Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2185-2208 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 13/1/2022 — Dia Mundial contra la Depressió: símptomes, prevenció, tractaments i impacte de la pandèmia — conversa amb l’Anna Plaza - episode art
    Entrevistes de la Justa
    21'

    Entrevistes de la Justa del 13/1/2022 — Dia Mundial contra la Depressió: símptomes, prevenció, tractaments i impacte de la pandèmia — conversa amb l’Anna Plaza

    Resum de la conversa Context i presentació En motiu del Dia Mundial contra la Depressió (13 de gener), la psiquiatra Anna Plaza —coordinadora del programa d’intervenció en crisi i prevenció del suïcidi— aborda què és la depressió, com es manifesta, com prevenir-la i tractar-la, i l’impacte de la pandèmia. "La depressió és una malaltia i no un caprici" Què és la depressió i a qui afecta Malaltia multifactorial: components biològics, psicològics i socials. Prevalença a Espanya: prop de 6 milions de persones; ~9% d’homes i >16% de dones. Impacte: segona causa de discapacitat al món i segona causa de baixa laboral a Espanya. Símptomes clau Ànim deprimit i pèrdua de plaer (anhedònia). Fatiga i dificultat per iniciar activitats (ex.: costa aixecar-se al matí). Pensaments negatius i atribucions pessimistes. Insomni (inicial o de manteniment) i irritabilitat. Sovint s’associa ansietat. En formes moderades/greus: idees de mort o suïcidi. "Un 70% de les persones que s’han suïcidat presentaven símptomes de depressió" Risc de suïcidi: en depressió greu, >20% per sobre de la població general. Prevenció i detecció precoç Sensibilització social: reconèixer que és una malaltia, validar els sentiments i escoltar sense minimitzar. Formació: metges de primària i agents comunitaris (escoles, oci, empreses) per a la detecció precoç. Grups de risc: joves, gent gran i dones. Circuit assistencial: iniciar-se a atenció primària i derivar a salut mental o psicologia segons severitat. Tractament: psicologia i farmacologia Antidepressius: eficàcia global >60–70%, però amb latència de 15 dies a 3 setmanes. Psicoteràpia: clau en casos lleus i com a complement en moderats/greus (estratègies d’afrontament). En depressions resistents, explorar canvis de fàrmac o combinacions (perfils diferents). "Més del 80% de les depressions es recuperen totalment" Recurrència: haver-ne patit una episodis augmenta el risc de repetició (1 → més risc; 2 → encara més risc). Impacte de la COVID-19 Increment d’ansietat i símptomes depressius per l’estrès sostingut i la incertesa. Professionals sanitaris: col·lectiu especialment afectat (estrès laboral i emocional molt elevat). Recursos específics: dispositius interns als hospitals i la Clínica Galatea (atenció confidencial a sanitaris). Factors de risc i context vital Gènere (ser dona), vulnerabilitat genètica i traumes en infància/adolescència (abusos o maltractaments) incrementen el risc. Esdeveniments vitals estressants (duel per pèrdua d’éssers estimats, feina, malaltia crònica) poden precipitar episodis. Tendències i expectatives generacionals Ja hi havia augment en les dues últimes dècades. Expectatives irreals de felicitat contínua i la possibilitat que la generació de 20–30 anys no superi el nivell de vida dels pares contribueixen a la desesperança i la tristesa. "La desesperança és un símptoma nuclear: no veure sortida ni en el present ni en el futur" Missatges clau Reconeixement i validació: essencials per acompanyar qui pateix. Demana ajuda aviat: la detecció precoç millora el pronòstic. Tractament funciona: combinació de psicoteràpia i, si cal, psicofàrmacs; alternatives en casos resistents. Cuidar els que cuiden: via recursos específics per al personal sanitari.

  • Entrevistes de la Justa del 13/1/2022 — Sigues Original (7a mostra): 41 artistes, format 11×26, art accessible per Nadal i el centenari de Guillem Viladot - episode art
    Entrevistes de la Justa
    1h 26min

    Entrevistes de la Justa del 13/1/2022 — Sigues Original (7a mostra): 41 artistes, format 11×26, art accessible per Nadal i el centenari de Guillem Viladot

