Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1417-1440 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 26/4/2022 — Linx: marca esportiva inclusiva creada per alumnat d'FP amb begudes isotòniques, tèxtil i guijab esportiu - episode art
    Entrevistes de la Justa
    10'

    Entrevistes de la Justa del 26/4/2022 — Linx: marca esportiva inclusiva creada per alumnat d'FP amb begudes isotòniques, tèxtil i guijab esportiu

    Resum Context i origen El projecte Linx neix el curs 2020-2021 arran del trasllat del Departament d’Arts Gràfiques de l’Institut Esteve Terrades a l’IFP Antoni Algaró. S’emmarca a la xarxa Impuls FP i s’articula amb la metodologia ABP (Aprenentatge Basat en Projectes), on l’alumnat assumeix un paper actiu i el professorat actua com a guia. "És el futur de la formació professional" (sobre l’ABP) La marca i el catàleg de productes Inspiració en el llince (agilitat, velocitat, actituds pròpies de l’esport). Objectiu: una marca esportiva inclusiva i propera. Productes: Beguda isotònica en dues versions: amb bombolles i sense bombolles. Samarretes tècniques per fer esport o lleure actiu. Guijab esportiu (licra) per a noies musulmanes, dissenyat per ser còmode i transpirable durant la pràctica esportiva. Procés de disseny i identitat visual Metodologia de design thinking: co-creació, aportació d’idees i votacions. Iteracions: 3 propostes fins arribar al disseny final (millora de llegibilitat i impacte). Identitat: paleta taronja i gris. El taronja comunica alegria, entusiasme, originalitat i proximitat social. L’equip ha treballat el logotip, la paleta cromàtica, la línia gràfica i el disseny de llauna/etiqueta. Participació i col·laboracions Implicació de prop de 65 alumnes de 4 cicles formatius. Suports puntuals d’altres cicles de l’IFP Antoni Algaró. Col·laboracions externes: Institut Provençana i Escola del Treball de Granollers. Interlocutors destacats: Elisenda Boldú, Lluís del Castillo, Nicol i Maria. Llançament i comercialització Presentació: avui, dos quarts de cinc (16:30) a l’auditori de l’IFP Antoni Algaró; assistència prevista: 80–100 persones. Inici de vendes el mateix dia. Distribució limitada: dins dels instituts i, potencialment, en algun comerç local. Preus amb petit marge per cobrir costos de prototips i mostres. Tirades aproximades: ~500 unitats de cada beguda i 100–150 samarretes. El producte: la beguda Gust: isotònica de maduixa (tipus Aquarius), amb recepta secreta. Feedback de l’alumnat: "està muy rica". Xarxes i seguiment Actualitzacions a Twitter i Instagram: @linx_esport_brand (segons s’indica a l’entrevista). Idees clau ABP com a motor: l’alumnat lidera el projecte amb el professorat com a mentor. Inclusió i diversitat al centre (guijab esportiu) com a valor diferencial. Co-disseny i validació iterativa del branding i el producte. Llançament real amb vendes controlades i enfoc local per aprendre de mercat.

  • Entrevistes de la Justa del 26/4/2022 — Virse Primavera a l’Ateneu: tres veus locals (Roma, Nerea Cooper, Daniela Fumador), Clara Gispert i el projecte Just Talent - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 26/4/2022 — Virse Primavera a l’Ateneu: tres veus locals (Roma, Nerea Cooper, Daniela Fumador), Clara Gispert i el projecte Just Talent

