
M de Música del 24/4/2023
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
2036 episodis disponibles

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

En aquest programa de la Rambla, la Núria García ens presenta els continguts de la tarda: un espai sobre Medi Ambient, una entrevista amb el fotoperiodista Antonio Sempere sobre la seva exposició "Amantla" i una tertúlia amb membres de l'associació Transbaix Power sobre les vivències del col·lectiu trans, abordant temes laborals, de visibilitat i acceptació social

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

El text informa sobre l'exhumació de les restes de José Antonio Primo de Rivera del Valle de los Caídos a Madrid, després de sis hores d'operacions. També destaca la situació de l'eurodiputada Clara Ponsatí a Brussel·les, l'augment del trànsit aeri i la despesa militar a Europa, així com diverses notícies sobre Sant Just, incloent l'alta taxa de violència contra les dones, una exposició de fotoperiodisme, millores en la seguretat viària, i activitats comunitàries

Resum executiu Entrevista amb Josep Maria Ranyer, regidor de Mobilitat i Seguretat Viària (també de Planificació Territorial, Serveis Generals i Qualitat, i Recursos Humans, i tinent d’alcaldia), centrada en: • Balanç de Sant Jordi a Sant Just i l’ambient a Can Ginestà • Seguretat viària i prioritat del vianant a la via pública (reforma de l’entorn de la Bonaigua) • Xarxa ciclista i Ambici: ampliacions, connexions metropolitanes i ús rècord • Política sobre patinets elèctrics: criteris i ordenació • Gestió de plagues en context de sequera i canvi climàtic • Mesures per la sequera: hàbits, piscines i escenaris de restricció • Projectes municipals en curs i calendari de gestió Temes principals Sant Jordi a Sant Just • Celebració molt concorreguda i exitosa; Can Ginestà, per moments, col·lapsada per l’afluència. • Recuperació plena després de Covid i de l’any de pedregada. • Activitats diverses: espectacles infantils, música, ballada de sardanes i parades de llibreters i entitats. • A Barcelona, vendes +5% (referència metropolitana) i bon ambient també a Sant Just. “Hi ha haver moments en què Can Ginestà estava com col·lapsat.” Seguretat viària i prioritat del vianant (Bonaigua) • Càmeres a la via pública que detecten vehicles vinculats a activitats il·lícites (coordinació amb Mossos i policia local). • Desenvolupament del Pla de Mobilitat Urbana amb el principi clau: primer el vianant, després transport públic, després mobilitat elèctrica individual i, per últim, el cotxe. • Reforma de l’entorn del complex de la Bona Aigua per crear camins segurs, ordenar l’aparcament i reduir conflictes vianant-cotxe; es constata el dèficit de transport públic a la zona de l’institut i la Bonaigua. “El cotxe és com els gasos: per més espai que li donguis, l’ocupa tot.” Xarxa ciclista i Ambici • Doble d’espai de carril bici segregat en el mandat; inversió comparable a ciutats fins a 4 vegades més grans. • Nova passera que connecta Majuí amb el barri sud i projecte (conveni amb l’AMB) per a un carril bici a la Riera de Sant Jus, unint Parc de Torreblanca amb Collserola. • Ambici amb ús molt alt: Sant Just té el percentatge d’altes més gran vs població; l’estació del Parador és la número 1 d’ús a tota l’AMB. • Ampliació al setembre amb 3 estacions (mercat, part sud i Baixolell). • Intermodalitat: estació de transferència amb el Bicing de Barcelona (zona Facultat d’Econòmiques – Palau Reial, Diagonal). • Relleu: endarreriments de connexió elèctrica obliguen a canvi de bateries; l’alta demanda és el “millor” problema. Patinets: criteri i ordenació • No s’ha apostat pel servei de patinet compartit local: caldria dimensió metropolitana i el model sense ancoratge genera desordre a voreres i barreres d’accessibilitat. • Ús privat permès amb normes: calçada o carril bici, mai vorera; limitació de velocitat, sense trucatge i una sola persona per vehicle. Plagues urbanes i acció ciutadana • Servei especialitzat externalitzat amb prevenció i fumigacions anticipades. • La sequera redueix el flux al clavegueram i afavoreix paneroles i d’altres; s’han reforçat tractaments. • La ciutadania disposa de informació i canals (web i Serveis de Via Pública/Medi Ambient) per saber què fer en l’àmbit privat i com avisar en l’espai públic. Sequera i mesures locals • Marc regulador de la Generalitat amb escenaris graduals; s’espera un estiu sec. • Focus en reduir consums i en piscines comunitàries: promoure sistemes tancats de recirculació/depuració per evitar reomplerts. • Priorització de l’aigua de boca en escenaris d’estrès hídric. • Sant Just té consum per càpita alt (densitat de piscines); objectiu: evitar mesures més dures amb consciència i eficiència. • Distinció entre piscines comunitàries (com a refugi climàtic) i privades (relació consum/usuari menys eficient). Projectes municipals i calendari • Primera meitat d’any dedicada a endreçar pressupost i finançament; segona, a licitacions i execució. • Obres clau en curs: Escola Bressol i Ateneu. • L’activitat no s’atura per les eleccions; cal recuperar ritme després de la pandèmia. Falques i contingut fora d’entrevista Falques institucionals i promos • Campanya de la Generalitat sobre sequera: “Cada gota compta”. • Promos de programes de sardanes i música a Ràdio d’Esvern. Campanya “Treu la llengua” • Guia per a l’activisme pel català en àmbits quotidians i xarxes. Música i tancament • Emissió del tema “I Don’t Want to Miss a Thing” i tancament reiterat amb “Fins demà!”. • Falques finals: 112 davant l’ictus, acreditació de competències, esport femení, FP, voluntariat per la llengua, i recursos d’atenció a les dones.

