Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1321-1344 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Picant Pedra: mines d’aigua, barraques de vinya i grutes a Sant Just (13a edició del Curs de Coneixements) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    16'

    Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Picant Pedra: mines d’aigua, barraques de vinya i grutes a Sant Just (13a edició del Curs de Coneixements)

    Resum Entrevista amb Juli Ochoa (Centre d’Estudis Sant Justencs, Comissió de Patrimoni) sobre el cicle de tres conferències "Picant Pedra", dedicat a tres elements del patrimoni menys visibles però essencials per entendre la història local: les mines d’aigua, les barraques de vinya (pedra en sec) i les grutes o hipogeus de les masies. "Tots els hem posat sota un mateix títol de Picant Pedra, ja que el seu origen i la seva tècnica és picar pedra." Què és "Picant Pedra" Cicle monogràfic de la 13a edició del Curs de Coneixements Sant Justencs. Enfocat a patrimoni sovint oblidat però clau per al paisatge i la memòria preindustrial. 1) Mines d’aigua (passat, present i recerca actual) Estudi pioner a Sant Just publicat fa uns 30 anys després de prop de 20 anys de treball. Des de llavors hi ha hagut descobertes noves i també pèrdues per esfondraments. Equip actual (Jaume Campos, Josep Menargues, Oriol Valls) fa el catàleg executiu de les mines a Sant Feliu, que es connecten amb les de Sant Just (p. ex. Torre Blanca, l’Egasma). Juli Ochoa recomana aquesta sessió per la seva visió actualitzada. 2) Barraques de vinya i la pedra en sec Construccions fetes amb pedra sobre pedra, sense morter; la gravetat i la tècnica ancestral en garanteixen l’estabilitat. Ús tradicional: eixopluc, magatzem d’eines, vigilància; aprofitaven les pedres retirades dels camps. Juli Ochoa va inventariar prop d’una vintena de barraques a Sant Just quan gairebé no se’n parlava. Ara la pedra en sec es valora com a patrimoni arquitectònic (parentiu amb nuraghi de Sardenya, talaiots de Balears, etc.). També anomenades: bordes, cocons, barraques montessinyes, etc. 3) Grutes o hipogeus de masies Cavitats subterrànies artificials sota masies: hipogeus utilitzats com a fresqueres, refugis o vies d’escapada. Estructura típica: galeria curta (12–20 m) en lleuger zig-zag que acaba en una petita sala (“l’olla”) amb banc repicat. Exemples locals: Can Ginestà, Can Carbonell, hostal de la carretera. No són de visita pública; requeririen condicionament i mesures de seguretat. Datació difícil (poques inscripcions), sovint no consten a escriptures. Context geològic de Sant Just: a la part baixa margues i argiles quaternàries; a muntanya licorelles/pissarres paleozoïques. "Era la nevera." Quan i on (totes a les 19.00 h, Ateneu – Sala del Cinquantenari) Divendres 13 de maig: Mines d’aigua (equip Campos–Menargues–Valls). Divendres 10 de juny: Barraques de vinya (pedra en sec) – ponent: Juli Ochoa. Divendres 17 de juny: Grutes/hipogeus – ponents convidats del Maresme (Pere Benito, Laura Bosch, Joaquim Grau-Pera) + Daniel Cardona (casos de Sant Just). Inscripció i accés Obert a tothom i gratuït. Inscripció (control d’aforament): [email protected]. Assistència flexible: es pot venir a una, dues o totes les sessions. Per què és rellevant Posa en valor un patrimoni discret però fonamental per entendre els usos del sòl, l’agricultura tradicional i la vida a les masies. Aporta coneixement actualitzat (mines) i inventaris locals (barraques, grutes) amb voluntat de conservació i difusió.

  • Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Anna Abril Paltré: del diari personal al llibre “Si te sientes identificada, huye” — 15 anys de violència de gènere, presa de consciència i reconstrucció - episode art
    Entrevistes de la Justa
    19'

    Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Anna Abril Paltré: del diari personal al llibre “Si te sientes identificada, huye” — 15 anys de violència de gènere, presa de consciència i reconstrucció

