Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1405-1416 de 2109

26 de gen. del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 26/1/2018 — Ple de Sant Just: relleu a Comerç, ajuts IBI, regulació de clubs canàbics i indústries, mocions sobre transport i pancarta, i seguretat veïnal
Resum general de l’episodi Conversa amb Sergi Seguí (primer tinent d’alcalde) sobre el darrer ple municipal de Sant Just. S’hi tracten, per ordre cronològic, el relleu a Comerç, les bases d’ajuts a l’IBI amb criteri d’exclusió social, l’ordenança per regular clubs canàbics, la regulació d’activitats industrials per evitar indústries pesades al municipi, dues mocions (finançament del transport públic i pancarta de “llibertat”), i un bloc de seguretat veïnal per robatoris a Can Candeler/Can Biosca. El Ferran ha deixat el llistó molt alt. No hi ha una majoria independentista clara al ple; cal arribar a acords. La ràtio zero de robatoris és molt difícil d’assolir, però farem tot el que estigui a les nostres mans. Temes principals i punts clau 1) Relleu a Comerç: Montse Molinero substitueix Ferran Tost • Presa de possessió de la Montse Molinero (ERC) com a regidora de Comerç, mantenint carteres i dedicació horària. • Traspàs ja treballat setmanes abans amb Ferran Tost; el ple formalitza el canvi per permetre la seva participació immediata. • Valoració política: llistó alt deixat per Tost i confiança que Molinero ho farà molt bé en l’any i mig restant de mandat. 2) Ajuts IBI 2018–2020 amb criteri d’exclusió social • Aprovació de les bases (després d’exposició pública) per a ajuts per sufragar part de l’IBI dels anys 2018, 2019 i 2020. • S’hi afegeix el concepte d’exclusió social per evitar que l’ajut compti a l’IRPF (i es tributi per ell), eliminant una incongruència amb famílies vulnerables. • Eixamplament del col·lectiu potencial beneficiari, mantenint llindars econòmics anteriors. • Repte detectat: baixa demanda històrica vs. partida anual de 30.000 € (només 5.300 € atorgats el darrer any). Cal millorar difusió; la partida és ampliable si hi ha més sol·licituds. • Calendari: obertura de convocatòria un cop siguin definitives les bases; termini de sol·licituds fins al 30 de juny. 3) Ordenança per regular clubs canàbics • L’ordenança fixa criteris d’implantació al municipi (complementant la llei catalana): - Doble porta d’accés per minimitzar olors i fums. - Sortida de fums amb requisits tècnics per evitar emissions a l’exterior. - Distància mínima de 250 m d’escoles, equipaments, etc. • Context: es va aprovar una moratòria per redactar la norma; s’ha treballat en grup de treball amb oposició, Salut i actors amb experiència (p. ex. Esplugues). • El PDeCAT presenta al·legacions ara (no al grup de treball), fet que endarrereix l’aprovació definitiva, però dins de dret i procediment. • Motivació: davant restriccions a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, el municipi defineix les regles del joc si s’hi volen instal·lar. 4) Ordenança d’activitats: restricció d’indústries pesades • Nova regulació que delimita quines indústries poden implantar-se als polígons locals. • S’exclouen activitats de major impacte ambiental i de convivència (p. ex. cimenteres) al polígon de Pont Reixat, per proximitat a zones habitades (Walden, Sant Pere…). • No afecta indústries ja existents; sí noves sol·licituds incloses a l’annex restrictiu. 5) Moció de Ciutadans: finançament del transport públic • Vots: PSC a favor; ERC i Movem en contra (amb justificació diversa). • Es comparteix el propòsit (millor finançament i preus), però s’assenyalen omissions de la moció: - Retallada del 46% de l’aportació estatal a l’ATM coberta per Generalitat, Ajuntament de Barcelona i usuaris. - Congelació recent de tarifes; desplegament de tarificació social i nous títols (p. ex. T-Mobilitat, ampliació T-12 fins als 16 anys). - La llei de finançament existeix; falta reglament de desplegament. • ERC va oferir esmenes per votar-hi a favor; no acceptades. 