Tots els episodis · 2023

2036 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1321-1344 de 2036
  • M de Música del 17/4/2023 - episode art
    M de Música

    M de Música del 17/4/2023

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 17/4/2023 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 17/4/2023

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • La Rambla del 17/4/2023 — Resum de la Mitja d'Esvern i secció de la revista La Vall d'Avers - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 17/4/2023 — Resum de la Mitja d'Esvern i secció de la revista La Vall d'Avers

    En aquest programa de la Rambla es presenta la quarta edició de la Mitja d'Esvern, que inclou tres distàncies: mitja marató, cursa curta i intermitja. Marc Carbonell, organizador de la cursa, explica les característiques de cada recorregut, la seva logística i la importància de l'esdeveniment per a la comunitat. A la segona part del programa, Josep Lluís Gil, director de la revista La Vall d'Avers, comparteix els continguts de l'edició d'abril, destacant articles sobre la bona aigua, l'Àmbol Sant Just i l'actualitat del debat electoral

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 17/4/2023 — Notícies destacades de Sant Just d'Esvern (17 d'abril) - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 17/4/2023 — Notícies destacades de Sant Just d'Esvern (17 d'abril)

    El Centre d'Estudis Sant Justencs organitza el 14è concurs de coneixements sobre la rehabilitació del patrimoni històric local. Jordi Selma serà el proper convidat del cicle de debats Debat 2-20. El Baix Llobregat passa al nivell 1 del Pla Alfa, mentre que es desactiva el Pla Ventcat a Catalunya. A més, es destaca la importància de l'acció ciutadana en la gestió de plagues

  • Entrevistes de la Justa del 17/4/2023 — Sant Just contra les plagues: desinsectació i desratització del clavegueram, paneroles i rosegadors, prevenció ciutadana i contacte; amb interludi musical i tancament "Bona nit" - episode art
    Entrevistes de la Justa
    38'

    Entrevistes de la Justa del 17/4/2023 — Sant Just contra les plagues: desinsectació i desratització del clavegueram, paneroles i rosegadors, prevenció ciutadana i contacte; amb interludi musical i tancament "Bona nit"

    Idees clau Campanya municipal de primavera: desinsectació del clavegueram a finals d’abril i principis de maig per frenar la proliferació de paneroles amb l’arribada de les altes temperatures. Dues vies d’actuació: acció reactiva (resposta immediata a queixes veïnals) i preventiva (tractaments programats al clavegueram). Plagues prioritàries: paneroles i rosegadors; el principal refugi és la xarxa de clavegueram municipal. Corresponsabilitat ciutadana: avisar l’Ajuntament si es detecten plagues i aplicar bones pràctiques de residus a l’espai públic i a casa. Contacte: per espai públic, Servei de Salut Pública de l’Ajuntament (93 480 4800); per àmbit privat, Oquímica via web (loquimica.es). Contingut principal de l’entrevista Què fa l’Oquímica i servei a Sant Just • Empresa de salut i sanitat ambiental, especialitzada en control de plagues per a administracions públiques. • Servei a Sant Just: actuacions en edificis municipals, parcs i jardins, i especialment a la xarxa de clavegueram, per mantenir la salubritat per sota de llindars acceptables. "Mantenir aquestes poblacions [...] perjudicials per a la salubritat de l’espai públic a ratlla." Plagues principals i funcionament d’avisos • Plagues d’interès: paneroles i rosegadors. • El clavegueram és el gran reservori on es concentren aquestes poblacions. • Funcionament: davant d’una detecció, el veïnat ha de notificar l’Ajuntament; aquest deriva el cas a Oquímica, que envia un tècnic per actuar a la zona. "És molt important que els ciutadans ens traslladin qualsevol cosa que vegin." Campanya de primavera (abril–maig): desinsectació del clavegueram • Tractaments preventius aprofitant la primavera, quan pugen les temperatures, per protegir el clavegueram de cara a l’estiu. • Objectiu: reduir la proliferació de paneroles a l’interior del sistema i minimitzar molèsties al veïnat. • Cobertura: recorregut pels barris i carrers, aixecant tapes i aplicant el tractament al clavegueram. Col·laboració ciutadana: avisos i bones pràctiques Àmbit privat i comunitats • Molts problemes s’originen al clavegueram privat dels edificis; sovint les paneroles entren per baixants interiors. • Recomanació: que les comunitats de propietaris contractin serveis interns de control de plagues per complementar l’acció municipal. "Entre la seva acció i la nostra, al final és una acció molt més integral." Gestió de residus al carrer • No deixar bosses fora dels contenidors: és aliment disponible per a paneroles i rosegadors. • Dipositar la brossa dins del contenidor corresponent per reduir recursos a les plagues. Hàbits intradomiciliaris • No llençar restes de menjar per l’aigüera o altres desguassos; que només hi passin aigua i sabó. • Fer separació de residus a casa i baixar-los al contenidor corresponent. "Això va tot al sistema de sanejament, per tant al clavegueram, i allà queda a disposició de les poblacions..." Com contactar • Espai públic: Servei de Salut Pública de l’Ajuntament: 93 480 4800 (deriva a Oquímica per a actuació). • Àmbit privat: Oquímica (Catalunya, oficina a la Zona Franca de Barcelona): web loquimica.es i telèfon d’oficina per consultes i serveis. Interludi musical i tancament Peça musical/relat (to íntim) • Lletres sobre records compartits, fotos enganxades amb cinta (altac), i la convivència amb la pena. "En el fons sé que aquesta pena és bonica i és tot el que tinc." Cloenda • Seqüència final minimalista amb la repetició de "Bona nit" fins al final de l’àudio.

