En l'entrevista, la Mireia i la Sandra del CAP de Sant Just expliquen la importància del document de voluntats anticipades, que permet a les persones expressar les seves preferències sobre el tractament en situacions de malaltia avançada. Aclarixen els requisits per fer aquest document, com el procés de registre i la figura del representant legal, així com la diferència entre aquest document i l'eutanàsia. Sota el marc legal vigent, la informació es pot aconseguir a través dels serveis sanitaris locals
Idea general Conversació amb Ester Martra (Justícia i Pau) sobre com el nostre model de consum s’emmarca en els Drets Humans, l’impacte global en la fam al món, i el paper de la intel·ligència artificial (IA) en la construcció de la pau i el bé comú. Drets Humans com a marc Es recorda el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) i el seu objectiu: llibertat, justícia i pau. L’article 25.1 reivindica el dret a un nivell de vida digne (alimentació, vestit, habitatge, sanitat i serveis socials) i seguretat davant atur, malaltia o discapacitat. Consum al primer món: diagnosi i reorientació Per què consumim massa? Publicitat i felicitat: se’ns associa tenir més amb “ser més”. Pressió social i emulació, especialment en joves; efecte rebaixes. Compensació i compra compulsiva per regular l’estat d’ànim. Cap a un consum just, ètic i responsable Just: respectar recursos naturals i prioritzar el consum local. Ètic: evitar donar suport a empreses i indústries insolidàries. Responsable: més austeritat i llibertat davant la publicitat. Residus i economia circular El consum condiciona la quantitat i perillositat dels residus; consumir responsablement fa que els residus esdevinguin recursos (economia circular). Pràctiques clau: • Reparar abans de comprar • Compartir o llogar usos puntuals • Segona mà i mercats d’intercanvi • Evitar productes d’un sol ús i triar productes duradors • Materials reciclats/reciclables • Comprar només la quantitat necessària La fam al món: dades i causes Dades clau: • Població mundial: 8.000 milions • 800+ milions passen gana i 2.000 milions no tenen alimentació adequada • Cada 9 segons mor una persona de gana Causes acumulatives Augment de preus i especulació alimentària. Catàstrofes i canvi climàtic: més impacte als països del sud, amb infraestructures febles; manca d’adhesió/compliment d’acords climàtics com el Protocol de Kyoto. Pèrdua de sobirania alimentària: monocultius d’exportació concentrats en multinacionals, desplaçant petits productors. Corrupció i deute extern (Àfrica paga 4x més en interessos del que rep en ajuts). Concentració de poder i capacitat de moviment de grans fortunes i multinacionals. Energia que no competeixi amb aliments Impuls als biocombustibles de segona generació (a partir de residus orgànics, no competeixen amb cereals): • Dièsel renovable (substitueix el dièsel al 100%; ús a carretera, marítim i ferroviari; exemple al Port de Barcelona) • SAF (Sustainable Aviation Fuel) per a aviació • Biometà (substitueix el gas natural) Solucions i urgències La FAO estima capacitat productiva per alimentar 12.000 milions: el problema no és de producció, sinó de distribució i malbaratament (es perd ~17% del menjar). Prioritats: • Reduir el malbaratament i les pèrdues • Millorar la distribució i l’accessibilitat • Vincular-ho a justícia climàtica i regulació contra l’especulació Full de ruta en clau de Drets Humans Els Drets Humans són indivisibles i interrelacionats. Calen tres peces: 1) Ciutadania conscienciada i informada: consum responsable i educació per la solidaritat i la inclusió. 2) Estats complidors: incorporar i protegir els drets en constitucions i lleis; promoure accions positives per col·lectius discriminats. 3) Marc internacional de vigilància i protecció: garantir el compliment dins i entre estats. IA i bé comú: la pregària del Papa Francesc "Que aquesta intel·ligència artificial no augmenti les ja nombroses desigualtats i injustícies presents al món, sinó que contribueixi a posar fi a les guerres i als conflictes i a alleujar tantes formes de patiment que afligeixen la família humana." La IA ha de ajudar i no substituir indiscriminadament; cal evitar que concentri poder i beneficis en poques mans. Governar la tecnologia per al bé comú: més distribució justa de recursos i oportunitats, menys desequilibris. Conclusió El repte és urgent: el món pateix sobreconsum i fam alhora. No manca capacitat, manca redistribució i governança ètica. Un consum responsable, l’economia circular i la IA orientada a la pau poden accelerar un canvi sistèmic en clau de Drets Humans.
