
Smooth Jazz Club del 14/10/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
1895 episodis disponibles

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Aquest document recull les notícies més rellevants de Sant Just, incloent la commemoració dels 50 anys de la CEA, un espectacle infantil titulat "El peix girisat", un taller per la gent gran sobre envelliment saludable, i el musical "Rosaris Purpurina i Acció" a càrrec de la companyia Mare meva. També es detallen diverses activitats programades per a la setmana, incloent exposicions, conferències i mercats

En aquesta entrevista del magazín de matins de Ràdio d'Esvern, els membres de la companyia de teatre musical Mare meva, Carles Fernández i Elisabet Giné, parlen sobre la seva obra "Rosaris, Purpurina i Acció". Discutixen el procés d'adaptació de l'obra, l'ús de música actual i la importància de fer teatre en català. També anuncien novetats com la gravació d'una cançó original i la seva participació en el Mercat de Nadal

En l'entrevista, Núria García Alibau conversa amb Elisabet Giné i Carles Fernández, membres de la companyia Mare Meva, sobre la seva obra "Rosaris, Purpurina i Acció". L'obra es basa en un monestir on una productora de cinema es troba amb les monges que viuen allà, generant un conflicte entre els seus interessos. Es parlarà de les novetats de l'obra, com les adaptacions musicals, les actuacions anteriors, i les primícies sobre futurs projectes de la companyia