    Context i objectiu del cicle • El cicle de música Virse va néixer a la primavera de 2021 i es manté amb dues edicions anuals: primavera i tardor (no es preveu edició d’hivern). • Format de proximitat: abans de cada actuació hi ha una entrevista prèvia d’uns 10 minuts per conèixer l’artista (aquesta vegada, conduïda per Núria García de Ràdio Desvern). • Reconeixement del context: hi ha molta oferta cultural i costa omplir sales; el cicle combina noms de renom i talent emergent. "Estic disposat a tornar l’entrada si arribeu al concert i no us agrada, perquè segur que us agradarà." Cartell d’aquesta primavera Tres veus locals (concert inaugural) • Roma (15 anys): filla de Renata Ramos (acadèmia de dansa), alternarà piano i veu (amb el piano de cua de 1909 de l’Ateneu). Veu amb vibrat potent, timbre que recorda lírico/Disney, referents com Aretha Franklin i Frank Sinatra. Moments de pell de gallina. • Nerea Cooper (17 anys): formada al Taller de Músics. Veu dolça i potent, gran presència escènica; va cantar recentment a l’entrega de premis de prosa i poesia a escoles locals. Té temes propis. • Daniela Fumador (22 anys): vista a Mamma Mia, Chippy Night, programes com Dos Veus (finalista) i Eufòria. Comparada amb una "Sílvia Pérez Cruz de Sant Just"; es recomana que explori temes propis. Molta projecció. • Format del concert: cada artista tindrà 20–25 minuts; durada total aproximada 70–75 minuts i possible peça conjunta sorpresa al final. Clara Gispert (segon concert) • Trajectòria extensa, també en format piano bar. Veu potent, amb color d’influència afroamericana, gran carisma i energia sobre l’escenari. • Concert en solitari, amb part del repertori recolzat per piano. Repertori i format • Predomini de versions; en el cas de la Nerea, possible inclusió de composicions pròpies. • Estructura a mida humana i de proximitat, amb entrevista inicial i actuació curta però intensa. Entrades i logística • Entrades a Entràpolis. Primer concert: dissabte a les 19:00; segon concert (Clara Gispert): dissabte 7 de maig, 19:00. • Preus: concert inaugural 10 € (general) / 8 € (socis); Clara Gispert 15 € (general) / 12 € (socis). Preus ajustats al caixet i a l’objectiu de cobrir despeses (no lucratiu). • Sala amb 192 cadires: s’aposta per petits formats per sostenibilitat econòmica. Costos afegits: tècnic de so, possible lloguer tècnic, càtering, cartelleria i difusió. • Antecedents: en cicles anteriors, restriccions d’aforament que van portar a doble sessió (ex. Judit Neddermann). Èxits destacats amb artistes menys conegudes com Clàudia Cabero. Selecció artística i visió • Programació curada per emoció: es trien artistes que commouen i que es vol compartir amb el públic local. • Cartell femení: alineat amb el simbolisme local. Descoberta recent que el logo de l’Ateneu representa Atenea. El nom Virce (topònim romà de la vall de Sant Just, “bressol”) reforça el relat del cicle com a bressol de talent. Talent local i projectes futurs • Projecte Just Talent (amb l’Ajuntament): aparador per a veus locals; es vol recuperar després d’una primera crida amb poca participació (context de Festa Major i dates d’agost). • Impuls al producte propi i als musicals locals: es volen diverses companyies i grups de diferents edats a Sant Just. • Canvi de junta a l’Ateneu i treball en un nou projecte “Objectiu 2030”. Intent no materialitzat d’incloure Atenea Carter (repertori Nina Simone) per qüestió de dates; voluntat de portar Clara Peya a la tardor. Crida final • Conviden el públic a confiar en la proposta i a descobrir artistes emergents de gran nivell. Es reforça la idea de proximitat, qualitat i emoció com a eixos del cicle.

  • La Justa del 26/4/2022 — Meteo Sant Just, portades i actualitat, cicle La Virce, BCE i podologia: el magazín d’avui a La Justa - episode art
    La Justa
    2h 49min

    La Justa del 26/4/2022 — Meteo Sant Just, portades i actualitat, cicle La Virce, BCE i podologia: el magazín d’avui a La Justa

