Tots els episodis · 2023

2036 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

97-120 de 2036
  • Veus Parròquia del 13/12/2023 — Tutela judicial efectiva als 75 anys de la DUDH: marcs ONU-UE-Espanya, tribunals i alternatives (mediació, arbitratge) - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 13/12/2023 — Tutela judicial efectiva als 75 anys de la DUDH: marcs ONU-UE-Espanya, tribunals i alternatives (mediació, arbitratge)

    Panorama general Programa dedicat als 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) i, sobretot, a la importància de la tutela judicial efectiva com a mecanisme per protegir els drets. La conversa recorre el camí que va de la declaració de principis a la seva concreció legal i pràctica, revisant els marcs normatius mundial, europeu i estatal, els tribunals i vies de recurs disponibles, les barreres d’accés a la justícia i les alternatives com la mediació i l’arbitratge. Punts clau Tutela judicial efectiva: assegurar que els drets no quedin en paper mullat, sinó que es puguin fer valdre davant de jutges i tribunals de manera real i efectiva. Universalitat i igualtat: tothom és subjecte de personalitat jurídica i té dret a la igualtat davant la llei i a no discriminació. Garanties processals: habeas corpus, judici just, presumpció d’innocència, procés públic i sense dilacions indegudes. Del principi a la llei: de la DUDH a l’ICCPR (ONU), al CEDH i la Carta de Drets Fonamentals (UE), i a la CE espanyola (art. 24). Pràctica i reptes: llenguatge jurídic opac, costos, col·lapse i desigualtats d’accés malgrat el torn d’ofici. Futur: impulsar mediació, conciliació i arbitratge per una justícia més àgil, comprensible i centrada en les persones. Context històric i filosòfic Dels orígens a la modernitat Referències antigues (Egipte, tribunal d’Osiris) mostren consciència de protecció davant vulnerabilitats (joves, dones, pobres). La idea de l’ésser humà com a potencial depredador (Plaute, després Hobbes: “homo homini lupus”) fonamenta la necessitat del dret i de mecanismes de protecció institucional. Progrés formal innegable, però obstacles materials persisteixen en l’efectivitat real dels drets. Drets clau de la DUDH vinculats a la tutela Article 6 — Personalitat jurídica Reconeixement universal de la personalitat jurídica: som subjectes de drets i deures. Drets inalienables, imprescriptibles i irrenunciables; la dignitat humana no és negociable. Article 7 — Igualtat davant la llei No discriminació i igual protecció legal per a tothom. Article 8 — Recurs efectiu Dret a un recurs efectiu davant jurisdiccions nacionals competents per violacions de drets fonamentals. Article 9 — No detenció arbitrària Prohibició d’arrest, detenció o exili arbitrari; referència al habeas corpus. Article 10 — Judici just Audiència pública, equitativa i imparcial davant un tribunal independent; dret de defensa, també en matèria penal. Article 11 — Presumpció d’innocència Presumpció d’innocència fins a prova legal en procés públic amb totes les garanties. Del principi a la llei: marcs normatius Mundial (ONU) Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR): obliga els estats ratificants; a Espanya, vigent des de 1977. Comitè de Drets Humans: supervisa el compliment. Europeu (Consell d’Europa i UE) CEDH (art. 6): base del dret a un procés equitatiu; control pel TEDH (Estrasburg). Carta de Drets Fonamentals de la UE (art. 47): tutela judicial efectiva i accés a un tribunal imparcial. Espanya (Constitució, art. 24) Dret a la tutela judicial efectiva i a no patir indefensió. Garanties: jutge predeterminat per la llei, lletrat, informació de càrrecs, procés públic, sense dilacions indegudes, proves pertinents, no autoincriminació. Sistema de protecció i vies de recurs Estructures i recorreguts Jurisdicció ordinària i recursos successius fins al Tribunal Constitucional (admissió discrecional en matèria de drets fonamentals). Vies europees: TEDH (Estrasburg, CEDH) i TJUE (Luxemburg) segons el cas. Àmbit internacional: CIJ (conflictes entre estats), Corte Interamericana i Africana de Drets Humans, i el TPI (jutja persones per crims greus). Accés real a la justícia: reptes i pràctica Torn d’ofici i serveis d’informació jurídica gratuïta: essencials però condicionats (llindars com l’IPREM). Col·lapse i infrafinançament: retards, dilacions indegudes i càrrega burocràtica. Llenguatge jurídic opac d’arrel romanista: genera angoixa, indefensió de facto i dependència. Mirant endavant: alternatives centrades en la persona Impulsar mediació, conciliació i arbitratge per procediments més ràpids, econòmics i comprensibles. Corresponsabilitat ciutadana: ser protagonistes en la gestió dels propis conflictes, amb marcs transparent i equitatius. Objectiu últim: aliviar el patiment humà amb eines que facin els drets efectius. Cites destacades "Ningú pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament." "No hauríem d’estar cegament en mans d’uns tercers, sinó de nosaltres mateixos."

