
Frankie Manning Radio Show del 13/2/2025
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
1760 episodis disponibles

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

Benvinguda al Refugi Benvinguts al magazín de tardes d'Ràdio Desvern! Avui celebrem el Dia Mundial de la Ràdio abordant temes d'actualitat, esports i cultura. Temes destacats: Neutrins Còsmics: Un telescopi submarí ha detectat el neutrí còsmic amb més energia. Dia Mundial de la Ràdio: La importància d'aquest mitjà en la societat actual. Esports: Debatem sobre l'All-Star 2025 en bàsquet, i les novetats de futbol femení i masculí. Cultura: Presentem un musical actual, Barcelona 24 Hores, i destacarà autors i novetats literàries. Aprofitem per reflexionar sobre el paper que la ràdio juga en la comunicació, la cultura i l'entreteniment dia a dia, i tot això amb molta música per amenitzar la tarda!

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

De què hem parlat al Sant Just Notícies? Us informa Mariona Sales Vilanova Consell de Mobilitat de Sant Just L'Ajuntament celebrarà el 19 de febrer una sessió per abordar el transport públic, la xarxa de bicicletes i la seguretat viària. Es tractaran les noves línies de bus, l'ampliació del servei en bici i la implementació de nous carrils bici. Francesc Fàbregas presenta Mirades del 70 El fotògraf santjustenc mostrarà el 18 de febrer a Can Ginestà un recull d’imatges inèdites que retraten la seva joventut i la dècada dels 70, algunes ja exposades a Amateur el 2019. Blai Sanabra porta Contes disfressats a Sant Just L'hora del conte a Can Ginestà oferirà el 18 de febrer una sessió per a infants a partir de 3 anys, on la narració estarà plena de transformacions i fantasia. L’Aia Flotats denuncia la situació d’inundabilitat de l’Institut i el pavelló de la Bonaigua La portaveu d’Endavant Sant Just critica la manca d’actuació municipal i reclama inversions urgents per evitar el risc d’inundació en aquests equipaments. També ha expressat el seu desacord amb la nova taxa de residus. Debat municipal a Esplugues TV Els portaveus municipals de Sant Just d’Esvern participaran en un debat el 13 de febrer per tractar temes d’actualitat local i exposar les seves propostes. Publicació de La classe neurodiversa Un conte infantil editat per Ediciones de Fàbula i promogut per la santjustenca Pilar Súnico busca sensibilitzar sobre la neurodiversitat a les aules i fomentar la inclusió escolar. Licitació d’habitatges de protecció oficial L’Ajuntament ha iniciat el procés per urbanitzar la plaça d’Estudis Vells i construir un edifici amb 8 habitatges protegits, un local comercial i un aparcament amb 70 places. 6a edició de la cursa de muntanya de les Cees La Mitja d’Esvern es disputarà el 26 d’abril amb tres modalitats: 21, 15 i 8 km. L’organització ha millorat la senyalització i manté el format de premiació per categories. Activitats destacades de la setmana 13 de febrer: Taller de manualitats reciclades i conferència sobre Àngel Guimerà. 14 de febrer: Curs de collage i projecció del documental Mina i la ràdio dels presos. 15 de febrer: Mercat ambulant de Maslluí i audició dels tallers de música. 16 de febrer: Matinal al Pic de Solius, mercat de pagès i representació teatral Absenta. Aquesta ha estat tota la informació del Sant Just Notícies d’avui. Ens retrobem en pròximes edicions a Ràdio Desvern!

