
Smooth Jazz Club del 8/2/2023
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
2036 episodis disponibles

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

En una recent entrevista a Ràdio d'Esvern, Pedro Blázquez i Pilar Rojas, del nou comerç de joies Pilar Rojas Joyes, han expressat el seu interès en participar en esdeveniments locals com el Bicibús, que busca promocionar la mobilitat sostenible entre els infants. A més, s'ha comentat la pròxima celebració de la Festa de Carnestoltes amb la participació de diverses escoles del municipi. Els interlocutors han compartit les seves impressions sobre la vitalitat social de la comunitat i l'important paper que tindran les activitats programades per enlairar la convivència al poble

Resum de l’entrevista Qui són i on són Pilar Rojas Joyes és una nova joieria a Sant Just (c/ Raval de la Creu, 11), liderada per Pilar Rojas i Pedro Blázquez, socis amb 30 anys d’experiència en joieria i gestió del luxe. Provenen d’una etapa anterior a Esplugues i han triat Sant Just per l’encaix amb el seu estil i la filosofia de producte. "Sant Just és perfecte per nosaltres, tant pel producte com pel que volem oferir." Oferta i estil Dues grans línies: Col·lecció clàssica: solitaris, mitges aliances, perles, peces per a moments especials (compromís, naixement…). Col·leccions atrevides: diamants negres i brauns, pedres de colors, semiprecioses (topassos); joieria portable, fresca i actual. Disseny i creació pròpia de peces, amb noves col·leccions en preparació. "Busquem una joieria diferent, molt portable... la joia molt actual i diferent." Servei i omnicanalitat Model omnicanal amb web i Instagram Shop; venda online segura i consolidada. Atenció personalitzada també via WhatsApp (pre- i postvenda). El client local pot veure online i tocar a botiga; clients d’arreu d’Espanya compren online. Èmfasi en servei i continuïtat amb el client. "El servei és el més important per nosaltres... la postvenda també és molt important." Disseny a mida i “restyling” A més de la venda directa, ofereixen restyling: donar una nova vida a peces guardades o desfasades, amb petits canvis que les fan útils i actuals. "M’agrada dir que és donar-li una nova vida a la peça." Públic i filosofia Les joies no tenen edat: és més una qüestió d’actitud que no pas de DNI. Trenca estigmes de “peça cara per ocasions”: proposta democratitzada, pensada per a ús diari i funcionalitat (ex.: rivieres elàstiques i còmodes). "És més un tema d’actitud que d’edat." Obertura i integració local Oberts des de finals de novembre (coincidint amb Nadal, bona època per donar-se a conèixer). Local amb història: antiga fleca (Forn de Pau i la Seca). Reforma curosa i respectuosa; molt bona acollida veïnal. Entusiasme per esdeveniments locals com la Shopping Night (voluntat de participar en la propera edició des de botiga). Associacions i fires Adhesió a Dona i Empresa i propera a Sant Just Comerç i Empresa. Les fires al carrer s’han d’estudiar per seguretat del producte; no es descarta, però requereix condicions adequades. Com contactar Adreça: c/ Raval de la Creu, 11, Sant Just Desvern. Instagram i web: Pilar Rojas Joyes (mateix nom d’usuari). Compra online disponible i servei d’assessorament per WhatsApp.