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 13/12/2023 — Llibre i art en evolució a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    27'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 13/12/2023 — Llibre i art en evolució a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret

    Un esdeveniment a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret posa en relleu el llibre com a protagonista, acompanyat d'una mostra d'obres originals dels artistes que van participar en el projecte Custòdia, Art en Moviment. També s'organitzen altres activitats com la presentació del llibre "L'Espai X" i una visita al refugi antiaeri amb explicació dels murals i obres escultòriques

  • La Rambla del 13/12/2023 — "L'agrupació fotogràfica de Sant Just presenta noves iniciatives i projectes" - episode art
    La Rambla
    2h 52min

    La Rambla del 13/12/2023 — "L'agrupació fotogràfica de Sant Just presenta noves iniciatives i projectes"

    L'agrupació fotogràfica de Sant Just, liderada pel president Víctor Murillo i el vicepresident Joan Elias, continua amb les seves activitats i propostes, incloent l'organisation d'exposicions temporals a la Vagoneta i la 15a edició del concurs internacional de fotografia, que s'iniciarà l'1 de gener del 2024. L'agrupació busca promoure la impressió de fotografies i la participació activa dels seus socis, alhora que col·labora amb la campanya "Cap Infant Sense Joguina."

  • Just Blues del 12/12/2023 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 12/12/2023

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 12/12/2023 — Le Samouraï de Melville i Juan Mariner: estètica noir, influències i un segle de cinema entre restauració, arxius i premis - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 12/12/2023 — Le Samouraï de Melville i Juan Mariner: estètica noir, influències i un segle de cinema entre restauració, arxius i premis