Entrevista a Laia Flotats, portaveu d'Endavant Sant Just Temes principals tractats La portaveu del grup municipal d'Endavant Sant Just, Laia Flotats, ha passat pels micròfons de La Rambla per abordar diversos temes d'actualitat al municipi, des de la seguretat i urbanització fins a la gestió de residus, habitatge i infraestructures educatives. 1. Zona inundable a la Bonaigua i urbanització de la riera L’Institut de la Bonaigua i el pavelló actual es troben en zona inundable, un problema que Endavant Sant Just denuncia des de fa temps. Flotats destaca que el risc és conegut de fa anys, però només s'ha actuat després de la DANA que va afectar el País Valencià. Proposta del grup municipal: Urbanitzar i arreglar la riera com a mesura urgent. L’Ajuntament és propietari d’una part dels terrenys de la zona i hauria d’avançar la inversió necessària. Això permetria estudiar si el pavelló nou es podria construir a la Bonaigua en lloc de Maslluí. 2. Pla parcial de la Bonaigua i sector Garrofers Al desembre es va aprovar la modificació del pla parcial dels Garrofers. Endavant Sant Just considera que cal revisar el planejament urbanístic de l’any 2000, ja que no s’adapta a la realitat actual. La pressió veïnal ha aconseguit modificar aspectes com: La separació entre edificis nous i existents. Millor distribució de vials per evitar col·lapses. Manteniment d’un entorn més obert i menys dens. 3. Taxa de residus i càrrega fiscal Flotats critica el model de bonificació de la nova taxa de residus, en què cal obrir el contenidor 144 vegades a l’any per obtenir descomptes. Proposta alternativa: La política de residus hauria de promoure reducció de residus, no més generació. El Prat de Llobregat, per exemple, només exigeix 44 apertures anuals. Increment de la pressió fiscal: Segons els càlculs d’Endavant Sant Just, la càrrega fiscal a Sant Just ha pujat un 10% amb la nova taxa de residus sumada a l’IBI. 4. Habitatge i polítiques municipals Situació actual: La manca d’habitatge assequible afecta no només els joves, sinó la població en general. L’Ajuntament té poc control sobre els 1.000 habitatges de protecció oficial ja existents. Propostes d’Endavant Sant Just: Que l’Ajuntament adquireixi habitatges de protecció oficial quan els propietaris els posin a la venda per recuperar el control públic sobre aquests pisos. Promoure la creació d’un banc de lloguer social amb habitatges privats, garantint als propietaris seguretat en el cobrament del lloguer. Desenvolupar promocions públiques d’habitatge ja previstes, com Jocs Juvenívols i el Nou Centre Mil·lenari. 5. Institut Escola de Maslluí i incertesa sobre el seu futur Problemàtica: La construcció de l’Institut Escola de Maslluí acumula anys de retard. Ara s’està plantejant que l’edifici definitiu potser no es farà, ja que en pocs anys podria haver-hi menys infants. Actualment s’estan instal·lant mòduls provisionals, però no hi ha un calendari clar per a l’edifici definitiu. Crítica d’Endavant Sant Just: El barri de Maslluí es va dissenyar sabent que hi anirien famílies amb infants, però no es va planificar bé l’equipament educatiu. L’ampliació d’altres escoles de Sant Just s’ha fet a costa de patis i espais comuns, en comptes de construir el nou centre a temps. L’Ajuntament hauria d’haver actuat abans i exigit més compromís a la Generalitat. 6. Parc Central i corredor verd Flotats destaca que l’anomenat Parc Central o Corredor Verd no és un projecte nou, sinó que ja fa anys que està planificat. Endavant Sant Just ja proposava en el seu programa electoral un eix verd esportiu que connectés tota la riera amb zones d’esport i passeig. La moció aprovada recentment al ple municipal simplement reafirma aquest projecte ja existent. 7. Mobilitat i aparcament Situació a Maslluí: El barri té una manca crònica d’aparcament perquè en el planejament inicial es preveien 2 places per habitatge i es va reduir a 1,5 per interessos de les promotores. Per solucionar-ho, s’està construint un aparcament en superfície. Zona blava i verda al centre del poble: L’augment de cotxes a Sant Just fa que cada vegada sigui més difícil trobar aparcament. L’Ajuntament volia implementar zona verda al barri centre per prioritzar els veïns, però els residents ho han rebutjat. S’implementaran zones Kiss & Ride per millorar l’entrada i sortida a l’escola Madre Sacramento.

