Tots els episodis · 2023

2036 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1609-1632 de 2036
  • La Rambla del 2/3/2023 — Moviments i novetats del servei de mobilitat internacional a Sant Just d’Esvern - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 2/3/2023 — Moviments i novetats del servei de mobilitat internacional a Sant Just d’Esvern

    En aquesta secció de mobilitat internacional, Aroa Carmona comparteix les darreres novetats del servei, incloent-hi la presentació de projectes per intercanvis juvenils a nivell europeu, destacant un projecte que implica joves de Sant Just i de diversos països. A més, Aroa parla de l’intercanvi juvenil Healthy Casal, que tindrà lloc a l'estiu, centrat en estils de vida saludables. També menciona la importància de la participació de la comunitat i les activitats que es duran a terme

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 2/3/2023 — Notícies de Sant Just d'Esvern (2 de març): Ràdio d'Esverns celebra 39 anys, conferència sobre Ucraïna i nova exposició - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 2/3/2023 — Notícies de Sant Just d'Esvern (2 de març): Ràdio d'Esverns celebra 39 anys, conferència sobre Ucraïna i nova exposició

    El 2 de març, Ràdio d'Esverns commemora els seus 39 anys d'història amb notícies locals que inclouen la conferència del periodista Lluís Caelles sobre la guerra a Ucraïna i la inauguració de l'exposició "Tota pedra fa paret", que explora la tècnica d'arquitectura de la pedra seca a Catalunya. També es presenta l'aplicació M7 de Seguretat Ciutadana amb convidats especials que expliquen les seves funcionalitats i avantatges per a la comunitat. S'ofereixen detalls sobre altres esdeveniments i activitats locals

  • Entrevistes de la Justa del 2/3/2023 — 39 anys d’antenna: conversa amb Jaume i Alícia Mendó sobre ràdio, salut mental i activisme - episode art
    Entrevistes de la Justa
    10'

    Entrevistes de la Justa del 2/3/2023 — 39 anys d’antenna: conversa amb Jaume i Alícia Mendó sobre ràdio, salut mental i activisme

    Resum Context i protagonistes Celebració dels 39 anys de l’emissora amb una conversa propera i distesa. Intervenen Jaume i Alícia Mendó, amb una llarga història compartida a la ràdio i en l’àmbit de la salut mental. Temes clau de la conversa Vincles i trajectòria: relació de més de 30 anys entre Jaume i Alícia, compartint projectes de ràdio i comunitat. Salut mental i normalització: Alícia parla de la seva experiència de vida amb problemàtica mental i de com la conversa i el respecte han estat clau per a la normalització. Pacient expert i recuperació: Alícia actua com a pacient expert a Sant Joan de Déu i a l’associació Activament, participant en grups de recuperació i acompanyant altres persones. Activisme: la ràdio com a eina d’activisme i sensibilització social; reforç del paper de les associacions i de la xarxa comunitària. Dols i famílies: reflexió sobre com els dols i les dinàmiques familiars es veuen afectades per la salut mental. Trajectòria radiofònica: recorregut per Ràdio Sant Boi, Com Ràdio i connexions amb La Xarxa. Punts destacats La ràdio com a espai de conversa segura: sense judici, amb respecte i escolta activa. Mirada 360º: Alícia combina la visió de persona usuària i acompanyant/activista, aportant esperança i experiència. Suport mutu: la relació entre Jaume i Alícia exemplifica com el suport comunitari pot impulsar processos de recuperació. Cites rellevants "Estem de celebració a l’emissora, fem 39 anys." "Les portes de la conversa, sobretot." "És possible que això millori a poc a poc i tingueu una vida plena, normalitzada." "Més rebo d’ells que jo dono." "Mana l’horari en aquesta professió." Conclusions i missatge final Agraïment i reconeixement a la tasca de sensibilització i acompanyament que fan a través de la ràdio i les associacions. Invitació a continuar el projecte radiofònic d’Alícia i a seguir enfortint la xarxa comunitària en salut mental.