    Resum de la conversa Context i presentació L’Anna Abril Paltré, mestra i escriptora, presenta el seu llibre Si te sientes identificada, huye (editorial Autografía), nascut a partir d’un diari personal que va començar com a teràpia. Entrevista a Ràdio d’Esvern després d’una primera conversa a Sant Jordi als Jardins de Can Ginestà. De la vivència al llibre L’Anna explica que va patir violència de gènere durant 15 anys amb la mateixa persona. No en va ser conscient fins que, fora de la relació, va escoltar la història d’una altra dona i s’hi va sentir profundament identificada. Davant l’espera llarga per rebre atenció psicològica al 016, va escriure com a teràpia. En acabar, va decidir publicar per ajudar altres dones. Va enviar el manuscrit a una sola editorial (Autografía) i en tres dies li van confirmar la publicació. Com es manifesta la violència (especialment la psicològica) La violència psicològica és subtil, progressiva i sostinguda: comença amb comentaris i esdevé un degoteig que va minant l’autoestima. Tècniques habituals: Aïllament: comentaris sobre amistats i família per trencar vincles. Menyspreu i devaluació: atac al físic o a la capacitat personal. Xantatge emocional i control, adaptant-se a allò que “funciona” amb la víctima. Efecte: destrucció de l’autoestima i creença que “sense ell no ets ningú”. El clic i la comparació L’Anna comença a adonar-se’n quan coneix algú que la tracta amb respecte i pot comparar. Entén que allò viscut no era amor. Dins de la relació és molt difícil identificar l’abús: el cervell entra en mode supervivència i manté la inèrcia. Sortida, por i protecció En dir prou, va tenir por sobretot de “no saber ser ningú” fora de la relació. Moment crític: quan ell li aixeca la mà, la seva gossa Bimba la protegeix mossegant-lo. Tot i la por, decideix “saltar al buit” i reconstruir-se. Xarxa de suport i teràpia Va recuperar família i amistats (amb alguna pèrdua). Destaca el paper de la mare i el cercle proper. Procés d’atenció: després de mesos, inicia teràpia amb una psicòloga (Raquel) cada dues setmanes, centrada en eines, comprensió de tècniques d’abús i reconstrucció de l’autoestima. Fins rebre teràpia, una tècnica del servei la trucava mensualment per seguiment. Missatge i contacte L’Anna convida a demanar ajuda i ofereix orientació per privat a Instagram: ann.expected. Objectiu del llibre: si alguna dona s’hi identifica, que pugui veure-ho i actuar. Fragment destacat "No hablamos más, se instaló en el sofá recuperando su trono y yo me fui a la cocina a preparar la cena. Lo que decía: él un completo rey y yo una total esclava. Pero lo que no preven los reyes es que los súbditos, cuando están hartos de que los aprieten, se rebelan, y eso estaba a punto de hacer yo. Había empezado mi pequeña gran revolución y él ni siquiera lo sospechaba." Idees clau 15 anys de violència de gènere, sobretot psicològica i invisible. El maltracte avança lentament i es basa en aïllament i devaluació. La comparació amb un tracte sa ajuda a prendre consciència. Escriure com a teràpia i el llibre com a eina d’ajuda a altres dones. Teràpia especialitzada i xarxa de suport com a pilars de la recuperació.

  • Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Txell Ribas exposa «dibuixos plens de pandèmia» al Centre Social Milenari: procés creatiu, estil i inspiracions - episode art
    Entrevistes de la Justa
    14'

    Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Txell Ribas exposa «dibuixos plens de pandèmia» al Centre Social Milenari: procés creatiu, estil i inspiracions

    Resum Txell Ribas, il·lustradora de Sant Just, presenta una exposició de vinyetes sobre la pandèmia al Centre Social Milenari. La mostra recull una selecció d’una col·lecció de 20-25 il·lustracions nascudes a Instagram durant els mesos de COVID-19, on el virus és personificat com un personatge vermell amb vida pròpia. “Són dibuixos plens de pandèmia” Punts clau Exposició: selecció d’uns 10-15 dibuixos (de 20-25 totals) creats durant la pandèmia. Estil: paleta limitada a vermell, negre i blanc, amb el virus en vermell com a protagonista visual. To i intenció: aportar una mirada més amable i, en part, lúdica a una etapa dura, sense perdre el context. Inspiracions: contes clàssics (Caputxeta, Blancaneu, Flautista de Hamelin) i moments del calendari (p. ex. Carnaval o Cap d’Any). Procés creatiu: idees que sorgeixen en moments quotidians; esbossos digitals (sovint directes a tauleta) i, ocasionalment, en llibreta. Temps per peça: entre 1 i 3 hores, més si hi ha escenes complexes (com el Flautista amb la “corrua” de virus). Trajectòria: treball habitual en il·lustració infantil (molt color); aquesta sèrie és una excepció cromàtica i conceptual. Organització: proposta de l’Associació de Gent Gran (Pep Quintana) arran de la difusió a xarxes. “El personatge del virus, que és vermell, és el que domina cada il·lustració.” Detalls destacats Naixement del personatge: a partir de la presència constant del tema a mitjans; bona acollida a Instagram → continuïtat i evolució del personatge. Clàssics reinterpretats: Caputxeta amb el virus al lloc del llop. Blancaneu amb el virus en comptes de la poma. Flautista de Hamelin amb una multitud de virus que el segueixen. Color i impacte: el vermell crida l’atenció i vehicula el missatge d’urgència/alerta; el blanc i negre contextualitzen i emmarquen l’escena. “Donar-li una altra cara a la pandèmia… la part més simpàtica.” Visita i contacte On: Centre Social Milenari (Sala d’Exposicions). Fins quan: 2 de juny. Adquisició: es poden sol·licitar còpies o informació contactant la il·lustradora via Instagram: @RibesTxell (o a través de l’emissora). Context i antecedents Anteriorment, Ribas havia exposat en col·lectiva a Can Ginestar (temàtica Nicaragua, estil més pictòric i colorista). Treball diari en contes per a escoles i aprenentatge de la lectura: dibuix clar, infantil i molt color. — Conclusió: Una mostra coherent i accessible que transforma la vivència col·lectiva de la COVID-19 en narratives visuals amb humor lleu, claredat gràfica i una icònica paleta de tres colors.