    Resum general del programa La Justa arrenca amb una presentació de la Mireia i el sumari del dia, combinant música i informació local. L’hora informativa inclou el repàs de portades i titulars amb la Lua López, i més endavant, la previsió Meteo Sant Just amb el Carles Rius. S’anuncien entrevistes i continguts de cultura, economia i salut per a les hores següents del magazín. El més destacat • Previsió meteorològica local (Carles Rius): preferència pel model europeu GEM davant del GFS; sol i estabilitat a Sant Just amb màximes de 19–21 °C; cap de setmana esplèndid per a activitats a l’aire lliure; sense pluges a Sant Just fins, com a mínim, el 6 de maig. • Portades i actualitat: èxit científic amb un fàrmac que “desbloqueja” cèl·lules mare de tumors; querella admesa arran de la denúncia d’un fons d’inversió; a França, després del triomf de Macron, s’obre la batalla de les legislatives; balanç dels danys per les pluges de Sant Jordi. • Agenda cultural i social: cicle de concerts La Virce (3a edició) amb joves veus i tancament amb Clara Gisbert; projecte d’emprenedoria Links Sport Brand (beguda isotònica) d’alumnes d’FP; economia amb Rafael Osorio (pujada de tipus del BCE); salut del peu amb Teresa Montero (prevenció d’onicomicosi i dermatomicosi). "Ara ja pica de veritat." — Recordatori del Carles Rius sobre la protecció solar malgrat ser abril. Notícies i portades Titulars clau repassats • Recerca mèdica: desenvolupament d’un fàrmac capaç de “desbloquejar” les cèl·lules mare tumorals. • Judicial i economia: querella admesa a l’Audiència després de la denúncia d’un fons d’inversió. • Internacional (França): el triomf de Macron obre una nova fase de legislatives al juny. • Cultura i societat (Sant Jordi): jornada passada per aigua; llibreters reporten danys importants per la pluja. Previsió del temps (Meteo Sant Just) Models i tendència • Comparativa de models: el GEM (europeu) està més encertat darrerament que el GFS (americà); moltes apps populars beuen del GFS i poden sobreestimar núvols i pluja. • Situació sinòptica: depressió que entra per Galícia, baixa cap a Lisboa i se’n va cap als Jazires/Marroc; Catalunya queda al marge. Pronòstic local • Dimarts: sol a dojo, algun núvol de tarda; màximes 20–21 °C; mínimes 10–12 °C. • Dimecres: sol amb més núvols al sud (Tarragona i sud de Lleida); nit una mica més tapada. • Dijous: núvols a primera hora, tarda més oberta. • Divendres i dissabte: domini del sol; Festa de la Dansa (Mas Lluí) i Mitja d’Esvern amb molt bon temps per fer esport (ni calor alta ni fred). • Diumenge: una mica més variable; dilluns: més núvols i lleu baixada tèrmica. • Pluges: a Sant Just, res fins almenys el 6 de maig; sí a interior i muntanya (tempestes de tarda al Montseny, Garrotxa, Berguedà, etc.). • Salut: atenció al sol — protecció solar recomanada tot i ser abril. Agenda i cultura Música i programació • Interludi musical amb Elton John & Kiki Dee — “Don’t Go Breaking My Heart” abans del bloc informatiu. • Identificatius d’emissora: «Ràdio TASPERT 98.1». Entrevistes i espais anunciats • Cicle La Virce: conversa prevista amb Lluís Terrés (coordinador) sobre la 3a edició, amb joves veus i tancament amb Clara Gisbert. • Links Sport Brand: projecte d’FP (Institut Antoni Algueró i Institut Esteve Terrades) amb una beguda isotònica com a producte estrella. • Economia: amb Rafael Osorio, focus en la pujada de tipus del BCE i l’impacte en l’economia domèstica. • Salut (Podologia): amb Teresa Montero (Clínica a Pl. Maragall, 2): prevenció d’onicomicosi i dermatomicosi.

  • M de Música del 25/4/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 25/4/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 25/4/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 25/4/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • #56 - Entrevistes de La Rambla del 25/4/2022 — Beneficis físics i mentals de les danses - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    14'

    #56 - Entrevistes de La Rambla del 25/4/2022 — Beneficis físics i mentals de les danses

    En aquesta conversa es discuteixen els beneficis que aporten les danses tant a nivell físic com mental. Es destaca que l'activitat física i la concentració requerida durant les danses poden ser gratificants i proporcionar una sensació de benestar. També s'explora la idea de les danses com una forma de meditació en moviment, en la qual es pot estar present i dedicar temps a un mateix. A més, es menciona la importància del respecte al grup en les danses com a valor que es vol transmetre als alumnes

  • #55 - Entrevistes de La Rambla del 25/4/2022 — Entrevista al grup de ball Raquel Rubiales en el Dia Mundial de la Dansa - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    10'

