Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1393-1404 de 2109

13 de febr. del 2018
9'
Entrevistes de la Justa del 13/2/2018 — Innovus (Innovaix): programa metropolità per impulsar el talent universitari amb reptes d’empresa – Presentació al CityLab de Cornellà
Resum Entrevista amb Natàlia Mir, directora dels programes Innovaix, sobre Innovus, el programa metropolità que connecta talent universitari amb empreses tractores i startups a través de reptes reals, mentoria i una fase d’acceleració al CityLab de Cornellà. Punts clau Innovus és un programa d’Innovaix que, en la seva 3a edició, s’amplia amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per arribar a més empreses i participants. Objectiu: fer aflorar talent universitari i facilitar el contacte directe amb caps d’innovació i equips de companyies rellevants. Format: 2 setmanes de rutes en autocar per conèixer empreses tractores i startups, rebre xerrades inspiradores i afrontar reptes que es defensen davant d’un jurat empresarial. "És una molt bona oportunitat per fer aflorar aquest talent jove." A qui s’adreça (perfil de participants) Persones amb titulació universitària: llicenciades, diplomades o de grau; també postgrau/màster. Sense franja d’edat rígida: han participat persones fins i tot de 40 anys. Es valora que siguin emprenedores, innovadores i amb ganes de col·laborar en equips multidisciplinaris. "L’important és que tinguin aquest talent, que siguin persones emprenedores, innovadores i amb ganes de relacionar-se." Empreses participants i reptes Empreses que llancen repte (exemples): Bayer, Port de Barcelona, Aigües de Barcelona, CaixaBank, Almirall Startups i tecnològiques: Investors (crowdfunding immobiliari), ATAI (TIC), Innovale, Hewlett Packard (HP), Badalona Fab Lab Tipus de reptes: Percepció de l’aigua de l’aixeta (tap water) – cas d’Aigües de Barcelona. Eco-packaging amb la farmacèutica Almirall. Altres reptes orientats a sostenibilitat, disseny de serveis i millora d’experiències. "A partir d’una línia estratègica, es formula el repte i, després de la ruta, els equips reben mentoria per encarar-lo." Fase d’acceleració i visites Després de la ruta, sessions al CityLab amb mentors per aterrar solucions (la fase d’acceleració). Visites sense repte: Avan Group (cedeix l’autocar), SABIC Barcelona, UPC-CASE de Cels, Tinker Slab, D de l’Estudio, Eurecat, BMW Barcelona Premium i Talent Factory. Premis i oportunitats (novetat d’enguany) Possibilitat de beca amb l’AMB per implementar el repte guanyador a l’empresa durant uns mesos. Viatge innovador a Brussel·les. Presentació dels finalistes al BIZ Barcelona (esmentat com “Bif Barcelona” a l’entrevista). "És un aparador: potser la solució no s’implementa, però t’han vist treballar i se t’obren portes." Innovació: visió d’Innovaix El teixit empresarial del Baix Llobregat i l’Hospitalet és molt innovador, amb empreses punteres i startups emergents. La innovació va més enllà de la tecnologia: també implica processos, organització i recursos humans. "La innovació pot restar en com es reestructura l’empresa a nivell de recursos humans." Com participar i detalls pràctics Sessió de presentació: dijous 15 de febrer al CityLab de Cornellà. Horaris: 10.00 h i (segons la conversa) 11.30 h; el presentador ho resumeix com “a quarts de 12”. Cal portar currículum. Registre a: innoamd.cat o innovaix.cat. — Per què és important Connecta joves professionals amb necessitats reals d’empresa. Fomenta networking, ocupabilitat i aprenentatge experiencial. Impulsa la innovació metropolitana i reté talent local.
12 de febr. del 2018
Entrevistes de la Justa del 12/2/2018 — Jugateca Ambiental a Sant Just, Concurs de Sant Jordi i InnoBus de l’AMB: agenda local, innovació i disfresses creatives
Resum general Butlletí amb informació local i metropolitana que destaca tres eixos: oci familiar i educació ambiental a Sant Just (Jugateca Ambiental), cultura i escriptura en català (Concurs de Sant Jordi 2018) i innovació i ocupabilitat juvenil (programa InnoBus de l’AMB). Es completa amb una llarga pausa publicitària i de serveis i una conversa final sobre disfresses creatives de Carnestoltes. Temes principals Jugateca Ambiental a Sant Just (Parc del Mil·lenari) • Calendari i horari: dissabtes del 17 de febrer al 3 de novembre, d’11:30 a 13:30. • Ubicació: Parc del Mil·lenari, amb zona de jocs i espai d’informació sobre la xarxa de parcs metropolitans. • Activitats: jocs, manualitats i tallers de manera fixa + una activitat dirigida setmanal sobre el parc o el medi ambient. • Activitat inaugural: “Contes del parc”. Concurs de Poesia i Prosa en català — Sant Jordi 2018 • Objectiu: potenciar l’ús del català i donar espai a veus no professionals. • Participants: a partir de 9 anys; dues modalitats: - Prosa: narració única, màx. 3 fulls. - Poesia: poema o col·lecció breu, màx. 2 fulls. • Tema: lliure; obres inèdites. • Premis: diferents categories, de 45€ a 160€. • Termini: fins al 23 de març. • Informació i contacte: tel. 934 804 800, web municipal i correu ([email protected]). InnoBus Metropolità (AMB) — Innovació i talent jove • Programa de l’AMB (3a edició) per connectar joves universitaris amb empreses capdavanteres de la metròpolis. • Abast: per primer cop, participen joves i empreses dels 36 municipis de l’àrea metropolitana. • Funcionament: - Les empreses poden llançar reptes o acollir visites del bus de la innovació. - Presentació per a universitaris: 15 de febrer. - El bus arrenca la segona setmana de març i durant 11 dies visita les empreses participants. - Després, 3 setmanes d’acceleració per desenvolupar solucions, projectes i prototips. - Final: 24 d’abril, amb presentació de projectes i oportunitats de lliurar currículums. • Empreses esmentades: Bayer, Port de Barcelona, Aigües de Barcelona, CaixaBank, Almirall, TAI (Tecnologies Aplicades a la Informació), Innovae, HP, BDN Lab, Investors. • Premis i oportunitats: - Estada mínima de 2 mesos en empresa per desenvolupar la idea amb acompanyament. - Viatge a Brussel·les per visitar un dels centres d’innovació més punters d’Europa. “El bus es posarà en marxa la segona setmana de març.” Publicitat i serveis (pausa llarga) • Autopromocions de la ràdio i programes: Smooth Jazz Club, La plaça Mireia, L’Audició, Rebobineu, si us plau. • Campanyes i serveis: La Meva Salut (CatSalut), 061 CatSalut Respon, Mans Unides, informatiucomarcal.com, canals socials i WhatsApp de Ràdio d’Esvern, premis Òmnium (Pissiganya i Sembori). Conversa final: disfresses creatives de Carnestoltes • Idees de disfresses conceptuals i artesanals: - “Home fent el pi” (efecte visual invertit amb camisa a les cames, mans simulades als peus, etc.). - “Taula parada” (elements enganxats a un cilindre; ampolla al cap; còmode d’entrar i treure). - “Home sortint de l’armari” (armari de cartró portàtil; joc conceptual). • Comentaris sobre execució, comoditat i recepció; valoració creativa tot i no guanyar premis.