  • La Justa del 6/5/2022 — Cap de setmana a Sant Just: Primavera d’Estiu, Festa del Comerç, projecte “Envasar el Temps”, portades (Pegasus) i Meteo Sant Just - episode art
    La Justa
    2h 46min

    La Justa del 6/5/2022 — Cap de setmana a Sant Just: Primavera d’Estiu, Festa del Comerç, projecte “Envasar el Temps”, portades (Pegasus) i Meteo Sant Just

    Panorama general Episodi magazín amb un fort accent local. El programa arrenca amb el sumari i s’endinsa en: agenda d’activitats familiars de cap de setmana, la Festa del Comerç al Parc Maragall, el projecte artístic participatiu “Envasar el Temps”, un repàs de portades (marcat pel cas Pegasus/Catalangate), i una previsió del temps amb estabilitat i pujada de temperatures. També s’inclou un butlletí nacional de Catalunya Ràdio i un butlletí local. “És l’única manera de poder assistir a tot el que hi ha” — broma logística sobre repartir-se en família per cobrir totes les activitats Agenda i activitats de Sant Just Primavera d’Estiu i cap de setmana familiar • S’engega la programació infantil i familiar de primavera-estiu (maig–juny i 1a setmana de juliol), amb una trentena d’activitats. • Activitats destacades del cap de setmana: - Divendres al Parc (tarda, Casal de Joves): tallers d’esport, art i cultura. - Clean Up Day a Collserola (dissabte, 10 h, parc de Iulia Quieta) amb inscripció prèvia. - Mercat ambulant de Mas Lluí (dissabte, 11 h) amb jocs gegants tradicionals. - Jugateca Ambiental (dissabte, 11:30 h, Parc del Mil·lenari): construcció d’un hotel d’insectes pel Dia de les Papallones. • Recomanació pràctica: triar activitats per franges horàries i edats per evitar desplaçaments complicats. Festa del Comerç (diumenge, Parc Maragall) • Horari 10–22 h. Una trentena de comerços i serveis, tallers, activitats infantils, exhibició canina de la Policia Local, i exposició de busos clàssics de la Fundació TMB (centenari de la xarxa d’autobusos de Barcelona). • Tarda amb actuacions i espectacles; lliurament de vals del sorteig de Sant Jordi i obsequi d’una planta (fins a exhaurir existències). • Organització: Ajuntament, Desvern Comerç i Empresa, Dona i Empresa; suport de l’AMB i la Diputació. • Nota logística: els comerços solen recollir cap a les 20 h; concert de 21–22 h en espai separat. Projecte artístic participatiu “Envasar el Temps” (Espai de Lliure Creació Carme Malaret) • Proposta guanyadora de la 1a subvenció municipal per al foment de la creació. Vol preservar moments donant-los perdurabilitat i reflexiona sobre els conceptes grecs del temps: cronos (successió imparable d’instants) i kairòs (moment oportú i conscient). • Com participar (format “pas a pas”): - • Pensar una idea/moment a preservar (tangible o no). - • Adquirir un pot de vidre transparent de l’Espai. - • Introduir-hi la idea i segellar el pot amb el precinte “Envasar el Temps”. - • Emplenar l’etiqueta (lloc, data, nom i títol de l’acció) i enganxar-la a la tapa. - • Lliurar el pot a l’Espai per integrar-lo a la mostra col·lectiva (juny 2022). • Projecte obert, intergeneracional i amb difusió més enllà del municipi; es demana seguir les instruccions per garantir la integritat de les peces. Repàs de portades (premsa) Diari Ara • Especial “Guerra en còmic” (Oriol Malet i John Carlin) i convocatòria del Premi de Còmic en català (adults). Obertura de Còmic Barcelona. La Vanguardia • Eix principal: Pegasus/Catalangate. El CNI admet escoltes a 18 independentistes amb autorització judicial; Esquerra exigeix responsabilitats. • Altres titulars: posició de Lula sobre Zelenski/Putin; reflexió del Papa sobre l’OTAN; trencament de negociacions salarials patronal-sindicats; empresaris demanen autonomia econòmica europea. El Periódico • Estopa (gira i posició sobre Eurovisió). • Pegasus: explicacions a porta tancada no calmen la tensió; baixa natalitat i places de P3; inflació i perspectives; clínica d’urgències per a majors de 65 (Sant Pau); Artadi renuncia a l’alcaldia de Barcelona (Junts) per motius personals. Previsió del temps (Meteo Sant Just, Carles Rius) • Context: després d’uns ruixats (4,2 l/m² a l’estació de Can Ginestar), s’imposa estabilitat anticiclònica. • Divendres: assolellat, 22 ºC, humitat més baixa (~48%). • Dissabte: sol i núvols decoratius, 23–24 ºC. • Diumenge: sol amb alguns núvols; baixa probabilitat d’un ruixat feble cap a les 20–21 h (dècimes). Temperatura 23–24 ºC. • Setmana vinent: estable i més càlida, 25–26 ºC a Sant Just (fins a 30 ºC en punts de Catalunya). Ideal per activitats a l’aire lliure. Butlletins informatius Nacional (Catalunya Ràdio) • Expectació per la coincidència Sánchez–Aragonès al Cercle d’Economia (Barcelona) en plena crisi per l’espionatge del CNI. • Aragonès qüestiona el control del CNI i demana responsabilitats; la CUP reclama desclassificar documents. • Elsa Artadi renuncia a ser candidata a l’alcaldia de Barcelona (motiu personal/anímic). • Guerra a Ucraïna: rutes aèries intercontinentals reconfigurades; Anchorage recupera rol estratègic (explica ENAIRE). • Temps de Flors (Girona) omple hotels; recomanació d’ús de mascareta en espais concorreguts. • Esports: Copa d’hoquei patins (Lleida), Manresa a semifinals de la FIBA Champions, Lliga (Llevant–Reial Societat), màsters 1000 de Madrid (Nadal–Alcaraz). Local (butlletí 11:07) • Reitera l’arrencada de Primavera d’Estiu i detalls de les activitats del cap de setmana. • Mont Reflex (cicle Mons al Mercat) s’inaugura dissabte a les 12 h amb música de Clara Aguilar; obert fins al 16 de juliol. • Recordatori de “Envasar el Temps” i instruccions per participar-hi. Pauses i anuncis • Anunci institucional del programa de voluntariat lingüístic: “Voluntariat per la Llengua” — v-xl.cat. • Diverses pauses musicals (ex.: hits dance i pop) que separen els blocs informatius.

  • Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Pere Oliver Zaragoza: 40 anys de Planeta Còmic, del quiosc al manga i el futur del sector - episode art
    Entrevistes de la Justa
    11'

    Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Pere Oliver Zaragoza: 40 anys de Planeta Còmic, del quiosc al manga i el futur del sector

    Resum de l'entrevista Context i convidat Pere Oliver Zaragoza, exdirector creatiu de Planeta Còmic, aclareix que està jubilat, però continua col·laborant amb la Vall d’Avers (Sant Just), el Xurro Ilustrado (Madrid) i altres projectes. "Jo ja no sóc director artístic ni treballador de Planeta. Sóc ex..." 40 anys de Planeta Còmic: onades i punts d’inflexió Evolució en onades: pujades i baixades del mercat. Anys 80: apogeu del producte de quiosc (revistes d’història, humor, eròtica, fascicles, TVOs). Des de 1995: davallada sostinguda del quiosc. Rebranding i memòria de marca: d’Ediciones Fórum a Planeta Còmic i viceversa (revista informativa gratuïta amb el segell “Fòrum”). Cinema i vendes: les pel·lícules impulsen superherois i títols com La Espada Salvaje de Conan. Del quiosc a la botiga especialitzada i a la xarxa Avui el còmics es venen sobretot en botigues especialitzades i al Saló del Còmic. Revistes gratuïtes amb novetats de Planeta disponibles als estands. Xarxes socials i internet han substituït en part el quiosc des de finals dels 90. "Les xarxes socials... han substituït, en certa manera, el quiosc." El boom de Bola de Drac i la salut actual del còmic 1992: irrupció de Bola de Drac amb tiratges setmanals massius: 85.000 en català i 80.000 en castellà. 30 anys després, vigència del personatge i del seu univers. Estat actual: salut bona però de nínxol, amb lectorat col·leccionista (ja no es veuen còmics “tirats al carrer”). Mercats: en castellà, públic repartit a Espanya i Amèrica Llatina; en català, funcionen títols amb gran coixí com Bola de Drac, Detectiu Conan, Shin-chan, Doraemon i revistes com Cavall Fort. Públics, gènere i manga Les noies han entrat massivament al còmic amb el manga. El manga destaca per diversitat i representació LGTBIQ+ (personatges trans, gais, lèsbics), trencant amb l’antic model de “herois supercatxes”. Recordatori dels còmics per a noies d’abans (Florita, Elita), amb rols de gènere i noms cursis propis de l’època. Mitjans, titulars i premsa escrita Canvi d’hàbits: la Generació Z tendeix a consumir titulars en línia i no llegir articles de fons. Defensa de la premsa escrita per a l’anàlisi profunda. Moltes revistes especialitzades han migrat a llibreries més que a quioscos. "El titular et diu... Però el que explica en profunditat... és la premsa escrita." Amenaces i radicalismes Històricament, redaccions amb amenaces tant de l’extrema dreta com de l’extrema esquerra. Denúncia del patriarcat i regressions en drets (p. ex., debat sobre l’avortament als EUA). "El radicalisme mai és bo... Els que per defensar una idea volen que desapareixin les altres, malament anem." "La dona vesteix la llar i els homes la ciutat." Territori i comerç local Sant Just Desvern: desaparició de punts de venda; l’antic Pedroseta va tancar. Dificultats per trobar material de dibuix (p. ex., pèntel pinzell). Carrera de Pere i projectes actuals Com a dibuixant “recreatiu”, va treballar en personatges aliens: Picapedra, Ós Yogui, Doraemon, Shin-chan. Ara crea personatges propis: Perot Correcuit (Vall d’Avers, Sant Just) Perico Correlimos (Xurro Ilustrado, Madrid) Perot Llobarro (Calella de Palafrugell) Col·laboracions amb el butlletí del Club Natació Mediterrània Celebracions i agenda del Saló 40 anys de Planeta Còmic, 40 del Saló del Còmic, 30 de Bola de Drac, 20 de l’Associació d’Autors de Còmic d’Espanya. Activitats: productes a bon preu, revistes gratuïtes (Fòrum), còctel al Saló, festa al Museu Marítim. Recorregut d’estands: Panini, Norma Editorial, Dolmen, Down Entertainment, i editorials petites. Recomanació: visitar estands per obsequis, novetats i actes fins diumenge a la tarda.

  • Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Sant Just: Ple d’abril, reciclatge amb xip, nous equipaments i Festa Major 2022 amb Jaume Plensa - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Sant Just: Ple d’abril, reciclatge amb xip, nous equipaments i Festa Major 2022 amb Jaume Plensa

    Resum Conversa d’actualitat municipal amb èmfasi en el balanç del ple d’abril, la implantació del reciclatge amb xip, l’obertura i dinamització de nous equipaments (25 anys del Casal de Joves i inauguració del Centre Cívic Soledat Sants), els ajustos de zona verda/blava i l’avanç de la Festa Major 2022 amb pregó de Jaume Plensa. "El xip funciona" "És una bona notícia, però té algunes consideracions que s’han de tenir en compte" (sobre la gratuïtat d’I2) "Jaume Plensa serà el pregoner" Punts destacats del Ple d’abril Aprovacions clau: el SAT i el ple de jardineria (contracte imprescindible per al manteniment de zones verdes). Canvi de denominació: el grup municipal passa a dir-se oficialment Sant Just en Comú. Mocions: es van aprovar un parell de mocions sense grans polèmiques. Durada: ple àgil, finalitzat cap a les 22:00. Gratuïtat d’I2 a escoles bressol A partir del setembre (si hi ha acord de govern), l’escolarització del grup de 2 anys (I2) serà gratuïta als centres públics; el menjador i serveis complementaris es continuaran pagant. El Departament d’Educació aportarà 1.600 € per infant; impacte i corresponsabilitat per a ajuntaments i famílies. Valoració: bona notícia, amb consideracions a tenir en compte sobre el finançament i la implementació. Reciclatge amb xip als contenidors Dades: mentre el municipi recicla un 48%, els barris amb xip arriben al 60% (+12 punts). Amb la deixalleria s’acostaria al 70% que demana la UE. Acceptació alta: en dues setmanes, >90% de targetes repartides a Mas Lluí, Plana-Bisolats i Torre Blanca (millor que experiències similars a Tarragona/Girona, ~70–75% en un mes). Incidències: casos minoritaris però visibles d’ús incorrecte (bosses fora, manca de targeta). Suport i feedback constant de les associacions veïnals per resoldre averies i incidències. 25 anys del Casal de Joves Trobada de “casaleros” amb més de cent persones. Reconeixement a una aposta pionera d’un equipament exclusiu per a la joventut fa 25 anys, ara model estès. Centre Cívic Soledat Sants (inauguració 14 de maig) Equipament de barri amb obertura de la planta baixa: Aules d’estudi amb horari ampli (i futura obertura amb mòbil). Espai de l’Associació de Veïns. Sala polivalent/expositiva per xerrades i conferències. Programació per testets: activitats com ioga i esport per ajustar l’oferta. Intervenció artística del Carrer Blau; voluntat d’acabar el mur aquest maig. Vandalisme (peces arrencades, grafitis): es rebutja tancar l’espai; es demana convivència, empatia i corresponsabilitat veïnal. Mobilitat i aparcament: zona verda/blava Ajustos recents (p. ex. carrer Bonavista): places blaves poc usades passen a verdes per cobrir la residència. Criteri: la blava és per a rotació comercial; si no hi ha ús, es converteix a verda. Enfoc de prova–error i avaluació contínua. Festa Major 2022 (3–7 d’agost) Recuperació del format prepandèmic: punt de trobada, gincana pagesa, dinar popular, barraques (divendres i dissabte), correfocs, havaneres, i activitats grocs vs. blaus. Pregó a càrrec de Jaume Plensa; ubicació a decidir entre Plaça Verdaguer i Can Ginestà.

  • La Justa del 5/5/2022 — Sant Just al dia: portades amb el cas Pegasus, serveis municipals i reciclatge, i 40 anys de Planeta Còmic (amb Just Fosalba i Pere Oliver) - episode art
    La Justa
    2h 48min

    La Justa del 5/5/2022 — Sant Just al dia: portades amb el cas Pegasus, serveis municipals i reciclatge, i 40 anys de Planeta Còmic (amb Just Fosalba i Pere Oliver)

