
Cinema a la Gresca del 27/4/2022
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.
2246 episodis disponibles

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Panorama general de l’episodi Episodi especial dedicat a Ucraïna que combina context històric i geopolític amb una mirada cultural: cinema, art i videojocs. El to oscil·la entre la sàtira i la crítica, amb un fil conductor clar: com la guerra, la propaganda i la memòria impacten la creació cultural i el patrimoni. Eixos clau: Guerra i propaganda: del Donbass a la invasió de 2022, la desinformació com a arma central. Cultura i resistència: cinema de Sergei Loznitsa, art naíf de Maria Primachenko i el videojoc The Sinking City de Frogwares. Patrimoni en perill: destrucció d’obres i museus; la cultura com a refugi i memòria. Editorial i dedicatòria a Ucraïna De 2014 a 2022: de la rebel·lió al Donbass i l’annexió de Crimea al setge a ciutats com Kíiv, Khàrkiv i Mariúpol. Crims i atrocitats: Butxa, bombardeig a l’hospital infantil de Mariúpol; execucions a Txerníhiv. Zelensky i el relat: de l’actor al “primer president youtuber”. Occident i el paternalisme: crítica a la mirada cosificadora i tardana. Ucraïna cultural: país de protesta (Revolució Taronja), autocrítica, cinema radical (Slaboshpytskyi, Loznitsa), sàtira i folklore. Cinema: Donbass (2018), de Sergei Loznitsa Context i geopolítica El Donbass (Donetsk i Lugansk) com a focus del conflicte des de 2014; més de 14.000 morts abans de 2022. Instrumentalització russa: milícies prorrusses armades; pràctica de guerra híbrida i propaganda. L’obra i el to Pel·lícula en 12 episodis que barregen thriller, sàtira i grotesc; la pel·li bèl·lica més antibèl·lica. Difumina límits entre documental i ficció; inspirada en vídeos reals (2014-15) i en Buñuel (El fantasma de la libertad). Temes: propaganda, fake news, posada en escena del deliri social; incomoda “a tothom per igual”. "Quan s’anomena pau a la guerra, quan la propaganda es presenta com a veritat... la vida comença a assemblar-se a la mort." Recepció, posició pública i polèmiques Loznitsa critica la resposta “tova” de l’Acadèmia de Cinema Europea i hi renuncia. Defensa no vetar el cinema rus dissident; és expulsat de l’Acadèmia de Cinema d’Ucraïna per “cosmopolita”. Nova obra que revisita una matança de jueus a Ucraïna: el director insisteix en l’autocrítica també en temps de guerra. Frase clau: “Els cineastes no són perillosos en funció de la seva ideologia; ho són les persones que no pensen.” Música i cultura popular en guerra El líder de Boombox canta a capella “Oi u luzi chervona kalyna”; The Kiffness la reversiona i Pink Floyd la recupera com “Hey, Hey, Rise Up”. Art: Maria Primachenko (Primatxenko) i l’art naíf ucraïnès Perfil i estil Artista autodidacta (Bolotnia, 1909) vinculada al folklore ucraïnès: colors vius, animals fantàstics, simbologia popular. Obres destacades: “Bou blau” (1947), “Pollastre de dos caps” (1977), “May That Nuclear War Be Cursed” (denúncia antinuclear, època Guerra Freda). Tècniques: aquarel·la i guaix; arrels en la decoració d’ous de Pasqua. Reconeixement i influència Exposa a Kíiv (1935) i París (1937); Chagall s’hi inspira i Picasso l’elogia. Premi Taras Shevchenko (1966). UNESCO declara 2009 “Any Primachenko”. Patrimoni amenaçat Bombardeig rus crema el museu local d’Ivankiv: es perden 25 obres de Primachenko. Reflexió: mor la cultura amb la guerra; la cultura també és resistència i salvaguarda col·lectiva. Altres noms i decisions editorials Esment a Malevitx (suprematisme) i Ivan Marchuk (surrealisme) per contextualitzar; el focus recau en Primachenko per la seva potència poètica i connexió popular. Videojocs: The Sinking City (2019) — Frogwares (Kíiv) Estudi i ADN Frogwares (2000), especialitzats en aventures d’investigació (Sherlock Holmes). Producció ucraïnesa. Ambient i història Oakmont (Massachusetts), anys 20: ciutat inundada, atmosfera lúgubre i lovecraftiana. Protagonista: Charles Reed, detectiu i veterà, assetjat per visions; sectes i rituals; “els diners ja no valen, la moneda són les bales”. Mecàniques i referents Món obert centrat en la investigació: hemeroteques, hospitals, comissaria, biblioteca. Sistema de bogeria (influència d’Amnesia); “reconstrucció” d’escenes a l’estil Sherlock/Minority Report. Combat funcional però limitadot; IA modesta; fort pes narratiu i de diàleg. Referències: Silent Hill, Alone in the Dark, Amnesia, ecos lovecraftians (també a Bloodborne per to). So i direcció d’art Paisatge sonor subaquàtic i disseny artístic fosc i detallista; doblatge destacable. Agenda cultural Cinema The Northman (Robert Eggers): molt esperada; èpica víkinga d’autor. Veneciafrenia (Álex de la Iglesia): no recomanada pel grup. Alcarràs (Carla Simón): gran direcció amb actors naturals; recepció molt positiva (amb el “pes de la fama” com a risc d’expectatives). Exposicions i arts Matadero Madrid: cartells de protesta i guerra d’Ucraïna (Sara Corbet, Diane Nash). Palau Robert (Barcelona): “Nova Pantalla”, videojocs catalans. Fabra i Coats (Barcelona): mostra sobre Apichatpong Weerasethakul (perifèries nocturnes). Còmic Saló del Còmic de Barcelona (6–8 maig): convidat destacat (Peter Bach), homenatge a Miguel Gallardo. “El Passillo” (Fat Bottom, 7 maig): esdeveniment alternatiu amb cartell d’autors.

Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), la Montse Giró i la Lina conversen amb la convidada Janira (Genira) Romero Giron Merino —escultora i docent— sobre el llibre Cartes a un jove poeta de Rainer Maria Rilke. La conversa recorre els grans temes del volum: la necessitat interior de crear, l’autenticitat davant la crítica, la solitud com a espai de maduració, l’amor i la mirada de la dona, i la tristor com a mestra. Cap al final, l’equip llegeix i comenta un passatge de l’evangeli, traçant ponts de confiança i interioritat entre Rilke i la tradició bíblica. Temes principals Creativitat i autenticitat: • Crear des de la necessitat interior • L’obra d’art “se sent amb el cor” • No buscar l’aprovació externa Solitud i vida interior: • La solitud com a espai d’integració • Lectura lenta i reflexiva de les cartes • Silenci i contemplació Amor i mirada sobre la dona: • L’amor com a camí difícil i fecund • Mirada avançada de Rilke sobre el potencial de la dona • “Fusió dels sexes en una tasca comuna” Tristor i maduració: • Acollir la tristor com a hoste • Convertir el dolor en comprensió i creixement Espiritualitat i fe: • Recerca de Déu i confiança • Interioritat com a via cap a l’altre • Paral·lelismes amb l’evangeli Traducció i llenguatge: • Musicalitat del català • Matisos entre versions i el seu impacte en el sentit Desenvolupament de la conversa 1) Presentació de la convidada i context • Janira, escultora i docent a Can Ginestà, comparteix el seu vincle amb la creativitat i la donació a través de l’art. 2) El llibre i per què triar-lo • Cartes a un jove poeta (R. M. Rilke): respostes a un aspirant a poeta (Kappus) sobre solitud, amor, relació pares-fills, creences i el sentit de crear. • La Janira el tria pel seu impacte profund i humanitat: no és teoria, sinó un diàleg sincer que acompanya. 3) Crear des de dins: necessitat i autenticitat • Rilke rebutja la crítica com a mesura de l’art i convida a sentir amb el cor. • Crear és una necessitat interna; cercar aprovació externa distorsiona l’autenticitat. "Una obra d’art no es pot tocar amb la crítica; es pot sentir amb el cor." 4) Lectura lenta, autoconeixement i traduccions • Recomanació de lectura pausada: cada carta obre una perla de reflexió. • Diferències de traducció (català/castellà) aporten musicalitats i matisos diversos. 5) Espiritualitat, fe i interioritat • Rilke indaga sobre Déu, confiança i sentit; més que perdre Déu, potser no s’havia posseït. • El silenci i la contemplació integren jo i món, i obren a la comprensió dels altres. "Si restem quiets i silenciosos... gairebé no ens podem diferenciar de tot el que ens envolta." 6) Amor, dona i visió avançada • L’amor és difícil i transformador. • Rilke reconeix una profunditat i capacitat de la dona (maternitat en sentit ampli) i defensa una tasca comuna entre sexes —visió sorprenent per a inicis del s. XX. "La renovació del món depèn de la fusió dels sexes en una tasca comuna... de persona a persona." 7) La tristor com a mestra • La tristor s’ha d’acollir: és un hoste que, si es treballa, engrandeix i dóna valors. • Crítica a la societat de la felicitat ràpida: cal cultivar vida interior. 8) Mort, finitud i bio de Rilke • La mort com a llindar de consciència, no per esborrar sinó per integrar. • Dades de context: cartes de 1903–1908; Rilke mor jove (~51). El destinatari Kappus era militar. 9) L’evangeli i la confiança • Lectura de Jn 21 (aparició al llac de Galilea): de la esterilitat a l’abundor per la confiança. • Pont amb Rilke: creure, confiar i tornar endins per trobar el sentit i actuar amb autenticitat. "Creu en tu i confia." Idees clau i cites Crear des de la necessitat: • L’obra ha de néixer de dins • La crítica no és mesura de veritat artística Solitud fecunda: • "Les obres d’art són d’una solitud infinita; sols l’amor pot comprendre-les" Dona i amor: • Mirada visionària sobre la tasca comuna entre sexes Tristor acollida: • La tristor com a hoste que madura i eixampla el cor Confiança: • En un mateix, en l’altre i, per a qui creu, en Déu Conclusió i recomanació • Llibre per llegir a poc a poc, assaborint-ne frases i deixant-se interpel·lar. • Recomanació final: obrir per qualsevol pàgina i deixar-se portar per una frase. "Mantenir-se despert, obert al món i cultivar la vida interior."

