Tots els episodis · 2023

2036 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1705-1728 de 2036
  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/2/2023 — Flandes a fons: Anvers, Bruges, Gant, Leuven, Mechelen i Kortrijk — art (Van Eyck, Rubens), diamants, carillons, gastronomia i bici, amb apunts lingüístics i interludis culturals - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/2/2023 — Flandes a fons: Anvers, Bruges, Gant, Leuven, Mechelen i Kortrijk — art (Van Eyck, Rubens), diamants, carillons, gastronomia i bici, amb apunts lingüístics i interludis culturals

    Visió general del capítol Una conversa àgil i informada amb Àngels/Ángeles Alonso (Turisme de Flandes i Brussel·les) que recorre la regió de Flandes: geografia, llengües, mobilitat, i una ruta urbana per ciutats clau: Anvers, Bruges, Gant, Leuven, Mechelen i Kortrijk. El capítol s’enriqueix amb context artístic (Van Eyck, Rubens, primitius flamencs), històric (diamants d’Anvers, beateris) i gastronòmic (cervesa, waterzoi, croquetes de gamba), més un bloc de sociolingüística belga i interludis musicals/culturals. A la segona part, una secció de curiositats històriques i retrats de personatges barcelonins icònics. "Els belgues diuen que tenen quatre estacions en un sol dia" — sobre el clima canviant de Flandes Flandes: on és, com s’hi parla i com moure’s • Situació: nord de Bèlgica, litoral al Mar del Nord, fronteres amb Països Baixos i França; al sud, Valònia. • Estructura federal: 3 regions (Flandes, Valònia, Brussel·les Capital) i 3 llengües oficials a nivell estatal, però cada regió té la seva pròpia llengua oficial: – Flandes: flamenc/neerlandès (oficial únic). – Valònia: francès (i zona germanòfona a l’est: alemany). – Brussel·les: bilingüe (francès i flamenc). • Mobilitat: trens molt freqüents i ràpids entre ciutats (distàncies ~50 km). Des de l’aeroport de Brussel·les hi ha estació ferroviària integrada. Bicicleta omnipresent, xarxes segures i paisatge planer. • Clima: canviant i humit, amb pluja intermitent; bons interiors acollidors (cafès, restaurants) quan no acompanya. Ruta urbana per ciutats de Flandes Anvers (Antwerpen) • Arribada impactant per la seva “catedral d’estació”. • Llegenda del nom: el soldat Brabo talla i llença la mà del gegant (símbol present arreu). • Gran port fluvial al riu Escalda i capital mundial del diamant (tall d’Anvers com a segell de qualitat; ~80% del comerç global hi passa). • Art i moda: ciutat de Rubens i Van Dyck; Museu de Belles Arts reformat; Plantin-Moretus (imprenta històrica, Patrimoni UNESCO); museu de la moda i districtes creatius al port. Bruges (Brugge) • Postals de canals, llambordes i cases esglaonades; centre compacte i harmoniós. • Recomanat: més enllà dels tòpics, endinsar-se als antics molls (Espanyols, Italians), antics consolats i la Borsa primigènia. • Art: Museu Groeninge (tresor dels primitus flamencs). Beateri amb casetes blanques i vida recollida. Gant (Gent) • Núcli monumental i viu (universitat): Gravensteen (castell dels Comtes), Patershol, Korenlei i Graslei vora el riu i el Pont de Sant Miquel amb la vista de les tres torres. • Imperdible: Catedral de Sant Bavó i el retaule de la “Adoració de l’Anyell Místic” (germans Van Eyck), experiència de visita amb realitat augmentada. • Dijous: “dia vegetarià” oficial (oferta àmplia en restaurants i cantines). Leuven (Lovaina) • Ciutat universitària (KUL, fundada el 1400) disseminada per la ciutat; ambient jove i bicicletes. • Beateri reconvertit (avui, entorn universitari); Ajuntament gòtic espectacular; mercats i vida de barri. Mechelen (Malines) • Antiga capital borgonyona; educació de Carles V. • Catedral de Sant Rombaud i ascens a la torre (carilló i vistes fins a l’Atòmiom en dies clars). Escola internacional de carilló (referent mundial). • Passeig “sobre l’aigua”; ciutat familiar amb Museu de la joguina; tradició de tapissos. Kortrijk (Courtrai) • Caràcter medieval i energia jove al barri illa Buda (nucli creatiu); tradició tèxtil (museu del lli), esglésies amb grans obres. Art, patrimoni i cultura • Pictòrics: Van Eyck, Bruegel, Rubens, Van Dyck. Itineraris per seguir les seves petjades i obres in situ (museus i esglésies). • Beateris i veguines: vida comunitària femenina medieval amb regles pròpies; recintes plàcids i fotogènics. • Música i carillons: tradició del carilló (Mechelen com a escola internacional). Apunt local: el carilló de la Generalitat toca a BCN a les 12 i a les 18 h (dl.-dv.). Gastronomia i cervesa • Producte i receptes: mar del Nord (gamba grisa, tomàquet farcit de gamba, croquetes de gamba), patates fregides d’institució, i el waterzoi (guisat tradicional de Gant, de peix de riu o pollastre). • Cervesa: cultura cervesera belga (Patrimoni UNESCO); de grans cerveseres a micro/fàbriques artesanes; cuina amb cervesa i copa adient a cada ocasió. A Leuven, branca de zitologia (estudis de cervesa). • Alta cuina i proximitat: gran densitat de restaurants amb estrella i molt bona oferta casual i assequible. Llengües i vida quotidiana • A Flandes es parla flamenc/neerlandès al carrer; el francès s’estudia però s’usa menys; anglès molt estès. • Brussel·les, bilingüe; senyalètica en dues llengües. A Flandes i Valònia, senyalització només en la llengua de la regió. Mobilitat ciclista i pavés • Pavés i ciclisme: el pavés belga és icònic i exigent (pensa en la Volta a Flandes). Xarxes de rutes temàtiques per cicloturisme tranquil o esportiu. Interludis musicals i culturals • "What a Wonderful World" i homenatge a Toots Thielemans (harmònica i jazz; figura clau belga). • "Hallelujah" (record a les víctimes del terratrèmol a Turquia i Síria) i bloc de curiositats històriques: Livingston & Stanley a l’Àfrica, l’Hotel Lutetia a l’ocupació nazi, i els castrati a l’òpera. Apotheosi barcelonina: personatges de ciutat • La Monyos: icona popular de la Rambla i el Raval; vida marcada per la tragèdia i la llegenda. • Ramon Julibert, l’home del metro: tenor aficionat del Passeig de Gràcia, protagonista del documental “L’home del metro”. • El Noi de Tona: orador ambulant amb memòria prodigiosa; presència al quadre “La càrrega” de Ramon Casas. Idees clau per planificar el viatge • Baseu-vos en el tren per saltar entre ciutats (curtes distàncies). • Combineu art (Van Eyck a Gant, Rubens a Anvers, primitius flamencs a Bruges) amb ambients urbans actuals (ports, barris creatius) i gastronomia. • Reserveu temps per a beateris, carillons i cerveses locals. • Si és dijous, aprofiteu el “dia vegetarià” a Gant.