  • La Justa del 17/4/2023 — Bona nit en bucle: peça minimalista de salutacions repetides (0:00–2:58:56) - episode art
    La Justa
    2h 59min

    La Justa del 17/4/2023 — Bona nit en bucle: peça minimalista de salutacions repetides (0:00–2:58:56)

    Visió general Aquest episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" al llarg de tot l'àudio. Característiques clau • Un únic motiu verbal: "Bona nit" es repeteix sense variacions de contingut. • Absència de canvis temàtics, entrevistes o notícies. No hi ha diàleg, narració ni segments diferenciats. • Patró temporal estable: una salutació aproximadament cada 30 segons, des de l'inici fins al final. • Pot percebre’s com una peça minimalista o un mantra sonor que crea ritme i repòs. Temes principals • Salutació nocturna ("Bona nit") com a únic element lingüístic. • Repetició rítmica i sensació de continuïtat. • Bucle constant sense transicions. Cites destacades "Bona nit" Estructura i temps • No hi ha seccions temàtiques diferenciades. El mateix motiu s'estén del 0s al 10.736s (2:58:56), mantenint-se homogeni durant tot l'episodi. Conclusions • Contingut monolític i reiteratiu: cap variació, cap tema afegit. • Útil com a fons sonor repetitiu o com a experiència de minimalisme sonor.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/4/2023 — Transformisme, activisme i memòria: la vida de David Cano (Brigitte d’Amour), del cuplet al cinema, amb història de la màfia, Napoleó i les efemèrides del 14 d’abril - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/4/2023 — Transformisme, activisme i memòria: la vida de David Cano (Brigitte d’Amour), del cuplet al cinema, amb història de la màfia, Napoleó i les efemèrides del 14 d’abril

