Tots els episodis · 2023

2036 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1873-1896 de 2036
  • Entrevistes de la Justa del 26/1/2023 — Dona cíclica: comprendre el cicle menstrual per viure en plenitud i respectar els ritmes - episode art
    Entrevistes de la Justa
    16'

    Entrevistes de la Justa del 26/1/2023 — Dona cíclica: comprendre el cicle menstrual per viure en plenitud i respectar els ritmes

    Resum de la conversa Conversa radiofònica que posa el focus en la ciclicitat femenina i en com l’autoconeixement del propi cicle menstrual permet viure amb més benestar, respecte dels ritmes i autogestió emocional. Es parla de fases com l’ovulació, la fase premenstrual i la menstruació, de la idea de plenipausa (menopausa viscuda en plenitud), i de la necessitat de normalitzar i socialitzar aquesta realitat a la família, a l’empresa i a la societat. "La comprensió ens allibera." "No estàs boja, estàs en premenstrual." "Dona cíclica." Punts clau Respectar els ritmes: el cos no és lineal ni productiu 24/7; cal sincronitzar-se amb el propi pulsar intern. Autoconeixement: entendre les fases del cicle menstrual dona més capacitat d’autogestió i redueix la culpa i el judici. Emocions i límits: en premenstrual, si no s’han posat límites, és més fàcil que aparegui la ira; cal anticipar-se i cuidar-se. Sororitat i suport: compartir l’estat amb amigues/col·legues genera complicitat i evita judicis. Normalització social i laboral: avançar cap a mesures com el permís menstrual retribuït o el teletreball quan cal. Educació menstrual: acompanyar adolescents perquè entenguin que la regla té una lectura sobre autocura, alimentació, son i moviment. Desmedicalització prudent: no córrer sempre a la pastilla; prioritzar descans, delegar i autocura quan el cos ho demana. Fases del cicle i potencialitats Ovulació: alta energia, creativitat, sociabilitat, projecte cap enfora. Premenstrual: descens d’energia, possible irritabilitat si falten límites; necessitat d’introspecció. Menstruació: recolliment, descans, autocura; ritme baix i espai per a la meditació i l’autoescolta. Plenipausa: visió de la menopausa en plenitud, amb respecte i autoacceptació del nou cicle vital. Impacte en entorns clau Família: reconèixer i respectar els temps de cada dona; educar filles en autoconeixement i autorespecte. Empresa: evitar el judici sobre el rendiment; promoure flexibilitat, delegar i mesures com el permís menstrual. Recomanacions pràctiques Planificar el mes segons el cicle; buidar agenda en premenstrual/menstruació i aprofitar l’ovulació per a tasques socials/creatives. Delegar i posar límits quan l’energia baixa. Prioritzar descans, caldit, autocura i meditació. Fer diari del cicle per detectar patrons. Cuidar alimentació, son i moviment de forma sostinguda. Frases destacades "La comprensió ens allibera." "No sempre estic perfecta, no sempre estic ‘ready’." "No estàs boja, estàs en premenstrual." Contacte i tancament Professionals convidades: Mònica Valera (Life Coach) i Lila. Contacte compartit a l’emissió: Mònica Valera – 691 59 83 20 – xarxes: "Mónica Life Coach". La conversa conclou reivindicant visibilitat, autoresponsabilitat i espais d’autoescolta com a camí cap a un "bon viure" cíclic i conscient.

  • Entrevistes de la Justa del 26/1/2023 — Clara Aguilar parla de Suro: procés de composició, nominació als Gaudí i nous projectes (cinema i teatre) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    12'

    Entrevistes de la Justa del 26/1/2023 — Clara Aguilar parla de Suro: procés de composició, nominació als Gaudí i nous projectes (cinema i teatre)