  • Entrevistes de la Justa del 2/3/2023 — M7 a Sant Just: aplicació de seguretat ciutadana, analítica predictiva i lectors de matrícules — coordinació policial, Protecció Civil i mediació - episode art
    Entrevistes de la Justa
    27'

    Entrevistes de la Justa del 2/3/2023 — M7 a Sant Just: aplicació de seguretat ciutadana, analítica predictiva i lectors de matrícules — coordinació policial, Protecció Civil i mediació

    Panorama general Conversa amb el sotscap Sergi Ferrandó sobre l’ecosistema de seguretat local basat en tecnologia: l’APP M7, l’analítica predictiva aplicada al patrullatge i la xarxa de lectors de matrícules. Es parla també de coordinació amb Mossos, Protecció Civil i del relleu al servei de mediació. "La seguretat no només la dona la policia; el ciutadà també n’és corresponsable." L’APP M7: connexió directa ciutadania–policia Funcions clau • Trucada d’emergència geolocalitzada: un sol botó i l’APP truca automàticament a la policia local del lloc on ets (gràcies a la geolocalització), fins i tot si ets fora del municipi o a l’estranger. • Avís d’emergència (push) amb registre: permet enviar un alerta amb la teva ubicació i identitat. En un futur proper, es podrien activar càmeres de via pública de la zona només quan l’usuari premi l’alerta, garantint un ús no intrusiu. • Incidències i comunicació bidireccional: enviament de fotos i informació (voreres en mal estat, bullying, consum de drogues, vehicles sospitosos…). La policia deriva els casos al departament corresponent si no són estrictament policials. "No és un model intrusiu: la informació ens arriba quan és necessari." Xarxa M7 entre municipis • M7 és un projecte local que reuneix ja una vintena de municipis. • Si envies una emergència des d’un altre municipi, la rep la policia més propera; la policia d’origen pot supervisar en segon pla. Corresponsabilitat i seguretat al municipi • Municipi objectivament segur segons dades de criminalitat, però es busca eficiència màxima amb tecnologia i cooperació. • La ciutadania té un paper clau: avisar de conductes o presències anòmales a finques i espais comuns. Analítica predictiva i nou model de servei Del reactiu al predictiu • Evolució d’una APP a un sistema integral de seguretat basat en big data i analítica predictiva. • El sistema s’actualitza cada 30 segons i genera prediccions a 8 hores (per ex., robatoris en domicili, accidents) indicant zones de risc sobre un mapa (calor + cercles en vermell). Impacte operatiu • El patrullatge s’adapta en temps real a les prediccions. • Fase incipient i pionera: desenvolupament propi, amb mecanismes per validar l’encert de les prediccions. Lectors de matrícules (ANPR), privadesa i coordinació Com funcionen i per a què serveixen • 27 lectors (abans 5) definint un perímetre i diverses zones internes per millorar la detecció i seguiment. • Càmeres dissenyades per a OCR de matrícules (no CCTV convencional; imatge no pensada per a vigilància general). • Es creuen dades amb llistes negres: vehicles robats (carrega automàtica diària) i interès policial (p. ex., aportat per unitats d’anàlisi de Mossos). Privadesa i compliment normatiu • Compliment estricte de protecció de dades; només salten alertes per criteris d’interès policial. • Finalitat exclusiva de seguretat i prevenció. Resposta coordinada • Quan un lector detecta un vehicle, el sistema indica sentit de circulació i activa protocols automàtics amb recursos propis i municipis veïns (Esplugues, Sant Feliu, L’Hospitalet), i informa el cap de torn de Mossos. • Desenvolupament per recomanar les cruïlles òptimes segons la posició de les patrulles geolocalitzades, fins i tot travessant límits municipals si és més eficient. Mossos, eficiència i dades • Davant desajustos temporals d’efectius, es potencia la coordinació i l’ús d’eines tecnològiques per maximitzar resultats. • L’eficàcia depèn tant dels sensors com de la qualitat de les dades (llistes negres treballades, anàlisi acurat). • Activacions de lectors: es va passar de desenes a centenars d’activacions anuals de vehicles robats o d’interès (indicador d’eficàcia del sistema; no d’alarma social). "Amb menys efectius humans, es poden obtenir més resultats si la coordinació i la informació són bones." Protecció Civil i mediació • Protecció Civil (voluntariat): integrat en la planificació i dispositius, amb coordinació diària amb la policia local. • Mediació (PAMIR): comiat per jubilació d’Antonio Jurado, professional molt estimat; s’ha fet el relleu i ell encara acompanya el traspàs de coneixement. Missatge final • Municipi segur, treball proactiu 200% i aposta per un model preventiu i predictiu. • L’APP M7 i els sistemes de dades són eines al servei de la ciutadania per millorar la resposta, la prevenció i la coordinació.