    Resum general del programa Episodi coral que combina una entrevista vital i artística a David Cano (Brigitte d’Amour) amb seccions d’història i efemèrides. El fil conductor és el transformisme com a art, activisme i eina de visibilitat, entreteixit amb la resiliència personal, la cultura del cuplet i una mirada lúcida sobre mort, memòria i límits de l’humor. "La meva obligació és fer feliç a la gent i donar veu als que no en tenen." Punts clau Transformisme i activisme: Brigitte defensa un transformisme de proximitat ("de dia"), amb mirada social, pedagògica i intergeneracional (taller LGTBI per a gent gran). Biografia i resiliència: Infància dura, expulsió de casa d’adolescent i una trajectòria de supervivència fins construir família i xarxa (parella, amics, padrí) i carrera artística. Cultura i arrel: Reivindicació del cuplet català ("Remena, nena") i la tradició escènica del Paral·lel; Brigitte, estètica anys 40–50, humor fi i respecte al públic. Mort i rituals: Fascinació sana pel ritual funerari i crítica a la negació social de la mort; la consciència de finalitat com a motor de vida. Debat obert: Diferències entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag; percepcions socials canviants i límits de l’humor en temps de xarxes. Projectes i agenda: Producció pròpia d’espectacles (estrena al Casino de l’Aliança) i participació en cinema (en rodatge a l’Argentina). Temes principals de l’entrevista a David Cano / Brigitte d’Amour 1) Alter ego i llibertat creativa • La Brigitte com a via per fer allò que David no faria, amb humor, sensibilitat i activisme. • Transformisme entès com a autoexpressió, comèdia i denúncia de desigualtats. 2) Infància, ruptura i supervivència • Relat cru i honest d’una infància sense afecte i amb maltractament; expulsió de casa d’adolescent. • Barcelona, Càritas i xarxa comunitària fins trobar amics i un padrí de vida (Santi). • Gratitud i missió: ajudar qui ho necessita, sense perdre els peus a terra (teranyina afectiva amb el marit, Pere: “ell és terra, jo sóc aire”). 3) Carrer, oficis i taules d’escena • Feines variades (venda de llibres i carn) i habilitat comercial amb empatia i memòria. • De la casualitat neix la Brigitte, després consolidada a BTV (8 anys) i col·laboracions a TV3 i ràdios. 4) Transformisme, llenguatge i història • Distincions clares entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag queen. • Recorregut històric (del teatre clàssic a Fregoli; del cross-dressing utilitari a casos actuals) i taller LGTBI per desfer confusions. 5) Cultura popular: el cuplet • Reivindicació del cuplet català i de figures com Guillermina Motta (arrel de la seva vocació). • Brigitte estrena “Jo soc Brigitte” (Òscar Constantí) i manté l’ADN del Paral·lel. 6) Mort, ritual i humor amb respecte • La mort com a part de la vida i rituals (tanatori, cementiris) com a espai cultural i d’aprenentatge. • Límits de l’humor: línia fina entre sàtira i ferir; importància del context i l’escolta. Altres seccions del programa Història i memòria (Joan Mateu) • La màfia siciliana i l’Operació Husky (WWII): pacte tàcit aliats–màfia (Lucky Luciano) i el desembarcament a Sicília. • Napoleó i Josefina: amor i política, propaganda i divorci d’estat per assegurar hereu. • Efemèrides del 14 d’abril i memòria històrica: homenatge al general republicà Antonio Escobar; reflexions sobre independentisme i tergiversacions. Agenda destacada de Brigitte d’Amour • 22 d’abril – Reobertura d’El Molino: actuació a les 21.00. • 13 de maig – Memorial de la Sida (Jardins d’Aclimatació, Montjuïc): cuplet amb convidades de luxe. • 30 de juny – Pregó a l’Espluga de Francolí (Orgull LGTBI en l’àmbit rural). • 14 de setembre – Estrena espectacle al Casino de l’Aliança del Poblenou. Idees força Visibilitat i normalització del transformisme en horari diürn i amb respecte. Cultura i memòria com a eines de cohesió i justícia. Humor sí, però amb responsabilitat empàtica i consciència del context.