    Resum general Entrevista amb Carme Malaret i Laura Baringo (Espai de Lliure Creació) sobre la 7a mostra “Sigues Original”, una proposta nadalenca d’obra recent en petit format, i sobre el suport al centenari del poeta visual Guillem Viladot. Temes principals • Valoració de la mostra: resposta molt positiva amb 41 artistes i nova fornada de participants. • Format i renovació: peces de 11×26 cm (vertical, horitzontal, pla o volum); cada any es canvien les mides per forçar obra nova i evitar repeticions. • Curadoria i muntatge: criteris de línia d’ulls i decalatge per crear nuclis propis per a cada artista; respecte i equitat en la col·locació. • Difusió i vendes: impuls a Instagram com a galeria digital; 20–25% d’obres venudes; preu màxim 300 € per democratitzar l’art i fomentar els regals culturals. • Filosofia “Sigues Original”: interpel·lació al públic comprador per regalar art (ventall 50–300 €) i trencar la rutina de regals convencionals. • Preus i valoració: el preu el fixa l’artista (amb límit superior); equilibri entre caché, temps invertit, materials i relació amb galeries. • Experiència del visitant: atenció personalitzada, pedagogia i descoberta d’artistes; creació d’una comunitat/família al voltant de l’espai. • Properes passes: preparatius de la pròxima edició (comunicació de mides abans de l’estiu; lliuraments fins a últim moment). • Centenari Guillem Viladot: adhesió al manifest i programació de poesia concreta a l’espai al setembre, en diàleg amb la retrospectiva a Espai Volart (Fundació Vila Casas) i la tasca de la Fundació Lo Pardal (Agramunt). Punts clau (claus en negreta) Valoració i participació • 41 artistes i força noves incorporacions: bona resposta malgrat la incertesa. • Públic satisfet i bones crítiques; voluntat d’atreure encara més visitants. Format, obra nova i diversitat • Format fix 11×26 cm: garants d’obra recent i de reinventar disciplines. • Diversitat de llenguatges: pintura, fotografia, tapís, vidre, etc. Algunes peces arribaren “calentes”, acabades poc abans d’inaugurar. Curadoria i muntatge • Muntatge amb línia d’ulls i decalatge per donar espai propi a cada artista i evitar barreges confuses. • Totes les peces es tracten amb respecte i equitat, independentment de preferències personals. Difusió, vendes i accés • Impuls a xarxes (Instagram) durant i després de la pandèmia com a aparador i via de contacte amb compradors. • Vendes: 20–25%; èmfasi en la funció pedagògica i de mediació amb el públic. • Preus limitats a 300 € i ventall des de 50 €: aposta per la democratització de l’art i el regal cultural. Preus i criteris de valor • El preu el posa l’artista (dins del límit), tenint en compte trajectòria, materials i temps. • Alguns artistes amb caché alt ajusten preus per participar i ser accessibles; d’altres declinen si el valor supera el límit. Experiència i comunitat • L’espai ofereix mediació personalitzada: context d’obra i artista, i descoberta de nous noms. • Es consolida una comunitat que torna any rere any i planifica regals d’art. Properes edicions • Planificació en trams trimestrals; comunicació de mides abans de l’estiu per facilitar la producció. • Sovint hi ha lliuraments d’última hora (dinàmica prevista i assumida). Centenari Guillem Viladot • Adhesió al manifest; al setembre, poesia concreta de Viladot a l’espai, amb Pau Minguet com a guia i nexe amb Lo Pardal. • Reflexió sobre la perifèria cultural i la necessitat de visibilitzar creadors més enllà de la metròpoli. Cites destacades “L’art és una manera de traspassar emocions i fer regals.” “Sigues original… tu: canvia la teva manera de pensar el regal.” “Totes les peces les tractem amb molt de respecte i els busquem el lloc més adequat.” Conceptes clau • Curadoria • Democratització de l’art • Poesia concreta • Petit format • Mediació cultural • Perifèria cultural

