
Vet Aquí Que... del 11/5/2023
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
2036 episodis disponibles

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

L'actualitat de Sant Just Desvern

En aquesta entrevista, l'Aranxa, professora d'ioga a l'Acadèmia Alissa Yoga de Sant Just, ens introdueix al món dels mantras, explicant el seu significat, la seva importància en la pràctica del ioga i com poden ajudar a la meditació i al benestar personal. Ens parla dels diferents mantras, com l'OM, i dels beneficis que aporten tant al cos com a la ment

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

La Biblioteca Joan Margarit acollirà la Supernit, una iniciativa per promoure la lectura entre infants a partir de 3 anys, amb en Tito del Canal Super 3 com a protagonista. També es destaca el creixement del mercat laboral al Baix Llobregat amb més de 346.000 llocs actius, la presentació de la candidatura del Partit Socialista de Sant Just per les eleccions municipals, i el bon inici del nou projecte de Bar Can Ginestar. Altres notícies inclouen l'aniversari de l'espai Carme Malaret, el rècord de sol·licituds per a la preinscripció escolar, i activitats variades programades per a la setmana

Resum general Dos blocs principals al programa d’avui: Entrevista a Xavi Vives sobre el nou bar Nou Ginestà a la masia modernista de Can Ginestà (Sant Just Desvern): concessió, carta, menú diari, temporada, xarxes i sinergies amb la cultura. Espai musical dedicat a la música alegre i al concepte de valència amb exemples de Queen, Rick Astley i Wham! També hi ha interludis musicals i un ampli bloc de campanyes institucionals (sequera, ictus, violències masclistes, FP, etc.). Entrevista: Nou Ginestà (bar de Can Ginestà) Punt clau Ubicació i identitat: a la masia modernista de Can Ginestà (c. Carles Mercader), equipament cultural i històric de Sant Just. El bar pren el nom Nou Ginestà. Concessió pública: adjudicació via licitació municipal per explotar el bar de l’edifici cultural. Posada en marxa: obertura recent (fa ~1 mes). Reformes ràpides durant Setmana Santa; bon inici, impulsat pel cap de setmana de Sant Jordi als jardins. Proposta gastronòmica: Carta més elaborada que l’etapa anterior, amb èxit de patates braves i tapes clàssiques ben executades. Menú diari de dilluns a divendres (12:00–16:30 aprox.); caps de setmana, només carta. Temporada i producte fresc: ajustos segons època (ex.: a l’estiu, tomàquets i cremes fredes). Plats amb menys demanda es substitueixen segons preferències dels clients. Xarxes i presència digital: recuperat el domini de Google; en marxa Google Maps i un Instagram per publicar menú diari i fotos de plats. Cultura + gastronomia: servei a usuaris de la biblioteca, arxiu, exposicions i xerrades. La cuina també té una dimensió cultural i social: "Moltes coses han passat al voltant d’una taula." Terrassa i estiu: l’entorn