episodis

Resum general Programa cultural amb to d’humor i interacció amb l’audiència (xat i trucades), centrant-se en còmics, sèries i cinema. Els conductors comenten la reedició del Capità Amèrica d’Ed Brubaker (Panini/Marvel Deluxe) i recuperen l’underground espanyol amb Atajos de Martí Riera. En sèries, tornen a Arrested Development (Netflix) amb sensacions inicials tibants i recomanen fort Veep (HBO). En cinema, ressenyen 360 (Fernando Meirelles), conversen amb un oient sobre El fill de Caín, debaten el tancament de cinemes (Cine Urgell) i apunten estrenes com Antes del anochecer. També critiquen Resacón 3 i tanquen amb recomanacions en DVD/Blu-ray. Temes principals Còmics • Capità Amèrica d’Ed Brubaker (Panini, Marvel Deluxe): reedició dels números USA 43–48 (Vol. 5), a casa com a Tome 8. Etapa post-mort del Capi amb Bucky Barnes com a nou Capità i ecos del passat (flashbacks de la WWII), homenatges a Namor i a la primera Antorcha Humana. To de thriller d’espionatge, molt recomanable per qui vulgui conèixer el personatge abans de la pel·lícula del Soldat d’Hivern. • Atajos, de Martí Riera (La Cúpula): recopilació d’històries breus, negres, claustrofòbiques i corrosives, que retraten la sordidesa social dels 70–80 (drogues, crim, marginalitat). Influències entre el còmic underground americà i un to cinematogràfic a mig camí entre David Lynch i Eloy de la Iglesia. Recuperació imprescindible per a amants de l’underground espanyol. Sèries • Arrested Development (Netflix): retorn amb 15 episodis llançats alhora. Els primers capítols (ara de 30’ en lloc de 20’) deixen sensació de fredor: el format més llarg i una macroestructura coral (mateixa història des de diversos punts de vista) ressenteixen el ritme i la brillantor estructural clàssica de la sèrie. Esperen millora quan guanyi pes el duet David Cross i Will Arnett. Cameos potents i veu en off de Ron Howard. • Veep (HBO): segona temporada en gran forma. Comèdia política d’Armando Iannucci (ritme alt, diàleg punyent, sàtira ferotge), amb Julia Louis-Dreyfus pletòrica i repartiment coral (Tony Hale, Anna Chlumsky). Format de 30’ molt ben ajustat al seu estil. Recomanació clara com a millor comèdia en emissió ara mateix. Cinema • 360 (Fernando Meirelles): mosaïc de relats interconnectats (amor, desamor, gelosia) amb repartiment de luxe (Anthony Hopkins, Rachel Weisz, Jude Law, Ben Foster). Elegant però irregular; correcta, “mig i mig”, es deixa veure sense brillar. • El fill de Caín (trucada d’oient): thriller de suspens al voltant d’un adolescent obsessionat amb els escacs (David Solans), el seu pare (José Coronado) i un psicòleg (Julio Manrique). L’oient destaca el suspens sostingut i la fidelitat al llibre; els conductors es mostren més escèptics amb el “reclami” Coronado. • Clip secret: encertat ràpidament —> A Clockwork Orange (Kubrick). • Situació de sales: preocupació pel tancament de cinemes (Cine Urgell) i distribució minvant; es planteja anar a Perpinyà per veure estrenes d’autor. • Estrenes i avanços: - Antes del anochecer (Linklater): trobada amb els personatges d’Antes del amanecer/atardecer a Grècia. Diàlegs i construcció dramàtica excel·lents. Recomanada amb entusiasme. - The Place Beyond the Pines i Io e Te (Bertolucci): previsió d’estrena; interès per recuperar-les en sala. • Resacón 3 (The Hangover Part III): crítica molt negativa; pel·lícula “desganada”, gags previsibles i sense ambició, desaprofitant el tancament de trilogia. • DVD/Blu-ray: - Jesucristo Superstar (1973): restauració Blu-ray, energia musical setantera i cançons memorables. - Tommy (1975): revisió pendent per a un dels conductors, esmentada com a peça clau. - I Saw the Devil (Kim Jee-woon): thriller de venjança extrem, hiperviolent i molt tècnic; recomanació destacada per fans del cinema coreà. Música i jocs • Música en antena: The National – "Sea of Love" i electrònica de fons (apareix també Drexilla a la conversa). • Joc del “clip secret” participatiu, resolt al moment per l’audiència. Cites destacades "No vull fer a la gent esclaus del temps" "Calen comèdies" "És una pel·lícula absolutament desganada" (sobre Resacón 3) Recomanacions clau • Lectura: Capità Amèrica d’Ed Brubaker (Marvel Deluxe). • Rescat: Atajos de Martí Riera (La Cúpula). • Sèries: Veep (HBO) com a comèdia de la temporada. • Cinema: Antes del anochecer (imperdible). • DVD: I Saw the Devil (Kim Jee-woon). • Opcional: 360 si us agraden els drames corals. • Evitable: Resacón 3.