Panorama general Episodi molt breu en contingut: el tram disponible consisteix principalment en la salutació "Bona nit" repetida al llarg de tota la durada, amb una única informació nova al segon 119: l'anunci que es tancarà el matinal amb una tertúlia esportiva amb Pol Bruy, Richi Gafarot i Carles Rius. "Acabarem el matinal com cada dilluns amb la tertúlia esportiva amb Pol Bruy, Richi Gafarot i amb el Carles Rius." Contingut real emès • Salutacions reiterades sense desenvolupament temàtic. • Anunci puntual d'una tertúlia esportiva futura; no s'arriba a iniciar en aquest tram. Temes principals 1) Salutacions i cortesia d'antena • Repetició de "Bona nit" com a element de cortesia o transició. • Sense entrevistes, notícies ni debat identificable. 2) Anunci de la tertúlia esportiva (encara no comença) • Identificació dels participants anunciats: Pol Bruy, Richi Gafarot i Carles Rius. • S'indica que serà el tancament del matinal dels dilluns. • No hi ha contingut de la tertúlia en el tram analitzat. Idees clau • Cap tema desenvolupat: només salutacions i un anunci. • El valor informatiu principal és l'avanç de la tertúlia esportiva i els seus convidats.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Resum general de l’episodi Un episodi extens i polièdric que, a partir de la proximitat de Sant Jordi, articula una conversa profunda amb l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro sobre la cultura catalana, la llengua i la memòria, i obre finestres a altres temes com la globalització musical, el Memorial Democràtic, el conflicte d’Irlanda del Nord i el paper de la intel·ligència artificial en la literatura. El tram final se centra en l’ofici d’escriure: la diferència entre periodisme i literatura, el procés creatiu i tres llibres recomanats per descobrir o redescobrir Villatoro. "La idea de progrés té a veure amb la idea de comunicació... no hi hauria progrés sense comunicació" — V. Villatoro Sant Jordi, la llengua i el valor de l’escriptura Context de la Diada: • Orígens del regal de la rosa i del llibre • Reconeguda per la UNESCO (23 d’abril, Dia Internacional del Llibre) Importància de l’escriptura com a tecnologia cultural: fixa memòria, transmet coneixement i sosté el progrés. Oralitat vs escriptura L’oralitat crea relació directa però es perd; l’escriptura roman i permet “acumular i transmetre” coneixement. Avui, els registres digitals minven l’efímer de l’oralitat. Normalització lingüística i Manifest Koiné: del coneixement a l’ús Villatoro situa el manifest com un crit d’alerta: el salt de “que la gent no sap català” a “la gent el sap però no el fa servir”. Factors clau: • Demografia i immigració d’orígens culturals més diversos • Insuficiència d’eines clàssiques (immersió + mitjans públics) per generalitzar l’ús • Necessitat de prestigi i utilitat social del català (feina, ascens social) Polèmica del manifest: oficialitat i debat entre obligar/prohibir vs usos i costums i incentius. Exemples il·lustratius: • Consum conscient (etiquetatge, cartes de restaurants) com a palanca d’oferta • Doblades i subtítols (majors americanes): el retorn depèn d’un públic que faci valdre el criteri lingüístic • La premsa en català: dobles edicions com a estratègia defensiva per no perdre lectors en un mercat en caiguda "Les llengües no les mata el BOE; les mata el parlant que deixa de parlar-les" — V. Villatoro Clau conceptual: prestigi (cultural i econòmic) i utilitat com a motors de l’ús, més enllà de l’estricta obligatorietat. Globalització musical i afinitats culturals A propòsit de la versió de “What a Wonderful World” (John Secada & Diana Fèria): circuits culturals transnacionals i referents compartits. Idea