i les vistes són un valor clau; amb la calor prevista, s’espera bona afluència a la terrassa. Bloc d’anuncis i interludis Campanyes institucionals destacades Sequera i estalvi d’aigua: "La pluja no la controles, l’aixeta sí". Ictus (112) amb Mireia Belmonte: rapidesa en detectar símptomes i trucar. Violències masclistes: visibilització d’actituds quotidianes; "No hi contribueixis". Formació professional (FP) i acreditació de competències: vies per créixer professionalment. Esport femení: si no el veus, "et perds la meitat de l’espectacle". Voluntariat per la llengua: pràctica del català en parelles lingüístiques. Productes catalans, 012 dones, medi ambient (fem créixer el verd), Bici sense edat (contra la soledat de la gent gran). Interludis musicals Fragments amb lletres en anglès (inclou passatges explícits), i temes com Drake – Passionfruit i Fool’s Garden – Lemon Tree. Espai musical: què és la "música alegre"? Introducció Presentació del tema: com definir la música alegre i per què certes cançons es perceben com a "felices". Exemples i anàlisi Queen – Don’t Stop Me Now (1978) Percepció d’alegria per la lletra i la música: energia, optimisme, sensació d’empoderament i llibertat. Construcció musical: introducció de piano i bateria animada; ritme accelerat i clímax progressiu que transmet moviment constant. Apunt humà: Brian May ha expressat ambivalència amb la cançó en certs moments, associant-la a l’estil de vida d’excessos de Mercury, malgrat el fort vincle creatiu i personal amb ell. El concepte de valència musical La valència és la càrrega emocional percebuda d’una peça (subjectiva), des de la tristesa fins a l’eufòria. Factors: lletra, melodia, ritme, to de veu i altres elements musicals. Aplicacions: tria musical per a festes i rituals (casaments/funerals), publicitat (crear imatges positives), i cinema (guiar l’emoció de l’espectador). Queen – Bohemian Rhapsody (fragment) i relació Freddie Mercury–Brian May Recordatori del paper clau de May (guitarra icònica, composicions com We Will Rock You), i col·laboració estreta amb Mercury fins a la seva mort (1991). Correccions de títols citats: "The Show Must Go On" i "I Want to Break Free". Rick Astley – Never Gonna Give You Up (1987) Arquetip del pop 80s: bateria electrònica, sintetitzadors, baix marcat, cors; tornada adhesiva i repetitiva. Temàtica: declaració d’amor i lleialtat. Cultura d’internet: fenomen Rickrolling (enllaços sorpresa al videoclip). Wham! – Wake Me Up Before You Go-Go (1984) Peça festiva i contagiosa, èxit internacional; homenatge a George Michael. Idees clau Nou Ginestà aposta per producte de temporada, menú diari i millora de presència digital per connectar amb el públic local i d’esdeveniments culturals. La música alegre no és només qüestió de tempo o lletres: la valència és un marc útil per entendre la percepció emocional i els seus usos socials i comercials.

