Smooth Jazz Club
Smooth Jazz Club del 9/10/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Tots els episodis · 2024
1895 episodis disponibles
Filtra per programa
episodis
481-504 de 1895
Sant Just Notícies (edició migdia)25'Sant Just Notícies (edició migdia) del 9/10/2024 — Sant Just Notícies (edició migdia) del 9/10/2024
El butlletí informatiu destaca les activitats culturals i esportives de Sant Just Desvern per al mes d'octubre, incloent les Festes de Tardor, l'exposició 45-500, les Terrasses Musicals, i els èxits del Club Taekwondo. També aborda la salut mental en l'àmbit laboral, destacant les dificultats que afronten les persones amb trastorns mentals i la descoberta d'un llibre històric rellevant
Entrevistes de La Rambla18'#312 - Entrevistes de La Rambla del 9/10/2024 — Entrevista amb Mireia Durant sobre el Club Taekwondo Sanjus i l'inici de la temporada
En aquesta entrevista, Mireia Durant, codirectora i professora del Club Taekwondo Sanjus, parla sobre l'inici de la temporada 2024-2025, les activitats que s'ofereixen, el funcionament de les competicions de taekwondo, i el creixement de la participació femenina. També es destaca la importància de les arts marcials en el desenvolupament motriu dels nens, els beneficis per als alumnes amb necessitats especials i les activitats de defensa personal que es realitzen al club
La Rambla2h 49minLa Rambla del 9/10/2024 — Actualitat de Sant Just: Festes, Taekwondo i Cinema
Actualitat Municipal de Sant Just Desvern • Festes de Tardor: Del 14 al 27 d'octubre, el municipi celebra diverses activitats, destacant la nit de Sant Just al carrer el dia 26, amb comerç, música i espectacles locals. També s'inaugurarà una escultura en memòria de Guillem Jiménez. • Iniciatives Culturals: Continua el cicle de Terrasses Musicals per dinamitzar la restauració local, i s'estrena l'exposició "45 500" a l'Ateneu, que repassa la trajectòria de la revista La Vall de Verge. • Gestió Educativa: S'ha difós la guia educativa per al curs 2024-2025, amb més de 60 propostes pedagògiques adaptades per als centres del municipi. Esports i Cinema Club Taekwondo Sant Just La codirectora Mireia Durant explica l'inici de temporada i els reptes del club: • El club fomenta un treball integral del taekwondo, des de la defensa personal fins a la tècnica (pumse) i el combat. • S'ha implementat formació en atenció a la diversitat per a monitors, adaptant les classes a les necessitats de tots els alumnes. • Destaca l'increment de la participació femenina i la importància de l'autodefensa per a dones en la societat actual. Festival de Sitges El col·laborador Sergi Herrada ofereix una crònica des del terreny: "[Daniela Forever] Es una pel·lícula amb una idea que promet d'inici, però que després com a narració s'enreda molt en si mateixa." • S'han destacat els premis a Fina Brunet i Heather Lagenkamp, figures clau del cinema. • Es destaca la presència de cinema de gènere amb mirada femenina (Night Beach / Canina), que aborda temes socials com la maternitat i la coparentalitat amb metàfores de terror.
