Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1345-1368 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — Envasar el temps: projecte participatiu a Sant Just per preservar la memòria en pots - episode art
    Entrevistes de la Justa
    16'

    Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — Envasar el temps: projecte participatiu a Sant Just per preservar la memòria en pots

    Resum de l’entrevista Context i objectiu Conversa amb la Carme Malaret i la Teresa Ferró sobre l’acció participativa Envasar el temps a l’Espai de Lliure Creació de Sant Just. Proposta oberta a tothom per preservar records i vivències en un pot, creant una peça col·lectiva que sigui una “fotografia” d’un temps i d’una comunitat. "preservar-lo de l'oblit" Concepte clau: què vol dir “envasar el temps”? Encapsular en un pot allò que cadascú vol salvar de l’oblit: objectes, textos, olors, idees o fins i tot deixar-lo buit. S’assembla a una càpsula del temps o a la “primera pedra” d’un edifici, però aplicada a la vida i sentiments de cada participant. Doble dimensió del temps: el de l’acció (decidir i omplir el pot) i el de la perdurabilitat (que perduri i es pugui revisitar). Participació i abast Obert a tothom: no cal ser artista ni ser de Sant Just. Es pot enviar per correu si no es pot venir. Es recullen i reparteixen pots idèntics per garantir la unitat formal de la peça col·lectiva. Calendari i logística Presentació del projecte: demà, 19:30 h (dos quarts de vuit), a l’Espai de Lliure Creació. Data límit de retorn dels pots: 2 de juny (coincidint amb la presentació de “Les noves claus”). Exposició col·lectiva de tots els pots rebuts: 18 de juny a l’Espai. Voluntat de donar la peça al poble per a una instal·lació permanent en espai públic. Format del pot i instruccions Dimensions aproximades: 9 cm de diàmetre x 12 cm d’alçada; pot transparent amb tapa metàl·lica. Es pot posar qualsevol cosa que hi càpiga: objectes, escrits, fotos adaptades, una llavor, perfumar-lo, o deixar-lo buit. Es pot intervenir l’interior (pintar-lo, folrar-lo) per preservar la intimitat; l’exterior no es toca. Dins del pot hi ha instruccions mínimes; informació ampliada al web: L’Espai C&M. Recursos i volum de participació Subvenció guanyada del programa municipal de Foment de la Creació (1a edició), que ha permès comprar pots i fer disseny i web. Disponibilitat aproximada: 330 pots (inicialment 240; ampliats per demanda). Equip impulsor (8 persones) Laura Beringo: idea inicial i disseny. Quim Déu: disseny gràfic. Olga Álvarez: comunicació. Janira Romero; Pau Vinguet: textos i conceptualització. Toni Malaret: logística. Carme Malaret: conceptualització i coordinació de l’equip. Teresa Ferró: tresoreria i gestió de llistats/logística de pots. Idea força La uniformitat del continent (pots iguals) ressalta la diversitat del contingut: una obra col·lectiva feta d’individualitats. "Com va el teu pot?" Com participar (en breu) Vine a la presentació, recull el teu pot, pensa què vols envasar i retorna’l abans del 2 de juny. L’obra completa s’exposarà el 18 de juny i es buscarà perdurar al poble.

  • Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — May the 4th: Star Wars, del mite de 1977 al fenomen Disney — orígens, trilogies, merchandising, The Mandalorian i la sèrie d’Obi‑Wan - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — May the 4th: Star Wars, del mite de 1977 al fenomen Disney — orígens, trilogies, merchandising, The Mandalorian i la sèrie d’Obi‑Wan

