Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1369-1380 de 2109

12 de març del 2018
6'
Entrevistes de la Justa del 12/3/2018 — Rodolfo Sánchez Quifou: alcalde de la transició a Sant Just Desvern (1971–1979) i el seu llegat municipal
Resum de contingut Context i cronologia Alcalde de Sant Just Desvern entre el 6 de juny de 1971 i el 19 d’abril de 1979. Figura clau en la transició política local: va lliurar l’alcaldia a l’Antoni Malaret, primer alcalde escollit democràticament després de la guerra. Mandat marcat per fets històrics com l’atemptat a Carrero Blanco (1973), la mort de Franco (1975) i l’aprovació de la Constitució. Perfil i relació amb l’oposició Considerat dialogant i pragmàtic; no era un extremista del règim. Va conviure i col·laborar amb partits d’oposició (PSUC, PSC, ERC, etc.) en moments en què molts eren il·legals, facilitant el relleu democràtic. Impuls de consells participatius: Consell Popular de Cultura i Consell de Participació Ciutadana. "s'ha de créixer de forma pausada" "la seva figura va ser poc discutida" Fites i projectes municipals destacats Compra de Can Ginestar (novembre de 1978) com a casa de cultura, fruit de les peticions dels moviments veïnals i cívics. Autorització de la llicència d’obres del Walden 7, projecte trencador i debat amb els models urbanístics de l’època. Suport a la Creu Roja amb la creació de nous locals municipals. Impuls cultural: creació de les Festes de Tardor i suport a l’Ateneu (lloguer de la sala municipal). Equipaments i serveis Educació: ampliació de l’Escola Canigó i posada en marxa de l’institut de batxillerat al municipi. Esports: desenvolupament del Poliesportiu. Espai públic: organització de la plaça Vellsoleig i inauguració del Centre Pilot. Model urbanístic i gestió Va defensar un creixement moderat davant les fortes pressions per urbanitzar, en contrast amb l’increment accelerat de municipis veïns (Esplugues, Sant Joan d’Espí, Cornellà, Sant Feliu). En paraules atribuïdes al mateix alcalde: "s'ha de créixer de forma pausada, no es pot créixer de forma ràpida" Perfil personal i valoració Empresari al polígon local, va generar ocupació per a veïns de Sant Just. Recordat com un alcalde obert, que va deixar fer i va escoltar els sectors culturals i veïnals més actius. Llegat: bases de la cultura, la participació ciutadana i un urbanisme més assossegat que van afavorir els ajuntaments democràtics posteriors. Comiat i informació del funeral Rodolfo Sánchez Quifou ens ha deixat aquest cap de setmana. Capella ardent: avui a partir de les 16.00 h. Funeral: demà a les 11.00 h, a l’Església dels Sants Just i Pastor.
12 de març del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 12/3/2018 — Festa del Tinter (Premis Sambori), memòria de Rodolfo Sánchez i tertúlia sobre la unitat independentista
Resum general de l’episodi Episodi que combina cultura local, memòria històrica i debat polític: • Entrevista sobre la Festa del Tinter i els Premis Sambori de narrativa del Baix Llobregat i l’Hospitalet. • Contextualització d’Òmnium Cultural com a entitat cultural i reflexions sobre la seva percepció política. • Actualització sobre la presó preventiva del president d’Òmnium i el debat sobre la possible investidura de Jordi Sànchez. • Homenatge a Rodolfo Sánchez, alcalde de Sant Just Desvern (1971–1979), i repàs del seu llegat durant la Transició. • Tertúlia: desacord entre partits independentistes, crida a la unitat i pressions polítiques des de Madrid; obertura de tema sobre una manifestació. "No som un partit polític... el nostre lema és llengua, cultura i país. I cohesió social." "Està a presó sense haver estat jutjat." (sobre la presó preventiva del president d’Òmnium) Festa del Tinter i Premis Sambori L’acte • Divendres, a dos quarts de set de la tarda (18:30), a la sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • L’Escola de Música de l’Ateneu hi participarà per amenitzar l’entrega de premis. Funcionament dels premis • Recollida prèvia de treballs de les escoles del Baix Llobregat i l’Hospitalet. • Sis trams d’edat i tres guanyadors per tram, sense rànquing (no hi ha primer/segon/tercer: “són tres guanyadors”). • A nivell local s’entreguen només els Premis Sambori de Narrativa; la poesia (Pisciganya) es gestiona a Seu Nacional. Òmnium Cultural: cultura vs. política • Òmnium es reivindica com a entitat cultural, tot i la percepció pública d’una major implicació política pel context recent. • Missatge clau: fer cultura i cohesió social és l’eix; la política és “un més a més”. Situació del president d’Òmnium (presó preventiva) • El president porta 148 dies en presó preventiva. • Suport constant de l’entitat i visites periòdiques (facilitades per advocats de l’entitat). • Impacte personal i familiar: desplaçaments setmanals importants. • Tesi defensada: “està a presó sense haver estat jutjat”. Debat polític: investidura de Jordi Sànchez • Es planteja la possibilitat que Jordi Sànchez sigui president de la Generalitat. • Posició expressada: ha de ser president qui surti de la candidatura votada pel poble, sigui Sànchez, Puigdemont o qui pertoqui; la decisió ha de ser interna, no imposada “des de fora”. In memoriam: Rodolfo Sánchez (alcalde 1971–1979) Perfil i context • Alcalde de Sant Just Desvern (1971–1979); alcalde de la Transició que lliura el relleu al primer alcalde democràtic, Toni Malaret. • Context d’alta complexitat: final del franquisme, atemptat a Carrero Blanco (1973), mort de Franco (1975), Corts Constituents, i Generalitat provisional. Llegat i decisions clau • Compra de Can Ginestà (novembre 1978) com a casa de cultura, fruit del diàleg amb moviments veïnals i consells populars. • Autorització de la llicència d’obres del Walden 7, projecte trencador urbanísticament. • Nous locals de la Creu Roja, impuls a equipaments: poliesportiu, ampliació d’escoles (com el Canigó) i creació de l’institut. • Impuls a les Festes de Tardor i suport a l’Ateneu (lloguer de la sala municipal). • Model d’urbanisme pausat en contrast amb el fort creixement dels municipis veïns: "S'ha de créixer de forma pausada, no es pot créixer de forma ràpida." Relació amb l’oposició i estil • Bona sintonia amb partits de l’oposició (quan encara eren il·legals) i facilitació del relleu democràtic. • Perfil moderat, no extremista del règim, amb esperit dialogant i de servei. Serveis • Vetlla i enterrament: capella oberta avui a partir de les 16:00; enterrament demà a les 11:00 a l’Església dels Sants Just i Pastor. Tertúlia: desacords i crida a la unitat Desacord entre partits independentistes • Crítica a les “picabaralles petites” i a la manca d’acord sobre la presidència. • Crida a “fer una pinya” i prioritzar l’objectiu comú: "Anem per aquest problema [la independència] i després ja esbranarem." Pressió des de Madrid i el factor pressupostari • Es comenta la pressió del govern espanyol perquè es formi govern a Catalunya i l’efecte sobre els pressupostos (dependència del vot basc). • Percepció de doble rasant sobre el compliment de la llei. Manifestació (obertura de tema) • S’anuncia el debat sobre una manifestació i es demanen opinions; el tema queda obert al tram final disponible de l’àudio.