Just BluesJust Blues del 8/10/2024
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Cinema sense condicionsCinema sense condicions del 8/10/2024 — Doctor Strangelove de Kubrick: sàtira nuclear i Guerra Freda; i La Virgen Roja de Paula Ortiz
Panorama general Episodi centrat, sobretot, en la pel·lícula de Stanley Kubrick Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (1964) —coneguda en espanyol com Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú— i, a la segona part, en la novetat La Virgen Roja (Paula Ortiz). Eix 1: Kubrick i Dr. Strangelove Lectura com a comèdia negra i sàtira antibel·licista sobre la Guerra Freda. Context filmogràfic de Kubrick, estil visual, muntatge, posada en escena i treball d’actors. Personatges i interpretacions (Peter Sellers en triple paper; Sterling Hayden; George C. Scott). Paràmetres històrics (Crisi dels míssils, doctrina de l’equilibri, multipolaritat actual) i ecos a altres obres de Kubrick. Eix 2: La Virgen Roja (Paula Ortiz) Relat biogràfic d’Aurora Rodríguez Carballeira i la seva filla Hildegart, amb una mirada feminista i rigor tècnic. Doctor Strangelove: context, títols i posició en l’obra de Kubrick Títols: Anglès: Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb. Espanyol: Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú. Català (traducció funcional): Doctor Strangelove, o com vaig deixar de preocupar-me i vaig començar a estimar la bomba. Situació a la filmografia: setena pel·lícula de Kubrick (després de Lolita, abans de 2001); darrera en blanc i negre. Control autoral: Kubrick exerceix un control exhaustiu (guió, producció, càsting, fins i tot doblatges), tret d’excepcions com Spartacus. Una sàtira que converteix l’ansietat nuclear en una comèdia ferotge, sense rebaixar la gravetat del tema. Fitxa bàsica i fonts Guió: Stanley Kubrick i Terry Southern (a partir de la novel·la Red Alert de Peter George). Producció: Kubrick amb el productor associat Victor Lyndon. Fotografia: Gilbert Taylor; Muntatge: Anthony Harvey. Disponibilitat: Filmin amb molt bona còpia i VOSE. Gènere, to i intencions Comèdia corrosiva per abordar un tema tràgic: la destrucció nuclear. Parentescos: Chaplin (El gran dictador) i Lubitsch (Ser o no ser) per l’ús de la sàtira política. Missatge: antibel·licista i crític amb el militarisme, la burocràcia i la masculinitat de sala de guerra. Context històric i paral·lelismes Guerra Freda: URSS vs EUA, doctrina d’equilibri, Crisi de Cuba, bases a Turquia. Cursa espacial com a extensió simbòlica de la rivalitat. Avui: multipolaritat (EUA, Rússia, Xina, Índia), tensió armamentista i guerra més digital. Deliris conspiratius (fluorització) que ressonen amb pors actuals (pandèmies, desinformació). Interpretacions i personatges Peter Sellers en tres rols: Capità Lionel Mandrake (flegmàtic i irònic). President Merkin Muffley (contenció política i humor sec). Doctor Strangelove (sàtira del tecnòcrata amb tics autoritaris). Sterling Hayden (General Jack D. Ripper): obsessionat amb conspiracions. George C. Scott (General Buck Turgidson): energia i excés, contrapès còmic i inquietant. Escenari icònic: War Room de la Casa Blanca, altercada memorable i frase antològica: Senyors, aquí no es poden barallar: és la Sala de Guerra! Estil, muntatge i posada en escena Netedat visual i compositiva: plans clars que guien la mirada; ús expressiu dels contrapicats (p. ex., Hayden dominant el pla) i de sostres construïts. Seqüència d’abastiment aeri com a metàfora sexual; ecos formals que anticipen el 2001. Rigor tècnic: cabina del B-52 i jerga militar versemblant, usada també amb finalitats còmiques. Kubrick com a gran director d’actors: dona espai a la improvisació intel·ligent de Sellers dins d’un marc mil·limetrat. Humor i moments antològics Gags d’alta precisió: la màquina de Coca-Cola i el telèfon d’emergència; l’ambaixador soviètic i les fotos; el lema militar “La paz es nuestra profesión”. El cos “indòcil” del Doctor Strangelove (salutació involuntària, plans per repoblar amb “10 dones per home”) com a sàtira del tecnonazisme. Conclusió sobre Kubrick Pel·lícula considerada obra mestra: equilibra sàtira, tensió i discurs, amb una posada en escena impecable i una lucidesa que encara interpel·la l’actualitat. La Virgen Roja (Paula Ortiz): sinopsi i lectura Basada en fets reals a Galícia (anys 30): Aurora Rodríguez Carballeira “dissenya” l’educació de la filla Hildegart per convertir-la en líder feminista; el conflicte de control i identitat deriva en tragedia. Temes clau: Feminisme sòlid i argumentat; tensió entre projecte ideològic i llibertat individual. Relació mare-filla: domini, autonomia, desig d’autoafirmació. Interpretacions: Najwa Nimri (Aurora): intensitat i foscor. Alba Planas (Hildegart): llum i intel·lecte precoç. Aspectes tècnics i trajectòria Direcció: Paula Ortiz (pas endavant en solidesa narrativa i contenció estilística). Guió: Eduard Sola i Clara Roquet. Música: Guille Galván i Juanma Latorre. Fotografia: Pedro Márquez; Muntatge: Pablo Gómez-Pan. Comparatives: ecos de la filmografia prèvia d’Ortiz (De tu ventana a la mía, La novia, Teresa) i referent clàssic espanyol Mi hija Hildegart (F. Fernán Gómez). Veredicte final Imprescindible revisitar Dr. Strangelove: vigència política, precisió formal i humor intel·ligent. Recomanable La Virgen Roja: biopic amb mirada crítica i excel·lent treball interpretatiu i tècnic.