9 de febr. del 2018
Entrevistes de la Justa del 9/2/2018 — Rutes singulars de Sant Just, entrevista a Jordi Turull, boom del Battle Royale, cinema asiàtic i agenda cultural
Resum general Magazine amb contingut variat que combina actualitat local, patrimoni i cultura, política catalana i tendències de videojocs. Destaquen la presentació de les Rutes Singulars de Sant Just, una entrevista amb Jordi Turull sobre la situació política i l’experiència a presó, i una secció didàctica sobre el fenomen Battle Royale en videojocs. Punts clau • Patrimoni i turisme cultural: s’estrena el cicle mensual de les Rutes Singulars (edificis, masies, art i natura) amb plaques informatives i audioguies via QR. • Política i drets: Jordi Turull defensa la perseverança democràtica i relata l’impacte personal de la presó. "La presó és monotonia i aïllament" "Ara ens trobem en la defensa de la llibertat d’expressió i de reunió" • Cultura: balanç molt positiu del primer cicle de cinema asiàtic a la Mostra del Baix Llobregat i reestrena teatral d’Arsènic i puntes de coixí. • Videojocs: recorregut complet de l’origen i l’auge del gènere Battle Royale fins a PUBG i Fortnite. Agenda i actualitat local Conferència sobre paisatges fluvials (CEES) • El geòleg Javier Martínez Gil proposa mirar els rius com a espai emocional i de benestar (fluvio feliç), alertant de la degradació per interessos econòmics. "En nom del progrés s’estan fent barbaritats" • Defensa conservar els rius com a qualitat de vida. Mostra de cinema asiàtic (Baix Llobregat) • Més de 560 espectadors, expectatives superades (Xavi Bax). • Programació de 9 pel·lícules (Corea del Nord, Nepal, Xina, etc.). • Premi del Públic: Tanna (Ben Ledeen i Martin Butler), reemissió del 9 al 12 de febrer. Teatre: «Arsènic i puntes de coixí» • Reestrena de Just Teatre (direcció: Maica Dueñas), funcions dissabte 21h i diumenge 19h a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • Entrades a tictacticket.com i punts físics locals. Entrevista: Rutes Singulars de Sant Just El projecte • Iniciativa europea POCTEFA de cooperació transfronterera amb 4 rutes temàtiques i 24 punts senyalitzats (6 per ruta). • L’Arxiu Municipal ha creat els continguts dels plafons trilingües (català, castellà, francès) i audioguies amb QR. Funcionament de les plaques i audioguies • Descripció breu de l’element, context històric i enllaços a fotos antigues; audioguies d’1 minut (també en francès i castellà). • Ruta autoguiada possible, sense necessitat de guia. Calendari i inscripcions • Ruta guiada mensual durant tot el 2018 per promocionar el servei; grups limitats (la primera ruta ja tancada amb 30 inscrits). • Objectiu: oferir rutes a nous empadronats i grups de municipis veïns. Itinerari «Edificis singulars» (primer recorregut) • Passeig suau de Can Ginestar fins al Walden 7 (1,5-2 h). • Mostra de 400 anys d’arquitectura: - Església (portada renaixentista, segle XVI) - Masies: Can Cardona (XVIII-XIX), Can Preciós (data 1600) - Arquitectura moderna: Taller d’Arquitectura (1973) i Walden 7 (1975) - Patrimoni industrial: xemeneia (c. 1920) • Al Parador, focus en el mosaic de Xavier Guinovart i Xavier Modulell. Entrevista: Jordi Turull sobre situació política Experiència a presó i solidaritat • Contrasta Estremera (cel·les amb company conegut) i Soto del Real. • El suport ciutadà (cartes, visites com a advocat) aporta fortalesa i trenca l’aïllament. "Agradeixes moltíssim les mostres de solidaritat" Objectius i missatge polític • Crida a la perseverança i a mantenir la «cadena de confiances» de l’1-O. • Defensa del terreny democràtic i pacífic (urnes i paperetes). • Eix actual: llibertat d’expressió i dret de reunió davant de querelles i citacions. Secció Jocs i Tecnologia: el fenomen Battle Royale Origen i evolució • De la pel·lícula japonesa Battle Royale (2000) i l’èxit d’Els jocs de la fam a mods de Minecraft (Survival Games) i adaptacions a DayZ, Arma 2/3 i ARK. • Precedents: The Culling (2016). • Consolidació del gènere amb PUBG (PlayerUnknown’s Battlegrounds): salts en paracaigudes, recollida d’armes, i cercle que es tanca. Present i futur • Fortnite popularitza el format amb mode Battle Royale gratuït (multiplataforma) i mecàniques pròpies (construcció, tempesta). • Tendència a la massificació del gènere i modes similars en nous títols. Promos i serveis públics • Indicatius i franges musicals; crida a participar via WhatsApp. • Missatges d’Òmnium Cultural (premis literaris), Mans Unides (solidaritat) i CatSalut 061 (ús responsable d’urgències).