L'actualitat de Sant Just Desvern

En aquesta conversa es parla sobre les activitats del col·lectiu Svart, que no té fronteres en quant a edat i ganes de participar. Es destaca la col·laboració amb el sastre de Manresa, Les Nostres Tradicions, per a la creació dels vestits i accessoris per a les seves actuacions amb colles castelleres i diables. També es reconeix la importància de tenir una condició física mínima per a les actuacions més espectaculars

En aquesta entrevista, la Roma, una jove cantant i pianista de Sant Just, parla sobre la seva experiència preparant-se per cantar en un concert a l'Ateneu de Sant Just. També parla sobre com s'ha format com a cantant i pianista, i els estils musicals que li agraden més. L'entrevista acaba amb una menció especial a la seva participació en el programa de televisió Boz Kids i en la sèrie Merlí


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general Conversa amb Arnau Cònsul, llibreter d’Aquest Llibreter, sobre el balanç d’un Sant Jordi marcat per pluja, pedra i vent. Context local: Can Ginestà, Sant Just i referències a Barcelona (Passeig de Gràcia) i la massificació a la ciutat. Fil conductor: decisió de no muntar parada, afluència a la botiga, tendències de venda, estrès operatiu i reflexió sobre el model del 23 d’abril. "Vam prendre la decisió més dolorosa i alhora encertada de no muntar la parada." Decisió de no muntar la parada (pluja, vent i logística) Predicció clara de xàfecs (8 h, 12 h i 16 h) i episodis de pedra. Risc alt per a material sensible: “una sola gota d’aigua et pot fer mal d’un llibre”; el vent i el fang agreugen el dany. Logística prèvia: 40 caixes preparades durant Pasqua, estocs calculats al mil·límetre; es decideix desmuntar i quedar-se a botiga. Intent de parada a la tarda davant de la llibreria descartat per xàfec a les 16:45. Afluència a la llibreria i mirada a 2025 Tot i la pluja, cues dins i fora; els clients agraeixen la botiga oberta. Avantatge de la botiga: catàleg molt més ampli que una parada (que sol portar sobretot novetats). De cara a 2025 (diumenge): parada davant la botiga + botiga oberta per descongestionar i millorar el servei. Debat 23 vs 24 d’abril: el 24 hauria fet bon dia, però l’essència és el 23. "Parada fa Sant Jordi." Què es va vendre (gèneres i títols) Per Sant Jordi, la novel·la és la reina. L’assaig ha estat excepció d’alguns anys (p.ex. Sapiens, Homo Deus, Infinit en un Junco), però aquest any no. Més venut a Aquest Llibreter: Key Road, de Bonnie Jo Campbell, presentat com a continuació de “Sun Río”. Operativa i equips Equip del dia: Arnau, Silvana, Gemma (contractada per reforç), Maria Quintana i la mare d’Arnau (zona infantil). Total: 5 persones. Tasques clau: recomanar, atendre, embolicar i cobrar amb flux continu. L’estrès del 23 d’abril i el pes econòmic Preparació des del gener; Sant Jordi és altament estressant per a llibreters. Impacte econòmic: dia clau que “engreixa” el compte uns quants mesos. Dificultats del directe: stockouts, càlcul d’estocs i peticions imprevisibles. "És com rebre mil persones a casa en un sol dia." Model de Sant Jordi i Barcelona No canviar el model: el 23 d’abril és irrenunciable. Aprenentatge 2020 (confinament): es va vendre molt via plataformes, mails, WhatsApp i Instagram; la gent compra el 23 “perquè toca”. Barcelona: crítica a la massificació tipus ‘superilla’; proposta de “arxipèlag” d’illes repartides per evitar riscos i aglomeracions. "No canviem aquest model... potser cal un arxipèlag d’illes en lloc d’una superilla." Comerç local: sorteig de vals Recordatori final: divendres a les 11:40 sorteig de 8 vals de 20€, un per cada llibreria i floristeria participant de Sant Just.