    Introducció "Cinema Sense Condicions" obre amb benvingudes i música, i avança dos grans blocs del programa: la pel·lícula clàssica de la setmana i un diàleg amb convidats al voltant del documental "Juan Mariner, un siglo de cine". • Estructura del programa: primer, Le Samouraï (1967) de Jean-Pierre Melville; després, conversa amb Maria Lluïsa Pujol i Jordi Bonet sobre Juan Mariner i el documental premiat. Pel·lícula de la setmana: Le Samouraï (Jean-Pierre Melville, 1967) Context, títol i humor melvilià • Títol original i recepció: a Espanya es va conèixer com "El silencio de un hombre", però els conductors defensen Le Samouraï com el títol pertinent. • Melville juga amb un humor soterrat: obre la pel·lícula amb una falsa cita del bushidō (inventada) i desplaça la figura del samurai cap al ronin, més proper a l’assassí a sou que encarna Alain Delon. • Importància dins la filmografia: fixa l’estil melvilià definitiu (austeritat, minimalisme, atmosfera freda) i marca un punt d’inflexió estètic. Filosofia i personatge • Melville, entre existencialisme i nihilisme: personatges hermètics, trencats per l’experiència històrica (guerra, resistència), que funcionen per codi i ofici. • Delon compon un assassí impertèrrit i solitari: gest mínima, emoció continguda, metàfora del canari com a emblema de la seva pròpia gàbia/soledat. Fotografia, color i llenguatge visual • Fotografia d’Henri Decaë: paleta de blaus i grisos que fa percebre el film com si fos en blanc i negre; posada en escena depurada i minimalista. • Càmera de Melville: travellings rotatius i laterals per desequilibrar; ús deliberat del pla-contraplà sense ornament; un París buit i espectral. Debat crític i influències • Comparativa actual: en revisar-la al costat de "The Killer" (Fincher), s’obren lectures sobre vigència, paper de la policia (més omnipresent a Melville) i profunditat del personatge. • Influència transversal: de Walter Hill (The Driver) a Michael Mann (Heat), John Woo, Takeshi Kitano i Jim Jarmusch ("Ghost Dog: The Way of the Samurai", homenatge explícit). • Tancament: sensació d’haver vist cinema en estat pur; Melville crea un univers paral·lel reconeixible, com els grans autors. Documental: "Juan Mariner, un siglo de cine" Qui és Juan Mariner i per què ara • Juan Mariner (1921-): director de fotografia, restaurador i innovador tècnic; més de 140 pel·lícules; 102 anys (camí dels 103 en la conversa) i Goya d’Honor 2024. • Genesis del documental durant la pandèmia (centenari): calia reparar l’aturada d’homenatges i deixar un testimoni visual ampli. Concepció i equip • Direcció de Maria Lluïsa Pujol; producció executiva de Jordi Bonet; dos equips (Barcelona i Madrid), amb Andrés Torres (alumne i col·laborador de Mariner) i Juan Fernández. • Muntatge a càrrec de Raül Román i Joan García; narració d’Emilio Gutiérrez Caba. Restauració i innovació tècnica • Mariner va assentar les bases de la restauració a la Filmoteca (1982) i va inventar una màquina de rentat de còpies; va treballar amb la tècnica wetgate (finestra humida) per neteja fotograma a fotograma i reduir defectes. • Parallels amb Tomàs Pladevall a Catalunya; vinculació amb el Museu del Prado pel diàleg entre pintura i cinema. Drets, arxiu i recerca • Clau la col·laboració d’Enrique Cerezo (drets del cinema espanyol; agraïment personal perquè Mariner li va donar oportunitats inicials); accés a fragments via FlixOlé i altres fonts (Video Instan, encants, filmoteques, CNT, Institut Cervantes). • Objectiu: un documental molt visual amb fragments de més de 50 pel·lícules per mostrar l’abast de la filmografia i el context històric. Història vital i context • Recorr per les etapes: República, Guerra Civil (front, tasques de fotògraf d’espionatge), camps d’Argelers i Saint-Cyprien, retorn a Espanya, servei militar, feina de projeccionista a Sevilla i carrera posterior. • Posicionament: no partidista; experiència de desencís en la postguerra davant canvis d’adhesió oportunistes; defensa de la subsistència com a realitat humana. Efectes especials i rescats • A la fase tardana, Mariner destaca en efectes especials/fotogràfics (amb Juan Piquer Simón): cas de "Slugs" salvat amb solucions enginyoses; reconeixement als Goya (amb matisos administratius de categoria). Música, premis i difusió • Música original d’Alfred Tapscott; participació de la Fundació Aula de Cinema – Col·lecció Josep Maria Queraltó també com a impulsora i col·laboradora en altres produccions. • Nominació als Premis Forqué (documental); candidats als Goya i pendents dels Feroz. • Difusió prevista: televisió i plataformes (Movistar, FlixOlé) amb subtítols en anglès; enfocament pedagògic per a escoles i universitats. Idees clau • Le Samouraï consolida l’estètica melvilliana: austeritat visual, economia de diàleg i una ètica de personatges freda i codificada. • El documental sobre Juan Mariner és alhora homenatge a un ofici invisibilitzat (restauradors, tècnics) i una lliçó d’història del cinema espanyol. • La restauració (màquina de rentat, wetgate) i l’accés a arxius són crucials per conservar i explicar un segle de cinema. • Connexió amb el present: nominacions, noves vies de distribució i ús docent del documental.

  • M de Música del 11/12/2023 - episode art
    M de Música

    M de Música del 11/12/2023

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 11/12/2023 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 11/12/2023

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.