9 de març del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 9/3/2018 — Conglomerats de Catalunya: Montserrat i Sant Llorenç, paisatge i escalada; i Discurs 8M a Sant Just: bretxa salarial, vaga feminista i plans d’igualtat
Resum general Aquest episodi combina dues peces principals: una entrevista geològica sobre els relleus en roques conglomerades de Catalunya (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Montsant…) i la reemissió del discurs institucional del 8M a Sant Just, amb una intervenció sindical posterior. Geologia i paisatge dels conglomerats catalans Què són i on es troben • Els conglomerats són roques sedimentàries formades per còdols, sorres i argiles transportats per rius i dipositats en deltes. • A Catalunya formen massissos a les vores de la depressió central catalana: Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i més al sud Montsant, així com serres al peu del Pirineu. Formació i paleogeografia (fa 60–40 milions d’anys) • Fa entre 60 i 40 Ma, la depressió central era un mar; els Pirineus i les serralades (pre)litorals s’aixecaven i els rius n’erosionaven materials. • A les desembocadures es formaven grans deltes, on es van dipositar còdols i graves que, amb el temps, van patir litificació i cimentació fins a esdevenir roca. • La natura, al llarg de milions d’anys d’erosió, ha “escultat” el relleu actual. "paisatge geològic en estat pur" Modelatge i formes singulars • L’“escultor” principal és l’aigua: la infiltració preferent per la fracturació tectònica dissol i desfa el ciment, modelant agulles i monòlits característics (especialment a Montserrat i Sant Llorenç). • Toponímia popular que reflecteix formes: els bolets de Sant Llorenç, les castellasses, el Paller de Tot l’Any. Vegetació i ecologia • Sobre grans roquissars costa formar-se sòl; la vegetació es concentra a canals i sobre nivells argilosos més tous entre estrats de conglomerat. • Es veu una clara adaptació al relleu: franges verdes damunt argiles vermelloses i, al damunt, cingleres nues de conglomerat. Activitats, camp i escalada • Anunci d’una conferència (Sala Piquet, Ateneu) i excursió organitzada per la SEAS/CEAS a Sant Llorenç del Munt i l’Obac. • Importància del treball de camp: “És fonamental” per entendre el territori. • Els massissos de conglomerat són clàssics d’escalada, amb tècnica específica diferent de calcàries o granits; atractiu internacional (Montserrat com a escola històrica). Discurs institucional 8M i intervenció sindical Punts clau del discurs institucional (Sant Just) • Reivindicació de la igualtat efectiva i suport municipal a la vaga feminista (aturades de 2 hores) per denunciar desigualtat, precarietat i violències. • Dada central: bretxa salarial del 14,9% (Eurostat). Es demanen normes específiques i sancions per corregir-la. • Exigència de mateix sou per la mateixa feina i rebuig de la violència econòmica contra les dones. • Referència a moviments com #MeToo i a accions locals de sensibilització (cinefòrums “Figures ocultes” a l’Ajuntament). • Crida a la col·laboració institucional i social per assolir una societat justa i igualitària. "Volem el mateix sou per la mateixa feina." Intervenció sindical (Susana, UGT i CCOO) • Denúncia de contractació precària (temporalitat i parcialitat) tant a l’Ajuntament com a empreses externes. • Reclam d’un pla d’igualtat real i aplicat: més formació, aplicació efectiva i en el marc del nou conveni i la reforma horària. • Recordatori de tenir en compte les treballadores municipals en les polítiques d’igualtat.