    #55 - Entrevistes de La Rambla del 25/4/2022 — Entrevista al grup de ball Raquel Rubiales en el Dia Mundial de la Dansa

    En aquesta entrevista, Raquel Rubiales, directora del grup de ball Raquel Rubiales, ens parla de l'evolució del grup ao llarg dels seus 10 anys d'existència, la seva unió com a grup, els estils de dansa que s'ensenyen i la demanda de cada un d'ells, l'impacte de la pandèmia en el grup i les exhibicions que fan al llarg del curs. També destaca la importància de la dansa com a forma d'evasió i expressió, així com els beneficis físics i mentals que aporta

  • Entrevistes de la Justa del 25/4/2022 — Del neguit a la calma: gestió de les emocions, relaxació i salut mental comunitària al Baix Llobregat - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 25/4/2022 — Del neguit a la calma: gestió de les emocions, relaxació i salut mental comunitària al Baix Llobregat

    Visió general Entrevista amb Conxita Safon (responsable del taller de gestió de les emocions) i Jaume Vidal (president de l’Associació Salut Mental Baix Llobregat) sobre un taller pràctic basat en tècniques de relaxació per aprendre a gestionar emocions com la por, la culpa, l’autoexigència i el perfeccionisme. També s’aborden els beneficis fisiològics de la relaxació, el rol dels petits grups, l’impacte de la pandèmia en la salut mental i la logística d’inscripcions. Punts clau Taller pràctic i progressiu (7 sessions quinzenals) per entrenar la regulació emocional amb relaxació guiada. Enfoc centrat en acceptar, observar i reorientar l’emoció (no en lluitar-hi en contra). La por es treballa des de l’estimació i el respecte a un mateix (autocompassió), no des del valor o la confrontació. Beneficis de la pràctica regular: menys activació del sistema d’estrès, millor respiració, millor son i reducció de tensions físiques. Grups reduïts (actualment 7 persones) per acompanyament personalitzat i espai d’expressió segur. Demanda creixent postpandèmia per estrès, ansietat i incerteses. Temes principals 1) Taller de gestió de les emocions: objectius i metodologia • Taller de 7 sessions quinzenals fins al 18 de juliol, amb un format molt pràctic. • Eina principal: tècniques de relaxació àmpliament utilitzades en psicologia. • Objectiu central: no només entendre d’on venen les emocions, sinó com modificar la resposta emocional per viure amb menys ansietat i estrès. 2) Acceptació emocional i treball de la por, la culpa i el perfeccionisme • Es prioritza no boicotejar la pròpia emoció: observar-la sense crítica ni rebuig. • Aprendre a estar amb l’emoció en un estat de calma facilita una resposta més amable i eficaç. • La por es desactiva anant cap a l’estimació i el respecte a un mateix (autocompassió), no pas “lluitant” amb ella. "Lluitar contra la por no té sentit. És una batalla perduda. Però, en canvi, anar cap a l’estimació... i la por se’n va." • Es treballen també emocions i patrons habituals: culpa, baixa autoestima, autocrítica dura i perfeccionisme desbocat. 3) Beneficis fisiològics de la relaxació i hàbits de pràctica • La pràctica regular (idealment 10 minuts, 2-3 cops/dia) redueix l’activació del sistema nerviós simpàtic (estrès) i activa el parasimàtic (calma). • Millora de la respiració (de superficial a més diafragmàtica), amb millor oxigenació i impacte positiu en cansament i tensions. • Millor son (descans, regeneració i processament de la informació). • Dinàmica de suport: pràctiques gravades compartides per WhatsApp per facilitar la constància. 4) Grup, comunitat i accés a l’associació • L’Associació Salut Mental Baix Llobregat ofereix espais grupals i tallers per a persones en primera persona i familiars: compartir experiències i fer camí conjunt. • Grups petits per atenció personalitzada i per adaptar el procés a cada participant. • Vocació de ser servei públic i accessible; es pot participar i, si es vol, fer-se soci amb una quota mòdic. 5) Impacte de la pandèmia • Augment de angoixes, pors, inseguretats i incerteses arrel del confinament prolongat i la manca d’activitat significativa. 6) Reaprendre la calma: memòria emocional • La calma no desapareix: es pot reconstruir i recordar amb la pràctica, connectant sovint amb records d’infantesa i moments de serenor. "Tornar a recuperar aquesta calma... no ha desaparegut mai." 7) Informació pràctica d’inscripció • Sessions: dimecres, 9:30–11:00 (han començat avui; encara hi ha alguna plaça). • Programa acumulatiu: millor incorporar-se aviat; perdre una sessió no és crític, però no és recomanable començar tard. • Contacte: telèfons facilitats a l’emissió (Associació i Conxita), web: salutmentalbasllobregat.org, i Facebook/WhatsApp per vies immediates. Per què importa Proposa una via concreta, entrenable i assequible per millorar el benestar emocional. Combina ciència del cos (autonomia del sistema nerviós i respiració) amb educació emocional (acceptació, autocompassió). Reforça el teixit comunitari amb grups petits i acompanyament respectuós.