    Resum executiu Clara Aguilar comparteix com va crear una música electrònica, fosca i minimalista per a la pel·lícula Suro, la seva primera experiència en un llargmetratge. Tot i que hi ha poca música al film, la seva aportació busca generar tensió i cohesionar l’univers sonor. També repassa la nominació als Premis Gaudí (Millor Música Original), els reconeixements a Sant Sebastià i els seus projectes per al 2023 en cinema i teatre. Punts clau Col·laboració estreta amb el director Miquel Gurrea: música amb to electrònic i fosc per potenciar la tensió. Aportació breu però significativa: hi ha poca música a Suro, però amb una funció clara i precisa. Primera banda sonora de llargmetratge; entrada al món pantalla també amb una sèrie (treball més extens). Reconeixements: Suro guanya 3 Premis Gaudí (Direcció Novell, Protagonista Femenina, Protagonista Masculí) i premis a Sant Sebastià (FIPRESCI, Irizar, entre d’altres). Nominada als Gaudí a Millor Música Original; el premi el guanya Raül Refree per Un año, una noche. Projectes 2023: música per a Creatura d’Elena Martín; peça teatral Rava a L’Altres Lliure amb música en directe; altres projectes fins al Grec. Vincles amb la comunitat: actuació a La Vall Festival (Sant Just Desvern) amb Guillem Alvarí; col·laboracions prèvies amb Arnau Vallvé (Manel). Cites destacades "Hi ha molt poca música a la pel·lícula i ell tenia molt clar per què em volia contactar, perquè era, en concret, per una manera més electrònica... per generar certa tensió." "Va ser una col·laboració molt breu, però va ser divertit." "Entrar al món de la pantalla és un luxe perquè és un desig que tenia." "Jo és que no l'esperava guanyar." Context i reconeixements Suro (òpera prima de Miquel Gurrea) rep una bona acollida crítica i guardons a Sant Sebastià (FIPRESCI, Irizar, etc.). Als Premis Gaudí, s’endú 3 guardons: Direcció Novell, Actriu Protagonista i Actor Protagonista. Música original: Aguilar hi aporta un tractament electrònic i fosc; també hi participa Arnau Vallvé (Manel). El premi Gaudí a Música Original recau en Raül Refree per Un año, una noche. Projectes en curs (2023) Cinema: treball intensiu d’univers sonor per a Creatura d’Elena Martín (més extens i articulat que a Suro). Teatre: Rava (públic familiar) a L’Altres Lliure; Aguilar hi actua com a músic-personatge amb música en directe (direcció escènica i disseny: Sílvia Del Llano). Altres encàrrecs escènics previstos fins al Grec. Trajectòria i metodologia Orígens en música per a teatre i dansa; per a pantalla, cal “col·locar-se a un altre lloc” i fer altres exercicis creatius. En cinema, sovint s’hi entra en fases finals, amb l’univers visual ja tancat, ajustant el to i la coherència sonora. Comunitat i directes La Vall Festival (2022): actuació a Sant Just Desvern amb Guillem Alvarí (company de la banda de post-rock Boira); experiència especial per lligams locals i col·laboració amb la seva germana Júlia Aguilar. Participació 2023: encara incerta. Conclusió Clara Aguilar consolida el seu salt cap a la pantalla amb un enfoc precís i emocional del so, mentre manté una forta presència escènica en teatre. El 2023 es presenta com un any d’ímpetu creatiu, amb projectes que prometen creixement qualitatiu tant en cinema com en arts en viu.

  • Entrevistes de la Justa del 26/1/2023 — Documental del Mes a Sant Just: “Maija Isola. Ella, el color i la forma” — conversa amb Alba Brasolí (DocsBarcelona) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    9'

    Entrevistes de la Justa del 26/1/2023 — Documental del Mes a Sant Just: “Maija Isola. Ella, el color i la forma” — conversa amb Alba Brasolí (DocsBarcelona)

    Resum De què va Un diàleg radiofònic presenta el Documental del Mes a Sant Just: Maija Isola. Ella, el color i la forma, un retrat íntim i artístic signat per la directora Kilpeläinen, que aprofundeix en la figura de Maija Isola, icònica dissenyadora i artista finlandesa associada a Marimekko. "És millor i tot que no ho sàpigues perquè es converteix en una sorpresa." Què hi descobriràs Retrat d’autora: la pel·lícula mostra la vessant artística i personal d’Isola, més enllà de l’etiqueta de dissenyadora. Arxiu excepcional: fotografies, dibuixos i pintures animades, diaris personals i postals que entren al seu món intern. Connexió amb la naturalesa: el paisatge com a mirall i motor creatiu; una imaginació desbordant. Viatges i risc: mudances constants (fins al Marroc al final de la seva vida) com a font d’inspiració; una vida valenta que explora la solitud i la recerca vital. Ofici i precarietat: relació amb Marimekko; als inicis no cobrava com a dissenyadora, mostrant les dificultats laborals de l’artista. "A la que comences a veure la pel·lícula és impossible parar-la." La directora i el procés Kilpeläinen és directora, directora de fotografia i guionista: un projecte d’autoria integral. Guió concebut durant el confinament, abans de rodar, estructurant etapes vitals d’Isola. És la tercera pel·lícula de la cineasta i ha tingut gran èxit a Finlàndia. S’hi percep una connexió sensible de la directora amb la protagonista, que dota el film d’una energia i pulsió singulars. Per què val la pena Accessible sense coneixements previs de Maija Isola: la sorpresa i el viatge emocional hi tenen el pes central. Un espectacle pictòric: la bellesa dels arxius i de les pintures t’empeny a seguir. Combina intimitat, creativitat i context professional, amb una mirada íntima i emocional. Informació pràctica Projecció: demà a les 22.00. Lloc: Ateneu de Sant Just (sala Cinquantenària). Cicle: Documental del Mes (DocsBarcelona).

