En l'edició d'avui de Sant Just Notícies, es destaca la concentració de silenci en favor de la pau, les mocions sobre mobilitat al barri de Maslluí que van ser discutides en el ple municipal, i l'aprovació de la denominació de nous vials amb noms de dones. També es menciona l'imminent fòrum del projecte educatiu de ciutat per definir polítiques educatives a Sant Just d'Esvern
Resum general Ple centrat en acords tècnics i decisions de ciutat, amb especial atenció a: - l’actualització de la plusvàlua (IIVTNU), - el nomenclàtor amb noms de dona i reconeixements locals, - el nou model participatiu d’escultures a l’espai públic, - la pròrroga del control de plagues, - la continuïtat del bus urbà amb l’AMB, i - el debat estratègic sobre la mobilitat a Mas Lluí i el seu pont. "La mobilitat és com una gran cadena: si poses un element al mig però no arregles el següent pas, no servirà de res." Economia i Sostenibilitat Declaració d’obres d’interès públic (ICIO) • Reparació de la tribuna d’una casa catalogada al c/ Creu, 10. • Bonificació del 50% de l’ICIO per tractar-se d’un bé catalogat. • Tràmit aprovat en ple per aplicar el descompte. Actualització de la plusvàlua (IIVTNU) • S’aprova provisionalment l’ordenança fiscal núm. 4: sistemes de càlcul per valor cadastral amb nous coeficients. • Objectiu: un mètode més just, especialment quan el preu de venda és inferior al de compra. • Afavoreix finques més antigues; ajusts d’acord amb indicacions del govern estatal. Mesura tècnica i obligada. Planificació territorial, habitatge i medi ambient: Nomenclàtor Cinc carrers amb noms de dona (La Bonaigua – Garrofers) • Isaura Martínez: primera regidora (1979) en un consistori d’homes. • Clàudia Cortés: regidora (1983), impuls clau per a l’ambulatori local. • Assumpció Petit: pionera amb la primera escola de dansa (Totoguri); trajectòria artística al Liceu. • Marga Miró: trajecte vital marcat per l’antifeixisme, resistència francesa i exili. • Maternitat d’Elna: reconeixement a la tasca humanitària amb mares refugiades. Altres reconeixements • Lluís Ramban: placa a l’espai del Mil·lenari (aportacions a cultura popular: Drac, gegants). • Robert Amírez: placa en una placeta interior prop de l’Ajuntament (2n alcalde de la democràcia, 1981–83). • Avinguda de Ricardo Bofill: l’actual av. del Baix Llobregat passarà a portar el nom de l’arquitecte, figura local de projecció internacional. Procés i criteris de la Comissió de Nomenclàtor • Propostes mixtes: entitats, partits i particulars; debat i consens a la Comissió de Nomenclàtor. • Criteri de mínim impacte: prioritzar espais “nets” per no afectar veïnat ni numeracions; possibles revisions futures amb suport administratiu. Serveis a les persones Bases d’ajuts per a escultures a la via pública • Nou model participatiu: convocatòries obertes (punt extra per arrelament local) per obres inèdites. • Primera convocatòria: rotonda gran de la futura av. Ricardo Bofill; joc tipogràfic amb “Sant Just”. • Pressupost fins a 40.000 € per peça (considerant materials i instal·lació) i exposició pública 30 dies de les bases comunes. • Encàrrecs directes en curs: obra del Dògni (innocència i utopia) a Soledat Sans; peça de Bori en record del Guillem (actor amb síndrome de Down, fita educativa local). Control de plagues urbanes • Tercera i última pròrroga del contracte amb Loquímica: el calor intens i el canvi climàtic han afavorit la cria de rosegadors i paneroles. • Intervencions amb productes fitosanitaris aprovats; creix la resistència de les plagues. • L’Ajuntament actua a espai públic; als solars privats cal manteniment dels propietaris. • Possibilitat d’increment pressupostari (actualment ~18.000 €/any) en la nova licitació. Transport públic (AMB) • Aprovada l’adenda de pròrroga del conveni amb l’AMB (ajust legal 4+2 anys). • Continuïtat garantida del servei d’autobusos; cap canvi operatiu ni de finançament. Mocions i debat polític Suport al Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat (aprovada per unanimitat) • Pensions: risc d’ingressos insuficients en un context d’encariment; cal assegurar vida digna postjubilació. • Salut: degradació de l’atenció primària, manca de professionals i previsió de relleus; cal dignificar la primària. Aparcament a l’escola Montserrat • Moció d’Endavant Sant Just per millorar l’aparcament: retirada; el debat s’ajorna un mes. Mobilitat a Mas Lluí i el pont • Moció del regidor no adscrit Quico Ferrer (pla d’estalvi del pont): rebutjada. • Moció alternativa del PSC i Sant Just en Comú: aprovada. Eixos clau: - Estudis integrals i tècnics de mobilitat (ambiental, costos/beneficis, viabilitat), aprofitant una dotació d’1 M€ assolida a Madrid per a estudis. - Comissió amb tots els grups i l’Associació de Veïns de Mas Lluí per fer seguiment i transparència. - Coordinació comarcal: cal parlar amb Sant Feliu i Sant Joan Despí i resoldre enllaços (p. ex., rotonda de l’Esclat i accés a la B-23) abans de decidir. - Multimodalitat i futur: si es fes, que no sigui només per cotxes sinó també per vianants, bici i VMP. - Finançament incert: el pont s’estima en ~15 M€; és inabastable per al pressupost local i exigiria aportacions d’altres administracions. - No precipitar-se: primer dades i garanties; després, decidir la millor solució de connectivitat per al barri.