  • Entrevistes de la Justa del 17/2/2023 — 35è Concurs de Prosa i Poesia, GIEC al dia, inhabilitacions post-sedició, cas Dani Alves i cas Negreira - episode art
    Entrevistes de la Justa
    40'

    Entrevistes de la Justa del 17/2/2023 — 35è Concurs de Prosa i Poesia, GIEC al dia, inhabilitacions post-sedició, cas Dani Alves i cas Negreira

    Panorama de l’episodi Continguts clau • Entrevista amb la Marta Mossach sobre el 35è Concurs de Prosa i Poesia per a no professionals: bases, jurat, calendari, participació i espai de l’acte. • Novetats lingüístiques: actualització del GIEC (2016) amb formació per a personal municipal (diacrítics i pronoms, possibles cursos C1/C2). • Secció d’actualitat amb Joel Reguant: inhabilitacions post-sedició, cas Jové–Salvadó–Garriga, cas Laura Borràs, presó preventiva de Dani Alves i cas Negreira–FC Barcelona. "Sempre és el divendres abans de Sant Jordi" — L’acte de lliurament del concurs, amb sorpresa pels 35 anys. 35è Concurs de Prosa i Poesia (no professionals) Bases i participació • Obert a tothom no professional. • Categories: poesia (poemes o reculls) i prosa curta (màxim 3 fulls). • Objectiu: fomentar l’expressió i la participació de nens, joves i adults. Jurat i inclusió • Jurat confirmat per a joves i adults: Pilar Carseller, Isabel Pijuan, Núria Serra, Montserrat Ribarola i Lluïsa Bisbal. • Valoració en anonimat i amb mirada inclusiva (es promou la participació de persones amb diferents capacitats). • Per volum d’obres, s’apunta a prop d’una desena de lectors entre categories (4–5 per franja). Enviament i logística • Enviament via aplicatiu amb el document en format Word (no PDF) per facilitar la recopilació i la gestió amb el jurat. • En cas d’errors d’enviament, es demana reenviament en Word. Calendari i espai • Termini d’enviament: 24 de març. • Lliurament de premis: 21 d’abril a les 19:00, a Les Escoles (pati), coincidint amb Sant Jordi. • Sorpresa especial pels 35 anys del concurs. Participació i dinàmiques • Rècord 2022: 322 obres; objectiu: seguir sumant participació. • A l’obertura (una setmana), ja una trentena d’obres rebudes, sobretot adults; els joves (17–19) acostumen a enviar l’últim dia. • Les escoles sovint coordinen i integren l’enviament via aplicatiu com a tasca tecnològica i lingüística. Vida del Servei Local de Català • Activitats culturals i d’acollida (ex.: Dijous Gras, pa amb tomàquet) per fer comunitat i visibilitzar la feina de promoció del català. Actualització lingüística (GIEC 2016) a l’Ajuntament Posada al dia del personal • 75 treballadors municipals es formen en novetats del GIEC. • Canvis destacats: diacrítics de 150 a 15; ajustos en pronoms i diferència entre llengua estàndard i col·loquial. "Hi ha qui encara escriu \"soc\" amb accent o \"dona\"… costa treure’ls." Formació futura • Possibilitat de cursos C1/C2 i reforç gramatical; interès també per a periodistes i professionals de la comunicació. Actualitat política i judicial amb Joel Reguant Inhabilitacions post-sedició • Eliminada la sedició, revisades condemnes: es manté inhabilitació per Junqueras (13 anys), Turull, Bassa i Romeva (12) per la malversació agreujada. • Desapareix la inhabilitació per Forcadell (11,5), Rull/Forn (10,5) i J. Sànchez/J. Cuixart (9): es poden presentar a eleccions. Cas Jové–Salvadó–Garriga (1-O) • Fiscalia demana per Josep Maria Jové: 7 anys de presó i 36 d’inhabilitació. • Per Lluís Salvadó: 6 anys de presó i 27 d’inhabilitació. • A Natàlia Garriga: 1 any d’inhabilitació per desobediència. • Delictes imputats: desobediència, prevaricació, revelació de secrets i malversació (en els dos primers). Cas Laura Borràs • Acceptat que declari al final per evitar indefensió després d’un possible acord de Fiscalia amb un altre acusat. • Explicació de la “última paraula”: és un dret amb valor probatori; es recomana prudència. Cas Dani Alves (presó preventiva) • Presó preventiva sense fiança per risc de fuga (no tant per destrucció de proves o reiteració delictiva). • Criteris de la preventiva: risc de fuga, risc de destrucció de proves, risc de reiteració (n’hi ha prou amb un). • Elements: recursos econòmics, arrelament discutible, passaport brasiler (sense extradició amb Espanya). S’esperen resolucions la setmana següent. Cas Negreira – FC Barcelona • Pagaments a l’empresa de l’aleshores vicepresident del CTA per “assessorament arbitral” i scouting (≈ 1,5 M€ entre 2006–2018). • A nivell esportiu estaria prescrit; a nivell penal, si hi ha indicis, podria investigar-se per corrupció entre privats/conflicte d’interessos. • El Barça ja té una condemna penal prèvia; una altra podria, en certs supòsits, arribar a implicacions greus (hipòtesi jurídica, pendent d’indicis).