  • La Rambla del 14/4/2023 — Reflexions sobre l'actualitat i l'humor a Catalunya - episode art
    La Rambla

    La Rambla del 14/4/2023 — Reflexions sobre l'actualitat i l'humor a Catalunya

    En aquesta tertúlia es debat sobre diversos temes d'actualitat, incloent l'humor en els mitjans de comunicació, la gestió de la sequera i les condicions de les piscines, així com la importància de compartir les tasques domèstiques en les relacions de parella. A més, es menciona l'impacte de l'obra de teatre i la situació actual de l'escola Bressol de Sant Just

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 14/4/2023 — Notícies de Sant Just - 14 d'abril - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 14/4/2023 — Notícies de Sant Just - 14 d'abril

    Avui, 14 d'abril, a Sant Just d'Esvern, s'han presentat diverses notícies destacades, com la continuïtat de l'equip d'hoquei a la Lliga Plata, l'últim dia per presentar el passaport de lectura a la Biblioteca Joan Margarit, i el cicle de música en femení La Birce amb Big Mama Montse. També s'ha anunciat una projecció especial del CineXic per als més petits i la celebració de la cursa solidària "La Volta a l'Escola" per a recaptar fons per a la investigació del càncer infantil

  • Entrevistes de la Justa del 14/4/2023 — De la pandèmia al podcast: comiat de Lua López a Ràdio d’Esvern, traspàs d’informatius, política municipal i modernització tecnològica - episode art
    Entrevistes de la Justa
    32'

    Entrevistes de la Justa del 14/4/2023 — De la pandèmia al podcast: comiat de Lua López a Ràdio d’Esvern, traspàs d’informatius, política municipal i modernització tecnològica

    Visió general Episodi especial de comiat a la Lua López Ribas, amb la Núria, la Raquel i la Mariona a estudi. La conversa recorre el traspàs d’Informatius, l’evolució de la ràdio local des de la pandèmia fins a l’actual digitalització i podcastització, els reptes de la política municipal i la relació amb les xarxes, així com el paper de les mètriques i els rànquings de notícies en l’interès de l’audiència. La Lua tanca etapa i presenta el seu nou rumb professional. "Al final, el que fem és donar l’actualitat de Sant Just… estar al dia, sempre, i que tothom pugui estar al dia." Punts clau de l’episodi Comiat i traspàs La Lua deixa Informatius i el relleu l’assumeix la Mariona, amb el suport i l’aprenentatge intensiu d’aquests dies. La Raquel destaca l’ajuda tècnica de la Lua en el control de so i l’edició. Fer ràdio en pandèmia Inicis (2020) amb restriccions, estudis separats, condonets de micro i pantalles. La ràdio “sense gent” i pèrdua d’“essència”. De l’audiovisual al periodisme local La Lua ve d’audiovisuals, no de periodisme: aprendre a redactar, a tallar àudio i a locutar amb naturalitat i sense por. Reptes del dia a dia Notícia local cíclica i estacional: juliol i prèvies de vacances amb “poca cosa”. Cal creativitat (fins i tot notícies com la desratització). Cobertura de la COVID i l’impacte a Sant Just: informació de servei (festes, aforaments, etc.). Què llegeix la gent? Els rànquings del butlletí mostren que sovint triomfen desgràcies i successos. Hi ha distància entre el que el mitjà considera rellevant i el que més clics genera. Gran feinada del resum de l’any (desembre): recuperar les més llegides i oferir memòria anual. Política municipal i neutralitat Seguiment del ple (3-4 h) i cura extrema de l’equilibri: minuts, torns i freqüències d’entrevistes segons resultats electorals. Creix el pes de les xarxes: una notícia pot desencadenar ressò i reaccions entre partits. Modernització tecnològica De torres antigues i talls manuals a portàtils, dues pantalles i edició àgil; nova taula de so; programes i informatius en podcast (Spotify). Creixement personal i comunitat La ràdio local com a escola i “petita família”: suport de l’equip (Carles, Enric) i aprenentatge compartit. La Lua guanya confiança i perd la por a parlar en públic. Nou rumb professional La Lua marxa al Prat de Llobregat (projecte Interseccions), combinant audiovisual i antropologia (màster) en l’àmbit educació + cultura. Moments destacats “La política municipal és especial… i s’ho miren amb lupa.” “Informatius també és servei: el poble sap què passa, com passa i quan passa.” “De cop veus una notícia ‘menor’ amb 600+ clics i et preguntes: què està passant?” Temes principals 1) Traspàs i ofici d’Informatius • Relleu cap a la Mariona i suport a la Raquel en el control tècnic. 2) Fer ràdio local en context pandèmic • Adaptacions extremes i progressiva normalització; valor de la presencialitat en entrevistes. 3) Periodisme local i continguts • Cicles informatius, creativitat en èpoques lentes, cobertura de la COVID i casos locals polèmics (festes de tardor, desplegaments policials). 4) Audiència, mètriques i producte • Rànquings del butlletí, sorpreses en els clics, i la gran tasca del resum anual. 5) Política municipal i neutralitat • Ple maratonià, igualtat de temps i agenda d’entrevistes equitativa; impacte de les xarxes. 6) Transformació tecnològica i podcasts • De fluxos manuals a edició digital ràpida, nova infraestructura i presència a Spotify. 7) Trajectòria personal i futur • La Lua consolida habilitats de locució, edició i gestió; inicia etapa a Interseccions (educació i cultura) sense deixar l’audiovisual. Conclusió Un episodi que funciona com a cartografia del periodisme local: servei públic, equilibri polític, adaptació tecnològica i relació amb una audiència que sorprèn. La Lua s’acomiada amb una missió clara: tenir Sant Just informat —i ho fa obrint un camí on cultura i educació es posen al servei de la comunitat.