Panorama general del programa 314è magazín de matins de Ràdio d’Esvern. Absència de la Mireia per grip; el programa el condueix la Ua López. Estructura del dia: notícies locals, repàs de portades, agenda i esport; a la segona hora s’anuncia l’entrevista sobre el ple municipal i, més tard, música. "Mai perdonarem aquells que ataquen i tampoc sabem com perdonar aquells que estan sense fer res." — Maia Zolidova, santjustenca d’origen ucraïnès Notícies locals i internacionals 1 any de la invasió d’Ucraïna i accions locals per la pau • Avui fa 365 dies de l’inici de la guerra (24/02/2022). Putin va anunciar una operació militar especial per "desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna". • Conseqüències destacades: destrucció massiva, milers de víctimes i milions de desplaçats. • Testimoni local: la santjustenca Maia Zolidova posa l’accent en el dolor i les famílies trencades. • Acció al municipi: 5 minuts de silenci davant l’Ajuntament (12:00), convocats per l’ACM en favor de la pau. Ple municipal de febrer: nomenclàtor i canvis de denominació • Aprovació inicial de nous vials a Garrofers amb noms de dona (treball de la Comissió de Nomenclàtor): - Isaura Martínez i Silva (primera regidora dona de la democràcia, regidora d’Educació). - Clàudia Cortés Fernández (activista veïnal; regidora de Serveis Socials i Salut 1983–1991). - Assumpció Petit Matas (pionera, fundadora de l’Acadèmia de Ballet al municipi). - Margarida Miró-Colea (vinculada a la Maternitat d’Elna; resistència i salvament de presoners). - Col·lectiu de la Maternitat d’Elna (carrer dedicat al col·lectiu). • Nous espais interiors del Mil·lenari: - Espai amb el nom de Lluís Rambani Jordà. - Espai Robert Ramírez d’Ivalcells (plaça interior del carrer Mercat). • Canvi de denominació: Avinguda del Baix Llobregat → Avinguda de Ricardo Bufill Levi. • Votacions: - Vials de Garrofers: aprovat amb PSC, En Comú Sant Just, Endavant Sant Just–ERC, regidors no adscrits; abstenció de la CUP. - Espais interiors i canvi d’avinguda: aprovació per unanimitat. Agenda i ciutat educadora: Fòrum del PEC • Demà (25/02), a La Vagoneta (Plaça de la Pau), a partir de 10:30: Fòrum del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Sant Just d’Esvern. • El PEC (iniciat el 2005) és un instrument estratègic per una ciutat educadora amb objectius i accions consensuades. • Principis clau del PEC: - Educació en sentit ampli i comunitari: família i escola com a primers agents; convertir tots els espais i moments en contextos educatius. - Participació: finalitat i principi d’acció; educar en i per a la participació amb espais reals de decisió. - Transversalitat: corresponsabilitat de tots els agents i educació com a eix de model de ciutat. • Es pot recuperar l’entrevista al regidor d’Educació Just Fos Salva al magazín de tardes "La Rambla" al web de l’emissora. Repàs de portades (Ara, La Vanguardia, El Periódico) Ara • Focus: Any 1 de guerra a Ucraïna. • Esports: Barça eliminat de l’Europa League (2–1 a Old Trafford). • Societat: Tragèdia de Sallent; alarma per l’augment de risc de suïcidi en adolescents trans i per casos de bullying. La Vanguardia • Any en guerra: Sánchez a Kíiv; defensa la dignitat d’Ucraïna i promet més tancs. • ONU: Rússia continua aïllada; alerta pel fantasma nuclear i l’enduriment del poder tou europeu. • Esports: derrota del Barça (2–1); Lliga i Copa com a objectius. • Política: PNB (Hortuzar) vol renovar i votar l’Estatut de Guernica; trobada discreta Aragonès–Bolaños. • Societat: cas Sallent — la família arribarà fins al final. El Periódico • Portada: Guerra, any 1; encaixada Sánchez–Zelensky i compromís d’enviar més material militar. • Crònica: "Acumular forces per a la primavera"; entrevista a Iryna Vereshchuk: condició per negociar, retirada de Rússia. • ONU: 141 països reclamen l’aturada de la guerra. • Salut: intents de suïcidi en menors es tripliquen postpandèmia; complexitat del cas Sallent (Mossos). • Cultura/Esdeveniments: Festival de Pedralbes passa a organitzadors de Cap Roig. • Economia: Espanya s’arrisca a pagar 2.500 M€ si no reforma les pensions. • Esports: Barça diu adéu a Europa (2–1). • Oci: guia "On Barcelona" — millors hamburgueses. Esports • Atletisme: 5 catalans convocats per l’Europeu indoor (Istanbul, 2–5 de març): - Jael Bestué — 60 m tanques. - Esther Guerrero — 1.500 m. - Xenia Benac — 60 m tanques. - Adel Mechal — 3.000 m (bronz a Torun 2021; objectiu tornar al podi). - Jaime Guerra — llargada. • Estat de forma: tots cinc arriben forts (campions estatals recents). • Dades clau: Guerrero i Guerra tenen la 3a millor marca d’inscrits en les seves proves. El temps • Cap de setmana d’hivern: sol, però amb tramuntana/mestral i ambient fred. • Diumenge tarda-vespre: augment de núvols i pluja de matinada (diumenge→dilluns) que podria ser intensa. • Dilluns–dimecres: fred rigorós — màximes ≤ 5–6 ºC i mínimes prop de 0 ºC. • Possibles sorpreses de neu a cotes baixes pròximes (serralades de Collserola i Garraf); seguiment en funció de la depressió mediterrània. • A partir de dijous: millora i valors més normals (~12 ºC màx.). Música destacada del programa • Esbetlana (feat. Ari Llobet) — "Superlesbiana". • Carlanges — "Passeïtos Port Madrid". • Ben L’Oncle Soul — "Is It You" i "Something New". • Bloc soul/pop i jingles diversos al llarg del programa.