7 de març del 2018
25'
Entrevistes de la Justa del 7/3/2018 — Vall de Sant Just (conveni 128 M€), nova marca "Naturalment Collserola", residus amb targeta, mocions (rei i presos), investidura de Jordi Sànchez i 8M
Temes municipals Vall de Sant Just: desestimació de l’extinció del conveni (128 M€) • Punt clau: l’Ajuntament desestima la petició d’extinció del conveni presentada per la Junta de Compensació (actualment un únic propietari) perquè, segons els serveis jurídics, encara no s’han completat totes les fases del conveni. • Dades clau: la Junta quantifica l’extinció en 128 milions d’euros. Segons el consistori, la fase 1 s’està tot just tramitant i el contribuent acaba de pagar recentment 1.200.000 € per l’arranjament del camí de la Vall; resten pendents les fases 2 i 3. • Risc jurídic: el propietari pot interposar recurs contenciós administratiu. L’Ajuntament afirma estar tranquil amb l’informe intern i el suport d’assessorament extern. "L'estimació és de 128 milions d'euros. [...] Estem molt tranquils amb l'informe jurídic que s'ha fet." Nova marca municipal: “Sant Just Desvern, Naturalment Collserola” i urbanisme verd • Valoració: des d’ERC la consideren molt més adequada que “poble i ciutat” perquè reflecteix l’ADN de Sant Just: medi ambient, espais verds propers i connexió amb Collserola (més del 50% del terme és parc natural; els m² de verd per habitant superen àmpliament les recomanacions internacionals). • Implementació: canvi gradual per evitar malbaratament (vehicles i papereria s’aniran renovant a mesura que toqui; els suports digitals es poden actualitzar de seguida). • Via pública: es vol que l’esperit del parc “entri” al municipi mitjançant carrers més amables i més verds, colors d’asfalt diferenciats i mobiliari urbà (testos, fanals, etc.). Es posa el focus en l’ús sostenible del parc per evitar-ne la sobrecàrrega. Nou sistema de recollida selectiva: contenidors amb xip i targeta (prova pilot) • Model: debat intern a ERC entre porta a porta i el sistema de contenidors intel·ligents. Una visita al País Basc va convèncer del model amb xip i targeta pels bons resultats. • Prova pilot: enfocada a validar robustesa i operativa (lectura de dades, comportament en volcatge, resistència del mecanisme de tapa, etc.) i no només l’acceptació social. Implementació pas a pas, correcció si els resultats no acompanyen. • Objectius: en 2 anys, cal millorar la recollida selectiva per complir els paràmetres metropolitans. Sant Just fa temps que està estancat i necessita un salt qualitatiu. Política general i mocions Moció de Ciutadans: fotografia del rei al saló de plens • Resultat: rebutjada. Només el proponent hi va votar a favor; el PP es va abstenir; la resta, en contra. • Lectura política: segons ERC, són mocions per “marcar paquet” i, quan no prosperen políticament, es busquen resolucions judicials per imposar-les. "Quan no tenen majoria per fer una cosa, doncs se'n van al jutjat i punt." Moció per l’acostament de presos polítics a presons catalanes • Aprovació: la moció que demana l’acostament de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn va rebre 15 vots favorables en un ple extraordinari. • Context: tot i no ser “urgent” en termes de tràmit, es considera necessària i oportuna. Declaracions de Santi Vila i resposta d’ERC • Santi Vila va atribuir a la pressió d’ERC la DUI i, per tant, la situació de presos i 155. ERC replica que és una lectura cínica i recorda que Vila no va impulsar les estructures d’estat quan era conseller i que sovint maniobrava en contra de la línia majoritària del Govern. "És bastant cínic que vingui a donar-nos lliçons." Article de Joan Tardà: “eixamplar la base” i malentesos • Clau: l’article no parla del moment de la investidura, sinó d’una estratègia a mig-llarg termini per eixamplar la base republicana. • Públic objectiu: votants (no els aparells) del PSC i dels Comuns, buscant sumar-los a un projecte republicà (independentista o no). • Timing: es reconeix que potser s’hauria pogut publicar més endavant, però el fons és compartit per ERC. Investidura i aritmètica parlamentària Jordi Sànchez i els números del Parlament • Calendari: sessió d’investidura convocada per al 12 de març. • Aritmètica: majoria absoluta (68) a la primera volta. JxCat (32) + ERC (34) = 66; amb el vot no delegable de Puigdemont i Comín, el bloc queda a 64; necessita els 4 de la CUP per arribar a 68. La CUP s’inclinaria per abstenir-se. • Segona volta: calen més “sí” que “no”; escenari pendent d’eventuals abstencions dels Comuns o canvi de posició de la CUP. Situació incerta. • Objectiu de fons: formar govern com més aviat millor per aixecar el 155, que estaria fent molt de mal a institucions i societat. 8M i igualtat Suport a la vaga feminista i dades preocupants • Posicionament: ERC dona suport a la vaga del 8 de març, aturades i mobilitzacions. • Dades: malgrat que el 60% de les dones tenen titulació superior, només ocupen el 40% dels llocs directius. Persistència de la bretxa salarial i el sostre de vidre. • Agenda local: esment d’activitats al llarg del mes i d’actes del dia (p. ex. concert de la Clara Peya al Casal de Joves). "És molt necessària [aquesta lluita]... no ens ho podem permetre."
6 de març del 2018
22'
Entrevistes de la Justa del 6/3/2018 — Mindfulness a l'aula i educació emocional: conversa amb Caroline Cobstake i xerrada a l'Escola Canigó
Resum de la conversa Entrevista a la psicòloga Caroline Cobstake sobre com aplicar el mindfulness i l’educació emocional a l’aula i a casa, arran d’una xerrada oberta a l’Escola Canigó. Què és el mindfulness? El mindfulness es resumeix en atenció plena i presència. Beneficis principals: més concentració, més calma i millor recepció de la informació, tant per infants com per adults. "Mindfulness és atenció plena, és estar en presència." Educació emocional a l’escola Cada cop més escoles hi donen importància, sovint impulsat per les famílies. Reptes en aules nombroses: és clau crear espais d’expressió i d’escolta. Primer pas imprescindible: autocura i consciència emocional del docent. "El primer pas és que sigui el propi docent el que pugui cuidar-se." La presència del docent implica ser conscient del propi estat emocional (cansament, preocupacions...). Sense aquesta presència, és difícil educar emocionalment. Treball d’aula possible a nivell grupal amb dinàmiques estructurades. Dinàmiques i pràctiques Donar espai perquè cadascú senti i s’expressi. Exemples: “El temps interior”: dibuixar si dins de cadascú hi ha sol, pluja, trons… i acceptar allò que sentim. Fomentar el silenci mental per deixar descansar la ment i estar més presents. "A vegades no és tan important expressar allò que estem sentint com simplement deixar-nos-ho sentir." Famílies i coordinació L’educació emocional també es cultiva a casa: es poden donar pautes concretes per fomentar l’atenció plena en l’entorn familiar. Clau la connexió pares–escola–infant per anar “a l’una”. "Aquest trio és importantíssim: pares, escola i nen." La demanda sovint neix dels pares, fet que facilita la col·laboració amb els centres. Dades pràctiques de la xerrada Títol: “Mindfulness aplicat a l’aula”. Ponent: Caroline Cobstake, psicòloga (centre Essència, Sant Just). Hora: 20:00. Lloc: Escola Canigó. Organitza: AMPA Canigó. Accés: obert i gratuït. Destinataris: tothom que estigui amb infants (pares, avis, docents…). Altres continguts del tram radiofònic Falques i promos de Ràdio d’Esvern: programació musical i cultural (p. ex. Smooth Jazz Club, La plaça Mireia, Cinema sense condicions, M de Música, La música coral), serveis públics (061 CatSalut Respon), campanyes socials (8 de març, Mans Unides), i informació local (InformatiuComarcal.com), entre d’altres.