  • La Justa del 17/2/2023 — Sant Just: Exposició Íbers al CIM, “Dibuixant Sant Just”, Carnestoltes 2023, Portades dels diaris i El Temps - episode art
    La Justa
    2h 54min

    La Justa del 17/2/2023 — Sant Just: Exposició Íbers al CIM, “Dibuixant Sant Just”, Carnestoltes 2023, Portades dels diaris i El Temps

    Visió general del programa Magazine local amb notícies de Sant Just Desvern, agenda cultural i festiva, repàs de portades, esport i previsió del temps. El to és proper i informatiu, amb trams musicals i espais publicitaris. "Març marsot, mata l’avella i a la jove s’hi pot" – refrany que el meteoròleg recorda per alertar d’un canvi de temps amb fred i possibles pluges la setmana vinent. Notícies locals i cultura Exposició Íbers al CIM i el conte de la REL • Inauguració multitudinària a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestà del projecte CIM (Centre d’Interpretació del Municipi), amb l’exposició sobre el poblat íber de la Penya del Moro. • La mostra, fins al juny de 2024, s’articula en vuit eixos: urbanisme, societat, comerç, escriptura, dones, teixits i vestits, alimentació i creences. • Objectiu: llarga durada i treball educatiu amb escoles de Sant Just i entorn (materials didàctics i visites guiades). • Paral·lelament, presentació del conte de la REL (editat per l’Arxiu Municipal), amb il·lustracions elaborades amb rastreig històric rigorós. Es repartirà a l’alumnat i acompanya la descoberta del poblat a través del personatge Arel (gegants de Sant Just). • La nova sala del CIM (planta primera de Can Ginestà) ha estat remodelada; hi ha gran afluència i s’hi destaca el muntatge immersiu: el públic trepitja un mapa del poblat al terra. Llibre “Dibuixant Sant Just” de Xita Camps • Ja a llibreries el llibre de Xita Camps (impulsora d’Urban Sketchers), amb textos de Palmira Badell. • Un recorregut il·lustrat pel paisatge urbà i la vida quotidiana: Parador, Can Cardona, Ajuntament, Can Ginestà, Ràdio Desvern, Biblioteca Joan Margarit, cursa de cars de coixinets, Festa Major. • Presentació: dimecres 29 de març (lloc per determinar). Hi ha molta expectació al municipi. Festes i agenda Carnestoltes 2023 (prova pilot a Sant Just) • Lloc: Parc Maragall. Format nou amb dues franges. • Matí (des de les 11 h): - Concurs de disfresses de comparses escolars (participen les 3 escoles públiques; més de 400 persones). - Categoria individual infantil (inscripcions in situ entre 10:30 i 11:30). - Els Arreplegats en concert i xocolatada. • Tarda-vespre (des de les 18:30 h): - Animació musical amb Calet Versions. - Concurs d’adults (comparses >10 persones i grups de 3–10). - Pregó del Rei Carnestoltes i rua cap a l’esplanada del Casal de Joves (inici sobre les 20:30 h). - DJ Floren (21:30 h aprox.), botifarrada popular i entrega de premis. - Festa fins a les 4 de la matinada amb l’Agrupament Escolta Martin Luther King i els DJs Rullecs i Vito Vicky. • Comentari d’ambient: es preveu gran afluència i s’observa la logística exigent per a famílies que volen gaudir tant del tram infantil com de l’adult. Repàs de portades i actualitat Diari Ara • Economia: Catalunya, a un pas dels 100.000 M€ d’exportacions (2022: 94.927 M€, +17,9%). • Esports: Barça 2–2 United; tornada amb baixes (Pedri, Gavi). • Berlinale: Anne Hathaway i missatge sobre Zelenski (“heroi del nostre temps”). • Societat: 25–30 mares/any renuncien a quedar-se el nadó. • Seguretat: l’OTAN crea una cèl·lula anti-sabotatges (Nord Stream). • Infraestructures: 9 propostes per ampliar El Prat (Foment). La Vanguardia • Cultura: Ovació a ‘Macbeth’ al Liceu amb escenografia de Jaume Plensa. • Drets: Llei trans a Espanya permet el canvi de gènere als 16 anys (sense permís patern ni informes mèdics). • Política: Feijó s’allunya de Vox; Sánchez demana menys soroll per la llei del “només sí és sí”. • Internacional: Biden no vol “guerra freda” amb la Xina pel globus espia; no es disculpa. • Salut pública: a Catalunya, el 75% del vending hospitalari haurà de ser saludable. • Seguretat: Mossos coordinen la Copa de l’Amèrica. • Esports: cas Negreira s’hauria iniciat a l’etapa Núñez; record d’un gol anul·lat “decisiu”. El Periódico • Treball: 900.000 aturats podran treballar i cobrar 120 € de subsidi (reforma del SEPE). • Internacional: la ruptura Barcelona–Tel Aviv complica l’ajuda a Gaza. • Salut mental: gossos terapeutes al Clínic mostren beneficis en infants. • Europa: Kosovo compleix 15 anys d’independència amb migració creixent. • Esports: el Barça es jugarà el pas a Old Trafford; el club hauria pagat 7 M€ a Negreira des de 2001. • UE/Economia: Sánchez reclama autonomia estratègica a Europa. • Successos: Dani Alves admet sexe consentit; el cas segueix obert. Esports Esquí alpí • Mikaela Shiffrin guanya l’or en gegant al Mundial (Courchevel–Méribel), el seu 7è títol mundial i 13a medalla en uns mundials. • Marca 2:07. i supera per 12 centèsimes** Federica Brignone; 3a, Ragnhild Mowinckel. El Temps (Sant Just Desvern) • Situació actual: anticicló i estabilitat. Divendres–dissabte amb sol i 15–18 °C; nits fresques (4–5 °C). Diumenge més variable amb alguns núvols. • Tendència: a mitja setmana vinent (dj–dv) canvi marcat: fred clar i possibles pluges (episodi que podria allargar-se fins a inicis de març). Màximes inferiors a 10 °C el cap de setmana següent. • Consell: gaudir del cap de setmana pre-primaveral abans del descens tèrmic. "Gaudim d’aquest cap de setmana, perquè després sembla que… l’hivern vol tornar." Música i espais publicitaris Música • The Heat Parade – “But You Didn’t Love Me Then” (obertura) • Art Garfunkel (transició) • Ahaha – “Hi No More” (pausa musical) • Chic – “Good Times” (entrada al temps) Publicitat • FP Dual i preinscripcions (AMB) • 012 – Informació i recursos per a dones (Institut Català de les Dones)