Context i participants • Programa: La Salut al Dia (Ràdio d’Esvern) — emissió dedicada a l’obesitat. • Participants: Belén Gil (nutricionista) i Noemi Morcillo (referent de benestar emocional i comunitari) del CAP Sant Just. "No són obesos, són persones amb obesitat." L’obesitat com a malaltia multifactorial Factors biològics i hormonals • Malaltia multifactorial: no és només “menjar massa”; intervenen l’edat (metabolisme més lent), el sedentarisme i els canvis hormonals. • Sexe femení: embaràs, lactància i condicions com el síndrome d’ovari poliquístic poden augmentar el risc. • Raça: s’observen taxes més altes en població afroamericana i hispana. Medicació i factors socioculturals • Medicació: alguns antidepressius i ansiolítics poden alterar el metabolisme dels greixos i afavorir acumulació abdominal. • Desigualtats: menor nivell educatiu i econòmic dificulta l’accés a aliments de qualitat i afavoreix l’ús d’ultraprocessats. • Mites de cost: menjar bé no ha de ser car; cal educació nutricional per derruir el “menjar saludable és car”. Organització i hàbits • Ritme de vida: manca de temps per cuinar; proposta de batch cooking (planificació setmanal, tàpers, congelador i etiquetes). • Hàbits de risc: alcohol, tabac i ultraprocessats empitjoren el perfil metabòlic. Classificació i riscos (IMC i comorbiditats) IMC segons OMS • Normopès: 18,5–24,9. • Sobrepès: 25–29,9 — moment clau per prevenir. • Obesitat: ≥30. Tipus 1: 30–34,9 Tipus 2: 35–39,9 Tipus 3 o mòrbida: ≥40 • El càlcul de l’IMC: pes (kg) / alçada² (m²). Comorbiditats • L’obesitat comporta hipertensió, hipercolesterolèmia i diabetis tipus 2, entre d’altres. • Objectiu principal: recuperar salut, no només baixar pes. Obesitat infantil: percentils i enfoc familiar • S’utilitzen percentils (no IMC com a adults). A partir de P85: sobrepès (ja cal vigilar). Per sobre de P95: obesitat infantil. • EnfoC: no “dietes”, sinó aprenendre a menjar bé i hàbits saludables amb canvis petits i constants. • El modelatge familiar és clau: canvia l’entorn, no només el nen. • Genètica vs hàbits: ~30% genètica i ~70% hàbits i ambient; la predisposició es pot modular amb l’estil de vida. Factors psicològics i socials Relació amb el menjar i menjar emocional • El menjar s’utilitza com a premi o per paliar emocions desagradables; activa neurotransmissors que donen alleujament temporal. • Celebracions i socialització sovint giren al voltant de menjar energètic. "No hi ha aliments prohibits; hi ha aliments de consum ocasional." Autoestima, estigma i pressió estètica • Estigma i culpa (“no s’esforça”, “menja molt”) danyen l’autoestima i dificulten el canvi. • Pressió estètica i xarxes socials imposen cossos “normatius” que generen vergonya i insatisfacció corporal. Canvi d’hàbits i assertivitat • El canvi requereix temps, constància i acceptar errors sense “llençar la tovallola”. • Assertivitat: aprendre a dir no a plans centrats en menjar i proposar alternatives actives (ex. caminar). Recursos i programes al CAP Sant Just • Grups d’intervenció (8 sessions, cíclics): Part de nutrició (Belén Gil) i part de gestió emocional (Noemi Morcillo). Treballen motivació pel canvi, gestió d’emocions, adherència d’hàbits i habilitats socials. • Actualment enfocats a persones amb obesitat; es plantegen grups per a sobrepès (prevenció), tot i que costa captar conscienciació. • Horaris sobretot de tarda; opció de matins si hi ha demanda. Idees clau • L’obesitat és una malaltia; evita etiquetes estigmatitzants. • Intervenen múltiples factors: biològics, psicològics, socials i ambientals. • Actuar aviat en el sobrepès facilita el retorn a la salut. • No hi ha aliments prohibits; treballa la relació amb el menjar i l’assertivitat social. • Suport grupal i educació nutricional milloren l’adherència i els resultats.