5 de març del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 5/3/2018 — Portes obertes a Sant Just: Escola Montserrat, Canigó i Montseny — innovació, llengües, convivència i Escola Verda
Panorama general Programa especial de Just a la Fusta (Ràdio Desvern) dedicat a les Jornades de Portes Obertes de les escoles de Sant Just. S’entrevista les direccions de tres centres: Escola Montserrat, Escola Canigó i Escola Montseny. Entre blocs, hi ha breus pauses publicitàries i una pausa musical. "Som una escola petita, familiar i acollidora." — Montserrat Forcadell (Escola Montseny) "És un programa de prevenció d’assetjament amb tolerància zero a qualsevol tipus d’assetjament." — Carlos Averes (Escola Canigó) Temes principals Jornades de Portes Obertes • Escola Montserrat: dimarts 6/3 a les 15:30 i dimecres 7/3 a les 9:30 • Escola Canigó: segona sessió divendres 9/3 a les 9:30 • Escola Montseny: dilluns (avui) 5/3 a les 15:30 i dijous 8/3 a les 9:30 Metodologies i innovació educativa • Treball per projectes multidisciplinaris i metodologies actives • Gamificació (ex.: Kahoot, Quizz) i ambients d’aprenentatge • Treball cooperatiu i projectes d’innovació (UAB, comunitat europea) • Competència digital: robòtica i programació Llengües estrangeres • Forta potenciació de l’anglès (projectes com eTwinning, Sharing to Learn, English Day) • Àrees no lingüístiques en anglès (ex.: Educació Física) • Introducció del francès com a segona llengua al cicle superior (Escola Montserrat) Convivència, valors i emocions • Programa de tutoria entre iguals per prevenir el bullying (Escola Canigó) • Projectes de padrins lectors i de joc; accions solidàries i de servei a la comunitat Medi ambient, salut i comunitat • Escola Montseny: certificació d’Escola Verda, plaques fotovoltaiques, estació meteorològica, hort i galliner • Foment d’hàbits saludables (consum de fruita), reciclatge i aprofitament d’aliments • Implicació de l’AFA i escola de proximitat, amb relació família-escola molt estreta Escoles entrevistades Escola Montserrat Portes obertes: 6/3 (15:30) i 7/3 (9:30) Creixement: d’una a gairebé dues línies; infantil ja a doble línia; segona línia completa prevista per 2019-20 Projecte educatiu viu: projectes multidisciplinaris, gamificació, ambients, cooperatiu Internacionalització i anglès: eTwinning (5è amb Dinamarca i Grècia, segell de qualitat), Sharing to Learn, English Day; AICLE a cicle inicial Segona llengua: francès a partir de 5è (única a Sant Just) Servei i comunitat: aprenentatge-servei, padrins, col·laboració amb residència d’avis i La Marató Salut i entorn: programa de fruita a l’escola; piscina en horari lectiu Escola Canigó Portes obertes: 9/3 (9:30) — segona sessió Idioma i internacionalització: auxiliar de conversa a totes les hores lectives; CLIL parcial Digital: èmfasi en competència digital, robòtica i programació Valors i emocions: treball emocional a tots els cursos Convivència: tutoria entre iguals (5è tutoritza 3r al pati) com a prevenció de l’assetjament; consciència de conductes adequades Infantil: joc, hàbits, rutines i expressió oral; racons, ambients i grups reduïts per atendre la diversitat Escola Montseny Portes obertes: avui 5/3 (15:30) i dijous 8/3 (9:30) Identitat: escola d’una sola línia (P3–6è), familiar i acollidora; proximitat i portes obertes a les famílies Comunitat: AFA molt activa; projectes conjunts (p. ex. transformació del pati); coordinació a festes Escola Verda: plaques fotovoltaiques, estació meteo, hort i galliner; projectes de reciclatge i hàbits saludables Llengües i projectes: Educació Física en anglès (1r–6è), Sharing to Learn, English Day Matemàtiques i lectura: projecte “Entusiasme’t” (matemàtiques lúdiques), certamen de lectura en veu alta, projectes d’animació lectora
2 de març del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 2/3/2018 — Jazz Cats a Sant Just i Esports: Hristo Iotsov Quartet, escena de Sofia, Super Bowl i Champions
Resum general de l’episodi Programa amb dues parts clarament diferenciades: Cultura (primera part): conversa amb l’Arnau Garrofer (santjustenc establert a Sofia), el bateria i compositor Hristo Iotsov i el pianista Lubo Tzanev sobre el concert d’aquest vespre a l’Ateneu i el nou disc del quartet, "Jazz Cats". S’anuncia el baixista convidat local Pau Lligadas i s’escolta la peça "Angry Cats". Esports (segona part): repàs àgil de la Super Bowl LII, els equips locals de Sant Just i els vuitens de final de la Champions League. "All the songs are cat-themed" — conceptualització del disc Jazz Cats "Sofia is like the New York of Bulgaria" — broma de Lubo sobre el ritme de la ciutat Cultura: Hristo Iotsov Quartet i l’escena de Sofia El concert d’avui i el disc "Jazz Cats" • Concert a les 22:00, Sala del Cinquantenari de l’Ateneu (Onair Jazz Series). • Presenten el disc "Jazz Cats" i tocaran