Panorama de l’episodi • Còmics en clau de terror (DC): creuament Animal Man + La cosa del pantano i focus en Frankenstein, Agent of S.H.A.D.E. de Jeff Lemire. • Cinema: la singular The Trip (Michael Winterbottom), la accessible d’autor En otro país (Hong Sang‑soo) i la simpàtica Robot & Frank; remat exprés amb Fast & Furious 6. • Sèries: balanç i comiat de The Office (US) amb un final emocional, metalingüístic i honest. • Cultura pop i música: selecció del Primavera Sound (Suuns) i menció a James Blake; clip secret resolt: “Virgen a los 40”. “Som el programa amb més audiència… Ràdio d’Esvern és nostra i s’acabó.” Obertura i novetats del programa • Celebració: anuncien que són líders d’audiència en descàrregues de la ràdio i el retorn del Marc (equip tècnic) després de paternitat. • Crida a la participació: telèfon obert i xat en directe per suggeriments de sèries, còmics, llibres, cinema i més. Còmics DC en clau de terror: Animal Man + Swamp Thing • ECC llança el crossover del Nou 52 entre Animal Man i La cosa del pantano en el volum “Mundo Putrefacto”. • Convergència temàtica i estilística amb ambient terrorífic i to de horror còsmic. Frankenstein, Agent of S.H.A.D.E. — La Guerra de los Monstruos • Protagonista: Frankenstein (relectura pulp i musculada) com a agent de S.H.A.D.E. (paral·lel amb l’AIDP de Hellboy i l’univers Mignola). • Equip: Jeff Lemire (guió inicial), Alberto Ponticelli (dibuix); posterior relleu parcial de Matt Kindt amb connexions a Men of War. • To i referents: acció desbocada, sèrie B i homenatge a monstres clàssics (home llop, vampir, mòmia, “Miss Frankenstein”), amb notes lovecraftianes. • Edició: tom amb 10 números (8 de Frankenstein + 1 de Man of War + 1 de crossover) que, tot i cancel·lació posterior, ofereix un arc tancat i entretingut. Cinema The Trip (Michael Winterbottom, 2010) • Road movie gastronòmica amb Steve Coogan i Rob Brydon fent d’ells mateixos: recorregut per restaurants del Regne Unit mentre improvisen i despleguen imitacions brillants (Michael Caine, Al Pacino, De Niro). • Format híbrid i meta: humor fi amb to irregular però molt personal, entre comèdia i petites punxades de drama. En otro país (Hong Sang‑soo) • Protagonitzada per Isabelle Huppert. Estructura en tres variacions sobre una mateixa història: repeticions, ecos i mini-diferències. • Accessible per a neòfils en el director: comèdia lleugera que, alhora, reflexiona sobre el llenguatge cinematogràfic i les relacions. Robot & Frank + recomanació exprés de Fast & Furious 6 • Robot & Frank: comèdia humana sobre un lladre jubilat (Frank Langella) que reprèn antics hàbits amb l’ajut d’un robot cuidador. Amable i “d’usar i tirar”, però agradable. • Fast & Furious 6: recomanació sense complexos; els darrers 40 minuts són “pura gasolina”. Clip secret • Tall en anglès (la mítica depilació): pista que acaba sent revelada més tard com “Virgen a los 40” (The 40‑Year‑Old Virgin). Música i cultura pop Primavera Sound picks • Suuns — Song for a Warrior (amb veu de Karen O a l’estudi): destacat del festival. • Apunt a James Blake — Retrograde com a imprescindible del curs. Còmics (Fulgencio Pimentel) Johnny Ryan — Podridero (Prison Pit) vol. 2 • Sang i fetge grandguinyolesc passat pel filtre de l’humor negre i l’absurd. Monstres, mutacions i mutilacions en blanc i negre brut i traç d’aire “adolescent” deliberadament trasgressor. • Edició: segon volum (recull els llibres 3 i 4; sèrie prevista de 6). No apte per a estómacs delicats, però molt divertida si t’hi sintonitzes. Jaime Hernández — Rocky • Rescat d’historietes dels 80 dins l’òrbita Love and Rockets: quotidianitat jove i rebel passada a un entorn de ciència-ficció (espai, robots; el robot “Patoso”). • Regust clàssic (eco a Mark Twain/Jack London) amb el segell underground nord-americà i temes de creixement i llibertat. Sèries The Office (US) — Final de sèrie • Balanç: apogeu a temporades 2‑4; davallada progressiva fins a la 8, especialment després de la marxa de Steve Carell (Michael Scott). • Final (T9, escrit per Greg Daniels): epíleg un any després del “documental”. Meta dins del meta (col·loqui del fals documental), retorns i un cameo amb frase icònica. • Torna l’essència dels personatges; cada figura rep un final coherent i un minut “a càmera”. Humor negre inicial i viratge a l’emoció. • Valoració: un dels millors finals de comèdia recents; honest amb els encerts i errors de la sèrie i disfrutable fins i tot si la vas deixar a mitges. Tancament • Comiat amb Daniel Johnston — Life in Vain i crèdits de l’equip.