8 de febr. del 2018
11'
Entrevistes de la Justa del 8/2/2018 — El Carnestoltes a Sant Just i l'agenda cultural
El Carnestoltes a Sant Just Desvern El programa Entrevistes de la Justa de Ràdio Desvern ha comptat amb la presència de Sergi Seguí per detallar la programació de Carnestoltes d'enguany. Aquest esdeveniment destaca per la forta implicació dels centres escolars del municipi, que cada cop tenen una presència més rellevant en la rua. Detalls de la Rua i Categories Recorregut: S'ha establert una ruta circular que comença i acaba a la plaça Maragall, recorrent diversos carrers cèntrics. Premis: Es mantenen els premis per a comparses escolars, grups no escolars i categories individuals, amb el suport de Comerç i Empresa. Categories especials: S'han consolidat els premis als "marxosos", aquells participants que animen i dinamitzen la rua. "Hem d'anar fent prova-error i anar jugant amb els resultats que anem tenint", comenta Sergi Seguí sobre les innovacions i la recuperació de tradicions. Agenda Cultural a l'Ateneu El final de l'episodi repassa l'activitat cultural del municipi a l'Ateneu: Conferències: Cicle de paisatges de Catalunya impulsat per la SEAS. Teatre: Èxit rotund de l'obra "Arsènic i puntes de coixí" interpretada per Just Teatre, que torna a escena després d'haver penjat el cartell de complet en la seva anterior representació. Excursions: Activitats a les Terres de l'Ebre com a part de la programació d'entitats locals.
8 de febr. del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 8/2/2018 — Rius i fluviofelicitat: Ebre i transvasaments, valors del progrés; tertúlia sobre nevades i meteorologia
Tema 1 — Rius, fluviofelicitat i conservació Què és la fluviofelicitat? • Conceptualització de la "fluviofelicitat": una experiència d’immersió fluvial (p. ex., en kayak durant diversos dies) que promou benestar profund, vida sense pressa i relacions no competitives. • Comparació amb el Camí de Santiago: període de repòs i convivència que facilita treure "la part bona" de cadascú en contrast amb una societat competitiva. "Ganar dinero en sí mismo no puede ser un objetivo"; cal una altra dimensió de vida i benestar. L’estat dels rius a Espanya • Reconeixement de maltractament històric als rius (decisions preses sota interessos econòmics i criteris d’altres èpoques). • Crítica a la depuració com a eufemisme: l’aigua sortint d’una depuradora no és apta per al bany ni per a usos lúdics de qualitat. • Els rius com a patrimoni: memòria, identitat, història i qualitat ambiental; abans, font pública de proteïna (pesca) i avui amb trams encara valuosos a conservar. El valor social i cultural dels rius • Els rius haurien de complir la seva funció: ser espais de gaudi, contemplació i activitat lúdica. • Pèrdua de centralitat del riu en ciutats com València (Túria) i Sevilla (Guadalquivir): no “passa res” a curt termini, però la societat retrocedeix en progrés integral. "Hay ríos que su función es ser lo que son: río". L’experiència al tram final de l’Ebre • Navegació en piragua pel tram català de l’Ebre (de Mequinensa al mar) en sis dies: una vivència singular i única a la península, amb potencial de qualitat de vida i desenvolupament moderat. • Alerta sobre projectes que encara destrueixen aquests entorns en nom del progrés o l’interès general. Progrés, ètica i natura • Necessitat de redefinir el progrés: no es tracta d’una utopia de felicitat, sinó d’una vida sosegada i tranquil·la. • Referència a Siddhartha (Hermann Hesse): el riu com a mestressa i guia per a la comprensió de la vida. • Dolor davant la degradació paisatgística (exemple del Besòs en dècades passades). El debat sobre transvasaments (Ebre) • Rebuig als transvasaments per ser disparats tècnics, socials i ètics, sostinguts per interessos organitzats (enginyeria, obra pública, concessions, hidroelèctriques). • Denúncia d’una privatització de facto dels rius mitjançant concessions de cabals. • Crítica al mantra de la necessitat il·limitada: calen límits, ètica i valoració de què és benestar i felicitat. "Basta invocar el progreso para cometer cualquier barbaridad". Tema 2 — Agenda i anunci • Invitació a la conferència de Javier Martínez sobre paisatges fluvials (Sala Piquet, Ateneu) i excursió a les Terres de l’Ebre vinculada al cicle "Paisatges de Catalunya". Tema 3 — Tertúlia: nevades, meteorologia i seguretat Incertesa de la predicció i expectatives • Debat sobre avisos de neu i la naturalesa no controlable del temps: la previsió és probabilística i pot variar per canvis de temperatura o situacions locals. • Record d’episodis on prediccions enregistrades van desentonar amb fenòmens severs reals (tormentes), il·lustrant els límits de la modelització. Imprudència i seguretat a la muntanya • Crítica a imprudències (pujar al Montseny amb xancletes, sortir de pistes senyalitzades, risc d’allaus). • Missatge central: combinar avisos responsables amb autoresponsabilitat dels usuaris. Pressions econòmiques i informació del temps • Esment de pressió turística i d’interessos econòmics sobre la comunicació meteorològica (hotels, campaments, activitats d’estiu/hivern). • Discussió sobre pràctiques com el sembrat de núvols (descàrregues químiques) i el debat públic que generen. El cas dels nens i la gestió de l’emergència • Comentaris sobre nens afectats per nevades i les prioritzacions en la resposta local; per a molts infants, viscut com una aventura, però amb debat comunitari sobre criteris d’actuació. Idees clau • Conservar els rius no és només ecologia: és salut emocional, identitat i progrés integral. • Els transvasaments i projectes destructius pateixen d’un reduccionisme economicista i ignoren valors socials i ètics. • La meteorologia té incertesa i cal responsabilitat compartida entre informadors i ciutadania.