  • La Justa del 14/4/2023 — Borràs, JEC i dimissió? | Ceuta, nova Llei d’Habitatge, inflació i agressions a infermeria; caos T‑mobilitat - episode art
    La Justa
    2h 59min

    La Justa del 14/4/2023 — Borràs, JEC i dimissió? | Ceuta, nova Llei d’Habitatge, inflació i agressions a infermeria; caos T‑mobilitat

    Resum general Episodi amb dues parts clares: una entrevista política inicial i un butlletí informatiu amb temes d’actualitat. La conversa amb l’advocada Magda Orení gira al voltant de la situació de Laura Borràs, el paper institucional del Parlament i la llibertat d’expressió. El tram informatiu recull una última hora a Ceuta, l’acord imminent per la nova llei d’habitatge (amb debat sobre la regulació dels lloguers), la moderació de la inflació per l’energia mentre els aliments continuen disparats, l’augment d’agressions a infermeria i el col·lapse en la transició a la T‑mobilitat per a la T Jove. Es tanca amb missatges de servei i un llarg bucle de comiat. Entrevista: Magda Orení sobre el cas Borràs i el rol institucional Punt clau: Orení afirma que, en el lloc de Borràs, ella hauria dimitit per protegir la institució: “Jo, si fos jo, dimitiria” i “El problema no és una persona, és una institució”. No demana la dimissió directament: Remarca que no li ha demanat mai explícitament a Borràs que plegui; expressa una opinió personal i jurídica. Llibertat d’expressió i xarxes: Defensa poder opinar sense ser silenciada, critica la dinàmica d’insults a Twitter i reivindica la normalitat democràtica. Relació amb Borràs i Junts: No parla amb Borràs des de fa mesos (arran de l’“informe Dalmasses”). Diu que rep crítiques i elogis en privat dins de Junts, però no en farà públics els missatges. Escenari jurídic al Parlament: Davant el requeriment de la JEC, veu marge molt limitat per a la Mesa si es vol evitar desobediència i conseqüències penals. Cites destacades “Jo, si fos jo, dimitiria.” “El problema no és una persona, el problema és una institució.” “Es veu que ara les revolucions es fan per insults de Twitter… és una cosa demencial.” “No he parlat amb ella… potser des de setembre o octubre.” Última hora: Ceuta i pressió migratòria Intent d’assalt a la tanca de Ceuta a les 6 h per part de més de 200 persones d’origen subsaharià. Resposta policial coordinada: forces marroquines contenen el grup; a Espanya es tanca temporalment el pas del Tarajal i es despleguen unitats terrestres i marítimes, emergències i Creu Roja. Activació excepcional del protocol de crisi migratòria entre Espanya i el Marroc per primera vegada en dos anys. Política d’habitatge: acord imminent i topalls al lloguer Acord a tocar entre el govern espanyol, ERC i EH Bildu per desbloquejar la nova llei d’habitatge. Punts calents: Limitació de l’actualització de contractes al 3%. Topalls de preus en zones tensionades, alineats amb l’esperit de la normativa catalana anul·lada pel Constitucional. Reacció social: El Sindicat de Llogateres reclama una regulació similar a la catalana que va ser “molt efectiva” mentre va estar vigent. Economia: inflació a la baixa per l’energia, aliments encara cars Inflació a Catalunya (març): 3,1%, 2,5 punts menys que al febrer. Factors: Electricitat: ↓ més del 50%; carburants: ↓ ~15%. Aliments encara disparats: llet, llagums, verdures (↑ ~30%); arròs, farina, ous (↑ >20%); carns de porc, pollastre i xai (↑ ~10%). Lectura clau: alleujament per energia, però persistència de la inflació alimentària que erosiona el poder de compra. Sanitat: augment d’agressions a infermeria Rebrot d’agressions (verbals i físiques) en grans hospitals de Barcelona (Bellvitge, Vall d’Hebron, Hospital del Mar), amb increments de fins a x3 en alguns casos. Perfil de l’agressor: pacients i familiars; la majoria d’incidents són verbals, però els casos físics són els més greus i els que més es notifiquen. Testimoni clau: Xavi Massaber (Satse) descriu cops, llançament d’objectes i danys a material. Mobilitat: col·lapse per la T Jove i la T‑mobilitat Cues i saturació per la transició de la T Jove en cartró a la T‑mobilitat (plàstic). Incidències: punts d’atenció saturats, problemes informàtics, dificultats per aconseguir cita. Recomanació de TMB: demanar la targeta al web (tramesa en ~10 dies) per evitar cues. Serveis i tancament Missatges de servei públic: donació de sang; campanya “Treu la llengua” per a l’activisme pel català. L’episodi es tanca amb un llarg bucle de ‘Bona nit’ sense contingut informatiu addicional.

