
Empanada Cultural del 4/5/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, circ apocalíptic i punk minimalista: cinema, teatre i música (Sleaford Mods, Sightless Pit, Kali Malone)
Resum general de l’episodi "No future for you" — amb els Sex Pistols de fons, el programa planteja la gran pregunta: tenim futur com a societat? Es presenta una empanada temàtica sobre el “no future” travessant tres àmbits: cinema, teatre i música. Tòtems de l’episodi: Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora) — amistat, dignitat i terres robades a Colòmbia, entre el real i l’oníric. Teatre: Pazzo (Fèlix Herzog) — dos pallassos entre runes d’un circ, relleu generacional i esperança vs cinisme. Música: del metal sense guitarres (Sightless Pit) al post-punk minimalista (Sleaford Mods) i l’ambient/drone contemplatiu (Kali Malone). Introducció i editorial Ironia i sàtira per obrir melons socials: aigua cara, opressió laboral, censura de l’humor i el valor de la cultura. Presentació de xarxes i “menú del dia” amb els tres plats de l’episodi. Cinema — Los Reyes del Mundo (Laura Mora) De què va Cinc nois del carrer de Medellín (Ra, Culebro, Sere, Winnie i Nano) emprenen un viatge per reclamar la terra que van arrabassar a l’àvia d’un d’ells. Road movie de sobrevivència, amistat i dignitat en un país travessat per la impunitat. "Un viatge cap al no-res on hi passa tot." Claus temàtiques (•) • Desplaçament forçat de campesinat i conflicte per la terra (guerrilla, paramilitars, llei inoperant). • Impunidad sistèmica i absència d’estat de dret. • Línia fina entre víctima i botxí. • L’ítaca com a somni de futur possible. Estil i llenguatge (•) • Punt de partida quasi documental que vira a lirisme oníric i moments de realisme màgic. • Estructura per “illes” (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima), amb música de Leo Heiblum i un muntatge que dilata i contrau el temps. Context i ecosistema cinematogràfic (•) • Diàleg amb el cinema colombià: Matar a Jesús (de la mateixa Mora), La vendedora de rosas (Víctor Gaviria), Pájaros de Verano (Ciro Guerra). Contrasts amb distopies com Nuevo Orden o epopèies com Aguirre, la còlera de Déu. Recepció, estrena i reversos (•) • Aplaudida a festivals (San Sebastià). A Espanya, estrena en cinemes; a Netflix Llatam ja ha funcionat molt. • Ombres del “vampirisme” del sistema: amenaces al protagonista Carlos Andrés Castañeda (confusió fama/poder; ser altaveu d’un conflicte et posa en el punt de mira). Teatre — Pazzo (Fèlix Herzog, dir. Roberto G. Alonso) "Una petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos, en clau de misèria i notes d’humor." Setup Al Versus Glòries, amb Jordi Banacolocha (Francesco) i Adrián Grosser (Darius). Un circ calcinat i decadent com a casa comuna de dues ànimes en lluita: esperança obstinada vs realitat ferotge. Temes clau (•) • Relleu generacional i testimoni: el jove no vol heretar les ruïnes; el vell defensa el valor de l’ofici i la memòria. • Atemporalitat: futur, passat i present es confonen en un apocalipsi íntim. • Tàndem emocional: paternofilial, companyonia i secret(s) que emergeixen al tram final. Forma i escena (•) • Duo actoral pur (entrades/sortides mínimes), molta paraula i ritme de talking heads. • Escenografia immersiva de carpa desballestada, fum, olor imaginada de claveguera i coreografia precisa de moviments. • Final meta: fan l’espectacle “real” però el veiem de costat, com des de bambolines — l’espectador esdevé troupe. Música — Tres mirades al “no future” 1) Sightless Pit — Metal industrial (sense guitarres) Metal modern de textures electròniques: industrial, hip hop, dub, ambient, ecos de doom — dens, nihilista i feridor. Estètica del malestar: crits, ritmes pesants, sons “esmolats” a l’estil Nine Inch Nails, però depurat i sense orgànic clàssic. 2) Sleaford Mods — Post-punk/electropunk minimalista Dúo britànic de spoken word amb mala llet i base mínima: “punk hop” per a classe treballadora. Directe desacomplexat: un canta, l’altre fa play al portàtil (anti-postureig i actitud). Lletres sobre austeritat i política. 3) Kali Malone — Ambient/drone i contemplació Peça llarga (fins a dues hores), minimalista i immersiva; col·laboren Stephen O’Malley (guitarra) i Lucy Railton (violoncel). Repte d’escolta profunda: harmònics, interferències i mantra sostingut que porten a un estat de contemplació. Tesi musical En una època de sobredosi d’estímuls, el minimalisme és antídot: menys és més. "No hi ha futur, perquè el futur és ara." — cal ralentir per poder reescriure’l. Agenda ràpida i tancament Recomanacions cinema: • Sick of Myself (sàtira punxant sobre narcissisme i art; molt celebrada al programa). • Los Reyes del Mundo (estrena a sales; seguiment post-secció). • Sam Mendes (nova història romàntica amb Olivia Colman). • Ulrich Seidl: doblet amb Rimini i Sparta (sordidesa marca de la casa). • As Bestas segueix en cartell. • Oscars: menció de la guanyadora (Everything Everywhere All at Once), amb debat sobre la seva bogeria pop. Comiat amb cançó en català i id d’emissora. L’eco final: “Bona nit” repetit com un loop — un altre drone per fondre’s amb la nit.
