  • La Justa del 2/3/2023 — 39 anys de Ràdio d’Esvern, app M7 i seguretat predictiva, salut mental i viatge musical (Disney, Karol G, HIM), amb portades i el temps - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 2/3/2023 — 39 anys de Ràdio d’Esvern, app M7 i seguretat predictiva, salut mental i viatge musical (Disney, Karol G, HIM), amb portades i el temps

    Panorama general Programa magazín amb to de celebració pels 39 anys de Ràdio d’Esvern. Inclou: història de l’emissora, butlletins locals i nacionals, repàs de portades, el temps, una entrevista clau sobre l’app de seguretat ciutadana M7 (amb analítica predictiva i lectors de matrícules), una conversa de salut mental amb testimoni vital, i una secció musical que viatja de Disney-pop a Karol G, HIM, The Weeknd/Ariana Grande i David Bowie. Temes principals Aniversari i història de l’emissora Orígens (1983–84), legalització (1985) i evolució fins a l’actual 98.1 FM i presència digital. Valor de la ràdio com a servei públic, escola i trampolí per a nous professionals. Actualitat local i agenda Conferència de Lluís Caelles: “Ucraïna, un any de guerra” (TV3, 30 Minuts) a La Mallola. Exposició itinerant “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” (UNESCO 2018) al CC Soledat Sans. Repàs de portades (Ara, La Vanguardia, El Periódico) Cas Laura Borràs, Ferrovial i seu als Països Baixos, sequera i restriccions, MWC i l’efecte en la restauració, xoc ferroviari a Grècia, IVA i cistella de la compra, proposta UE de conduir als 17 anys. En esport, el cas Antonio Tiberi. El temps (Carles Rius) Record de la nevada del 1993 (2–3 de març). Situació actual marcada per la depressió “Juliet” (núvols, fred i possibles gotes). Repunt tèrmic amb sol divendres-diumenge i possibles fronts amb pluja i neu a inicis de setmana. Seguretat ciutadana i tecnologia: app M7 App per iOS/Android amb trucada geolocalitzada, push d’emergència (registre) i canal bidireccional ciutadania–policia. Integració amb back office, futurs suports de càmeres només quan l’usuari genera alerta. Xarxa intermunicipal (≈20 municipis). Coordinació amb Mossos i policies veïnes. Analítica predictiva amb big data (predicció 8 h; reorientació dinàmica de patrulles) i 27 lectors de matrícules (perímetre i zones estratègiques; OCR; llistes de vehicles robats/d’interès). Respecte a protecció de dades i no intrusió. Salut mental Testimoni d’Alicia Mendo i conversa amb Jaume Vidal (Associació de Salut Mental del Baix Llobregat): normalització, activisme, rol de pacient expert, i el poder terapèutic de la ràdio i els grups de recuperació. Música (Raquel Hidalgo) De Disney-pop a alt-pop i rock: BBMak, Mitchell Musso (Hannah Montana), Karol G (disc “Mañana será bonito”: Carolina, Kármika amb Bad Gyal i Sean Paul, col·laboració amb Shakira), HIM (gothic rock), Shelly Payton (demo oferida a Britney), Julia Medina (amb Pedro Guerra), The Weeknd & Ariana Grande (remix “Die For You”) i David Bowie (“Modern Love”). Cites destacades “La il·lusió de totes les persones que des del 1984 han format part de Ràdio d’Esvern és la que ha fet possible oferir als oients estones d’entreteniment, d’informació, de diversió i de companyia.” “La seguretat és una corresponsabilitat: l’app M7 és un pont bidireccional amb la policia de proximitat.” Conceptes clau M7, push d’emergència, geolocalització, back office, big data, analítica predictiva, OCR (lectura de matrícules), Protecció Civil, pedra seca (UNESCO), sequera, Juliet (depressió mediterrània). En breu (resum cronològic) Història i aniversari: repàs dels 39 anys i funció pública de la ràdio. Agenda: conferència sobre Ucraïna i exposició de pedra seca. Portades: política, economia, sequera, MWC, successos i esport. El temps: fred, més sol el cap de setmana i fronts la setmana vinent. Seguretat: M7, predicció amb big data, 27 lectors, coordinació regional. Salut mental: testimoni i activisme; la ràdio com a espai de cura. Música: recorregut per hits i joies de catàleg (Disney, latin, rock, clàssics).