  • Empanada Cultural del 16/2/2023 — Terror, llibertat d’expressió i memòria: Charlie Hebdo, Aldo Moro, Bataclan i tres viatges musicals - episode art
    Empanada Cultural
    2h

    Empanada Cultural del 16/2/2023 — Terror, llibertat d’expressió i memòria: Charlie Hebdo, Aldo Moro, Bataclan i tres viatges musicals

    Visió general Podcast d’Empanada Cultural centrat en les múltiples cares del terror: des de l’atemptat a Charlie Hebdo i el debat sobre la llibertat d’expressió, fins a la memòria de les víctimes de Bataclan al cinema, passant per una pinzellada prèvia sobre el segrest d’Aldo Moro i una tria musical que dialoga amb trauma, esclavitud i trance. Punts clau • Eix temàtic: el terror com a fenomen polièdric (religiós, d’Estat, mediàtic-cultural) i la seva representació en còmic, cinema i música. • Idea força: la llibertat d’expressió i els seus límits, la memòria i el duel després de la violència, i com l’art articula teràpia i crítica. "Una s’aixeca i lluita amb tots els mitjans com pot. Vaig intentar construir un dic de contenció dibuixant." (del còmic Seguir dibujando) Còmics: Seguir dibujando (Coco) i el debat sobre la llibertat d’expressió L’obra i el context • Seguir dibujando (Dessiner encore), de Coco (Corinne Rey), supervivient de l’atac a Charlie Hebdo (2015). Un volum de 348 pàgines que combina traç senzill i esclats cromàtics amb un to entre satíric i terapèutic. • Estructura quasi onírica, travessada per sessions de teràpia: trauma, culpa del supervivent i reconstrucció de la memòria. • Repassa el “pre, durant i post” de l’atac i el fenomen “Je suis Charlie”, amb una crítica lúcida a les ambivalències mediàtiques sobre la llibertat d’expressió. Llibertat d’expressió i casos a França i Espanya • Casos espanyols emblemàtics de sàtira i censura: - El Papus (1977): atemptat d’extrema dreta (Triple A) arran d’una portada. - El Jueves (2007): número requisat per la portada dels 2.500 € “per fill”; escissió posterior i naixement d’Orgullo y Satisfacción. - Mongolia vs Ortega Cano: judicis i multes per una portada satírica. - Televisió: gags i polèmiques a TV3 (Bricoheroes, Bestiari Il·lustrat, Zona Franca). - Clàssic document televisiu: Pepe Rubianes i l’onada de causes judicials arran de les seves declaracions. • Tesi de fons: defensar l’humor i la sàtira com a eines crítiques, assumint el seu potencial d’ofensa i el dret a la resposta social i jurídica sense caure en censura prèvia. Sèrie (breu): Esterno Notte (Marco Bellocchio) – Aldo Moro • Recordatori de “Esterno Notte” (Filmin), sèrie sobre el segrest i assassinat d’Aldo Moro per les Brigades Roges, i els engranatges de la resposta d’Estat. • Una mirada coral on la responsabilitat s’esquitxa entre actors polítics i parapolicials, i el “terror d’Estat” plana de fons. Cinema: Un año, una noche (Isaki Lacuesta) – Bataclan, memòria i amor De què va • Adaptació del llibre Paz, amor y death metal (Ramón González). La pel·lícula segueix un any a la vida d’una parella després de sobreviure a Bataclan (2015): trauma, parella i identitat. • Lacuesta (guió amb Isa Campo i Fran Araújo) opta per un relat sensorial: so, muntatge i imatge per recrear la hiperestèsia del TEPT, evitant el morbo visual i els “impactes” gràfics. Com ho explica • Doble punt de vista (Ramón i Céline) per mostrar memòries contradictòries i la fragilitat del record. • Música de Raül Refree. • Repartiment: Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart; aparicions de C. Tangana, Natalia de Molina i Enrico Aukë en un tram a l’Espanya natal d’ell. Idees destacades • La víctima no és un bloc homogeni: cada història és única i a vegades antagònica. • Evitar “donar espai cinematogràfic” al botxí i posar el focus en la vivència íntima del després. “Com mostres el terror sense mostrar el terrorista?” La pel·lícula respon amb so, muntatge i mirada interior. Música: tres camins entre trauma, esclavatge i crepuscle 1) Ryan Treanor & Ocen James – Saccades (Nyege Nyege Tapes) • Diàleg entre l’electrònica exploratòria de Ryan Treanor (fill de Mark Fell, SND) i el violí d’una corda d’Ocen James (Acoli, Uganda). • Tècnica: modelatge físic d’un instrument inspirat en l’adungu (arpa arquejada) per sincronitzar-se amb el “rigi rigi” d’Ocen. • Concepte “Saccades”: micro-moviments oculars com a metàfora de polirritmes i sincopes vertiginoses. • Resultat: percussió ràpida, textures noves i incomoditat creativa que interpel·la l’oient. 2) Jako Maron – The Electro Maloya Experiments (Nyege Nyege Tapes) • Des de l’Île de la Réunion: electrònica + maloya (cants i ritmes d’arrel esclava de plantacions de sucre, s. XVII). • De la cerimònia ancestral a l’actualitat: misticisme, trance i protesta (amb episodis històrics de censura per associacions polítiques). • Sintetitzadors modulars i caixes de ritmes per “mutar” el maloya i connectar passat i present. 3) Sam Gendel – Blueblue (Leaving Records) • Jazz “left-field” amb electrònica i guitarres: 14 peces com a patrons de sashiko (bordat tradicional japonès). • Gravació minimalista i íntima (cabana flotant a l’Oregon), que impregna el disc d’un batec orgànic. • Estat d’ànim: nostàlgic, introspectiu; música que “existeix en un crepuscle permanent”. Agenda i recomanacions Estrenes i visionats • Cinema: Ant-Man and the Wasp: Quantumania; The Banshees of Inisherin; Rheingold (Fatih Akin); Triangle of Sadness; Joyland. • Sèries: The Last of Us (HBO) – notable adaptació d’un videojoc molt cinematogràfic, renovada per una 2a temporada. Conclusions • El programa traça un mapa del terror: del terror d’Estat a la violència gihadista, i del trauma individual a la censura cultural. • L’art (còmic, cinema, música) emergeix com a espai de memòria, teràpia i resistència, obrint preguntes més que no pas tancant ferides.