Resum general Episodi molt variat amb còmics, sèries i cinema. Destaquen la recomanació de Hawkeye (Ojo de Halcón) de Matt Fraction i David Aja, el balanç de Community T4 i la seva renovació, el descobriment de la sitcom britànica Vicious, el culebrot tècnic de la pel·lícula La Mula, el còmic autoral Mister Volp de Pasqual Ferry, i dues pel·lícules comentades: Kauwboy i The Great Gatsby. També hi ha una picada d’ull a la tele en obert per l’escapçada del final de Homeland a Cuatro. "És una autèntica delícia" — sobre l’art i la narrativa visual de David Aja a Hawkeye Temes principals Còmics Hawkeye (Ojo de Halcón), de Matt Fraction i David Aja • Context de Marvel Now (revitalització de línies i sèries). • Guions àgils i irònics de Fraction; dibuix i composició de pàgina vanguardistes d’Aja. • Tom recopilatori de sis números; espionatge, acció, to referencial i humor. • Comparacions estètiques amb autors com Javier Pulido o Marcos Martín. Estela Plateada (Silver Surfer) • Reivindicació nostàlgica del personatge: melancòlic, “intravenós” i tràgic. Mister Volp, de Pasqual Ferry (Planeta) • Peça molt personal: pàgines il·lustrades a doble plana, sense diàleg, amb metàfores visuals sobre la vida. • Color i traç il·lustratiu per sobre del codi superheroic; “conte” amb punt de cautionary tale i to d’autoajuda ben entesa. Sèries Community (NBC) • Tancament d’una T4 irregular però apanyada; to meta i absurd encara present. • Confirmada la T5 (amb nous showrunners), tot i dubtes als upfronts i possibles canvis d’horari. • Lema persistent: “six seasons and a movie”. Vicious (ITV) • Sitcom teatral amb Ian McKellen i Derek Jacobi com a parella veterana; riures enllaunats i humor british àcid. • Ambientació gairebé íntegra al saló; dinàmica de “t’estimo però no et suporto”. Tele en obert: Homeland a Cuatro • Crítica per tallar el final d’un episodi i posposar-lo a una altra emissió. Cinema La Mula (off-topic d’actualitat) • Polèmica per qualitat d’imatge deficient (look “VHS”) i justificacions contradictòries (filtres “retro/Instagram”). • Alguns cinemes ofereixen reemborsaments; soroll pel material i la sortida del director. Kauwboy (Països Baixos) • Drama de creixement: nen de 10 anys, pare deprimit i amistat amb un corb com a refugi emocional. • Tendresa i silencis, càmera a l’alçada del nen; algun excés de filtre/ralentí, però emocionalment efectiva. The Great Gatsby (Baz Luhrmann) • Versió hiperglam amb gran espectacle musical; banda sonora amb Beyoncé, Lana Del Rey, The xx, etc. • Funciona millor a la primera meitat; després vira a to més ombrívol i melancòlic. • Leonardo DiCaprio, el millor de la pel·li. • Curiositat: a “Django Unchained”, DiCaprio es va ferir de veritat en una escena i va seguir actuant. Destacats Clau visual: Hawkeye brilla per la composició i narrativa d’Aja. Sitcom clàssica britànica: Vicious torna a la pública en estudi i al timing teatral. Tele obertament polèmica: el tall de Homeland evidencia males pràctiques de graella. Autor i intenció: Mister Volp és Pasqual Ferry en estat pur, mirant cap endins. Cinema d’autor: Kauwboy emociona sense grandiloqüència. Luhrmann en mode luxe: Gatsby proposa apropiacionisme pop amb missatge de fons intacte: la decadència d’una època.

Visió general del programa El Condensador de Fluzo arrenca amb presentacions i bon humor a Ràdio d’Esvern, amb la tècnica a càrrec de la Carme. L’episodi combina tres grans blocs: còmics d’autor europeus i nord-americans, sèries de TV (amb focus en Orphan Black) i una marató de crítiques de cinema (de l’indie al documental), a més d’un concurs cinèfil amb clip sorpresa. "El programa és nostre i fem amb ell el que ens rota." Còmics La infància d’Alan — Emmanuel Guibert • Context: preqüela de La guerra d’Alan sobre l’infantesa d’Alan Ingram Cope als EUA dels anys 20–30. • Estil i forma: BD d’autor que fuig de la vinyeta clàssica, alternant composicions de pàgina i textos il·lustrats amb un traç sobri però molt precís. • Temes: memòria, records, creixement i l’American Way of Life naixent. • Impacte: lectura emocionalment potent, amb un final colpidor. "Un traç que sembla descuidat però és absolutament precís i transmet moltes emocions." La colmena — Charles Burns • Segona part de la trilogia iniciada amb Tóxico (tancament pendent), dins l’univers pertorbador de Burns. • To i referents: Lynch/Cronenberg en còmic; aparença de anys 50 i adolescència, però amb mal rotllo i metàfores sobre incomunicació i soledat. • Jocs formals: ecos i tics de Tintín, subvertits fins a límits inquietants. • Recomanació: començar per Tóxico i seguir amb aquesta peça central. "Si no us agraden les coses que us fan sentir una mica malament… quasi que ni llegiu Burns." The Manhattan Projects — Jonathan Hickman • Premissa: història alternativa on el Projecte Manhattan és una tapadora per a pactes amb nazis, contacte amb entitats alienígenes i conspiracions pulp. • Repartiment