episodis

Resum general La Gran Pedalada és una iniciativa solidària impulsada per l’associació En Bici Sense Edat per donar visibilitat i combatre la soledat no volguda de la gent gran i persones amb diversitat funcional. Davant la pandèmia, l’acte s’ha transformat en un format virtual: el 13 i 14 de març, qualsevol persona pot sumar quilòmetres fent activitat física (pedalar, caminar, córrer, nedar) des d’on sigui, registrant l’activitat via app i aportant un dorsal virtual (donatiu a partir d’1 €). "L’objectiu principal no és recaptar diners, sinó donar visibilitat a la problemàtica de la soledat no volguda i a la feina que fem." Punts clau • Missió: trencar la soledat no volguda i promoure envelliment actiu mitjançant passejades gratuïtes en tricicle amb voluntariat. • Dates i format: 13–14 de març; activitat lliure, individual o en petits grups, registrada amb una app i compartida a xarxes amb els hashtags #LaGranPedalada i #AvancemJuntes. • Dorsal virtual: donatiu voluntari des d’1 €; els fons serveixen per mantenir i ampliar el servei (tricicles, formació, logística) que es presta gratuïtament. • Objectiu de quilòmetres: orientatiu (min. suggerit de participació: 5 km corrent o en bici, o 1 km caminant). No hi ha màxim, tot suma. • Expansió del projecte: de Barcelona (2016) a nous capítols com Sant Just, Terrassa i diverses ciutats en preparació; creixement de voluntariat i demanda prevista el 2021. Temes principals 1) En Bici Sense Edat: missió i evolució • Creada per fomentar capítols locals i visibilitzar la soledat no volguda. • Inicis a Barcelona amb suport municipal i prova pilot modesta que va atraure molts voluntaris de seguida. 2) La Gran Pedalada virtual (13–14 de març) • Participació oberta: qualsevol activitat física a l’aire lliure; registre via app. • Dorsal virtual i publicació de fotos a xarxes per amplificar la visibilitat del col·lectiu. 3) Finançament i visibilitat • Passejades en tricicle són gratuïtes per a usuaris; apart d’ajuntaments i entitats, calen més recursos per créixer. • La campanya posa l’accent en comunicació i hashtags per arribar a més gent gran i famílies. 4) Voluntariat i impacte • Experiència altament gratificant per a voluntaris i passatgers: “win–win”. • Xarxa de formació i suport entre capítols per escalar el model. 5) Logística i serveis vinculats • Reptes d’agenda amb particulars (trucades, cancel·lacions, meteorologia) vs. coordinació amb equipaments. • Coordinació per acompanyar majors de 80 anys a centres de vacunació (rutes definides, pendent d’horaris). Dades i xifres Sant Just (2020) • 134 sortides • ~210 persones passejades • 171 hores totals • ~50 voluntaris actius (malgrat la pandèmia) Barcelona (2020) • ~300 passejades (amb restriccions d’aforament) • ~400 persones usuàries • Represa reforçada amb residències vacunades i sortides d’hivern Com participar (13–14 de març) • Adquireix el dorsal virtual (donatiu des d’1 €). • Fes activitat física (pedalar/córrer/caminar/nedar) i registra-la amb l’app. • Comparteix fotos i resultats a xarxes amb #LaGranPedalada i #AvancemJuntes. • Més informació: ambbicisenseedat.cat Impacte i properes passes • 2021 es preveu amb forta demanda: més tricicles i ciutats a punt d’engegar. • El focus: visibilitat social, creixement del voluntariat i sostenibilitat del servei per arribar a més gent gran.