  • La Rambla del 16/2/2023 — Actualitat de Sant Just a través de la ràdio - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 16/2/2023 — Actualitat de Sant Just a través de la ràdio

    En aquest programa es fan diverses connexions amb temàtiques d'actualitat a Sant Just, incloent les novetats sobre el servei de bicicletes de l'AMB, l'ús del Parc Natural de Collserola, així com curiositats sobre el Walden i el parc de Torre Blanca. També es dóna importància a l'escut del municipi i a les anècdotes dels seus símbols. I es conclou amb una notícia curiosa sobre un streamer català que va presenciar un atropellament a través de Google Street View

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 16/2/2023 — Programa especial de ràdio fusionant xarxes socials i música - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 16/2/2023 — Programa especial de ràdio fusionant xarxes socials i música

    En aquest diàleg entre col·laboradors d'un programa de ràdio, es confirma un programa especial on dues veus, la Vanessa i la Raquel, fusionaran xarxes socials i música en un espai conjunt. Els col·laboradors expressen la seva il·lusió i emoció per aquesta pròxima fusió, que es realitzarà dijous vinent. A més, es destaca la importància de compartir coneixements sobre xarxes socials i música. També s'informa sobre una xerrada tècnica sobre el bici-bús a Sant Just d'Esvern, el concurs de disfresses de carnestoltes i les opinions de la CUP sobre seguretat ciutadana i policia local

  • Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Campionat de billar de l’Ateneu de Sant Just: tradició, present i relleu — entrevista amb Joan Carbonell - episode art
    Entrevistes de la Justa
    16'

    Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Campionat de billar de l’Ateneu de Sant Just: tradició, present i relleu — entrevista amb Joan Carbonell

    Context i convidat Entrevista a Joan Carbonell, president de la secció de billar de l’Ateneu de Sant Just, amb motiu del campionat que es disputa aquest dissabte. Dades clau del campionat Data i hora: dissabte 18 de febrer, 10:00 Lloc: secció de billar de l’Ateneu de Sant Just (sala visible des del restaurant) Format: individual, per eliminatòries, 8 participants Modalitat: lliure Requisits: ser soci de l’Ateneu i soci de la secció de billar (quota modest) Premi: tac d’alta gamma per al guanyador Història i identitat esportiva La secció té una llarga trajectòria al poble, amb records que remunten a la infantesa de Josep Maria Espinàs, que hi anava amb el seu avi. El 1972/73 un grup de socis la van reactivar i, des d’aleshores, el billar a l’Ateneu s’ha mantingut amb activitat continuada. "El billar és un esport." "Les caramboles no es fan mai per carambola: es fan per tècnica, ciència i experiència." Origen i influència francesa: toponímia de jugades com massé, ramassé, bricole. Èmfasi en la precisió, la concentració i la dificultat tècnica. Instal·lacions i activitat 2 taules grans de competició, amb calefacció i condicions adequades. Espai a la planta baixa, al costat del restaurant (les taules pesen ~800 kg cadascuna, amb pissarra; difícil moure-les). Ambient actiu i "moment dolç" de la secció. Participació, formació i relleu Uns 25 socis; diàriament hi juguen 6–8 persones a última hora de la tarda. Mitjana d’edat alta i poca presència femenina (actualment, cap dona a la secció). Voluntat d’actuar com a escola: ensenyar tècnica a qui s’hi incorpori. Cas destacat: noi de 12 anys que s’hi ha apuntat i mostra bona aptitud; s’intenta afavorir el relleu generacional. Repte: la pac iència inicial; aprendre requereix temps i constància. El campionat: funcionament i obertura Inscripcions tancades per aquesta edició (per quadrar eliminatòries), però la secció és oberta a tothom que vulgui venir, mirar o començar. El públic pot acostar-se el dia del torneig i conèixer l’espai. Nivell, modalitats i xarxa de clubs Modalitats: lliure, banda, quadro, tres bandes i fantasia. La més popular mediàticament és tres bandes, però a l’Ateneu es treballa sobretot la lliure com a base tècnica. Nivell de la secció: intermedi en alguns jugadors; majoritàriament aficionats en progrés. Relació amb clubs veïns (Esplugues, Cornellà, Molins de Rei, Sant Feliu) i trajectòries de jugadors que han fet salt de nivell. Referents i projecció internacional Dani Sánchez, campió del món, referent proper i ídol a Corea (amb un volum altíssim de llicències). Alta consideració del billar a França i Bèlgica (referent històric: Raymond Ceulemans). Crida final i valor del billar "El billar és tan exigent que hi passes una estona sense preocupacions, totalment concentrat." Crida a joves i públic general a participar i aprendre. El billar aporta diversió, disciplina i beneficis cognitius més enllà del que la gent es pensa.

  • Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Sant Just en debat: creixement urbanístic i Collserola, habitatge, seguretat i Mossos, bici pública i nous equipaments - episode art
    Entrevistes de la Justa
    26'

    Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Sant Just en debat: creixement urbanístic i Collserola, habitatge, seguretat i Mossos, bici pública i nous equipaments

    Resum executiu • Crítica al model de creixement urbanístic: es considera que ha generat un poble més elitista, amb habitatge majoritàriament en propietat i car, i pisos grans. • Ecologisme vs. legalitat: es qüestiona que la planificació s’ajusti només al marc legal del PEMNAT i no a criteris ecològics més exigents. • Seguretat i Mossos: la CUP rebutja demanar més efectius; defensa enfocaments socials i educatius en lloc d’increment policial. • Serveis i mobilitat: suport a la nova Escola Bressol i a l’AMBici, tot i remarcar limitacions d’interconnexió metropolitana. • Cultura i festes: satisfacció amb el nou format de Carnestoltes i el cicle “Mons”, amb matisos sobre participació juvenil. • Obres i equipaments: finalitzen els vestidors del camp de futbol; la deixalleria es re-licita i es faseja; alerta sobre risc d’inundabilitat i canvi climàtic. "L'única manera de garantir habitatge social aquí al poble era créixer" (posició atribuïda a l’alcalde, contestada per la CUP) "Més policia no implicarà més seguretat" (posició de la CUP) Urbanisme, habitatge i Collserola “Naturalment constructora” i el model de poble • La columna “Naturalment constructora” (inspirada en una infografia d’Amador Saiz) s’utilitza per posar en qüestió els arguments de creixement defensats pel govern. • Es critica que el creixement recent, guiat pel mercat i interessos econòmics, no ha prioritzat el dret a l’habitatge: - Predomini d’habitatge en propietat i preus molt alts. - Índex elevat de pisos >121 m² respecte a la mitjana catalana. • Tensió entre creixement i límits ambientals (Collserola): es rebutja “anar fent mossegades” a l’entorn. "L’única via per l’habitatge social és créixer" vs. la CUP defensa planificació orientada als interessos del poble treballador i contenció territorial. Legalitat versus ecologisme real • Sobre zones com Mas Lluí: tot i la legalitat urbanística (fora d’àrea estrictament protegida), es defensa que l’ecologisme no pot quedar restringit a la legalitat vigent (PEMNAT). • Moltes lluites territorials a Catalunya s’han basat en criteris més enllà del marc legal; reduir-ho a “és legal” és “fer-se trampes”. Equipaments (pavelló, Institut Escola) i manca de planificació • La CUP no s’oposa als nous equipaments, però qüestiona per què s’han ubicat on s’han ubicat. • Denúncia de planificació a cop de totxo: primer el mercat, després l’equipament, fins topar amb la barrera natural de Collserola. Seguretat i Mossos d’Esquadra Moció municipal i posició de la CUP • S’aprova una moció per demanar més Mossos; la CUP hi vota en contra. • Crítica al que qualifiquen de “compra del relat” de la dreta: - Augment de places de policia local, bonificacions, més càmeres. - Es considera un gir securitari sense rumb clar de l’esquerra institucional. • Resposta a l’argument de l’alcalde (que la manca de Mossos fa que la policia local no cobreixi tasques pròpies): no comparteixen el diagnòstic i proposen enfocaments socioeducatius: - Reforç d’educadors socials i del Casal de Joves per tractar incivisme i convivència. • Consideració política i social: la CUP defensa moviments socials que sovint reben repressió; ampliar cossos policials xoca amb aquesta realitat. "Més policia no implicarà més seguretat; és posar un polvorí on hi ha un foc." Municipals: cap primícia encara • Sobre qui encapçalarà la llista de la CUP: sense novetats fins que acabin els processos interns. Es comunicarà oficialment. Festa i jovent: Carnestoltes amb nou format • Separació d’horaris: matí (infantil/AFES) i tarda-nit (adult) amb festa fins a les 4 h al Casal de Joves. • Valoració positiva: permet gaudi intergeneracional i ajuda a trencar el paradigma de “poble dormitori”. Serveis i mobilitat Nova Escola Bressol • Molt necessària per dèficit crònic de places i dependència de l’oferta privada. • La CUP havia proposat espais d’impàs (ex. La Vagoneta) per evitar desplaçaments fora del poble fins a obrir la nova escola. Valoració favorable a l’obra en curs (obertura prevista curs 23-24). Bicicleta pública metropolitana (AMBici) • 6 estacions a Sant Just i connexió amb el Bicing des de l’1 de febrer. • Limitació: Sant Feliu no s’hi integra per pressupost, fet que redueix la continuïtat dels desplaçaments. • Crítica al barnacentrisme: el transport públic metropolità orfe de connexions transversals al Baix Llobregat. Positiu però insuficient. Cultura: Cicle d’Art Contemporani “Mons” (Espai Mercat) • Bona acollida, amb xifres d’assistència i implicació d’entitats i escoles. • S’assenyala que la participació juvenil podria ser menor que la d’altres franges; tot i així, posada en valor d’apropar l’art contemporani a la ciutadania. Equipaments i obres Vestidors del camp de futbol • Finalitzats i en servei després d’una obra llarga; no s’entra en detalls sobre el motiu de la demora. Deixalleria municipal i aula ambiental • Re-licitació per encariment de preus; l’empresa inicial es retira. S’executa en fases: primer la deixalleria, després l’aula ambiental. • Reclam de la CUP d’una bassa de laminació per risc d’inundabilitat de riera; finalment, es preveu mur perimetral (criteri de l’ACA). • Crítica a la dependència del mercat en contractes públics (si no hi ha marge, les obres no es fan), i alerta climàtica: episodis extrems (p. ex. riuades) poden ser més freqüents. "Les lleis no són lleis naturals... el clima està canviant."