central: avui l’edat i els gustos uneixen més que el lloc d’origen; el lloc ha perdut pes en la definició d’identitats culturals. Memorial Democràtic: fer visibles totes les memòries Missió: conservar i visibilitzar la memòria democràtica (Guerra Civil, postguerra, repressió, exili, deportació), donant veu a memòries invisibilitzades (per ex., les de les dones). Criteri de fons: combatre l’esquematisme i assumir la complexitat dels fets i dels actors en context. Exemple pedagògic: les diverses “x e c a s” i usos repressius del mateix espai per actors diferents al llarg del temps. "Per poder jutjar, ho has de poder veure tot. No pots construir hipòtesis ocultant-ne una part" — V. Villatoro Efemèrides del 21 d’abril De la fundació de Roma a la consagració de Santiago de Compostela, independència de Texas, sufragi femení a França, Brasília, el matrimoni igualitari a Espanya i l’elecció de Zelensky. Irlanda del Nord 25 anys després del Divendres Sant Crònica de viatge a Belfast i lectura del Good Friday Agreement (1998): avenços (desmilitarització, reforma policial, drets lingüístics) i persistències (segregació escolar, identitària i de lleure; tensions polítiques; impacte del Brexit). Lectures i films recomanats: • No diguis res (Patrick Radden Keefe) • Belfast (Branagh) • Bloody Sunday (Greengrass) • En el nom del pare (Sheridan) • Hunger (McQueen) • Michael Collins (Jordan) • Five Minutes of Heaven (Hirschbiegel) Passeig per l’Eixample-Universitat: llibres, arquitectura i memòria urbana Llibreteria Públia i la figura de Joan Ballester i Canals: activisme cultural en català i mapes dels Països Catalans. Arquitectures en diàleg: • Antiga seu de Gas Lebon (avui Mútua General) i la cantonada Gran Via–Balmes • La bomba del Coliseu (1938): 4 tones de trilita, devastació i el posterior edifici de l’Institut Nacional de Previsió (estètica del règim) • Lluís Bonet i Garí: de Puig i Cadafalch i Gaudí a Codorníu i Sagrada Família; biografia d’un arquitecte versàtil • Universitat de Barcelona: jardins i paranimf; recomanada la visita (llista d’espera a la torre del rellotge) IA i literatura; periodisme vs literatura IA: capacitats creixents, incertesa de límits i reptes d’avaluació (docència). La humanitat tendeix a fer allò que pot fer: cal criteri i governança. Periodisme vs literatura: • Periodisme: motor extern (el món), temps i contingència; cal que estigui ben escrit però no és literatura • Literatura: motor intern (impulsos vitals), connexió amb la vida viscuda; procés més lent i condensat • Hàbits d’escriptura: llibretes i mà per a idees; ordinador per a projectes de novel·la; Villatoro no recull en volum els articles "Pots viure sense escriure, però escriure sense viure és bastant impossible" — V. Villatoro L’obra de Villatoro: premis i recomanacions Premis destacats: Sant Jordi (L’Evangelí gris), Sant Joan (País d’Itàlia), Ciutat de Barcelona, Prudenci Bertrana, entre d’altres. 3 llibres per començar: • El tren a Maratea — breu, sobre memòria i bellesa • La claror de juliol — el més “biogràficament compromès” de l’autor • L’Evangelí gris — el títol que el va situar amb només 23 anys Apunts d’actualitat i crítica mediàtica Comentari crític sobre la compareixença de Laporta (cas arbitratges) i el relat mediàtic. Crítica al rei emèrit per la seva conducta i cobertura mediàtica. "Qui controla el present controla el passat, i qui controla el passat controlarà el futur" — G. Orwell Idees clau Prestigi + utilitat com a vector de l’ús lingüístic. Complexitat i pluralitat de memòries com a vacuna contra simplificacions. Afinitats culturals que transcendeixen el lloc d’origen. L’ofici d’escriure com a manera de viure i de mirar el món.