històric: Einstein, Oppenheimer, Feynman, Roosevelt… tots en versions desfermades i obscures. • To: ciència-ficció bizarra i addictiva, a l’estil Fringe. Sèries i TV Orphan Black (BBC America) • Setup: una dona arriba als EUA, presencia un suïcidi al metro i suplanta la identitat d’una noia idèntica a ella; apareixen més clons. • Creadors i to: John Fawcett, T.J. Scott i Graeme Manson (to de thriller high-concept). • Valoració: arrencada prometedora però irregular i estètica sovint hortera/pobra; es queda a mig gas en intriga i producció. "Si algú tenia alguna mena d’expectativa, que abandon[i] tota esperança." — Nota: conversa sobre sèries canadenques i australianes que imiten el model US però amb quelcom que no acaba de quadrar. Concurs cinèfil Clip secret — The Quiet Man • El tall en anglès i el nom “Castletown” desemboquen en l’encert ràpid al xat: The Quiet Man (John Ford, amb John Wayne). • Notícia: nova edició Blu-ray remasteritzada. Cinema La mula • Producció accidentada: direcció “anònima” per sortida de Michael Radford a pocs dies del final i litigis de coproducció. • Crítica: interpretacions correctes (fins i tot Mario Casas), però la postproducció és lamentable; imatge bruta/borrosa, muntatge amb errors i raccord incoherent. • Veredicte: com a operació comercial, reprovable. Tomboy — Céline Sciamma • Retrat naturalista d’una nena que es presenta com a nen en un nou veïnat. • Enquadre: càmera a l’alçada dels infants, autenticitat i sensibilitat sense lacrimogènia. • Veredicte: molt recomanada i curta (1h15). The Imposter • Docu-thriller: el 1994 desapareix un nen a Texas; el 1997 reapareix a Europa amb accent francès i família convençuda que és ell. • Forma: testimoni actual del protagonista + dramatitzacions. • Efecte: girs constants, atmosfera de Hitchcock dels documentals, mal cos final. • Veredicte: estrena de la setmana. Rebelde (Rebelle/War Witch) • Nena de 14 anys embarassada narra el seu pas per un exèrcit rebel a l’Àfrica subsahariana. • Encerts i límits: bona intenció i moments d’ensoñació/simbolisme, però un punt mecanitzada per arribar ràpid a l’impacte. Stoker — Park Chan-wook • Thriller gòtic-modern amb Mia Wasikowska i Nicole Kidman; arriba l’enigmàtic oncle Charlie i tot es torça. • Punts forts: atmosfera, posada en escena i suspens exquisits. • Punts febles: guió menys sòlid, però el conjunt brilla. Después de Lucía — debat • Temes: dol familiar i assetjament escolar (per alguns, el bullying és un MacGuffin per parlar del dolor). • Debat obert amb Clàudia: - Posició pro: valentia formal (silencis/mirades), tristesa i ràbia transmitides amb força. - Posició contra: tractament banal, actuacions fluixes i final insatisfactori. • Veredicte: divisiva; el valor depèn del focus (dol vs. bullying) i de la tolerància al minimalisme. Altres Promos/PSA i indicatius • Missatge de salut mental (Obertament): “No a la discriminació”. • Promo InformatiuComarcal (Baix Llobregat) i indicatius de Just a la Fusta i Ràdio d’Esvern. Interacció amb l’audiència • Xat obert, línia de telèfon i participació al concurs. Idees clau • Còmics d’autor que exploren memòria (Guibert), pertorbació adolescent (Burns) i what if històric (Hickman). • Orphan Black: concepte potent de clons, però execució desigual. • Cinema variat: de l’indie sensible (Tomboy) al docu-thriller (The Imposter), passant pel gòtic estilitzat (Stoker) i un debat intens sobre Después de Lucía. • Concurs i comunitat: joc cinèfil amb encert ràpid i novetat en Blu-ray.

Visió general Aquest episodi consisteix exclusivament en la frase "Bona nit" repetida a intervals regulars d’aproximadament 30 segons al llarg d’uns 62 minuts. No hi ha diàleg, entrevistes ni canvis temàtics: és una peça minimalista i repetitiva centrada en una salutació nocturna. "Bona nit" Punts clau • Única expressió repetida: "Bona nit". • Absència de temes desenvolupats o contingut conversacional. • Ritme constant (cada ~30 s) que pot generar un efecte hipnòtic/ASMR o de paisatge sonor. • Possibles lectures: exercici de minimalisme, bucle per a relaxació o son, o peça conceptual sobre la ritualitat de la salutació nocturna. Temes principals • No s’identifiquen temes diferenciats ni blocs de conversa; el contingut és monolític. • Interpretacions suggerides (no explícites a la peça): - Relaxació/ASMR: ritme suau i predictible. - Minimalisme sonor: repetició com a forma estètica. - Ritual nocturn: reforç de la rutina d’anar a dormir. Estructura temporal i dinàmica • L’episodi s’obre amb una primera salutació i, a partir dels 30 segons, entra en un bucle regular de "Bona nit" cada 30 segons fins al final. • No hi ha transicions, canvis de to, convidats ni apartats informatius. Notes d’escolta • Ideal si busques un fons sonor repetitiu per desconnectar o per acompanyar una rutina de calma nocturna. • No és adequat si esperes debats, notícies o entrevistes: no n’hi ha en cap moment de la gravació.