  • Cara B del 1/3/2023 - episode art
    Cara B

    Cara B del 1/3/2023

    Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

  • Veus Parròquia del 1/3/2023 — Sempre t’estimaré: amor incondicional, contes a la nit i abraçades post‑Covid; lectura i comentari de la Transfiguració - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 1/3/2023 — Sempre t’estimaré: amor incondicional, contes a la nit i abraçades post‑Covid; lectura i comentari de la Transfiguració

    Resum general Episodi de Paraula Viscuda amb la convidada Meritxell Soler Morató, on es conversa sobre el conte il·lustrat Sempre t’estimaré i el seu poder per transmetre l’amor incondicional entre generacions. Es posa l’accent en la importància de la lectura a la nit, el contacte físic (abraçades) i l’educació emocional. La segona part inclou la lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Mt 17,1-9) i un comentari que el relaciona amb l’amor que deixa créixer i amb “sortir de la zona de confort”. El conte “Sempre t’estimaré” (argument i temes clau) • Una mare bressa el seu fill cada nit i li canta una cançó; el nen creix fins a adult i, quan la mare envelleix, ell l’acull i li torna la cançó. Després, ho transmet a la seva filla: una cadena d’estimació transgeneracional. • Temes principals: amor incondicional, bressolar com a gest i com a metàfora de cura, transmissió de valors i relleu quan el fill “agafa les regnes”. • Realisme: el nen fa malifetes; la mare es cansa, però cada nit reafirma l’amor. El llibre és per infants, però impacta profundament els adults. “Sempre t’estimaré, sempre tindràs el meu amor; mentre jo sigui amb tu, sempre seràs el meu petitó.” Estructura i ús pedagògic del conte • Estructura repetitiva i llenguatge senzill que funcionen com un mantra memorístic: reforça la seguretat i facilita la participació dels infants. • El refrany es pot dir o cantar; la repetició consolida el vincle i fa del missatge d’amor un hàbit emocional. • Llegir a la nit crea un ritual de calma i de connexió mare/pare-fill. Criança: malifetes, límits i missatge • Els infants “han de fer el que no toca”; cal posar límits clars sense condicionar l’afecte: “Això no està bé, però jo sempre t’estimaré”. • A l’aula, els contes són una eina pedagògica excel·lent, sempre amb acompanyament adult per guiar la conversa sobre normes i valors. Alfabetització emocional: “ensenyar a estimar” • Educar també és ensenyar a estimar (per modelatge i presència), no només transmetre coneixements. • Treballar la tendresa i el llenguatge emocional: expressar alegria, por, ràbia i afecte sense culpa. L’amor es manté fins i tot quan l’infant s’equivoca. • La reciprocitat culmina quan l’adult fill cuida la mare gran: un moment altament emotiu del conte. Rituals familiars i contacte després del Covid • A casa de la Meritxell, la cançó s’ha integrat en el dia a dia; el seu fill Biel la recita espontàniament quan “ho necessita”. • Importància de l’abraçada com a llenguatge de cura. Després del Covid, cal recuperar el caliu i el contacte amb respecte i consentiment, trencant barreres de distància i por. • Reforç del ritual nocturn: 15-20 minuts de lectura compartida com a espai lúdic, afectiu i educatiu. Lectura com a cura • Anècdota a l’hospital: llegir a un familiar en recuperació crea vincle, confort i companyia; altres pacients en remarquen el valor. Lectura i comentari de l’Evangeli: Transfiguració (Mt 17,1-9) • Lectura del passatge: Jesús es transfigura davant Pere, Jaume i Joan; veu del Pare: “Aquest és el meu Fill estimat... escolteu-lo”. • Clau de lectura: no quedar-se a “la cabana” del confort. Estimar és també deixar créixer, acompanyar en el camí, assumir dificultats i perseverar en l’amor, com a pares i com a creients. Idees força • L’amor incondicional, viscut cada dia, esdevé un mantra vital que aporta identitat i seguretat. • Els contes i les abraçades són eines potents d’educació emocional i de transmissió de valors. • La Transfiguració convida a sortir del confort i estimar activament, deixant espai perquè l’altre es faci gran.