Next, amb Yermi De JesusNext, amb Yermi De Jesus del 8/10/2024
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
El Refugi1h 46min#243 - El Refugi del 8/10/2024 — "El refugi: Actualitat i cultura a Ràdio d'Esvern"
En el programa "El refugi" de Ràdio d'Esvern, el presentador Daniel Martínez dóna la benvinguda als oients i introdueix els continguts del dia, que inclouen notícies destacades tant a nivell global com municipal, un espai dedicat a la salut mental amb un infermer, entrevistes a l'Associació de Celíacs de Catalunya i una crònica del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. A més, es destaca el bon moment que està vivint el cinema català amb l'èxit de pel·lícules com "Casenflames" i "el 47", així com notícies sobre la finalització del contracte entre Coca-Cola i Nestlé i inscripcions per la cursa de Carts de Coixinets de Sant Just d'Esvern
- Smooth Jazz Club
Smooth Jazz Club del 8/10/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
- Sant Just Notícies (edició migdia)27'
Sant Just Notícies (edició migdia) del 8/10/2024 — Sant Just Notícies (edició migdia) del 8/10/2024
A l'edició d'avui de Sant Just Notícies, s'han presentat diverses informacions d'interès per a la comunitat: S'ha anunciat un nou itinerari històric que recorre els antics hostals del municipi, oferint una oportunitat per conèixer millor la seva història i la seva importància en èpoques passades. Es duran a terme dues conferències. La primera està dedicada a Orson Welles, reconegut director de cinema, i la segona a Joan Salvat Papasseit, destacat poeta català. S'ha discutit la dificultat de reincorporar-se al mercat laboral per a les persones amb trastorns mentals, destacant la importància de crear mesures per facilitar aquesta reincorporació. També s'ha informat sobre la novena cursa solidària en benefici de l'Hospital de Sant Joan de Déu.
Entrevistes de La Rambla30'#311 - Entrevistes de La Rambla del 8/10/2024 — La importància de la salut mental a l'entorn laboral
En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, entrevistades diverses professionals i activistes reflexionen sobre les dificultats que afronten les persones amb trastorns mentals a l'hora d'integrar-se al mercat laboral. S'analitzem l'estigma que viuen aquestes persones, així com les barreres legals i socials que dificulten la seva inserció laboral, malgrat que algunes empreses comencen a mostrar una actitud més oberta envers la seva contratació. Les convidades comparteixen les seves experiències davant la dificultat de trobar una feina digna i la necessitat d'un sistema de suport més eficaç
- La Rambla2h 53min
La Rambla del 8/10/2024 — Dia Mundial de la Salut Mental 2024: Lluch del benestar laboral
En motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, s'exploren les dificultats que les persones amb trastorns mentals afronten en el món laboral. A través de les experiències de convidades, es discuteix la importància d'una bona integració al treball i el suport necessari per assolir-la. El testimonis de Núria Boquera, Encarna Sánchez, Susana Amigó i Alicia Mendo aborden les perspectives de salut mental en l'entorn laboral i la necessitat de generar consciència sobre aquests temes
Dilluns al RockDilluns al Rock del 7/10/2024
Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto
M de MúsicaM de Música del 7/10/2024
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
l'Audiciól'Audició del 7/10/2024
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Gent de Sant Just30'Gent de Sant Just del 7/10/2024 — Entrevista amb el doctor Comprudon: una vida dedicada a la medicina i la política
Infància i arribada a Sant Just Orígens El doctor Camprodon no és originari de Sant Just, sinó que hi va arribar després de casar-se. La seva esposa, Rosa Maria Gasulla, era de Sant Just, fet que va motivar el trasllat. El seu sogre li va oferir la possibilitat de construir una casa al jardí de la seva propietat. Primers anys a Sant Just (1967) Sant Just era un poble tranquil, més petit i familiar que en l'actualitat. Camprodon passava la major part del temps a l'hospital i només venia a casa per dormir. Es va establir a Can Gasulla, una casa construïda l'any 1947. Carrera professional en medicina Trajectòria inicial Va començar la seva carrera a l'Hospital de Sant Pau, on es va formar com a cirurgià sota la tutela del doctor Antoni Llaurador. Va continuar la seva formació amb estades a hospitals internacionals, com a Denver, Colorado, on va estudiar trasplantaments hepàtics. El primer trasplantament de fetge Va realitzar el segon trasplantament de fetge a Espanya el 1984, després d'anys d'investigació i pràctica en animals. El pacient va sobreviure dos mesos abans de morir per una infecció pulmonar. Malgrat la seva preparació, la política hospitalària el va deixar fora dels futurs trasplantaments, destinant-los a altres hospitals. Dedicació actual a la medicina Tot i estar jubilat, continua oferint assessorament mèdic i acompanyant amics en situacions delicades. Manté una forta connexió amb l'Hospital de Sant Pau, ajudant en casos d'especial gravetat. Experiència política a Sant Just Candidatura política (1987) Va liderar la llista de Convergència i Unió en les eleccions municipals del 1987. Va guanyar les eleccions, però un pacte tripartit entre el PSC, Iniciativa i Esquerra Republicana el va privar de l'alcaldia. Malgrat la derrota, va mantenir bones relacions personals amb els adversaris polítics. Opinió sobre la política local Considera que l'actual alcalde, Joan Basagañas, és una persona honesta i preparada per liderar el municipi. Recorda amb ironia els obstacles i les aliances polítiques de l'època. Passió per l'art i les antiguitats Creació del projecte "Estàtera" Un cop jubilat, va dedicar-se a la compra i venda d'antiguitats. Viatjava sovint a Buenos Aires i Montevideo per adquirir peces úniques. Va muntar una botiga a Sant Just, aprofitant un local familiar. La seva passió per l'art el va portar a escriure diversos llibres sobre artistes, com Josep Portuna. Vida familiar i reflexions finals Matrimoni i família Porta 57 anys de matrimoni amb Rosa Maria Gasulla i aspira a celebrar els 60 anys junts. Ha inculcat valors a la seva família i es mostra satisfet amb el seu llegat.
- El Refugi1h 45min
#242 - El Refugi del 7/10/2024 — El refugi de Ràdio Esvern: arquitectura equestre i cinema fantàstic
En aquest programa del refugi, Daniel Martínez presenta diverses seccions, entre elles una sobre l'arquitectura equestre relacionada amb la història del cavall. A més, entrevista Mònica García, directora de la Fundació del Festival de Sitges, qui comparteix detalls del prestigiós festival de cinema fantàstic que se celebra a la ciutat. També s'hi inclou una secció enfocada en la cuina de tardor amb Anna Poveda
- Smooth Jazz Club
Smooth Jazz Club del 7/10/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
- Sant Just Notícies (edició migdia)25'
Sant Just Notícies (edició migdia) del 7/10/2024 — Informatiu de Sant Just i activitats destacades de la setmana
El programa de ràdio de Sant Just presenta diverses notícies d'actualitat local, com la novena edició de la cursa solidària prevista per al 12 d'octubre, la modificació del recorregut del Jostram per obres, la celebració del TINFEST al Casal de Joves, i la descoberta d'un llibre rellevant sobre el jesuïta Joan Saloni. També s'informa sobre un acte sobre la geopolítica de la guerra a Gaza i canvis en l'equip de govern local, a més d'un resum de les activitats programades per a la setmana
Entrevistes de La Rambla24'#310 - Entrevistes de La Rambla del 7/10/2024 — La troballa d'un llibre del segle XVIII a Maials: entrevista amb Mercè Kerr
En aquesta entrevista, Mercè Kerr, veïna de Sant Just i propietària d'una casa del segle XVIII a Maials, explica la descoberta d'un llibre antic durant la restauració de pintures de la seva casa. Aquesta obra, escrita per un jesuïta català, Joan Saloni, detalla les seves experiències missioneres al Brasil. Mercè comparteix com va localitzar el llibre, la seva importància històrica i els vincles amb la seva família i el poble. L'acte de donació del llibre a l'Arxiu Històric de Lleida també és un moment clau en la seva història
- La Rambla2h 50min
La Rambla del 7/10/2024 — Descobriment d'un llibre del segle XVIII a Maials
La Mercè Kerr, propietària d'una casa històrica a Maials, comparteix la seva experiència amb el descobriment d'un llibre antic del segle XVIII durant les obres de restauració de pintures a la seva casa. El llibre pertany a Joan Saloni, un jesuïta català, i la troballa ha generat un gran interès històric i cultural, culminant amb la seva donació a l'Arxiu Històric de Lleida
Benvinguts, Benvolguts, Ben TrobatsBenvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/10/2024 — Por Favor, censura i periodisme; centenari del tren a Puigcerdà; Maresme modernista i història del carrer Tallers
Panorama general de l’episodi Capítol polifònic i molt ric en continguts: de la memòria del periodisme satíric a l’Espanya de la transició —amb la revista Por Favor com a eix—, passant per retrats d’autors clau, censura i poder mediàtic, un homenatge cultural, dues rutes d’història i patrimoni (Puigcerdà i el Maresme), i una immersió en la microhistòria barcelonina del carrer Tallers. Tanca amb una reflexió contundent sobre la llengua. "El que avisa no és traïdor" — muletilla de Por Favor en temps de censura Por Favor: orígens, context i esperit satíric Fundació i permís editorial (1974–1978): negociació amb el Ministeri d’Informació i Turisme per tancar Bocaccio a canvi de permisos per a quatre capçaleres, d’on sorgeix Por Favor (després de vetar el nom Sèptimo de Caballería). Línia: humor satíric amb profunditat política, hereva de La Codorniz i Hermano Lobo, i compromesa amb la democràcia en plena transició. Presentació: llançament l’1 de març (dia de l’execució de Puig Antich), moment simbòlic del clima polític. Redacció i to: redacció amb whisky, un "càsting" surrealista de secretària i un estil que fugia de la burla cruel: sàtira fina, no humiliació. L’equip i el contrapunt Barcelona–Madrid Núcli: Jaume Perich (Perich), Manuel Vázquez Montalbán (Manolo), Forges i Joan Marsé (cap de redacció: Joan Mercè en la locució; referit a l’escriptor Joan Marsé). Equilibri: Perich i Montalbán a Barcelona, Forges com a “pota” madrilenya per donar contrapunt. Retrats breus: estil i personalitats Jaume Perich Humorista del pensament: més enllà del dibuix (el “gat”), destaquen els aforismes i la densitat d’idees. Caràcter seriós, introvertit; llegat moral i estil sobri. Manuel Vázquez Montalbán Ploma fàcil i versàtil: poeta, assagista, periodista; com a novel·lista, visió més crítica del testimoni. Política: PSUC; diàlegs sobre l’"imperi americà" i memòries divergents de la Guerra Civil—una guerra viscuda de maneres diferents segons classe i biografia. Gastronomia i ciutat: cronista del gust après; records de Casa Leopoldo i la seva transformació; ironia sobre la sofisticació i l’"erotisme del Raval". Forges Humor popular i de traç propi; aporta el contrapunt madrileny i un to més massiu. Joan Marsé Gran literat ("un Cervantes mereixut"), autor "d’una sola novel·la" expandida en variants; relació personal profunda. "Para que te marximices más" — dedicatòria de Vázquez Montalbán sobre els Germans Marx Censura, estratègies i poder mediàtic Suspensió governamental: en un “clatellot exemplar”, el Consell de Ministres suspèn Por Favor 4 mesos. Resposta creativa: neix la capçalera "Muchas gracias" (mateix equip “segona divisió”, to rebaixat; Forges no s’hi suma) per mantenir el pols amb els lectors. Conflicte amb Emilio Romero: la secció “Senyores i senyores” i l’epítet “sabandijas” escalen la tensió i acaben precipitant el tancament temporal. Veracitat com a línia vermella: a Interviú, el director imposa contrastar abans de publicar. La informació és barata; comprovar-la és caríssima. Pluralitat editorial: convivència de firmes de perfils ideològics diversos (fins i tot peticions de col·laboració d’adversaris), amb indicacions editorials però sense imposicions. El poder mediàtic ahir i avui: de Pedro J., Ansón o Herrera a altres veus d’ara; crítica a les campanyes contra Catalunya i al paraigua de grans capçaleres. Homenatges culturals Meryl Streep Actriu viva amb més Òscars; domini de veus/accents i de cantar bé o fer-ho malament quan el personatge ho exigeix. Olivia Newton‑John Cantant i actriu (Grease, 1978), 4 Grammy, més de 100 milions de discos venuts; record emotiu (traspàs el 8 d’agost de 2022). Territori i patrimoni Centenari del tren a Puigcerdà (Transpirinenc oriental) Fites: Ripoll–Ribes (1919), Ribes–La Molina (1922), arribada a Puigcerdà (3 d’octubre de 1922). Alta cota ibèrica al túnel de Toses. Entre èpica i precarietat: retards, morts a obra, dissenys erronis (estació neoromànica de Ripoll), i via única durant dècades. Avui: el temps de trajecte és pràcticament el mateix que fa 100 anys — símptoma d’inversió insuficient. El Maresme modernista: rutes i peces clau Mataró: Nau Gaudí (primer taller de Gaudí) i nou Museu d’Art Contemporani a l’antiga presó. Argentona: empremta de Puig i Cadafalch. Caldes d’Estrac (Caldetes): residències diplomàtiques durant la Guerra Civil; avui, Museu Palau i Fabre. Canet de Mar: castell de Santa Florentina (Domènech i Montaner), Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, i el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia (patrona del Maresme des de 1957). Barcelona microhistòrica: el carrer Tallers Origen romà i evolució extramurs (gremis “incòmodes”: terrissaires, carnissers, corders), fins a quedar dins muralles amb Jaume I. Indústria i cultura: Vapor Bonaplata (primer tèxtil a vapor de l’Estat, cremat el 1835), discos Castelló, botigues Boada, cocteleria Boadas, darrere de La Vanguardia i moviment editorial. Convent–hospital–fàbrica: el convent dels Paüls (Sant Sever i Sant Carles Borromeu) esdevé hospital militar, després fàbrica de tabacs i de nou hospital; trasllat a Vallcarca (Hospital Militar; avui Parc Sanitari Pere Virgili). Art ocult a plena ciutat: a l’església mercedària, gran cúpula al fresc de Josep Bernat Flaugier (trompe‑l’œil, 387 m²), una de les millors pintures murals de Barcelona. L’autor no en va cobrar el preu convingut. Política internacional Gir a la dreta: resultats de Bolsonaro al Brasil (1a volta), pujades dels Demòcrates de Suècia, Meloni a Itàlia i el breu pas de Liz Truss al Regne Unit. Alertes sobre voltes dretes i populismes. La llengua Doble tall: orgànica i simbòlica; amb la llengua s’instrueix, es persuadeix, s’estima… i també es menteix i es calumnia. Crida a l’ús responsable del sistema de comunicació que fonamenta ciència i convivència. Idees clau Sàtira amb ètica: Por Favor va fer humor sense humiliar, apuntant al poder amb intel·ligència. Censura i creativitat: quan tanquen portes, s’obren finestres ("Muchas gracias"). Veracitat: comprovar costa; és el centre de la credibilitat periodística. Patrimoni viu: el tren a Puigcerdà i el modernisme del Maresme reclamen inversió i divulgació. Microhistòria que il·lumina: el carrer Tallers, espill d’oficis, indústria, art i memòria de ciutat.