Context i convidats • Convidat: Isaac Santana, impulsor local del Bici-bús a Sant Just Desvern. • Conductora: Mireia. "Omplir els carrers de bicicletes per treure els cotxes" — idea central del moviment. Què és el Bici-bús? • És anar a l’escola en bicicleta o patinet en grup, per una ruta fixa amb parades, acompanyats per adults voluntaris. • Objectiu principal: autonomia i responsabilitat dels infants, mobilitat sostenible i seguretat en els itineraris escolars. Objectius i beneficis clau • Autonomia i responsabilitat: arribar a l’hora a la parada, seguir normes i el grup. • Salut i benestar: combatre la sedentarietat; arribar a classe amb endorfines. • Comunitat i socialització: barreja d’edats i connexió entre escoles que comparteixen ruta. • Medi ambient i ciutat: reducció de vehicles en hores punta i impuls d’una mobilitat segura. Orígens i casos d’èxit • Impuls original a Vic amb el col·lectiu Canvis en Cadena. • Experiències referents a Barcelona: Bici-bus Eixample i Sant Antoni; també funciona bé en pobles petits. Com s’organitza (voluntariat i suport públic) • Moviment comunitari: famílies, AFAs, associacions veïnals i voluntariat. • L’Ajuntament dona suport (rutes, policia en creuaments, àrees de mobilitat), però el motor és la massa social. • Possible sinergia amb En Bici Sense Edat per sumar voluntaris i experiència en rutes. Rutes, orografia i el cas Canigó • Sant Just té pendent en alguns carrers (ex. accés a Escola Canigó). Es proposa: Dissenyar rutes adients i, si cal, bifurcacions. Tenir en compte horaris diferents entre centres. Recordar que els infants tenen energia; el tram final pot ser el més exigent però assumible. Inclusió de centres i impacte en el trànsit • Projecte inclusiu (públiques i concertades): Montseny, Montserrat, Canigó, Madre Sacramento, etc. • Objectiu: treure centenars de cotxes de circulació a les 9 h a zones com Mas Lluí i entorns escolars. • Benefici afegit: les famílies poden prescindir del vehicle en l’acompanyament diari. Operativa i meteorologia • Coordinació prevista via aplicació i alertes per informar d’anul·lacions per pluja/vent o incidències (detalls a definir amb l’experiència d’altres Bici-bus). Participació i properes passes • 17 de febrer, 18:30, Centre Cívic Soledat Sants (Mas Lluí): xerrada informativa amb Canvis en Cadena. • Després d’aquestes sessions, solen sorgir grups de famílies per arrencar rutes pilot. • No hi ha dates tancades per a la posada en marxa; cal massa crítica i coordinació amb l’Ajuntament i policia. Seguretat i policia local • La seguretat viària és un pilar: policia local implicada per protegir creuaments i suport logístic. • El Bici-bus també és activisme: fer visibles les bicis perquè la ciutat s’hi adapti. Aliances, recursos i contacte • Recursos: bici-bus.cat (informació, guies i aplicatiu per crear línies). • Contacte local i suport: canvisencadena.cat (demanar per l’Helena; hi ha informació específica de Sant Just). També difusió via Ajuntament (cartell, butlletí). Nota personal del convidat • Isaac és comunicador i autor del podcast “Angliro” (ciclisme, mobilitat, entrevistes). Preveu conversa amb Canvis en Cadena per amplificar el projecte. Cita destacada "La seguretat ha de ser un dels pilars" (implica policia, rutes segures i coordinació). Tancament • Desig de veure 20-30 infants circulant amb petos per vies com la Rambla o Indústria. • Tò musical final: “La Bicicleta” (Carlos Vives i Shakira).