    Panorama del programa Magazín matinal de Ràdio d’Esvern (5 de maig de 2022) amb informatius, portades, entrevista d’actualitat municipal i cultura. Punts més destacats • Portades: protagonisme del cas Pegasus, l’incendi mortal de Santa Coloma i l’impuls del vehicle elèctric (SEAT/VW). • Sant Just: balanç del ple d’abril, gratuïtat del P2 a les escoles bressol, reciclatge amb contenidors intel·ligents, 25 anys del Casal de Joves, obertura del Centre Cívic Soledat Sants, ajustos de zones verda/blava i Festa Major amb Jaume Plensa de pregoner. • Cultura i indústria del còmic: 40 anys de Planeta Còmic, boom de Bola de Drac i del manga, canvi del quiosc a les botigues especialitzades i a les xarxes. • Butlletins: carburants i possible revisió d’ajudes, vagues a l’ensenyament, compareixença del CNI pel cas Pegasus, successos i esports. "El xip funciona" — Just Fosalba, sobre el sistema de contenidors intel·ligents a Sant Just "Avui sembla que amb els titulars molta gent en té prou" — Pere Oliver, sobre hàbits informatius i premsa Notícies locals (matí) Salud, esport i cultura • Reclam de recursos per a l’atenció primària al Baix Llobregat. • Nova xerrada del cicle Escola Trail Barcelona (valors a l’esport, amb Lluc Sau). • Cultura: tanca el cicle La Virse amb Clara Gispert; entrades a Entràpolis. Portades dels diaris Temes principals • Cas Pegasus: tensió Moncloa–Defensa; el CNI aportarà autoritzacions judicials parcials. • Incendi a Santa Coloma: tres víctimes; investigació en curs. • Economia: SEAT/VW presenten plataforma per al vehicle elèctric (7.000 M€ d’inversió potencial); afiliació supera els 20 M. • Mercat laboral: puja la quota de contractes indefinits. • Esports: la remuntada del Madrid el porta a la final de Champions. Entrevista municipal amb Just Fosalba Ple d’abril, serveis i espai públic • Ple d’abril: aprovació del plec de jardineria i algunes mocions; sessió breu i sense grans polèmiques. • Gratuïtat P2 (2 anys) a les escoles bressol públiques: 1.600 € per infant (escolarització), a l’espera d’acord de govern; menjador i serveis, a part. • Reciclatge amb xip: el barri pilot supera el 60,65% de recollida selectiva vs 48,35% municipal; 90% de targetes repartides en dues setmanes als nous barris; objectiu UE del 70% a l’abast amb deixalleria. Incidències visibles però minoritàries. • Casal de Joves (25 anys): celebració amb gran participació; aposta pionera per polítiques de joventut. • Centre Cívic Soledat Sants (inauguració 14/05): aules d’estudi (horaris amplis, futur accés via mòbil), espai per a l’Associació de Veïns, sala d’actes/expositiva i “tastets” d’activitats (ioga, esport, etc.). Intervenció artística del Carrer Blau al mur de l’equipament. • Vandalisme i espai públic: danys al mobiliari i retir de peces del mural; crida a la corresponsabilitat veïnal i a canals d’expressió artística ordenats. • Aparcament (zona verda/blava): reequilibri a favor de verda on la blava no tenia rotació útil pel comerç. • Festa Major (3–7 d’agost): Jaume Plensa, pregoner; retorn del format prepandèmic (gimcana, barraques, correfoc, “dia blau/groc”). Entrevista amb Pere Oliver (Planeta Còmic) 40 anys, boom del manga i el nou ecosistema • Història recent del sector: auge del quiosc als 80 (revistes, superherois, Conan), davallada des de 1995 i transició a botigues especialitzades i internet. • Bola de Drac (1992): tiratges setmanals de 85.000 (cat) i 80.000 (cast); el manga guanya centralitat i públic jove. • Hàbits informatius: substitució parcial del quiosc per xarxes; risc de quedar-se només amb titulars i pèrdua d’articles de fons. • Salut del còmic: minoritària però bona; públic fidel i col·leccionista; manga amplia perfils (més lectors joves i dones, temàtiques LGTBIQ+). • Sàtira i pressions: experiències d’amenaces tant de l’extrema dreta com de l’esquerra en èpoques de redacció. • Obra pròpia: tires de Perot Correcuit (Sant Just) i Perico Correlimos (Madrid), entre d’altres. • Celebració: 40 anys de Planeta Còmic, 30 de Bola de Drac; activitats i obsequis al Saló del Còmic. Butlletins (12 h) Economia, educació, seguretat i esports • Carburants: la CNMC investiga; el govern podria revisar la bonificació si es constata absorció per operadors. • Ensenyament: sindicats convoquen vaga (25/05 i 9/06) i aturades parcials; demanen retirada de currículum i revertir retallades. • Pegasus/CNI: compareixença a porta tancada; el CNI defensa autoritzacions judicials parcials. • Mossos (2017): demanda d’indemnització per seqüeles psicològiques. • Successos: investigació per homicidis d’homes gais a Bilbao; cirera amb collita -40% per glaçades. • Esports: Copa d’hoquei, bàsquet femení (Uni/Cadí a remuntar), lesió de Piqué, i final Liverpool–Madrid. • Sant Just (12:07): confirmació de Jaume Plensa com a pregoner i dades de recollida selectiva amb contenidors intel·ligents.