  • La Justa del 13/1/2022 — Sant Just avui: detenció d’un vehicle robat, motos elèctriques compartides (AMB), nou mapa de Collserola i portades d’El Periódico (Covid i Barça-Madrid) - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 13/1/2022 — Sant Just avui: detenció d’un vehicle robat, motos elèctriques compartides (AMB), nou mapa de Collserola i portades d’El Periódico (Covid i Barça-Madrid)

    Resum executiu Magazín local amb focus en actualitat de Sant Just Desvern. El tram inclou el sumari del dia, una ronda de notícies municipals i un repàs de portades (amb èmfasi en El Periódico). També hi ha interludis musicals i una falca institucional. "Catalunya redueix a la meitat els tràmits de baixes per Covid" (titular destacat d’El Periódico) El que realment es tracta en aquest tram del podcast Notícia 1 — Seguretat ciutadana (Sant Just / Esplugues): • Detingut el conductor d’un vehicle robat gràcies a càmeres lectores de matrícules. • L’individu estava relacionat amb robatoris i atracaments a benzineres amb arma de foc. • La persecució acaba amb la detenció a Esplugues de Llobregat. Notícia 2 — Mobilitat metropolitana (AMB): • L’AMB analitza la viabilitat d’un servei metropolità de moto elèctrica compartida. • Objectius: marc estable de diàleg tècnic, identificació de qüestions clau i regulació de llicències per a una gestió òptima i sostenible. • Dades actuals: 10 operadors a Barcelona (6.040 llicències), la meitat dona servei a altres municipis. Notícia 3 — Natura i lleure (Collserola): • Publicat un nou mapa-guia del Parc Natural de la Serra de Collserola amb prop de 400 km de pistes i corriols. • Promou l’accés en transport públic i recull bones pràctiques de visita. • Disponible en paper i versió digital/interactive a la web del parc. Portades dels diaris — El Periódico (selecció): • Covid-19: Catalunya agilitza les baixes; debat sobre el pas de pandèmia a endèmia que Espanya vol impulsar a la UE. • Guia per a pares: protocols i passos a les escoles. • Esports: Barça 2–3 Madrid (Supercopa); el Barça dona símptomes de millora (gol de Luuk de Jong). • Política: Aragonès desafia l’Estat a “atrevir-se a guanyar un referèndum”. • Barcelona: inseguretat i neteja, principals preocupacions ciutadanes. • Mitjans: Javier Moll (Premsa Ibérica) — “la nostra meta és ser els millors”. • Cultura: Raphael s’obre en canal a Movistar Plus (60 anys de carrera). Temes anunciats per a hores posteriors (encara no tractats en aquest tall) Cultura local: Valoració de la 7a edició de la mostra Sigues Original a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (format 11×26 cm; prop de 100 obres; preus 30–300 €). Salut mental (13 de gener, Dia Mundial contra la Depressió): Conversa amb la psiquiatra Anna Plaza sobre xifres i riscos postpandèmia. Tendències digitals 2022: Amb Vanessa Montserrat, les xarxes socials que “triomfaran” aquest any. Meteo i ambient S’assenyalen temperatures molt baixes i gebre a Collserola a primera hora; recordatori del hashtag #MeteoSantJust. Música i falques Obertura musical amb re-interpretació de Bittersweet Symphony (Gamper & Dadoni amb Emily Roberts). Interludi: Heaven d’Avicii. Fons notícies: No Room de Nana Adjoa. Tancament de bloc: Elton John — I’m Still Standing. Falca institucional 012: recursos per a dones (atenció psicològica i assessorament jurídic gratuït). Idees clau Tecnologia al servei de la seguretat: les càmeres lectores de matrícules resulten decisives en una detenció. Mobilitat compartida: l’AMB busca regular i ordenar el servei de moto elèctrica compartida per a una metròpolis més sostenible. Patrimoni natural: el nou mapa-guia de Collserola facilita un ús responsable i accessible del parc. Actualitat Covid: es consoliden mesures per agilitzar tràmits i s’obre el debat endèmia a escala europea.