6) Moció PDeCAT: pancarta de “llibertat de presos polítics” • Vots: ERC a favor; PSC i PP/Ciutadans en contra; Movem s’absté. Resultat: no aprovada (7 a favor, 8 en contra). • Debat intern de govern: - Posició d’ERC: pancarta amb “llibertat de presos polítics” a la façana de l’Ajuntament. - Posició del PSC: alternativa a Can Ginestar. - Proposta de consens: llaç groc amb la paraula “llibertat” al balcó de l’Ajuntament (acord finalment executat). • PDeCAT manté la moció màxima en lloc d’adaptar-se al consens, assumint el risc de no prosperar. • Context polític: el ple no té majoria independentista clara, malgrat resultats electorals (27S, 1-O, 21-D). Cal negociar i trobar punts mitjans. • Reaccions a xarxes i frame de l’oposició; es recorden pactes PDeCAT–PSC en altres administracions com a mostra de pragmatisme generalitzat. 7) Seguretat veïnal: repunt de robatoris a Can Candeler/Can Biosca • Denúncia veïnal de robatoris durant Nadal a Can Candeler, Can Biosca i Rosa Sensat; el govern es reunirà amb els veïns i ja ha recollit la instància. • Mesures en marxa o estudi: - Tancament a la tarda/nit de l’esplanada d’aparcament davant de l’escola La Miranda (possible punt de suport logístic). - Instal·lació de càmeres als dos accessos del barri amb lectura de matrícules. - Recomanacions personalitzades: alarmes, reforç perimetral, bons hàbits de seguretat. • Crida a la col·laboració ciutadana: alertar la policia/112 davant persones o indicis sospitosos i presentar denúncies per orientar els dispositius. • Dada operativa: Mossos d’Esquadra han detingut recentment una banda organitzada vinculada a robatoris.
24 de gen. del 2018
2'
Entrevistes de la Justa del 24/1/2018 — Inauguració de “Conexions fragmentades” de Carlos Alguacil a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret
Resum de contingut Presentació "Una visió molt particular del paisatge" L’entrevista anuncia la inauguració de l’exposició Conexions fragmentades de Carlos Alguacil, que tindrà lloc demà a les 19:30 (dos quarts de vuit del vespre) a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Punts clau Data i hora: demà, 19:30. Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Format: instal·lació de gran format amb intervenció de la llum. Temàtica: paisatge i natura com a eix conceptual, amb connexió amb l’espai expositiu. Procés creatiu: a partir de sortides a la natura i intervencions a l’espai, elaborat després en taller. Tècniques: combinació de fotografia, pintura, gràfica, estampació i gravat. Estil visual: a cavall entre abstracció i figuració; imatges que emergeixen d’un treball híbrid. Detalls artístics L’artista treballa des de fa temps la idea del paisatge, explorant-ne textures, llums i relacions amb l’espai. La peça proposa una instal·lació fotogràfica amb sèries d’imatges i joc lumínic com a part essencial de l’experiència. Treball interdisciplinari: es parteix de la fotografia però es difuminen les fronteres amb pintura i gravat, buscant una expressió més abstracta sense perdre del tot el referent figuratiu. Per què és rellevant Proposta site-related que dialoga amb l’espai de creació. Exploració contemporània del paisatge a través de tècniques mixtes i la llum com a material artístic. Informació pràctica Inauguració: demà, 19:30. On: Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Recomanació: veure-la en directe per captar el paper de la llum i l’escala de la peça.