7 de febr. del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 7/2/2018 — Sant Just en clau local: pancarta de "Llibertat", pujada de l’IBI, llindar dels 20.000 habitants, obres, tramvia per la Diagonal, escoles bressol i nou model de residus
Context i participants Conversa a Ràdio d’Esvern amb Lluís Montfort, portaveu de Movem i regidor de Medi Ambient, sobre l’actualitat política i de serveis de Sant Just. Temes principals del programa Pancarta a l’Ajuntament: "Llibertat" com a missatge inclusiu • Es recorda el precedent del llaç groc retirat per la Junta Electoral. • Davant la moció del PDeCAT per penjar "Llibertat presos polítics", Movem promou una solució més inclusiva: pancarta amb "Llibertat" i llaç, per visualitzar el rebuig a l’empresonament preventiu i respectar el caràcter institucional del balcó. • Acord treballat amb ERC i PSC, prioritzant consensos amplis i evitant la "política de blocs". "Tot allò que visualitzi la superació d’una política polaritzada, en un tema que ens uneix —una injustícia flagrant—, val la pena posar-ho sobre la façana." Govern de coalició i rol de Movem: mediació i superació de blocs • Movem es defineix com a espai no equidistant, però orientat a impugnar la lògica de blocs i a trobar punts transitables. • Reconeixement de la voluntat compartida d’ERC i PSC per sostenir el govern malgrat pressions externes i a xarxes. • Sobre la crispació (pintades a façanes): fenomen d’expressió en l’espai públic que cal abordar des de la ciutat educadora, recordant que l’espai públic és de tothom i hi ha límits. "És com si hi hagués un Barça-Madrid i nosaltres anéssim amb l’àrbitre: proposem regles i camins superadors, menys èpics i més a llarg termini." Pujada de l’IBI (2,5%) i model de finançament local • Diagnosi: ajuntaments mal finançats; dependència excessiva del totxo. L’IBI aporta estabilitat i s’ha d’alinear amb l’IPC. • El 2,5% compensa la congelació anterior (IPC previst 0 que finalment va ser >1%) i ajusta l’actualització al cost de la vida. • Compensacions: més bonificacions i progressivitat de l’impost. Missatge clau: els impostos han de garantir serveis públics bàsics. Padró i llindar dels 20.000 habitants • Xifra oficial entorn de 17.8 mil, però població real estimada prop de 19–20 mil. L’infraempadronament redueix transferències supramunicipals. • Causes: motius sentimentals, múltiples residències o fiscalitat en altres municipis. • Impacte: Sant Just presta serveis de municipi gran amb finançament de municipi petit. S’anuncien campanyes d’empadronament per ajustar serveis i finançament. Obres i manteniment: recuperant endarreriments • S’executen obres a carrers (ex. Ateneu, Pont), clavegueram i equipaments (camp de futbol, Bonaigua, compra de la sala de l’Ateneu). • Objectiu: recuperar manteniments ajornats per manca d’ingressos en períodes anteriors; ara, amb millora financera, s’aborda doble càrrega (el que tocava + el pendent). Connexió del tramvia per la Diagonal: una aposta estratègica • Proposta: unir tramvia de Francesc Macià a Glòries; per Sant Just és una revolució en mobilitat cap a Barcelona. • Beneficis: - Reducció de temps (entrada per Eusebi Güell / av. Diagonal; 20 minuts fins a Sant Adrià). - Intermodalitat amb línies L3, L5, L1 i FGC; potencial per treure usuaris del cotxe. - Millora ambiental: un tramvia equival a 3–4 autobusos en capacitat; menys soroll i millor qualitat de l’aire. • Cost i viabilitat: connexió de 4–5 km ≈ 200 M€, comparable a una estació de metro; informes tècnics favorables. Ara el repte és desbloquejar políticament el projecte. "És una veritable revolució: confortable per a joves i grans, accessible a peu pla, i clau per a la qualitat de l’aire." Finançament de les escoles bressol • Crítica a la Generalitat per incompliment del cofinançament per llei (model de terços: família, Ajuntament, Generalitat). Rebaixa pactada de 1.800€ a 1.300€, però pagaments suspesos unilateralment. • Efecte: el món local (Diputació i Ajuntaments) ha cobert el buit. Reclam: retorn dels diners i garantia de continuïtat del model, molt valorat a Sant Just. Nou sistema de recollida de residus: contenidors amb targeta i reforç comercial • Situació de partida: estancament al 36% de recollida selectiva; el 64% va al contenidor gris. Objectiu: 60–70% en els propers anys. • Model triat: contenidors tancats amb targeta per a gris i orgànica (experiències basques), amb identificació d’usuari i protecció de dades. • Enfoc: acompanyament i educació abans que sanció; possibilitat d’avisos i millora d’hàbits. Les sancions ja existeixen per ordenança (2014). • Canvi clau en el sector comercial (bars, restaurants, botigues): porta a porta comercial per a vidre, cartró i envasos, amb servei dedicat per aixecar la selectiva (el comercial és 20–25% dels quilos municipals). "Si no volem abocadors ni incineradores, hem de separar correctament els residus." Idees clau i conclusions • Prioritzar consensos amplis i evitar la polarització per gestionar temes sensibles (pancarta, govern de coalició). • Sostenibilitat financera: l’IBI com a eix estable vinculat a l’IPC i bonificacions per progressivitat. • Empadronament com a clau per ajustar finançament i serveis en un municipi que ja opera com a ciutat mitjana. • Invertir en manteniment per revertir endarreriments i garantir qualitat urbana. • Mobilitat verda i eficient: connexió del tramvia a la Diagonal com a projecte tractor metropolità. • Compromís amb la petita infància: defensa del cofinançament de les escoles bressol. • Economia circular i responsabilitat compartida: nou sistema de residus amb traçabilitat, educació i servei al comerç per assolir objectius europeus.