L'actualitat de Sant Just Desvern

La Rambla de Ràdio d'Esvern és l'escenari de la celebració del Dia de Sant Jordi a Sant Just, amb activitats diverses que inclouen la presentació de llibres, parades de roses, tallers i un concurs literari. El programa destaca aquesta festa com un moment de reunió, alegra i reivindicació de la cultura catalana, a més de fer un recompte del concurs de prosa i poesia que s'ha celebrat, així com l'especial que tindrà lloc diumenge

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Un diàleg consisteix en una sèrie de salutacions de "bona nit" repetides en múltiples ocasions

Resum general de l’episodi Punts clau • Preparatius de Sant Jordi a la llibreria-papeleria L’Escrivà (Mercè Camps): auge de llibres infantils, parada a Can Ginestà i horaris de la jornada. • Associació Dona i Empresa: com fer-se sòcia, criteris d’accés i esperit d’acollida a dones emprenedores i professionals de Sant Just. • Esports – Hoquei Sant Just: dos partits clau (Mataró i Congrés) per aspirar a la fase d’ascens. • Sequera a Catalunya: dades preocupants (Sau al voltant del 6%), riscos associats (incendis i accés limitat dels bombers a embassaments), debat sobre piscines i urgència en la reutilització d’aigua. • Reforma de la llei del “només sí és sí”: correccions tècniques, principi de seguretat jurídica i benefici del reo; tensió política entre PSOE i Podemos. • Twitter i mitjans públics: polèmica per l’etiqueta “mitjà finançat pel govern” i reclam de precisió: finançament públic via pressupostos/parlament, no control governamental. • Context preelectoral municipal: límits a la comunicació institucional i prohibició d’inauguracions durant el període electoral. "El consentiment sempre ha de ser lliure i informat." Temes destacats 1) Sant Jordi a la llibreria L’Escrivà (Mercè Camps) • Gran focus en literatura infantil; aparadors i mostradors plens de llibres per la Diada. • Parada matinal a Can Ginestà (activitats a partir de les 10 h; muntatge des de les 8 h), i tarda a la botiga. • Expectatives altes després de l’any passat amb pluja; enguany es preveu bon temps per diumenge. 2) Associació Dona i Empresa • Requisit: viure o treballar a Sant Just Desvern; no cal tenir negoci propi. • Associació oberta a dones emprenedores, professionals i jubilades que volen seguir vinculades. • Objectiu: posar en valor la dona treballadora i acompanyar projectes (papereries, llibreries, etc.). 3) Esports – Hoquei Sant Just • Dos partits decisius: Mataró (líder) i Congrés; si guanya tots dos, el Sant Just podria entrar a fase d’ascens i somiar amb ascens directe. • Reconeguda la tasca del tècnic Mia Urréig i la bona temporada de l’equip. 4) Sequera: gravetat i mesures • Any passat: el més càlid “des que hi ha dades”; Sau fregant mínim històric (~6%). • Aturades extaccions de peixos a Sau i fi del transvasament a Susqueda; debat sobre espècies invasores (ex. la carpa). • Alerta màxima possible al setembre si no plou; crida a prendre mesures abans de l’empitjorament. • Piscines: excepcions per a municipals; polèmica amb comunitats i normativa de buidatge anual; necessitat de reutilització d’aigua (exemple de Sant Cugat i referència a models com Israel). • Risc d’incendis molt elevat i limitacions d’accés dels bombers a alguns embassaments (ex. Sau), agreujant la resposta d’emergències. • Hidrologia metropolitana: el Besòs guanya pes davant la situació del Ter i Llobregat. 5) Reforma del “només sí és sí” • Llei necessària però amb falles tècniques que van comportar reduccions de condemna per aplicació del benefici del reo. • Principis clau: seguretat jurídica i no retroactivitat desfavorables; el que beneficia la persona condemnada s’aplica, el que perjudica, no. • Escenari polític: PSOE impulsa la reforma amb tensions amb Podemos (titular d’Igualtat). • Missatge de fons: consentiment explícit; “Només sí és sí”. 6) Twitter i etiquetes a mitjans • Nova catalogació: “mitjà finançat pel govern” aplicada a TV3, RTVE, BBC, etc. • Crítica: confusió entre finançament públic i control governamental; demanda d’etiquetes com “finançat per pressupostos públics” o “pel Parlament”. • Casos polèmics i respostes d’Elon Musk; risc d’equiparar democràcies amb dictadures. 7) Municipals i comunicació institucional • En període electoral: prohibides inauguracions i determinades manifestacions que puguin ser propaganda. • Mitjans públics i xarxes institucionals, sota lupa: obligació de neutralitat i respecte a la llei electoral.