  • Empanada Cultural del 12/1/2022 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 12/1/2022 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

    Visió general Un episodi vibrant i polifònic d’Empanar Cultural que gira entorn de la neurosi com a fil conductor: des d’un sketch inicial de monòleg interior a una anàlisi entusiasta de la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), un viatge per l’expressionisme alemany culminat amb El crit de Munch, i una immersió en la distopia periodística del còmic Transmetropolitan de Warren Ellis. "La mediocridad es aburrida... El delirio, la neurosis, eso es muchísimo más interesante y provechoso." Bloc 1 — Cinesèries: Doctor Portuondo (Filmin) Per què importa Primera sèrie original de Filmin (6x25’), dirigida per Carlo Padial, amb to de post-humor i referències a Woody Allen. Basada en el llibre homònim i en les teràpies reals de Padial amb el psicoanalista cubà Dr. Juan Antonio Portuondo (Barcelona, finals 60s–2005). Un retrat intel·ligent i divertit de la neurosi contemporània: obsessió, autoanàlisi i la paradoxa del psicoanàlisi. Punts clau Portuondo, figura colossal: psicologia clínica, psicoteràpia, psicoanàlisi, test de Rorschach. Heterodòxia metòdica, carisma abrasiu i tendresa intermitent. El tàndem actoral: Jorge Perugorría (Portuondo) i Nacho Sánchez (Padial) — interpretacions aplaudides, “més convincent que el mateix Padial”. Estil i to: interiors molt aprofitats, sessions individuals i teràpia grupal com a “teatre” d’idees; banda sonora de Javier Rodero que transita del festiu a l’ambient gairebé terrorífic; combinació de comèdia, drama i suspens. Cames i cameos: Berto Romero, David Pareja, ecos Vengamonjas; aparició muda del trapper Lil Moss; personatge d’“Estela” especialment potent al tram final. Frases lapidàries i títols d’episodis com a dispositius de pensament: • “Cuando la bestia ruge, la razón tiembla.” • “Confía en ti. Lo único que te impide conseguir tus sueños son 15 años de malas decisiones.” La gran paradoxa psicoanalítica: “Cuanto más consciente eres, más sufres.” Idees força Neurosi útil: el deliri com a motor creatiu i coneixent. Mètode Portuondo: veritats dures amb humor i imatges terrenals (“visualiza tus metas… y sigue comiendo doritos”). Rescat d’una eminència: Portuondo mereix més presència canònica; la sèrie el torna a posar al mapa cultural. Bloc 2 — Art: El crit d’Edvard Munch i l’expressionisme alemany Marc històric i estètic L’expressionisme alemany (finals s. XIX–1933) aposta per la distorsió per transmetre emocions; fons d’industrialització, ansietat i autoritarisme. Ecos al cinema: Nosferatu (Murnau), Metropolis i El testament del Dr. Mabuse (Fritz Lang); influència en el film noir americà. Banda sonora conceptual: dodecafonisme d’Arnold Schoenberg com a correlat sonor de tensió i dissonància. Munch en context Amor i dolor: arquetip de la “femme fatale” com a vampirització sensual; anticipacions del noir. El crit (Skrik): 4 versions; oli sobre cartró a la Galeria Municipal d’Oslo. Temes: • Por i angoixa existencial (biografia familiar: malaltia, pèrdues, salut fràgil). • Solitud radical: figura andrògina en un pont, “cridant en silenci” mentre el món l’ignora. • Composició: diagonal violenta (passarel·la) vs. ondulacions del cel i l’aigua; color irreal i vibrat com a imatge-angoixa. “Enfermedad, muerte y locura fueron los ángeles negros que velaron mi cama.” — Munch Curiositats i llegat pop Inscripció confirmada (2021): “Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco” — probablement autoironia lúcida i acceptació de la bogeria com a essència humana. Icona pop: la màscara de Ghostface (Scream, 1996) s’inspira en El crit. Bloc 3 — Còmic: Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson) De què va Saga (1997–2002, 60 números; reedicions actuals en volums) ambientada en una mega-metròpoli futurista. Protagonista: Spider Jerusalem, periodista Gonzo — cínic, brillant, drogoaddicte, icònic (calb, tatuatges, ulleres asimètriques verd/vermell). Tornada a la ciutat per complir un contracte i escriure una columna al diari “The World”. Temes principals Distopia política i mediàtica: campanyes electorals amb candidats monstruosos (La Bèstia, el Somrient Gary, Bob Heller feixista); propaganda, manipulació i proto-fake news. Cyberpunk social: transhumanisme, modificacions corporals, religió + tecnologia, tràfic i explotació (inclosa prostitució infantil), corrupció sistèmica. To i forma: sàtira ferotge, humor negre, energia punk; traç hiperexpressiu de Darick Robertson i paleta cromàtica expansiva. Per què continua vigent Anticipa la polarització, la infoxicació i la postveritat. Dificultat d’adaptació audiovisual (com passa amb The Boys) per la seva radicalitat i volum de contingut, però potencial altíssim si es respecta l’esperit punk i el nervi periodístic. “Transmetropolitan és el punk dins del cyberpunk.” Takeaways clau Neurosi com a motor creatiu: de la consulta de Portuondo al crit de Munch i al periodisme gonzo de Spider Jerusalem. Ponts entre disciplines: psicoanàlisi, plàstica i narrativa gràfica convergeixen en la representació de l’angoixa moderna. Claredat dins del caos: humor, frases-ganxo i metàfores visuals ajuden a fer digerible allò indigest.