Resum L’Atlètic Sant Just reprèn la competició oficial en un context de partits sense públic i impulsa Ràdio Atlètic, una nova plataforma de retransmissions en directe per mantenir connectada l’afició. L’Adrià Vila anuncia el projecte, que arrenca amb una prèvia 10 minuts abans i cobertura de tots els partits (casa i fora) via web del club. Punts clau Torna la competició: només per categories que donen accés a àmbit nacional; al club, afecta el juvenil i el primer equip. Sense públic: alternativa en format streaming d’àudio per a seguidors, amics i jugadors des de casa. Ràdio Atlètic: nova emissora del club, amb retransmissió en directe i prèvia del partit. Equip de locució: dos estudiants de periodisme de la UAB, Xavi i Víctor, amb col·laboradors sorpresa del món mediàtic local. Cobertura completa: partits a casa i a fora. Debut: "aquest diumenge, a les 12:00" (amb prèvia a les 11:50). Futur: es preparen projectes en noves tecnologies des de l’International Area del club. Com escoltar-ho A la web oficial: atsantjustfc.cat (player a la pàgina; click a play per escoltar la narració en directe). Difusió i enllaços també a Instagram i Twitter del club. Protagonistes i rols Adrià Vila: lidera l’International Area i dona suport al projecte de Ràdio Atlètic. Xavi i Víctor (UAB): narradors principals. President del club i Miquel Rovira (entrenador): veus a la prèvia. Ràdio d’Esvern: bona entesa i possibles col·laboracions tot i la “competència” simpàtica. Calendari i context Últim partit del primer equip: 4 d’octubre (empat contra el Solsona). Proper compromís: camp del Martinenc (fora de casa); primer partit a casa, d’aquí dues setmanes. Cites rellevants "Sense públic" "Fem la competència a Ràdio d’Esvern" "Aquest diumenge, a les 12" "Es venen coses" (nous projectes tecnològics) "El primer dia ens perdonareu" (possible rodatge tècnic inicial)

Context i logística de la xerrada Sessió virtual el 26 de febrer a les 17:30 (dos quarts de sis), organitzada per les AFES de les escoles Montseny, Canigó i Montserrat de Sant Just. Cal inscripció prèvia. Enllaç disponible a la notícia de Ràdio Desvern. "Cal parlar-ne des del principi perquè és un tema quotidià." Eixos principals de la conversa Educació sexual des del naixement: no comença a l’adolescència; s’educa des del primer dia amb actituds, llenguatge i acompanyament. Trencar tabús: superar vergonya, silencis i mites heretats per normalitzar la sexualitat en el dia a dia. Rol de famílies i escola: ambdós agents són clau per a un acompanyament respectuós, gradual i basat en l’evidència. Acompanyar conductes i preguntes: donar respostes clares, adequades a l’edat, sense eufemismes. Autoconeixement adult: les famílies han de formar-se per poder parlar amb seguretat i precisió. "No pots comunicar el que no saps i no pots comunicar el que no ets." A l’escola: mancances i efectes Currículum obligatori limitat a reproducció humana a 6è; la transversalitat sovint queda en no-res. Forta desconeixença entre l’alumnat de 5è i 6è sobre: Genitals i anatomia (parts de la vulva i del penis). Procés reproductiu i què és exactament la regla. Primera ejaculació i canvis puberals. Per què encara costa tant? Tabú generacional: molts pares i mares no van tenir referents ni converses obertes. Es parla massa tard: a 10 anys sovint ja han après que “no en parlem” o ho han buscat a internet. Falta el com i el quan: la teoria es coneix, però manca el pas pràctic i l’excusa quotidiana per conversar. Com fer-ho millor a casa Usar vocabulari estàndard i precís: clítoris, prepuci, vulva, penis; evitar eufemismes. Normalitzar el tema com qualsevol altre (menjar, cotxes, escola), amb converses breus i freqüents. Modelar coherència: formar-se i parlar des del que es coneix i s’encarna. Acompanyar situacions reals: preguntes, conductes exploratòries, dubtes del cos. El llibre “La regla mola si saps com funciona” Públic principal: noies de 8 a 15 anys. Recomendable també per nois, famílies, docents i avis. Objectiu: oferir el “llibret d’instruccions” que sovint falta per viure la menstruació amb confiança, seguretat i plaer. Continguts clau: La regla dins del cicle menstrual (no és un bolet aïllat). Per què tenim la regla i d’on surt exactament. Gestió de la vergonya, el tacat en públic i els mites. "La regla és el resultat de no haver concebut." Cicle menstrual, emocions i ritme de vida Cada dia hi ha un còctel hormonal diferent: impacta energia, socialitat i estat d’ànim. Metàfores útils: Regla = hivern / nit: recolliment, descans, cura pròpia. Ovulació = estiu / dia: energia, expansió, contacte social. Per reduir dolor i malestar: Respectar el ritme (dormir més, anar més a poc a poc, cuidar-se). Considerar l’estrès acumulat: pot augmentar dolor i sagnat. Fer servir calendaris o apps per anticipar-se i planificar (exàmens, activitats, autocura). Proposta: “Festa de la regla” el primer dia, centrada en el benestar i la celebració del cos. Terminologia clau a recuperar Manarquia: primera regla. Espermarquia: primer semen. Menopausa: última regla (no confondre amb tot el període de transició). La recuperació d’aquestes paraules dona prestigi i sentit a moments biogràfics importants. Recordatori final Xerrada de dues hores amb l’Anna (psicòloga especialitzada en educació sexual) el 26 de febrer, 17:30, virtual. Inscripció a Ràdio Desvern. Llibre recomanat: “La regla mola si saps com funciona” (text d’Anna, il·lustracions de Cristina Torron “Menstruïta”).