  • La Justa del 26/1/2023 — Escola Bressol Mainada, Cursa d’Orientació i Ple Municipal; Portades: Algesires, Vagues i Pressupostos; Barça Futbol Sala i Fred Rigorós - episode art
    La Justa
    2h 55min

    La Justa del 26/1/2023 — Escola Bressol Mainada, Cursa d’Orientació i Ple Municipal; Portades: Algesires, Vagues i Pressupostos; Barça Futbol Sala i Fred Rigorós

    Introducció i avanç del programa • Obertura musical amb “Black is Black” (Los Bravos) i sumari del dia. • Avanç d’entrevistes (no emeses encara en aquest tram): Inoa Chacón (DOC del Mes: “Maija Isola, el color i la forma”), Clara Aguilar (nominada als Premis Gaudí per “Suro”), espai sobre la dona cíclica amb Mònica i Lila Lorenzo, i xarxes socials amb Vanessa Montserrat i Raquel Hidalgo. "Perquè quan parles, fas màgia." — Campanya del Voluntariat per la Llengua Informatiu local (tema real) Obres de la nova Escola Bressol Mainada • Ubicació: a les Basses de Sant Pere, al costat de l’actual Escola Montserrat. • Calendari: obertura prevista setembre 2023 (curs 2023-2024). • Places: 107 infants (P0, P1 i P2), desplegament gradual en 3 cursos (fins 2025-2026). • Seguiment: imatges i vídeos a xarxes dels grups polítics; recull a la web de Ràdio Desvern. 1a Cursa familiar d’orientació (Ateneu de Sant Just) • Data i hora: Diumenge 12 de febrer, 10:00, sortida a la Plaça Antoni Malaret i Amigó. • Durada: ~1 h 30 min (segons destresa d’equip). • Participants: famílies amb infants fins a 6è de primària i joves 12+; grups recomanats 2–4. • Inscripció: formulari a xarxes de l’Ateneu i notícia de Ràdio Desvern; cal nom d’equip i telèfon. Dubtes: 93 371 31 5x. Ple municipal (últim dijous de gener, 19:00) • Punt destacat: aprovació definitiva del projecte executiu de consolidació estructural de la masia de Can Freixas (pressupost 900.000 €; arquitecte Joan Pujà d’Esferrer). • Context: aprovat inicialment a l’octubre 2022, sense al·legacions. • Altres: quatre mocions dels grups municipals i lectura del manifest pel Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener). • Seguiment: presencial a la sala de plens o en directe via YouTube de l’Ajuntament (i a la carta). Portades dels diaris Diari Ara • Algesires: un mort i quatre ferits en atacs a dues esglésies; detingut d’origen marroquí. • Pressupostos: el Parlament evidencia el fracàs; PSC i Junts s’allunyen del Govern; bloqueig dels comptes; desacord pel quart cinturó. • Vagues: metges (ampli seguiment) i docents (menor impacte). • Procés: la Fiscalia rebutja la nova malversació; 45 policies de l’1-O, a un pas de judici. • Esports: el Barça pateix però és a semifinals de Copa (1-0). La Vanguardia • Algesires: cobertura de l’atac i investigació. • Vagues: malestar de metges i docents als carrers (uns 15.000 professionals). • Renovables: es salven desenes de projectes a última hora. • Geopolítica: Washington enviarà 31 Abrams, Europa envia Leopard a Kíiv. • Esports: rècord europeu del Barça femení (50 victòries seguides), i el Barça patint a Copa. • Serveis públics: treva del taxi fins al Mobile, sense boicot a l’ISE. El Periódico • Reportatge: “Regreso a Raqqa”, homenatge als reporters de guerra (Marc Marginedas). • Algesires: investigació com a possible terrorisme jihadista. • Vagues: metges (impacte al carrer), professors iniciant protestes; taxi desconvoca la vaga de febrer. • Pressupostos 2023: PSC i Junts s’alien per debilitar el Govern Aragonès. • Ucraïna: els Leopard europeus tardaran 100 dies a desplegar-se. • Esports: el Barça segueix a la Copa (gol de Dembélé). Esports Futbol sala — Copa del Rei (vuitens) • Sala 10 Saragossa 5–7 Barça (després de pròrroga). • Claus: partit espès del Barça; Pito (3 gols) decisiu al tram final i a la pròrroga; Sergio Lozano tanca a porta buida. • Detall: remuntades i igualades constants; el Saragossa ataca amb porter-jugador i força la pròrroga; el temps aturat (reglament de futsal) incrementa la tensió. El temps • Avui: màxima al voltant de 8 °C (ahir 12,5 °C); sol dominant amb algun núvolet decoratiu. • Tendència: torna el fred rigorós fins dilluns; mínimes a tocar de 0 °C; vent del nord augmenta la sensació de fred a primeres i darreres hores. • Divendres nit: possible roina/precipitació feble segons models americans i canadencs; fins i tot aiguaneu per la baixa temperatura. • Cap de setmana: situació tranquil·la; dissabte amb més núvols, diumenge assolellat però gèlid. • Avís: SMC activa avís de fred de dijous a dilluns. Música i publicitat • Peça destacada: “Pla Quincanal” de Manel. • Campanya institucional: Voluntariat per la Llengua de la Generalitat de Catalunya. Participants a l’episodi • Locutor/a (conducció i sumari) • Lua (informatiu i portades) • Carles (previsió meteorològica)

