Veus Parròquia del 17/1/2024 — Torres dels Evangelistes a la Sagrada Família, 800 anys del pessebre de Sant Francesc i notícies de Sant Just (Sagrat Cor i Tres Toms)
Resum general Programa especial que combina patrimoni, art i tradició: la consolidació de les torres dels quatre evangelistes de la Sagrada Família i la seva rica simbologia; la celebració dels 800 anys del pessebre iniciat per Sant Francesc d’Assís i l’evolució del pessebrisme a Catalunya; i, per acabar, notícies locals de la parròquia (Plaça del Sagrat Cor i la festa dels Tres Toms). Punts clau • Les noves torres dels evangelistes (Sagrada Família) destaquen pel seu tetramorf alat i el llibre dels evangelis, assolint 135 m a la punta de les ales. • S’aclareix la simbologia bíblica dels evangelistes i el paper dels evangelis sinòptics en contraposició a l’evangeli més espiritual de Joan. • L’arquitectura dels pinacles integra marbre de Tasos, trencadís i un icosaedre daurat amb vidre venecià i ceràmica. • El pessebre, iniciat per Sant Francesc a Greccio fa 800 anys, esdevé tradició popular i art a Catalunya (Ramon Amadeu, diorames, paisatge mediterrani). • Calendari tradicional del pessebre: de Santa Llúcia a la Candelera, amb moments clau (Nit de Nadal, Dia dels Innocents, Epifania, Cap d’Any, Sant Antoni Abat). • Notícies locals: visibilitat de l’escultura del Sagrat Cor a la plaça homònima i Tres Toms amb benedicció d’animals. “És l’evangeli més alegre de tots.” Sagrada Família: torres dels evangelistes Simbolisme bíblic i històric • Els evangelis narren la vida de Jesucrist; Mateu, Marc i Lluc són sinòptics, Joan és més contemplatiu i teològic. • El tetramorf (del grec: quatre formes) associa cada evangelista a un símbol: bou (Lluc), lleó (Marc), àguila (Joan) i home alat (Mateu), formulat per sant Ireneu i present a l’Apocalipsi. • Referents artístics: de Santa Maria la Major (Roma) i el mausoleu de Gala Placídia (Ravenna) a Sant Climent de Taüll i el missal de Santa Eulàlia (Barcelona); presència en tradicions coptes, bizantines i gòtiques. • Identitat dels evangelistes i enfoc: - Mateu (home alat): genealogia i compliment de l’Antic Testament; Jesús, Fill de Déu, i el Regne del cel. - Marc (lleó): inici amb Joan Baptista al desert; Jesús crucificat i ressuscitat; miracles i el “secret mesiànic”. - Lluc (bou): misericòrdia, pregària i infància de Jesús; relat de Zacaries; autor també dels Fets dels Apòstols. - Joan (àguila): contemplació i cristologia elevada; Jesús com a Paraula i Llum; testimoni directe i final obert a “moltes més coses”. • Orientació simbòlica de les torres: Lluc (N), Mateu (S), Marc (O), Joan (E). Arquitectura i detalls tècnics • Alçades: 135 m a la punta de les ales del tetramorf i ~130 m a les figures; ales d’el·lipsoide d’uns 9 m. • Materials: formigó blanc d’alta resistència (ales), marbre de Tasos per a les escultures (Xavier Medina-Campeny), trencadís vermellós per a les abreviatures, vidre venecià i ceràmica per a l’icosaedre. • Composició del terminal: Ament / Aleluia, fulles de palmera en trencadís, icosaedre daurat i, al capdamunt, el tetramorf mirant el llibre dels evangelis. • Criteri cromàtic: terminals blancs per harmonitzar amb la creu de Jesucrist (també blanca) i generar un nexe visual amb la part baixa de les torres. • Estructura de torres: pedra amb unions metàl·liques (sense formigó armat), cos octogonal amb finestres triangulars. • Hito litúrgic: benedicció de les quatre torres (12 de novembre); recomanació de vista des de c/ Marina amb Diputació; fita 2026: finalització de la torre de Jesucrist (restants ~30 m) i desig de visita del Papa. 800 anys del pessebre: Sant Francesc d’Assís Orígens a Greccio • Sant Francesc recrea per Nit de Nadal un pessebre vivent en una gruta (bou, mula i Eucaristia), iniciant una tradició que transcendeix el fet religiós i esdevé cultura popular universal. • La pràctica s’estén des d’Itàlia i arriba a Catalunya; a Santa Maria la Major (Roma) ja al s. VII hi havia la cova de Betlem. Pessebrisme a Catalunya • Funció pedagògica (abans d’Internet, TV o cinema) per explicar la infància de Jesús als infants. • De figures efímeres de cera a terracota/ceràmica; auge artístic amb Ramon Amadeu (figures realistes, influència napolitana, pastors amb faixa, samarra i barretina). • Anys 20: moda orientalitzant (sorra, palmeres, vestits àrabs/jueus, soldats romans, reis sobre camells); però predomina el paisatge mediterrani (suro, molsa, arbustives). • El simbolisme de les figures beu de la tradició popular i les nadales. Calendari tradicional del pessebre • Inici de muntatge: 6/8/13 de desembre (Sant Nicolau / Puríssima / Santa Llúcia). • Nit de Nadal (24): Josep i Maria arriben a l’estable; 25: es posa el Nen Jesús després de la Missa del Gall. • 28 de desembre: es col·loca l’estel que guia els Reis i avança diàriament. • 6 de gener: canvi a figures d’adoració; l’estel desapareix; 7 de gener: retorn dels Reis. • 1 de gener: el Nen es posa al bressol o als braços de Maria (Maternitat de Maria i Santíssim Nom de Jesús). • 17 de gener (Sant Antoni Abat): “visita” de tots els animals del pessebre. • 2 de febrer (Candelera): desmuntatge del pessebre. Pessebres i exposicions recomanades • Museu Marès (Barcelona): pessebre tradicional de l’Associació de Pessebristes, dedicat a Sant Francesc, amb referències a Giotto i escena del llop de Gubbio. • Catedral de Barcelona: pessebre sostenible i minimalista al claustre (escenes nuclears i atrezzo vegetal). • MUHBA (Plaça del Rei): exposició “Greccio-Barcelona. Patrimoni Cultural Internacional”. • Casa dels Entremesos: “Art, Tradició i Patrimoni Cultural de les Figures del Pessebre”. • Palau Mercader: mostra de diorames; record a Antoni Moliner i l’Escola Catalana de Pessebrisme. • Montserrat: pessebre monumental (pessebristes de Manresa) amb l’Anunciació, Naixement i paisatge montserratí (Santuari i St. Cecília). Notícies locals de la parròquia Plaça del Sagrat Cor: més visibilitat de l’escultura • Substitució d’un arbre que tapava l’escultura del Sagrat Cor (de Xavier Modulell) per millorar-ne la visibilitat; el brachintintón es reubicarà en una altra zona. • Decisió municipal a instàncies de la parròquia; hi ha hagut opinions diverses al veïnat. Festa dels Tres Toms i agenda • Diumenge 14 de gener: - 11.00 h: missa a Sant Just i Pastor. - 12.00–12.15 h: benedicció d’animals a la Plaça Verdaguer (festa de Sant Antoni Abat). • Per tornar a escoltar el programa: Ràdio d’Esvern, dissabtes a les 10:30. “...ens faria molta il·lusió” — desig de veure la torre de Jesucrist acabada el 2026 i, si és possible, la benedicció del Papa.