  • La Justa del 25/4/2022 — Agenda del dia: Taller d’emocions a les escoles, 25è del Casal de Joves, Centre d’Estudis Sant Justencs i tertúlia esportiva - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 25/4/2022 — Agenda del dia: Taller d’emocions a les escoles, 25è del Casal de Joves, Centre d’Estudis Sant Justencs i tertúlia esportiva

    Resum general En aquest fragment del programa, el/la locutor/a fa una presentació de l’agenda del dia i anuncia les entrevistes i seccions que arribaran a la segona i tercera hora. Encara no s’escolten les converses principals; només hi ha la planificació, una transició musical i un espot de servei públic. A partir d’aquí, el fitxer incorpora un tram llarg amb repeticions de “Bona nit” sense contingut informatiu. "Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi." (Espot Voluntariat per la Llengua) El més important Taller de gestió de les emocions a les escoles (avui) amb Conxita Font Fuertes: es comenta què s’hi tractarà. 25è aniversari del Casal de Joves: sopar gratuït per a persones vinculades (divendres 29 d’abril, 20:00), acte privat amb invitació. Actualitat del Centre d’Estudis Sant Justencs amb Maria Quintana: balanç de la carpa a Can Ginestà per Sant Jordi. Tertúlia esportiva de dilluns per tancar el programa. Temes principals anunciats (encara no emesos en aquest tall) • Gestió de les emocions a l’escola: objectius del taller, dinàmiques i impacte educatiu. • Casal de Joves – 25 anys: commemoració, comunitat i format de la celebració (acte privat amb invitació). • Centre d’Estudis Sant Justencs: activitats de Sant Jordi, participació ciutadana i crònica local. • Esports: anàlisi i debat amb tertulians habituals. Moments destacats i marques de temps • 00:00–01:10 aprox. – Repeticions “Fins demà!”: obertura confusa, sense contingut. • 01:11–02:31 (71–151) – Agenda del programa: anuncis de la 2a i 3a hora i la tertúlia esportiva. • 02:51–03:02 (171–182) – Transició musical i avís de pausa publicitària. • 03:03–03:20 (183–200) – Espot “Voluntariat per la Llengua”. • 03:26–03:38 (206–218) – Fragment incoherent/multilingüe (paraules inconnexes i lletra d’una cançó). • 03:42–+ (222–10210) – Repetició de “Bona nit” prolongada, sense contingut. Notes Les entrevistes i seccions anunciades no apareixen en el fragment facilitat; per això, les seccions amb marques de temps reflecteixen l’agenda i la publicitat que sí s’escolten. Quan s’emeti el contingut real (2a/3a hora), caldrà afegir-ne les seves marques de temps corresponents.

  • Club Alternatiu del 22/4/2022 - episode art
    Club Alternatiu

    Club Alternatiu del 22/4/2022

    Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/4/2022 — De l’enginyeria i la televisió a la novel·la negra: Lluís Campó i Vidal, Cornellà i "Robatori al Museu Dalí" amb l’Alexia Hurtado - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/4/2022 — De l’enginyeria i la televisió a la novel·la negra: Lluís Campó i Vidal, Cornellà i "Robatori al Museu Dalí" amb l’Alexia Hurtado