Ràdio d'Esbern celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb un programa ple de contingut local. En aquest episodi, la periodista Núria García-Libau comenta l'actualitat de Sant Just, que inclou l'entrevista amb la portaveu d'Endavant Sant Just, Laia Flotats, qui discuteix sobre la qüestió de l'Institut en zona inundable, les polítiques d'habitatge i la mobilitat. A més, es presenten diverses activitats culturals com presentacions de llibres i contes per infants, així com la previsió del temps per a la setmana.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Visió general del capítol Temes principals: • Santa Eulàlia, patrona de Barcelona: història, disputa simbòlica amb la Mercè i tradicions vinculades a Pedralbes. • Terra Santa: visita episcopal, situació dels cristians a Gaza i Cisjordània, reconstrucció i camins de pau. • Dani Palau Valero: nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (2024–2027). • Montserrat (mil·lenari benedictí): nou Sender del Mil·lenari PR-C 1025 i dades de visitants. • Eines digitals per a la fe: recomanació de l’app/pàgina Christian Art. "És Santa Eulàlia que plora, perquè els barcelonins no se’n recorden d’ella." Santa Eulàlia: història, festa i tradicions Patró de Barcelona i disputa simbòlica amb la Mercè • Santa Eulàlia (canonitzada el 633) és la patrona de Barcelona; la seva devoció travessa fronteres des de l’antiguitat. • El culte a la Mare de Déu de la Mercè creix amb força (ordre mercedària fundada a la ciutat); el 1714, Felip V aboleix la festa d’Eulàlia i impulsa la Mercè per raons polítiques. • El 1868, Roma resol: Eulàlia, patrona de la ciutat; la Mercè, patrona de la diòcesi. • Desigualtat de celebracions: Mercè (24/09) en bon temps vs Eulàlia (12/02) en ple hivern. • Tradició popular: durant la Mercè “sempre hi plou una mica” — "És Santa Eulàlia que plora..." • Etapa Pasqual Maragall: recuperació de la festa major d’hivern i visibilitat d’Eulàlia. Pedralbes: protocol cívic, mató i un futur incert de les Clarisses • Tradició del 12 de febrer: l’alcalde i el consistori visiten les Clarisses de Pedralbes; canten els goigs i comparteixen mató de Pedralbes. • Orígens del monestir (1326): Jaume II i Elisenda de Montcada; privilegis i protecció del Consell de Cent (1357). • Llegenda dels ous a les Clarisses per assegurar bon temps en celebracions; anècdota de Maragall durant els Jocs Olímpics. • El mató de Pedralbes (llet, ous, canyella, llimona) és diferent del de Montserrat (quallada). • Situació actual: disminució de la comunitat (3 monges; defunció de l’abadessa el 2024) i possible trasllat a Vilobí d’Onyar; l’edifici, avui museu municipal, podria perdre la vida monàstica activa. • L’arquebisbat treballa per garantir la continuïtat canònica de la vida contemplativa vinculada a Barcelona. Terra Santa: visita dels bisbes i estat de les comunitats cristianes Context i objectius • Coordinació internacional de bisbes (a proposta de la Santa Seu) per acompanyar pastoralment les comunitats a Terra Santa. • Missatge clau: "No estan sols" — donar veu a una realitat sovint silenciada. Gaza, Cisjordània i Israel: dades i reptes • A Gaza hi ha uns 600 cristians (aprox. 100 llatins i la resta ortodoxes grecs); destrucció massiva, necessitat de pau i reconstrucció (educació i sanitat, prioritàries). • A Cisjordània (Samaria, Judea, Galilea): presència de comunitats a Ramallah, Betlem, Jerusalem, Haifa i poblacions íntegrament cristianes; també comunitats de parla hebrea dins Israel. • Denúncia d’assentaments i restriccions de moviment (talls sobtats de carreteres, manca d’aigua i electricitat, prohibicions de construir), atur i dependència laboral del pas a Israel. • Impacte del conflicte: absència de pelegrins i turisme; Sant Sepulcre i comerços de la ciutat vella, buits. • Proposta: agermanaments entre parròquies i escoles per sostenir comunitats locals i evitar l’emigració. • Reconeixement que hi ha jueus i musulmans que treballen per la pau i els drets humans. • Solució ideal teòrica: dos estats amb fronteres clares i respecte mutu (difícil d’assolir en l’actual context). Apunts humans • Sopar en una llar armènia cristiana: hospitalitat malgrat la pobresa; regal de petites creus de fusta de Betlem. Perfil Dani Palau Valero, nou degà (2024–2027) • Nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (cardenal Joan Josep Omella). • Trajectòria acadèmica: Història de l’Art (UB), Teologia (FTC), Filosofia (URL); doctorat a la Gregoriana (Roma) sobre el Concili Vaticà; estudis musicals al Conservatori del Liceu. • Càrrecs: dirigeix la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Pont i Gol i la revista Quaderns de Pastoral; professor d’Ecumenisme i Esglesiologia; conseller de Pastoral Litúrgica; rector a Corbera de Llobregat. • Apunt personal del presentador: reconeixement afectuós a la seva trajectòria. Montserrat: mil·lenari benedictí i Sender del Mil·lenari PR-C 1025 Dades i proposta d’itinerari • 2025: celebració del mil·lenari de presència benedictina a Montserrat. • El 2024: 1.064.117 visites comptabilitzades (euromarcadors i funiculars de Sant Joan i Santa Cova). • Nova ruta: Sender del Mil·lenari PR-C 1025 (Patronat de Montserrat + FEEC). • Característiques: - Traçat fàcil i connectat amb altres GR/PR. - Sortida des de Collbató o el Monestir. - Passa per llocs com Sant Benet, Santa Cecília, Refugi d’Agulles, Coves del Salnitre, Cavall Bernat. - Es pot fer en 1 jornada (preparats) o 2 (nit al Monestir o Refugi d’Agulles). Eines digitals per a la fe: l’app/pàgina Christian Art Lectura espiritual amb art • Invitació episcopal a aprofitar el telèfon mòbil per a la formació: lectures bíbliques, meditacions, etc. • Recomanació: Christian Art (iniciativa del P. Patrick Vanderhoort). • Format: cada dia, Evangeli + comentari i una obra d’art relacionada, amb explicació didàctica (autor, context, estil, descripció). • Disponible en anglès i castellà, subscripció gratuïta. • Benefici doble: creixement espiritual i aprenentatge d’art (i d’idiomes, si es llegeix en anglès). Tancament • Recordatori d’horaris del programa i peça musical final en anglès que acomiada l’emissió.
Introducció al Projecte Connecta En el marc de l'espai Xarxa a les Ones de Ràdio Desvern, es presenta el Projecte Connecta, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament de Sant Just Desvern en col·laboració amb els centres de secundària del municipi. L'objectiu principal és oferir una primera experiència laboral a l'alumnat de quart d'ESO que té interès a cursar cicles formatius o incorporar-se al món laboral. Funcionament i Col·laboració El projecte destaca per la gran coordinació entre diversos agents locals: * Centres educatius: Hi participen l'Institut de Sant Just i el col·legi Madre Sacramento. * Ajuntament: El departament d'Educació s'encarrega de cercar i gestionar la xarxa d'empreses col·laboradores. * Empreses locals: Una àmplia varietat de negocis (des de l'obrador del Xabata fins al restaurant El Mirador de Sant Just o escoles com la Montserrat) acullen els joves de manera altruista. "És una manera d'introduir-los en el món laboral, que vegin la realitat del món adult: el compliment dels horaris i la responsabilitat de la feina." Beneficis pedagògics i avaluació Orientació sobre el terreny: Els joves de 15 i 16 anys poden comprovar si la seva vocació inicial (mecànica, perruqueria, cuina, etc.) s'ajusta a la realitat abans de triar els seus estudis postobligatoris. Adaptabilitat: Les estades solen ser de dues hores setmanals (actualment dilluns i divendres) per no interferir excessivament en les matèries troncals de l'institut. Avaluació: L'experiència no és una assignatura aïllada, sinó que la valoració que fa l'empresa computa en la nota de matèries com Cultura i valors o religió. L'espai conclou destacant que el projecte porta més de 15 anys en funcionament, consolidant-se com un espai segur d'aprenentatge i creixement personal per als joves santjustencs.

