En aquesta secció, l'Elvira Sánchez, nutricionista, comparteix consells per evitar el picoteig anit dels aliments, tractant aspectes com les hormones implicades, l'alimentació programada, la importància d'un bon hàbit de son i l'ús de snacks saludables. A més, ofereix receptes adaptades a l'arribada de la tardor, com sopes de llegums, cremes de verdures i plats nutritius
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Infància i arribada a Catalunya Meri Barranco va néixer a Tórtoles de la Sierra, un petit poble d'Àvila, en plena postguerra espanyola. La seva família, amb fortes arrels republicanes, es va veure obligada a emigrar buscant més llibertat i oportunitats. La seva primera parada a Catalunya va ser a Maquinensa, Saragossa, on va arribar als 9 anys. Un dels seus primers reptes va ser aprendre el català, gràcies a l'ajuda d'una amiga anomenada Carmina Soro, qui la va integrar en l'entorn escolar. Posteriorment, es va traslladar a Ribarroja d'Ebre abans d'arribar finalment a Sant Just. Arribada a Sant Just i adaptació al poble Es va instal·lar a Sant Just Desvern el 1969, després de casar-se amb 20 anys. Va trobar un poble tranquil, encara en procés de creixement, amb carrers sense asfaltar i una vida comunitària molt diferent de la que havia conegut abans. Les dificultats inicials d'integració es van superar gràcies a la seva participació en la vida social del poble. Influència familiar i compromís social La figura del seu avi, represaliat políticament, i del seu pare, perseguit pel règim franquista, van influir en la seva visió social i política. Aquest llegat familiar la va portar a implicar-se en diverses lluites socials i a treballar per una societat més justa. Inici en la vida associativa El seu primer contacte amb l'activisme local va ser a través de la seva participació com a interventora en les eleccions municipals. Amb el naixement del seu fill, va començar a involucrar-se en l'AMPA de l'Escola Núria, treballant per evitar el tancament del centre educatiu. També va formar part de diverses entitats culturals i esportives, com l'Associació Sardanista de Sant Just i el Club Frontenis, que ella mateixa va ajudar a fundar. Participació en entitats locals Ha estat membre activa de múltiples associacions, com l'Associació de Veïns, on ha treballat per impulsar projectes comunitaris. La seva implicació en temes mediambientals amb el Grup Ecologista Nuri i en iniciatives socials i culturals ha estat constant al llarg dels anys. Va ser una de les impulsores del Meribús, el servei de transport públic que connecta Sant Just amb Barcelona. Trajectòria política La seva entrada a la política activa va ser gràcies a Lluís Segura, qui la va proposar per a les llistes del PSC. A les primeres eleccions va anar de número nou, però en les següents amb Ramon López va aconseguir ser regidora. Va ocupar diverses carteres, com esports, cultura, transport, sanitat i benestar social, destacant pel seu treball en les escoles esportives i la mobilitat. L'associació de veïns com a escola de democràcia La seva experiència a l'Associació de Veïns ha estat clau per entendre les necessitats del poble i treballar de manera directa amb la ciutadania. Destaca el paper de l'associació com a eina de participació ciutadana i d'activisme social. Implicació actual i voluntariat Actualment, dedica el seu temps al voluntariat a la llar Nostra Senyora de Lourdes, on col·labora en tasques d'atenció als residents. Continua defensant el treball comunitari i el compromís social com a eines de canvi. Presència als mitjans locals Ha estat col·laboradora de Ràdio Desvern durant molts anys i ha participat en programes d'Esplugues Televisió. Considera la ràdio com una plataforma fonamental per informar i connectar amb la ciutadania.