Resum de l’entrevista L’entrevista recull el testimoni de Júlia Viladot, que va acabar exercint de presidenta de mesa a les eleccions del 14F al Parlament de Catalunya a Can Ginasà, després que la titular presentés al·legacions acceptades. Explica una jornada tranquil·la, amb cues al matí, una tarda molt fluixa i un recompte àgil, en un context marcat per la pandèmia i l’ús d’EPIs a la franja de positius. Punts clau Assignació inesperada: De suplent a presidenta de mesa per al·legacions acceptades de la titular. Organització del col·legi: 3 meses al celler i la seva a la biblioteca de Can Ginasà; aforament controlat (entrades a comptagotes). Afluència: Més gent al matí; tarda molt tranquil·la (uns 15–20 votants). Franja de positius: Esmentada com de vuit a nou; ús d’EPIs (bata groga, guants, gel). Només dues persones hi van acudir; una va aclarir: "No tinc Covid, eh". Recompte: Ràpid per la baixa participació; a la mesa, aproximadament 55–60% de vots emesos; van acabar dels primers. Lliurament de sobres: Al casal de joves (per aforament), amb la jutgessa de Pau i policia. Ambient ciutadà: Molts agraïments i ànims als membres de mesa: "sou uns herois". Anècdota: Un votant es va enfadar perquè no trobava butlletes del seu partit (eren tapades per una altra); va amenaçar amb "Us denunciaré", però finalment va votar i se’n va anar. Dret de descans: L’endemà, 5 hores de lliure disposició. Cites rellevants "No tinc Covid, eh, però vinc ara perquè no he pogut." "Moltes gràcies per estar aquí... sou uns herois." "Us denunciaré!" Conclusions L’experiència mostra una bona organització en context de pandèmia, amb protocols d’EPIs i franges específiques. La participació inferior va facilitar un recompte àgil i un tancament ordenat. Predomina una actitud cívica i d’agraïment, amb incidències puntuals i menors (com la butlleta tapada).

Resum de l’episodi "La natura està regida per lleis matemàtiques... m’interessa el punt mig entre la lògica i l’emoció." Tema central • Entrevista a Albert Espona sobre l’obra/aparador In Materia a l’“Espai de Lliure Creació Carme Malaret” (c. Bonavista, Sant Just). • L’obra explora la frontera entre matèria i immaterialitat, inspirant-se en realitats subatòmiques i en la llum com a medi i símbol. Conceptualització de “In Materia” • Doble lectura del títol: “en la matèria” i allò “immaterial” (intangible, invisible). • Inspiració en micro/macro: de les fluctuacions d’energia i camps de forces fins al món visible. • Objectiu emocional: no és naturalisme científic; és expressió que commou. Procés creatiu i llenguatge • Metodologia híbrida: esbós sobre paper → algoritmes i programació → transformació orgànica amb altres programes (col·lage/pintura digital). • La natura com a model de lleis matemàtiques; l’ordinador com a eina per generar formes. • La intuïció guia l’exploració i les iteracions visuals. L’exposició i formats • 3 caixes de llum (exposades aproximadament 1 mes) + videoprojecció (dies d’inauguració i sessions puntuals). • Videoprojecció com a “cuina” del projecte: animacions de dibuixos generats amb algoritmes bàsics, mostrant com la forma neix i evoluciona. • Sessions de vídeo: dijous 11, divendres 12 i dissabte (19:00 h). La inauguració és l’11 de febrer. Llum, color i simbologia • La llum és el medi de l’art digital i metàfora de coneixement i vida: "Sense llum no hi ha objectes visibles." • Predomini del blau (força/energia) en el vídeo i una de les caixes; no hi ha color únic definitori, sinó recerca constant de formes i colors. Art, ciència i tecnologia • Art i ciència com a maneres complementàries d’entendre la realitat: lògica/racionalitat i imaginació/intuïció poden dialogar. • Existeix la línia “art i ciència”, amb pràctiques que van de l’observació quasi científica a l’expressivitat personal. • Persistència d’un prejudici institucional envers l’art digital (la “màquina fa l’obra”); canvi generacional en curs. Anàleg a la fotografia: inicialment infra-valorada, després plenament museïtzada. • Referents citats: Joe Milne, Joan Fontcuberta, Aurora Gasull (so→imatge), Santi Vilanova, Antoni Arola (llum). Sector cultural i territori • Impacte Covid-19: menys circulació i compra; problema estructural d’inversió pública i difusió. • Bones notícies: noves galeries a Barcelona; a Sant Just, obertura de l’espai Mercart al mercat municipal. • Més que crear espais, cal dotació tècnica (projectors, equips) i recursos per a artistes i centres cívics. "Soc partidari de les petites coses més que dels grans esdeveniments."