gairebé tot el repertori, evitant algunes peces més complicades per manca d’assaig amb el baixista local. • Baixista original absent per motius familiars; el substituirà Pau Lligadas (Cornellà). • S’escolta la peça "Angry Cats" i es destaca que totes les composicions exploren diferents caràcters felins. Arnau Garrofer: trajecte i integració • Santjustenc resident a Sofia des de fa més de dos anys, on ha trobat un entorn musical molt actiu i oportunitats constants. • Abans, formació a Holanda; valora que a Bulgària ha pogut viure de la música en poc temps. • Parla búlgar i aposta per la integració cultural i lingüística (també per la seva parella búlgara). L’escena musical a Sofia • Escena en creixement: arriben músics de fora i retornen búlgars formats a EUA/Holanda. • Primer bolo internacional del quartet amb aquesta visita a Sant Just. • Contrast de contextos: Sant Just és tranquil i inspirador; Sofia és intensa i exigent. Informació pràctica del concert • Preus: 10 € (general), 8 € (socis), 6 € (<30). • Lloc: Sala del Cinquantenari – Ateneu de Sant Just. • Inici: 22:00. • Agraïments a Ràdio Esvern i a l’organització de l’Onair Jazz Series. • Paraula clau en búlgar: > "Blagodaria" (gràcies) Esports: Super Bowl, equips locals i Champions League Super Bowl LII (Eagles vs Patriots) • Resultat: Philadelphia Eagles 41–33 New England Patriots (a Minneapolis). • MVP: Nick Foles (Carson Wentz lesionat abans dels playoffs). • Audiència: 111,3 M d’espectadors. • Mitja part: Justin Timberlake. • Preu entrades: 950–5.000 $ (fins a ~6.000 $ de mitjana a la revenda). Futbol local (Sant Just) • Atlètic Sant Just: empata 1–1 a la J22; suma 39 punts, 6è, a 4 punts del 3r; podria aspirar a pujar si manté la dinàmica. • Sant Just: derrota 5–3; és 7è amb 31 punts, marge per millorar però més complicat aspirar a l’ascens. Champions League – Vuitens de final • Resultats destacats: - Juve 2–2 Tottenham (13/02) - Basilea 0–4 Man City (13/02) - Real Madrid 3–1 PSG (14/02) - Porto 0–5 Liverpool (14/02) - Chelsea 1–1 Barça (20/02) - Bayern 5–0 Besiktas (20/02) - Shakhtar 2–1 Roma (21/02) - Sevilla 0–0 Man United (21/02) • Classificacions ben encaminades: Man City, Liverpool, Bayern. • Eliminatòries obertes: Sevilla–Man United, Chelsea–Barça, Juve–Tottenham. • Context: record de la remuntada 6–1 del Barça al PSG l’any anterior; Neymar no hi és, però Di María ocupa el rol amb bona forma. • Sorteig de quarts: 16 de març.
1 de març del 2018
5'
Entrevistes de la Justa del 1/3/2018 — Entrevista sobre l'exposició "Mans Ocupades" del col·lectiu CUCs a Can Ginestà: dates, activitats i perspectiva de gènere
Panorama Al programa Just a la Fusta (Ràdio Desvern), la Montse Artés presenta l'exposició Mans Ocupades del col·lectiu d'artistes CUCs —un grup de sis dones— que s'inaugura avui al vespre al celler de Can Ginestà i es podrà visitar de l'1 de març a l'1 d'abril. La mostra inclou visites comentades i una jam session de dibuix amb model coincidint amb el Dia Internacional de les Dones. Punts clau Col·lectiu CUCs: sis dones artistes que treballen juntes per promoure l'art i compartir la seva mirada del món. Disciplines: pintura, gravat sobre metall i ceràmica, amb evolucions recents (del paper a la tela, noves temàtiques i interpretacions). Concepte de la mostra: Mans Ocupades simbolitza el fer constant del dia a dia —tant creatiu com quotidià— i com aquest alimenta l'expressió artística. Origen del col·lectiu: sorgit de coincidències i trobades personals, acadèmiques i laborals; és un grup de dones de manera orgànica, no predefinida. Calendari i ubicació Inauguració: avui, 19:30 h (dos quarts de vuit del vespre). Exposició: de l'1 de març a l'1 d'abril. Lloc: Celler de Can Ginestà** (Sant Just). Visites comentades: diumenge 11 i 25 de març, 13:00 h. Activitat especial (8M): dijous 8 de març — jam session de dibuix amb model; es pot entrar i sortir lliurement, dibuixar o observar. Perspectiva de gènere i context La mostra s'inclou a l'agenda del Dia Internacional de les Dones. Montse Artés subratlla les dificultats específiques que encara troben les dones en les arts plàstiques: manca de valoració, menys oportunitats d'exposar i menys suport. "Ens costa que se'ns valori la nostra feina, ens costa a vegades trobar llocs on exposar, gent que aposti per tu..." Què hi trobarà el públic Una visió plural de l'art contemporani local, amb obres recents de diverses disciplines. Diàleg directe amb les artistes en les visites (més conversa i procés que no pas una guia formal). Una experiència participativa de dibuix al natural el 8 de març, oberta a aficionats i curiosos. Crida a la participació El col·lectiu convida el públic a assistir a la inauguració, visitar l’exposició durant el mes, participar a les visites comentades i sumar-se a la sessió de dibuix del 8M per viure l’art en comunitat.