Idea central de l’episodi El programa 60 gira al voltant de conceptes amb la lletra C —convivència, compartir, compromís— posats en relació amb el càncer i amb la cooperació/acció humanitària. A partir d’aquí, l’episodi desplega quatre grans eixos: la trajectòria i mirada crítica del convidat sobre les ONGs, el mandat d’ACNUR i el dret d’asil, la presentació de Càlida (Maggie’s Centres) com a model d’atenció psicosocial gratuïta per a persones amb càncer, i dues peces editorials: Bòsnia-Herzegovina i la història dels cementiris de Barcelona, amb un apunt final sobre l’extrema dreta. "No m’agraden les sobrepromeses: dir que canviarem el món quan sovint fem accions petites que canvien vides concretes." (Convidat) Trajectòria del convidat i cooperació internacional De màrqueting social a ONGs • Formació en Màrqueting i Sociologia; inspiració en el màrqueting social de Philip Kotler. • Experiència a Oxfam Intermón, ACNUR i direcció de Càlida. Cooperació vs acció humanitària • Diferència clau: - Acció humanitària: resposta immediata per a salvar vides (emergència). - Cooperació: canvis de mitjà-llarg termini; pot perdre efecte si no s’integra amb sistemes locals i culturals. • Crítica a les overpromises: cal honestedat comunicativa i mesurar l’impacte real. Exemple d’aprenentatge (Etiòpia) • Construcció de pous que no s’utilitzaven per raons culturals i comunitàries (les dones aprofitaven l’anada al riu per socialitzar). • Lliçó: disseny de projectes amb participació local, entenent la cultura i dinàmiques socials. ACNUR: mandat, dret d’asil i operacions Què és ACNUR? • Organisme de Nacions Unides (no ONG) amb mandat de protecció internacional a persones refugiades, impuls del dret d’asil i aplicació de la Convenció de Ginebra (1951). • Context global: prop de 100 milions de desplaçats forçosos; 80% en països veïns en desenvolupament. Com operen a territori • En grans arribades: ACNUR crea el “paraigua” legal i d’operació; el Programa Mundial d’Aliments (WFP) cobreix alimentació. • S’activa un sistema de licitacions per a salut, aigua, educació, aixopluc, etc., on executen ONGs especialitzades, amb finançament mixt (ACNUR + fons propis). • Professionals: majoritàriament personal local, amb suport d’expatriats i protocols estrictes de seguretat i auditoria. Refugiats vs migrants (clau legal) • Qui fuig per persecució (política, religiosa, pertinença a grup social, etc.) o conflicte reconegut pot entrar a procediment d’asil i ser refugiat. • Qui migra per causes econòmiques no encaixa jurídicament al marc de refugi. "Quan algú cau al mar i saps nedar, tens l’obligació de tirar-t’hi a rescatar-lo": metàfora de l’acció humanitària. Càlida (Maggie’s Centres): arquitectura per tenir cura i suport psicosocial Origen Maggie’s i aterratge a Barcelona • Inspirat per Maggie Keswick i l’arquitectura com a part de la cura: espais acollidors, propers als hospitals, que ofereixen suport psicosocial gratuït. • Centre Càlida – Sant Pau (2019), projecte de Benedetta Tagliabue; obert a persones ateses a qualsevol hospital. Model d’atenció • Suport integral i gratuït: - Emocional (psicooncologia), - Pràctic-corporal (infermeria), - Social (treball social), - Tallers (nutrició, fisioteràpia, etc.). • Enfocament no bèl·lic del llenguatge sobre el càncer: - Evitar “lluita/guerra” si no és la vivència de la persona. - Respectar decisions (inclosa la de deixar tractaments). • Evidència: millor ajust emocional i adherència als tractaments millora resultats, tot i que la cura és mèdica. "Quan entren per la porta, ja no en diem pacients: són persones que conviuen amb el càncer." Dades i context • A Espanya: ~280.000 diagnòstics anuals; >40.000 a Catalunya. • Supervivència a 5 anys (~54% global UE; varia segons tipus de càncer i diagnòstic precoç). Organització i sostenibilitat • Fundació privada (patronat: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Fundació Nous Cims); finançament amb donatius (persones, empreses, institucions), sense copagaments. • Equip: 8 persones (5 assistencials) + voluntariat i col·laboradors externs; espai obert a entitats (clúster de serveis, per ex. banc de perruques). • Primícia: dos nous centres Càlida previstos a Catalunya (en fase d’acords i finançament). Mirada crítica al sector i rol públic • Les ONGs sovint cobreixen buits que hauria d’assumir l’Administració, però aporten especialització i flexibilitat que el sistema no sempre pot oferir. • Clau: complementarietat, no suplantació; criteris de qualitat, coordinació i rendició de comptes. Bòsnia-Herzegovina: ferides obertes i educació segregada • Mostar avui: turisme i reconstrucció, però divisió latent; els Acords de Dayton (1995) congelen una arquitectura institucional fragmentada. • Sistema “Two schools under one roof”: joves educats separadament amb relats històrics divergents dins el mateix edifici → perpetuació de la fractura social. • Noticiari: avenços tímids de partits multiètnics vs persistència de nacionalisme serbi. "La guerra a Bòsnia no s’ha acabat": perdura en les institucions i en l’educació. Cementiris de Barcelona: història, rituals i llengua Dels fossars parroquials als cementiris extramurs • Del ritual intramurs (esglésies i claustres) a l’ordre d’extramurs (s. XVIII) per higiene i espai; naixen Poble Nou i Montjuïc. • Evolució del servei funerari: de comitives a peu a pompes fúnebres municipals; aparició de tanatoris i crematoris (Collserola). Costums i curiositats • Rituales populars, llenguatge funerari i anècdotes (p. ex. pipes per “convidar” Sant Pere, panellets, cortinatges de dol, urnes biodegradables). • Apunt lingüístic: els afores (cat., masc.) vs las afueras (cast., fem.); camamilla vs manzanilla (vi andalús). Política i valors democràtics • Denúncia d’un tema musical amb lletres d’odi presentat en un acte de partit d’extrema dreta; crida a la responsabilitat cívica i al respecte. Per emportar-se Idees clau • Acció humanitària salva vides; la cooperació transforma si parteix de la cultura local i institucions. • En càncer, l’arquitectura de la cura i el suport psicosocial milloren l’experiència i l’adherència. • La convivència s’aprèn: a les escoles, a les ciutats i també en com parlem del càncer. Conceptes destacats (C) • Convivència • Compartir • Compromís • Càncer • Cures • Comunitat • Cooperació • Cultura • Camps (refugiats) • Catalunya • Cementiris • Ciutadania