  • Veus Parròquia del 25/1/2023 — Benet XVI: vida, renúncia i llegat; balanç parroquial 2022 a Sant Just; i la misteriosa ruta dels Reis Mags - episode art
    Veus Parròquia
    26'

    Veus Parròquia del 25/1/2023 — Benet XVI: vida, renúncia i llegat; balanç parroquial 2022 a Sant Just; i la misteriosa ruta dels Reis Mags

    Resum general Episodi multipart amb tres blocs principals: la vida i el llegat de Benet XVI (Josep Ratzinger), un balanç parroquial 2022 de Sant Just Desvern, i una peça divulgativa sobre la misteriosa ruta dels Reis Mags combinant Bíblia i astronomia. "La consegració de la Sagrada Família va ser la missa més impactant de la meva vida" — Benet XVI Benet XVI: vida, pontificat i llegat Infància, formació i vocació • Naixement (1927) a Baviera, en una família catòlica; guerra i desertor, presoner a Ulm; escrivia poesies en grec. • Estudis (1946–1951) de filosofia i teologia; ordenació sacerdotal (1951) junt amb el seu germà Georg. • Acadèmia i Concili Vaticà II: professorat a Bonn, Tübingen i Ratisbona; perit al Concili enviat pel cardenal de Colònia. De l’acadèmia a la Cúria • Arcabisbe de Munic i president de la Conferència Episcopal Alemanya. • Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (des de 1981), molt proper a Joan Pau II. Elecció, pontificat i renúncia • Participa en tres cònclaves; elegit papa (2005) amb 78 anys. • Renúncia històrica (2013) per manca de forces, la segona renúncia papal voluntària moderna; inicia la figura de papa emèrit i es retira al monestir Mater Ecclesiae. Vida com a papa emèrit (2013–2022) • Vida discreta de pregària, escriptura i música, amb aparicions públiques puntuals (canonització de Joan Pau II, Porta Santa 2015) per no interferir en el ministeri de Francesc. Magisteri i estil • Defensor de la fe i la raó; tria el nom “Benet” evocant Sant Benet i la conservació de la cultura clàssica. • Publica tres encícliques (sobre l’amor, l’esperança i els reptes contemporanis) i tres llibres sobre la vida de Jesús. • Audiències generals molt concorregudes (prop de 3 milions) i diàleg ecumènic i interreligiós. Canonitzacions, reformes i nomenaments • Moltes canonitzacions i beatificacions, inclosa la beatificació de 500 màrtirs espanyols (2008); reforma la litúrgia de les beatificacions per permetre celebracions diocesanes sense presència del papa. • Exemples locals: Josep Samsó (2010) a Mataró i Anna Maria Janer (2011) a la Seu d’Urgell; declara Sant Joan d’Àvila Doctor de l’Església. • Crea 90 cardenals, amb presència destacada d’espanyols. Viatges a Espanya i Sagrada Família • Tres visites a Espanya: València (2006), Barcelona (2010) i Madrid, JMJ (2011). • A Barcelona, consagra i dedica la Sagrada Família (2010), elevant-la a Basílica; peregrina també a Santiago (Any Sant), amb anècdota protocol·lària per evitar polèmiques. Valoració final • Malgrat la timidesa, queda el record d’un gran papa, pastor i mestre, capaç de diàleg entre fe i cultura. Balanç parroquial 2022 — Sant Just Desvern Sagraments i celebracions a Sant Just • Baptismes: 53 • Confirmacions: 6 (després de 9 anys sense) • Primeres comunions: 32 • Exèquies: 83; Casaments: 1 • Reflexió: possible envelliment demogràfic o voluntat de comiat a la pròpia església. Campanya de Nadal — Recollida d’aliments • 1.035 kg recaptats (mitjana 6 anys: 625 kg; any passat: 731 kg). • Alta implicació d’adolescents i joves, i també de famílies amb infants. • Agradiment de Càritas a la solidaritat del poble, transmetent el valor de compartir. La misteriosa ruta dels Reis Mags Tradició local i pregunta inicial • Sant Just celebra una de les cavalcades més boniques i antigues (des de 1951). Però, qui eren realment i quin camí van seguir fins a Betlem? Font bíblica clau • L’única referència evangèlica és Mateu 2: savis d’Orient guiats per una estrella que visiten Herodes i arriben a Betlem per adorar l’Infant. "Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo" (Mt 2) Cronologia i indicis lingüístics • Mateu descriu Jesús en una casa, no un estable; Herodes ordena matar infants fins a dos anys. • Pista filològica: nascut (no «acabat de néixer») suggereix una visita no immediata al naixement. • Deduir: els mags podrien haver arribat fins dos anys després del naixement. Origen dels mags: àrab vs. persa • Hipòtesi àrabs: vinculació amb l’antic regne nabatè (zona de Damasc–Judea). • Hipòtesi perses: iconografia antiga a Betlem i tolerància persa (s. VII) envers imatges amb vestits típics perses. L’estrella de Betlem i l’astronomia • Proposta d’una nova (no un cometa) registrada per astrònoms xinesos i coreans cap al març de l’any 5; suficient marge perquè els mags viatgessin i arribessin a Betlem abans del retorn a Natzaret. • Ubicació aparent entre Capricorni i Àquila, visible primer a l’est i després al sud (coherent amb la geografia Jerusalem–Betlem). Rutes possibles cap a Betlem • Quatre itineraris considerats pels historiadors: - Ruta de l’encens: del nord del Iemen travessant la península Aràbiga fins a Egipte i Judea. - Persèpolis → Babilònia → Síria/Líban → Palestina: itinerari de més de 2.000 km. - Babilònia → Eufrates → Tadmur (Palmira) → Damasc → Amman → Jerusalem → Betlem. - Reproducció experimental (any 2000) amb camells per Iraq–Síria–Jordània–Cisjordània (més de 1.500 km), confirmant la viabilitat però exigint molts dies. Tradició local i tancament • Independentment de la ruta, cada 5 de gener els Reis arriben a Sant Just: l’alcalde els ofereix pa i sal (hospitalitat) i la clau que obre totes les portes; si ens hem portat bé, l’endemà arriben els regals.