24 de gen. del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 24/1/2018 — Machines: explotació a la indústria tèxtil i bellesa hipnòtica; i tertúlia esportiva sobre Copa del Rei, Barça–Espanyol i mercat de fitxatges
Resum general de l’episodi Doble bloc temàtic: • Primer, una entrevista amb Hot Burgaia (DocsBarcelona) sobre el documental del mes, Machines (Raül Jain), que retrata l’explotació laboral a fàbriques tèxtils de l’Índia amb una estètica hipnòtica i un so mecànic immersiu. • Després, la tertúlia esportiva de dimecres: Copa del Rei, el moment de Barça, Espanyol i Girona, el cas Sevilla, i un repàs al mercat de fitxatges (Aleix Vidal, Rafinha, Alexis Sánchez, Mkhitaryan, Džeko, Coutinho, Umtiti, Yerry Mina). "És un espectacle mecànic del patiment humà" — sobre l’impacte visual i sonor de Machines Documental del mes: Machines (Raül Jain) De què va i per què importa • Retrat directe i sense veu en off acusatòria de condicions laborals extremes en una fàbrica tèxtil. • El director entra a la fàbrica i mostra jornades de 12 hores per sous de misèria, amb una posada en escena de gran força plàstica i immersió sonora. • Reconeixements: Premi Amnistia Internacional Catalunya (DocsBarcelona) i selecció de Rolling Stone com un dels 10 millors documentals de 2017. Impacte en l’espectador i responsabilitat col·lectiva • Documental que “remou consciències”: obliga a replantejar el paper del consumidor en la roda global del capitalisme. • Pregunta clau: com és possible comprar pantalons a 10€ o samarretes a 5€? • Idea central: “Tots juguem un paper” en aquesta cadena de valor. La veu dels treballadors i la lògica del sistema • Alguns treballadors no identifiquen la seva situació com a explotació: “ningú m’ha obligat a venir”. • Es subratlla la coacció estructural: pobresa, deutes i manca d’alternatives empenyen a acceptar condicions indignes. Per què l’Índia (i el sud-est asiàtic) atrauen la deslocalització • Costos laborals baixos, barreres a l’associacionisme i sindicats, i corrupció faciliten l’atractiu per a multinacionals. • Conseqüència als països d’origen: pèrdua d’indústria, més atur i depressió salarial — un peix que es mossega la cua que beneficia una elit. Estètica i posada en escena • Director jove (25 anys en el rodatge), indi format als EUA. • Estratègia formal: immersió total dins la fàbrica, recorreguts hipnòtics, banda sonora mecànica (telers, ventiladors, suor). • Crítica implícita: els responsables actuen “com si ningú mirés” — i massa sovint ningú mira. Dades de projecció • Projecció: divendres, 20:00, Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. Tertúlia esportiva: Copa del Rei, Barça i mercat Panorama Copa del Rei i clubs catalans • Atlético de Madrid, eliminat. • Focus en Barça–Espanyol a la Copa; mencions al Girona. El cas Sevilla: banqueta i trajectòria • Millora amb el canvi a Vincenzo Montella; debat sobre el tracte a l’antic tècnic (Berizzo) i el context competitiu. • Record d’alts i baixos històrics (era Mónchi, fitxatges com Dani Alves i vendes al Barça). Mercat de fitxatges i operacions recents • Aleix Vidal: possibles moviments (Roma, connexió Mónchi). • Rafinha a l’Inter; debat sobre el seu estat físic. • Alexis Sánchez al Manchester United; intercanvi amb Mkhitaryan; consideracions sobre haver anat al City. • Referència a Edin Džeko i els preus desorbitats del mercat. El Barça de Valverde: rotacions i recuperacions • Valverde destaca per la gestió de minuts i la recuperació de jugadors: Paulinho, Paco Alcácer i el cas André Gomes (millora recent amb confiança sostinguda). • Debat sobre el rendiment de Suárez i la comparativa amb Alexis (rols diferents: punta vs. extrem/mitja punta). Novetats de plantilla: Coutinho, Umtiti i Yerry Mina • Coutinho: disponible per Lliga i Copa (debut i encaix per veure). • Iniesta i Umtiti, en fase de recuperació/retorn. • Yerry Mina: adaptació en marxa (aturada competitiva des de l’1 de desembre), perfil molt alt i caràcter festiu; debat sobre el seu rol immediat. "No comencem a desprestigiar [Yerry Mina]… les seves principals virtuts no són només que és alt i que balla bé"