Resum general En aquest matinal s’han abordat els principals temes d’actualitat de Sant Just i l’entorn: activitats familiars a la biblioteca, rècord de preinscripció escolar, bones dades d’ocupació al Baix Llobregat, un repàs de titulars i xarxes socials locals, un bloc d’efemèrides culturals i musicals, i una previsió del temps amb canvi de patró i més pluja. "El Super3 és... mític. És la nostra infància." Actualitat municipal Supernit a les Biblioteques (Biblioteca Joan Margarit) • Data i hora: divendres 19 de maig, 19:00 • Activitat per fomentar la lectura en infants a partir de 3 anys (acompanyats d’un adult) • No cal carnet de Super3 ni de biblioteca; places limitades i inscripció in situ • Enregistrament per part del Canal Super3; cal consentiment de les famílies per a la imatge Preinscripció escolar 2023-2024 • Rècord de 137.553 sol·licituds; número de desempat: 66.646 • Llista ordenada post-sorteig: 11 de maig; llistes d’admesos: 12 de juny; matrícula: 20–28 de juny • Assignació d’ofici si no s’obté plaça (I3 i 1r d’ESO), amb possible modificació si es puja de la llista d’espera Mercat laboral al Baix Llobregat • 346.830 llocs de treball actius (màxim des de 2008) i 370.805 afiliats (màxim des de 2012) • Creixement interanual del 3% (en línia amb Catalunya, 3,3%) • Impuls dels sectors de serveis i construcció; autònoms -0,9% Titulars i xarxes Titulars d’última hora • Mesures contra la sequera al Consell de Ministres espanyol; regulació de feines a l’aire lliure en onades de calor • Frontera sud dels EUA: incertesa per la fi de les expulsions en calent • Barcelona: noves sentències obliguen a legalitzar pisos turístics (120 en un bloc); tensió política associada Xarxes socials locals • Twitter: AFA Escola Canigó anuncia la Festa de la Primavera i anima les famílies a participar-hi • Instagram: ressò internacional del Walden 7; perfil creatiu local i menció d’artistes que n’han destacat l’arquitectura Efemèrides destacades • 1934: abatuts Bonnie & Clyde • 1997: Eurovisió guanyat (esmentat com Països Baixos) amb “Love Shine a Light” (Katrina and the Waves) • 1985: Maradona fitxa pel Nàpols, traspàs rècord de l’època • 1949: Israel ingressa a l’ONU • 1811: esment de la fundació de Harvard • 1981: mor Bob Marley (36) • 1965: mor Nat King Cole (45) • 1987: U2 publica The Joshua Tree; èxit massiu amb “With or Without You” i “Where the Streets Have No Name” • 1956: Elvis Presley grava “Hound Dog” i “Don’t Be Cruel” "Encara omplen estadis..." (sobre l’atractiu en directe d’U2) El temps a Sant Just (Carles Rius) • Patró d’inestabilitat a l’alça: ruixats al litoral nord al matí i possibilitat al Baix Llobregat • Tarda amb ruixats més generalitzats; tempestes més probables al Ripollès i Osona • Arriba una bossa d’aire fred que reactiva la pluja: avisos del SMC per a Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès i Maresme • Temperatures a la baixa: màximes ~18°C avui i 15–16°C demà; mínimes baixant fins a 10°C el cap de setmana • Cap de setmana de sol al matí i ruixats a la tarda; acumulats previstos: 10–20 l/m² • Setmana vinent amb primavera de manual: més ruixats, màximes per sota de 20°C "A qualsevol lloc pot ploure — i això és una molt bona notícia." Butlletins informatius (11:00) • Govern espanyol: 22.000 M€ en regadius i digitalització del cicle de l’aigua; ajudes directes per a pagesos i ramaders • Educació: cap a una moratòria de la presencialitat de docents a inicis de juliol • Rodalies R4: incidència a Sant Feliu de Llobregat (retards ~20’) • Seguretat: operació al Baix Camp — plantació de 10.000 plantes de marihuana i detencions • Internacional: fi de l’article 42 a la frontera EUA–Mèxic • Cultura popular: lleidatans ballaran una sardana al cim del Mont Ararat (5.137 m) • Esports: Inter 0–2 Milan (anada semis UCL); Eurolliga — Madrid–Barça a semis; agenda d’handbol i hoquei patins