  • Veus Parròquia del 12/1/2022 — Estrella de Maria a la Sagrada Família, orgues a Barcelona i Sant Just, i la festa de Sant Antoni (amb Sant Sebastià) - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 12/1/2022 — Estrella de Maria a la Sagrada Família, orgues a Barcelona i Sant Just, i la festa de Sant Antoni (amb Sant Sebastià)

    Visió general Programa “Veus de la parròquia” després de Nadal amb un repàs de patrimoni i tradicions: la nova estrella de Maria de la Sagrada Família, els orgues de Sant Felip Neri i de Sant Just, i la festa de Sant Antoni Abat (i la memòria de Sant Sebastià com a copatró). També s’anuncia voluntariat per a gent gran i es dona l’horari de reemissió. "El poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum" — lectura d’Isaïes que introdueix la llum de l’estrella de Maria a Barcelona. Tema 1 — Sagrada Família: l’estrella de Maria i l’ambició de Gaudí Context i visió de Gaudí • Origen del temple: Josep Bocabella impulsa el projecte (1882) amb Francesc de Paula de Villar; el relleu passa a Antoni Gaudí. • Projecte monumental: 3 façanes (Naixement, Passió, Glòria) i 18 torres: 12 apòstols, 4 evangelistes, 1 per Maria i la central de Jesucrist. • Mesura icònica: la torre de Jesucrist farà 172,5 m, lleugerament per sota de Montjuïc (173 m), per humilitat davant la naturalesa. "No puc superar aquesta mida" — principi de Gaudí en relació a l’alçada de Montjuïc. Estat de les obres i finançament • Avui hi ha 9 torres acabades: 8 d’apòstols i la de Maria; les restants (evangelistes, Jesucrist i façana principal) avancen en paral·lel. • Interior consagrat el 2010 (Papat de Benet XVI); fort augment de visites fins a la pandèmia, que frena el calendari previst (objectiu 2026 per a les torres). • La Fundació Sagrada Família s’autofinança amb entrades i donacions (sense diners públics); la recuperació de visitants ha permès culminar la torre de Maria. La torre de Maria i la seva estrella • Disseny seguint dibuix de 1906 i escrits de 1922: simborri dedicat a la «Turris Davidica» culminat amb una estrella lluminosa. • Arquitectura: estructura moderna (acer laminat + pedra), peces tipus puzle amb tensors interns per resistència al vent; franges de granit blau de Bahia per evocar el mantell blau de Maria. • Ornament: lletres en llatí de l’Ave Maria i flors simbòliques (jessamins, lliris, atzabenes/atzosenes, muguet). • Pinacle de 18 m amb trencadís blau-blanc-groc. • L’estrella: dodecaedre estrellat de vidre texturat i acer inoxidable (123 peces, 3 capes, antireflex), 7,5 m de diàmetre, raigs de 2,90 m, 5.500 kg. • Fabricació i llum: vidre a Mataró, corona de 12 estrelles a Alpens, estructura a França; brilla amb sol de dia i 12 focus LED de nit (baix consum). Cost total del conjunt: ~1,5 M€. • Simbolisme visual: connexió amb el vitrall del Naixement (estrella de Betlem) i models geomètrics que Gaudí penjava al taller. Tema 2 — Orgues: Sant Felip Neri (Barcelona) i Sant Just Desvern Sant Felip Neri, Barcelona • Inauguració de l’Orgue Barroc (projecte iniciat el 1967) amb Montserrat Torrent als 95 anys. • Especificacions (1a fase): 49 registres, 3.481 tubs, 3 teclats (56 notes) i pedaler (32 notes). Sant Just d’Esvern: tradició i nou orgue (2005) • Tradició musical parroquial des de 1917; antic orgue d’Aquilino Amezua (arribat el 1950) acabà inviable per deteriorament. • Decisió de fer un orgue nou d’estètica barroca aprofitant la llum del vitrall de Sant Just i Sant Pastor; construcció encarregada a Joan Carles Castro. • Finançament comunitari: subvencions, suport de Josep Manuel Carles i concert al Liceu («La festa del cant per l’orgue d’un poble»). • Especificacions: 2 teclats (56 notes), pedaler (30 notes), 796 tubs. • Inaugurat el 19/11/2005; benedicció de Joan-Enric Vives i presència de José Montilla. Orgull local: «el més important del Baix Llobregat». Tema 3 — Festa de Sant Antoni Abat a Sant Just Programa actual • Diumenge 16 de gener (litúrgicament 17): després de la missa d’11 (~12:00), benedicció de mascotes i animals a la plaça Verdaguer (o espai habilitat). • Després, Tres Toms amb carros i carruatges; encapçalen el capità de bandera, el banderer (bandera de Sant Antoni) i dos cordonistes, tots a cavall. Tradició local i evolució • Arrels rurals: masies, carreters i animals com a motor econòmic; gran devoció a Sant Antoni («dels Burros»/«del Porquet»). • Antigament: ofici solemne, carros engalanats, animals beneïts, repartiment de borregos i venda de tortells de Sant Antoni (amb figureta de porquet). Rifes (garrinet, aviram) i ball a l’Ateneu. • Declivi amb tractors i camions; revifalla el 1993 (Can Pedrosa) i consolidació amb entitats de tot Catalunya; crida a relleu generacional per no perdre la festa. Tema 4 — Sant Sebastià: copatró i memòria del vot del poble • Sant Sebastià, capità de la guàrdia pretoriana i màrtir; invocat contra epidèmies des del 683. • Tradició del Vot del Poble: prometença col·lectiva (missa solemne, goigs, veneració de relíquia) cada 20 de gener. • A Sant Just és copatró i ha quedat eclipsat per Sant Antoni; es proposa recuperar la festa d’hivern en el seu dia. Altres continguts • Obertura amb anunci de voluntariat: «Bici sense edat» per combatre la soledat de la gent gran (passejades en tricicle, tornar a sentir «el vent a la cara»). • Horari de reemissió del programa: dissabtes, 10:30 (dos quarts d’onze). • Tancament musical amb una peça en anglès («Tell the world… There’s no greater love»).