Panorama general Un matinal molt complet amb combinació d’actualitat, cultura i servei: repàs de portades (reforma del només sí és sí, sequera, Starship), el temps detallat per Sant Jordi, butlletins informatius (nacionals i locals), una entrevista amb la llibrera Mercè Camps (Dona i Empresa), secció d’actualitat jurídica i política, astrologia (eclipsi a Àries i Mercuri retrògrad) i psicologia (ment–cos–energia). "Només sí és sí": la reforma s’aprova amb suport del PP, amb tensions a la coalició i debat sobre el consentiment. Temes principals 1) Portades del dia i temes destacats Reforma del “només sí és sí”: PSOE i PP aproven la reforma per apujar penes mínimes en violació i frenar reduccions; tensions amb Unides Podem per la centralitat del consentiment. Sequera i aigua: Canal d’Urgell atura el reg, primer cop en 160 anys (ARA). “Guerra de l’aigua” per Doñana entre PSOE i PP; la CE adverteix sobre regularitzar regadius il·legals (La Vanguardia). A la costa catalana, la Generalitat no salvarà les platges a qualsevol preu (El Periódico). Espai: Explosió del Starship d’Elon Musk, el coet més gros/potent del món, en vol de prova. Economia i tecnologia: Europa aprova la primera norma per regular criptomonedes (lluita contra blanqueig, protecció del consumidor). Esports i societat: Pla del Barça per intentar el retorn de Messi; ús de Viagra en lleure juvenil (LV); sindicats amenacen cadenes de vagues salarials; efecte Díaz (Sumar) reordena l’espai d’esquerres (CIS). 2) El temps (Sant Just i país) Avui: núvols baixos marítims que es trenquen a migdia; temperatura una mica més baixa. Cap de setmana: dos fronts (ds i dg) amb ruixats i tempestes sobretot al Pirineu/Prepirineu i nord-est; a Sant Just, poques precipitacions i Sant Jordi amb ambient agradable (22–23 ºC) i sol al matí. Pròxima setmana: possible calorada (temperatures de mitjans de juny: 24–25 ºC) i xafogor. Pluja més probable al Pirineu (20–120 l/m² en 10–15 dies); a la costa central, poca aigua. 3) Butlletins informatius (11.00 i 12.00) Mobilitat: incidències elèctriques a Rodalies (retards R1, R3, R4, R7); Alemanya: vaga massiva a trens i aeroports. Sequera i agricultura: ajuts al cereal de secà; risc d’incendis elevat. Política: debat sobre acord de claredat (PSC no a la cimera de juny); Trias no tanca porta a suport del PP en investidura; Ucraïna–OTAN: ajuda militar i dissuasió. Societat i cultura: Festival Black Mountain a la Vall d’Aran; robatori de campanes a Taradell. Esports: Espanyol–Cádiz (partit clau), Godó (Sinner baixa per malaltia), Paula Badosa vs Sabalenka, handbol i bàsquet femenins. Local (Sant Just): agenda de Sant Jordi a Can Ginestar (parades, tallers, sardanes, concerts), espectacle The Postman a l’Ateneu, i la revista La Vall d’Avers estrenarà edició en color. 4) Entrevista: Mercè Camps (L’Escrivà, Dona i Empresa) Preparatius de Sant Jordi: paradeta a Can Ginestar al matí i botiga a la tarda; llibres infantils amb gran demanda. Associació Dona i Empresa: oberta a dones que viuen o treballen a Sant Just (no cal tenir negoci propi); xarxa d’acompanyament i valorització de la dona treballadora. 5) Actualitat jurídica i política (Joel Rawan) Sequera: situació crítica (Sau a ~6% i més baixada possible), restriccions de reg, risc d’incendis, i dificultats per als bombers en embassaments molt baixos. Reivindicació de reutilització d’aigua i planificació anticipada. “Només sí és sí” (clau jurídica): la reforma no pot revertir reduccions ja aplicades (principi de seguretat jurídica i benefici del reo); s’aplica la llei vigent en el moment del delicte, excepte si una llei posterior beneficia l’acusat. Twitter i mitjans: etiquetes de “finançat pel govern” als perfils de mitjans públics; es demana matís (“per pressupost públic / Parlament”) per evitar equivalències amb mitjans de dictadures. Municipals i comunicació: en període electoral, limitacions a inauguracions i difusió institucional (lleis electorals i ús de mitjans públics). 