    Resum de l’episodi Entrevista especial del 4 de maig (May the 4th) amb Santi (Cine Actual) sobre Star Wars: l’origen de l’efemèride, el naixement de la saga el 1977, el seu impacte com a game changer, l’estructura en trilogies, l’era Disney i l’univers expandit (The Mandalorian, Obi‑Wan), l’evolució de l’humor, i el paper combinat d’art + indústria (merchandising, innovació tècnica) que ha convertit la franquícia en un fenomen intergeneracional. Idees clau May the 4th: joc de paraules amb "May the Force" que s’ha consolidat com a dia oficial (i comercial) per celebrar Star Wars. 25 de maig, Dia de l’Orgull Friqui: vinculat a l’estrena de 1977, símbol de normalització de la cultura friqui. Star Wars com a aventura universal: inspirada en el camí de l’heroi (Joseph Campbell) i influències com "La fortalesa amagada"; més aventura que ciència-ficció dura. Impacte industrial: George Lucas combina art i indústria, innova en tecnologia i consolida el model de merchandising (un percentatge per l’autor, productes omnipresents). Saga en tres trilogies: originals, preqüeles i seqüeles (era Disney), amb to més familiar per captar nous fans. Univers expandit: èxit de The Mandalorian a partir d’un personatge mínim a pantalla; nova sèrie d’Obi‑Wan amb el retorn de Darth Vader. Efectes especials: equilibri actual entre CGI i efectes pràctics (maquetes, maquillatge) per reforçar la versemblança emocional. Humor en evolució: present a totes les èpoques, adaptat al temps; l’última trilogia pren un to més proper al model MCU. Fenomen intergeneracional: icones (Stormtroopers, Chewbacca, Amidala…) presents en disfresses i cultura popular; arriba a totes les edats. Context i orígens El 4 de maig s’aprofita per celebrar i, també, per impulsar el diàleg i el consum al voltant de la saga. El 25 de maig (Orgull Friqui) connecta directament amb l’estrena del 1977, marcant l’inici del fenomen i la seva “democratització”. Star Wars beu del camí de l’heroi i d’arquetips clàssics: heroi en descobriment, princesa, malvat absolut; d’aquí la seva universalitat. La saga i el model industrial Trilogies: originals (70–80), preqüeles (finals 90–2000) sobre l’origen de Darth Vader i la família Skywalker, i seqüeles (era Disney) orientades a nous públics. Lucasfilm sota Disney expandeix l’univers amb sèries i spin-offs (The Mandalorian, The Book of Boba Fett, Obi‑Wan Kenobi), consolidant un model a l’estil MCU. El merchandising és clau: de motxilles a fruita tematitzada; Star Wars és sinònim d’ecosistema de producte. Estil i tècnica Més aventura que ciència-ficció dura: coherència interna de noms, idiomes i sons (anècdotes com la veu de Chewbacca en postproducció). Efectes especials: del 1977 fins avui, cada entrega introdueix innovació; retorn intel·ligent a pràctics per millorar el link amb el públic. Cultura i recepció Intergeneracional i transversal: de pares a fills, de disfresses a esdeveniments; icones reconeixibles arreu. Taquilla i plataformes: les seqüeles entre les més taquilleres de la història; a Disney+ figuren entre el més vist. Humor adaptable: del duet C‑3PO/R2‑D2 a l’estil més familiar de l’era Disney. Recomanacions i recursos Santi celebra el dia veient Una nova esperança (1977), recordant el mític crawl groc. Podcast del convidat: Cine Actual (Spotify, iVoox, Apple Podcasts…), amb notícies, especials i sèries dedicades a sagues. Cita destacada "La fórmula Star Wars no falla… Ho té tot: aventura, humor, drama i amor. Arriba a tothom." Conceptes clau Camí de l’heroi, merchandising, preqüeles, seqüeles, spin-off, CGI, efectes pràctics, univers expandit.

  • La Justa del 4/5/2022 — Especial May the 4th i agenda local: notícies de Sant Just, Star Wars amb Cine Actual, història, exposicions i «Envasar el temps» - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 4/5/2022 — Especial May the 4th i agenda local: notícies de Sant Just, Star Wars amb Cine Actual, història, exposicions i «Envasar el temps»