Resum general Programa magazín matinal amb una hora d’actualitat i serveis. Es repassen notícies locals (ciència i igualtat, esport femení i esquaix), les portades dels principals diaris (terratrèmols a Turquia i Síria, tecnologia i economia), un bloc d’esports amb el gran resultat d’Albert Ortega als Mundials d’esquí, i la previsió del temps per Sant Just amb balanceig de pluges, vent i millora progressiva fins al cap de setmana. Temes principals Notícies locals • Ràdio d’Esvern se suma a l’11-F (Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència) amb una entrevista-col·loqui a la investigadora en computació quàntica Berta Casas (BSC – MareNostrum) amb participació d’alumnat de batxillerat. Objectius: visibilitzar referents femenins, trencar estereotips i fomentar vocacions STEM. • Atlètic Sant Just impulsa l’escola de futbol femení: convocatòria d’entrenament obert (divendres 10/02 a 17:15) i voluntat de fer un “salt qualitatiu” en horaris i metodologia. • Esquaix – Mèl·lic Esports Club: subcampions de la Lliga Catalana d’Esquax 57. Final molt disputada contra el Club Tennis Sabadell; destacats Oriol Sàlvia i Narcís Pellac. Portades dels diaris • Diari Ara: - Focus en la tragèdia humanitària pels terratrèmols a Turquia i Síria i la manca d’ajuda. - Onada de fred: “Venen nits més fredes”. - Cas Borràs: pacte amb Fiscalia a canvi de rebaixa de pena. - Cistella de la compra: el menjar s’abarateix menys que la baixada de l’IVA (−3,2% als súpers). - Testimoni social: Aiacín El Yacubi, quimioteràpia dormint al carrer. • La Vanguardia: - Guerra de la IA: Google (Bard) vs Microsoft (integració d’IA al cercador). - Terratrèmols: recerca desesperada de supervivents i absència de l’Estat. - Foment demana rebaixa d’impostos a Catalunya. - Llei del “només sí és sí”: Sánchez vol canviar-la; recels d’aliats parlamentaris. - Temporal a Catalunya: neu, pluja i onatge. • El Periódico: - Amazon tanca el centre de Martorelles i s’afegeix a la ratxa d’acomiadaments tech; impacte a 85 municipis. - Negociacions per la llei del “només sí és sí”. - Neu i onades: carreteres tallades i platges afectades. - Cas Borràs: beneficiari dels contractes negocia amb Fiscalia. - Capella ardent de Josep Maria Espinàs. Esports • Esquí alpí – Mundials Courchevel-Méribel: Albert Ortega (24 anys) signa vuitè a la combinada, millorant la seva 12a plaça de fa dos anys. Quim Salarich aspira al top-15 a l’eslàlom final. Previsió del temps (Sant Just) • Pluges molt benvingudes: 22 l/m² a Can Ginestar i 17 l/m² a l’Escola Montseny; precipitació progressiva i ben absorbida pel terreny. • Vent amb cops màxims fins a ~54,7 km/h; possible ruixat puntual al matí i clarianes a migdia-tarda. • Tendència: - Màximes a l’alça: ~10°C (avui) → 13–14°C (diumenge). - Mínimes a la baixa: fins a ~3°C diumenge (més amplitud tèrmica: nits/matins més freds). - Cap de setmana: assolellat i més agradable. • Context hidrològic: bona nevada al Pirineu Oriental (Vallter, Molina, Masella, Núria) que alimenta les conques del Ter i Segre, alleujant parcialment la sequera. • Avanç: la setmana vinent podria arribar un front a mitja setmana amb opció de noves precipitacions. Cites destacades "Tindrem un divendres, dissabte i diumenge esplèndid." — Carles Rius "Quan parles, fas màgia." — Campanya Voluntariat per la Llengua Notes de programació (2a hora) • Bicibús Sant Just: entrevista a Isaac Santana sobre rutes, parades i horaris d’aquest servei col·lectiu d’anar a escola en bicicleta amb acompanyament adult. • Miscel·lània amb Pep Quintana: història i memòria de Sant Just. • Art i exposicions amb Glòria Cunès. • Comerç local: entrevista a Pilar Rojas (joieria artesana; segona vida a les peces).