  • Empanada Cultural del 4/5/2022 — Ucraïna en guerra: Donbass (Sergei Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares) - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 4/5/2022 — Ucraïna en guerra: Donbass (Sergei Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares)

    Editorial i context "Avui el groc i el blau són els colors que planten cara a la invasió russa" El programa s’obre amb una cronologia contundent de la invasió russa d’Ucraïna (febrer–abril 2022), recordant bombardejos a Kíiv, Khàrkiv, Odessa i el Donbass, i crims com Butxa o l’hospital infantil de Mariúpol. Es dedica el capítol a Ucraïna per la injustícia, l’acarnissament i la crisi de refugiats, i es reivindica la cultura i l’esperit crític com a resposta a la barbàrie. • Punts clau: - Invasió a gran escala i declaració de la llei marcial per Zelensky. - Crims i destrucció: Butxa, Mariúpol, Txerníhiv, Irpin. - Recordatori del conflicte iniciat el 2014 (Crimea, Donetsk, Lugansk). Benvinguda i objectius del programa Es defineix el to: menys geopolítica i més cultura per entendre Ucraïna en profunditat. Es parla de donatius simbòlics (p. ex. a festivals de cinema) i de la necessitat de contrastar si l’ajuda realment arriba. Humor lingüístic (Ucraïna/Ucrania) i repàs ràpid a referents culturals populars (boxa: Usyk, Lomachenko, germans Klitschko; música: guitarristes i cantautors), tot ubicant el capítol com una mirada cultural plural. • Idees clau: - Evitar paternalisme: escoltar i difondre la cultura ucraïnesa. - Objectiu: aportar llum des de cinema, art i videojocs. Cinema: Sergei Loznitsa — Donbass (2018) Resistència musical i cultura pop Relat de la viralització d’una cançó patriòtica ucraïnesa cantada a capella pel líder de Boombox i remezclada per The Kiffness; Pink Floyd hi respon amb “Hey, Hey, Rise Up”. Exemples de solidaritat cultural transnacional i recaptació per a Ucraïna. • Clau: la peça remet a una cançó popular de la I Guerra Mundial (poema de Stepan Charnetsky) i esdevé símbol nacional. Anàlisi de Donbass: guerra, grotesc i veritat Loznitsa, documentalista reconegut, filma Donbass (2018) en 12 episodis inspirats en vídeos i fets reals (2014–2015) per mostrar una guerra on només hi ha víctimes i una realitat contaminada per fake news i propaganda. • Què explica: - El Donbass com a escenari d’insurreccions prorusses (Donetsk, Lugansk) i guerra larvada des de 2014. - Sàtira amarga i grotesca per incomodar tothom: denúncia d’abusos i manipulació informativa (de qualsevol bàndol). - Límit difús entre documental i ficció: estil propi, entre thriller i cinema antibèl·lic. • Referents estètics: - Buñuel (El fantasma de la libertat) per l’irreverència i el trencament de la lògica. - Ecos de Kobayashi (La condició humana) en la mirada sobre la condició humana sota pressió. "Quan s’anomena pau a la guerra, quan la propaganda es presenta com a veritat... la vida comença a assemblar-se a la mort." Tràiler i to Inserció del tràiler (doblat), que posa el focus en el deliri quotidià de guerra: espoli sota pretextos, amenaces, ciutadans atrapats en el caos. Loznitsa: posicions públiques i polèmica • Crítica a la tibiesa de l’Acadèmia de Cinema Europea (carta de renúncia). • Contra la russofòbia indiscriminada en l’àmbit cultural: defensa que no s’ha de vetar creadors russos contraris a la guerra. • Expulsió de l’Acadèmia de Cinema Ucraïniana per una concepció cosmopolita en temps d’unitat nacional. • Perfil: nascut a la Bielorússia soviètica, format a Moscou, matemàtic i documentalista; revisita críticament el passat soviètic per entendre el present. Art: Maria Primachenko — art naïf, folklore i memòria De Malevich a Primachenko Es valora i es descarta Malevich (suprematisme) per centrar-se en una veu popular i genuïna. Breu menció a Ivan Marchuk com a contemporani surrealitzant. Estil i obres clau Primachenko (1909–1997), autodidacta de món rural, crea un bestiar fantàstic i escenes de costums amb colors vius, cenefes i formes desinhibides: un art naïf poètic arrelat al folklore ucraïnès. • Obres destacades: - Bou Blau (1947) — animal convertit en tapís de textures. - Pollastre de Dos Caps (1977) — continuïtat del seu zoo imaginari. - May that nuclear war be cursed — al·legoria antimilitarista en plena Guerra Freda. • Reconeixement: - Admiració de Chagall i Picasso (“m’inclino davant el miracle artístic d’aquesta brillant ucraïnesa”). - Guardó Taras Xevtxenko (1966) i Any Primachenko per la UNESCO (2009). Guerra i patrimoni en perill • Notícia greu: incendi del museu d’Ivankiv per bombardeig rus — pèrdua de 25 obres de Primachenko. • Denúncia del dany irreparable al patrimoni cultural (museus, òperes) com a cara oblidada de la guerra. • Imatge final: coloms de la pau com a crida a la cultura per salvar-nos del caos. Videojocs: The Sinking City (Frogwares, 2019) Estudi i influències Frogwares (Kíiv, fundat el 2000), conegut pels Sherlock Holmes d’investigació, crea un títol propi inspirat en Lovecraft: misteri, terror còsmic i cultes ocults. Sinopsi i ambient • Protagonista: Charles Reed, detectiu privat i veterà. • Lloc i època: anys 20, Oakmont (Massachusetts), ciutat semi-inundada per marees estranyes. • To: ambient aquós i opressiu, visions, sectes amb túniques i monstres inefables. Mecàniques i experiència • Estructura detectivesca: rastreig d’indicis, reconstrucció d’escenes, decisions morals. • Combina aventura i terror amb èmfasi en el desconegut i l’angoixa psicològica. • Exemple de talent ucraïnès en videojocs i d’exportació cultural en temps convulsos. Conclusions • La cultura com a resistència: cinema, art i videojocs serveixen per entendre Ucraïna més enllà del front. • Donbass incomoda i desemmascara el relat; Primachenko preserva l’ànima popular; The Sinking City mostra creativitat i indústria. • Missatge transversal: cal esperit crític i cura del patrimoni enmig de la guerra.