  • Entrevistes de la Justa del 12/1/2022 — PDeCAT vs Junts, mobilitat a Mas Lluí, zona verda/blava, usos de Can Freixas i claus del pressupost 2022 a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    27'

    Entrevistes de la Justa del 12/1/2022 — PDeCAT vs Junts, mobilitat a Mas Lluí, zona verda/blava, usos de Can Freixas i claus del pressupost 2022 a Sant Just

    Resum general Entrevista amb Laia Flotats sobre l’actualitat política i municipal de Sant Just Desvern. Es tracten cinc blocs: relació PDeCAT–Junts i escenari 2023, mobilitat Mas Lluí–centre (passera vs pont), implementació de la zona verda/blava, futur de Can Freixas i pressupost 2022 amb mesures en seguretat, comerç, cultura i inversions. Temes principals 1) Panorama polític local i mirada a 2023 • PDeCAT i Junts, marques separades: el grup municipal és del PDeCAT, però es van presentar el 2019 amb la marca Junts per Catalunya; després hi hagué escissió i “usurpació” del nom. • Marca i aliances per a 2023, encara obertes: «encara no hem decidit» amb quina fórmula es presentaran. • Oferta de Quico Ferrer (no adscrit): proposta d’agrupar l’espai convergent; resposta: massa d’hora per parlar d’aliances; cada grup continua la seva feina fins a prop de les eleccions. 2) Mobilitat Mas Lluí–Centre: passera vs pont • Nova passera a Mas Lluí: valorada com a millora per a vianants i bicicletes (pendents suaus, il·luminació), però insuficient. • Problema del polígon industrial: la passera desemboca al polígon, espai poc amable i menys segur segons l’hora (il·luminació i entorn). • Solució defensada: un pont (ja previst en el planejament inicial del barri) per resoldre definitivament la connexió. • Mesures intermèdies proposades: ruta segura fins a carrers més urbans, més il·luminació, arbrat, carrils bici i senyalització per fer el recorregut més amable. 3) Zona verda/blava al centre: retard i comunicació • Entrada en vigor ajornada (problemes de software): s’esperava el 3 de gener, però es retarda per incidències tècniques. • Manca d’informació a peu de carrer: absència de cartells clars generant confusió i menor ocupació d’aparcaments. • Millora proposada: anunciar data nova i visible amb senyalització temporal per evitar que la gent deixi d’aparcar per desconeixença. 4) Can Freixas: usos i oportunitats • Proposta de Junts: convertir-lo en biblioteca moderna amb enfocament familiar i infantil, aprofitant l’entorn del parc i programació de caps de setmana (tallers, programació, cultura, tecnologia). • Sinergies i objectius: dinamitzar el centre, reduir desplaçaments en cotxe i oferir alternatives culturals locals. • Primer pas aconseguit via pressupost: programació estable de teatre infantil en caps de setmana durant el 2022. 5) Pressupost 2022: consens i mesures clau • To de consens: en context de crisi, sumar i construir; Junts dona suport al pressupost a canvi de diverses propostes acceptades. • Seguretat ciutadana: - Ampliació de la policia local. - Fase 2 del pla de càmeres de videovigilància. • Economia local i comerç: - Noves accions de dinamització comercial. - Pla d’usos comercial per definir eixos, aparcament i canals (físic i online). - Senyalització vertical per accedir al mercat, Salvador Espriu i Mas Lluí. • Cultura i famílies: - Ampliació de l’oferta cultural per a famílies en caps de setmana (inclòs teatre infantil estable). • Espai públic i identitat: - Procés participatiu per a un element de benvinguda a la rotonda d’entrada de l’autopista (abans del tramvia). • Inversions i equipaments: - Actualització de llicències/adequació d’equipaments municipals. - Reurbanització de l’entorn de l’Escola Bressol Els Berns (millor accés amb cotxets). - Pavelló esportiu: estudi de reubicació (el projecte a la Bonaigua no és viable); compromís de definir emplaçament abans d’acabar l’any. - Can Candeler: reparació urgent de la teulada per evitar degradació. - Torreblanca 2: estudi per definir un equipament i evitar futures requalificacions conflictives (responent a queixes veïnals). - Pista d’atletisme: estudi d’emplaçament per facilitar l’activitat del club local. Cites destacades «La passera està bé, però no és la solució definitiva; la solució és el pont.» «No era moment de fer politiquets ni baralles; estem en moments de sumar, construir i tirar endavant.» Conceptes clau • Passera vs pont per a la connexió Mas Lluí–centre • Zona verda i zona blava: fases, període de proves, comunicació • Pla d’usos comercial i dinamització dels eixos • Participació ciutadana per a elements d’identitat urbana • Seguretat ciutadana: policia local i càmeres • Equipaments: pavelló, biblioteca a Can Freixas, Can Candeler, Torreblanca 2, pista d’atletisme