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Visió general de l’episodi Programa centrat en “Apocalypse Now” (les versions Redux i Final Cut), el seu rodatge èpic, els seus temes literaris (Conrad) i les interpretacions (Brando, Sheen, Duvall), amb focus en fotografia, muntatge i final alternatiu. La segona part gira cap a l’actual temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans, altres candidats i una comparativa amb Sin novedad en el frente. "Això no és sobre el Vietnam, això és el Vietnam." — Francis Ford Coppola “Apocalypse Now”: versions, rodatge i llegat Versions i estructura • Tres talls clau: versió original (1979), Redux (2001/2002) i Final Cut. • La Redux afegeix prop d’uns 49–53 minuts: reintroducció de la seqüència de la plantació francesa, ampliacions disperses i matisos que perfilen més els personatges (especialment Kurtz). • La Final Cut retalla aproximadament un quart d’hora respecte la Redux; per als tertulians, no imprescindible. "Els personatges queden més perfilats a la Redux; especialment la rebel·lia de Kurtz i la seva ombra moral." Producció i rodatge a Filipines • Rebuig de l’exèrcit nord-americà → suport logístic del règim de Ferdinand Marcos a Filipines; helicòpters prestats i retirats a mitja jornada per operacions reals. • Condicions extremes: pluges de monsó, logística volàtil, vuit mesos de rodatge amb llargues interrupcions, i escenes massives com “La Cavalcada de les Valquíries”. • Autenticitat radical: explosius reals, desforestació, i l’escena ritual del carabao (sacrifici real dins un context indígena local). Direcció d’actors i límits • Martin Sheen: substitueix Harvey Keitel (decisió de Coppola després d’una setmana); pateix un infart i torna al set cinc setmanes després. • L’escena del mirall és una veritable catarsi induïda pel mètode: Sheen es trenca de debò i Coppola decideix incloure-ho al muntatge final. • Marlon Brando: contracte dur (1M$/setmana, 3 setmanes); arriba sense haver-se preparat ni llegit El cor de les tenebres; després de dies de converses amb Coppola, entra en el personatge i lliura un Kurtz hipnòtic. Fotografia, so i muntatge • Vittorio Storaro: fotografia iconogràfica i densa; boires i paletes cromàtiques que evoquen la psicodèlia del conflicte. • Walter Murch (muntatge i so): tasca titànica amb entre 600.000 i 700.000 metres de material; només la seqüència de les Valquíries tenia ~130.000 metres. La Redux fou reconstruïda de nou a partir de material en brut. Temes i símbols • Arrel literària: El cor de les tenebres de Joseph Conrad. El viatge fluvial és interior, una immersió a la tenebra moral i a la hipocresia civilitzadora. • Kurtz: líder carismàtic, déu per a la seva comunitat, però enfrontat a l’abisme interior. "L’horror, l’horror" — epifania final que condensa la visió de Conrad i el tancament de Coppola. • Guerra com a trance psicodèlic: boires de colors, surf en combat, música i deliri col·lectiu. • Willard com a inadaptat: el front com a única forma de vida possible; enllaç