El programa d'avui es centra en la cultura mongola, especialment en l'ús del cavall com a element essencial de la seva societat nòmada. Es destaca la importància de les tribus nòmades, la seva història, la relació amb el cavall Prevalski i els costums tradicionals com el festival Nadam. Així mateix, es discuteix sobre els canvis en la vida nòmada actual, amb la influència del canvi climàtic i la incorporació del turisme, i es menciona el projecte de recuperació del cavall mongol a través de la Fundació Miranda
El programa de ràdio informa sobre un homenatge a Guillem Jiménez amb l'instal·lació d'una escultura a la plaça Antoni Malaret, a més de la presentació d'un curs sobre filosofia i cultura contemporània a Can Ginestà. Es destaca l'aprovació d'un catàleg de 25 camins municipals i els èxits del club d'en vols de Sant Just. També es repassen les activitats programades pel cap de setmana i la situació actual dels clubs esportius locals, incloent un desacord sobre la proposta de fusió entre el Club de Futbol Sant Just i l'Atlètic Sant Just
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Esteve Altozano, entrenador del club d'en Vol Sant Just, parla sobre la seva experiència com a entrenador, l'evolució del club en els darrers anys, la plantilla actual i el seu funcionament. Altozano destaca la importància de la cohesió del grup, la motivació per gaudir de l'esport, i els objectius de la temporada, que inclouen competir amb dignitat i buscar la promoció, tot i que prioritzen la diversió i el bon ambient
Aquest dilluns, parlem sobre els canvis meteorològics a Catalunya a mesura que s'acosta el cap de setmana, amb una possible entrada de pluja que afectarà les festes programades. També es presenten efemèrides destacades com el naixement de la bombeta per Thomas Alba Edison, el cas d'Òscar Pistorius i l'aniversari de "Retorn al futur"
Resum general Programa coral amb tres grans blocs temàtics i un epíleg musical: Alzheimer a fons: definició i tipologies de demència, símptomes d’alerta, diagnòstic, tractaments, musicoteràpia i suport a cuidadors, amb la Fundació Alzheimer Catalunya. Història: recorregut rigorós pel Mur de Berlín (construcció, fugues, caiguda i memòria cultural) amb banda sonora de Pink Floyd. Cultura i llengua: llegendes de sants i dimonis a Barcelona (Santa Madrona, Montjuïc, exorcismes) i un “minut de llengua” sobre catalanismes. Tanca amb el retorn de Beats98.1 i primeres recomanacions musicals. "El nostre lema és donar veu a qui no té veu" — Fundació Alzheimer Catalunya Alzheimer: claus i context Què és i com es manifesta Les demències provoquen una pèrdua neurocognitiva progressiva que afecta l’autonomia. L’Alzheimer és la més prevalent (60–70% de demències). No és contagiós i, a data d’avui, és progressiu i irreversible. Diferenciar demència de malaltia mental és clau; hi ha demències primàries i secundàries (p. ex. per tumors, sífilis, alcohol o drogues). Símptomes d’alerta (quan consultar) Oblits recents persistents i que alteren el dia a dia. Desorientació en temps i/o espai. Canvis d’estat d’ànim o de conducta sense causa aparent; baixada de rendiment en tasques complexes. Dificultats de llenguatge (trobar paraules habituals). Recomanació: visita al metge de capçalera per a cribratge bàsic si s’acumulen símptomes. Diagnòstic Cribratge amb MEC / Minimental i entrevista clínica. Si cal, valoració neuropsicològica completa, analítica i neuroimatge. La certesa absoluta (biòpsia cerebral) no és viable en vida; es fa per conjunt d’evidències. Factors de risc, prevenció i herència Principal risc: edat. Creix l’inici precoç (<65 anys, ~9% dels casos atesos a la Fundació). Riscos: depressió, nivell educatiu baix, aïllament social, baixa activitat cognitiva. Prevenció: estil de vida saludable, exercici, alimentació, control de tensió i colesterol, i interacció social. Herència: només ~1% per mutacions; majoritàriament no hereditari. No és contagiós. Tractaments i abordatge Fàrmacs específics (p. ex. donepecil, rivastigmina, galantamina) que alentien la progressió, no curen. Fàrmacs per símptomes conductuals (ansiolítics/antipsicòtics) quan cal. Teràpies no farmacològiques: estimulació cognitiva, musicoteràpia, reminiscència, teràpies assistides amb animals… combinades, milloren benestar i comunicació. "Quan el llenguatge falla, la música és un llenguatge universal que reconnecta." Exemples: exballarina que rememora la coreografia amb El llac dels cignes; persones que canten cançons vitals amb auriculars. Persones, famílies i estigma Nosognòsia: falta de consciència de malaltia en moltes persones; l’entorn detecta abans el problema. Visibilització pública (Reagan, Rita Hayworth, etc.) trenca tabús i reforça el paper del cuidador. Risc d’aïllament social del cuidador; cal xarxa i comprensió. Recursos de la Fundació Alzheimer Catalunya Àrees: Formació a professionals, Persona i família (assessorament, grups de suport, psicologia), i Ajuda i protegir (tuteles/figures legals actualitzades). Contacte: 93 459 22 94 · [email protected] · Via Augusta 48, Barcelona · www.alzheimercatalunya.org Programa “Amics de la Fundació” i tallers per familiars. El Mur de Berlín: de la construcció a la caiguda 13/08/1961: Operació Rosa; en poques hores, filferro i talls de pas aixequen la frontera interna. Fugides: túnels, salts, riu, enginys; 192 morts documentats per armes de foc; casos icònics com Hans Conrad Schumann. 