Resum de la conversa Punts clau La biblioteca no s’atura: totes les activitats passen a format virtual, mantenint clubs de lectura, contacontes i noves propostes digitals. Clubs de lectura consolidats (dimarts i dijous) i noves cites destacades: Novel·la Negra i Llegir Teatre. Oferta infantil activa amb contes, especial de Carnestoltes i el cicle d’apps Apaprendre. Impuls digital: canal de Spotify, quinzenes musicals, contingut a YouTube i divulgació de dones científiques (11F). Horaris i serveis: obertura parcial, retorns per bústia i accés amb DNI + PIN a la biblio digital. Balanç 2020: -40% hores d’obertura, 26.000 préstecs (només -30%), préstec digital triplicat i +10.000 visualitzacions als contes infantils. Activitats per a adults Club de Novel·la Negra (conduït per José Luis Ibáñez). Sessió al voltant de “L’Agència de Detectives” d’Alexander McCall Smith. Inscripcions obertes (ritme trimestral aproximat). Clubs de lectura de dimarts i dijous: grups consolidats, places molt limitades. Club Llegir Teatre: sessió sobre “La nit de la iguana” de Tennessee Williams (conduït per Roger Consul). En col·laboració amb TNC/Generalitat/Servei de Biblioteques: es regala el llibret als participants. Club de Lectura Conscient i Mindfulness: gestió d’emocions i incerteses; recursos per al benestar en el context actual. Format: totes les sessions es fan via Zoom (dinàmiques, flexibles i ben valorades pels participants). Activitats infantils i familiars Contes amb la Raquel (contacontes incombustible). Tastet especial de Carnestoltes: divendres 12 de febrer a les 16:00. A la sala infantil, tria de llibres sobre disfresses, maquillatge i manualitats per celebrar a casa. Cicle “Apaprendre”: descoberta d’apps i recursos digitals vinculats a literatura infantil. Exemples: adaptacions creatives (com el cas inspirat en la història real popularitzada per la pel·lícula de David Lynch, amb una app infantil d’estètica geomètrica i narrativa senzilla). Proper “Apaprendre”: 26 de febrer. Tot el contingut queda disponible al canal de YouTube de la biblioteca. Iniciatives digitals i difusió Accés simplificat: ara es pot entrar als serveis en línia amb DNI i PIN (data de naixement, si no s’ha canviat), sense necessitat del codi de barres. Spotify – Biblioteca J. Margarit: Nova línia de “quinzenes musicals”: cada dia una cançó durant 15 dies d’un gènere concret (inici amb el rigui). Llistes anteriors: Calendari d’Advent musical, Em quedo a casa (confinament) i BSO de cinema clàssic (recomanada cada dilluns a xarxes). Curiositats: per exemple, “Red Red Wine” de UB40 és una versió d’un tema de Neil Diamond. 11 de febrer – Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència: selecció de fons infantil per visibilitzar referents femenins (moviment No More Matildas; casos com Hedy Lamarr, precursora del Wi-Fi/GPS). Cicle “Sentim la poesia de Joan Margarit”: cada diumenge, difusió d’un poema recitat per l’autor a les xarxes. Record del Premi Cervantes 2019. Horaris, préstecs i retorns Horari d’obertura: Dilluns – Dijous: 16:00 a 20:00 Divendres i Dissabtes: 10:00 a 13:30 Retorns: sempre per bústia (exterior al c/ Bonavista i interior a Can Ginestà). Els materials passen quarantena; els terminis s’ajusten. La biblioteca és a Can Ginestà (equipament obert); es poden visitar les exposicions. Balanç 2020 en xifres -40% d’hores d’obertura (reducció significativa d’afluència presencial per protocols). 26.000 préstecs totals (només -30% vs. 2019), amb molta rotació de materials. Préstec digital triplicat a la biblio digital; increment notable de seguidors a Twitter i Instagram. +10.000 visualitzacions dels contes infantils (abril–desembre) al YouTube de la biblioteca. “Apaprendre”: al voltant de 500 visualitzacions per càpsula. Valoració qualitativa: el llibre i l’audiovisual han estat refugi cultural; la virtualitat ha obert noves oportunitats que probablement perduraran. Frases destacades “No hem parat.” “Estem de dilluns a dijous de 4 a 8 del vespre i divendres i dissabtes de 10 a dos quarts de 2 del migdia.” Pròximes dates i recomanacions 9 de febrer: sessió del Club de Novel·la Negra. 10 de febrer: Club Llegir Teatre – La nit de la iguana. 11 de febrer: Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència – selecció especial. 12 de febrer (16:00): Contes especial Carnestoltes. 26 de febrer: Apaprendre (apps infantils). Contacte i canals Participació a través de Zoom (clubs i activitats). Contingut a YouTube (contes i Apaprendre) i Spotify (llistes i quinzenes musicals) de la Biblioteca J. Margarit. Seguiment i curiositats a Twitter i Instagram de la biblioteca.