    Visió general Programa magazine local amb obertura musical, benvinguda i un ampli sumari dels continguts que vindran durant el matí. Es destaca l’efemèride de May the 4th (Dia de Star Wars) i s’anuncien converses i seccions sobre notícies municipals, portades de diaris, previsió del temps, una xerrada sobre l’univers Star Wars amb un col·laborador de Cine Actual, història de Sant Just, exposicions i el projecte participatiu «Envasar el temps». El tall acaba amb una pausa musical i un llarg tram de continuïtat sense contingut editorial nou. "May the 4th (Be With You) — avui és el dia d'Star Wars." Temes principals anunciats Actualitat local (10–11 h) • Notícies de Sant Just • Repàs a portades de diaris • Previsió del temps Especial Star Wars (a partir de les 11 h) • Celebració de May the 4th • Conversa amb Santi (professor i col·laborador de l’podcast Cine Actual) • Evolució de la saga, futur immediat i arribada a públics de totes les edats Altres continguts de la segona hora • Història de Sant Just amb Pep Quintana • Exposicions amb Glòria Conesa • Projecte «Envasar el temps» amb Carme Malaret (Espai de Lliure Creació) Moments i estructura del tall Obertura musical i benvinguda Selena Gomez — «Look at Her Now» obre el programa i dona pas a la benvinguda. El/la presentador/a situa l’horari: són les 10:08 del matí i 4 de maig. Sumari i efemèrides Es detalla l’agenda de la primera hora (notícies, portades i temps). Es posa el focus en May the 4th: especial Star Wars amb Santi de Cine Actual. Avanç de història local, exposicions i «Envasar el temps» (activitat prevista per l’endemà a la tarda/vespre). Identificació d’emissora i música Identificació de l’emissora: «Ràdio d’Esbert, 98.1» (Ràdio de Sant Just). Pausa musical: «Ride It» de Rigard (Regard) amb fragment de lletres. Tram final amb missatge repetit «Bona nit» (continuïtat sense contingut editorial nou en aquest tall). Destacats clau Efemèride central: May the 4th i homenatge a l’univers Star Wars. Contingut local: notícies de Sant Just, portades i temps. Cultura i memòria local: història de Sant Just, exposicions i acció col·lectiva «Envasar el temps» a l’Espai de Lliure Creació. Notes Aquest tall inclou l’avanç dels continguts, però les converses promeses (Star Wars amb Santi, Pep Quintana, Glòria Conesa i Carme Malaret) no s’hi desenvolupen dins del fragment proporcionat. Hi ha un llarg tram musical/continuïtat amb el missatge «Bona nit» repetit, sense nou contingut editorial.

  • Just Blues del 3/5/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 3/5/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 3/5/2022 — BCN Film Fest: Palmarès i crítiques de “La Conferència”, “L’Acusat”, “Jezabel”, “Pig” i més + Entrevista a la productora Teresa Enric Mas (finançament, distribució i trajectòria amb Villaronga) - episode art
    Cinema sense condicions
    57'

    Cinema sense condicions del 3/5/2022 — BCN Film Fest: Palmarès i crítiques de “La Conferència”, “L’Acusat”, “Jezabel”, “Pig” i més + Entrevista a la productora Teresa Enric Mas (finançament, distribució i trajectòria amb Villaronga)