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Tema i context del programa Avui, al programa Veus a la Parròquia (Ràdio d’Esvern), el grup Justícia i Pau dedica la seva intervenció a un tema d’actualitat i gran interès: els recursos naturals d’Àfrica. El convidat, Jesús García, exposa dades, exemples i implicacions geopolítiques de la riquesa mineral i energètica del continent. "No hi ha amics, només interessos" Dades clau d’Àfrica Dimensions i població • Superfície: 30,3 M km² (≈ 20% de les terres emergides) • Població: >1.300 M (≈ 17% de la població mundial), repartida en 54 Estats • Densitat (2020): 35 hab/km² (inferior a la mitjana global de 47 i molt per sota d’UE) • Projecció: cap a 2050 la població es podria duplicar Terres conreables i agricultura • Àfrica disposa del 24% de les terres conreables del món, però només produeix el 9% de la producció agrícola global • Forta desigualtat territorial: zones desèrtiques (Sahel) vs. zones molt humides i fèrtils al voltant de conques hidrogràfiques i grans rius • Conseqüència: episodis històrics de fam per falta d’explotació agrària bàsica i d’infraestructura Riquesa mineral i energètica Minerals crítics i reserves • Àfrica posseeix prop d’un terç de les reserves minerals mundials i un ventall d’uns 60 minerals clau • Podis i percentatges destacats: • 90% de platinoides (rodi, platí, paladi) — catalitzadors d’automòbils, discs durs, fibra òptica, fuel cells, alta tecnologia • 80% de coltan / tàntal — imprescindible per a dispositius electrònics i hardware mòbil • 60% de cobalt i 50% de manganès — essencials per a bateries i transició energètica • 50% de crom — metal·lúrgia i pintures • 46% de diamants, 22% d’or, 12% de fosfats (alimentació, construcció) • Punt clau: la riquesa real es troba al subsol, en minerals crítics per a la indústria d’alta tecnologia Energies i consum • Fòssils: gas (6% de reserves mundials) al nord; petroli (9%) al Golf de Guinea; carbó a l’Àfrica Austral • Renovables: enorme potencial solar al cinturó saharià • Desajust clau: amb 17% de la població mundial, el continent consumeix només el 4% de l’energia • Projecció de necessitats: +75% de consum elèctric en 20 anys per atendre el creixement demogràfic i econòmic La maledicció dels recursos: riquesa al subsol, pobresa a la superfície • Malgrat la riquesa, Àfrica continua sent el continent més pobre: segons BM, ~40% de la població viu amb <2$ al dia • Economies poc diversificades i altament dependents de les matèries primeres; vulnerables a la volatilitat de preus fixats en mercats internacionals • Corrupció i contractes opacs entre elits locals i grans corporacions (occidentals, xineses, índies) que no repercuteixen en benestar general • Resultat: la riquesa es concentra en poques mans, sense transformació productiva local ni valor afegit per a la població Geopolítica de minerals crítics i cadena de valor Àfrica com a eix geoestratègic • Els minerals crítics africans són indispensables per a la indústria d’alta tecnologia (ex.: coltan per a microelectrònica) • Bretxa de cadena de valor: l’extracció és local, però la transformació i el valor afegit es generen fora (microxips, dispositius, etc.) • Dependència reforçada: Àfrica ven commodities amb preus volàtils i compra productes transformats La pugna de potències: Occident, Xina i Índia • Tothom vol els recursos africans per motius econòmics i estratègics, i també pel potencial de mercat intern africà • La relació internacional es guia per interessos: "No hi ha amics, només interessos" El cas de la Xina: diplomàcia, infraestructures i dependència • Estratègia dual: • Accés a matèries primeres (minerals, petroli) • Expansió de mercats per als productes xinesos • Instruments: • Diplomàcia que obre portes a empreses privades xineses i joint ventures • Ajuts i préstecs massius per a infraestructures (viàries, energètiques, portuàries, comunicacions) • Pagaments en petroli i minerals, generant dependència i compromisos a llarg termini • Dades: prop de 2.500 empreses xineses instal·lades i 114.000 M$ d’intercanvis (2016) • Impacte: millora d’infraestructures però endeutament i asimetries en la captura de valor Propostes i sortides per al continent • Redistribució directa dels ingressos de recursos per millorar la vida de la població • Diversificació econòmica i industrialització local per reduir dependència i capturar més valor de la cadena • Control de canals de distribució i capacitat de fixar preus més justos • Integració i cooperació intraafricana (estratègies comunes més enllà del comerç) per guanyar força negociadora i estabilitat Tancament • Missatge central: Àfrica és riquíssima en recursos, però pateix la maledicció dels recursos per la mala governança, la volatilitat i la dependència externa. • Full de ruta: redistribució, diversificació, valor afegit local i unitat regional per agafar la paella pel mànec i transformar la riquesa en desenvolupament inclusiu.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Help Up és un projecte impulsat per un grup de joves que busca connectar ONGs amb voluntaris a través d'una aplicació mòbil. Han creat una plataforma que facilita la participació dels joves en el voluntariat, fomentant la seva implicació amb la societat. A l'entrevista, els membres del grup expliquen com es van unir, els seus objectius i els èxits aconseguits fins ara