Resum Entrevista a Nati Yesares, responsable de Medi Ambient i Projectes de Solidança, sobre el projecte europeu Nou(s) Horitzons per avançar cap a un model de gestió del residu tèxtil més circular, amb més valor social i aliances transfrontereres (Balears–Occitània–Catalunya). "L'objectiu és tornar a fer fil." "És la segona indústria en contaminació en emissions de CO2 mundial." "Hi ha un 88% de residu que s'està incinerant o va als abocadors." Punts clau Objectiu central: impulsar la recollida selectiva, la reutilització i el reciclatge del tèxtil per tancar el cercle i sumar inserció laboral dins l’economia social. Ecosistema de socis: Deixalles (Illes Balears, lideratge), Solidança (Catalunya), xarxa francesa d’economia social d’Occitània (CREES), i el clúster de moda MODACC com a soci estratègic empresarial. Eixos de treball: Reciclatge: mapar capacitats, teixir aliances i impulsar innovació (especialment en postconsum). Reutilització: ampliar la segona mà, encara poc desenvolupada a Catalunya i Espanya però en creixement. Destins del tèxtil reciclat: prioritat a tornar a fer fil; també farciments, aïllaments i tapisseria (automoció, aviació). Dades clau: Només un 12% del tèxtil generat s’arriba a recollir selectivament; l’88% restant s’incinera o va a abocador. Objectiu UE: fins a 65% de recollida selectiva (horizon 2025/2030, segons fracció). Solidança va recollir 4.000 tones (2020) amb contenidors Roba Amiga (Baix Llobregat, Barcelona, Maresme, Anoia, Bages…). Impacte ambiental i social: la moda és la 2a indústria en emissions de CO2; llargs recorreguts de producció (Sud-est Asiàtic, Índia, Pakistan) i condicions laborals precàries. La circularitat redueix emissions i malbaratament de recursos. Paper de MODACC: mobilitzar pimes del sector per integrar circularitat i donar sortida a materials recuperats; creix la moda sostenible (fibres naturals, producció local, disseny reciclable). Sensibilització: campanyes i tallers a escoles sobre petjada ecològica i social de la roba; pautes per comprar amb criteris ecològics i reutilitzar/donar. Altres línies Solidança: reutilització d’electrodomèstics i projecte Reparatrac (unitat mòbil per aprendre a reparar aparells) amb adaptacions online i presencials a l’aire lliure. Impacte COVID-19: activitats adaptades; dificultats econòmiques puntuals i ERTO; reducció de l’índex d’inserció laboral del 65% al 41% el 2020, però mantenint llocs de treball i serveis essencials. Crida a l’acció Porta la roba als contenidors Roba Amiga i opta per la segona mà. Dona suport a la moda sostenible i a les iniciatives d’economia social que creen ocupació i redueixen residus. Participa en tallers de reparació i sensibilització per allargar la vida dels productes.

Resum We Cook You, càtering de Sant Just Desvern, ha reorientat part de la seva activitat arran de la pandèmia cap a la cuina social mitjançant la Fundació Totxete i el projecte We Cook For You. Avui combinen el menjar a domicili i càtering personalitzat amb la preparació de 3.000 àpats setmanals per a entitats socials. Idees clau Pivot durant la pandèmia: del càtering tradicional al menjar a domicili i a la cuina social. Impacte social: preparen uns 3.000 plats setmanals (uns 12.000 al mes) per a entitats i parròquies de Barcelona i el Baix Llobregat. Qualitat nutricional: tàpers d’uns 1 kg amb proteïna, hidrats i verdura; plats senzills però complets i dignes. Voluntariat i donacions: necessiten mans, transport i aliments (arròs, pasta, fruita, verdura, carn, peix, ous) i també suport econòmic. Càtering actiu: mantenen el servei de càtering (empreses, particulars, esportistes) i ja tenen boda signada al juliol. Origen i equip Fundadores: Eva i Montse (cuina) i Elisabet (organització i administració). L’impuls inicial ve, en part, del pas de l’Eva per MasterChef i una trobada casual a la Carretera de les Aigües. Xarxa d’entitats ateses Ajuntament de Sant Just Desvern, Càritas, Missioneres de la Caritat (monges de Calcuta) al Raval, comunitat gitana del Bon Pastor, Pare Nino, parròquies als Jardins de Gràcia, i altres. Operativa i menús Menús definits en funció de donacions (amb accés a Mercabarna) assegurant sempre equilibri nutricional. Distribució amb suport de voluntaris que munten tàpers i també fan de transportistes. Com col·laborar o fer comanda Contacte via Instagram, web o telèfon: 629-04-0016. Per a comandes, prefereixen un tracte personalitzat per adaptar menús i disponibilitat. Valors i compromís "És molt gratificant." "Tot suma. Necessitem donacions." "No és ranxo." Treballen amb motivació, constància i il·lusió; si cal, serveixen en festius o reprogramen lliuraments per no deixar ningú sense menjar.