amb altres relats bèl·lics sobre el retorn impossible. Final i variants • Final pacifista canònic: Willard deixa el matxet; els nadius deposen les armes; marxa amb Lance. • Explosió del temple (material rodat i usat de vegades en crèdits de certes còpies) crea contradicció amb la lectura pacifista; en edicions recents, substituït per crèdits sobre fons negre. Figures clau i detalls • Interpretacions destacades: Robert Duvall (Kilgore), Martin Sheen (Willard), Marlon Brando (Kurtz). • Cameos i repartiment: Harrison Ford, Dennis Hopper; Coppola apareix com a reporter en rodatge. • Eleanor Coppola: suport vital al set; implicació familiar total. • Michael Herr: veu i to de la narració en off (escriptura), també col·laborador de Kubrick a Full Metal Jacket. • Anunci útil: projeccions de la Redux a la Filmoteca en pantalla gran (18 i 21 de febrer). Coppola més enllà d’“Apocalypse Now” • Gegant del segle XX: trilogia de The Godfather, The Conversation, Dracula, Cotton Club, Tucker, Jardins de pedra, etc. • Trajectòria oscil·lant: de l’èxit absolut a la ruïna; perfil artístic neuròtic, egocèntric i ambiciós, però també familiar i intimista. • Projectes somiats: Megalopolis (amb relectura filosòfica) i una adaptació d’On the Road (poc probable). Temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans i altres Tár (Todd Field) • Pel·lícula extraordinària segons els tertulians; Cate Blanchett monumental. • Posada en escena de precisió: predomini de primer pla i pla de conjunt; control del ritme i del subtext moral. The Fabelmans (Steven Spielberg) • Projecte molt personal sobre els orígens de l’autor, la família i la descoberta del cinema; to autobiogràfic malgrat dir “lliurement inspirat”. • Virtuts: ofici descomunal, John Williams a la música, homenatges a les càmeres analògiques i a John Ford (escena final memorable). • Retrets: cert autocomplaent i “manipulació emocional” marca de la casa; tractament de l’antisemitisme i el bullying dins els codis del coming-of-age. • Interpretacions: Michelle Williams molt forta; Gabriel LaBelle com a alter ego juvenil de Spielberg. Altres títols i comparatives • Interès per The Banshees of Inisherin i Triangle of Sadness. • Sin novedad en el frente (Netflix): gran verisme tècnic i espectacularitat, però s’assenyala l’absència del tema clau de la reintegració del soldat a la vida civil (present a la versió clàssica dels anys 30 i en altres films). • Enllaç temàtic amb Apocalypse Now: Willard tampoc sap tornar a la normalitat. Idees força • Autenticitat radical de Coppola: rodatge com a experiència límit per a tothom. • Conrad com a espina dorsal moral i filosòfica: el viatge interior a la tenebra. • Muntatge i so com a arquitectura del caos: l’obra es forja a la sala d’edició. • Versions com a relectures d’un mateix mite: theatrical, Redux i Final Cut ofereixen ecos diferents d’un mateix infern. • Òscars: any irregular però amb interpretacions i ofici de primer nivell.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