Resum general Episodi íntegrament format per la repetició de la frase “Bona nit” a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins aproximadament el 3719. No hi ha canvis de tema, ni diàlegs, ni segments informatius: només una salutació nocturna reiterada. "Bona nit" Punts clau • Absència de contingut temàtic: no s’introdueixen notícies, entrevistes ni comentaris. • Patró rítmic constant: la salutació es repeteix aproximadament cada 30 segons durant tota la durada. • To i llengua: to nocturn, cortès i breu, en català. • Estructura minimalista: peça de repetició sense transicions ni caixes temàtiques. Temes principals • Salutació nocturna repetida: el nucli de l’episodi és la repetició de “Bona nit”. • Minimalisme sonor: absència d’elaboració narrativa o contingut analític. • Regularitat temporal: aparició de la mateixa frase a intervals constants al llarg de tota la peça. Moments clau (referències útils) • 0s – Primera aparició de “Bona nit”. • ~60–90s – Es manté el patró de repetició. • 1800s (30:00) – El patró continua idèntic a la meitat aproximada. • 3600s (1:00:00) – Trams finals amb la mateixa repetició. Notes i observacions • No es detecta cap secció introductòria ni sumari diferenciat del cos: tot el contingut és la mateixa salutació. • Sense música, efectes o canvis de veu apreciables a la transcripció. • Interpretació: aparent exercici minimalista/experimental; no s’aporten altres continguts verificables més enllà de la repetició de la frase.

Abans de continuar Per poder crear un resum acurat amb títol informatiu, temes principals, cites destacades, tags i seccions amb temps d’inici i final, necessito la transcripció (o notes detallades) del podcast. Els punts de temps que has compartit no inclouen contingut, així que no puc identificar els temes reals ni quan comencen/acaben. Què necessito de tu • Transcripció completa (o un enllaç a l’àudio) • O, com a mínim: una llista dels temes principals, amb el segon d’inici de cada tema i els noms dels interlocutors • Si hi ha un resum inicial del locutor, indica a quin segon comença el primer tema “real” per no col·locar seccions massa aviat Què rebràs exactament • Un títol on apareguin els temes principals • Un resum estructurat amb punts clau en negreta, termes tècnics en cursiva i cites destacades • Seccions amb temps d’inici i final (evitant el bloc d’introducció/teaser) • Tags rellevants (paraules clau) "Exemple de cita destacada que recull la tesi central del tema." Exemple del format que rebràs (mostra) Resum • Tema A: principals conclusions i per què són rellevants • Tema B: punts de desacord, dades i context • Tema C: implicacions pràctiques i següents passos Seccions • Tema A — context i marc (start: 310, end: 1220) • Tema B — debat i evidències (start: 1221, end: 2410) • Tema C — conseqüències i tancament (start: 2411, end: 3120) Un cop comparteixis la transcripció (o els temes amb els temps), et retorno el resum complet i les seccions perfectament marcades.

Visió general Aquest episodi és una peça clarament experimental centrada en la repetició d’un únic motiu sonor: la salutació «Bona nit». Al llarg d’uns 62 minuts, el locutor pronuncia "Bona nit" a intervals regulars d’aproximadament 30 segons. Punts clau • Un únic motiu: la frase "Bona nit" es repeteix sense variacions de contingut. • Ritme constant: intervenció breu cada ~30 segons durant tota la durada. • To i ambient: caràcter serè, nocturn i contemplatiu, amb aire de minimalisme sonor. • Funcions possibles: peça d’ambient, ASMR lleuger o suport per a la relaxació i l’atenció plena. "Bona nit" Temes principals Repetició i loop com a recurs • Ús deliberat de la repetició per crear una textura temporal estable. • Efecte d’hipnosi suau i d’acollida nocturna. Minimalisme i atenció • Minimalisme com a principi: cap narrativa, cap desenvolupament temàtic. • Convida a l’escolta atenta del temps i del silenci entre salutacions. Absència de variacions • No hi ha seccions temàtiques diferenciades, cap canvi de to o de contingut. • La constància és el missatge: la forma és el fons. Conclusió Un exercici de sound art minimalista on la repetició de "Bona nit" construeix un espai sonor calmat i cíclic. Ideal com a fons nocturn o per explorar l’efecte de la repetició en l’escolta.