    Context i fil conductor En aquest episodi, el presentador conversa amb Lluís Campó i Vidal sobre una trajectòria que transita de l’enginyeria i la consultoria televisiva a l’escriptura de novel·la negra. El programa combina records d’infantesa a Cornellà, una carrera sòlida al món audiovisual i la creació d’un personatge femení potent: Alexia Hurtado, inspectora dels Mossos d’Esquadra i protagonista de la sèrie que s’inicia amb Robatori al Museu Dalí. Trajectòria professional i vital Origen i infantesa: neix a Camporrells (Osca) i emigra de petit amb la família a Cornellà (Baix Llobregat), en un barri obrer amb forta solidaritat i records d’inundacions del Llobregat. Formació i carrera: enginyer a ICL i DEC; anys 90 a RTVE (assessor de programes), direcció a Economia i Estratègies i Waterhouse, projectes a Antena 3 (internacional i TV digital) i Cable y Antena; participació en Canal Satèl·lit Digital; fundador i president de Telenium (1998–2016) i actual president d’Universal Televisió. Gestió del temps: aposta pel teletreball i evita desplaçaments innecessaris; prescindeix del consum de futbol (tot i el vincle amb l’SD Huesca) per guanyar hores productives. Germans Campo Vidal: comunicació i vocació Bifurcació de camins: Lluís s’endinsa en la tecnologia i la informàtica; el seu germà Manuel, tot i enginyer tècnic, segueix la vocació periodística (amb anècdotes primerenques de cròniques esportives al barri i la revista El Carrilet). Sembrat d’escriptura: Lluís escriu textos socials/polítics, col·labora en revistes locals i practica el relat oral amb contes nocturns per a la seva filla. Del guió a la novel·la: la gènesi de "Robatori al Museu Dalí" Aprenentatge de guió: curs a l’SGAE i aproximació al format TV Movie. Drets d’autor: percep riscos de circulació de guions i decideix protegir la idea escrivint una novel·la. Espurna creativa: a la Costa Brava, fart d’acompanyar visites recurrents al Museu Dalí (Figueres), imagina un robatori com a motor narratiu. "La novel·la és l’estriptis d’un somni que tu has tingut i que poses en comú amb l’altra gent." Alexia Hurtado: una protagonista alfa Perfil: filla d’immigrants extremenys, estudia psicologia, perfecciona l’anglès a Miami i col·labora amb la policia local abans d’ingressar als Mossos. Escala fins a inspectora cap d’investigació criminal. Missatge clau: personatge construït a partir de trets reals de diverses dones; defensa de la meritocràcia femenina i la lluita extra que sovint han de fer per assolir posicions de lideratge. Cita inspiradora: "L’home del futur serà una dona" (Mitterrand) • Lluís hi subscriu i remarca experiències professionals excel·lents amb dones col·legues i l’audiència lectora majoritàriament femenina. Recepció i impacte Lectors i edició: remit de capítols a una vintena de persones; responen sobretot lectores amb comentaris detallats. Anècdota d’un amic que, amb poca sensibilitat, compara amb Graham Greene. Institucions: una comissària dels Mossos (Cristina Manresa) s’interessa per l’autor i l’obra; el Museu Dalí acull la presentació i ven la novel·la a la seva botiga. Sant Jordi: anunci de signatures a la Font de Canaletes. Gènere i referents: la novel·la negra mediterrània Per què intriga/negra: és una via per comunicar idees socials i polítiques a través de la ficció. Referents europeus: Simenon (Maigret), Camilleri (Montalbano), Donna Leon (Brunetti), Philip Kerr (Bernie Gunther), i la tradició de novel·la negra mediterrània on la gastronomia (p. ex. suquet de peix) i el context social tenen pes; contrast amb l’escandinava, més freda i continguda. Detectius dones: comparació amb Miss Marple i Petra Delicado; discussió lingüística sobre l’ús de "detectiu" en femení. La sèrie d’Alexia: 4 títols, 4 temes Robatori al Museu Dalí: eix temàtic en l’art i el món museístic. Barcelona Zona Zero: crítica a l’especulació immobiliària. Alexia i els magnats de la comunicació: immersió en els grans grups mediàtics i els seus poders. La tablet màgica: tecnologia, futur i transformació digital. Notes finals Pausa musical amb "What a Wonderful World" i parèntesi sobre Tom Jones vs. Engelbert Humperdinck. Tancament amb repeticions d’"Bona nit" i crida implícita a l’audiència per la diada de Sant Jordi. Punts forts de l’episodi • Evolució professional: de l’enginyeria i la televisió a la literatura. • Empoderament femení: personatge d’Alexia Hurtado com a emblema. • Gènere i societat: la novel·la negra com a vehicle d’idees. • Arrelament vital: Cornellà, immigració i memòria obrera. • Connexió cultural: Museu Dalí i tradició mediterrània.