Resum de la conversa Context i format de la trobada Club de Lectura de Novel·la Negra de la Biblioteca Joan Margarit, amb sessions ara en format virtual. Assistència estable d’aproximadament 20 participants i alta participació. Inicis amb alguns entrebancs tècnics (connexions, micròfons, dispositius antics), però millora clara amb una plataforma estable. "Hi ha un moment en què... mentalment ja entres en la dinàmica d’un club de lectura gairebé normal." L’obra protagonista: “La primera agència de dones detectives” (Alexander McCall Smith) Ambientada a Botswana; to lumínic i esperançador malgrat moments durs. Presenta la protagonista, Mma Ramotswe (directora de l’agència), amb una vida difícil però resilient: Origen familiar humil (pare a mines de Sud-àfrica), venda del ramat heretat per obrir l’agència. Adversitats: matrimoni amb maltractaments i pèrdua d’un fill. Inicia l’agència després de resoldre un primer misteri i comença a investigar amb equip propi. Equilibri temàtic: misteri + costumisme africà + esperança. "Absolutament recomanable per a qui li agradi ser feliç." "Tot és molt dur, però al final podem sortir-nos." Dones detectius: història i realitat Tradició llarga des del segle XIX: Kate Warne (EUA, dècada de 1850), primera detectiu a Pinkerton; va impulsar una unitat femenina. Dones detectius també al Regne Unit i França a finals de segle. A Barcelona, 1911 ja n’hi havia; 1925, Carolina Bravo obre agència al carrer Canuda. Per què la imatge no és tan present? Pes de l’estereotip del detectiu masculí i la sobre-representació de la novel·la policial (cossos oficials) versus detectius privats en la ficció local. Exemples populars aquí: Petra Delicado, trilogia de Dolores Redondo (policia), etc. Present i tendències: Lideratges femenins: Mercè Ferran presideix el Col·legi de Detectius de Catalunya; casos similars a Itàlia i a nivell mundial. Aproximadament 1/3 de llicències en actiu a l’Estat són de dones i la xifra creix. Avantatges operatius de les dones (segons tradició professional): Menys sospita i més confiança quan truquen a portes. Confessions facilitades en entorns informals (bars). Millor camuflatge en seguiments. "En el moment que t’enganxen, s’ha acabat la feina." Desmuntant tòpics del detectiu La gabardina i el barret són clixés de cinema. El detectiu real vol passar desapercebut. L’estètica quotidiana (texans, motxilla; una noia molt arreglada) és sovint l’aliat del camuflatge. L’ofici avui: abast real i casos L’àmbit és molt més ampli que les infidelitats: Informàtica forense, estafes, custòdies, herències, due diligence personal i empresarial. Cultura de seguretat i certa “paranoia” saludable: Micròfons minúsculs (fins a la mida d’una llentia) i eines d’intrusió digital molt sofisticades. Sobre esborrar informació sensible: el “cop de martell” al disc pot ser l’única garantia real. Casos reals comentats: Matrimoni de conveniència (parella d’amics) per conservar un lloguer de renda antiga a Barcelona. Confusió en un seguiment per l’existència d’un bessó idèntic. Utilitat per al ciutadà: Abans de llogar un pis, verificar impagats previs del futur inquilí. Abans d’invertir, comprovar l’historial de l’empresa per evitar estafes. Professions regulades i amb codi ètic estricte. Sherlock Holmes i la reputació del gremi Abans de Holmes, molts detectius eren vistos com a simples xafarders. Sherlock Holmes introdueix el model de cavaller discret i professional, clau per legitimar la professió, també a Catalunya. "Detectiu privat i dictadures no fan una bona parella." Dades de l’activitat Club de Lectura de Novel·la Negra – Biblioteca Joan Margarit. Sessió virtual: 9 de febrer, 19 h. Convidat: José Luis Ibáñez (escriptor; col·laborador del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya; autor de “Todo lo oye, todo lo ve, todo lo sabe”).