El nombre de porcs caiguts a Sant Just ha augmentat, així com el nombre de porcs capturats aquest any. D'altra banda, s'ha anunciat la posada en marxa provisional de l'Institut Escola a l'antiga nau de la brigada. També s'està treballant per minimitzar la quantitat de gossos presents a les batudes a Collserola
Durant aquesta entrevista, el president del OK Club Sant Just, Jordi Garolera, parla sobre les últimes notícies i novetats relacionades amb el club, com ara la classificació per la Copa del Rei i la construcció d'un nou pavelló esportiu a Mas Llull. També destaca l'afició apassionada i l'impacte dels ascensos del primer equip en l'interès dels nens i nenes per començar a patinar
En el magazine matinal de Ràdio d'Esvern s'ha parlat de diversos temes d'actualitat a Sant Just, com el nou president d'Esquerra Republicana i la celebració del 45è aniversari de la revista "La Vall d'Avers". A més, hi ha una secció dedicada a la cuina, on s'han discutit les propietats i usos dels calçots, així com la seva preparació i importància en la gastronomia local. També s'ha mencionat la seva relació amb la salut i els beneficis del seu consum
Clàssic de la setmana — La nit del caçador (1955) Sinopsi i temes clau Harry Powell (Robert Mitchum) és un fals predicador que s’aprofita de vídues per quedar-se els diners. Després de conèixer a la presó el lladre Ben Harper, vol trobar el botí (10.000 dòlars) que els seus fills, en John i la Pearl, han amagat en una nina. Dualitats centrals: vida vs. mort, bé vs. mal i el motiu icònic Love/Hate tatuat als artells. La història es veu sobretot des de la mirada dels infants, generant tensió constant. Context: Gran Depressió nord-americana; pobresa generalitzada i vulnerabilitat que el mal aprofita. Realització, estil i recepció Únic llargmetratge dirigit per Charles Laughton; rodatge ràpid (aprox. 22 dies) i pressupost ajustat (~800.000 $). Narrativa analítica (abundant pla–contraplà) i ús simbòlic de llenguatges expressionistes i surrealistes. Fracàs inicial a taquilla i recepció ambigua; amb els anys, obra de culte i considerada entre les grans del cinema (els ponents la situen dins les 25 primeres). Estètica, iconografia i influències Un conte fosc/dickensià amb ecos dels germans Grimm (Hansel i Gretel), i una paràbola moral farcida de ressonàncies bíbliques. Iconografia: la silueta a cavall del depredador, la fugida pel riu de nit, el dormitori expressionista, la lluna corpòria, el cos submergit entre algues, i la persecució al sòtan amb gestualitat de “Frankenstein”. Trucatges i solucions plàstiques (p. ex., l’escala de la silueta amb pony i nan per aconseguir proporcions). Powell es configura com el llop d’un conte pervers. Referents i ecos: Buñuel, Bigas Luna (Reborn), Dennis Hopper; Sam Peckinpah (The Ballad of Cable Hogue), Berlanga (El verdugo), Kubrick (Lolita), Fritz Lang, Dreyer i Ingmar Bergman (El setè segell). "Era el millor de tots els actors amb els que havia treballat." — Billy Wilder, sobre Charles Laughton "Un actor del mètode, però sense les tonteries del mètode." — James Mason "Un actor de l’Actors Studio ofereix una fotografia; jo prefereixo fer una pintura a l’oli." — Charles Laughton Interpretacions i direcció d’actors Robert Mitchum firma una de les interpretacions de la seva vida, allunyada del seu arquetip noir/western. A més, va exercir de coach dels infants. Hipòtesi psicologica sobre Powell: misogínia i possible impotència com a arrel del seu odi i violència. Lillian Gish (Rachel Cooper) és el contrapes moral i protector: destaca el duel nocturn amb escopeta i el joc de llums/cortinatge (efecte teatral del tull) que resol el suspens amb elegància. Ambivalència social: la comunitat oscil·la de la bonhomia al linxament; l’arrest de Powell reobre el trauma dels nens, que recorden el pare. Valoració Film breu però intensíssim, ple de detalls i d’una poesia