Panorama general Programa de matí amb informació local, repàs de portades i el temps. L’emissió arrenca amb un sumari del que vindrà al llarg del programa (entrevista política, cultura i llengua), però els temes tractats en aquest tall són: Actualitat local (donació de sang, medi ambient a la vall de Sant Just, i un taller familiar de residus i natura) Portades dels diaris (preu de la llum a la UE, guerra i gas rus, CatalanGate/CNI, Elon Musk i Twitter, Covid a Pequín, i altres titulars) El temps (setmana estable, arribada de pols sahariana, poca pluja i cap de setmana variable) "Una única donació de sang pot beneficiar 3 persones diferents." Notícies locals (Sant Just) Donació de sang: més solidaritat • 82 persones s’acosten a la campanya (Sala Utopia del Casal de Joves); 69 donacions efectives, 6 d’elles de nous donants. • La sang es separa en glòbuls vermells, plasma i plaquetes: una donació pot ajudar 3 pacients; aquestes donacions poden beneficiar fins a 207 persones. • Informació i test d’admissió: donesang.gencat.cat Medi ambient: la vall de Sant Just, preservar i restaurar • Conferència de Narcís Prat (divendres 29 d’abril, 20 h, sala Piquet de l’Ateneu) sobre una proposta d’integració ecològica, paisatgística, patrimonial i hidrològica de la riera de Sant Just i les antigues mines d’aigua. • Eixos: educació cívica, ambiental i científica per enfortir aquest ecosistema. Tallers familiars: “Dibuixos naturals” (Setmana Europea de Prevenció de Residus) • Dissabte 7 de maig, 11 h, Parc de Iulia Quieta. • Crear imatges amb fulles i elements naturals caiguts (no arrencats) per decorar o regalar. • Activitat gratuïta amb inscripció prèvia ([email protected]). Organitzen AAVV Mas Lluí i AMB Residus. Portades dels diaris Energia i economia • UE dona llum verda a limitar el preu del gas a Espanya i Portugal per abaratir la factura elèctrica (efectes en ~1 mes; La Vanguardia parla de possibles reduccions de fins a la meitat). Guerra i geopolítica • Rússia talla el gas a Polònia i Bulgària per no pagar en rubles; ambdós països asseguren subministrament alternatiu. • Pressió perquè els aliats enviïn més armes a Ucraïna (cimera a Alemanya). Política i seguretat a Espanya • CatalanGate/CNI: el PSOE rebutja la comissió d’investigació; el Govern defensa el CNI mentre busca conservar suports; la Generalitat restringeix relacions amb la Moncloa. Societat, ciència i cultura • Premis Mies van der Rohe: LaCol (La Borda) guardó emergent; Grafton Architects guanya en categoria absoluta (Town House). • Covid a Pequín: tests massius i amenaça de confinament; a Catalunya pugen casos post-Setmana Santa. • Elon Musk compra Twitter: incertesa sobre el nou enfocament i límits de la llibertat d’expressió (i possibles retorns com el de Donald Trump). • ADN a Igualada: troben ADN de la víctima a casa del detingut (cas de gran impacte mediàtic). • RAC: el carril bici-bus de Via Laietana és “perillós”, segons informe. • Ciència: les peces bàsiques de la vida podrien haver arribat en meteorits. "Què vol fer Elon Musk amb Twitter?" — pregunta central que plana sobre la compra i el futur de la plataforma. El temps (Sant Just i entorn) Situació general • Setmana tranquil·la i assolellada, amb cel més enterbolit per l’arribada de pols sahariana en suspensió (resolt i pitjor visibilitat). • La depressió que baixa cap al sud del Marroc aporta núvols de sud a nord; pluges més probables al País Valencià i Pitiüses. A Catalunya, només ruixats minsos a Pirineu i