Resum de la conversa Context i novetats Reinici del 2n trimestre dels cursos municipals d’Arts Plàstiques Gaudim Creanar a Can Ginestà. Restricció temporal per Procicat: una setmana (11–17 de gener) amb classes només per a residentes a Sant Just. "Només per les persones que són de Sant Just" Adaptacions i format de classe Implementació de classes híbrides: presencials per a residents i online per a l’alumnat de fora del municipi. Objectiu: mantenir la continuïtat i l’accessibilitat mentre durin les limitacions. Mesures de seguretat i balanç Mesures COVID al llarg del 1r trimestre: ventilació constant, mascareta, distància i llocs marcats amb creus. Resultat: cap positiu associat a les classes. "No hem tingut cap positiu que hagi sortit de les arts plàstiques" Temàtica del curs 2020–2021: “Harmonia” Després del tema anterior (el caos), aquest any el leitmotiv és l’harmonia, buscant equilibri, estabilitat i normalitat. Cada professor el treballa segons el seu criteri en disciplines com ceràmica, torn i gravat. L’exposició final es preveu unificada pel color blau per reforçar la coherència visual. "Busquem un tema com l'harmonia... trobar l’equilibri i l’estabilitat" Exposicions i inauguracions L’exposició del curs passat es va fer sense inauguració tradicional, però amb gran gaudi de l’alumnat al setembre-octubre. Es vol repetir el format a l’inici de curs i, si la situació ho permet, recuperar una inauguració més normalitzada. Inscripcions i assistència El curs és anual amb inscripcions trimestrals; hi ha incertesa sobre noves incorporacions per l’inici amb restriccions. Motivació alta: alumnat de fora pregunta per justificants o alternatives per poder assistir. "La gent vol venir... ho necessita" Valor social i emocional de les arts Les classes aporten benefici social, expressió artística i benestar emocional en temps complexos. "És social, és artístic... és el més positiu que podem fer"

Resum general Entrevista a Carles, coordinador d’Amb Bici Sense Edat a Sant Just, per fer balanç del 2020, explicar la nova col·laboració amb l’Institut de Sant Just i detallar reptes tècnics (tricicles, orografia del municipi) i noves accions solidàries. • Balanç 2020 en plena Covid-19: reorganització del projecte, protocol específic de Covid, i inici de la 2a fase per arribar a persones particulars, no només equipaments. • Impacte i xifres: 150 sortides, 208 passatgers, 171 hores, amb voluntariat creixent malgrat les restriccions. Col·laboracions amb el Mil·lenari i l’Esproceat (ocupacional i pilot). • Voluntariat juvenil: 40 alumnes de l’Institut (assignatura Servei Comunitari) entrenats per acompanyar en bici/patinet, interaccionar amb els usuaris i prendre consciència de la solitud no desitjada. • Reptes tècnics: límit legal de 250W en assistència elèctrica per a tricicles de càrrega en un municipi amb forta orografia; s’han definit rutes i limitacions de càrrega (1 passatger en pujades). Nou tricicle compromès per l’Ajuntament. • Creixement del voluntariat: 36 voluntaris (32 conductors), model flexible (des d’1 cop/mes), amb curs obert el 29/01. Coordinació amb CAP Sant Just per detecció de casos. • Pròximes accions: pedalada virtual solidària (mitjans de març) via Strava per recaptar fons contra la solitud; amb 25€ es poden finançar 2 hores de passeig per a 2 persones. "No donarem l’abast" — sobre la demanda quan es reobrin plenament residències. "La gent jove és el futur" — sobre la implicació de l’alumnat de l’Institut. Dades clau 2020 • 150 sortides ofertades. • 208 passatgers: 98 persones grans, 82 amb discapacitat, 33 familiars acompanyants. • Edats: del 5 als 99 anys. • 171 hores de passeig. • 31 voluntaris van participar en les sortides del 2020; actualment el nucli és de 36 voluntaris (32 conductors). Aliances i comunitat • Equipaments: Mil·lenari i Esproceat (ocupacional i pilot), amb sortides dimarts i dijous. • Salut: CAP Sant Just (Dr. Moniesa i treballadora social) per derivar casos que es puguin beneficiar de les passejades. • Sant Just Solidari: suport logístic i humà; l’Associació Amb Bici Sense Edat impulsa nous capítols territorials. Reptes i solucions tècniques • Límit legal de 250W per a tricicles elèctrics de càrrega: insuficient en pujades fortes. • Solució operativa: rutes alternatives (p. ex., pujar pel carrer Freixas), i en alguns trams 1 sol passatger. • Finançament de tricicle: 80% Fundació “la Caixa” + 20% Sant Just Solidari. Segon tricicle compromès per l’Ajuntament, pendent d’arribada. Formes de participació • Voluntariat: model flexible (fins i tot 1 cop/mes); curs obert el divendres 29 de gener (18:00–20:30) a Les Escoles (oficines de Sant Just Solidari). Pràctica personalitzada l’endemà. Cal omplir el formulari d’inscripció. • Fer-se soci: des de 20€/any (Amb Bici Sense Edat o Sant Just Solidari) i/o donacions puntuals per garantir la sostenibilitat. • Pedalada virtual solidària: mitjans de març (13–14) via Strava: compra de dorsal, comptatge de km, sortejos i recaptació destinada a lluitar contra la solitud no desitjada.