L'actualitat de Sant Just Desvern

Aquesta edició del Benidorm Fest ha estat marcada per l'absència de polèmiques, amb Manuel Carrasco obrint la gala i una competència variada. Finalment, Blanca Paloma es va coronar guanyadora amb la seva cançó "EAA", destacant per la seva posada en escena única. Altres candidats, com Alice Wonder i Fusa Noga, no van aconseguir connectar ni amb el jurat ni amb el públic. Vico, amb el seu tema "Noche Entera", va ser una de les sorpreses, mentre l'Anamena va presentar una cançó melòdica de gran impacte. Reflexionem sobre el naixement de noves propostes musicals en català a partir d'aquest festival

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

El text recull les últimes notícies de Sant Just d'Esvern, incloent la recuperació dels podcasts de "La Justa", les activitats programades per al Carnestoltes, la celebració dels Premis Bike Friendly 2023, el concurs de prosa i poesia en català, i els èxits de la Fundació Solidança en la recollida de roba. També es mencionen diverses activitats cultural i recreatives per a la setmana al municipi

Resum de la conversa Context i convidades Espai d'entrevista amb Lourdes Cayenni (terapeuta, formadora i impulsora de l'associació Un Tiempo para la Infancia / A Time for Childhood) i Lila Lorenzo (educadora i dinamitzadora de la risa), sobre una nova mirada a la criança i el suport a famílies. "El nen necessita amor, i aquest amor incondicional; i si l'adult té suport i escolta, també ho trasllada al nen." Idees clau Camí del mig: evitar tant el libertinatge com l'autoritarisme; una via de consciència, creativitat i escolta. Treball personal de l’adult: quan el pare/mare es calma i es mira dins, el nen respon amb més proximitat, respecte i salut. Escolta i comunitat: grups regulars i espais de diàleg per compartir preocupacions davant d’un món complex. Límits sans: gran demanda sobre com posar límits i contenció amb afecte i claredat. Pre-adolescència i adolescència: prevenció i comunicació efectiva abans i durant els canvis. Nen és nen: alerta sobre la tendència a tractar els infants com adults i a donar-los responsabilitats que no pertoquen. Origen i trajectòria Més de 26 anys de treball entre Londres i Barcelona (grups, cursos intensius, serveis socials, escoles). Lila descobreix aquest enfocament fa 18–19 anys i en destaca l’impacte sostingut en la criança i també en la relació amb els seus pares. "Ni el libertinatge ni l'autoritarisme. El camí de pel mig." Enfocament de l’associació Objectiu: donar suport integral a la infància en connexió amb el desenvolupament de l’adult. Eix central: escolta profunda, amor i coneixement evolutiu de les etapes infantils. Tres línies de treball principals Biografia humana (adults): grups per revisar les etapes vitals i enfortir la base interior dels cuidadors. Criança i etapes evolutives: suport quotidià, límits, hàbits, i especial èmfasi en pre-adolescència i adolescència; cursos per a mares/pares i docents. Consultes i teràpia: individual i de parella, amb focus en diàleg i comunicació. Resultats i testimonis Canvis visibles quan canvia la mirada adulta: els infants es mostren més receptius, tranquils i cooperatius. Moltes famílies arriben demanant "eines" i descobreixen que el procés d’escolta i regulació de l’adult ja transforma la dinàmica. "Quan arribo a casa, el nen és un altre... perquè jo l'he començat a veure diferent." Qui arriba i reptes actuals Dues portes d’entrada: Famílies en crisi ("ja no puc més"). Famílies amb vocació preventiva que volen fer-ho millor i preparar-se per a l’etapa següent. Risc actual: dificultat per comprometre’s en processos profunds en una cultura de pressa i dispersió. Factors de pressió: independència i càrregues de la dona, separacions, confusió educativa. Logística i contactes Web: "Un Tiempo para la Infancia" / "A Time for Childhood". Instagram: @atimeforchildhood (canal més actiu). Presència: Cardedeu i Escola Waldorf Barcelona; també online. Idiomes: català, castellà, anglès (i entén portuguès). Missatge final La clau és el benestar de l’adult per sostenir el benestar de l’infant. Amb escolta, amor i límits clars, el canvi és possible i es veu a casa.