    Panorama general de l’episodi • Programa dividit en dues parts: repàs del Barcelona Film Festival (6a edició) i entrevista en profunditat a la productora Teresa Enric Mas. • Debat crític sobre el palmarès i diverses pel·lícules destacades: “La Conferència” (premi a millor pel·lícula), “L’Acusat”, “Jezabel”, breus apunts de “Eugénie Grandet” i “Maigret”, i anàlisi extensa de “Pig” (Michael Sarnoski) amb Nicolas Cage. • A l’entrevista: inici de carrera (de professora de matemàtiques a regidora), funcions clau de producció, criteris de selecció (primer el guió), cases de finançament (AIE, ICO, TV, plataformes), futur de l’exhibició i experiències amb Agustí Villaronga (“Tras el cristal”, “El ventre del mar”) i censura. Barcelona Film Festival (6a ed.) Valoració general del festival • Edició amb nivell notable: bona qualitat de continguts i pluralitat de gèneres (documentals, art, comèdia). • Es destaca una “perla” del festival (JFK d’Oliver Stone, en context general de qualitat). “Hi ha molt bon gust en la selecció.” Palmarès i observacions • Millor pel·lícula: La Conferència (M. Jaskónek) — drama històric sobre la “solució final”. • Millor director: Iván Attal per L’Acusat; també premi a millor guió (Attal i Yaël Langmann). • Millor actor: Gabriel Agüero per Jezabel (ex aequo amb Olivia Gourmelon per Eugénie Grandet). • Premi de la crítica (ÀSEC): Deception d’Arnaud Desplechin. • Debat: absència de premis per a films catalans/espanyols tot i bona presència, especialment en comèdia. Crítica de “La Conferència” (Alemanya) • Reunió de dirigents nazis el 1942 per planificar la solució final; fredor burocràtica i banalitat del mal retratades amb rigor. • Segueix fil per randa les actes històriques; posada en escena sòbria i interpretacions excel·lents. • Comparació amb el telefilm de Branagh: aquesta versió cuida més la sociologia interna (orígens nobles/prussians vs personatges d’origen popular i complexos de classe). “La pel·lícula aglaça el cor… parlen dels jueus com si fossin ramat.” Crítica de “L’Acusat” (França, Iván Attal) • Drama judicial sobre una acusació de violació entre joves d’entorns acomodats; focus en hipocresies mediàtiques i morals. • Guió valorat com funcional però amb trampes i subtrames gratuïtes (aventura del pare, locutor famós), malgrat que enganxa i planteja el dilema “paraula contra paraula”. “Quan l’acusat és el teu fill, es fon la pàtina de civilitat.” Crítica de “Jezabel” (Veneçuela) • Retrat dels excessos oligàrquics (orgies, drogues) i salt temporal per esquivar censura situant l’epíleg en un futur proper. • Per alguns, un thriller trampos: usa visions mentals sense advertència; resolució amb gir polític final per “presentar-se en societat”. Apunts: “Eugénie Grandet” i “Maigret” • “Eugénie Grandet” (Balzac): comentaris positius de recepció, vista parcial pel grup. • “Maigret” (Patrice Leconte) amb Depardieu: to nihilista i retrat ombrívol a l’estil Simenon. Anàlisi de “Pig” (Michael Sarnoski) amb Nicolas Cage • Anti-thriller de venjança en slow burn: Cage fa un dolor contingut i demostra registre dramàtic. • Subtext sobre el món gastronòmic i la fragilitat del prestigi; escena clau on el protagonista desmunta el somni d’un xef. • L’eix emocional no és l’ofici sinó l’afecte: “No vull la trufa; vull la porca perquè l’estimo”. Entrevista a Teresa Enric Mas Inicis i salt al cinema • De professora de matemàtiques a regidora a “L’Urgia” (Bellmunt) gràcies a una oferta inesperada de Pere Giné. • Carrera passant per totes les escales: regidoria → ajudant → cap de producció → direcció de producció → productora. Què fa cada rol de producció • Productor: té la productora (estructura legal) i impulsa projectes. • Productor executiu: peça clau i creativa del disseny total; pressupost general, càsting, contractació de caps d’equip, viabilitat i finançament. • Director de producció: organitza el rodatge i tanca el pressupost real; logística, localitzacions, gestió diària. • Cap de producció: “capatàs de l’obra”; vetlla per transports, càtering, localitzacions i funcionament a set. Criteri de selecció: guió abans que director • Prioritza el guió: si funciona, es busca el director adequat. A vegades ve paquetitzat amb director. Amb Agustí Villaronga: autor i censura • Va produir “Tras el cristal” (debut de Villaronga): peça molt negra; anècdota amb Pilar Miró, que demanà un rètol d’avís ètic abans de projecció. • Sobre “El ventre del mar”: obra d’autor exigent, d’alta potència poètica i estètica; reconeixement fort a Màlaga, pot esdevenir cult movie. “Quan tens un autor com l’Agustí, tot passa pel seu filtre.” Futur de l’exhibició i plataformes • Les sales resistiran per a cinema-espectacle (formats grans). • El cinema “petit” trobarà millors audiències a plataformes i pantalles domèstiques grans. Finançament: d’on surten els diners • Els distribuïdors ja no avancen P&A: el productor ha d’incloure un mínim del 10% del pressupost en publicitat. • Claus: TV, plataformes, ICAA/ICEC, crèdits (ICO com a avançament de contractes), i sobretot AIE (Agrupacions d’Interès Econòmic) per a desgravacions fiscals de grans empreses. • Diferència: Product placement és màrqueting; AIE és operació financera i fiscal. Festivals i estratègia • Primer decidir públic objectiu i viabilitat; després, on encaixa: Berlín si internacional, Màlaga si local/espanyol. Premis i ecosistema • Crítica als Gaudí per diverses injustícies; reivindicació de “Chavalas” com a petita gran pel·lícula ben feta i popular. Càrrecs institucionals • Vicepresidenta de l’Acadèmia de Cinema amb Álex de la Iglesia; etapa dinàmica i reformista. • Pas per l’ICEC: experiència poc satisfactòria per rigidesa política i limitacions d’acció. Coproduccions a Sud-amèrica • Experiència intensa: 84 documentals en coproducció; aprenentatges i connexions internacionals. Idees clau • “La Conferència”: fredor administrativa de l’horror i excel·lent treball interpretatiu. • “L’Acusat” i “Jezabel”: debats sobre manipulació narrativa i ètica del relat. • “Pig”: Nicolas Cage en clau anti-venjança, amb ànima gastronòmica i emotiva. • Producció: el productor executiu és el motor creatiu-financer; AIE i plataformes són avui estructurals. • L’exhibició canvia: sales per espectacle, la resta a casa/plataformes. • Trajecte de Teresa Enric Mas: de regidoria a productora referent i col·laboradora de Villaronga; visió clara de finançament, festivals i ecosistema.

  • Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Mont Reflex: dualitats, miralls i prejudicis al cicle Mons — sis artistes entre el Mitwelt i el Selbstwelt - episode art
    Entrevistes de la Justa
    30'

    Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Mont Reflex: dualitats, miralls i prejudicis al cicle Mons — sis artistes entre el Mitwelt i el Selbstwelt

    Context i objectiu de l’episodi Entrevista a la Laura Baringó i en Quim Déu, comissaris de la segona part del cicle “Mons”, titulada “Mont Reflex”, que s’inaugura el dissabte 7 de maig a les 12 h a l’Espai Mercart (Sant Just). L’episodi explica el marc conceptual, la selecció d’artistes, el disseny expositiu, les activitats educatives i un dispositiu anomenat “el prejudici”. "La indiferència és molt avorrida." Marc conceptual de Mont Reflex • Inspirat en Martin Heidegger: Umwelt (món que ens envolta), Mitwelt (món amb els altres) i Selbstwelt (món propi). • “Mont Reflex” se situa entre el Mitwelt i el Selbstwelt: relació amb l’altre com a “efecte mirall” que activa la pròpia identitat. • Idea central: dualitats i diàlegs entre obres que generen tensió, preguntes i relacions més que no pas una lectura “de vitrines”. Els 6 artistes i les seves aportacions Pete Sans (disseny, iconografia i dualitat funcional/escultòrica) • Peça icònica: cadira “Coqueta” (Delta d’Or 1986 de l’ADI-FAD) posada en diàleg amb una cadira actual funcionalista d’exterior. • Contrapunt: disseny escultòric dels 80 vs. disseny apilable, econòmic i d’ús massiu contemporani. • Clau: mirall de qualitats (el que té una, li falta a l’altra) per pensar el disseny com a llenguatge artístic. María María Acha-Kutscher (obra nova, activisme i llenguatge visual) • Artista visual i activista feminista; recent exposició al Reina Sofía. • Obra nova per a l’exposició: tres impressions enganxades a la paret amb aire de cartell urbà. • Clau: reflex del moment actual (contingut social i feminista) i potència visual immediata. Dominica Sánchez (paper, pastel, emoció i línia) • Trajectòria internacional (França, EUA); aquí menys coneguda. • Tècnica: paper, pigments de pastel i llapis; dialèctica entre corba-línia i compactes quasi-geomètrics. • Reivindicació: trencar tòpics d’edat i gènere en l’art contemporani (dona, 76 anys) i donar veu a discursos potents. Alfonso Alzamora (escala, color i diàleg emocional) • Tres peces grans, color molt potent; en diàleg amb Dominica Sánchez. • Al centre, una escultura “buida” com a punt de connexió/relació entre ambdós universos. Alberto Peral (llindars, dualitat i abstracció) • Del cos humà a formes pures i geomètriques; treball constant de la dualitat. • Vincle amb la seva mostra a Tecla Sala; obres actuals en sala. Mar Arza (paraula, paper imprès i repetició) • Materialitat apropiada: llibres, factures, papers de loteria, llenguatge i frase. • Presentació principal en vídeo en loop (~6’), subratllant la repetició i el caràcter efímer de les seves “escultures” de paper. També peça petita de record. Muntatge i criteris curatorials • Aposta arriscada: no mostrar “convencionalment” sinó provocar preguntes i lectures múltiples. • Diàlegs/tensions deliberats entre peces (pintura amb pintura, disseny amb disseny, etc.) per activar el “reflex”. • Disseny expositiu com a procés viu: col·locar obres i descobrir-ne diàlegs emergents a la sala. • Espai: el “córner” educatiu és més petit perquè les peces necessiten respirar i més espai. "Volem que el públic entri en diàleg i es qüestioni coses." Activitats i programes educatius • Escola Canigó: visites el 9, 10 i 11 de maig; exposició de treballs infantils el 25 de maig. • Integració del teixit cultural i pedagògic local (escoles d’art i projectes del municipi) amb treballs i mostres. • Objectiu: activar comunitat i vincular públics diversos a l’art contemporani. El “prejudici” com a experiència de visita • Dispositiu expositiu: desplaçar la cartela de l’autor per convidar a mirar “en blanc”. • Pregunta clau: t’agrada o no abans de saber qui ho ha fet? • Crítica al culte pop a l’autoria: valorem peces per la signatura més que per l’obra. • Reflexió: els artistes tenen cicles i obres mestres puntuals; cal netejar biaixos i escoltar la mirada pròpia. Balanç de “Món Propi” (fase 1) • Durada: 2 mesos i 3 setmanes; ~800 visitants. • Moltes visites comentades (escoles i particulars) i xerrades (Anadot & Miquel Planas amb Alberto Peñín; Museu de Solsona; poesia i música amb Joan Olpinell, etc.). • Valor afegit: el públic surt tant amb l’activitat (xerrada/poesia) com amb la descoberta de l’exposició i el llibret. Dades pràctiques i cloenda • Inauguració “Mont Reflex”: dissabte 7 de maig, 12 h, Espai Mercart (Sant Just). • Música: Clara Aguilar (DJ set a l’exterior). • Presència d’artistes: la majoria hi seran (dubte amb Acha-Kutscher des de Madrid i Peral per agenda). • Missió curatorial: contemporaneïtat, diversitat de narratives i transversalitat (disseny, arquitectura, dansa, música) al llarg de les tres parts de “Mons” (3a part: utopies, a la tardor).

  • Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Parcs metropolitans (AMB 2020): absorció de CO2, biodiversitat i confort tèrmic; crida a participar en el futur d’Europa - episode art
    Entrevistes de la Justa

    Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Parcs metropolitans (AMB 2020): absorció de CO2, biodiversitat i confort tèrmic; crida a participar en el futur d’Europa

    Visió general Butlletí amb el focus en un estudi de l’AMB sobre els parcs metropolitans (dades 2020) i, més endavant, un anunci institucional que convida a participar en la Conferència sobre el Futur d’Europa. La resta de l’àudio inclou fragments repetits de comiat. Informe socioambiental dels parcs metropolitans (16s–74s) Dades clau (any 2020) • Absorció anual: 132 tones de carboni. • Accessibilitat: més d’1,4 milions de persones viuen a 15 minuts a peu d’un parc metropolità. • Biodiversitat: 195 espècies d’ocells observades als parcs i entorns. • Confort tèrmic: la presència d’un parc pot reduir la temperatura fins a 1,3 °C. • Residus: 0,64 kg/m² recollits. Abast de l’estudi • 32 indicadors repartits en 7 àmbits: característiques generals, ecologia, residus, qualitat ambiental, aigua, energia i ús públic. Utilitat per a la gestió "Aquests indicadors són un instrument molt útil per avaluar l'estat dels parcs i poder definir objectius desitjables i projectar polítiques de gestió integral... per fer-ne una millora contínua." Anunci institucional: Futur d’Europa (541s–570s) Missatge clau • Catalunya es reivindica europea i es convida la ciutadania a participar en el disseny del nou futur d’Europa. • Temes destacats: canvi climàtic, salut, drets civils, protecció del català, migracions. • Crida a entrar al portal de la Conferència sobre el Futur d’Europa i dir-hi la teva. • Eslògan: > "Escolta Europa, Europa ets tu." Fragments no editorials i tancament Altres trams • (92s–95s) Tancament del butlletí i avís del següent informatiu (12 h). • (626s–965s) Repeticions de "Fins demà!". • (986s–2995s) Repeticions de "Bona nit" fins al final de l’àudio.