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

En l'edició d'avui de Sant Just Notícies, s'informa sobre l'exposició "El món ficció" que s'inaugura dissabte a l'espai Marc Art, la jornada OAP Cafè Digital Baix Llobregat que ajudarà a l'empresa a digitalitzar-se, la presentació de Circular, una botiga de moda vintage amb impacte social, i el concert "Tinc Clàssic" que apropa la música clàssica als adolescents. També s'anuncia la campanya electoral de les eleccions municipals

Resum general En aquest episodi de L’Ajusta es combinen dues converses al voltant de la música com a experiència propera, inclusiva i transformadora. Primer, amb la Mar Bizoso (coordinadora d’Estones de Clàssica), es presenta el concert final del cicle —Teen Classic— protagonitzat per adolescents de l’Escola Oriol Martorell, i es reflexiona sobre com trencar prejudicis al voltant de la música clàssica i acostar-la als joves. Després, amb Pep Quintana, la conversa deriva cap al cantar en cor, les relacions humanes que s’hi teixeixen, i com la cultura i la música actuen com a vàlvula d’escapament en contextos exigents, inclosa la salut mental. Destaquem • Teen Classic (21/05, 19 h, Sala Cinquantenari, Ateneu): concert gratuït amb joves intèrprets (violí, clavicèmbal, flauta i violoncel) i repertori de música barroca. • Format innovador d’Estones de Clàssica: concerts a la platea, proximitat amb el públic, explicacions en directe i tertúlia final —i, en molts casos, sense programa de mà per evitar prejudicis i escoltar amb la ment oberta. • Clàssica i adolescents: la clau no és imposar un cànon, sinó mostrar, explicar i fer viure; connexions amb la cultura digital (YouTube) i divulgadors com Jaime Altozano. • Tècnica vs especialització: la base tècnica clàssica pot aportar salut vocal i instrumental i habilitats, però cal orientar el temps d’estudi segons l’objectiu (urbana, jazz, flamenc…): tot suma, però el temps és finit. • Música, emoció i unicitat: la música és vibració i cada interpretació en directe és irrepetible; emociona i acompanya, però no és «l’únic llenguatge» de les emocions. • Cor i comunitat: el cantar en grup (p. ex. treballant un Stabat Mater) crea vincles i suport mutu; testimoni sobre límits feina-vida en professions exigents i com la música ajuda a sostenir. Temes principals Estones de Clàssica i el concert Teen Classic • Concerts de proximitat, sense escenari, amb músics a la platea i tertúlia final. • En molts concerts, sense programa de mà per evitar biaixos; en el cas de Teen Classic, sí n’hi ha per treballar-lo prèviament amb escoles (1r i 3r d’ESO) i implicar l’alumnat. • Teen Classic: quartet de joves de l’Oriol Martorell (violí, clavicèmbal, flauta i violoncel) amb barroc. Entrada gratuïta. Adolescents, tècnica i gèneres • Els adolescents poden gaudir de la clàssica si algú els la fa visible i els en dona claus d’escolta. • En la formació professional, cal escollir branca (clàssica, jazz, flamenc…); la tècnica clàssica aporta base sòlida (evitar lesions, tècnica vocal, etc.), però pot competir pel temps amb altres gèneres. • Per passar al jazz i músiques urbanes cal reaprendre (improvisació, swing, contratemps) i no tancar-se. Música, emocions i cultura que acompanya • La música és vibració i el directe és únic; mou emocions i records segons el nostre estat i el moment vital. • La cultura (no només la música) és essencial per al benestar —especialment en contextos de solitud o desgast (aprenentatge de la pandèmia). Cor, vincles i salut mental • Experiència coral com a espai de comunitat i creixement. • Testimoni d’un psiquiatre coralista: la necessitat de no endur-se la feina a casa i com la música actua de vàlvula d’escapament davant casos duríssims (risc suïcida adolescent). Cites "La música és vibració... aquella versió en directe no la tornaràs a escoltar igual." "Tot suma, però com que el temps és finit, cal triar on poses les hores." "El barroc mola." (via Jaime Altozano) Info pràctica del concert Teen Classic • Quan: Diumenge 21 de maig, 19:00 • On: Sala Cinquantenari, Ateneu (entrada gratuïta) • Qui: Joves de 3r d’ESO de l’Escola Oriol Martorell (violí, clavicèmbal, flauta, violoncel) • Què: Repertori barroc i explicacions en directe • Més info: ateneudesverd.cat