Benvinguts a El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio Desvern, conduït per Daniel Martínez. En aquest episodi, celebrem el Dia Mundial de la Ràdio i analitzem les notícies recents sobre Intel·ligència Artificial i iniciativa digital per l'autoconsum energètic al Baix Llobregat. A més, entrevistarem Brou, un grup musical emergent que fusiona ritmes festius amb cançons clàssiques, i debatem sobre la cafeïna i la seva influència en el nostre cos. Amb música, actualitat i ciència, el programa promet ser informatiu i entretingut!

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

En aquest episodi, es discuteixen temes importants com l'empowerment de la dona a la ciència, la resiliència personal i col·lectiva, i la diversitat a l'aula. Els participants reflexionen sobre la recompensa que oferix la recerca i la necessitat de donar visibilitat a les veus diverses. També es presenten notícies locals que inclouen llicenciaments per habitatges de protecció oficial, una nova eina per promoure l'autoconsum energètic i el llançament d'un conte sobre neurodiversitat.

En aquesta entrevista, Pilar Súnico, educadora i editora de l'editorial Ediciones de Fàbula, parla sobre la seva obra "La classe neurodiversa" escrita per José Ramón Alonso Peña. Són explorades les temàtiques de la neurodiversitat, l'impacte en l'educació i com el llibre serveix com a eina educativa tant per a mestres com per a infants, amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la diversitat en les aules.