  • La Rambla del 25/1/2023 — Itineraris de Música Clàssica i Òpera a Sant Just d'Esvern - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 25/1/2023 — Itineraris de Música Clàssica i Òpera a Sant Just d'Esvern

    La Maria José Anglès, musicòloga i divulgadora, presenta tres sessions al Centre Cívic Joan Maragall sobre òperes icòniques com "Tosca" i "Macbeth". La tercera sessió se centrarà en les òperes del segle XXI amb un focus especial en la compositora Raquel García Tomàs i la seva obra "Alexina B". També reflexiona sobre la visibilitat de les dones en la música clàssica i les emocions que generen les peces musicals en moments significatius

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 25/1/2023 — Resum de notícies de Sant Just d'Esvern - 25 de gener - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 25/1/2023 — Resum de notícies de Sant Just d'Esvern - 25 de gener

    En l'edició del 25 de gener dels Sant Just Notícies, es destaca que Sant Just d'Esvern ha rebut una ajuda de trànsit per millorar la seva seguretat viària. També s'anuncia l'obertura d'un nou centre de la cadena de gimnasos Metropolitan aquest any. En l'àmbit cultural, es presenta el documental sobre l'artista Maïja Isola que es projectarà a l'Ateneu, i demà tindrà lloc una conferència sobre la revolució americana amb Alberto Pellegrini. Finalment, es menciona la programació del festival de cinema asiàtic de Cinebaix, que inclou diverses projeccions destacades

  • Entrevistes de la Justa del 25/1/2023 — Entrevista a Jordi, pilot de camió del Dakar: edició molt tècnica, volcada suau, seguretat, organització i patrocinis - episode art
    Entrevistes de la Justa
    16'

    Entrevistes de la Justa del 25/1/2023 — Entrevista a Jordi, pilot de camió del Dakar: edició molt tècnica, volcada suau, seguretat, organització i patrocinis