6 de febr. del 2018
22'
Entrevistes de la Justa del 6/2/2018 — Jordi Selma al Dakar 2018: assistència en camions, duresa extrema i objectiu 2019 com a pilot
Resum de l'entrevista Qui és el protagonista Jordi Selma, santjustenc, copilot de camions al Dakar 2018 amb l’equip Palibex. Objectiu declarat: fer el Dakar 2019 com a pilot amb el seu propi camió. Rol i equip al Dakar 2018 Camió 6x6 en categoria T4-3 d’assistència en carrera. Suport a 8 cotxes: els 7 Mini oficials i la pilot Cristina Gutiérrez. Doble feina: competir dins la seva categoria i, alhora, atendre avisos per via satèl·lit per rescats i reparacions als cotxes clients. Condicionants: més pes per recanvis, més dificultat a dunes i fora pista. Duresa, mecànica i supervivència Molt per sobre del que s’esperava: hores interminables assegut, pistes destrossades, dunes gegants i molta son. Avaria crítica: van arrencar l’eix del darrere i el van tornar a muntar en ~6 hores al desert, amb enginy i mecànica de campanya. Son i resistència: trams amb fins a 52 hores sense dormir; mitjana de 3–4 hores diàries. Ús del dorsal rosa (categoria assistència) per gastar el comodí: saltar una sortida i fer un enllaç de ~900 km per seguretat i poder continuar. Dinàmica de cabina: tripulació de 3 (pilot, copilot i mecànic). Tercer tripulant: Paolo Fiusa (mecànic/copilot de Mini) per reparar els Mini a pista. Amateurs vs professionals Dues realitats: equips oficials amb grans pressupostos vs amateurs amb pocs recursos. Els amateurs pateixen més: arriben molt més tard, dormen poquíssim, pistes ja trinxades per centenars de vehicles, allotjament en tendes i menys serveis. Crítica: poca visibilitat mediàtica i suport per al Dakar dels amateurs. Objectius i futur Preparar el camió propi (fabricat a casa, equip català) amb canvis derivats de l’experiència 2018. Cerca d’esponsors: ja en tenen un, en falta almenys un altre per tancar pressupost. Realisme: no busquen guanyar, però sí acabar dignament el Dakar 2019. Dades i anècdotes clau Categoria: T4-3 (assistència en carrera); diferent de T4-2 (punta de carrera, camions prototip molt lleugers). 7 Mini + 1 (Cristina Gutiérrez) a atendre. WP i alertes per satèl·lit per anar a rescats. Relacions d’equip: cal mentalitat de “sumar” per evitar conflictes en una cabina on es conviu 20 hores/dia. Cites destacades "El resum és tenir la ment molt oberta... si ets un tio que tot és negatiu... no cal anar al Dakar." "Portàvem 52 hores sense dormir... per la nostra seguretat vam dormir a terra un parell d’hores i vam fer l’enllaç de 900 km." "No guanyarem mai res... però sí per poder acabar un Dakar dignament."
5 de febr. del 2018
26'
Entrevistes de la Justa del 5/2/2018 — Jugateca Ambiental al Parc del Mil·lenari, tertúlia sobre Piqué-Espanyol i prudència amb la neu: entrevista, debat i trucada d’un oient
Resum general Programa amb tres blocs destacats: una entrevista sobre la nova edició de la Jugateca Ambiental al Parc del Mil·lenari, una tertúlia sobre la polèmica Gerard Piqué–RCD Espanyol i, finalment, un apunt de servei sobre prudència a la carretera en episodis de neu amb una trucada d’un oient perico. Jugateca Ambiental (Entrevista a Júlia, Patim Patam) • Projecte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) iniciat fa 5 anys per reactivar parcs i platges i apropar-hi la ciutadania. • Objectius: descoberta de fauna i flora, educació ambiental i donar “més vida” a espais amb menys afluència. • Oferta: espai de joc fix cada dissabte amb jocs gegants, construcció, tallers i manualitats; + una activitat dirigida durant dues hores. • Calendari i horari: dissabtes de primavera i tardor (uns 25 caps de setmana), de 11:30 a 13:30; inici el 17 de febrer i final el 3 de novembre. • Ubicació: Parc del Mil·lenari (Sant Just Desvern). • Gestió i col·laboracions: Patim Patam com a gestors, amb suport de l’Ajuntament i l’AMB, i entitats locals (EVA, Esplai, Cau, Carreu Blau i diverses AMPAs com la de l’Escola Municipal Bressol i el Centre Pilot). • Concepte: no és una guarderia, sinó un espai perquè les famílies hi participin plegades. “És un espai per a les famílies... per participar tots conjuntament.” Recordatori i agenda del servei • Reforç d’informació: dissabtes, 11:30–13:30, Parc del Mil·lenari, de 17 de febrer a 3 de novembre; jocs per a infants i activitats per conèixer el parc. Tertúlia: com comunicar el desacord i obrir línies als oients • Debat sobre dir les coses a la cara i no acumular malestars. • Es convida els oients a trucar i opinar; s’esmenta el telèfon de l’emissora. “El que no puc és quedar-m’ho jo i anar acumulant.” “Bon vent i barca nova.” Polèmica Gerard Piqué – RCD Espanyol (derbi i declaracions) • Es discuteix si Piqué ha de respondre o no als insults de la graderia i si ha de “posar-se al nivell”. • Contingut sensible: comentaris sobre independència, selecció espanyola i la frontera entre la ironia i la provocació. • Polèmica per dir “l’Espanyol de Cornellà”: es considera que va ser innecesari i “lleig”; es recorda que l’Ajuntament de Cornellà també va reaccionar. • Context esportiu: derbi 1–1, partit deslluït per la pluja. “No feia falta.” “Això va ser molt lleig.” El temps: neu, cadenes i responsabilitat viària • Crida a prendre seriosament els pronòstics i portar cadenes o fundes quan hi ha risc de neu. • Es remarca el cost econòmic i de seguretat de les imprudències. Trucada d’Ignasi (oient perico): matisos i context • Aclara que no tot el camp comparteix càntics ofensius; hi ha qui xiula aquests comportaments. • Apunta que Piqué, en fer callar, hauria gesticulat “banyes”. • Recorda la història recent de l’Espanyol: marxa de Sarrià pel deute i nou estadi a Cornellà–El Prat; critica usar “Cornellà” com a insult. • Ironia comparativa: “el Barça de Collblanc” per evidenciar la trivialitat del topònim.