  • Empanada Cultural del 13/4/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, circs en ruïnes i un viatge musical del metal industrial al drone (Sightless Pit, Sleaford Mods, Kali Malone) - episode art
    Empanada Cultural
    1h 58min

    Empanada Cultural del 13/4/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, circs en ruïnes i un viatge musical del metal industrial al drone (Sightless Pit, Sleaford Mods, Kali Malone)

    Resum general "No future for you" — recordant el crit dels Sex Pistols, el programa obre amb una editorial que posa el dit a la nafra: aigua cara i limitada, opressió del treballador, censura de l’humor i la frivolitat de debats absurds. La pregunta central: tenim futur com a societat? Des d’aquí, l’episodi articula el tema del “no futur” amb tres eixos culturals: • Cinema (Colòmbia): Laura Mora i Los Reyes del Mundo, una road movie poètica sobre cinc nois del carrer que busquen la seva Ítaca. • Teatre: Pazzo, una opereta apocalíptica de dos pallassos entre ruïnes de circ i herències impossibles. • Música: tres propostes que dialoguen amb el “no futur” des de l’energia i la contemplació: Sightless Pit (metal industrial sense guitarres), Sleaford Mods (post-punk obrer) i Kali Malone (drone minimalista). Tanca amb una agenda ràpida de cinema i una reflexió final: potser el contrapunt al “no futur” és la contemplació — menys és més. Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora) Clau del film • Pel·lícula colombiana de Laura Mora (San Sebastià), hereva de la seva òpera prima Matar a Jesús. • Protagonitzada per cinc joves del carrer (actors no professionals) en un viatge iniciàtic per recuperar una terra usurpada a l’àvia d’un d’ells (Ra/Brian). • Estil entre docu-ficció i lirisme oníric (càmera lenta, música dilatada) amb moments de realisme màgic. Temes • Impunitat sistèmica (de l’Estat i de tothom) i desplaçaments forçats al camp colombiano. • Amistat, dignitat i resistència davant l’absència d’oportunitats (el “no futur”). • Estructura en “illes” (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima), que marquen etapes vitals i tonals. Context i ecos • Diàleg amb el cinema colombià de Víctor Gaviria (La vendedora de rosas) i Ciro Guerra (El abrazo de la serpiente, Pájaros de verano), però amb una poètica pròpia. • Coproducció internacional (Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega). A LATAM és a Netflix; aquí s’estrena en sales. "Un día todos los hombres se quedaron dormidos y los cercos de la tierra ardieron..." — memòria oficial del film, que sintetitza el to apocalíptic-poètic. Notes humanes • El protagonista (Carlos Andrés Castañeda) denuncia amenaces i precarietat post-estrena: la fama puntual no aboleix la violència estructural. Teatre: Pazzo (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries) Sinopsi i to • "Petita opereta verbal i apocalíptica" per a dos pallassos: Francesco (veterà, antic amo del circ) i Darius (jove, fill del seu antic company Tonino), que malviuen a les restes calcinades d’un gran circ. • Atemporalitat i decadència amb punts d’humor: l’obra respira misèria però filtra escletxes de bellesa i tendresa. Temes • Testimoni generacional i herència: hem de conservar el passat o acceptar que ha mort? • Esperança vs. cinisme: el gran és l’optimista ingenu; el jove, el realista exhaust. • Silencis i orgull: el que no es diu pesa tant com allò que es diu. Posada en escena • Direcció de Roberto G. Alonso: molta cura plàstica i coreografia subtil en gestos i temps. • Escenografia immersiva: carpa bruta, fum, sensació de circ en ruïnes; el públic mira “des de bambolines” en el clímax. "Quan ningú compra entrada, l’art és resistència; quan algú la compra, és miracle." Música: tres camins al voltant del “no futur” 1) Sightless Pit — metal industrial sense guitarres • Barreja d’industrial, doom, ambient i hip hop/dub en una pared sonora crua. • Estètica de violència i dolor com a retrat d’un “camí tancat”. • Sensació: pesantor atmosfèrica, ritmes lents, textures punxants. 2) Sleaford Mods — post-punk obrer, spoken-word i actitud • Dúo britànic (Jason Williamson + Andrew Fearn): spoken word corrosiu sobre austeritat i classe treballadora. • Minimalisme electrònic amb bases de portàtil (sense postureig: “li dono al play i t’ho escupo a la cara”). • Autoetiqueta: "punk hop minimalista per a classe treballadora". 3) Kali Malone — drone minimalista i la contemplació com a antídot • Peça llarga, immersiva (orgue, guitarra elèctrica, violoncel): drone i just intonation. • Experiència d’hipnosi auditiva, capes d’armònics que apareixen amb l’escolta atenta. • Idea-força: en temps de sobredosi d’estímuls, la contemplació és resistència: menys és més. "En uns temps de reacció i soroll, la contemplació és política." "El futur és ara: què en fas?" Agenda exprés (cinema) • Sick of Myself — sàtira del narcisime i l’art contemporani (recomanadíssima). • Los Reyes del Mundo — estrena en sales. • Sam Mendes — història romàntica d’època amb Olivia Colman (Empire of Light). • Ulrich Seidl — doblet: Rimini i Sparta (sordidesa i veritat incòmoda). • As Bestas — continua en cartellera. Idees clau • “No futur” no és final de trajecte sinó diagnòstic: cal obrir espais de possibilitat. • La cultura (cine, teatre, música) es converteix en mirall i antídot: lirisme per imaginar, humor per resistir, contemplació per reordenar el món interior.

  • La Rambla del 13/4/2023 — Novetats musicals amb Andrea Esmerats - episode art
    La Rambla
    1h 47min

    La Rambla del 13/4/2023 — Novetats musicals amb Andrea Esmerats

    En aquesta edició, Andrea Esmerats comparteix les últimes novetats musicals destacades de Catalunya, començant pel nou disc del triquell, "Entre Fluir", que explora temàtiques diverses a través de cançons com "NPC" i "L'Aberín". A més, es discuteix el tercer disc de 31 fam, "Bona Fe", i el nou single de la Rosalía amb Raúl Alejandro, que marquen una nova etapa en les seves carreres artístiques