Visió general • Episodi molt complet amb to distès i bromista, que combina còmics d’autor (Interiorae, Prophet), cinema d’autor i de gènere (Érase una vez en Anatolia, Bullet to the Head, The Croods i un repàs d’estrenes) i sèries clau de la mid-season (Bates Motel, Hannibal, Game of Thrones, Mad Men, Girls), a més de música (homenatge a Jason Molina i novetat de James Blake) i un clip secret. "És una experiència sensorial" (sobre Érase una vez en Anatolia) Còmics Interiorae (Gabriella Giandelli, Sins Entido) • Retrat coral d’un edifici on la quotidianitat es connecta a través d’un conill antropomorf que reporta a la "gran foscor", generant somnis i malsons sobre la soledat i la incomunicació. • Dibuix naïf i poètic, cromatisme molt treballat que juga amb la llum i la foscor per amplificar emocions. • Suggereix ecos de Donnie Darko però amb veu pròpia; és còmic europeu d’autor amb sensibilitat italiana poc habitual en traduccions locals. • Recomanat per qui busqui poètica quotidiana i una lectura lenta i atmosfèrica. "La nostra quotidianitat està plena de màgia… però també de malsons." • Menció: Lock & Key (Joe Hill & Gabriel Rodríguez) – reconegut com a destacat, però sense recomanació directa perquè no l’han llegit. Prophet (Image Comics; Brandon Graham i equip) • Reinventat des d’un concepte de Rob Liefeld, esdevé una space opera lisèrgica, biològica i existencialista: aventures estranyes en una Terra involucionada i infestada d’espècies alienes. • Format quasi antològic amb múltiples autors; unitari en to però mutant i imprevisible. • Influències visuals: Moebius, Geoff Darrow (detallisme i horror vacui). Produeix "mal cos guai" pel seu imaginari llefiscós i orgànic. • Un dels títols indie del moment (amb Saga, Fatale) dins la revitalització d’Image Comics. Cinema Érase una vez en Anatolia (Nuri Bilge Ceylan) • Estrena molt limitada (poques sales), però una de les pel·lícules de l’any: premi del Jurat a Cannes. • Nocturna, contemplativa i existencialista: una patrulla busca un cadàver per l’estepa turca; "on pràcticament no passa res" a nivell d’acció, però sí a nivell de mirades, silencis i pes emocional. • Barreja de noir i western modern, crítica subtil a l’autoritat i retrat de la condició humana. • Recomanada amb matís: cinema d’autor dens, però impactant i memorable. "Poc a poc et va creant un mal rotllo a sobre… és una experiència." Bullet to the Head (Walter Hill) • Acció vuitantera de retorn: Stallone contra Jason Momoa (lluita amb destrals inclosa). Violència neta, ritme clàssic i humor sarcàstic. • No és cap obra mestra, però funciona com a entreteniment de sèrie B ben fet i autohomenatge de Hill. The Croods (DreamWorks) • Aventura familiar sobre uns troglodites que surten de la cova i descobreixen un món nou. Divertida i per a tots els públics. Properes estrenes i agenda • Great Expectations (Mike Newell) – adaptació clàssica de Dickens amb Ralph Fiennes i Helena Bonham Carter. • Los últimos días (Germans Pastor) – Barcelona postapocalíptica amb Quim Gutiérrez, Coronado, Etura i Dolera; gran treball visual. • Side Effects (Steven Soderbergh) – thriller sobre psicofarmacologia amb Rooney Mara, Jude Law, Catherine Zeta-Jones i Channing Tatum. • In Darkness – drama bèl·lic polonès, nominada a l’Oscar. • Barbara – premi a la direcció a Berlín; retrat sòlid del teló d’acer. • Evil Dead (Posesión Infernal) – queixa: sense VO a sales locals. Música Homenatge a Jason Molina • Record a Jason Molina (Songs: Ohia, Magnolia Electric Co.) amb "Hold On, Magnolia"; pilar del indie folk d’arrel americana. "A mi em va afectar que es morís; era un poquet total." Novetat: James Blake – Retrograde • Single de retorn amb soul i electrònica abstracta. DJ set a l’Apolo (dijous vinent, nit). Secció lúdica Clip secret • Endevinalla cinèfila resolta amb A Few Good Men (guió d’Aaron Sorkin). Sèries Mid-season: retorns i finals • Torna Adventure Time (mini aturada prèvia). • Game of Thrones T3 arriba com el gran esdeveniment. • Mad Men T6 torna el 7 d’abril. • Vegas s’acomiada discretament; The Office finalitza amb la T9. Hannibal (NBC, Bryan Fuller) • Plantejada com un procedimental amb Hannibal Lecter (Mads Mikkelsen) ajudant en casos (to Red Dragon). Expectació alta. Bates Motel (A&E) – pilot • Preqüela-reimaginació de Psycho en l’actualitat, amb estètica intemporal i música clàssica; Vera Farmiga i Freddie Highmore brillen. • Pilot sòlid, atmosfera lúgubre i suggerent, homenatges dosificats a Hitchcock; cliffhanger final percebut com forçat. Girls (HBO) – final T2 • Temporada molt forta (per alguns, millor que la T1) malgrat algun episodi més fluix; capítol 5 (amb Patrick Wilson) genera debat però defineix el personatge d’Lena Dunham. • Cameos: Donald Glover, Rosanna Arquette, Chris O’Dowd, Ben Mendelsohn; ajustos de guió per l’embaràs de Jemima Kirke. Festival Atlàntida (Filmin) • Festival virtual (22 març–22 abril) amb títols com The We and the I (Gondry), Stories We Tell (Sarah Polley), Like Someone in Love (Kiarostami), Berberian Sound Studio, Iron i Perfect Sense. Notes de programa • Pausa de dues setmanes (Setmana Santa). Telèfon obert 93-372-366-1 i joc esporàdic de "repte a un follower" a Twitter.