6) Astrologia (Arantxa Limón) Eclipsi de Lluna nova a Àries i Mercuri retrògrad a Taure: Moment de revisar impulsos, desitjos i propòsits; distingir el que vull de debò del que faig per por o aprovació. Tensió amb Plutó: surten a la llum ferides i traumes (Quiró a Àries); oportunitat de sanació i reajust de rumb. Consell pràctic: treball introspectiu, límits sans (Saturn a Peixos), revisar autoestima i valors (Mercuri a Taure), i evitar malentesos en comunicació (cura en contractes i missatges). 7) Psicologia (David Fernández) Relació ment–cos–energia: Ansietat i estrès poden manifestar-se en símptomes físics (intestí, pell, taquicàrdies). Apatia/depressió: energia baixa; cal respectar el moment i mobilitzar-se a poc a poc (ritme assumible) amb suport professional (psicologia, fisioteràpia, acupuntura...). Entorn i relacions: l’energia d’altres influeix; més que “persones tòxiques”, hi ha dinàmiques tòxiques o males combinacions; posar límits i triar entorns que ens afavoreixin. Cultura i territori (Sant Jordi a Sant Just) Can Ginestar (23/04): parades de llibres/roses i entitats; tallers de rajoles, sardanes, Random Cover (versions 70–90’s), espectacle infantil. Ateneu (22/04): The Postman (humor gestual, 55’). La Vall d’Avers: primer número en color al maig, després de 44 anys. Idees clau (en breu) Reforma “només sí és sí”: aprovada amb PP; debat sobre consentiment i efectes retroactius limitats per seguretat jurídica. Sequera: mesures i risc elevats; cap de setmana amb ruixats al nord i Sant Jordi assolellat a Sant Just; possible calorada la setmana vinent. Astrologia: eclipsi a Àries + Mercuri retrògrad = revisió de desitjos i comunicació. Psicologia: integrar ment–cos–energia; moure’s amb respecte i buscar suports.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Panorama general "No future for you." Episodi travessat per la pregunta clau: tenim futur com a societat? A partir d’un to satíric i crític (aigua cara, opressió laboral, correcció de l’art, Sex Pistols), el programa articula tres blocs culturals —cinema, teatre i música— per explorar el no future i possibles vies d’escapament: la resistència, l’amistat i la contemplació. Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora) Context i antecedents • Directora: Laura Mora (Colòmbia), revelada amb Matar a Jesús (2017), peça semi-autobiogràfica sobre la impunitat a Medellín i el dol per l’assassinat del seu pare. • Mora treballa amb actors naturals i un to que oscil·la entre el documental i la poètica visual. Sinopsi i temes • Protagonistes: Ra (Brian), Culebro, Sere, Winnie i Nano —cinc nois del carrer a Medellín. • Trama: viatge per recuperar una terra arrabassada a l’àvia —una Ítaca íntima que els dona sentit i horitzó. • Estructura per illes (segons la directora): ciutat, burdel (imatge de país), ermita, casa dels vells, terra promesa i el territori de l’ànima. • Temes: desobediència, dignitat i resistència, frontera difusa entre víctima i botxí, somni vs. realitat. "Un viatge cap a la nada on passa tot." Llenguatge i forma • Muntatge fractal, ritmes que s’expandeixen i es contreuen. • Realisme màgic i pulsió onírica; música de Leo Heiblum (també a Pájaros de Verano). • Paisatge colombià com a espai d’enigma i