Cinema sense condicions del 18/2/2025 — Algú va volar sobre el niu del cucut, The Serpent Queen i la “Regla dels Sis”: Forman, rebel·lia i muntatge
Introducció i novetats • S’obre el programa recordant una preestrena a la Filmoteca: “Tardes de soledat” d’Albert Serra (excepcional obertura en dilluns, sala habitualment tancada). “Ahir van obrir perquè es tractava de presentar ‘Tardes de soledat’ de l’Albert Serra.” Pel·lícula de la setmana: Algú va volar sobre el niu del cucut (Milos Forman) Context i autor (Ken Kesey) • Kesey, escriptor de temperament rebel i vinculat al món pre-hippie i la generació perduda, amb experiències amb LSD i treball real dins d’una institució psiquiàtrica, aporta coneixement de primera mà sobre el sistema. • Diferències novel·la/film: a la novel·la el narrador és el Chief Bromden i el focus moral recau fortament en la infermera Ratched; el film centra l’eix en R. P. McMurphy (Jack Nicholson). • El tema central: la institucionalització com a “destrucció de la personalitat” i l’individu “atrapat sense sortida”. Adaptació i posada en escena • Obertura modèlica: arribada al manicomi, música de Chuck Nitzsche, presentació d’espais i jerarquies (director vs. cap d’infermeria). • Estil Forman: formació a la FAMU de Praga, planificació precisa i creixendo dramàtic. • La Ratched (Louise Fletcher), construïda amb un sadisme fred, esdevé el rostre de l’autoritat. “Una simulació democràtica… ‘Ara anem a votar’, diu ella, però manipula tot.” Temes clau i escenes destacades • Mecànica de control: pastilles diàries (seqüència coral plena de detalls), assemblees manipulades, i electroconvulsoteràpia (ECT) com a eina disciplinària. • ECT: impacte visual i físic, primer pla brutal de Nicholson amb protector bucal; punt d’inflexió narratiu. • Aliances i llibertat: amistat amb el Chief Bromden, “revolució final” i clímax d’alta intensitat amb tancament poètic que obre a l’esperança. • Seqüència “respiro”: escapada amb autobús i sortida a pescar, humor i humanitat enmig de la tensió. Repartiment i interpretacions • Jack Nicholson: carisma i excés controlat que aquí juga a favor del personatge; contrallums amb treballs com “Chinatown”. • Coral d’actors (p. ex., Danny DeVito), versemblança extrema en els trets de “bogeria”. • Cameo-ecos: presència del futur Scatman Crothers; connexió premonitòria amb “The Shining” (Kubrick) on coincidirà amb Nicholson. Producció i llegat • Produïda per Michael Douglas (drets heretats de Kirk Douglas) i Saul Zaentz; projecte difícil de finançar pel tema “no comercial”. • Diversos actors i actrius van rebutjar el projecte per por a danyar la carrera; el temps els contradiu. • Clàssic dels 70: cinema de protesta (Vietnam, contracultura), però amb elements que avui generen debat. • On veure-la: disponible a Filmin (qualitat alta). Debat crític: tractament de la dona • Els convidats assenyalen un tracte denigrant a les prostitutes del film, llegible com a producte d’una època (anys 70) però avui grinyola. • Discussió equilibrada: fidelitat a un temps i lloc vs. revisió crítica contemporània. Escapada i humanitat • L’episodi d’escapada amb autobús i pesca en barca funciona com a espai de llibertat, amb to de comèdia i complicitat de grup que reforça l’empatia amb els interns. Focus d’autor: Milos Forman • Biografia marcada per la tragèdia històrica (pares morts a camps nazis), experiència a l’Europa de l’Est i vocació política en el seu cinema americà. • Aquesta trajectòria ajuda a entendre la seva mirada crítica a l’autoritat i les institucions. Referents i ecos literaris i cinematogràfics • Fil d’autor: Ken Kesey també signa “Sometimes a Great Notion”, adaptada per Paul Newman com “Casta Invencible”, d’alta intensitat física i familiar. • Metàfora del títol: el cucut que pon ous en nius aliens com a imatge de disrupció i contagi d’inconformisme dins el manicomi. Recomanació de sèrie: The Serpent Queen (La Reina Serp) Per què veure-la • Drama històric modern sobre Caterina de Medici (basada en el llibre de Leonie Frieda), amb to irònic, cru i estilitzat. • Ús de música actual en context renaixentista, encerts de càsting i alta producció. • 2 temporades, 16 episodis (~50’), ritme sòlid i finals d’episodi amb gran colofó musical. On veure-la • Disponible a Movistar. “És una sèrie seriosa… amb un dineral al darrere i un ús de música moderna que emociona.” Aula de cinema: Muntatge i la “Regla dels Sis” (Walter Murch) • Referència clau: Walter Murch, “En el momento del parpadeo”. Base de treball per a muntadors més enllà de la tècnica clàssica (Karel Reisz, Eisenstein). Els 6 criteris (ordenats per importància) • 1) Emoció: el tall ha de ser fidel a l’estat emocional del moment i a la coherència acumulada; no “trencar” l’ona emotiva. • 2) Història: cada tall i seqüència han de fer avançar l’argument; si no aporta, sobra. • 3) Ritme: durada i velocitat dels plans; alternança per crear pols narratiu. • 4) Rastre de la mirada (eye-trace): on espera mirar l’espectador en el pas entre plans. • 5) Pla bidimensional (composició 2D): continuïtat gràfica i de línies en pantalla. • 6) Espai tridimensional (eix, posicions): coherència espacial; important però subordinat als tres primers. “El més important és l’emoció; després, que la història avanci; i el ritme que ho cohesiona.” Conclusions • Un programa que combina: - L’anàlisi d’un clàssic incontestable (Forman) amb mirada actual. - Una recomanació seriòfila sòlida (The Serpent Queen). - Una mini classe magistral de muntatge amb Murch com a guia. • Idees-força: autoritat vs. llibertat, el poder de la posada en escena, i la centralitat de l’emoció en el muntatge.