31 de gen. del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 31/1/2018 — RENT en català a Sant Just: Verkami d’IBOVEM, dates i cançons; i tertúlia Barça (centrals, Piqué, Yerry Mina, mercat i Suárez)
Resum general de l’episodi Episodi amb dues parts clarament diferenciades: una entrevista sobre el musical RENT a Sant Just Desvern, amb la participació de la Laura Pont (companyia IBOVEM), i la tertúlia esportiva de dimecres centrada en el Barça: centrals, la renovació de Piqué, el rol de Yerry Mina, el mercat (Arthur, Griezmann) i el rendiment de Suárez. Musical RENT a Sant Just (Laura Pont, IBOVEM) Verkami i recompenses • Objectiu: obtenir finançament via Verkami per tirar endavant el projecte sense ànim de lucre i impulsar la promoció. • Recompenses destacades: - 5 €: agraïment a xarxes socials. - 12 €: entrada + beguda + crispetes. - 20 € (VIP): entrada amb seient privilegiat a primeres files. - 60 € (“actor per un dia”): aparició escènica en una de les millors escenes; places molt limitades (3, una per funció). "Tindrà el plaer i l’honor de ser actor per un dia." Dates, horaris i localitats • Funcions al Casal de Joves de Sant Just els dies 16, 17 i 18 de març. • Horaris: 16 i 17 a les 20:30; 18 a les 18:00. • Aforament: 200 localitats per funció (3 funcions en total). "No us adormiu perquè només tenim 200 localitats per funció." Com col·laborar i canals • Accés al Verkami a través de les xarxes socials de la companyia: Facebook i Instagram. • Opcions per a empreses i bars: presència de logotip al llibret de mà i actuacions breus en bars per promoció (contractables via Verkami). Per què RENT? Temes i riquesa musical • Motivació artística: musical clàssic de Jonathan Larson amb una riquesa musical notable. • Actualitat dels temes: amor, sida, drogues i problemàtiques encara vigents avui. • Format: musical 100% cantat. "És un musical 100%: com aquell qui diu, no diem ni una paraula parlant." Trama i diferències amb la pel·lícula • Eix temàtic: l’amor com a fil conductor, amb realitats socials dures. • El musical escènic és una versió més extensa que la pel·lícula: incorpora parts no presents al film. "Si heu vist la pel·lícula, no ho heu vist tot." Personatges: Mimi • La Mimi (paper de Laura Pont) és la més jove del grup, veïna d’en Roger, amb una vida complicada i feina en un club de ball. Cançons, idioma i “actor sorpresa” • Cançons interpretades en català; adaptació basada en la traducció de Marc Gómez i Daniel Anglès. • Interpretació en directe d’un fragment d’una cançó final durant l’entrevista. • La cançó més coneguda del musical podria incloure l’“actor sorpresa” de la recompensa. IBOVEM: origen i connexió amb Pastorets • L’embrió del grup neix de gent vinculada als Pastorets (però la companyia és independent). • El nom IBOVEM sorgeix d’un lapsus divertit amb el títol de la cançó La Vie Bohème (“VIVOEM” → “VIVOVEM” → IBOVEM). Tertúlia esportiva (Barça, mercat i rendiment) Fitxatge polèmic: jugador de la Real Sociedad a l’Athletic • Debat sobre lleialtat vs diners, amb records de casos com Figo. • Valor esportiu del canvi Real Sociedad → Athletic, posat en dubte. Centrals del Barça i Yerry Mina • Situació a l’eix defensiu: Vermaelen ha rendit bé però amb historial de lesions; Yerry Mina és un “meló per obrir”. • Umtiti com a pilar fiable; dubtes del tècnic sobre quin ritme donar a Mina. Places d’extracomunitaris i el cas Arthur • Límits d’extracomunitaris: màxim 3; encaix de Coutinho, Paulinho, Yerry Mina i possible arribada d’Arthur (Gremio). • Possibles moviments: cessions/sortides per quadrar places. Renovació de Piqué i oportunitat esportiva • Debat sobre la renovació fins als 35: pes del símbol vs rendiment comparat amb altres centrals. • Dilemes de planificació amb veterans que renoven “de cara a la galeria”. Quin eix per al Chelsea-Barça? • Propostes diverses: Vermaelen–Umtiti malgrat ser dos esquerrans; opcions amb Piqué o Yerry Mina per al joc aeri. Fitxatges vs planter (La Masia) • Comparatives: Digne vs Montoya; Paco Alcácer vs Bojan/Tello/Munir/Sandro. • Dilema: apostar pel planter o per fitxatges intermedis de cost elevat. Casos Munir i Deulofeu • Munir (22 anys) cedit i “per fer”; futur incert al primer equip. • Deulofeu com a exemple de retorns que no acaben de consolidar-se. Dembélé, possible arribada de Griezmann i rotacions • Encaix futur amb Griezmann: més minuts potencials que Dembélé a curt termini; caldran rotacions amb Messi–Suárez–Coutinho. Suárez: forma i premi del mes • Rendiment recent de Suárez: bons partits i gols, però debat sobre regularitat. • Controvèrsia sobre el “jugador del mes” a La Lliga (discrepància de fonts entre Suárez i Cristiano). Cites destacades "Tindrà el plaer i l’honor de ser actor per un dia." "És un musical 100%: no diem ni una paraula parlant." "Si heu vist la pel·lícula, no ho heu vist tot." Punts clau • RENT arriba al Casal de Joves de Sant Just amb versió en català, 3 funcions i aforament limitat. • Verkami amb recompenses variades, incloent experiència d’“actor per un dia”. • Tertúlia: debat intens sobre l’eix defensiu del Barça, la renovació de Piqué, l’encaix d’extracomunitaris i l’eventual arribada de Griezmann. • Rendiment de Suárez i valoració dels joves (Mina, Munir) en el context de la planificació esportiva.