Resum general Programa variat amb molt de còmic i molta cartellera. Es combina to humorístic i sorneguer amb anàlisi cinèfila i recomanacions molt clares. Temes principals Còmics Pepe de Carlos Giménez: homenatge a José González i retrat de l’Espanya dels 70; segon volum encara més rodó que el primer. The Punisher Vol. 2 (Greg Rucka): to noir, menys ultraviolència que Ennis, gran arc amb crossover amb Daredevil (Mark Waid) i aparició de Spider-Man; dibuix de Marco Checchetto amb seqüències mudes memorables sota la pluja. Cinema Anna Karenina (Joe Wright): exercici formal “teatre dins el cinema”, visualment lluït però emocionalment fred. Per a amants de pel·lícules d’època. Spring Breakers (Harmony Korine): retrat demolidor i hipnòtic de l’hedonisme juvenil; imperdible. James Franco, metamorfosi total; BSO amb Skrillex. Amor y Letras (Josh Radnor): pastitx Woody Allen, pretensiosa i carregosa. Desaconsellada. El Chico del Periódico (The Paperboy): xoc gratuït, soez i “poesia” impostada. Fugiu com de la merda. Jack el Cazagigantes: espectacle èpic i entretingut; CGI irregular i alguns moments potents que poden espantar els més petits. Reposició clàssic: L’Home Tranquil (The Quiet Man, John Ford) restaurada — recomanació absoluta. Joc cinèfil Clip secret resolt: La ley del silencio (On the Waterfront), amb la icònica escena “I could have been a contender”. Música i backstage Tria musical “petarda” lligada a Spring Breakers: Ellie Goulding, Lil Wayne & Gucci Mane, Skrillex. Píndola de Bruna (electrònica catalana) i Kendrick Lamar. Còmics Pepe (Carlos Giménez) Retrat biogràfic-episòdic de José González (dibuixant amb gran domini de l’anatomia femenina) i panoràmica de l’Espanya dels 70: final del franquisme i transició. To de carinyo i complicitat cap a un personatge lliure, vital i una mica autodestructiu. Estil marca Giménez: blanc i negre, planificació clàssica, veu autoral molt present. El volum 2 s’aprofundeix en la personalitat de Pepe i funciona fins i tot millor que el 1r. The Punisher Vol. 2 (Greg Rucka) Enfoc noir/policíac dins l’univers superheroi amb menys gore que l’etapa Ennis i més trama d’espionatge. Crossover amb Daredevil (etapa de Mark Waid) i aparició de Spider-Man. Edició Panini recull els números clau de cada sèrie perquè el fil es pugui seguir. Marco Checchetto al dibuix: acció molt dinàmica; destaquen pàgines mudes sota la pluja d’impacte visual. Consell de lectura: començar pel Vol. 1 de Punisher, intercalar amb els toms de Daredevil (Waid) i seguir amb aquest Vol. 2. Recomanat molt fort. Cinema Anna Karenina (Joe Wright) Posada en escena com si fos un gran escenari teatral amb canvis a la vista de l’espectador; exuberància formal (vestuari, coreografies, tracking shots). Però el dispositiu engoleix l’emoció: pel·lícula apàtica malgrat les bones interpretacions (Keira Knightley, Jude Law, Aaron Taylor-Johnson). 130’ que es noten. Per fans del cinema d’època i de Wright; per la resta, “meh”. Spring Breakers (Harmony Korine) De l’alegria fosforescent del spring break a un descens als inferns de sexe/drogues/violència. James Franco, transformació total; aparició de “Disney girls” (Selena Gomez, Vanessa Hudgens, Ashley Benson, Rachel Korine) subvertint la seva imatge. BSO amb Skrillex i electrònica que reforça el caràcter hipnòtic; retrat molt crític i sense concessions de la joventut-bacanal. Imperdible de la setmana. Amor y Letras (Josh Radnor) Romance 37 vs 19 anys amb obertura “a la Woody Allen” (tipografia i to). Pretensiosa i d’indie que “no mola”. Ni el carisma d’Elizabeth Olsen ni Richard Jenkins la salven. Desaconsellada. El Chico del Periódico (The Paperboy) Del director de Precious. Buscada de l’impacte a qualsevol preu, soez i amb moments d’un gust dubtós. Exemple famós: Nicole Kidman orinant sobre Zac Efron en escena de fals lirisme. Veredicte: fugiu com de la merda. Jack el Cazagigantes (Jack the Giant Slayer) Conte de les mongetes màgiques inflat a blockbuster: entretingut i èpic, però CGI irregular i algun monstre que pot espantar els més petits. Clàssic reestrenat: L’Home Tranquil (John Ford) Nova còpia restaurada 5.1. Si us agrada el bon cinema, prioritat absoluta. Joc del clip i clàssics “I could have been a contender… I could have been somebody.” Clip secret resolt: La ley del silencio (On the Waterfront), Marlon Brando en una de les interpretacions més celebrades de la història (escena del cotxe, “It was you, Charlie”). Música i backstage Tria musical del dia (Ellie Goulding, Lil Wayne & Gucci Mane, Skrillex) s’explica per l’estrena de Spring Breakers. Píndola local: Bruna (electrònica catalana; disc “Sense”) i Kendrick Lamar. Toc d’“interioritats” sobre com es preparen seccions i músiques. Valoracions ràpides Spring Breakers: imprescindible. Anna Karenina: visualment lluïda, emocionalment freda. Amor y Letras: no. El Chico del Periódico: fugiu-ne. Jack el Cazagigantes: divertida amb reserva (no per a molt petits). L’Home Tranquil (reposició): obligatòria. Còmics: Pepe Vol. 2 (Giménez) i Punisher Vol. 2 (Rucka/Checchetto) molt recomanats.