  • La Justa del 12/1/2022 — Laia Flotats (Centrem) i política local; portades Covid; anticicló a la vista; Gaudí al MNAC i refranys de diners; l’actualitat de Sant Just - episode art
    La Justa
    2h 47min

    La Justa del 12/1/2022 — Laia Flotats (Centrem) i política local; portades Covid; anticicló a la vista; Gaudí al MNAC i refranys de diners; l’actualitat de Sant Just

    Visió general de l’episodi Programa magazín amb música, actualitat i entrevistes centrades a Sant Just d’Esvern. Els blocs més destacats combinen política local (entrevista a Laia Flotats sobre Centrem), portades dels diaris amb fort pes de la Covid, previsió meteorològica marcada per un nou anticicló, cultura (exposició de Gaudí al MNAC), història local i llengua (toponímia i jocs de paraules), i un tancament amb refranys i dites sobre els diners. Punts clau • Entrevista política: Laia Flotats (portaveu municipal i promotora de Centrem) detalla el nou partit, la seva doble militància amb el PDeCAT i propostes locals (seguretat, comerç, cultura familiar, equipaments). • Portades: Predomini de la sisena onada i col·lapse de l’atenció primària; debat sobre sedició, mort de David Sassoli, i focus en Djokovic i transport públic. • Previsió del temps: Anticicló molt extens a Europa; dies estables, boires, contrast tèrmic i contaminació a l’àrea metropolitana. • Notícies de Sant Just: Intercanvi juvenil a Geòrgia (Setmana Santa), accidents de trànsit (11 al desembre, 7 ferits), i dades fiscals comarcals (renda bruta de Sant Just, la més alta). • Cultura: Exposició “Gaudí. Foc i cendres” al MNAC: 640 peces entre dibuixos, maquetes i objectes; recomanació d’entrades online per evitar cues. • Història i llengua: Origen de noms de carrers (Ciutat Diagonal, Comerç, Treball…) i conversa sobre el Paraulògic (joc lingüístic). • Dites de diners: Repassa de refranys com “La pela és la pela”, “duros a quatre pessetes”, “més fals que un duro sevillano” o “el que faltava pel duro”. "Ens avorrirem molt perquè arriba un altre anticicló" — Previsió del temps Notícies locals i de serveis Mobilitat internacional juvenil (Setmana Santa) • Tema: "There is No Planet B" (7–16 d’abril, Geòrgia), per a joves de 13–17 anys, cost simbòlic de 100 € (transport, allotjament, àpats, activitats). • Clau: Criteris de selecció per punts (assistència a reunió informativa, residència/estudis a Sant Just, primera participació, etc.). Sinistralitat viària (desembre) • 11 accidents i 7 ferits (6 en moto i 1 en patinet). • Crida municipal a extremar la prudència. Dades fiscals (IRPF 2019) • Renda bruta mitjana comarcal: ~34.000 €; Sant Just lidera amb 60.645 €. Portades dels diaris Diari Ara • CAP col·lapsats, 100.000 visites/dia; OMS: fins al 50% d’europeus contagiats en 2 mesos. • Villarejo i el 17A: tempesta política; Govern estudia accions legals. • Centrem: Àngels Chacón (entrevista) — “No som hereus de CDC, som més que això”. • Música 2022: Rosalía, Mishima, Els Catarres, Els Pets. La Vanguardia • Sánchez aparca la reforma de la sedició; prioritat a economia i drets. • Mort de David Sassoli (Europarlament). • Òmicron: només 0,6% hospitalitzacions, però pressió sanitària alta. • 17A-CNI: petició d’explicacions. • Davos i canvi climàtic; sisena onada frena el transport; cinema (Macbeth de Joel Coen). El Periódico • Pic de contagis a Catalunya el cap de setmana; UCI ~600. • Metro i bus es recuperen però lluny del 2019; vaga de bus (17 febrer). • Djokovic: sense requisits, podria no jugar a EUA/Canadà. • Berlusconi es postula a Itàlia; PERTE del cotxe elèctric. Previsió del temps (Meteo Sant Just) • Anticicló gegant cobrint bona part d’Europa; estabilitat per dies. • Ingredients: boires a l’interior, humitat elevada al litoral, contrast tèrmic (mínimes 1–5 ºC; màximes 9–12 ºC), i contaminació creixent cap al cap de setmana. • Normalització de temperatures (màx. 10–11 ºC). • Cap de setmana: màx. 11–12 ºC; setmana següent, nova baixada. Entrevista: Laia Flotats (Centrem) — Política local Centrem Catalunya • Càrrec: promotora (direcció provisional). • Congrés fundacional: 12 de març; partit de persones (no federació de partits). • Doble militància: ara amb PDeCAT; encaix a definir postcongrés. • Marca Junts per Catalunya (2019): situació a aclarir de cara a municipals 2023. Propostes i visió local • Mas Lluí–Centre: nova passera és una millora, però insuficient; cal circuit segur pel polígon i, a llarg termini, pont previst en planejament inicial. • Aparcament (zona verda/blava): retard tècnic; cal millor comunicació i senyalització. • Can Freixas: aposta per nova biblioteca moderna, familiar i amb activitat de cap de setmana, aprofitant l’entorn. • Pressupost 2022 (acords i aportacions): • Seguretat: ampliació de policia i fase 2 de càmeres. • Comerç: dinamització, pla d’usos comercials i senyalització d’eixos (mercat, Salvador Espriu, Mas Lluí). • Cultura familiar: programació estable de teatre infantil en caps de setmana. • Imatge de municipi: procés participatiu per a entrada digna (rotonda autopista). • Inversions: reurbanització entorns escola bressol, estudi nou pavelló esportiu, reparació Can Candeler, definir equipament a Torre Blanca 2, estudi pista d’atletisme. Història i llengua amb Pep Quintana • Conversa sobre Paraulògic (de Rodamots → integrat a VilaWeb) i altres jocs lingüístics. • Toponímia i memòria urbana: • Carrer Ciutat Diagonal (traça vinculada a la Via Augusta romana). • El Clos (origen industrial: bòbiles, xemeneies). • Eixos Comerç–Indústria–Treball al polígon Pont Reixat. • Constitució (urbanització Torre Blanca; referència al marc constitucional contemporani). Cultura: Gaudí al MNAC • Exposició: “Gaudí. Foc i cendres” (MNAC, Barcelona) — recorregut ampli per obra i context; 640 peces (dibuixos, objectes, fotografies, elements de mobiliari i arquitectura). • Destaquen: • Dibuixos originals de la Sagrada Família (inclosa l’estrella ja prevista). • Ribador de la Pedrera recuperat. • Peces de context (Mir, Picasso; tapís de Jujol), per situar corrents i influències. • Recomanacions pràctiques: entrades online (cues llargues); preus variables (online més econòmic); exposició fins al març. • Nota de lectura: la mostra desmitifica Gaudí (menys “geni”, més treballador rigorós inserit en estratègies polítiques, ideològiques i estètiques del seu temps). Tancament: dites de diners amb Oriol Lluc • Refranys i expressions: • La pela és la pela; Salut i pessetes, que la resta són punyetes. • No tenir ni un cèntim/duro; Fer-ne cinc cèntims (explicar breument). • Fer la primera pela (bon negoci). • Duros a quatre pessetes (versions: buscar, donar, o negar-ne l’existència). • Origen popularitzat per Santiago Rusiñol (parada al Firal d’Olot). • Més fals que un duro sevillano (falsificacions del s. XIX). • Sopars de duro (versions sobre menús barats o contacontes; avui significa història exagerada). • El que faltava pel duro (sobremullat / aparició inesperada). • Termes: passater (persona que anteposa els diners). "La pela és la pela" — Dita popular que vertebra moltes expressions catalanes sobre els diners