visual colpidora. De l’estrepitós fracàs inicial a clàssic indiscutible. Recomanadíssima la revisió. Avanç del proper clàssic Chinatown (Roman Polanski, 1974): incursió al policíac/noir clàssic, amb Jack Nicholson, Faye Dunaway i John Huston; cameo del mateix Polanski. Obituari i memòria cultural Colita (fotògrafa): 50 anys de crònica visual de Barcelona — cultura, barri Xino, flamenc, cançó, escriptors; estil reconeixible i indispensable. Chefo Guasch: arquitecte, galerista i activador cultural (Biquini, Minigolf, Chefo Art Gallery). Aglutinador de xarxes creatives; virtut d’escoltar i parlar amb pes. Ventura Pons (director): trajectòria extensa i estimada. Títols destacats: Ocaña, retrat intermitent (1978), Carícies (1998), Actrius (1997), Amic/Amat (1999), El vicari d’Olot (1981), La rosa del bar (1989), Be Happy (2019). Vincle creatiu amb el muntador Pere Abadal. Impulsor del Cinema Texas (reobert com a teatre-cinema per Anna Rosa Cisquella, Isona Passola, etc.). Cinema Comèdia: tancament (14/01/2024). Del teatre (1941) al cinema (1960). Es reclama que es mantingui com a equipament cultural. Record també d’altres tancaments recents (p. ex., Yelmo Icària). Cartellera i recomanacions Filmoteca: Luchino Visconti (retrospectiva imprescindible) i Béla Tarr (visió exigent però molt estimulant per al cinèfil). Fallen Leaves (Aki Kaurismäki, 2023): amor en temps de desconcert amb humor sec i humanisme. Io capitano (Matteo Garrone, 2023): odissea migratòria subsahariana amb posada en escena immersiva. Cuando acecha la maldad (Demián Rugna, 2023): terror cru — premi a Sitges. The Beekeeper (David Ayer, 2024): acció de venjança amb Jason Statham. Frases a recordar "Sempre he admirat com els nens són capaços d’acceptar el seu destí." — Rachel Cooper (Lillian Gish) El rellotge que rep en John: símbol d’una nova guia moral i d’un temps que cal “aprendre a llegir”.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
Aquest text compren diferents activitats que tindran lloc a Sant Just del Desvern, com ara una exhibició fotogràfica de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just, la posada en marxa de l'Institut d'Escola i un mercat de productes agraris
En aquesta conversa s'aborda la temàtica del consum d'aigua en àmbit metropolità i els obstacles per gestionar-lo de manera eficient. S'introdueix una empresa especialitzada que ofereix assessorament i resol dubtes sobre aquest tema. També s'analitza la dificultat de sancionar els municipis que incompleixen les mesures de gestió, ja que els sistemes de canalització es barregen entre municipis. Es demana accés a les dades per poder aplicar mesures de sanció de manera més efectiva
Actualitat municipal i cultural El programa aborda les principals notícies de Sant Just Desvern, destacant esdeveniments culturals i d'interès social: • Conferència sobre l'osteoporosi: Sessió informativa a l'Auditori de la Mallola a càrrec de la doctora Raquel Tomàs. • Exposicions fotogràfiques: Leandro Cubillas presenta Formigues a La Vagoneta, mentre que al Centre Cívic Joan Maragall es mostren les obres premiades del concurs local. • Art al Carrer: Inauguració d'una mostra amb finalitat solidària en favor de Sant Just Solidari. Entrevista amb el regidor Jus Fossalba El representant de Sant Just en Comú Podem desglossa el Pla d'Acció Municipal (PAM): "Volem afiançar el model de tenir una bossa suficientment gran d'habitatge de lloguer protegit". Els temes clau inclouen: • Habitatge: Foment del lloguer asequible a zones com el Mas Lluí. • Educació: Seguiment a la construcció de l'Institut Escola i gestió de l'alumnat amb necessitats especials. • Sostenibilitat: Gestió de l'emergència per sequera i l'impuls de noves comunitats energètiques. • Residus: Desplegament progressiu del sistema de recollida amb xip a tot el municipi.
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