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

L'espai Conèixet d'aquesta setmana aborda com les xarxes socials influeixen en la nostra autoestima i la nostra percepció de la realitat. Es discuteixen les expectatives creades per influencers i el contrast amb les vivències reals de la joventut. S'explora la pressió social que es genera a través de les xarxes i es proposen minitips per gestionar aquesta influència de manera positiva

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

En l'edició del 11 d'octubre de Sant Just Notícies, s'acorda el llançament del projecte d'educació sexoafectiva "Reconèix-te" per a joves, amb l'objectiu d'enriquir el coneixement sobre les relacions afectives. A més, s'organitza un concert del grup Barbot a l'Ateneu de Sant Just que explora les emocions a través del pop i el jazz, amb la seva actuació programada per al 19 d'octubre. També es prepara una jornada per repensar un envelliment digne el 24 d'octubre. L'actualitat política del municipi està representada per l'entrevista a Laia Flotats, portaveu d'Endavant Sant Just, qui destaca les prioritats del seu grup envers els pressupostos municipals. Finalment, s'anuncien diverses activitats culturals i festives previstes per al cap de setmana

En aquesta entrevista, Laia Flotats, regidora de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, parla sobre les prioritats del grup municipals d'Endavant Sant Just, la situació dels pressupostos per al 2025, les queixes sobre la manca d'infraestructures esportives i educatives, així com la significativa problemàtica dels serveis municipals i la proposta d'increment de la pressió fiscal

La cistelleria Ballart és un comerç emblemàtic de Sant Just que aquest 2024 celebra el seu 75è aniversari. Amb una trajectòria que es remunta a la seva fundació per la iaia de Berta, ha evolucionat amb els anys mantenint l'essència de la cistelleria tradicional i adaptant-se a les noves necessitats del mercat. Berta Ballart destaca la importància del comerç local i la seva adaptabilitat en un entorn competitiu

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

En aquest programa es revisa la guerra mediàtica entre Kanye West i Taylor Swift, que va començar el 2009 quan Kanye va interrompre el discurs de Taylor als MTV Video Music Awards. A partir d'aquí, es va desencadenar una rivalitat que ha inclòs discos, lletres de cançons i declaracions públiques que han polaritzat els seus fandoms. Es detallen les carreres de cadascun dels artistes, els seus estils musicals i la influència cultural que han tingut, així com els incidents que han marcat la seva relació

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Ràdio Desvern presenta les notícies de Sant Just, destacant la taula rodona a l'Ateneu per celebrar els 40 anys del programa 30 Minuts de TV3, l'impacte de l'exposició Carme Junyent a la Biblioteca Joan Margarit, i una jornada d'ocupació al Casal de Joves. També es reporta sobre la presentació del conte de Míriam Amatriain enfocada en l'educació emocional, i informació sobre diverses activitats comunitàries

En aquesta entrevista, Míriam Amatriany, directora i mestra especialitzada en educació infantil, presenta el seu llibre "L'amagatall de les paraules". Míriam comparteix el seu enfocament sobre l'educació emocional i la gestió de l'estrès tant per a docents com per a famílies. A través de la seva obra, busca ajudar infants a expressar les seves emocions i millorar la seva comunicació emocional, destacant la importància de validar els sentiments dels nens i nenes. També parla sobre la seva pròxima presentació a la Biblioteca Joan Margarit

Aquesta setmana el temps a Sant Just es presenta variable, amb temperatures que oscilaran entre els 16 i els 23 graus. Si bé els primers dies seran tranquils, les previsions de pluges marquen la segona part de la setmana amb acumulacions significatives d'aigua. El cap de setmana de festes de tardor pot estar marcat per la pluja, amb un possible episodi de precipitacions importants la setmana vinent