  • Just Blues del 11/1/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 11/1/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 11/1/2022 — Billy Wilder i ‘Sunset Boulevard’: veu en off, crisi del cinema, Bogdanovich, Schrader i la trajectòria d’un muntador - episode art
    Cinema sense condicions
    57'

    Cinema sense condicions del 11/1/2022 — Billy Wilder i ‘Sunset Boulevard’: veu en off, crisi del cinema, Bogdanovich, Schrader i la trajectòria d’un muntador

    Panorama de l’episodi Capítol inaugural del 2022 del programa amb nous col·laboradors i una tria central: ‘Sunset Boulevard’ (1950) de Billy Wilder. Conversa cinèfila i tècnica sobre el clàssic, el seu to cínic i vigència, la metaficció i el retrat de Hollywood, la veu en off (amb anècdotes de rodatge i recursos de muntatge), una reflexió sobre la crisi de les sales en l’era de les plataformes, i un bloc final amb recomanacions (Paul Schrader) i homenatge a Peter Bogdanovich. La segona meitat entra en la trajectòria professional d’un muntador (Anastasi): Bigas Luna (‘Bilbao’), Salgot (‘Mater amatíssima’), Garay (‘Eloïse’), Bellmunt, Herralde i Òscar Aibar. Tema 1 — ‘Sunset Boulevard’ (1950): clàssic viu de Billy Wilder Per què és vigent • Wilder hi desplega una visió cínica i lúcida de la indústria: glamour i crueltat conviuen. • El film continua extraordinàriament modern en ritme, guió i capes de lectura. • Funciona com a noir hibridat amb melodrama, sàtira i història d’amor. “És una obra mestra indiscutible… d’una perfecció de guió i de rellotgeria narrativa.” Personatges i símbols clau • Norma Desmond (Gloria Swanson): diva oblidada, narcisista, atrapada en un deliri de glòria muda. La seva mansió és un tanatori privat: flors, fotos i memòria embalsamada. • Joe Gillis (William Holden): guionista en crisi que accepta ser “mantingut”. Relació de vampirisme emocional (Norma li “xucla” la joventut). • Max (Erich von Stroheim): majordom-director del passat; la seva presència afegeix inquietud i un potent joc metacinematogràfic. Metacinema i cameos • Cameos reals (p. ex., Cecil B. DeMille fent de si mateix, Buster Keaton) que reforcen el cinema dins del cinema i el diàleg entre realitat i ficció. • Escenes de plató que sacralitzen i despullen el mecanisme de Hollywood alhora (el focus que rescata l’aura de Norma, l’ordre jeràrquic del set, el micròfon “amenaçador”). Fotografia i música • John F. Seitz signa una fotografia en blanc i negre d’alt contrast, amb ecos de Welles (‘Citizen Kane’): mansions-mausoleu, portes de ferro, atmosferes tètriques. • Banda sonora vigorosa que subratlla tant la tragèdia com la sàtira. De la crisi mut-sonor a la crisi actual • El film captura el xoc tecnològic del pas del mut al sonor (micròfon intrusiu, canvis de model d’estrellat). • Paral·lel amb l’era de les plataformes: sales buides, transformació de suports i hàbits, incertesa sobre la pervivència del ritual de sala. "El cinema com a tal… quasi ha desaparegut" (debat sobre la salut de les sales i la rendibilitat del negoci). Tema 2 — La veu en off: com, quan i per què El mort narrador i versions descartades • ‘Sunset Boulevard’ extrema el recurs: la veu en off d’un mort. Versió descartada: obertura a la morgue amb cadàvers que conversen (el test d’audiència va provocar riures; Wilder va reescriure cap a la imatge icònica de la piscina). • Truc visual per al pla subaquàtic: mirall al fons de la piscina i càmera des de fora a 45°, solució “analògica” d’una gran enginyeria òptica. Economia narrativa i to • La veu en off aporta claror, temps i to: resol el·lipsis, introdueix sarcasme i sentiments interns sense duplicar la informació visual. • Ús recomanat quan les imatges no poden transmetre pensament o subtext; si es limita a repetir el que es veu, és pleonàstica i s’ha d’eliminar. • Referències de mètode: mètrica i col·locació de la veu perquè no interfereixi amb la lectura de plans; pràctica professional en documentals i ficció. “Una veu en off ben col·locada aporta una capa literària i estalvia trajectes.” Tema 3 — Recomanacions i homenatges Paul Schrader — ‘The Card Counter’ • Retrat d’un home torturat (i torturador) en la línia moral d’autor de Schrader: culpa, penitència i espais tancats com a metàfora. Peter Bogdanovich — In memoriam • Record emocionat per l’autor de ‘The Last Picture Show’: • Director, crític i historiador (llibres canònics sobre Ford, Welles, Fritz Lang…) • Pont entre la vella Hollywood i la cinefília moderna; divulgador i defensor de mestres denostats. Tema 4 — Trajectòria d’un muntador: de Bigas Luna a Garay Bigas Luna — ‘Bilbao’ • Experiència visceral i d’aprenentatge compartit: muntatge com a espai d’invenció constant i complicitat autoral. • Ús hipnòtic d’un tema de Béla Bartók en bucle per sostreure’s a la lògica narrativa clàssica. Objectivitat al muntatge: com preservar-la • Necessitat d’“agafar distància”: • Descans nocturn, visió diferida. • Canvi físic de posició davant la moviola/ordinador. • Mostres periòdiques al director per recalibrar criteri. Altres col·laboracions • Gonzalo Herralde — ‘Últimes tardes con Teresa’: dissecció freda però precisa d’una època; treball amb dues movioles en paral·lel; música del mestre Verdaguer. • Francesc Bellmunt — ‘La torna’: muntatge clandestí malgrat la democràcia incipient; documentals musicals (La Nova Cançó, Canet Rock) i la coreografia música-imatge. • Òscar Aibar — Treball amb el cineasta que més tard dirigirà ‘Cuéntame cómo pasó’. • Pep Antoni Salgot — ‘Mater amatíssima’: investigació formal, rodatge intens amb Victòria Abril i un jove actor amb singularitats. • Jesús Garay — ‘Eloïse’: escenes lèsbiques que esdevenen mítics fragments a internet; discussió productiva sobre la presència del director a sala de muntatge. Apunts finals ‘West Side Story’ (Spielberg): comparatiu amb el clàssic • El repte és majúscul davant l’obra canònica; actors a l’alçada i partitura intacta (canvis menors d’ordre de cançons). • Debat obert: era necessari el remake si ja existeix el cim original? Conceptes clau • Metacinema, noir, veu en off (voice-over), enginyeria òptica, muntatge, objectivitat, fotografia en blanc i negre, crisi de les sales, plataformes, cine d’autor.

  • #13 - Entrevistes de La Rambla del 11/1/2022 — Espai sobre mobilitat internacional i projectes internacionals - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    21'

    #13 - Entrevistes de La Rambla del 11/1/2022 — Espai sobre mobilitat internacional i projectes internacionals

    En aquest espai, Aroa i Anke parlen sobre temes com la mobilitat internacional i projectes com "There's No Planet B". També es tracta un projecte sobre educació no formal i acadèmica a la República Txeca i un intercanvi de dansa per promoure l'equitat de gènere a Alemanya. Anke comparteix la seva experiència en protestes relacionades amb el canvi climàtic a Brussel·les