Resum general Programa matinal amb focus en l’actualitat de Sant Just Desvern. Els punts clau del dia han estat: Cultura: inauguració de l’exposició «El món ficció» a l’Espai MercArt (projecte multidisciplinari Móns). Empresa i digitalització: jornada OAP «Cafè Digital Baix Llobregat» sobre l’ajut Kit Digital i com tramitar-lo. Economia circular: presentació de la nova botiga «Solidança Circular» (vintage i segona mà amb impacte social) i data d’inauguració. Titulars d’última hora: selecció de notícies de 3/24, Ara i El Periódico (Renfe, Operació Catalunya, cas Trump, investigació de subvencions...). Xarxes socials locals: activitats a la Biblioteca Joan Margarit, propostes del Parador Sant Just i perfil d’Instagram de Solidança Circular. "No marxeu, que comencem!" Temes principals Actualitat municipal (Mariona Sales) Exposició «El món ficció» (Espai MercArt) Inauguració: dissabte 13 de maig, 12:00. Forma part de Móns, comissariada per Laura Baringo i Quim Déu. Artistes destacats: Ignasi Abellí, Regina Jiménez, Susanne Maria Hempel, Josep Sant Tilari, Pere Sant Tilari, entre d’altres. Dates i horaris: fins al 22 de juliol. Dimecres-divendres, 18:00–20:30; dissabtes, 11:00–14:30. Recomanen seguir Instagram de Móns per fitxes d’artistes i context. Jornada OAP «Cafè Digital Baix Llobregat» (Kit Digital) Lloc i data: Les Escoles, dilluns 15 de maig, 14:30–16:00. Objectiu: explicar l’ajut Kit Digital, tecnologies subvencionables i el procediment de sol·licitud. Organitza: Oficina Accelera Pime Rural del Baix Llobregat. Ponència: Víctor Blanco (assessor tecnològic, OAP). Públic destinatari: autònoms, comerços i empreses en transformació digital. Solidança presenta «Circular» (botiga vintage amb valor social) Concepte: moda de segona mà/vintage, foment de la reutilització i de l’economia circular amb inserció laboral. Impacte ambiental: reducció d’emissions de CO2 mitjançant la reutilització tèxtil. Inauguració: divendres 19 de maig, amb música en directe i sorpreses. On: c. Tallers, 21 (Barcelona) i botiga online: circularsecondhand.org Titulars d’última hora (mitjans) 3/24 Renfe: ja es poden recuperar les fiances dels abonaments gratuïts (guia per reclamar). Incidència R3: incendi a un tren a Manlleu; servei restablert amb retards. Ara Operació Catalunya: reportatge sobre les víctimes. Internacional (judicial): Trump, condemnat per abús sexual i difamació a E. Jean Carroll. El Periódico Investigació de subvencions: el jutge amplia a Generalitat i Ajuntament (cas Catmunt i Igman). Macrooperació a la Diputació de Barcelona per corrupció (línies sobre finançament del procés). Xarxes socials locals Twitter – Biblioteca Joan Margarit: crida a participar en una exposició de dones pintores i joves artistes; conviden a demanar material i crear peces per a la sala infantil. Instagram – Parador Sant Just: promoció d’espais per celebracions familiars amb informació al web i Instagram. Instagram – solidanca_circular: perfil de les botigues de segona mà amb valor social i ambiental de l’entitat @treball_solidanca. Informació pràctica «El món ficció» (Espai MercArt) Inauguració: 13/05, 12:00; fins 22/07. Horaris: Dmc–Dv 18:00–20:30; Ds 11:00–14:30. Segueix: Instagram del projecte Móns. OAP Cafè Digital (Kit Digital) 15/05, 14:30–16:00, Les Escoles. Contacte ponent: [email protected] Solidança Circular Inauguració: 19/05. Adreça: c. Tallers, 21 (Barcelona); online: circularsecondhand.org Observacions L’inici del programa inclou un sumari; les seccions temàtiques indicades s’han marcat a l’inici de cada tema real a l’àudio. Espais anunciats (entrevista del dia, Pep Quintana, meteorologia) no apareixen en el tram transcrit.