  • La Justa del 16/2/2023 — Carnestoltes a Sant Just: actualitat municipal, entrevista amb la CUP, campionat de billar, música (Depeche Mode, Rihanna) i seguretat a les xarxes - episode art
    La Justa
    2h 54min

    La Justa del 16/2/2023 — Carnestoltes a Sant Just: actualitat municipal, entrevista amb la CUP, campionat de billar, música (Depeche Mode, Rihanna) i seguretat a les xarxes

    Resum general de l’episodi "Serà un dia espectacular: ni vent, ni pluja, ni fred." — Carles Rius, sobre el dissabte de Carnestoltes Panorama del programa • Obertura musical i to romàntic post-Sant Valentí, amb avanç de continguts de tres hores de magazín. • Actualitat de Sant Just: serveis municipals (energia, mobilitat escolar sostenible), agenda cultural i Carnestoltes. • Lectura de portades i focus esportiu (Transpyr) amb comentaris d’actualitat. • Previsió meteorològica detallada per al cap de setmana de Carnestoltes i tendència de la setmana següent. • Entrevista política amb Aleix Badia (CUP): urbanisme, Collserola, habitatge, seguretat i serveis locals. • Entrevista esportiva/cultural: campionat de billar a l’Ateneu i crida al relleu generacional. • Secció musical (Raquel Hidalgo): de la música de cambra a novetats de Depeche Mode i el show de Rihanna a la Super Bowl. • Xarxes socials amb Vanessa Montserrat: quines plataformes són més i menys segures i consells pràctics de privadesa (amb focus en Telegram). Notícies i serveis municipals Punt d’Informació Energètica • Servei municipal (des d’abril 2022) amb més de 150 consultes ateses. • Qüestions més freqüents: bonificacions i ajudes, energia fotovoltaica, eficiència energètica i autoconsum compartit. • Contacte: 633 439 802 (dijous 12–14 h i 16–18 h) i correu [email protected]. Bici-bus a Sant Just • Xerrada tècnica (divendres 17/02) amb el col·lectiu Canvis en Cadena (Vic) per implementar el bici-bus al municipi. • Beneficis: autonomia infantil, mobilitat saludable, menys trànsit i contaminació; cal voluntariat i suport municipal (rutes i talls de carrers). Agenda local i cultura • Carnestoltes: concursos infantils al matí (comparses escolars) i categories d’adults a la tarda amb rua i veredicte al Casal de Joves. • Aula Universitària (La Mallola): conferència sobre el saqueig nazi de l’art mundial (Imma Fontanals). Portades i focus esportiu Portades dels diaris • Parlament: debat sobre retribucions i límits de compatibilitat; política escocesa (dimissió de Nicola Sturgeon). • Investigació a l’esport: pagaments del Barça a l’empresa d’Enríquez Negreira (1,4 M€) per assessorament arbitrals. • Economia i societat: pujada d’aliments malgrat baixa d’IVA; infrafinançament sanitari; rècord d’exportacions catalanes (95.000 M€). Esport: Transpyr Coast to Coast • Tretzena edició (11–17 de juny): travessa ciclista dels Pirineus, del Cantàbric al Mediterrani, amb etapes i diverses modalitats (carretera, MTB i e-bike). El Temps (Carles Rius) Cap de setmana de Carnestoltes • Dissabte: sol esplèndid, màximes de 17–18 °C; mínimes al voltant de 4–5 °C; gran contrast tèrmic (capas d’abric recomanades). • Diumenge: sol al matí i some núvols a la tarda; lleu reculada de màximes (~16 °C). Tendència • Dilluns–dimecres: estabilitat, 13–14 °C i sol. • Dijous 23 – divendres 24: possible canvi de temps amb baixada clara de temperatures (màximes 8–10 °C) i probabilitat de precipitacions (10–15 l/m²). Recursos i dades • Estacions de referència: Can Ginestar i Escola Montseny (consulta via weathercloud.net o weatherlink.net). • Nou servei de certificats de dades meteorològiques a meteo.cat (per a tràmits amb assegurances, etc.). Entrevista política — Aleix Badia (CUP Sant Just) Urbanisme, habitatge i Collserola • Crítica al model de creixement recent: habitatge majoritàriament de propietat i grans superfícies que encareixen l’accés. • Alertes sobre l’impacte en Collserola i la necessitat de planificació urbanística orientada a drets socials (no només a la legalitat vigent). Seguretat i policia • Moció aprovada demanant més Mossos d’Esquadra (CUP en contra). Argument de la CUP: • Més policia ≠ més seguretat; aposta per reforçar educadors socials i accions de prevenció. • Preocupació per l’“efecte polvorí” i per l’ús dels cossos policials contra moviments socials. Serveis i projectes locals • Escola Bressol La Mainada: necessària i en marxa (per al curs 23–24). • AMBici (bici elèctrica pública): valoració positiva però limitacions si manca interoperabilitat amb municipis veïns. • Cultura: cicle MONS a l’Espai Mercat, bona eina d’apropament de l’art a la ciutadania. • Equipaments: finalització dels vestidors del camp de futbol; deixalleria municipal relicitada per encariment de preus i nova fase d’execució (moret de protecció segons l’ACA; debat sobre risc d’inundabilitat i canvi climàtic). Entrevista — Campionat de Billar a l’Ateneu "Les caramboles no es fan per carambola: es fan per tècnica." — Joan Carbonell La secció de billar • Larga trajectòria a l’Ateneu (amb taules de gran format i calefacció, nivell competició). • Crida al relleu generacional: incorporació d’un jove de 12 anys i voluntat d’obrir escola de billar. El campionat • Dissabte 18/02, 10 h, a la sala de billar (visible des del restaurant de l’Ateneu). • Format: eliminatòries, modalitat de lliure, 8 participants. • Obert a socis de l’Ateneu i de la secció de billar. Premi: tac d’alta gamma. • Informació/inscripcions: Secretaria de l’Ateneu (16–21 h) o 645 30 36 23 (Joan Carbonell). Música amb Raquel Hidalgo Itinerari musical • Música de cambra: origen, trets (sense director, parts independents), Manuel de Falla — Concert per a clavicèmbal i 5 instruments. • James Blunt — Give Me Some Love: lletra sobre amor propi i superació del desamor. • Depeche Mode — Single nou del disc Memento Mori i revisita a Enjoy the Silence (1990). • Rihanna — Show a la Super Bowl: actuació embarassada, posada en escena espectacular i màrqueting impecable. • Ultravox — Hymn (1983): clau del so new wave/synth pop britànic. • Mumford & Sons — Ditmas: folk alternatiu amb evolució cap a un so més elèctric. • Bad Bunny & Bomba Estéreo — Ojitos Lindos: tancament amb pop llatí contemporani. Xarxes socials i seguretat (Vanessa Montserrat) Plataformes menys segures • Facebook: antecedents de bretxes de dades i desinformació. • Twitter: vulnerabilitats, assetjament i comportaments abusius. • LinkedIn: intents d’estafa i captació de dades. Plataforma més segura • Telegram: xifrat d’extrem a extrem, autodestrucció de missatges i control de la privadesa; canals per a comunitats i marques. Consells ràpids de privadesa • Configura la doble verificació i revisa permisos d’apps vinculades. • Desconfia d’ofertes i enllaços sospitosos (phishing). • Limita la informació personal pública en perfils i publicacions. • Per a incidències (robatori/hackeig): activar protocol de recuperació i contactar suport — servei especialitzat disponible a Ape Social Media. Meteo i agenda en un cop d’ull Meteo • Dissabte (Carnestoltes): sol i 17–18 °C. • Dg lleu baixada; a mitja setmana següent, possible canvi amb pluja i fred (23–24 feb). Agenda • Divendres 17/02: xerrada bici-bus (Soledat Sans, 18:30 h). • Dissabte 18/02: Carnestoltes (matí infants al Parc Maragall; tarda rua i veredicte), Campionat de Billar (Ateneu, 10 h).