30 de gen. del 2018
26'
Entrevistes de la Justa del 30/1/2018 — Cannabis, seguretat, pancarta “Llibertat”, tramvia per la Diagonal i pujada de l’IBI: el PP opina sobre l’actualitat de Sant Just
Resum general Entrevista al regidor del Partit Popular a Sant Just Desvern, Enric Salvadores, per repassar temes clau de l’actualitat municipal. L’entrevista aborda la regulació dels clubs de fumadors de cannabis, la seguretat al municipi (especialment al camí de Can Candeler cap a la Miranda), la pancarta “Llibertat” al balcó de l’Ajuntament, el tramvia per la Diagonal i l’enllaç Sant Just–Esplugues, la pujada de l’IBI, les retribucions per assistència als plens, així com el paper de l’oposició i l’ascens de Ciutadans. Temes clau destacats Ordenança de clubs de cannabis: postura clarament restrictiva; el PP preferiria que no s’implantessin aquestes associacions. Seguretat ciutadana: demanda de reforç humà de la policia i millores d’enllumenat a zones sensibles. Neutralitat institucional: oposició a la pancarta al balcó; l’Ajuntament ha de ser de tots i no “posicionar-se”. Transport públic: suport a la connexió del Trambaix per la Diagonal i a l’enllaç Sant Just–Esplugues per reduir trànsit i contaminació. Fiscalitat: rebuig a la pujada de l’IBI; defensa d’una possible congelació en un context de superàvit municipal. Retribucions als plens: actualització “modesta” després de 20 anys sense increments per a l’oposició. Oposició i representació: dificultats per recursos i accés a informació; del PP passa de 2 a 1 regidor però manté “vot de marca”. Ciutadans: preocupa com a competidor; crítica a un discurs considerat “ambigü” i “oportunista”. Desenvolupament per temes Clubs de fumadors de cannabis (00:30–02:34) • El PP veu l’ordenança “restrictiva” com a positiva però insuficient: preferirien no permetre la implantació d’aquestes associacions. • Consideren que la llei és poc clara i que algunes associacions podrien “camuflar altres activitats”. • Sobre “prohibir”: defensa que cal majoria democràtica; si depengués d’ells i amb suports, ho prohibirien. Seguretat al camí de Can Candeler i la Miranda (02:34–04:28) • Veïns denuncien més robatoris i manca d’enllumenat; el PP ho veu com una prioritat. • Defensa de reforçar la policia local (més recursos humans) dins els límits d’una població de 16–17 mil habitants. • Missatge central: la seguretat és condició de llibertat i s’ha de treballar “molt”. Pancarta al balcó de l’Ajuntament: “Llibertat” (04:31–06:17) • Moció del PDeCAT per “llibertat presos polítics”; acaba en pancarta genèrica “Llibertat”. • El PP s’hi oposa: l’Ajuntament és neutral i de representació plural; posar pancartes obre la porta a una “cursa” de missatges partidistes. Discrepàncies al govern i marc legal del procés (06:20–08:31) • Diferències entre PSC, ERC i Movem en temes del procés. • El PP ho llegeix com un problema de legalitat: “complir la llei o no complir-la”. • Recorda que hi ha eines democràtiques per canviar la llei, però calen majories àmplies. Tramvia per la Diagonal i enllaç Sant Just–Esplugues (08:34–09:56) • Suport del PP a més transport públic: és “imprescindible” per congestió i contaminació. • La connexió del Trambaix per la Diagonal i l’enllaç Sant Just–Esplugues millorarien la mobilitat metropolitana. Pujada de l’IBI i política fiscal (09:58–14:12) • El PP rebutja la pujada de l’IBI (del 3,5% rebaixada al 3%): la veu simbòlica i “innecessària”. • Argument: anys de crisi amb alta disciplina de pagament al municipi, pressupost creixent i superàvit (3–4 M€). • Proposta implícita: congelació de l’IBI i optimització de despesa (assenyalen un 38–39% en capítol de personal del pressupost global). Retribucions per assistència a plens i ens (14:13–15:56) • Primera actualització en 20 anys per a l’oposició (uns 60–70 €), mentre el govern estaria “a la franja alta” legal. • El PP ho veu com un reconeixement a hores dedicades per qui no viu de l’Ajuntament. Fer oposició amb recursos limitats (15:56–16:45) • Dificultats: manca de col·laboració de l’equip de govern en temes complexos i conciliació amb les feines. Representació del PP i mirada a les municipals (16:47–19:14) • De 2 a 1 regidor: “no agrada”, però van “salvar els mobles” en un context de davallada general. • Confien en el vot de marca i en mobilitzar la base per remuntar. L’ascens de Ciutadans (19:16–21:36) • El PP admet trasvàs de votants cap a Cs però n’assenyala la “ambigüitat” i canvi de posicions (esquerra/centre/espanyolisme). • Confien que part del seu electorat retorni en veure aquesta “inconsistència”. Cites destacades "La seguretat és la primera condició que necessitem per ser lliures." "L’Ajuntament ha de ser neutral; posar pancartes al balcó obre la porta a una broma de missatges partidistes." Context i notes El debat sobre la pancarta va evidenciar diferències entre els grups de govern; la solució de compromís va ser una pancarta genèrica (“Llibertat”). En fiscalitat, el PP posa l’accent en el superàvit i la responsabilitat fiscal històrica dels veïns per justificar la congelació de l’IBI. En mobilitat, aposta clara pel transport públic metropolità com a necessitat ambiental i funcional. Conclusió Un repàs contundent del PP local: línia dura en cannabis i neutralitat institucional, defensa de la seguretat i del transport públic, crítica a la pujada de l’IBI i reivindicació del paper de l’oposició. En clau política, confien en el vot fidel del partit i qüestionen l’ascens de Ciutadans com a fenomen conjuntural.