  • La Justa del 3/5/2022 — Chamonix–Zermatt, 'Mons: El món reflex', Pegasus i Ucraïna a les portades, parcs metropolitans i la previsió del temps a Sant Just - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 3/5/2022 — Chamonix–Zermatt, 'Mons: El món reflex', Pegasus i Ucraïna a les portades, parcs metropolitans i la previsió del temps a Sant Just

    Resum general Programa matinal amb actualitat local, repàs de portades i previsió del temps. Destaquen la projecció de la travessa alpina Chamonix–Zermatt, la segona exposició de ‘Mons’ —El món reflex—, un estudi de l’AMB sobre els parcs metropolitans i el seguiment del cas Pegasus a la premsa, junt amb la guerra d’Ucraïna i l’onada de calor a l’Índia i el Pakistan. El tram final inclou la meteo amb Carles Rius. Temes principals Notícies locals i cultura • Projecció Chamonix–Zermatt (CEAS): crònica d’una clàssica ruta d’esquí de muntanya (Felip Linares i Jordi Bosch), dijous 5 de maig, 20 h, sala Piquet. • ‘Mons’ – El món reflex: inauguració dissabte 7 de maig, 12 h, sala Mercart (Mercat Municipal). Participen 6 artistes i música de Clara Aguilar. Forma part del cicle amb tres exposicions: El món propi, El món reflex i El món utòpic. Medi ambient • Estudi AMB sobre parcs metropolitans (2020): els arbres absorbeixen anualment 132 tones de carboni i redueixen la contaminació; 1,4 M de persones tenen un parc a 15 min a peu; s’han observat 195 espècies d’ocells; els parcs poden refredar fins a -1,3 ºC de mitjana (fins a -3 ºC en alguns casos); s’han recollit 0,64 kg/m² de residus; i el nombre d’arbres creix un 4% en dos anys. • Fauna urbana: vídeo d’un senglar a Mas Lluí; reflexió sobre la convivència i el límit entre espai urbà i natural. Portades dels diaris • Pegasus: el mòbil de Pedro Sánchez i Margarita Robles hauria estat espiat; tensió política i petició de comissió d’investigació; dubtes sobre la seguretat de l’Estat i l’autoria (software israelià). • Ucraïna: evacuacions de civils dificultoses (Mariúpol, Luhansk) i atacs a combois; simultàniament, rescat i acollida de supervivents jueves de l’Holocaust a Berlín. • Crisi climàtica: onada de calor extrema a l’Índia i el Pakistan (fins a ~50 ºC); imatges d’ombres i aigua per combatre la xafogor. • Economia i societat: Sareb i habitatge buit a Catalunya; pressió fiscal fins al 2025 i debat sobre l’IRPF; civisme (plans contra els orins de gos); entrevista a Jordi Mas (Boqueria) sobre l’equilibri local-turisme; cultura: Manolo García critica la tecnologia a la música; Alcarràs supera els 60.000 espectadors el primer cap de setmana. Previsió del temps (Sant Just Desvern) • Situació de ruixats intermitents i nuvolades, amb el fenomen de virga (pluja que s’evapora abans de tocar terra) i cortines d’aigua visibles però amb poca precipitació efectiva. • Avui: variabilitat; ruixats més probables a l’interior; a Sant Just, alguna gota al vespre no descartada. • Dimecres: més estable i assolellat; temperatures suaus (mín. ~14 ºC, màx. ~20–21 ºC). • Dijous-divendres: lleu ascens tèrmic (fins a ~22 ºC); possible roina de matinada o mitja tarda per convecció a l’interior. • Cap de setmana: tendència tranquil·la; diumenge una mica més variable (sol i núvols; quatre gotes puntuals poc probables). "La pluja cau a mil metres, però s’evapora i no arriba a tocar terra" — sobre la virga detectada al radar. Notes i context • A l’inici, el/la locutor/a avança temes i convidats de la jornada (Ball Festival; teatre ‘Orgasmes’; podologia sobre onicomicosi i dermatomicosi), però la conversa temàtica real comença més endavant amb el bloc informatiu i, posteriorment, la meteo.

  • M de Música del 2/5/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 2/5/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 2/5/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 2/5/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.