Resum de l’entrevista Titular Més de 5.147 tones de roba recollides (2022) per part de Solidança–Roba Amiga per crear llocs de treball d’inserció i combatre l’emergència climàtica mitjançant economia circular i reutilització tèxtil. Punts clau Reutilització i segona vida de la roba per evitar que esdevingui residu i reduir emissions de CO₂. Inserció sociolaboral: el 70% dels llocs del circuit són per a itineraris d’inserció; s’han assolit 122 llocs d’inserció a final d’any. Infraestructura: planta de 3.000 m² a Sant Just Desvern amb triage en 2 fases i 3 controls de qualitat. Comerç de segona mà: botigues Solidança–Roba Amiga; destacada la “La Nau” a Sant Joan d’Espí (roba, mobiliari i electrodomèstics de qualitat). Com funciona el circuit Roba Amiga Dipòsit als contenidors taronja “Roba Amiga”. Recomanacions: roba neta, plegada, en bosses tancades; sabates aparellades (nus si tenen cordons); també s’hi admet roba de la llar. Recollida i triatge a la planta: classificació per tipologia i gènere i verificacions de qualitat. Les peces aptes arriben a les botigues Solidança–Roba Amiga per a la seva reutilització. Impacte social i acompanyament Empresa d’inserció: contractació de persones derivades de serveis socials municipals. Tutorització per tècniques d’inserció (psicologia/psicopedagogia), treballant competències, CV i l’accés al mercat ordinari. Circuit de relleu: quan una persona s’insereix, una altra pot ocupar la plaça. Sensibilització i aprenentatge Educació ambiental a escoles i municipis: xerrades, tallers, visites guiades a la planta. Tallers pràctics: cosir, reparar aparells, upcycling i assessoraments. Plataforma Cercle Zero (cerclezero.cat): agenda d’activitats, vídeos tutorials i seguiment d’impacte (activitats, residus evitats i “somriures”). Unitats mòbils: Reparatrac i Lidaltrac per barris (Barcelona: Sants, Clot, Sant Andreu, Horta, Gràcia, Sant Antoni), Mataró (dies 1–7), Sant Just puntualment, i altres municipis. On comprar i com contactar Botiga destacada: La Nau (Sant Joan d’Espí). “Encants” amb roba, mobiliari i electrodomèstics i peces de gran qualitat. Webs: solidanca.cat | cerclezero.cat Telèfon: 93 685 44 34 Adreces: c/ Treball, 5 (Sant Just Desvern) | c/ Raval de les Begudes, 25 (Sant Joan d’Espí) Xarxes: Instagram @solidanca i @solidancabotigues Cites destacades "La teva roba crea llocs de treball. Fem-la útil." "Convertim un residu en un recurs, donant una nova vida a les peces de roba." Dades i xifres 5.147 tones recollides (2022) — activitat consolidada i amb previsió d’increment. 3.000 m² de planta de preparació per a la reutilització a Sant Just Desvern. 122 llocs d’inserció assolits a final d’any; 70% dels llocs del circuit són d’inserció. Cercle Zero: comptadors d’activitats, residus evitats (ex.: 168 kg), i usuaris satisfets (>81 en el moment de l’entrevista). Com pots contribuir avui Diposita la teva roba als contenidors taronja seguint les bones pràctiques. Fes compres de segona mà a La Nau i altres botigues Solidança. Apunta’t a tallers i sessions de reparació via cerclezero.cat.

Resum general Aquest episodi és una peça experimental en què una veu repeteix de manera sostinguda la frase "Bona nit" a intervals gairebé regulars d'uns 30 segons durant gairebé 3 hores. Una sola frase com a matèria sonora: "Bona nit" esdevé el motiu únic i persistent. Interval regular (~30 s): es manté una cadència constant al llarg de tota la durada. Cap variació temàtica explícita: no hi ha entrevistes, notícies o seccions informatives; l'interès recau en la repetició i la percepció del temps. "Bona nit" Temes principals Repetició i ritme: com la constància d’un patró afecta l’atenció. Minimalisme sonor: reducció a l’essència d’una sola unitat verbal. Percepció del temps: la cadència fixa modula la sensació de durada i espera. Atenció plena i escolta activa: possibilitat d’ús quasi meditatiu o d’ASMR. Bucle i constància: la reiteració com a dispositiu d’art sonor i performance. Estructura temporal i ritme Cadència global: una emissió de "Bona nit" aproximadament cada 30 segons des del segon 0 fins al voltant del 10.556. Continuïtat: no s'observen canvis de format; la fórmula es manté estable de principi a fi. Com canvia l’experiència amb el temps Inici (0–1.800 s): es descobreix el patró i s’estableix la cadència. Tram central (1.800–7.200 s): la repetició pot induir flow, relaxació o monotonia. Tram final (7.200–10.556 s): la constància reforça la sensació d’hipnosi sonora i d’“etern retorn”. Notes d’escolta Millor amb auriculars: per apreciar el silenci entre intervals i la regularitat. Ús suggerit: com a fons meditatiu, pomodoro temporal (marca ritmes de 30 s) o experiment d’atenció.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

En el programa de ràdio d'Esvern, es parla amb diverses associacions de famílies d'alumnes de les escoles de Sant Just d'Esvern, com l'Escola Montserrat, l'Escola Canigó i l'Escola Montseny, sobre els preparatius per la propera festa de Carnestoltes. Les comissions estan treballant per animar la participació de les famílies i fer un esdeveniment festiu i memorable per a tots els infants i adults

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.