  • La Rambla del 1/3/2023 — Material i suports en la pràctica del ioga - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 1/3/2023 — Material i suports en la pràctica del ioga

    La secció de ioga presenta diferents tipus de materials i suports que s'utilitzen per facilitar la pràctica de postures de ioga. S'explica la importància de blocs, cintes, mantetes, rodes i cadires en la seva aplicació per a persones de diferents nivells, així com la seva funció en la millora de la flexibilitat, estabilitat i relaxació durant les classes

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 1/3/2023 — Notícies de Sant Just d'Esvern - 1 de març de 2023 - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 1/3/2023 — Notícies de Sant Just d'Esvern - 1 de març de 2023

    Sant Just d'Esvern celebra el Dia Internacional de la Dona amb diverses activitats i el lema "Estimem-nos totes". L'Ajuntament impulsa un procés participatiu per repensar l'entorn de la bona aigua, es dimiteix Pep Quintana com a president de l'Associació de la Gent Gran, i es repartiran bosses compostables per millorar la recollida d'orgànica. També s'actualitza sobre la situació de Sant Just Solidari a Nicaragua i s'anuncien diverses activitats per aquesta setmana a la localitat

  • Entrevistes de la Justa del 1/3/2023 — Jessica Moroni: “Vainas” — instal·lacions tèxtils ecofeministes a Mons (Sala MercArt, Sant Just Desvern) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    14'

    Entrevistes de la Justa del 1/3/2023 — Jessica Moroni: “Vainas” — instal·lacions tèxtils ecofeministes a Mons (Sala MercArt, Sant Just Desvern)

    Resum executiu Obra: “Vainas”, una instal·lació de 12 escultures tèxtils penjants. Eix conceptual: convivència entre elements naturals i artificials, amb una lectura simbòlica de línies verticals com a unió entre cel i terra. Marc ideològic: inspiració ecofeminista i eco-ritual, amb ecos del viatge a l’Amazònia. "Las líneas verticales... representan la unión entre el cielo y la tierra." Obra i materials Materials naturals: conquilles, plomes, llavors (algunes de l’Amazònia), i fusta. Materials artificials: objectes trobats i joies personals de l’artista (collarets, arracades), introduint una "contaminació" material deliberada. Suport i forma: teles cosides, formes verticals i penjants de caràcter orgànic i sinuós, evocant beines i plantes enfiladisses. "Empiezan a convivir estos elementos naturales y artificiales industriales." Procés creatiu Manual i obert: procés manual, sense projecte tancat; decisions in situ a partir de dibuixos previs. Producció: obra creada expressament per a l’exposició, treballada a Barcelona (Fabra i Coats) el mes de novembre. Títol: “Vainas”, inspirat en les beines (p. ex. pèsols) de l’horta. "En el mismo acto de crear... iba encontrando elementos que... sumaban." Simbologia i ecofeminisme Verticalitat simbòlica: les línies verticals (escales, plantes) com a pont cel-terra; referències a cultures ancestrals amazòniques. Ecofeminisme: marc de pensament que alimenta l’obra i el procés; la subjectivitat de l’artista és inevitablement present. Lectures corporals: formes que poden evocar úter i l’aparell reproductor femení. "Es una filosofía que está detrás de todo lo que creo." Diàleg amb l’exposició “Mons (orgànic)” Convivència cromàtica i material amb: Instal·lació al sòl d’Isabel Banal. Fotografies de Joan Fontcuberta. Coincidència en elements naturals treballats de maneres diferents. Contrast propositiu amb l’obra de Lluís Bisbe: major presència d’artificialitat que interpel·la la distància ciutat-natura. Curadoria i producció Comissariat: contacte per correu de Laura Baringo i Kim Deo; primera idea d’un gran dibuix sobre l’Amazònia que deriva en la instal·lació autònoma actual. Relació: col·laboració fluïda i molt positiva; presentació oficial amb tècnics municipals i l’alcalde. Experiència de visita Interacció: el públic pot passejar entre les peces, com en un bosc d’escultures totèmiques dedicades a la natura. "La idea és que es pugui donar un mini passeig en aquest bosc d'escultures totèmiques dedicades a la natura."