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Resum de l'episodi Programa dedicat sobretot a The Truman Show (1998, Peter Weir) amb una conversa àgil i profunda sobre la seva producció, la música (Philip Glass, Wojciech Kilar, Burkhard Dallwitz), i —sobretot— els seus grans temes: la realitat desdibuixada, la vigilància, el poder com a demiürg, i la identitat del jo. El diàleg l’enllaça amb Matrix i amb referents filosòfics (Plató, Descartes, Philip K. Dick, Nietzsche, Hannah Arendt), i baixa al present parlant de privacitat, IA i control social. A la segona part, recomanacions i estrenes: la sèrie Giri/Haji (BBC/Netflix), el neo-noir Marlowe (Neil Jordan) i un comentari del western El cazador de recompensas (Walter Hill). "I per si no ens veiem: bon dia, bona tarda i bona nit" —un lema que el programa recupera pel desenllaç i per a tots els horaris. Temes principals The Truman Show: context i producció • Peter Weir com a director eclèctic i efectiu; Andrew Niccol com a guionista i coproductor. • Pressupost de 60M$ (senzillesa visual amb gran idea al centre; pocs CGI —detalls d’escenografia al poble). • Repartiment: Jim Carrey, Laura Linney, Ed Harris (Cristof, el demiürg), Natasha McElhone. • On veure-la: no és a plataformes; biblioteques públiques com a gran recurs. Música i escena clau • Partitura híbrida i “embolica” (en el bon sentit): Philip Glass (peces prèvies, com Powaqqatsi), Wojciech Kilar, Burkhard Dallwitz (arregla i cohesiona). • Escena destacada: les interferències de ràdio al cotxe —muntatge, coreografia i música s’alineen per revelar el control extern. Realitat, vigilància i poder • Paral·lel amb Matrix: la realitat és substituïda/mediada; incapacitat per discriminar el real del simulat. • Vigilància 24/7 i cultura del reality abans del “Gran Hermano”. • Hipocresia del poder: Cristof ven la idea de llibertat mentre ho controla tot per interès comercial. "És lliure d’anar-se’n" —diu Cristof— però el sistema ho impedeix fins al darrer segon. Filosofia i identitat • Plató (caverna), Descartes (el geni maligne), Philip K. Dick (paranoia, mons paral·lels), Nietzsche ("mort de Déu" quan cau el déu Cristof). • Pregunta clau: Qui sóc jo? Som el que creiem ser o el que ens han programat/educat a ser? Actualitat: privacitat i IA • Privadesa en declivi (cas Pegasus, dispositius que “llegeixen la ment”, dades per tot arreu). • IA i robòtica: automatització, control, i risc d’una societat de sedació i dependència. • La repetició de la mentida (Arendt) esdevé una veritat operativa en l’espai públic. Lectures i símbols • Estètica d’idil·li suburbà a l’estil dels 50 (ressò de Blue Velvet) com a façana tranquil·litzadora. • Nom i espai: “Tru-man” (home verdader) + “Burbank” (ciutat d’estudis) = veritat dins el somni industrial. • Iconografia final: caminar sobre l’aigua i escala cap a la sortida —eco bíblic i d’"escala de Jacob". Andrew Niccol, distopies germanes • Gattaca; Simone; In Time; Anon: variacions sobre control, identitat i engany tecnològic. Recomanacions i estrenes Sèrie • Giri/Haji (BBC/Netflix): thriller de yakuza Londres–Tòquio amb estil híbrid (acció europea + intimitat a la Kore-eda), 8 episodis, molt treball visual i emocional. Cinema • Marlowe (Neil Jordan): neo-noir europeu sobre el detectiu de Chandler (Liam Neeson). Clàssic en to i forma, jazz, ombres, trames enrevessades a l’estil The Big Sleep; exteriors rodats a Barcelona. • El cazador de recompensas (Walter Hill): western correctament clàssic però sense energia ni aportació nova; actors desconnectats i estètica monòtona.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

L'actualitat de Sant Just Desvern

La Penya del Vidre, creada per donar suport a l'Hockey Club Sant Just, ha organitzat diverses activitats per animar els partits del primer equip, amb un enfocament en el respecte i la bona convivència entre aficions. A més, l'Associació de Gent Gran de Sant Just es destaca per les seves múltiples activitats culturals i d'oci, incloent concerts, excursions i celebracions, things que fomenten la unió i el lleure entre els seus membres