1 de març del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 1/3/2018 — Sant Just, naturalment Collserola: nova marca municipal, 8M amb cultura i activisme, i tertúlia sobre pensions, justícia i presos
Nova marca municipal: Sant Just, naturalment Collserola Visió i valors • Nova identitat de ciutat centrada en la connexió amb la Serra de Collserola i la necessitat de cuidar el medi. • Sant Just és el municipi del parc amb més hectàrees vinculades; la marca vol que «tot el que fem respiri natura». • Missatge de futur: ciutat tecnològica, però sobretot responsable i verda. "Volem que tothom sigui conscient que respirem Collserola per tots els racons del nostre cos i del nostre poble." Desplegament i accions • Implantació interna a l’Ajuntament: presentació a direcció i plantilla. • Aplicació visual en vehicles municipals, nous parcs (Esona de Can Sagrera, Rambla Major), senyalètica i materials (targetes, correu, etc.). • Merchandising municipal: obsequis Benvingut Nadó, samarretes, etc. • Substitució progressiva de la marca antiga: desapareix «Poble i Ciutat» en favor del vincle amb Collserola. Urbanisme verd i accés responsable • Corredor verd: connexió del Consell Comarcal fins a la porta d’entrada a Collserola; el passeig de la Muntanya “ha de respirar serra”. • Millora de camins d’accés i enfoc en un ús endreçat i respectuós davant la massificació (motos, bicis, corredors). • Impuls de voluntariat ambiental (ALNUS) i recuperació de la Festa de l’Arbre per educar en la cura de l’arbrat des de petits. Evolució de la identitat: adéu a «Poble i Ciutat» • Es vol superar la dicotomia poble vs. ciutat amb un model de “gran ciutat verda” que manté el teixit social de poble. • Objectiu: creixement ordenat (Mas Lluí i llindar dels 20.000 habitants) sense perdre l’essència i el respecte per l’entorn. "No volem ser una ciutat freda ni una ciutat metropolitana grisa, sinó una gran ciutat verda que respecti el seu entorn." 8M: programa d’activitats i reflexió Exposicions i memòria local • Al celler de Can Ginestà: obra col·lectiva CUC (art fet per dones). • A l’Arxiu: fotografies antigues de dones en l’àmbit laboral que visualitzen la desigualtat històrica (treballs de cura, tèxtil, etc.). Dades, bretxa de gènere i rols • Malgrat l’avenç, les dades de big data mostren presència baixa de dones en STEM (enginyeries, matemàtiques, astrofísica) i persistència de sostres de vidre i biaixos. • Cal trencar creences que desincentiven vocacions científiques i esportives en nenes. Testimonis en arts i discriminació • Amb artistes com Clara Peya i Lali Ayguadé, es denuncia que les dones han de lluitar el doble per reconeixement. • Audicions a cegues en conservatoris han incrementat l’entrada de dones instrumentistes, evidenciant el biaix inconscient. "Qui entén de música, el veritable músic, és un tio... i tu perquè has sortit rara i ets bona." 8 de març: opcions de participació • Aturada i vaga municipal (8M), amb cinefòrum de la pel·lícula «Figures ocultes» (triple discriminació: dones, negres, científiques) i concentració a les 12 h davant l’Ajuntament. Altres activitats destacades • Sopar de les Dones (9/03) a la Torre de l’Hereu; inscripció prèvia. • Concert gratuït de Clara Peya (amb entrada prèvia per aforament) i pilar de dones amb les castelleres d’Esplugues; actuació de ballarins de la Renata del Casal de Joves. Igualtat local i coeducació • Programa conjunt amb Educació i consultoria per detectar biaixos a l’escola i millorar la coeducació. • Exemple: projectes sobre Modernisme que obvien referents femenins, corregits per fer visibles les dones. Tertúlia política (final del programa) • Pensions i mobilitzacions: debat sobre assistència a manifestacions (Bilbao, Madrid, Barcelona) i defensa del dret de protesta. • Corrupció i judicatura: crítiques a tractes de favor (cas Millet/Montull), politització de la judicatura i doble vara de mesurar. • Monarquia i llibertat d’expressió: debat per penes per cançons vs. impunitat en delictes econòmics. • Presos polítics vs. polítics presos: defensa del caràcter no violent del moviment; crítica a qualificacions desproporcionades. • Actualitat catalana: comentari sobre la possibilitat de Jordi Sànchez i la resposta de Rajoy (“demencial”). Pausa publicitària • Franja amb promocions de programes i espots informatius i socials abans de la tertúlia.
28 de febr. del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 28/2/2018 — Òscar Cadiach i els 14 vuitmils: 'Sempre Amunt', Broad Peak i l'ètica de l'Everest + Tertúlia esportiva (Espanyol–Madrid, Girona i La Lliga)