  • Entrevistes de la Justa del 1/3/2023 — Converses de ràdio: màquines d’escriure, nevada, aigua als pantans i relleu a l’Associació de Gent Gran - episode art
    Entrevistes de la Justa
    18'

    Entrevistes de la Justa del 1/3/2023 — Converses de ràdio: màquines d’escriure, nevada, aigua als pantans i relleu a l’Associació de Gent Gran

    Resum general Conversació distesa de ràdio amb entradeta sobre una Olivetti Lettera 32, el pas del temps i petites notícies locals: la nevada recent, el trasbàs d’aigua entre pantans, el relleu a l’Associació de Gent Gran de Sant Just, propostes culturals com l’exposició de Pere Oliver i el curs de fotografia de la Lua, i un final amb humor sobre la puntualitat d’una emissora germana. "A la vida no hi ha res permanent excepte el canvi" — Heràclit 1) Obertura: una Olivetti per 50 € Es comenta la compra d’una màquina d’escriure Olivetti per 50 € com a objecte decoratiu. Es valora que, avui, el seu ús és sobretot decoratiu, i que els models portàtils (p. ex., Lettera 32) ocupen menys espai i llueixen més. To de conversa proper i enginyós per entrar al programa. 2) El temps: una petita nevada que anima Observacions de la nevada recent: 1–3 cm a zona urbana i 5–10 cm a Collserola; comparativa amb nevades fortes a la Serra de Tramuntana (>2 m). Es destaca que la neu i la pluja aporten aigua i “postal” bonica. 3) Aigua i pantans: trasbàs per preservar la qualitat Comentari sobre el trasbàs d’aigua entre Sau i Susqueda per evitar que l’aigua toqui els llims i fangs i es malmeti. Esment que una part de l’aigua ja prové de depuradora (sense etiqueta visible, però presumible pel cicle anual). 4) Associació de Gent Gran: dimissió i relleu El Pep dimiteix com a president després d’un any per tancar una etapa i facilitar el relleu. Context: després de 20 anys d’una junta precedent, calia renovació per evitar el tancament de l’entitat. La successió estatutària s’activa: Palmera Vedella passa a ser la nova presidenta; Lluïsa Llauter assumeix la vicepresidència. Missatge clau: renovació, etapes i canvi com a part natural de la vida associativa. 5) Cultura: exposició de Pere Oliver al Mil·lenari Recomanació de visitar l’exposició de Pere Oliver al Mil·lenari. Perfil: dibuixant i autor de vinyetes (col·labora a la Vall d’Avers) i creador de tipografies. Anunci: entrevista el dilluns 13 de març per parlar de la mostra i la seva trajectòria. 6) Formació i comunitat: curs de fotografia amb la Lua Valoració molt positiva del curs de fotografia de la Lua: bona assistència sostinguda, alumnat content. El Pep no hi participa per incompatibilitat horària, però hi va assistir puntualment i va documentar amb fotos de mòbil que va compartir amb la docent. 7) Vida al Mil·lenari i reflexions sobre el temps El Pep porta 16 anys vivint al Mil·lenari; percepció que els anys passen molt de pressa. Recordatori del valor de gaudir de l’etapa present i dels vincles (família, nebots, comunitat). 8) Tancament: humor radiofònic Complicitat sobre la no puntualitat d’una emissora germana amb què connecten a les 12: “van a la seva”. Cloenda amable i agraïments per la tasca feta a l’associació. Idees clau Objectes vintage com l’Olivetti tenen valor sobretot decoratiu. La nevada aporta aigua i paisatge; s’han fet trasbassos per protegir la qualitat de l’aigua. A l’Associació de Gent Gran, el relleu és saludable: nova presidenta Palmera Vedella i vicepresidenta Lluïsa Llauter. Cultura local viva: exposició de Pere Oliver i èxit del curs de fotografia de la Lua. Canvi com a constant vital, amb cita d’Heràclit i to humà i proper.

  • La Justa del 1/3/2023 — 8M a Sant Just, bosses compostables i “Bonaigua”: notícies locals; avanç entrevista amb l’artista Jessica Moroni; música i avisos de salut - episode art
    La Justa
    2h 53min

    La Justa del 1/3/2023 — 8M a Sant Just, bosses compostables i “Bonaigua”: notícies locals; avanç entrevista amb l’artista Jessica Moroni; música i avisos de salut