En aquest episodi de Ràdio Desvern, celebrem el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència amb una taula rodona on participen científiques destacades i alumnes de batxillerat. Parlem sobre la neurodiversitat a les aules, la importància de la inclusió de les dones en les disciplines STEM, i els reptes que afronten les dones en el món científic. Les nostres convidades comparteixen les seves experiències, motivacions i reflexions sobre la seva trajectòria professional. Es discuteixen els estereotips de gènere, la conciliació entre vida personal i professional, i la influència positiva de tenir referents femenins en la ciència. Les joves estudiants també aporten les seves impressions sobre la seva experiència acadèmica i la seva aspiració a seguir carreres científiques.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Panorama general Resum extens d’un episodi que combina una anàlisi profunda de Persona (1966) d’Ingmar Bergman amb un repàs crític i el palmarès de la 39a edició dels Premis Goya. El programa alterna context biogràfic i filmogràfic de Bergman, lectura filosòfica i formal de Persona, i una mirada ràpida però incisiva a la gala dels Goya. • Tema central: Persona com a fita de llibertat formal i exploració de la identitat • Segon bloc: Premis Goya (to de la gala, discursos i guanyadors destacats) “Tinc la sensació que en Persona he arribat al límit de les meves possibilitats… he fregat aquests secrets sense paraules que sols el cinematògraf és capaç de fer sortir a la llum.” — Ingmar Bergman Persona d’Ingmar Bergman Context i trajectòria de Bergman • Biografia bàsica: naixement a Uppsala (1918), mort a l’illa de Fårö (2007), el mateix dia que Michelangelo Antonioni • Formació i influència: el teatre com a escola principal; pare pastor luterà, disciplina rígida; deriva cap a l’agnosticisme • Obra: més de 60 títols entre cinema i televisió; també director teatral a Estocolm • Filmografia clau citada: Un estiu amb Mònica (1953), Somriures d’una nit d’estiu (1955), El setè segell (1956), Maduixes silvestres (1956), El manantial de la doncella (1960), Els combregants (1962), El silenci (1963), Persona (1966), L’hora del llop (1967), Vergonya (1968), El ritu (1968), Passió (1969), Crits i murmuris (1972), Secrets d’un matrimoni (1974), Cara a cara (1976), Sonata de tardor (1978), De la vida de les Marionetes (1980), Fanny i Alexander (1982), Saraband (2003) Per què Persona és central • Bergman la considera culminació del seu llenguatge fílmic: un exercici de llibertat que revela els “secrets sense paraules” del cinema • Pel·lícula de cambra que es percebia “minoritària” però que va tenir acollida crítica mundial i influència sostinguda “Tot el que l’home digui sobre Persona pot ser contradit; el contrari també pot ser cert.” — Peter Cowie Estructura i posada en escena: el pròleg i la forma • Pròleg antològic (6’38”): muntatge de fragments cinematogràfics, cinema mut, obturacions, cremades de pel·lícula i un nen que toca una pantalla en blanc mentre s’hi projecta la silueta d’una dona (imatge-mare). Trencament subtil de la quarta paret i declaració d’amor al cinematògraf • Bergman juga amb la materialitat del cinema (càmeres, grua, projector, pel·lícula que es crema): la pel·lícula és, abans de res, “cinema” Temes i simbolisme • Identitat i límits del jo: on acaba el meu jo i comença el de l’altre? Persona explora la fusió i la fractura identitàries • Màscares (etimologia de “persona” = màscara): la protagonista oscil·la entre la màscara escènica (Electra), la màscara de la vida domèstica i una “tercera màscara” de silenci i observació • Trauma matern i silenci: el dolor d’Elisabet Vogler per no estimar el fill es llegeix com a nucli emocional del mutisme • Lectura feminista: dues dones al centre del relat, complexitat emocional sense reduccions, i una aproximació amorosa entre elles presentada amb naturalitat i sense morbo Influències i ressonàncies • Influències citades pel propi Bergman: Com en un mirall (1961) i El silenci (1963), i el vertigen identitari de Vertigo (Hitchcock, 1958) • Paral·lel amb Kubrick i 2001: Una odissea de l’espai per la idea nietzscheana de la destrucció/fusió del vell i la creació d’un “home nou” • Efecte en cineastes posteriors: Tarkovski, Woody Allen, Kubrick, David Lynch (Mulholland Drive) i Gus Van Sant (Jerry) en la representació de la dualitat i els desdoblaments Escenes i moments clau • Monòleg eròtic de la platja (Alma): erotisme verbal sense eufemismes, d’una potència infreqüent; un exemple de com la paraula pot ser imatge • Seqüència del televisor: noticiaris de la Guerra del Vietnam, llum freda de la TV que inunda l’habitació; contextualització històrica i crítica mediàtica • Imatge del nen i la pantalla: síntesi de maternitat/imatge, desig de contacte i memòria projectada • Carícia dels cabells: gest d’afecte i dependència emocional d’una delicadesa extrema Dispositius formals i muntatge • Fusió de rostres (precursor del “morphing”): creació d’una tercera imatge que no és ni Alma ni Elisabet —metàfora visual de la nova persona • Foto històrica fragmentada (Gueto/Varsòvia): el muntatge desglossa mirades i tensions, convertint la lectura d’una imatge fixa en cinema pur • Escena duplicada: un discurs sencer mostrat primer sobre la cara d’Elisabet i després sobre la d’Alma —el punt de vista altera el sentit i aprofundeix l’empatia Tancament: llegat i on veure-la • Persona és: radical, profunda (psicològica i filosòficament), angoixant i arriscada; sustentada per dues actrius en estat de gràcia: Bibi Andersson i Liv Ullmann • Disponible a Filmin en restauració del 2011 Premis Goya (39a edició) La gala: to, discursos i moments • Impressió general: cerimònia llarga amb alguns pics d’elegància i emotivitat • Goya d’Honor: Aitana Sánchez-Gijón —parlament emotiu, defensa del treball i impuls als joves • Goya Internacional: Richard Gere —discurs percebut com a discret; referències al budisme i a un “temps fosc” als EUA • Referències socials: Palestina, desnonaments, memòria i Dana al País Valencià; presència destacada de membres del Govern Palmarès destacat • El 47: 5 guardons (inclou millor pel·lícula i actriu de repartiment —Clara Segura—, direcció de producció i efectes especials) • Segundo premio (Isaki Lacuesta, Pol Rodríguez): 3 premis (inclou millor direcció i millor muntatge —Javi Frutos—) • Marco: 2 premis (inclou millor actor protagonista —Eduard Fernández— i millor maquillatge i perruqueria) • La Virgen Roja (Paula Ortiz): 2 premis (disseny de vestuari i direcció d’art) • La Estrella Azul: 2 premis (millor actor revelació —Pepe Lorente— i direcció novell) • La habitación de al lado (Pedro Almodóvar): 2 premis (millor música original —Alberto Iglesias— i millor fotografia —Edu Grau—) • La guitarra flamenca (Gerard Cortés): 2 premis (millor cançó original i millor documental) —intervenció de C. Tangana breu i lúcida • Salvar María: millor actriu revelació (Laura Weissmahr) • La infiltrada (Arantxa Echevarría): millor pel·lícula i millor actriu protagonista (Carolina Yuste) • Casa en Flames (Dani de la Orden): millor guió original (Edu Solà) Tancament i avanç • Proper programa: aprofundiment en els sis punts de muntatge de Walter Murch i recomanació d’una sèrie a Movistar