    Resum de l'entrevista Context Converses amb en Jordi, pilot de camió que ha completat el seu cinquè Dakar (categoria camions; anteriorment clàssics). Any marcat per alta dificultat tècnica, molta nocturnitat a les dunes i una volcada suau sense conseqüències personals. Punts clau Edició molt tècnica i estressant: molta conducció de nit entre dunes; nervis constants durant 14 dies per risc de volcada i caiguda a forats/“olles”. Incident de volcada: a 2 km d’un CP (control de pas), relaxació mínima + baixa velocitat a la duna ⇒ el camió s’atura massa i bolca suaument. Només xapa i pintura; equip il·lès. Dificultat vs. Sud-amèrica: a l’Aràbia, dunes més petites però traïdores, amb “olles” de 15–20 m que atrapen camions; sortir-ne és dur. La nit duplica la dificultat. Ordre de sortida: els camions surten últims, sovint es fa de nit. Queixes recurrents però justificació tècnica (motos obren pista; camions destrossen traçat i duen recanvis). Assistència entre participants: aturar-se si hi ha ferits; si no, no és obligatori. Jordi demana disculpes per no veure un camió bolcat darrere d’un altre en una zona complicada. Seguretat: a l’Aràbia, molta policia però certa incertesa (especialment prop d’Oman i Iemen). Anècdota d’anys anteriors: uns joves es pugen al camió de matinada; jugaven, però genera inquietud. Classificació: molt pocs finishers (6–7 de 54 camions). L’equip, amb avaria de turbo, entra en Dakar Experience (acaba el recorregut però no computa a la classificació general). Equip i rols: Jordi (pilot), Claudio (mecànic i també pilota), Xavier “Mogó” (copilot; timings, navegació i gestió d’horaris). Organització: bona en seguretat i roadbook, però detalls a polir (p. ex. esmorzar esgotat aviat), mentre que altres milloren (lavabos, aquest any perfectes). Patrocinis i pressupost: Palibex com a principal + ~15 micro patrocinadors. Pressupost total d’uns 150.000 €; aportacions de 500 a 10.000 € sumen el projecte. El camió i logística: vehicle molt alt (vista del pilot a ~3,60 m), visibilitat limitada en entorns urbans; pot circular per a exposicions i trasllats (ITV al dia). Trasllats rodant (p. ex. Marsella–casa). Ritme i risc: fins a 140 km/h en pistes de terra; cal “flotar” sobre sots no sempre marcats al roadbook (avisos com perill 3 per a forats grans). Futur: ganes de tornar, però depèn de patrocinadors. Ja “sembren futur” amb reunions; realisme fins a octubre/novembre. Cites destacades "Quan fas alguna cosa que t'agrada és molt guai." "La nit amb les dunes són molt enemics." "Jo sempre m'ho he dit: sóc un dels 800 privilegiats de tot el món que pot anar al Dakar." "No diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat." Dades i xifres 5è Dakar de Jordi (categoria camions) 54 camions inscrits; només 6–7 finishers Pressupost total: ~150.000 € Velocitat màxima: 140 km/h en terra Alçada de la vista del pilot: ~3,60 m Dunes amb “olles” de 15–20 m de profunditat Mirant endavant Jordi vol repetir amb camió (li agrada la sensació de potència i l’equip ja està muntat), però dependran del suport econòmic i de consolidar acords. Mentrestant, continuen la difusió mediàtica per retornar valor als patrocinadors i assegurar continuïtat.

  • Entrevistes de la Justa del 25/1/2023 — Iona Palau: del “defecte” a identitat artística — deformar el fang vermell per reconciliar una escoliosi - episode art
    Entrevistes de la Justa
    21'

    Entrevistes de la Justa del 25/1/2023 — Iona Palau: del “defecte” a identitat artística — deformar el fang vermell per reconciliar una escoliosi

    Resum de l’entrevista Iona Palau, artista de Sant Just, presenta un projecte on transforma la deformació —tant del fang vermell cuit a 1.200 °C com de la seva pròpia escoliosi— en llenguatge estètic i identitari. L’obra neix com a treball final del Grau Superior de Ceràmica Artística i es mostra en una exposició col·lectiva a l’Escola Tràs. Context i idea central Punt de partida: la deformació del fang vermell a 1.200 °C (es deforma però no es fon) com a metàfora de la seva escoliosi (42°). Gir conceptual: convertir el que socialment es percep com a defecte en valor estètic i discursiu. Línia formal: dels càntirs inicials als cilindres que evoquen el tors humà. "El càntir aquell era jo" Procés tècnic i recerca Fang vermell: tradicionalment de baixa temperatura; per sobre de 1.200–1.240 °C es fon “com lava”. A 1.200 °C s’aconsegueix la deformació controlada sense fondre. Control de gruixos (aprimant parets en punts concrets) i variació de posicions al forn (dalt/baix) per modular el resultat. Tècniques: majoritàriament a torn; proves combinant torn i xurros. Producció i prova-error: 16 peces, fornades obertes i ajustos minut a minut per captar el “llindar” de deformació. "Cada fornada em diu alguna cosa" De “defecte” a afecte Relectura del prefix D-: defecte/deficiència vs. efecte/eficiència. Reconciliació personal amb l’esquena: de la incomoditat a veure’n la bellesa i convertir-la en signatura pròpia. "Reivindico el defecte com a una cosa positiva" Imatge i fotografia (amb Laia Mores) Sessió que juxtaposa cos i peces: l’esquena i la corba natural dialoguen amb les deformacions del fang. Decisions estètiques: pantaló marró (harmonia cromàtica), línia recta de la costura per contrastar amb la corba de l’escoliosi. La posició natural (sense forçar) és la que millor mostra la curvatura. Materials i tradició: revaloritzar el fang vermell El fang vermell sovint es limita a usos tradicionals o didàctics i quasi no apareix a la ceràmica contemporània de galeria. Reivindicació matèrica: portar-lo al centre del discurs actual. Connexió amb Carme Malaret: mestra i referent que ja defensava aquesta línia; continuïtat d’una mirada crítica i expressiva. Recerca local: proves amb argila de Sant Just a 1.200 °C; exploració d’identitat territorial del material. Exposició i camí artístic Exposició col·lectiva a l’Escola Tràs (Barcelona), ja desmuntada; proper trasllat previst a Sant Just (espai Carme Malaret, per confirmar). Convivència amb ceràmica funcional d’altres alumnes; l’obra d’Iona s’inscriu en la ceràmica artística i experimental. Consolidació d’una signatura pròpia: peces deformades com a codi personal. Futur immediat: ampliar la recerca (més formes, més materials, més control del llindar de deformació). Idees clau Metàfora poderosa: la deformació del material com a mirall de la deformació corporal. Catarsi artística: del trauma a la afirmació estètica. Experimentació tècnica: domini del llindar tèrmic i dels gruixos per dirigir la forma. Reivindicació del material: el fang vermell com a suport contemporani, no només tradicional. Arrelament local: argila de Sant Just com a camp d’investigació. Fotografia com a extensió del discurs: cos + peça per consolidar el relat visual.