Resum general Converses amb la Gemma (Centre Pedres) sobre el seu enfocament terapèutic i els serveis que ofereixen a Sant Just. Es desgranen els dos models principals que utilitzen —teràpia familiar sistèmica i teràpia breu centrada en solucions—, la casuística més habitual (adolescència, processos de dol, dinàmiques pares-fills i parella), i un ventall de tècniques actives i rituals. També s’ofereixen consells pràctics per millorar la comunicació i els vincles a casa, i es detallen els objectius del centre i les vies de contacte. "La teràpia és conversa" "Construir noves narratives" Idees clau Model sistèmic: implicar el context i la família millora els resultats; es treballa la relació i no només el símptoma individual. Teràpia breu centrada en solucions (TBCS): enfocament pràctic, centrat en present i futur, amb objectius concrets i escales d’avenç. Casuística freqüent: adolescència i pares-fills, processos de dol, conflictes de parella (roldes educatives, gelos, infidelitats, redefinició de rols amb l’arribada de fills), i processos individuals de canvi i presa de decisions. Tècniques creatives: metàfores, contes, daus d’imatges, cartes emocionals, rituals d’acomiadament, genograma i la dinàmica de les pedres per visualitzar el sistema familiar. Tasques terapèutiques: personalitzades després de cada sessió, amb seguiment i llibreta de registre. Consells pràctics: cuidar la comunicació, l’escolta, i generar espais de qualitat junts i per separat (parella i fills). Models terapèutics Teràpia familiar sistèmica • Treballa amb la persona i el seu sistema (família), integrant diferents membres segons convingui. • Beneficis: intervenció relacional, efectes de "dominó" positius quan canvia un membre; implicació parental que fa sentir els menors acompanyats. • Aplicable també a parelles, creant espais on tots dos poden parlar i ser escoltats. "Treballar amb tots els que estiguin preocupats per aquest problema" Teràpia breu centrada en solucions (TBCS) • Centrada en el present i el futur: "què vols millorar?", es defineixen objectius i es mesuren avenços amb escales (p. ex. de 4 a 6). • Indicat quan no hi ha històries saturades de problema i la persona pot visualitzar canvis immediats. • Pràctica i efectiva, complementària al treball sistèmic quan cal velocitat i concreció. "Hi ha històries saturades de problema… i no podem parlar de solucions" Casuística i serveis Teràpia familiar • Primera entrevista gratuïta per valorar l’encaix; contracte verbal de freqüència i horaris; pla de treball. • Casos habituals: - Pares i fills / Adolescència: transició de cicles vitals, criança, límits i comunicació. - Dol i pèrdues: acomiadaments pendents amb rituals (fotos, cartes), elaboració emocional. - Famílies reagrupades: redefinir llocs i rols quan s’uneixen noves unitats familiars. Teràpia de parella • Conflictes d’estils educatius procedents de famílies d’origen diferents, redefinició de rols amb l’arribada de fills. • Temes recurrents: infidelitats, gelos, crisis i desajustos de cicle vital. Teràpia individual • Processos relacionals (família, parella) en modalitat individual; presa de decisions, canvis vitals i definició d’objectius amb el marc de la TBCS. Tècniques i eines • Narratives i metàfores: contes, daus d’imatges per construir un relat comú pare-fill/a. • Cartes emocionals: escriure des del cor per fer emergir i compartir continguts difícils. • Rituals d’acomiadament en dol: fotos, lectura de carta i espai simbòlic de tancament. • Genograma (arbre familiar) i versió amb pedres per a infants: visualitzar posicions, vincles i qualitats de cada membre del sistema. "Les pedres són de moltes textures i mides… com les persones; es poden polir i canviar" Funcionament de les sessions i seguiment • Sessions d’1 hora, amb tasques terapèutiques personalitzades enviades per correu posteriorment. • Llibreta de Pedres per anotar tasques i avenços; revisió en la sessió següent (setmanal o quinzenal). Consells pràctics per a famílies i parelles • Comunicació i escolta activa: parlar del que preocupa i validar l’experiència dels altres. • Espais de qualitat: mantenir moments de parella i d’1-a-1 amb cada fill/a. • Regularitat: petits rituals setmanals (p. ex. passeig, cafè, joc) per sostenir el vincle. • Separar contextos: abordar temes sensibles en espais tranquils i personalitzats. Objectius i contacte • 2021: donar-se a conèixer a Sant Just, fer xarxa amb serveis socials i especialitzats d’infància, i garantir accessibilitat. "Fem xarxa i fem treball sistèmic" • Contacte: web pedres.es, telèfon del centre, correu d’informació i Instagram (Pedres Teràpies). • Ubicació: Carrer Bonavista, 54 (dins del Cosmic Soul Center), Sant Just.