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

En aquest episodi del Refugi, Daniel Martínez ens porta a través d'una tarda rica en temes diversos. Comencem amb l'actualitat sobre una oferta de compra d'OpenAI que sorprèn el món, que inclou una resposta irònica del seu conseller delegat. Continuem amb les denúncies dels tallers mecànics contra les pressions de les asseguradores. El següent tema inclou la controvèrsia al voltant de Luis Rubiales i els fets recents al seu judici. Finalitzem el programa amb un focus sobre els projectes joves a l'Institut de Sant Jus i un fragment de la literatura d'Albert Espinosa, celebrant la seva contribució al món de l'escriptura. El programa també inclou un espai musical dedicat a músics de carrer i la iniciativa Bici Sense Edat, que anima als joves a connectar amb els grans.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Notícies i Esdeveniments a Sant Just En aquest episodi de Ràdio Despern, Mariona Sales Vilanova ens porta un resum de les notícies més rellevants a Sant Just. Destaca la taula rodona pel Dia Mundial de la Dona i la Nena a la Ciència, que comptarà amb la participació de tres figures científiques que discutiran sobre la visibilitat de les dones en la ciència i els reptes en la conciliació professional i familiar. També es parla de la conferència "Guimarà, home símbol", a càrrec de Xavier Albertí, que s'endinsarà en l'impacte de la figura d'Àngel Guimarà al teatre català. D'altra banda, la primera comunitat energètica privada de Sant Just, impulsada per Voltaic, busca oferir un model d'energia sostenible i assequible per als residents i empreses del municipi. Amb totes aquestes iniciatives, Sant Just es posiciona com un exemple d'innovació social i cultural.