Visió general • Episodi temàtic dedicat al terrorisme i a com la cultura n’articula el relat, el dol i la memòria. Des del trauma de Charlie Hebdo i Bataclan fins a la censura i la llibertat d’expressió a casa nostra. • Punt de partida editorial: el terror com a eina de control versus caos, i el paper de la cultura per metabolitzar l’horror. “El horror tiene una cara… Y debes hacer del horror tu amigo.” Idees clau El terror té moltes cares: del jihadisme a la censura, passant per la memòria de conflictes com ETA/GAL o el cas Aldo Moro. La cultura com a teràpia i testimoni: còmic, cinema i música aborden trauma, memòria i identitat sense espectacularitzar la violència. Llibertat d’expressió: recorregut per casos paradigmàtics (El Papus, El Jueves, Mongolia, TV3, Rubianes) i els seus límits, contradiccions i conseqüències. Còmics — “Seguir dibuixant” (Coco) i Charlie Hebdo L’obra i el context Títol: Seguir dibuixant (fr. “Dessiner encore”). Autora: Coco (Corinne Rey), dibuixant de Charlie Hebdo i supervivent de l’atac del 7/1/2015. Publicació: França (2021) i traducció a Espanya (2022, Bang Ediciones). Marc històric: atemptat amb 12 morts aquell dia i víctimes posteriors (total 17), arrel de caricatures de Mahoma. Què explica i com ho fa Relat en primera persona del trauma: culpa del supervivent, teràpia, estrès posttraumàtic, ambiciosa profunditat filosòfica i emocional. Estil visual: traç senzill de tira satírica combinat amb irrupcions de color aquarel·lat i fosos a negre que materialitzen memòria fragmentada i onírica. To: entre la sàtira pròpia de Charlie Hebdo i el pes de l’horror; no melodramàtic, sinó lluitant per “seguir dibuixant” com a dic de contenció contra l’absurd. Llibertat d’expressió — casos i fronteres (Espanya i Catalunya) Revista i premsa satírica El Papus (1977): atemptat de la triple A (extrema dreta) per una portada; antecedent clau de violència contra la sàtira. El Jueves (2007): portada requisada (prínceps i “xec-nadó”); ruptura editorial i naixement d’Orgullo y Satisfacción. Mongolia: portades polèmiques (Casa Reial, religió), i cas Ortega Cano (judicialització i costos). Televisió i humor TV3: polèmiques i censura (gags a Bricoheroes/Està Passant, cas Zona Franca-Manel Vidal), antecedents (Persones Humanes, Plats Bruts). Pepe Rubianes: símbol del xoc entre humor i política. “La unitat d’Espanya… [Rubianes fa una invectiva explícita i iconoclasta]” • Reflexió final: aplaudim la llibertat d’expressió en abstracte, però en la pràctica s’hi posen límits selectius; la sàtira també incomoda quan apunta al poder de torn. Cinema — “Un año, una noche” (Isaki Lacuesta) i el trauma de Bataclan La pel·lícula Títol: Un año, una noche (2022). Direcció: Isaki Lacuesta; guió amb Isa Campo i Fran Araújo. Base literària: “Paz, amor y death metal” de Ramón González (víctima i testimoni), relectura no mimètica en pantalla. Context: atemptats de París 2015 (S. Bataclan). El film segueix un any de dol d’una parella després d’“una nit” determinant. Enfoc i llenguatge Clau: no és cinema de terror ni thriller; és drama sensorial sobre memòria, por i identitat. Ètica de la representació: evita cosificar la violència; terroristes fora de focus o en reflexos; se centra en la experiència de la víctima. Escriptura i muntatge: memòria fragmentada, sons intrusius i muntatge altern per mostrar records contradictoris entre la parella. Repartiment: Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart; cameos propers al públic: Quim Gutiérrez, Natalia de Molina, C. Tangana, Enric Auquer. Premis: destacada als Gaudí (so, muntatge, música de Raül Refree). Disponibilitat: sales independents i pas a Movistar Plus. “Una pel·lícula no s’ha de consumir; s’ha de consumar, com l’amor.” — Isaki Lacuesta Música — 3 discos per pensar el terror, el cos i la memòria 1) Rian Treanor & Ocen James — “Saccades” (2023, Nyege Nyege Tapes) Col·laboració entre electrònica experimental (Treanor) i tradició acholi d’Uganda (Ocen James, mestre del violí d’una sola corda). Concepte: saccades (sacades oculars) com a polirritmia i salts microperceptius. Simbiosi digital-analògica: modelatge físic del adungu (arpa) per dialogar amb el rigi rigi. So: percussió trencada, síncopes vertiginoses, textures inèdites. Un xoc sensorial que incomoda i fascina. 2) Jako Maron — “The Electro Maloya Experiments of Jako Maron” (2018/2023, Nyege Nyege Tapes) Des de La Reunión: el maloya (cants i ritmes d’origen esclau de plantacions de sucre, s. XVII) filtrat amb sintetitzadors modulars. Història viva: de rituals d’ancestres a protesta (anys 60), a censura (associacions amb el comunisme), avui reimaginat en clau dance/electrònica hipnòtica. So: loops trance, base rítmica poderosa, misticisme i catarsi col·lectiva. 