  • Entrevistes de la Justa del 22/4/2022 — Sororitat i creativitat al taller d’escriptura per a dones: mètode, Premi Delta i continuïtat a l’octubre - episode art
    Entrevistes de la Justa
    39'

    Entrevistes de la Justa del 22/4/2022 — Sororitat i creativitat al taller d’escriptura per a dones: mètode, Premi Delta i continuïtat a l’octubre

    Panorama general Entrevista a Mónica Lilian Canom sobre el taller d’escriptura de narrativa per a dones celebrat a Can Ginestà (Sala Isidore Cònsul). El curs, vinculat al Premi de Novel·la Delta, ha combinat tècnica narrativa i escriptura creativa per generar un espai de sororitat, aprenentatge entre iguals i continuïtat creativa que es preveu ampliar a l’octubre. "Se ha creado un clima muy íntimo y de mucha sororidad" Objectius i continguts del taller Enfocament pedagògic • Base de la novel·la: narrador, punt de vista, estructura, ubicació. • Connexió amb el Premi de Novel·la Delta per orientar projectes amb ambició literària. • Doble capes: tècnica narrativa + escriptura expressiva per obrir la imaginació. Metodologia pràctica • A cada sessió: presentació d’una tècnica i escriptura en classe. • Lectura en 25 minuts i feedback coral per multiplicar mirades i aprenentatges. • Dos exercicis per trobada; relectura i ampliació a casa per consolidar hàbits. "En 25 minutos el trabajo pueda ser leído... y aprender de los distintos enfoques" Resultats i dinàmica de grup Participació i compromís • Alta implicació de les assistents; convivència de perfils novells i amb experiència. • Intercanvi enriquidor: les més experimentades orienten; les noves aporten mirades fresques. • Èxit atribuït a la disposició de les participants i a una dinàmica acurada. Clima i benestar • Espai només per a dones que afavoreix confiança i intimitat. • La sororitat facilita compartir textos sensibles i donar-se permís per crear. • L’escriptura com a canal de gestió emocional i descoberta personal (diaris, escriptura íntima). Continuïtat i projecció • Possibilitat real de futures obres si es manté la continuïtat creativa. "El ideal... sería producir una publicación independiente" • Confirmada segona part a l’octubre (detalls logístics per definir). • Voluntat de mantenir xarxa fins a l’inici del nou tram per no perdre el ritme. Referents i impacte • Exemples d’èxit vinculats al Delta: Eva Garrigosa i altres guanyadores procedents de tallers. • Diverses alumnes han publicat de forma independent. • Es destaca la fortalesa creativa de les dones i la seva capacitat per viure el present i transformar-lo en obra. Logística i organització • Curs de 12 hores (6 sessions de 2 h), grups reduïts per millorar la qualitat del feedback. • Demanda alta: llista d’espera i previsió de créixer si el context sanitari ho permet. • Diversitat del grup com a motor d’aprenentatge i enriquiment mutu. • Ús de jocs i avantguardes combinats amb tècnica per assegurar la producció, sobretot a l’inici. Cloenda • Tancament amb bons desitjos per Sant Jordi i agraïments a la difusió d’aquest espai cultural.