  • La Justa del 25/1/2023 — Bona nit en bucle: un episodi de salutació nocturna repetida - episode art
    La Justa
    2h 46min

    La Justa del 25/1/2023 — Bona nit en bucle: un episodi de salutació nocturna repetida

    Resum general L'episodi consisteix exclusivament en la repetició de la salutació «Bona nit» a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins aproximadament el segon 9.987 (≈ 2 h 46 min). No s’hi introdueixen temes nous ni desenvolupaments. Contingut central: repetició de «Bona nit» sense variacions. Dinàmica: ritme estable i cíclic, sense transicions ni canvis de to. Conclusió: no hi ha cap conversa, entrevista o secció temàtica; es tracta d’un patró sonor minimalista. "Bona nit" Punts clau Absència de temes: no es tracten notícies, entrevistes ni debats. Estructura en bucle: una sola frase es repeteix al llarg de tot l’episodi. Regularitat temporal: aparicions aproximadament cada 30 segons. Observacions de timing Inici: 0 s — comença la repetició de «Bona nit». Freqüència: ~cada 30 s fins al final. Final: 9.987 s — última ocurrència registrada de «Bona nit». Possibles interpretacions (no confirmades) Banda sonora/ambient: peça minimalista per acompanyament nocturn. Prova d’àudio o marcador temporal: ús tècnic per calibratge o pautat de temps. Termes clau «Bona nit»: salutació nocturna en català. Bucle: repetició d’un patró sense variació.

  • Just Blues del 24/1/2023 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 24/1/2023

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 24/1/2023 — Children of Men, Agustí Villaronga, Premis Gaudí, Babylon i Tár: distopia, homenatge i cursa als premis - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 24/1/2023 — Children of Men, Agustí Villaronga, Premis Gaudí, Babylon i Tár: distopia, homenatge i cursa als premis