3) Sam Gendel — “Blueblue” (2023, The Living Records) Jazz “leftfield” íntim i mercurial; 14 peces que dialoguen amb patrons del sashiko (bordat japonès). Gravació: estudi flotant en un afluent del riu Columbia (Oregon), amb pols rítmic orgànic que impregna el disc. So i clima: crepuscular permanent, nostàlgia i introspecció; guitarra i electrònica subtils al servei de l’atmosfera. Altres temes i recomanacions (Agenda) Cinema: Ant-Man and the Wasp: Quantumania; Almas en pena de Inisherin (McDonagh); Oro puro (Reingold) de Fatih Akin; Joyland; El triángulo de la tristeza (Östlund). Sèries: The Last of Us (HBO) — renovada; Apagón (creació coral amb episodi de Lacuesta). Apunts editorials: Esterno Notte (Marco Bellocchio) sobre el segrest d’Aldo Moro i el paper de l’Estat. Conclusió La conversa traça un fil comú: fer intel·ligible l’horror sense convertir-lo en espectacle. Còmic, cinema i música esdevenen espais de memòria, crítica i cura. El debat sobre llibertat d’expressió continua obert: la cultura convoca disensos, però també antídots contra la por i l’oblit.
El dissabte 25 de febrer, Sant Just d'Esvern organitzarà un fòrum obert a la ciutadania per a la definició del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC). L'esdeveniment es durà a terme a la vagoneta a les 10:30 i té com a objectiu establir quatre línies d'actuació en relació a l'escola, les transicions educatives, la ciutat educadora, i el fora escola, per tal d'enfortir l'educació i les oportunitats per a tots els ciutadans. La jornada comptarà amb la participació de professionals de l'educació i ciutadans interessats en el tema
En el programa d'avui de Sant Just Notícies, es repassa l'actualitat local, centrat especialment en el primer aniversari de l'atac rus a Ucraïna, amb l'entrevista a la veïna Maia Zolidova, qui comparteix les seves experiències i la situació dels refugiats ucraïnesos. A més, es destaca la programació de diferents esdeveniments culturals, com la projecció del documental "Un viatge de marbre" i l'arribada del Soul Beat Tutu Fest. També s'informa sobre el debat sobre l'habitatge i la nova formació online sobre el perfil d'empresa a Google
Resum Context i crèdits Gràvid és una peça audiovisual híbrida: videopoema, curtmetratge i videoclip. Creada per joves artistes de Sant Just: Roger i Rubén Córdova i Maria Rebollo. Convida a la interpretació oberta del públic. "Cada persona pot treure un significat d'aquesta peça" Origen i procés creatiu Neix d’un viatge a l’Ilha das Flores (Azores): illa tropical fosca, volcànica i de contrastos. Durant la pandèmia s’hi integra un poema de Rubén que creix i fa variar el muntatge: procés evolutiu i gairebé improvisat que es retroalimenta entre imatge, paraula i so. "És un videopoema... també és curtmetratge i videoclip" Temes i simbolisme Eix central en la maternitat i l’embaràs: la Maria n’és la protagonista (imatges del primer embaràs; ressonàncies del segon, més intens físicament i emocionalment). Dualitats: bellesa / ombra, por / llum, gravidesa / gravetat (el títol juga amb aquests sentits i amb el terme mèdic de test d’embaràs). Monstres com a símbols de pors reals; la peça n’explora l’acceptació i el potencial protector. "Molts cops aquests monstres... el que estan intentant fer és defendre'ns" Viatge interior fins a la llum (naixement); inclou un pla clau d’un túnel a Sant Just. Visuals i artesania Il·lustracions de Rubén: fetes a mà (paper i llapis) i després digitalitzades; cada figura suggereix una por concreta. Un "monstre" prové d’una imatge real: escultura-tòtem amb cadera de vaca, fusta i tècnica de shibari (col·laboració amb Gabriel Briones), procedent de l’obra exposada a Can Ginestà: "Redención Entrópica". Història de fons: os trobat al bosc, pèrdues posteriors i decisió d’agafar i contenir la por per transformar-la en imatge i sentit. "Agafar les pors i posar-les davant... generar una imatge maca" On veure-ho i recorregut Disponible a: YouTube (canal de Roger Córdova) i Instagram (Weekend Song i Roger Córdova). Circuit de festivals llatinoamericans via Eterum. Estrena local a Sant Just a la Casa del Far (espai de creixement): sessió amb maridatge i xerrada. Recepció Feedback molt positiu: la peça emociona i connecta amb vivències personals. "M’és impossible no acabar amb la llagrimeta"
