) i qüestions de mescla / microfonia en escenes amb diàlegs superposats. "No és un so intrínsecament dolent; però no em semblava net en la mescla i això complica la comprensió." Recepció crítica i del jurat • El jurat de Berlín va premiar la coralitat interpretativa (de nens a avis) i la tendresa familiar. Els tertulians, tot i crítiques formals, recomanen veure-la i celebren el premi. Tendències del cinema: postmodernitat i finals nihilistes • Percepció d’auge de finals foscos i atmosfera de desesperança: de l’arthouse al mainstream (ex. “Dune”, fins i tot l’últim “James Bond”). • Lectura cultural: interiorització d’un pessimisme estructural que consolida el “no hi ha solució”. Reclam de variabilitat tonal i espais per a finals esperançadors sense ingenuïtat. • La “marca d’autor” ja no és només evitar el happy end, sinó l’estat de buit com a signe de l’època. D’A Film Festival: palmarès i destacats Estructura i volum • Edició amb 80 llargmetratges i 47 documentals, repartits en blocs; els jurats valoren mostres més acotades. Premis principals • Premi Talents (10.000 €): Petit Nature (Samuel Theis). • Premi de la Crítica: Atlantide (Yuri Ancarani). • Un Impulso Colectivo: La amiga de mi amiga (Zaida Carmona). Menció: Mi vacío y yo (Adrián Silvestre). • Premi Filmin Emergence: A nuestros días más felices. • Premi del Públic: Ninjababy (Noruega), comèdia irreverent i fresca. • Film Lab (20.000 €, WIP): Un sol radiant (equip col·lectiu ESCAC). Títols a seguir • Cloenda: Cinco lobitos (Alauda Ruiz de Azúa). També: Diários de Agosto (Portugal; diari en retrocés i primera mirada potent a la Covid-19 amb mascaretes). Conclusions • “Frágil” confirma la vigor de les sèries d’autor i l’eficàcia de narratives en retrocés. • “Alcarràs” obre debats fecunds sobre arrelament, llengua, so i el xoc sistèmic al món rural; fenomen cultural més enllà del film. • El pessimisme postmodern domina molts finals; el programa reclama matisos i espais per a esperança. • El D’A mostra pluralitat i renovació: noves veus, comèdia nord-europea desacomplexada i projectes col·lectius en marxa.