Resum general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars durant tot l’àudio (uns 62 minuts). No s’hi detecten temes desenvolupats, convidats, ni canvis d’estructura: només la salutació reiterada. Punts clau • Contingut mínim: únicament es diu "Bona nit" de manera periòdica. • Ritme: repeticions aproximadament cada ~30 segons. • Sense segments diferenciats: no hi ha introducció temàtica, entrevista o debat; el patró és uniforme de principi a fi. Temes principals • Repetició constant de la salutació "Bona nit". • Absència d’altres continguts o eixos temàtics. • Estructura minimalista i lineal, sense transicions ni seccions internes. Cites destacades "Bona nit" Observacions i context • El format és clarament minimalista: pot funcionar com a peça repetitiva/ritual sense intenció informativa. • No hi ha cap tram d’introducció on es resumeixi el contingut; el patró es manté igual des del segon 0 fins al final. Vocabulari o conceptes clau • Salutació • Repetició • Bucle sonor

Introducció • Programa: El Condensador de Fluzo (Ràdio Esvern), amb xat i línia oberta a oients. • To distès i autocrític, amb bromes i complicitat amb l’audiència. Còmics Jiro Taniguchi — Enemigo (Ponent Mon) • Novetat recuperada d’un Taniguchi primerenc (anys 80), guió atribuït a M.A.T.. • Dibuix exquisit en fons i arquitectura; rostres i moviments encara una mica toscos comparat amb l’etapa madura. • Trama: aventura negra amb detectiu solitari, femme fatale i un rescat a la selva sud-americana entre màfies i interessos polítics. • Ritme trepidant, narrativa visual molt sòlida. • Volum autoconclusiu; bona porta d’entrada a un manga adult i a la mirada europeïtzada de Taniguchi. Kate Beaton — Hark! A Vagrant (del webcòmic al paper) • Webcòmic premiat que Ponent Mon edita en físic. • Tires humorístiques d’una pàgina amb personatges històrics, literaris i pop en clau postirònica i d’absurd amable (toc d’humor canadenc). • Cada pàgina inclou notes de l’autora sovint tan divertides com la vinyeta. • Fresc, original i de lectura llarga i plaent. Cinema Weekend (Andrew Haigh, 2011) — Recomanació de la setmana • Crònica íntima de 48 hores entre dos homes: senzilla, honesta, emotiva. • Escenes sexuals explícites però naturalitzades dins un puzzle de realisme i humanitat. • Direcció propera amb càmera digital, sense guarniments; interpretacions creïbles. • Trenca tabús sense pedanteria i fa pensar sobre la normalització de l’homosexualitat. Apunt exprés: prou del gag d’“Argo” "Argo ha ganado Argo" • Crida dels locutors a enterrar el xiste ja gastat sobre els Òscars. Un assumpte real (Nicolaj Arcel) • Drama històric al final del XVIII: el rei Christian VII, la reina Caroline Matilda i el doctor Struensee. • Producció impecable (fins i tot per sobre de molt cinema USA). • Llargària excessiva (140’) per a una trama ja molt vista; apta “per anar amb els pares”. • Amb Mads Mikkelsen; producció vinculada a l’òrbita de Lars von Trier. Aquí y Allá (Antonio Méndez Esparza) • Drama d’emigració: molt ben rebuda per la crítica, freda pel públic. No vista pel programa, però amb bona pinta. El Callejón (Antonio Trashorras) • Punt de partida mínim: Ana de Armas a una bugaderia és assetjada; 75’ de thriller que barreja gèneres (grotesc, còmic, terror sense por, neó i color saturat). • Proposta irreverent i postmoderna que juga a ser “sèrie B/Z conscient”. "És una pel·lícula dolenta perquè vol ser dolenta... i això la fa una mica bona" • Quart d’hora final per aplaudir; recomanació “salvatge” sota la vostra pròpia responsabilitat. Música • Foxygen — San Francisco: peça lluminosa; disc destacat del que portem d’any. • Torres — Honey: interludi intens i melancòlic. Sèries Les Revenants (Fabrice Gobert, Canal+ França) • Versió seriada de la premissa de la pel·lícula de Robin Campillo (2004): els morts tornen tal com eren. • Entre drama i sobrenatural; to d’inquietud amb un punt Twin Peaks. • Fotografia excel·lent i banda sonora de M83; ritme cocció lenta, gran escriptura i connexions de personatges molt fines. • Molt recomanable. Zero Hour (ABC) • High concept: 12 apòstols, rellotges nazis i un mapa ocult. • Pilot caòtic i crítiques nefastes; audiències ínfimes. • Creat per Paul Scheuring (Prison Break); amb Anthony Edwards i Michael Nyqvist. • Curiosa com a sèrie B casposa, però no val el vostre temps (probable cancel·lació ràpida). Black Mirror — Temporada 2 • Cap. 2: aplaudit pel públic, però els locutors el troben sensacionalista i prepotent, repetint temes del primer capítol de T1. • Cap. 3: menys intens, però millor equilibrat emocionalment. • En general: molt ben feta però a vegades mira per sobre l’espatlla; influències de Peter Watkins. • Tot i els peros, sèrie molt digna. Apunts finals • L’impossible surt en DVD/Blu-ray. • Confessió “guilty pleasure”: 2 Broke Girls.