Resum de l’entrevista Context i testimoni Entrevista a Maia Zolidova, veïna de Sant Just d’origen ucraïnès, quan es compleix un any de la guerra. Comparteix angoixa, tristesa i l’impacte emocional d’un any molt complicat per a les famílies ucraïneses. "És la pitjor pel·lícula que has vist a la teva vida —imagina’t dins d’aquesta pel·lícula amb la teva família." Vivències de l’acollida i retorns Algunes mares i fills acollits han tornat a Ucraïna per la dificultat de gestionar la separació i la nostàlgia del país, malgrat tenir recursos aquí. Altres famílies continuen a Sant Just, fora de perill, però amb por constant i incertesa prolongada. Situació a Ucraïna Bombardejos a tot el país, inclosa Kíiv, amb escalades coincidint amb dates simbòliques i visites internacionals. Sentiment persistent de por i falta de final a la vista. "Mai perdrem la por que tornin els russos." Projectes solidaris i acció local Participació de Sant Just i Barcelona en iniciatives de suport humanitari: Banc d’Aliments i Creu Roja: recollida d’aliments, roba i medicaments. Centres d’ajuda per a refugiats (Pl. Espanya, Via Laietana, Pl. Catalunya, etc.) amb mancances recurrents. Institut Desvern: projecte de pròtesis i logística per a persones amb mutilacions, tant civils com militars. Enviaments de calefactors, piles i materials bàsics davant talls de llum i onades de fred. Com pot ajudar la ciutadania Aportacions econòmiques a entitats fiables (p. ex., Creu Roja, Banc d’Aliments). Donacions de: Aliments bàsics, productes d’higiene i medicaments. Roba d’hivern, mantes, calefactors i piles. Voluntariat en centres d’acollida i suport a tràmits (p. ex., homologació de títols, orientació laboral). Sensibilització i difusió d’informació contrastada. "Cap ajuda és petita: tota s’agraeix i s’aprofita." Èxode i futur incert Flux constant de noves arribades: persones que han resistit un any al país ara fugen davant la indefinició del conflicte. Dificultats laborals: homologació lenta, feines temporals i projectes de vida en suspens. Fractura emocional amb Rússia Dol profund per la ruptura entre pobles germans i famílies mixtes. Reconeixement de russos dissidents sense veu, però ferida per la inacció percebuda. Agraïments i missatge final Maia expressa agraïment al veïnat de Sant Just, a l’Ajuntament i a l’emissora pel suport continuat, que dona vida i esperança.
Panorama general del programa Programa 313 del magazín matinal de Ràdio d’Esvern amb obertura musical i repàs de la graella del dia. Es destaquen bones notícies culturals locals, un debat sobre l’habitatge, i la fusió de música i xarxes socials de la franja final del dijous. També hi ha servei públic de meteorologia i campanyes institucionals. • Meteo d’inici: 10,4 ºC i 84% d’humitat a l’estació de Can Ginestà; cel més tapat que ahir segons el meteoròleg Carles Rius (previsió anunciada per a més tard). • Avanç de continguts: entrevista prevista amb Maia Zulidova (iniciativa solidària amb Ucraïna), nova peça audiovisual “Gravit” dels germans Roger i Ruben Córdova amb Mari Rebollo, i espai conjunt de xarxes + música (TikTok/Instagram) amb Raquel Hidalgo i Venesa Montserrat. "Tindrem bona teca de xarxes socials i música; si us agraden les dues coses, és el vostre espai." Agenda local i cultura 1) Docs del Mes: “Un viatge de marbre” (Sean Wang) • Projecció a la sala del Cinquantenari de l’Ateneu (divendres 24/02, 20:00). • El film segueix els blocs de marbre de Grècia a la Xina i de retorn com a souvenirs; una mirada visualment poderosa a la globalització, l’autenticitat i l’absurditat econòmica. • Comentaris a l’antena: gran valor visual i reflexió sobre cadenes globals de valor. "Un viatge al·lucinant per la ruta del marbre... divertit i revelador." 2) Soul Beat Tutu Fest: grafiti i hip-hop local • Dissabte 25/02, des de les 19:00 (C/ Bonavista, 106). • Documental “Just Grafit: una història local” (Crick Crack Productions; direcció: Miquel Ardebol i Eric de Gispert): orígens del grafiti a Sant Just i connexió amb la cultura hip-hop europea. • Estructura en 3 capítols: • Pioners de l’old school. • La riera de Sant Just com a referent internacional. • Inicis locals (grafitis de la colla de la Sargentana). • Continuació amb Urban Dance Show i Music Session (DJ i Cat Complex). Entrada lliure. • Impacte local: el documental ha inspirat mocions municipals i ha esgotat sales en projeccions anteriors. 