Resum general Programa amb dues parts principals: Entrevista a Òscar Cadiach sobre el documental "Sempre Amunt", la culminació dels 14 vuitmils amb el Broad Peak, la filosofia de la superació, i una reflexió sobre risc, ètica i comercialització a l’Himàlaia. Tertúlia esportiva: anàlisi de la victòria de l’Espanyol davant el Real Madrid, el moment del Girona i conversa sobre normativa de mans i dinàmica de La Lliga. "La vida, sense jugar-te-la, et mores." Òscar Cadiach: 'Sempre Amunt' i els 14 vuitmils Filosofia i valors "Sempre Amunt" és el seu lema vital: caure, aprendre i superar-se. Parla de la resiliència davant errors, fracassos, malalties i lesions com a part del camí. "Sempre ens hem de superar." El 14è vuitmil: Broad Peak Al juliol va completar el seu 14è vuitmil al Broad Peak, convertint-se en el més veterà a aconseguir-ho. Subratlla que la clau és "haver pogut tornar" i explicar l’experiència. Relata una expedició amb dos intents previs i èxit al tercer. Incident crític: caiguda en una esquerda inundada; se’n surt amb l’ajuda d’un company. Trajectòria destacada i noves vies Inicis amb el Nanga Parbat per la vessant del Rupal (variant nova) i ascens a l’Everest. Aportació tècnica: obertura de noves vies a vuitmils (ex. Cho Oyu i Broad Peak Central – via “Tarragona”). El documental i la logística "Sempre Amunt" és un documental de producció austera que busca transmetre emocions i aprenentatges. En la darrera estada al Broad Peak: més temps al camp base per ajustar-se a la meteorologia i la aclimatació. Risc, ètica i comercialització a l’Himàlaia Risc percebut vs. risc real: reivindica prudència i consciència en cada pas. Comercialització de l’Everest: Costos orientatius: 60.000–100.000 $ (Nepal), aproximadament la meitat per la vessant xinesa (amb el risc de tancament administratiu). Paquets amb cordes fixes, oxigen, xerpes, fins i tot comoditats al camp base. Defensa una ètica de l’ascens: referència a Reinhold Messner (Everest sense oxigen) i a Kilian Jornet; recorda que tothom necessita aclimatació. La aclimatació (normalment ~1 mes treballant en alçada) i la durada total d’una expedició de 2–3 mesos continuen sent nuclears. Canvi de perfils i tecnologies Desplaçament del mercat cap a l’Orient (Singapur, Corea, Xina): menys europeus i menys expedicions "romàntiques" de clubs locals. Internet i materials: Avui hi ha imatges i proves en temps real, a diferència dels anys 80. Materials més lleugers, però menys duradors; el cos, en canvi, no canvia: hipòxia, aclimatació i la zona de la mort (≈7.500 m) segueixen marcant límits. Mitjans i divulgació Considera que els mitjans avui donen més visibilitat a l’alpinisme. Fa conferències i col·labora al programa de ràdio "El Pont de Mahoma" (Tarragona Ràdio). Moment clau que es veurà al documental: trucada via telèfon satèl·lit des del cim del Broad Peak; explica la dificultat de parlar per la manca d’oxigen. L’acte a Sant Just Desvern Projecció de "Sempre Amunt" a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu (Sant Just Desvern) amb presència d’Òscar Cadiach i el seu llibre disponible. Tertúlia esportiva: Espanyol–Madrid i la jornada de Lliga El partit a Cornellà-El Prat Victòria de l’Espanyol davant el Real Madrid (1-0): Debat sobre oportunitats, estratègia i l’efecte de la fredor a l’estadi. Comentari recurrent: aficionats que marxen abans i es perden el desenllaç. Girona, Sevilla i la zona mitjana El Girona supera el Celta (1-0) i mira cap amunt a la classificació. Conversa sobre Sevilla, Betis, Eibar, Villarreal i la igualtat a la zona europea. Trucada de l’oient Ignasi (espanyolista) Valoració crítica del joc malgrat el resultat. Debat sobre decisions arbitrals i normativa de mans: si el defensa té la mà recolzada a terra com a suport, no és penal. Moral i necessitat de regularitat més enllà de grans triomfs aïllats. "Aviam, si has estat allà… i quan estiguis caminant per les escales, marca el teu equip… això fot molta ràbia."
27 de febr. del 2018
22'
Entrevistes de la Justa del 27/2/2018 — Jazz: la música negra que canvia el món — Orígens, evolució i cicle de xerrades amb Pau Fuster
Introducció Conversa amb Pau Fuster a Ràdio d’Esvern sobre la xerrada «Jazz, la música negra que canvia el món», que es farà demà dimecres a les 19:00 a Can Ginestà, amb un cicle que continuarà el 14 de març i s’allargarà fins al segon trimestre de 2018. Orígens del jazz Barreja cultural al sud dels EUA a finals del segle XIX. Influències clau: Àfrica subsahariana, Carib, ragtime i música europea. Confluència de migracions europees i esclavitud africana des del segle XVIII. Creativitat i improvisació El jazz és profundament creatiu perquè es basa en la improvisació. L’intèrpret no només toca: crea música en el moment. Conseqüència: estil molt personal, dinàmic i en evolució constant. "El jazz es basa en la improvisació... l’intèrpret no només interpreta, sinó que també crea instantàniament." Geografia i evolució històrica Nova Orleans (anys 20): distinció entre música de Nova Orleans (músics negres) i Dixieland (músics blancs que la reinterpreten). Chicago i Nova York (anys 30): nous focus d’activitat i estil. Nova York (des dels 40): esdevé la capital mundial del jazz. Kansas City i París (post-Segona Guerra Mundial): nuclis importants en moments clau. "A partir dels anys 40, Nova York es transforma en la capital mundial del jazz." Panorama actual i referents El jazz està internacionalitzat, però els EUA continuen sent la referència. Molts músics busquen formació i connexions a llocs com Nova York o centres com la Juilliard. L’escena a Catalunya Bona diversitat i circuits diferenciats: Jazz tradicional (incloent swing i Nova Orleans). Jazz modern. Reptes: poques interseccions entre circuits; cal més barreja. El cicle de xerrades Estructura cronològica per facilitar la comprensió. Sessió 1 (demà): Precursors del jazz — cants d’esclaus, cançons de treball, espirituals negres, ragtime. Sessió 2 (14 de març): continuació sense necessitat d’haver assistit a la primera. Trimestre següent: swing i etapes posteriors. "Si hi vas a totes, et podràs fer una idea total i general de l’evolució de la història d’aquesta música."