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Introducció • Programa especial de Ràdio Desvern dedicat a entendre com funciona la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat a través de l’experiència i responsabilitats de Mn. Joan Pere Polidor. • Després d’un bloc d’anuncis i autopromocions, el programa inaugura temporada i presenta el nou espai (equip B1 de Veus de la Parròquia) i nova sintonia. Perfil de l’invitat Biografia i vocació • Mn. Joan Pere Polidor, nascut a Barcelona (1970), prové d’una família creient amb arrels andaluses i valencianes. • Vocació primerenca, formació al seminari i ordenació el 1996. • Primer contacte pastoral a Sant Just Desvern durant sis anys (joves, comunitat, primeres responsabilitats). Estructura de la diòcesi de Sant Feliu • Creació el 2004 (Papa Sant Joan Pau II) amb la divisió de l’antic Arquebisbat de Barcelona en tres diòcesis: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. • Territori extens i divers: Baix Llobregat, Penedès, Garraf i Anoia, amb més d’1,1 milions d’habitants. Referents destacats: aeroport, TV3, Montserrat (patrona) i la Ciutat Esportiva del Barça. • 2 vicaries episcopals: Llobregat (més urbana/industrial) i Penedès-Garraf-Anoia (més de pobles i vinya), organitzades en 9 arxiprestats i 123 parròquies. Càrrecs i funcions de govern Secretari general i canceller • El bisbe Agustí Cortés (2004) nomena Mn. Joan Pere secretari particular, secretari general i canceller. • El canceller és el “notari canònic” que dona fe i autentifica els actes de la diòcesi (valida la signatura del bisbe). • El secretari general coordina la Cúria i els serveis administratius (personal, recursos per a parròquies i comunitats, coordinació amb l’ecònom). Govern col·legial i òrgans de consulta • Després del Concili Vaticà II, es reforça el govern participatiu: - Consell Episcopal (reunió setmanal amb vicaris i secretari general) - Consell Presbiteral (preveres escollits; alguns assumptes són d’obligada consulta) - Consell Pastoral Diocesà (laics i laiques; pensa i impulsa línies pastorals) - Consell Econòmic (control i visat d’assumptes econòmics i patrimonials) - Col·legi de Consultors (grup reduït de preveres per a qüestions més complexes) Delegacions diocesanes i vida pastoral • La diòcesi articula la seva acció mitjançant delegacions per àmbits: joventut, catequesi, litúrgia, pastoral de la salut, família i vida, ecumenisme, esplais, etc. • Els delegats són nomenats pel bisbe i formen equips per coordinar formació, trobades i recursos. Exemples i inici de curs • Inici de curs amb diverses trobades d’agents pastorals. Destaca la Pastoral de la Salut amb una sessió sobre Alzheimer: acompanyament, sensibilització i bones pràctiques. Pastoral vocacional i mirada espiritual • Mn. Joan Pere coordina la Pastoral Vocacional (i és formador del seminari): - Vocació no només al ministeri ordenat; tota persona està cridada a viure la vida com a do i a donar una resposta. - Inspiració del Papa Francesc: sinodalitat i descentrament de la persona per situar l’altre i la comunitat al centre de la vida cristiana. "Tu no ets el centre de la vida... Hi ha algú que t’estima i que et crida, i tu hi respons." Cloenda i litúrgia de les tèmpores • Recordatori de les Tèmpores d’acció de gràcies: donar gràcies per la collita i el curs viscut, i demanar ajuda per al curs que comença. • Agraïment sentit del convidat a Sant Just Desvern i a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor com a referència en la seva història. Idees clau • 2004: naixement de la diòcesi de Sant Feliu i nova organització territorial. • Canseller: figura clau per a la validesa jurídica dels actes. • Govern participatiu: consells que garanteixen transparència i coresponsabilitat. • Delegacions: motor de la vida pastoral i la formació. • Vocació: crida universal a viure la vida com a do i servei, en clau de sinodalitat.

Dimecres a la tarda, Daniel Martínez presenta El refugi, un programa de ràdio a Ràdio d'Esvern. El programa inclou notícies globals i municipals, una càpsula musical centrada en el jazz amb Anna Hulten, un espai de cultura pop i videojocs amb Américo, i una entrevista amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Enric Viladot. També es destaca un croissant guardonat, les festes de tardor del municipi i les terrasses musicals d'octubre, a més d'una exposició sobre la història de Sant Just