  • Cara B del 15/2/2023 - episode art
    Cara B

    Cara B del 15/2/2023

    Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

  • Veus Parròquia del 15/2/2023 — Església i LGTBIQ+: del 'Qui sóc jo per jutjar?' a la discriminació global, els sagraments i la lectura bíblica - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 15/2/2023 — Església i LGTBIQ+: del 'Qui sóc jo per jutjar?' a la discriminació global, els sagraments i la lectura bíblica

    Resum general Episodi dedicat a l’acollida de les persones LGTBIQ+ a l’Església Catòlica i al seu context social global. Es combina una mirada pastoral (amb especial atenció al papa Francesc i la seva cultura de la trobada) amb dades sobre discriminació, reflexions sobre l’accés als sagraments i una relectura de textos bíblics. Punts clau • Avanços d’acollida en algunes diòcesis, parròquies i escoles; pes creixent de les famílies i canvi de mirada del clergat. • Impuls del papa Francesc: llenguatge inclusiu, crida a la trobada i la famosa frase: "si una persona és gai, busca el Senyor i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-la?" • Context global: existència d’homofòbia d’estat, criminalització i delictes d’odi; risc elevat de conducta suïcida en adolescents LGTBIQ+ per factors d’estrès minoritari. • Dins l’Església: debats sobre sagraments i ordenació; crida a una Església oberta; altres confessions (anglicana, luterana) més avançades en benediccions i matrimoni. • Bíblia i interpretació: contextualització de passatges clàssics i recuperació d’exemples d’afecte i fidelitat com David i Jonatan o Rut i Noemí. L’Església i l’acollida LGTBIQ+ • Hi ha diversitat de realitats: comunitats que ja tenen ministeris LGTBIQ+ i altres que encara mantenen distància. • L’obertura de persones LGTBIQ+ i les seves famílies dins l’Església influeix positivament en parròquies i escoles. • El contacte personal (també dins les famílies de clergues) afavoreix passar de categories i estereotips a persones concretes. El papa Francesc i el gir pastoral • Nomenament de líders eclesials acollidors i ús públic de la paraula "gai". Enfocament en la cultura de la trobada i cartes encoratjadores. • Record de Gaudium et Spes: l’Església comparteix alegries i angoixes de la humanitat. "Res genuïnament humà deixa de suscitar un ressò en els seus cors" • Missatge central: acollir i acompanyar, no condemnar; evitar identificar persones amb "pecat" com a etiqueta. Fora de l’Església: discriminació i violència • Homofòbia d’estat: en diversos països hi ha pena de mort o presó per actes sexuals consentits entre adults del mateix sexe. Es citen, entre d’altres: Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria (parcial), Aràbia Saudita, Iemen; i per altres fonts: Afganistan, Qatar, Emirats Àrabs Units, Pakistan, Somàlia. • Restriccions d’expressió i d’associació; patologització històrica i teràpies reparatives/ex-gai. • Salut mental: major risc de conducta suïcida entre adolescents LGTBIQ+ per l’estrès minoritari. • Dades (Espanya, 2021): els delictes d’odi augmenten; l’orientació sexual/identitat de gènere és la segona causa de denúncia, amb internet i la via pública com a àmbits recurrents. • Europa: actitud generalment més oberta, però amb repunt neoconservador i augment de delictes d’odi en el post-Covid. L’Església i els sagraments: límits i camins d’obertura • Debat sobre accés als sagraments en situacions no normatives (ex. divorci i nova unió) i sobre ordenació: fre el 2005 en l’admissió al ministeri de persones amb tendència homosexual. • Crida a una Església oberta, fidel a l’Evangeli: Jesús menja amb "pecadors", defensa la dona adúltera i col·loca la misericòrdia al centre. • Altres esglésies cristianes (anglicana, luterana) ja practiquen benediccions i matrimoni de parelles del mateix sexe. Reconèixer amb taviesa: tradició i resistències • El reconeixement dins la Catòlica és lent; demana una visió renovada de tradició i magisteri i una transformació interior de la jerarquia. • Possibles resistències en parts de l’episcopat, especialment on l’homosexualitat encara és criminalitzada. • Observació sociològica: persones no religioses tendeixen a ser més acceptadores (menys centrades en la categoria de "pecat"). Bíblia: context, relectura i exemples inclusius • Passatges clàssics (Sodoma, Levític, Romans) s’han d’entendre en el seu context històric i cultural; es proposa una relectura menys condemnadora. • Exemples positius d’afecte i fidelitat: - David i Jonatan: amor i amistat d’una intensitat singular. - Rut i Noemí: lleialtat fins a la mort, model d’aliança i inclusió dels "altres". • Referència al centurió i el seu criat com a possible exemple de relació afectiva en el context de l’època. Tancament • Informació de servei: repetició del programa en cap de setmana i comiat als oients.

  • La Rambla del 15/2/2023 — La infantesa de contes i cançons - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 15/2/2023 — La infantesa de contes i cançons

    El programa explora les historietes tràgiques i xocants que es troben darrere de cançons infantils i contes que de petits ens semblaven inofensius. A través d'exemples de personatges i narracions clàssiques, es revela la crueltat i els missatges que transmeten, contrastant amb les versions modernitzades que hem conegut