26 de febr. del 2018
25'
Entrevistes de la Justa del 26/2/2018 — Aparcaments i carrers a Sant Just, mocions del ple (8M, pensions, retrat del rei), equipaments a Mas Lluí i “Sant Just Naturalment”; tertúlia sobre la visita del rei
Resum general Episodi amb dues parts: una entrevista política centrada en Sant Just Desvern (aparcament, mobilitat, ple municipal, marca de ciutat i acte amb Jordi Turull) i una tertúlia final sobre la visita del rei i el relat mediàtic. • Aparcament i mobilitat: suport a crear nous aparcaments però es considera que arriben “tard i malament” i són insuficients; es critica l’eliminació de places i la improvisació en obres menors. • Ple municipal: debat sobre possible conflicte d’interès a l’Ateneu (amb resultat d’unanimitat); suport a les mocions del 8M i pensions (aquesta última qualificada de brindis al sol), i rebuig a la moció de Ciutadans per posar el retrat/bust del rei a la sala de plens per motius legals, ètics i polítics. • Mas Lluí: es reclama prioritzar equipaments educatius i el pont de connexió pendent; crítica al canvi d’ús per traslladar-hi la deixalleria i a decisions urbanístiques passades. • Governança i recursos: es qüestiona la necessitat i el cost d’un nou tècnic de mobilitat en un municipi de 17.000 habitants. • Marca municipal: bona acollida a “Sant Just Naturalment de Collserola”, alineada amb la idea de posicionar Sant Just com a porta d’entrada a Collserola. • Acte amb Jordi Turull: gran assistència i denúncia de la situació judicial i penitenciària dels presos; es descriu el tracte a Estremera com a "inhumà i vexatori". • Tertúlia: la visita del rei polaritza els relats mediàtics; es comenta que les protestes "van amb el sou" i es compara el carisma de Joan Carles amb Felip VI; es debat l’episodi del president del Parlament Roger Torrent i els qui van abandonar l’acte. Aparcament i mobilitat a Sant Just Noves places i dèficit al centre • Suport als nous projectes d’aparcament (Parador, c. Camp de Roset, centre i Can Freixes), però es demana més capacitat (especialment a Can Freixes, doblant les places previstes) per “esponjar el centre”. • Es critica que el govern tripartit actuï “tard i malament” i que s’hagi anat eliminant places disperses (c. Monistrol, c. Bonavista), agreujant el dèficit. • Es veu utòpic impulsar pàrquings soterrats sense calendari clar; es reclama planificar primer la solució d’aparcament i després reformes de carrers. "Si se n’eliminen 3 aquí i 2 allà, arriba un moment que el problema és molt greu." Remodelació de carrers i accessibilitat • Crítica al “municipi dels cons”: massa senyalitzacions i pedaços en comptes de reformes estructurals. • El Camí de la Muntanya s’ha “arreglat” reiteradament sense solució definitiva; es qüestiona el cost acumulat. • Es denuncia un greu problema de mobilitat per a vianants: voreres difícils per a cotxets i especialment per a persones en cadira de rodes. "Hi ha un greu problema de mobilitat en aquest municipi... és una bona gimcana." Ple municipal: punts clau Ateneu i possible conflicte d’interès (plusvàlua) • Declaració de l’Ateneu com a espai d’interès municipal per reduir la plusvàlua; Montse Molinero surt de sala per possible afectació. • Es debat la separació de béns i la condició de sòcia com a interessos possibles; el secretari conclou que no calia que marxés. "El secretari va dir que, al seu criteri, ni ella havia de marxar... era un numeret." Moció 8M (suport a les aturades i activitats) • Vot favorable i compromís amb la igualtat; es denuncia un cas local de desigualtat salarial en el càrrec de secretaria municipal per evidenciar que la bretxa es produeix “a casa nostra”. Moció pensions (recuperació del poder adquisitiu) • Vot favorable, però es qualifica de “brindis al sol” si no hi ha coherència amb les polítiques estatals i mesures efectives. Moció de Ciutadans: retrat/bust del rei a la sala de plens • Vot en contra per: - Possible conflicte normatiu entre reglament orgànic municipal i disposicions estatals. - Consideracions ètiques i polítiques: el PDeCAT es declara independentista i republicà; el rei “no representa” el grup. - Rebuig a amenaces de responsabilitat penal per no penjar el retrat; se’n critica el to i l’estratègia de confrontació. "L’obsessió de Ciutadans és trencar la societat." Mas Lluí: equipaments i connexió pendent • Moció per la cessió gratuïta de solars a la Generalitat per a equipaments educatius: el PDeCAT s’hi afegeix, reclamant prioritzar escola bressol/escola i el pont de connexió. • Es critica el canvi d’ús per traslladar-hi la deixalleria quan als veïns se’ls havia promès equipaments. • Es recorda el cost d’operacions anteriors (p. ex. pont Reixat prop de 9 M€) i decisions urbanístiques que es van fer i desfer, amb retorns de diners a promotors. • Diagnosi general: actuacions "tard i malament"; cal connectar Mas Lluí amb el poble "com més ràpid millor". Tècnic de mobilitat • Es qüestiona la necessitat d’un tècnic de mobilitat a temps complet en un municipi de ~17.000 hab. i el cost (≈62.000 € per 10 mesos). • Es demana una millor dedicació política i una justificació clara de les grans actuacions pendents (p. ex. carril bici a la Carretera Reial eliminant un carril de circulació). Marca municipal i projecció de ciutat “Sant Just Naturalment de Collserola” • Valoració positiva: s’alinea amb la idea de fer de Sant Just la porta d’entrada a Collserola. • Propostes associades: zones d’aparcament condicionat als peus de les masies i punt d’informació del parc; connexió en transport públic i a peu pla. Acte del PDeCAT amb Jordi Turull i context polític • Gran afluència i espai ple; èxit organitzatiu. • Denúncia de la situació de presos i exiliats i del 155; relats sobre les condicions a Estremera amb qualificatius com “tracte inhumà i vexatori”. "És molt gros" — repetit per enfatitzar la gravetat de la situació i la desproporció penal. Tertúlia del dilluns: visita del rei i relat mediàtic Cobertures divergents i cassolades • Es contrasta la premsa de Madrid i la catalana: uns parlen de boicot i tensió (El País, ABC), d’altres destaquen cassolades i absències institucionals. • Referències als CDR i al balanç de ferits/detingut en la cobertura d’ABC. Monarquia, carisma i protestes “van amb el sou” • Es comenta que les protestes a la monarquia “van amb el sou” i passen arreu; comparació de carisma entre Joan Carles (“campetxano”) i Felip VI (“preparat”), posant en dubte aquest darrer. "Allà on van, sempre hi ha algú que protesta... va amb el sou." L’exposició de Roger Torrent i els “intocables” • Es valora l’episodi en què alguns assistents van marxar quan el president del Parlament va parlar de presos polítics; es critica la reacció de qui es considera “intocable”. "Allà davant hi havia la màxima autoritat que tenim en aquest moment."