    Panorama del programa • Programa de La Ràdio Desvern dedicat a: anàlisi de Children of Men (2006), homenatge a Agustí Villaronga, repàs als Premis Gaudí, i crítiques de Babylon i Tár. Children of Men (Cuarón, 2006): distopia propera, virtuosisme visual i mirall social Context i mirada al futur • Distopia de 2027 que avui es percep “properíssima”: encerta l’ambient apocalíptic i algunes tendències socials, però fallida en la predicció de la tecnologia quotidiana. • Comparada amb Kubrick (2001): Kubrick anticipa més bé la tecnologia; Cuarón, en canvi, prioritza temes socials i filosòfics. Temes clau • Migració i estat policial: Regne Unit fortificat, camps d’internament i violència institucional. Reflexió punyent sobre drets humans i absorció d’onades migratòries. • Pandèmies i col·lapse: el món ve d’una grip devastadora; paral·lelismes amb por sanitària i fragilitats sistèmiques. • Vigilància i control: ecos de 1984 d’Orwell; sospita de manipulació política i d’“espectacles” d’atemptats per desviar l’atenció. “Vés a saber si no ha estat el propi govern; cada vegada que un polític té un problema, esclata una bomba.” Posada en escena i tècnica • Direcció de fotografia d’Emmanuel Lubezki: càmera immersiva, textura freda i bruta, realisme gairebé documental. • Els memorables (i sovint “falsos”) plans seqüència es construeixen amb el sistema DogiCamp System, cosint fragments en continuïtat invisible. • Escenes icòniques: l’atac al cotxe (mort de Julianne Moore), batalla final “a l’estil reporter de guerra”, i el pla inicial de la bomba al bar. Moments i capes • Michael Caine: personatge i escena clau on es narra la tragèdia íntima dels protagonistes; gran “altura moral”. • Religió i ironia: ressons bíblics (mare verge, salvació) tractats amb un to més aviat laic i irònic per Cuarón. • Detalls sociourbans: transport públic com a jungla, teletreball ja normalitzat, aparició de mototaxis i ciutat degradada; museus i art “rescatat” com a símbol d’un món en ruïnes. Valoració • Dura i incòmoda, però cinematogràficament brillant. La sinceritat de Cuarón sobresurt malgrat el modest encert tecnològic. Homenatge a Agustí Villaronga: llegat i sensibilitat Trajectòria essencial • Títols destacats: Tras el cristal (1987), El niño de la luna (1989), El mar (1999), Pa negre (2010), Incerta glòria (2017), El ventre del mar (2021). • Col·laboracions amb directors de fotografia: Jaume Peracaula i Josep Maria Civit; música del compositor Marcús J.G.R. en la darrera etapa. Últim treball • Estrena pòstuma el 2023: Loli Tormenta, culminada segons la seva voluntat, fins i tot prioritzant-ne el finalització. Valoració • Autor d’una obra poètica i d’alt dramatisme, amb cim en Pa negre. Homenatge sentit a una de les veus més singulars del cinema català. Premis Gaudí (15a edició): guanyadors i debat Guanyadors clau • Un año, una noche (Isaki Lacuesta): 5 premis. • Alcarràs: 4 premis + Premi del Públic; guardons majors: Millor pel·lícula, direcció i guió original. • Suro: 3 premis (Direcció novella, interpretacions principals: Vicky Luengo i Pol López). • Pacifiction (Albert Serra): 3 premis (Pel·lícula no catalana, fotografia i direcció artística). • Premi d’Honor Miquel Porter i Moix per a Jaume Figueras. Apunts crítics i omissions • Discussió sobre l’“inevitabilitat” d’Alcarràs i el tracte als actors no professionals en edicions anteriors. • Reivindicacions: Mantícora (Carles Vermut) i No matarás con pistolas (Maria Ripoll) com a títols a tenir en compte. Crítica: Babylon (Damien Chazelle) Ambició i excés • Fresc sobre Hollywood del pas del mut al sonor (finals 20–50), entre orgia visual i sàtira negra de l’Star System. • Música de Justin Hurwitz amb ecos molt marcats de La La Land. Personatges i temes • Brad Pitt (arquetip a l’estil John Gilbert), Margot Robbie (estrella nata i autodestructiva), Diego Calva (Manny, la mirada llatina que ascendeix i cau). • Temes: sacrifici per l’èxit, destrucció de l’individu pel sistema, hipocresia mediàtica i poder de la premsa groga. Punts forts i febles • + Posada en escena vibrant i moments memorables. • – Durada excessiva (3h10) i acumulació de tòpics que dilueixen el discurs. Veredicte • Espectacle gran i desmesurat amb idees potents sobre el preu de l’ambició, però irregular en ritme i profunditat. Crítica: Tár (Todd Field) Sinopsi i personatge • Retrat d’una directora d’orquestra tirànica i genial (Cate Blanchett) en el món clàssic contemporani, entre l’èxtasi creatiu i els abismes del poder. Escena clau i tensions culturals • Classe magistral on s’enfronten canons musicals (Bach) i identitats/lectures contemporànies; l’edició a xarxes tergiversa paraules i precipita la caiguda pública. Eixos temàtics • Art com a contacte amb “el diví”, relacions de poder, ètica professional, bales perdudes de la cancel culture i fragilitat de la reputació digital. Veredicte • Film magistral i penetrant, dominat per una interpretació colossal de Cate Blanchett. Cites destacades “Qualsevol pot morir.” (sobre l’aleatorietat brutal a Children of Men) “L’‘smart TV’ és el gran germà.” (deriva del debat sobre vigilància digital) Termes clau • Pla seqüència: escena filmada (o aparentment filmada) sense talls. • DogiCamp System: tècnica per cosir preses i simular continuïtat. • Teletreball: treball remot integrat a la diegesi de 2027. • Star System: maquinària industrial de creació/destrucció de celebritats.

  • La Rambla del 24/1/2023 — La importància del consum d'insectes en la dieta - episode art
    La Rambla
    1h 50min

    La Rambla del 24/1/2023 — La importància del consum d'insectes en la dieta

    Un estudi del grup de recerca Food Lab de la UOC analitza l'acceptació del consum d'insectes com a font d'alimentació. A través d'una enquesta, es revela que la majoria de la població no ha consumit insectes però estaria disposada a fer-ho si es presenten en formats més acceptables, com farina o barres energètiques. Els insectes aporten benefici alimentari i una menor petjada ambiental en comparació amb altres fonts proteiques tradicionals. Malgrat això, la seva acceptació social a Catalunya continua sent un repte

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 24/1/2023 — Informatiu edició migdia: Valoració d'activitats a Sant Just d'Esvern - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 24/1/2023 — Informatiu edició migdia: Valoració d'activitats a Sant Just d'Esvern

    L'informatiu edició migdia repassa diverses notícies rellevants de Sant Just d'Esvern. Entre elles, la valoració positiva de l'entitat "Bici sense edat" del seu any 2022, la nova edició de la mostra de Cinebaix amb cinema asiàtic, la participació d'estudiants de 2n d'ESO en el programa Mar XXI i la decisió de la Plataforma per una Alcaldia Republicana de no presentar candidatura a les pròximes eleccions municipals. També es menciona la queixa d'Esquerra per descobrir la ubicació del nou pavelló a través de la ràdio