09/11/1989: caiguda del Mur; error/convicció a la roda de premsa i allau de persones creuen els passos. Memòria i cultura: grafitis (petó Bréjnev–Honecker), films (Good Bye, Lenin!, La vida de los otros, Bàrbara, Bridge of Spies) i el “mur dins el cap”. "Hey, teacher, leave them kids alone" — Pink Floyd, The Wall (icona sonora dels murs i la repressió) Sants i dimonis de Barcelona (llegendes i fe popular) Tradicions: Sant Pere fumador, aparicions, relíquies. Santa Madrona: patrona oblidada, miracles, Forat del Diable a Montjuïc — avui Teatre Grec. Casa del Dimoni (Gràcia): llegenda de pacte i iconografia demoníaca. Campanars del Pi i del Mar: mites de pactes i enginys al diable. Exorcismes: existència canònica; notes històriques (mossèn Cinto Verdaguer) i criteri eclesial actual. Minut de llengua “Cap” (origen mariner: els caps d’una corda): cap d’any, caps de setmana. Capicua: catalanisme incorporat al castellà. Altres catalanismes en castellà: alioli, bajel (< vaixell), manjar (< menjar), etc. Quixote: de cuixot (peça d’armadura del cuix). Beats98.1: el retorn Tono desenfadat i irònic, format mensual, música i debat obert ("feel free" a criticar). Primers temes: Huerco S (àlies Loidis), ambient fosc i texturat.
En el programa d'avui, Daniel Martínez i Aina del Pino parlen sobre diversos temes d'actualitat, amb un enfocament especial en la salut mental, la por al compromís, la bisexualitat i el poliamor. A més, Ricard García ens presenta diversos jocs de taula per gaudir en família i recomanacions per visitar museus a Barcelona amb els més petits
La teulada participarà en el Sant Jus del carrer amb un estant informatiu, es duran a terme formacions sobre intel·ligència artificial aplicades al màrqueting digital, i es realitzaran actuacions al passeig de la muntanya per millorar la seguretat viària. El club de futbol Sant Jus rebutja la proposta de fusió amb l'Atlètic per la seva estructura de control. A més, s'anuncien activitats i espectacles de tardor a Sant Just
En aquesta entrevista, Javier Martínez Sixto, president del Club de Futbol Sant Just, parla sobre l'inici de la temporada 24-25, les restriccions imposades per un decret de l'Ajuntament que limita el porcentaje de nens de fora de Sant Just en els equips del club, i les dificultats per a la fusió amb l'Atlètic de Sant Just. Martínez expressa la seva disconformitat amb les condicions actuals i la discriminació que pateix el seu club en comparació amb l'Atlètic
L'entrevista amb Javier Martínez Sixto, president del Club de Futbol Sant Just, discuteix la davallada del club degut a un decret de l'Ajuntament que limita el nombre de nens de fora del poble que poden formar part dels equips. Martínez explica que aquesta situació ha provocat moltes baixes i un impacte negatiu en el club. També es parlen les futures col·laboracions amb l'Atlètic de Sant Just i el futbol femení. A més, es comenten les festes de tardor i les activitats previstes
El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.
En aquest espai s'analitza l'actualitat de Sant Just d'Esvern, destacant diverses iniciatives i activitats locals. S'informa sobre la jornada de portes obertes a Can Ginestà, l'espai "L'alcalde respon" amb l'alcalde del municipi, i un concurs social d'hípica organitzat pel Club Hípica Sol Solet. A més, es fa un repàs de la situació de les places residencials per a la gent gran a Catalunya i es commemora el dia de la mobilitat, així com les notícies sobre el transport públic a la ciutat
Ràdio Nostel presenta les últimes notícies de Sant Just, destacant esdeveniments com el correfoc de les festes de tardor el 19 d'octubre, la jornada de portes obertes i la diada castellera a Can Ginestà el 20 d'octubre, i la conferència sobre l'extrema dreta a Europa a càrrec de Ferran Gallegó el 22 d'octubre. L'alcalde Joan Basaganyes parla sobre habitatge públic i altres projectes en marxa al municipi. També s'informa sobre diverses activitats i tallers previstos per aquesta setmana
A l'entrevista, l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes, aborda diversos temes d'actualitat, destacant la situació de l'habitatge a Catalunya i les promeses del govern per construir pisos públics. Es parla sobre els projectes en curs a la zona de la carretera reial, l'estat de les obres a diversos equipaments municipals, la regulació dels habitatges turístics i les mesures per afrontar la crisi habitacional. També es discuteixen qüestions de mobilitat, l'estat dels transports públics, la seguretat viària i les queixes de veïns sobre sorolls i incivisme