3) Debat d’habitatge (La Vall de Verç) • Títol: “L’habitatge a Sant Just: conservar les arrels o haver de marxar”. • Dijous 02/03, 20:00, a la sala del Cinquantenari de l’Ateneu; seguiment també en línia (web de La Vall de Verç). • Ponents: Carme Arcarazo (Sindicat de Llogateres), Guifré Amat (Amat Immobiliaris), Gina Pol Borràs (1a tinenta d’alcaldia). Moderació: Olga Vallejo. Avisos i logística • Calçotades cancel·lades (Ateneu i AVV Bellsolà/Plana Pedrosa) per mal temps; retorn d’entrades confirmat per l’Ateneu. Portades dels diaris: focus internacional i social • Guerra a Ucraïna (1 any d’invasió). • Frase clau a la portada: > "Mai perdrem la por que tornin els russos" (ARA). • Bombardejos russos a Kherson i memòries a la Plaça de la Independència de Kíiv. • Fons Next Generation: el Parlament Europeu demana més claredat i menys burocràcia; sense fraus detectats però amb manca de transparència (ARA/El Periódico). • Tragèdia de les bessones de Sallent (12 anys): investigació oberta i debat sobre salut emocional juvenil; possible assetjament escolar en investigació (La Vanguardia/El Periódico). • Geopolítica: Xina- Rússia estrenyen llaços; pla de pau de Pequín en preparació (La Vanguardia). • Altres titulars: • Arsenal espanyol gairebé buit per l’ajuda a Ucraïna (El Periódico). • Entrevista a Slavoj Žižek: “El capitalisme s’acosta a un neo-feudalisme” (La Vanguardia). • Centenari de la visita d’Einstein a Barcelona. Esports • Patinatge de velocitat sobre gel: el pratenc Nil Llop (júnior) es classifica per primer cop per al Mundial absolut (Països Baixos, 2–5 de març), en les proves de 500 m i 1.000 m. Objetiu de temporada aconseguit. Música, xarxes i servei públic • Bloc musical amb peces virals a xarxes (Rosalía) i pop internacional (Julia Michaels, Harry Styles). • Campanyes institucionals: • Salut: davant símptomes d’ictus, trucar 112 amb rapidesa. • Igualtat: No normalitzar actituds quotidianes que amaguen violències masclistes. Idees clau • Cultura local en auge: documental de grafiti i nou curt “Gravit” d’artistes santjustencs. • Debat públic obert sobre habitatge i arrelament al municipi. • Context internacional marcat per Ucraïna i el paper de la Xina. • Esport català amb projecció internacional (Nil Llop).
Panorama general Episodi amb notícies breus i un dossier central sobre la celebració del 150è aniversari de les Germanetes dels Ancians Desemparats i la seva petjada a Sant Just Desvern. Es combina informació d’actualitat local i diocesana, patrimoni cultural i memòria històrica amb dades concretes, noms propis i context social. "Cuidar els cossos per salvar les ànimes" Notícies breus fora de Sant Just Ecumenisme al Bisbat de Sant Feliu • Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians (gener): actes de germanor entre diverses esglésies cristianes. • Es destaquen pregàries i trobades a Viladecans, Vilafranca del Penedès i Sant Feliu de Llobregat, amb presència de bisbe Agustí Cortés i representants evangèlics i ortodoxos. • Elements comuns a totes les celebracions: cirial pasqual i Bíblia com a símbols compartits. Iniciativa parroquial: “Cafè amb Fe” a Sant Just • Trobada mensual després de la missa d’11 per conèixer i acollir feligresos, reforçar vincles i afavorir la comunitat. • Pràctica inspirada en experiències similars a Escòcia (te/cafè i conversa als jardins de les esglésies). • El menjar és secundari: l’objectiu és la fraternitat i la proximitat. Patrimoni: Sant Pere Romaní (Molins de Rei) • L’Ajuntament signa compromís de compra-venda del conjunt (ermita i torre de guaita) per restaurar i crear un centre d’interpretació de l’arc romànic. • Bé cultural d’interès nacional; negociacions de 12 anys. Preu acordat: 35.000 €. • La torre, del segle XVI, va tenir una estació de telegrafia òptica (element singular conservat). Dossier central: 150 anys de les Germanetes dels Ancians Desemparats Introducció i connexió local • Festes mundials del 150è aniversari (24–27 de gener) de l’orde que gestiona l’asil del c. Montseny, a Sant Just: la Llar Nostra Senyora de Lourdes. • Conjunt ubicat en un jardí excepcional d’una finca històrica del municipi. Santa Teresa Jornet: biografia i carisma • Nascuda a Aitona (Lleida) el 1843; formació de mestra i vocació de servei. • Impulsada pel sacerdot Saturnino López Novoa, funda la congregació a Barbastre (1873). • Tenacitat i organització: funda prop de 130 llars per a ancians sense recursos. • Mor a Llíria (València) el 1897; després és beatificada i canonitzada. Missió central: atendre els ancians pobres en ambient familiar (materials i, sobretot, espirituals i d’afecte). La Congregació: fundació, expansió i figures • Primera casa d’acollida a València; la Casa de Santa Mònica esdevé Casa Mare. • Expansió per Espanya i Amèrica (Cuba, i més tard 19+ països). Avui: ~2.380 religioses en 206 llars. • Figures destacades: la santa fundadora i diverses beates; presència missionera internacional. Celebració a Sant Just: el tridu i la missa • Tridu d’acció de gràcies (tres dies de celebracions/misses preparatòries). • Clergues participants: Mn. Xavier Sobrevia, P. Francesc Barola (Camils), Mn. Joan Pere Polido. • Cloenda amb missa presidida pel bisbe Agustí Cortés i set sacerdots; assistència d’autoritats, residents i col·laboradors; recordatori