29 de gen. del 2018
18'
Entrevistes de la Justa del 29/1/2018 — Debat municipal a Sant Just: ordenança de clubs de cannabis, pancartes institucionals, enllaç del tramvia, seguretat veïnal i calendari d’obres
Resum Ordenança sobre clubs de cannabis Objectiu: regular on es poden obrir els clubs a Sant Just, davant l’actual alegalitat del consum i la pressió metropolitana. Criteris clau: prohibició de proximitat a escoles, casals de joves i centres de salut. Context: Barcelona i municipis veïns apliquen restriccions per evitar l’efecte expulsió i el turisme de cannabis; Sant Just es vol blindar per prevenir una proliferació de clubs. PDeCAT ha presentat al·legacions; el PSC subratlla un procés participatiu amb grups polítics i professionals de la salut i mostra disposició a incorporar millores. "Estem dient, a Sant Just es poden obrir aquest tipus d'establiments, però ha de ser en determinats llocs." Pancartes al balcó de l’Ajuntament i neutralitat institucional Moció del PDeCAT per penjar “Llibertat presos polítics”. Govern amb vot diferenciat; acord final per una pancarta amb el missatge “Llibertat”. Posició del PSC: en contra de crear precedent; defensa la neutralitat institucional del balcó. Argument democràtic: la pancarta no representa tots els santjustencs (recorden que Ciutadans fou la segona força). Coherència històrica: mai s’havien penjat pancartes ni en casos amb consens ampli (p.ex. violència masclista o condemna del terrorisme). "Mai s'han posat pancartes en el balcó de l'Ajuntament." "El balcó de l'Ajuntament és un espai neutre." Mobilitat: enllaç del tramvia per la Diagonal El PSC és inequívocament a favor d’enllaçar els dos tramvies per la Diagonal. Sinergia amb la reducció de temps del tramvia per Carretera Reial i Laureà Miró (projecte en redacció, previsió cap a 2020). Impacte: millor connexió Sant Just–sector Besòs i benefici per a l’àrea metropolitana. Seguretat veïnal i robatoris Veïns de la zona de Can Candeleró alerten d’un repunt de robatoris aquest Nadal. Resposta: coordinació Policia Local–Mossos, més vigilància i millores en l’espai públic. Limitacions: desplaçament del delicte a altres barris i dificultat de detecció per robatoris ràpids amb eines petites. "La seguretat al 100% no existeix." Obres i calendari d’actuacions a Sant Just En execució: Carrer Ateneu. Aparcament provisional de les Bases de Sant Pere: asfaltat i nivellació. Inici imminent/previst: Carrer Pont (tram Montfalcone–Caçadors): inici immediat. Al març: Carrer Carles Mercader i Plaça Estudis Vells; carril bici Sant Just–Esplugues; solar de Rambla Major (petit parc). Parc del Triangle de Sagrera: pendent decisió judicial. Estiu: Carrer Anselm Clavé (juliol–agost). Carrer Pont (tram Caçadors–Til·lers): juliol. Nota: moltes obres són de l’Àrea Metropolitana, amb calendari propi. Cultura: suport a la Creu de Sant Jordi per a l’Ateneu El PSC dóna suport explícit a la petició i mobilitza adhesions.
29 de gen. del 2018
26'
Entrevistes de la Justa del 29/1/2018 — Clubs de cannabis, pancarta “Llibertat”, tramvia i seguretat a Sant Just: entrevista amb Josep Maria Cortés i tertúlia
Resum general Conversa àgil sobre el darrer ple municipal de Sant Just Desvern amb el regidor Josep Maria Cortés (PDeCAT) i, més endavant, tertúlia amb Palmira Badell i Carme Madó. Es tracten cinc eixos: ordenança dels clubs de fumadors de cannabis, pancarta a l’Ajuntament i presos polítics, tramvia i mobilitat, seguretat veïnal i suport a la Creu de Sant Jordi per a l’Ateneu. Punts clau • Clubs de cannabis: el PDeCAT veu l’ordenança com a «bona», però vol presentar al·legacions per reforçar criteris com la distància mínima a escoles, per evitar un «efecte crida» si altres municipis són més restrictius. • Pancarta “Llibertat”: la moció del PDeCAT demanava «Llibertat, presos polítics». Finalment s’aprova «Llibertat». El PDeCAT ho considera insuficient i critica el vot del PSC i la decisió de Movem; reivindica anomenar explícitament presos polítics i evoca el context de l’1-O i l’aplicació de l’article 155. • Tramvia i Diagonal: el PDeCAT demana prioritzar el tramvia a Sant Just–Esplugues (continuïtat del Trambaix) per davant del debat barceloní sobre la Diagonal. Denuncia l’aturada de projectes i la impossibilitat d’actuació del conseller legítim a causa del 155. • Seguretat a Can Candeler: veïns denuncien robatoris i manca d’il·luminació. Crítica a la «inacció» municipal i reclam d’accions concretes (p. ex., lectura de matrícules). • Creu de Sant Jordi per a l’Ateneu: suport explícit del PDeCAT a la candidatura, destacant el centenari i el paper històric en cultura i educació al municipi. Cites destacades «Si tots els municipis fan una normativa molt forta… tots vindran aquí a Sant Just» (sobre l’ordenança de cannabis) «Obviar la paraula ‘presos polítics’ ho trobem molt gros» (sobre la pancarta) Tertúlia final • Palmira Badell i Carme Madó opinen sobre la pancarta: posicions matisades entre prioritzar la llibertat dels presos i el marc polític de l’independentisme; coincideixen que «no hauria costat» incloure «presos polítics», però emfasitzen la necessitat que «deixin anar tota aquesta gent».