  • Veus Parròquia del 4/5/2022 — Precarietat laboral a Espanya: dualitat del mercat, joves i reforma laboral 2022 - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 4/5/2022 — Precarietat laboral a Espanya: dualitat del mercat, joves i reforma laboral 2022

    Panorama general Episodi centrat en la precarietat laboral a Espanya, amb èmfasi en la dualitat del mercat de treball, els seus efectes sobre la productivitat i, sobretot, sobre la joventut (emancipació i fecunditat), el paper de la Covid-19 i els ERTE, i el recorregut de reformes fins a la reforma laboral de 2022 vinculada als fons Next Generation EU. "El títol seria: Contra la precarietat laboral." Diagnòstic: què passa amb la temporalitat? Dualitat del mercat laboral: coexisteixen treballadors amb contracte fix i temporals, amb una bretxa de protecció i estabilitat molt marcada. Temporalitat molt superior a la UE en tots els sectors i ocupacions, no explicable per la composició sectorial. Educació no protegeix prou a Espanya: "Un treballador amb estudis universitaris a Espanya té la mateixa probabilitat de tenir un contracte temporal que un treballador amb únicament educació primària a la UE." Joves especialment afectats: Taxa de temporalitat juvenil al voltant del 60% a qualsevol nivell educatiu. "Un 40% dels que tenen un contracte temporal als 20 anys el continuen tenint als 40." Quatre impactes clau de l’alta temporalitat 1) Productivitat i capital humà Baixa inversió en formació específica per part d’empreses i treballadors en contextos inestables. Caiguda de la productivitat, la “gran assignatura pendent” de l’economia espanyola. 2) Projecte vital dels joves: emancipació i fecunditat Retards d’emancipació i fecunditat molt baixa. "La fecunditat d'Espanya es situa en 1,23 fills per dona en edat fèrtil." Precarietat juvenil com a factor clau d’aquests resultats demogràfics. 3) Xoc Covid-19, ERTE i mercat dual Els ERTE van protegir contractes indefinits i alguns temporals de llarga durada, però els temporals curts van desaparèixer (no renovats) amb les restriccions de març de 2020. Factors estructurals que agreugen l’impacte: Sector serveis i turisme molt pesants i estacionals. Estructura empresarial amb moltes pimes i dificultat d’accés a finançament. 4) Justícia intergeneracional i “efecte cicatriu” Dues recessions en una dècada han deixat cicatrius permanents en salaris i oportunitats dels joves. "La precarietat laboral està afectant a un 66% dels joves a l'inici de la seva carrera laboral." Si no se supera la precarietat inicial en 5 anys, és molt difícil revertir-la. Model productiu i risc de cronificar la precarietat La dualitat fomenta activitats de baix valor afegit on la temporalitat és avantatge, no obstacle. Risc d’enquistament d’un model poc competitiu si no es canvien els marcs reguladors. Objectiu: avançar cap a un model més sostenible i d’alt valor afegit. D’on venim: 1984–2012 1984: descausalització del contracte temporal per combatre l’atur (>21%), iniciant una temporalitat inèdita a Europa. Successives reformes (1997, 2001, 2002, 2006, 2010, 2012) no aconsegueixen reduir la precarietat de forma significativa. Cap a la reforma de 2022 i el seu contingut Marc europeu: Pla de Recuperació i condicionalitat dels fons Next Generation exigien reforma de la temporalitat. Tramitació parlamentària amb moments rocambolescos: rebel·lió de dos diputats d’UPN i error telemàtic d’un diputat del PP; aprovació per 175 a 174. Contingut clau de la reforma: Contracte ordinari = indefinit. Temporalitat només per causes concretes: circumstàncies de la producció o substitució. Simplificació a tres modalitats: indefinit, temporal i de formació. Penalitzacions per frau de llei i excés de contractes de curta durada. Implementació amb període transitori i atenció a l’estacionalitat (turisme). Conclusió Sense canvis de fons en el marc regulador i el model productiu, la temporalitat tornarà a nivells molt alts post-crisi. La reforma de 2022 és necessària, però la seva eficàcia dependrà de l’aplicació i de polítiques que impulsin productivitat, formació i estabilitat. • Idea central: reduir la precarietat i la dualitat és clau per a la cohesió social, el futur dels joves i la competitivitat de l’economia.