amb termòmetre de ceràmica i dinar festiu. La vellesa: ahir i avui • Al segle XIX, sense seguretat social ni pensions, molts treballadors quedaven desemparats cap als 50–55 anys. • Avui hi ha pensions i sanitat universal, però l’envelliment és més llarg i complex; calen cures i acompanyament. La Llar Nostra Senyora de Lourdes: origen i evolució • Emplaçada a la històrica finca Cal Meliton/Cal Cònsul (torre i jardins dominants sobre el Baix Llobregat). • Usos al segle XX: incautació (1936), episodi armat (1937) i residència del cònsol Richard Ford (1952–1957). • El 1964 la finca passa a les Germanetes; s’inaugura la Casa Asil (1964) amb primeres comunitats religioses i suport local. • Finançament inicial amb almoina mensual; després, aportació de pensions dels residents. • Dificultats urbanístiques superades: primera pedra (1966), pavellons de Sagrada Família (1968) i Santa Rita (1969). El 1979 s’estrena una església moderna sobre la sala d’actes. Situació actual i serveis • Capacitat per a 157 persones (50 dependents, 107 vàlides). • Comunitat de 7 religioses i 62 treballadors (fisioteràpia, teràpia ocupacional, cuina, neteja, metge...). • Serveis: podologia, perruqueria i assistència religiosa. Preguntes obertes i felicitacions • Qüestions plantejades: l’ús del català per part de la comunitat; idoneïtat de l’hàbit tradicional en tasques assistencials. • Invitació a gaudir dels jardins oberts a la ciutadania. • Cloenda amb felicitació a les Germanetes i desig de llarga continuïtat a Sant Just. Cloenda • Agraïments a diverses persones per la informació facilitada. • Recordatori d’horaris de l’emissora i promoció d’un espai musical posterior.
Aquest text repassa la vida de la cantant Amy Winehouse, des de la seva infantesa, el descobriment del seu talent musical, fins a la seva etapa de fama amb l'àlbum "Back to Black". Es descriu la seva relació amb les drogues i l'alcohol, les conseqüències devastadores en la seva salut i carrera, així com les seves lluites personals. La seva mort a l'edat de 27 anys la converteix en una de les icones de la música que van morir joves, deixant un llegat musical impressionant
Avui, 22 de febrer, destaca la xocolatada solidària organitzada per les AFES Montseny i Montserrat, que ha recaptat més de 740 euros per al càncer infantil. També s'informa de l'aturada de les obres de Garrofers per part de l'Ajuntament. A més, es presenta un nou museu a l'aire lliure dedicat a la dona artista a Sant Feliu de Llobregat i la conferència de Núria Ribó sobre Joe Biden
Resum Context i protagonistes Conversa a l’emissora amb la creadora Raquel Fuster i la gestora cultural Carme Malaret. Presentació de l’aparador de temporada (hivern-primavera) a l’espai de lliure creació del carrer Bonavista, 105. El projecte porta per títol: Horta Street Joan. El projecte "Horta Street Joan" Inspirat a Horta de Sant Joan (Terra Alta), poble d’arrel familiar de l’artista i escenari de connexió personal amb la natura. Neix en el context postpandèmic, com a sèrie fotogràfica d’intuïció i no-control. Predomini de «colors B» i motius vegetals visibles als vidres de l’espai. "no vull pensar, vull connectar a mi mateixa" Procés creatiu i tècnic Trajectòria: de disseny gràfic a il·lustració i estampació manual; direcció del projecte de materials d’estampació RiteGraf (botiga física i online, L’Hospitalet). L’obra reaprofita la matriu de serigrafia com a peça final: Estructures amb marcs i malla (nàilon/polièster) desencaixades del marc per convertir-les en teles translúcides tipus tul. La imatge fotogràfica es transfereix a la malla i s’instal·la als vidres, visible tant des del carrer com des de dins. Equip de muntatge: Janira Romero i Olga Álvarez. "Sempre he sigut molt apassionada de les matrius" Inauguració i recepció Inaugurat coincidint amb Carnestoltes; bona assistència i debat obert sobre tècnica i sentit del projecte. Raquel comparteix el repte d’escala (de formats diminuts a metres de vidre) i el procés de confiança amb l’espai. "Vaig tenir un pànic escènic brutal" Calendari i invitació Aparador en exhibició fins al maig (convivint amb activitats internes de l’espai). Experiència canviant de dia i de nit per la llum i les transparències. Inauguració amb festucs de collita familiar d’Horta de Sant Joan; encara en queden per als visitants. Idees clau Relació emocionada amb el territori: Horta de Sant Joan com a eix afectiu i paisatgístic. Experimentació: la matriu com a obra, no només com a eina d’impressió. Vincle històric entre Raquel i l’espai de la Carme (projecte Custòdia i col·laboracions prèvies). Accessibilitat del discurs tècnic: explicacions clares per connectar amb el públic general.