  • Entrevistes de la Justa del 22/4/2022 — Sardanes a Sant Just: curts i llargs, comptar i repartir, cobla i relleu generacional - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 22/4/2022 — Sardanes a Sant Just: curts i llargs, comptar i repartir, cobla i relleu generacional

    Context i convidada Ballada anunciada a Can Ginestà i conversa amb Maria Teresa Cots, exmonitora i expresidenta de l’Agrupació Sardanista de Sant Just, sobre la tradició de les sardanes, la tècnica de comptar i repartir, i els reptes de relleu generacional i difusió. "La sardana es consisteix en els curts i els llars" Punts clau • Convidada: Maria Teresa Cots, amb dècades d’experiència com a monitora i gestora de l’entitat local. • Anunci: ballada de sardanes prevista a l’aire lliure (condicionada pel temps) a Can Ginestà. • Eix central: com s’estructura una sardana (curts i llargs), com es fa el repartiment i per què cal algú que compti i dirigeixi la rotllana. Estructura de la sardana: curts, llargs i repartiment La tècnica bàsica • La sardana alterna curts (braços avall) i llargs (braços enlaire). • Una persona a la rotllana fa de comptador/a: escolta la cobla, identifica l’entrada de curts/llargs i indica el repartiment (ex.: “2 i seguit”, “3 i seguit”). "La gent sap ballar, però no sap comptar i repartir" Anàlisi i tirades • Les primeres dues tirades de curts i llargs són d’“anàlisi”: serveixen per deduir la tirada (ex.: 33, 35 als curts; 75, 77 als llargs) i planificar el repartiment final. • Regles pràctiques: als curts, si el total és senar, l’acabament sol ser “...3”; si és parell, acaba “...2”. Als llargs, els acabaments acostumen a ser combinacions “2-3”, “2-2-1-3”, “3-2-1-3”, etc. Preparació prèvia • Balladors avesats consulten el programa i, si cal, busquen la informació (Google) sobre la sardana concreta (ex.: “La Pastoreta”), sabent on “salta” i quins compassos té cada tirada, per facilitar el recompte en directe. Pràctica, etiqueta i inclusió a la rotllana Com s’entra i s’organitza • Les bosses/jaquetes se solen deixar al mig per comoditat. • Cal respectar el costat correcte d’entrada i el ritme del grup. Cultura del respecte • Es demana tolerància amb qui aprèn: hi ha balladors que s’irriten si algú inexpert se’ls posa al costat, però l’actitud correcta és ajudar i integrar. "Si ningú engega la rotllana, la gent no s’hi pot afegir" • Experiències negatives (estirabots) poden desanimar novells; cal amabilitat per preservar la tradició. Ensenyament i comunitat Cursets i formació • A Sant Just es van fer cursets durant 30 anys (gener-febrer, 2 h/setmana). Aprendre bé requereix hores i constància: en 2 hores d’una ballada no s’assimila el sistema sencer. • Orgull local: una exalumna balla en colla de competició (vestuari tradicional, concursos), mostra del camí formatiu possible. Proposta d’un cercle per a debutants • Una oient (Marta) proposa un cercle d’ensenyament simultani a la ballada per facilitar l’entrada als novells. • Valoració: la idea és bona, però exigeix monitors dedicats i renunciar a ballar en aquells pocs dies de l’any; possible en franges breus o programant cursets puntuals si hi ha grup interessat. "Això no s’aprèn en dues hores... s’ha de matxacar i matxacar" Vida associativa, joventut i difusió Agrupació Sardanista de Sant Just • Fundada cap al 1986 arran d’un curset; 30 anys d’activitat (ballades i concerts). • Dificultat de relleu generacional i burocràcia van portar a traspassar l’activitat a l’Ajuntament; conseqüència: menys ballades (d’una desena/any a ~3/any) i impacte de la pandèmia. Jovent i mitjans • La sardana pateix de modes i menor visibilitat mediàtica (comparada amb castellers). • El jovent en edat d’estudi o formació sovint té menys temps per a assaigs i compromisos setmanals. Música de cobla i patrimoni Cobla, instruments i estils • Gaudi musical: obligades de flabiol o tenora, peces de ball i de concert (més pausades). • Hi ha milers de composicions; algunes cobles han plegat per la crisi/pandèmia, però escoles de música formen nous intèrprets de cobla. Compromís del músic • Tocar en cobla implica caps de setmana i festius; cal vocació per la regularitat d’actuacions. Cloenda • Esperança que el temps acompanyi la ballada a Can Ginestà i crida a participar i aprendre. • La convidada ofereix disponibilitat per organitzar classes si es forma un grup interessat (contacte compartit per antena).