amenaça. Producció i recepció • Coproducció: Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega. • Estrena a Espanya en sales (17 de març); a Netflix LATAM ha funcionat molt bé. • Cara B: debat sobre el vampirisme del cinema social i els riscos reals per a actors no professionals; s’esmenta el cas de Carlos Andrés Castañeda (Ra) i les amenaces rebudes. • Referents i diàleg: Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra, ecos d’Apichatpong (Memoria) i d’Aguirre, la cólera de Dios. Teatre: Patzó (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries) Fitxa bàsica • Autor: Fèlix Herzog. Direcció: Roberto G. Alonso. • Intèrprets: Jordi (pallasso veterà) i Adrián Grosser (pallasso jove). • Definició de l’autor: "petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos en clau de misèria i notes d’humor". Sinopsi i espai • En Francesco i Darius viuen entre les restes d’un circ mític ara calcinat. • Herència i relleu generacional: el testimoni canvia de mans mentre cau la màscara —de l’individu i de la societat. • Escena immersiva: carpa desballestada, fum i proximitat; sensació d’espiar des de les bambolines. Temes i to • Decadència vs. esperança: inversió de rols —el vell és l’innocent optimista; el jove, el cínic realista. • Drama de la subsistència artística i l’orgull de l’ofici; debat sobre mantenir o no l’esperança. • Escriptura sensible que troba llum dins la brutícia. • Direcció amb cuidat plàstic i coreogràfic; molta talking heads i silenci eloqüent. "La bogeria és ser feliç en un entorn de desgràcia." Música: tres camins cap al present Sightless Pit — metal industrial sense guitarres • Barreja industrial/noise/doom amb traça d’hip-hop/dub. • Estètica dura i nihilista: vides en camí tancat, violent i dolorós. Un "metal modern" que prescindeix del canònic. Sleaford Mods — post-punk minimalista, "punk hop" laboralista • Dúo britànic: spoken word ferotge sobre classe treballadora i austeritat; bases electròniques minimalistes. • Directe desacomplexat: portàtil i birra. Postura anti-postureig: "no fer el paripé" com a declaració política. Kali Malone — ambient/drone i el poder de la contemplació • Peça immersiva de dues hores, centrada en harmònics i justa entonació. • Escolta que hipnotitza: apareixen microfreqüències i patrons d’interferència; experiència quasi meditativa. • Tesi final: la contemplació com a antídot natural contra el no future —en temps d’excés d’estímuls, menys és més. "La nada és el tot" quan s’hi arriba a través de l’escolta profunda. Agenda i remats finals • Recomanada: Sick of Myself (sàtira punyent del narcisime). • Cartellera/estrenes: Los Reyes del Mundo (en sales), Sam Mendes (Empire of Light), Ulrich Seidl (Rimini i Sparta). • Documental destacat: En el sótano (Seidl) —radiografia de l’intim sordid. • Òscars: celebració del risc de Everything Everywhere All at Once en el circuit mainstream. Idees clau que queden • No future vs. present: potser el futur només existeix si ralentim i mirem. • L’art (cinema, teatre, música) com a espai on el no future es processa en dignitat, resistència i sentit. "No hi ha futur perquè el futur és ara. Què en fas, d’aquest ara?"

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

L'actualitat de Sant Just Desvern

El Club Literari de l'Ateneu de Sant Just organitza un acte per Sant Jordi on es llegiran fragments de llibres escollits pels participants. A més, s'anuncia una xerrada amb l'autor de novel·la gràfica Jorge Carrion, que estarà present per fomentar la lectura i la creació literària entre la ciutadania

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.