    Resum de l’episodi Programa 317 del magazín matinal de Sant Just Desvern. El tram ofert inclou la presentació i el sumari del dia, dos avisos de salut pública, una peça musical i, sobretot, el bloc de notícies municipals amb focus en el 8M, la campanya d’orgànica amb bosses compostables i el procés participatiu per "repensar la Bonaigua". També s’hi fa l’avanç del cicle d’art contemporani Mons amb l’artista visual Jessica Moroni. "Davant l’ictus, truca ràpid al 112" "Estimant-nos totes" (lema del 8M a Sant Just) Temes principals • 8M a Sant Just — "Estimant-nos totes": agenda d’activitats (conferències, tallers, teatre) i recuperació del sopar-festa de les dones (10 de març, 20 €; inscripcions a JUS Dona). • Campanya d’orgànica: sempre amb bosses compostables: repartiment municipal de bosses, millora de la recollida selectiva i ús de contenidors amb targeta; debat pràctic sobre la durabilitat de les bosses. • Urbanisme i medi ambient — Procés participatiu "Bonaigua": alternatives al planejament anterior per crear un parc de ribera que connecti la Riera de Sant Just amb el Parc Natural de Collserola; sessions informatives i de debat els dies 16 i 23 de març (inscripció prèvia). • Cultura — Avanç del cicle Mons i de l’entrevista a Jessica Moroni: artista visual italiana especialitzada en escultura i instal·lacions amb materials naturals (teles tenyides, petxines, etc.) exposades a la Sala Mercat. • Salut pública: recordatori sobre l’ictus (senyals d’alarma i trucada al 112) i crida a la donació de sang. • Música en antena: “Tenemos Todo” de Mathieu Deslongchamps; pausa anunciada amb “Stronger” de Gigi. Punts clau i context 8M: activitats i inscripcions • Lema: "Estimant-nos totes". • Activitat destacada: sopar-festa de les dones (10/03, La Vagoneta, amb karaoke). • Altres propostes (12/03, Plaça Camoapa): ioga, repintar el mur feminista, xocolatada, foto amb dron, sardanes i taller de defensa personal. • Inscripcions: JUS Dona (CC Salvador Espriu) i programació a santjust.net i Ràdio Desvern. Orgànica amb bosses compostables • Objectiu: reduir impropis i consolidar Sant Just com a municipi capdavanter en recollida selectiva. • Mesura: repartiment de bosses compostables a totes les bústies; millores associades als nous contenidors amb targeta. • Consell pràctic: valorar la durabilitat de les bosses segons l’ús i el tipus de residu. Repensem la Bonaigua • Propòsit: substituir el planejament vigent per un model que prioritza espais lliures i connectivitat verda entre Can Fatjó i Can Gelabert. • Accions: sessions el 16/03 (informativa) i 23/03 (debat i taules de treball) a l’Ajuntament; també canal de correu per aportacions. • Impacte: definició dels nous fronts de ciutat amb el Parc Fluvial de la Riera i el contacte amb Collserola. Cultura: cicle Mons — Jessica Moroni • Perfil: artista visual de Puglia; escultura i instal·lació. • Materials i llenguatge: materials naturals, teles tenyides amb colors naturals i elements marins (petxines). • On: Sala Mercat (cicle Mons). Més info: jessicamoroni.com. Salut pública • Ictus: reconeixement ràpid de símptomes (pèrdua sobtada de força, parla alterada, asimetria facial) i trucada immediata al 112. • Donació de sang: crida per baixes reserves; una donació pot ajudar fins a tres persones. Nota de producció • A partir del segon ~923 hi ha un bucle de repeticions ("Gràcies", "Bona nit"), probablement un error de transcripció o una pista de farciment. Les seccions temàtiques reals es marquen abans d’aquest punt.

  • Just Blues del 28/2/2023 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 28/2/2023

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 28/2/2023 — La missió de Roland Joffé: art i història entre jesuïtes i guaranís; BAFTA, Triangle of Sadness i la sorpresa basca Irati - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 28/2/2023 — La missió de Roland Joffé: art i història entre jesuïtes i guaranís; BAFTA, Triangle of Sadness i la sorpresa basca Irati