Ponent. Temperatures i cap de setmana • Màximes al voltant dels 20 ºC; mínimes 10–12 ºC segons nuvolositat. • Dijous i divendres: panorama gairebé calcat (sol esmorteït, sense precipitacions). • Cap de setmana: variable. Dissabte matí més sol; a la tarda i nit poden aparèixer núvols i, com a molt, alguna precipitació testimonial (“dues dècimes de litre”). Diumenge: sol al matí i nubolades de tarda. "Dos dècimes de litre… com quan a un nadó li cau la bava a terra." — metàfora per descriure l’escassetat de pluja prevista. Tendència • Models americans apunten a un maig sec i càlid; altres models (GEM, ECMWF) obren la porta a inestabilitat i ruixats entre dimarts-dijous de la setmana vinent. • Bon temps per a les activitats a l’aire lliure a Sant Just (p. ex. Festa de la Dansa de divendres), amb seguiment de possibles canvis entre setmana.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Visió general del programa Repàs intens al BCN Film Fest a mig recorregut: de l’estrena d’“Ennio: Il Maestro” a la investigació d’Oliver Stone sobre JFK, passant per títols com L’acusat, El gran Maurice (The Phantom of the Open), el documental de Jeremy Thomas i un Maigret crepuscular amb Depardieu. A més, debat viu sobre cinema vs. sèries i una recomanació final de la sèrie In My Skin (Filmin). "La música té una força impressionant" — sobre Ennio Morricone "És una absoluta alienació... Hi ha moltes coses que ho són, però les sèries també" — sobre el binge i la serialització BCN Film Fest: peces destacades Ennio: Il Maestro (Giuseppe Tornatore) • Retrat entranyable i extens (gairebé 3 hores) d’Ennio Morricone, que deixa parlar al mestre: sàvia, ofici i clau dramàtica de cada film. • Focus en la trilogia del dòlar (Leone/Eastwood) i el canvi de paradigma musical al western; anècdota de la frustració per l’Oscar de 1986 (H. Hancock) davant “The Mission”. • Idea clau: la música de Morricone interpreta i explica la pel·lícula, no només l’embolcalla. Espejo, Espejo (comèdia d’embolic identitari) • Comèdia coral ambientada en una empresa de perfums que celebra 50 anys; joc de miralls on el reflex revela el jo real vs. el jo imaginat (eco de Dorian Gray). • Tracta la identitat en clau contemporània: rols socials imposats, aparences i autoengany. • Connexions amb Philip K. Dick (memòria/manipulació i poder) i derivada cap a la vigilància i l’actualitat de les escoltes. JFK (documental d’Oliver Stone) • Relectura forense a partir d’arxius desclassificats: desmunta la “bala única”, revisa trajectòries i el film Zapruder; qüestiona la responsabilitat d’Oswald. • Pinta un ecosistema de clavegueres de l’estat (CIA, FBI, poders ocults) i pressuposats muntatges; deixa entreveure paral·lelismes amb altres esdeveniments històrics. • A la roda de premsa: Stone, molt crític amb el complex militar-industrial i l’estratègia geopolítica dels EUA (OTAN cap a l’Est, pressió a Rússia/Xina). Debat encès a taula. L’acusat (Yvan Attal) • Adaptació de Karine Tuil: un cas de violació entre joves on paraula contra paraula sosté un judici llarg i ambigüitat moral deliberada. • Eixos temàtics: classe i privilegis, hipocresia dels principis quan “ens toca”, condemna de classe i dubte constant sobre la veritat dels fets. • Interpretacions de Charlotte Gainsbourg i Ben Attal; film pensat per discutir a la sortida. El gran Maurice (The Phantom of the Open, Craig Roberts) • Biopic en to de comèdia tendra sobre Maurice Flitcroft, obrer que s’infiltra a l’Open de golf sense saber jugar: impostura per perseguir un somni i reconeixement. • Família, caigudes i petits triomfs; aparició de Severiano Ballesteros; to emocional i d’optimisme malgrat l’absurd. Jeremy Thomas: una vida de cine (Mark Cousins) • Road movie de Londres a Cannes amb el productor: 11 pel·lícules curades al festival mostren l’abast del seu segell (de “The Last Emperor” a “The Sheltering Sky”). • Testimonis (Tilda Swinton, Jarmusch) i una idea preciosa: la finestra del cotxe com un traveling permanent — vida i cinema barrejats. Maigret (Patrice Leconte) • Depardieu compon un Maigret crepuscular, cansat i metòdic, dins una França gris-blavosa i nihilista a l’estil Simenon. • Investigació d’una noia desconeguda que destapa la perversió de classe; textura visual gairebé de blanc i negre amb fredor emocional. El Pilar (Ester Casas) • Documental polític sobre mobilització antifranquista (SUC, Assemblea de Catalunya, tancament a Montserrat). Aparicions i agraïments a col·laboradors del programa. Cinema d’art: Napoleó en la història de l’art • Documental presentat per Jeremy Irons: més història que crítica d’art; detalls de l’exili (Elba, Santa Helena) i l’obsessió bibliogràfica (passarel·la cap al projecte inabastat de Kubrick). Debat: cinema vs. sèries • Cinema: experiència acotada i concentrada (90-120’), amb unitat fílmica i espai per a la reflexió. • Sèries: serialització que fidelitza però pot alienar i devorar temps; risc de “viure les sèries i no la vida”. • Matís cultural: la serialització ve de lluny (premsa, Dumas); cal selecció exigent per evitar “veure qualsevol cosa”. • Excepcions celebrades: Band of Brothers com a exemple d’alta factura i immersió històrica. La sèrie recomanada: In My Skin (Filmin) Per què val la pena • Creació d’autoria de Kayleigh Llewellyn (inspirada en experiència personal), amb verisme i una protagonista magnètica (Bethan, interpretada per Gabrielle Creevy). • Temes: salut mental (mare amb trastorn greu), adolescència, mentida com a mecanisme de supervivència, sexualitat no normativa (lesbianisme) tractada amb naturalitat i sense paternalismes. • Estil i arrels: beu del millors tradició britànica (Free Cinema, ecos de Mike Leigh, Frears i Loach). Actors joves en estat de gràcia i guions compactes. • Localització: País de Gal·les (més enllà del clixé Londres/Anglaterra). En 4 punts clau • • Interpretacions naturalistes i consistents. • • Guió dens i creïble; cada personatge té profunditat de llargmetratge. • • Tractament no lacrimogen de la salut mental, però emocionalment potent. • • Disponible a Filmin. Apunts finals i to del programa • To apassionat i crític, amb espurnes d’humor i memòria personal (anècdotes d’estrenes i rodes de premsa). • Avanç: visita de Teresa Enric (productora) al proper programa i possible Chandler a l’horitzó.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

L'actualitat de Sant Just Desvern

En aquesta entrevista, Joana Clavero, professora de dansa als Valls de Saló de la Teneu i representant del grup de Claquer, parla sobre la seva metodologia d'ensenyament i la importància d'incloure tota mena de persones en els grups de dansa

En aquesta conversa, es tracta sobre la diferencia de ballar a l'aire lliure en comparació amb un estudi o teatre, i com s'ha format un grup de persones amb diferents backgrounds per ballar de forma lliure i sense pressió. També s'explora la idea de realitzar un fi de curs en un espai no convencional


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern