La Mercè Kerr, veïna de Sant Just i propietària d'una casa del segle XVIII a Maials, explica la troballa d'un llibre antic que documenta la vida del missioner català Joan Saloni. Després de descobrir el llibre durant unes obres de restauració, la Mercè es disposa a donar a conèixer aquesta figura històrica i la seva rellevància en la cultura catalana, conjuminant la seva història personal amb l'impacte que té el llibre en la comunitat
Resum general Programa “Veus de la Parròquia” dedicat a la salut mental amb focus en l’àmbit laboral, a càrrec del grup de Justícia i Pau de Sant Just. A partir del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el grup impulsa un cicle sobre dignitat, llibertat i diversitat. L’episodi destaca la crònica del Dia Mundial de la Salut Mental a Berga (800 persones, 86 entitats) i una dada clau: amb només 186 M€ es podria garantir atenció a temps a les persones que la necessiten. Objectiu de l’episodi • Visibilitzar l’estigma i la discriminació a la feina • Explicar trastorns i factors laborals que influeixen en el benestar • Denunciar mancances del sistema (llistes d’espera, falta de professionals) • Presentar bones pràctiques d’inserció (exemple de La Fageda) • Reforçar demandes del manifest: entorns saludables, conciliació, flexibilitat i suport específic a dones Temes principals 1) Context i diagnosi social • 75è aniversari dels Drets Humans com a marc per parlar de dignitat i diversitat. • A Berga: gran mobilització postpandèmia i reclam de finançament per a salut mental. 2) Salut mental a la feina: definició i estigma • La salut mental és l’equilibri per sentir, pensar i actuar en el dia a dia. • El mercat laboral tendeix a l’uniformitat productiva, i això genera estigma i discriminació cap a qui té trastorn mental. 3) Trastorns i factors laborals • Trastorns citats: ansietat, depressió, estrès, esquizofrènia, trastorn bipolar, TLP, Alzheimer. • Factors de risc: torns i horaris desajustats, sous baixos i cost de l’habitatge, pressió productiva, incidència de la IA i problemes tècnics que recauen en la persona. 4) Itineraris i inserció (joves i fundacions) • Importància de la detecció precoç i d’evitar sobremedicació si no cal. • Fundacions i convenis d’inserció laboral per a joves amb trajectòries vulnerables (incloses addiccions), formació d’oficis i acompanyament. 5) Barreres del sistema • Persones que amaguen el trastorn per l’estigma; dificultats amb baixes mèdiques. • Crítica a la sobremedicació i a les llistes d’espera; manca de psicòlegs/psiquiatres. • Estimació social: 1 de cada 4 pot patir un problema de salut mental. 6) Bona pràctica: La Fageda (Garrotxa) • Empresa social que integra persones amb problemes de salut mental en tota la cadena de valor (producció i administració). • Producte de qualitat que competeix amb multinacionals (Danone, Nestlé). Model replicable per PIMEs. 7) Manifest i demandes • Lema 2024: “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” • Reforçar mesures contra estigma i discriminació, especialment per a dones (rols de gènere i càrregues invisibles). • Polítiques actives: contractació de persones amb certificat de discapacitat, entorns laborals saludables, confiança i suport, flexibilitat i conciliació familiar, espais de cura i autocura. • Idees finals: fomentar rotació de tasques, creativitat i respecte al coneixement de les persones. Punts destacats • 186 M€: xifra clau per assegurar atenció a temps a Catalunya • Estigma laboral com a forma de discriminació efectiva • Més professionals i menys dependència exclusiva de medicació • La Fageda com a prova que la inclusió crea qualitat i competitivitat • Dones més afectades per rols de gènere i sobrecàrrega Cites destacades “Solament amb 186 milions d’euros podríem atendre els malalts quan la necessiten.” “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” “Les persones amb problemes de salut mental ens enfrontem a nombrosos obstacles en el món laboral.”
En aquesta edició de la tertúlia de Transbaix Power, parlem sobre la representació del col·lectiu trans als mitjans de comunicació, la importància de la visibilitat, la despatologització del gènere i la lluita contra la discriminació. Amb la participació del Jordi Salgado, qui recentment s'ha unit a la tertúlia, es discuteixen les dificultats que les persones trans poden trobar en la societat, tant a nivell laboral com social. A més, es mencionen esdeveniments recents i la importància del respecte vers la diversitat
En aquest informatiu destaquem l'inauguració de l'exposició "El sentit d'una vida" de Puri Martín al celler de Can Ginestà, que es podrà visitar fins al 20 de novembre. També es presenta el documental "El que em queda de tu" sobre l'envelliment, que es projectarà a la Taneu de Sant Just. A més, s'informa sobre un itinerari literari a l'esquerra de l'Eixample que connecta amb grans escriptors catalans. Les activitats inclouen replantacions d'arbres al municipi i una campanya per fomentar la convivència intergeneracional
El Festival de Sitges 2023 ha conclòs amb la pel·lícula "El bany del diable" com a guanyadora del premi a la millor pel·lícula. Altres reconeixements inclouen millors guions per "A Different Man" i actuacions destacades de John Lithgow i Jeffrey Rush. A més, s'han premiat les pel·lícules "Desert Road" i "Els" en categories de millor fotografia i efectes especials respectivament, mentre que "The Talent Society" ha estat reconeguda pel públic
Context i motiu del programa Canvi de guió per un homenatge: l’equip de Cinema sense condicions ajorna el clàssic previst (Profundo carmesí) per retre homenatge a l’Armand Garcia, company de la casa i ànima del programa de blues i jazz dels dimarts. La tria per honorar-lo és la pel·lícula Blues in the Night (1941). • Objectiu: celebrar l’esperit del blues i el jazz a través del cinema • Tancament musical: tema “Blues in the Night” en versió d’Ella Fitzgerald (1961) • Missatge central: el blues com a música que neix del poble i articula esperances, somnis i dolors compartits Blues in the Night (1941): fitxa i context Credencials • Director: Anatole Litvak • Guió: col·laboració amb Robert Rossen; intervé Elia Kazan (també com a actor) • Música: Heinz Roemheld i Ray Heindorf; direcció musical de Leo Forbstein • Fotografia: Ernest Haller (B/N notable) • Muntatge: Edwin Marsh (amb la mà primerenca de Don Siegel al departament) • Productora: Warner Bros. Context històric (1941) • Any majúscul al cinema nord-americà: estrena de Citizen Kane • El país encara sota l’ombra del crac del 29; impuls a una certa espontaneïtat i energia popular que el film transpira • Curiositat: el film no es va estrenar a Espanya Repartiment: encerts i febleses • Priscilla Lane i Betty Field: presència rellevant però amb interpretacions irregulars • Richard Whorf (pianista, conductor del grup): versemblant al piano, però actoralment limitat • Secundaris que eleven el conjunt: Lloyd Nolan, Jack Carson, Wallace Ford • Elia Kazan com a actor: presència viva malgrat filmografia interpretativa breu Anatole Litvak: trajecte vital i filmografia De Kíiv al món • Naixement a Kíiv (1902); primeres passes com a maquinista i escenògraf • Berlín: treball amb G. W. Pabst (muntatge) i pas per UFA • França (anys 30): èxit amb “Sueños de príncipe” que li obre la porta a Hollywood • Warner (1937–41): drames de crim i suspens; aquí s’inscriu Blues in the Night Etapes clau • WWII: s’allista i col·labora amb Frank Capra a la sèrie documental “Why We Fight” • Postguerra: The Snake Pit (1948), fita del drama psicològic sobre salut mental • Retorn a Europa: culmina amb “La noche de los generales” (1967) Lectura del film: del melodrama al film noir • Estructura en tres trams: - Inici de ritme frenètic amb to de melodrama musical - Secció central més coreografiada i utòpica (ecos de musicals clàssics) - Viratge final cap al film noir, amb violència i foscor ben resoltes • Identitat de gènere: combinació de musical, road movie (ús expressiu dels trens) i noir • Virtuts de posada en escena: planificació sòlida i pulsió de carretera • Límits: interpretacions principals desiguals que resten força dramàtica El tema “Blues in the Night”: pes cultural • Cançó omnipresent: el tema ha aparegut a més d’una dotzena de bandes sonores (de 1942 a 2001), incloent títols populars • Motiu melòdic icònic: la tonada “tariro-tariro” forma part de la memòria col·lectiva • La versió d’Ella Fitzgerald (1961) clausura l’homenatge amb alt nivell interpretatiu La cita del pianista: una poètica de grup “Vull una banda que no siguin només músics, sinó cinc persones que sentin, visquin i pensin igual; una sola ànima en cinc cossos, respirant al mateix ritme, amb energia pròpia i estil personal — com els cinc dits d’una mà dins d’un guant.” • Ideari: el blues com a llenguatge comú i comunitari • Valor humà: l’amistat desinteressada i la lleialtat sostenen el grup per sobre de la frivolitat Crònica: “Ciutadà Welles més enllà del cinema” (Esteve Riambau) • Inauguració de cicle a l’Auditori Maria Rosa Campreciós (Esplugues) • Esteve Riambau (exdirector de la Filmoteca) desgrana la polifacètica obra de Orson Welles: ràdio, teatre, TV i cinema (guionista, director, actor) • Connexió espanyola: estades, rodatges, “Campanades a mitjanit” (Cardona), amistat amb Antonio Ordóñez (cenres a Ronda) Píndola de cinema: el muntatge com a llenguatge Aprendre cinema, fent cinema… i a l’escola • Defensa del binomi: pràctica professional i base acadèmica (experiència a l’ESCAC) • Rols i cadenes d’ofici: del meritori a l’assistent i responsabilitats creatives El muntatge és el llenguatge • El muntador ha de dominar el llenguatge cinematogràfic gairebé com el director • Diferència essencial teatre/cinema: el cinema manipula el temps no real (flashbacks, anticipacions) • La importància del “primer pla” (inici): la primera imatge condiciona el segon pla i l’estil narratiu • Exemple pràctic: del gran primer pla d’un telèfon al pla general — coherència d’accions, magnitud dels plans i ritme com a decisions de sentit Cloenda i avanç • Homenatge musical a l’Armand amb Ella Fitzgerald • Avanç del proper clàssic: Profundo carmesí (Arturo Ripstein), disponible a Filmin
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
El magazín de tardes de Ràdio d'Esvern, presentat per Daniel Martínez, ofereix un resum d'actualitat global i municipal, espais de música, cuina amb Anna Poveda, entrevistes sobre el patinatge artístic a Sant Just i veus d'emigrants. També es discuteixen notícies sobre la crisi humanitària a Gaza, la previsió meteorològica a Catalunya, i la millora del mercat laboral català. El programa inclou informació sobre un musical local i un taller per a la gent gran
Sant Just Desvern ha commemorat el Dia Internacional del Dol Perinatal, Gestacional i Neonatal amb un acte al cementiri municipal. A més, es duran a terme diverses activitats durant la setmana, incloent conferències sobre el sincrotró Alba, formació per a voluntaris del projecte Ambici Sense Edat i jornades sobre envelliment digne. També s'informa sobre l'entrevista amb membres de la companyia de teatre musical Mare meva, així com la celebració del 50è aniversari de la secció excursionista de l'Ateneu
L'animador Joan Sales, sociòleg i president de l'Associació Sumeris, presenta la jornada "Envelliment Just" que té lloc el 24 d'octubre a l'Ateneu de Sant Just, impulsada per l'Ajuntament i Sumeris. La jornada inclou tres taules rodones sobre temes rellevants de l'envelliment: la situació jurídica de les persones grans, els futurs socials davant la longevitat i l'impacte del territori en la vida diària de les persones grans. A la tarda, es faran presentacions de projectes com "Viure i Conviure" i el mil·lenari, així com una escenificació de Memòries d'Àfrica. L'objectiu és promoure una nova visió de l'envelliment i generar idees per a la futura llei de persones grans
Ràdio Desvent presenta el programa "La Rambla", conduït per Núria García-Libau, que inclou notícies d'actualitat de Sant Just, entrevistes i seccions variades. Avui es commemora el Dia Internacional del Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal al cementiri de Sant Just. A més, es presenta la previsió del temps amb Carles Rius, que avisa sobre tempestes i pluges per a les properes hores
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Infància i joventut a Sant Just Origen familiar i primer record de Sant Just: Pere Fontgrasa va viure al carrer Badó número 6, vis, en una casa que encara avui es conserva. El seu pare va ser un dels fundadors del Club de Futbol Sant Just, fet que va influir en els seus primers records, anant amb ell al camp de futbol i més tard a Esplugues. També recorda moments d'infantesa amb la seva mare, com els berenars a la font de la Bona Aigua o a Can Cortés. Educació i primeres responsabilitats: Va començar estudiant al Col·legi Núria, però després de la mort del seu pare el 1951, la seva mare no va poder pagar les quotes i va ser traslladat a les escoles nacionals. Mossèn Antonino va intervenir per aconseguir que pogués continuar al Núria amb una quota reduïda a canvi de fer de escolà. Va exercir de escolà entre els 9 i els 15 anys, cosa que li va permetre continuar els estudis. El pas pel futbol i el bàsquet: Va jugar de porter al juvenil del Sant Just entre 1957 i 1959, però després del tancament del club va provar sort al FC Barcelona, sense èxit. Finalment, va decidir passar al bàsquet, on va jugar i va ser delegat durant molts anys. Va ser coautor d'un llibre sobre la història del bàsquet local amb Joan Guiu. Trajectòria professional Inici en el periodisme Va començar treballant en diferents mitjans locals fins que va aconseguir una oportunitat a Ràdio Sabadell i el Diari de Sabadell, on va poder exercir de periodista professional. Va intentar entrar en diversos mitjans de comunicació de Barcelona, com Ràdio Barcelona, Correu Català i Ràdio Joventut, però sempre li rebutjaven pel seu accent català en castellà. Ràdio 4: pioner de la ràdio en català L'any 1976, després de la mort de Franco, va començar a treballar a Ràdio 4, la primera ràdio pública en català. Va ser una de les primeres veus a l'emissora, encarregat de llegir les notícies en català adaptades de les agències de premsa. Va recordar que, tot i les dificultats inicials, van aconseguir tenir una audiència de 450.000 oients, demostrant la necessitat d’una ràdio en català. Va treballar a Ràdio 4 fins a la seva jubilació el 2011, consolidant-se com una figura clau en la ràdio catalana. Diari de Sabadell Del 1971 al 1981, va ser redactor en cap del Diari de Sabadell, una feina intensa que combinava amb la ràdio. Va portar les dues feines alhora fins que va ser nomenat fix a Ràdio Nacional d'Espanya, fet que el va portar a deixar la premsa escrita. Tornada a Sant Just i contribució històrica Després de jubilar-se, va tornar a Sant Just i es va implicar activament en el Centre d'Estudis Santjustencs, on va ser vicepresident i president durant diversos anys. Va participar en la creació de publicacions històriques com la Miscel·lània de Sant Just i el llibre "Abans de Sant Just", aportant el seu coneixement i investigacions. Ha estat una figura clau en la preservació de la memòria històrica del poble. Projectes recents: "Samsonianes" Actualment, escriu una sèrie d'articles titulada "Samsonianes", on explora la història de la fàbrica de ciments Sanson, peça fonamental en el desenvolupament de Sant Just. Ha escrit més de 140 articles sobre aquest tema, i té plans de publicar un llibre recopilatori sobre la història de l'empresa i el seu impacte en el municipi. Vida docent Entre 1992 i 2011, va ser professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on impartia classes de teoria i pràctica de ràdio. Explica que va gaudir molt de l'experiència i que li va permetre compartir la seva experiència amb les noves generacions. Reflexions finals i música En acabar l'entrevista, Pere Fontgrasa va destacar la seva passió per la ràdio i el periodisme, recordant com als seus inicis ja mostrava interès per comunicar. Va escollir com a cançó representativa de la seva vida "Hey Jude" dels Beatles, una de les seves bandes preferides.
En aquest programa, Daniel Martínez presenta un espai dedicat a l'assetjament escolar. Amb la col·laboració de Gemma, expert en quinoterapia, es discuteixen els diferents tipus de bullying, l'impacte emocional en infants i adolescents, i les estratègies de prevenció a través del treball amb cavalls. Es destaca la importància de la comunicació assertiva i l'autoconeixement com eines per prevenir el bullying i millorar les relacions socials dels joves