    La missió (1986): una obra majúscula entre l’art i la història Equip creatiu i estil • Direcció de Roland Joffé i guió de Robert Bolt (col·laborador de David Lean a Lawrence of Arabia, Doctor Zhivago i A Man for All Seasons). • Banda sonora de Ennio Morricone —«una de les seves millors», diuen— i fotografia de Chris Menges (Òscar 1987); muntatge de Jim Clark i producció de David Puttnam. • Estètica poderosa: rodatge a les cataractes d’Iguaçu i un ús del paisatge que demana «pantalla gran» per gaudir-ne l’esplendor visual. Interpretacions i personatges • Robert De Niro (Rodrigo Mendoza) signa, segons els conductors, «una de les seves millors interpretacions». • Jeremy Irons (Pare Gabriel), contenció i espiritualitat, «potser massa gèlid però coherent» amb el personatge. • Secundaris potents (inclòs Ray McAnally com a cardenal Altamirano) i presència magnètica del cap indígena; extres indígenes no professionals per donar autenticitat. Context històric i lectura política • Basada en fets i inspirada en el llibre “Les ciutats perdudes del Paraguay”; versemblança general sense «grans mentides». • Clau geopolítica: del Tractat de Tordesillas a la unió dinàstica i el Tractat de Madrid (1750). Espanya manté una hipocresia legal (no esclavista “de iure”, però «feta la llei, feta la trampa»), Portugal opera obertament per l’esclavatge. • Fricció entre corona, jesuïtes i interessos colonials: «l’objectiu comú és explotar aquella gent». "Si la força és el que val, no hi ha lloc per l’amor al món." • L’eficiència dels jesuïtes incomoda el Vaticà i les monarquies; el poder secular va «retallant» l’autoritat eclesial. Escenes clau i ritme • L’«acte de contrició» de Mendoza: arrossega la seva armadura i espases per la selva en silenci —metàfora visual de la redempció— fins al perdó. • El pare Gabriel s’endinsa amb un oboe; la música obre diàleg cultural i salva vides. • Obertura icònica: el jesuïta martiritzat en una creu que cau per la cascada —imatge-pòster d’una força devastadora. • Construcció narrativa en slow burn: crescendo sostingut fins a un clímax inevitable i tràgic, amb batalla desigual (armes de foc vs. fletxes/llances) i decisions ètiques contrapuntades (espasa vs. missa). Hipocresia, consciència i cites • L’Altamirano «sap què ha de decidir» abans d’arribar: el traspàs de les missions a Portugal. "Com podeu conèixer la voluntat de Déu? Això l’hi ha dit Déu a vostè? Crec que no parleu en nom de Déu sinó dels portuguesos." • La consciència d’Altamirano, despullada en epístoles: «Un paradís dels pobres rarament complau els seus governants.» «Potser els guaranís haurien estat més feliços si cap de nosaltres no hi hagués arribat.» • Denúncia transversal i vigència: interessos econòmics per damunt de vides i cultura, amb ecos actuals (extractivisme, empreses farmacèutiques/química, etc.). Recepció, context autoral i valoració • Reavaluació positiva amb el temps: clàssic que «ha envellit bé», malgrat crítiques inicials. • El Vaticà la inclou entre els seus 15 films religiosos de referència. • Joffé (perfil progressista) aconsegueix «no decantar» didàcticament la balança: humanisme, contradiccions i tragèdia d’una utopia estroncada. Premis i tendències: BAFTA, Berlín i onades temàtiques • Absència sorprenent de Triangle of Sadness als BAFTA; triomf d’All Quiet on the Western Front (comparacions amb versions prèvies) i reconeixements a The Banshees of Inisherin. • Cate Blanchett (TÁR): interpretació «sublim» i guardonada; film escrit i concebut a la seva mida. • Berlín: premi a una actriu infantil per «20.000 especies de abejas» i debat sobre la moda de films amb infància i entorn rural (efecte «Alcarràs» i derivades autobiogràfiques/familiars). Focus: Triangle of Sadness (2022) — sàtira canalla i canvi de rols • Estructura en tres blocs: restaurant • vaixell • illa. Humor negre ferotge: no en queda «titella amb cap». • Woody Harrelson, capità inepte i hilarant; galeria de rics grotescos (traficant d’armes inclòs) i una «cap de cambra» que realment mana. • Gir de rols «a la Buñuel» (Viridiana, L’àngel exterminador) i final ambigu que interpel·la l’espectador. • Nota tràgica: la model-actriu Charlbi Dean (influencer a la pel·lícula) va morir sobtadament per sepsis bacteriana. • Recomanació sense reserves: film incisiu, tècnicament refinat i «per rumiar» sobre diners, classe i valor humà. Recomanació extra: Irati (2023) • Fantasia èpica basca (segle VIII), amb mites i producció ambiciosa; destacada a Sitges i ara en circuit limitat. «Val la pena buscar-la».