23 de gen. del 2018
14'
Entrevistes de la Justa del 23/1/2018 — La llibreta blava: memòria d’una infantesa entre l’Aragó rural i la Barcelona de postguerra
Context i presentació Presentació de la primera novel·la de la Pilar, La llibreta blava, a Cal Llibreter (dijous, 19:30h), dins el programa Just a la Fusta. La Pilar és mestra i llicenciada en Filologia Catalana, s’enjustenca per voluntat pròpia (viu a Sant Just des del 1983). De la docència a l’escriptura Defensa una idea clau: escriure s’aprèn —no és només inspiració o talent innat—; s’aprèn escrivint, parlant dels textos i interaccionant. Ha impulsat llibres amb alumnat a primària i secundària, comprovant que publicar motiva molt l’aprenentatge. Decideix escriure quan té més temps: La llibreta blava és fruit de 5 anys de treball amb disciplina gairebé laboral, combinant moments de desànim i gran satisfacció. Sinopsi i inspiració Novel·la de ficció basada en fets reals: la infantesa i els primers anys de joventut (fins als 23) de la seva mare. Protagonista: l’Anita, personatge inspirat en la mare. Punt de partida vital: la mare va néixer el 1927; el relat recorre la Guerra Civil i la postguerra. Records que impulsen el llibre: "No llencés ni una molla de pa, perquè era pecat" "Fes el favor d’estudiar; jo no havia pogut anar a escola" Escenaris i temes Dues parts principals: Aragó rural (infantesa fins als 17): il·lusió de la República, col·lectivització del camp, mestres formats, esclat de la guerra i postguerra. Barcelona de postguerra (des dels 17): impacte de la ciutat, canvis d’hàbits i de cultura. Paper de les dones: sostenen famílies sense els homes (diàspora, presons, fusellaments, exili), treball al camp i a la llar, vida dura i coratge. Imaginaris materials de l’època: aigua al safareig i al pou, gerres a la cintura, fred a l’hivern, llum amb candil abans de l’electricitat. Paisatge sonor de la ràdio a la postguerra: "Aquí Ràdio Nacional d’Espanya... Viva Franco, Viva España" Documentació i rigor Fonts: llargues converses amb la mare (i permís per escriure), viatges als llocs originals i recerques específiques (front d’Aragó, programes de ràdio, detalls de paisatge i costums). Exemple: comunió als 12 anys acabada la guerra; els rics restauren l’església però ella no va de blanc —contextualitzat literàriament. Tot i no ser una novel·la històrica, hi ha contextualització acurada per sostenir la història personal. Presentació i maridatge Presentació: dijous, dos quarts de vuit del vespre a Cal Llibreter (Sant Just Desvern). Maridatge: vi ancestral proposat per l’Àstrid del Celler de Can Mata. En una presentació prèvia a Barcelona, es va optar per un vi de la zona d’origen. Missatge de fons La novel·la contribueix a la memòria històrica a través d’una vivència particular que és, alhora, la de moltes dones d’aquell temps. Pont entre generacions: ajuda a imaginar allò que “la gent jove no es pot ni imaginar” sobre la guerra i la postguerra.
22 de gen. del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 22/1/2018 — Unió del tramvia per la Diagonal i tertúlia: mobilització, bloqueig polític i beneficis per Sant Just + TV, veus radiofòniques i ràdios de galena
Resum general de l'episodi Dues parts ben diferenciades: Mobilització per unir els tramvies per la Diagonal (Francesc Macià–Glòries) amb l’Humbert Blanco (plataforma Unim els Tramvies). Es detallen assistència, suport social i polític, el “bloqueig” a l’Ajuntament de Barcelona, costos, beneficis per a Sant Just i el calendari de decisió. Tertúlia dels dilluns amb la Carme Amador i el Carles Vaz: anècdota televisiva, joc sobre ministres, debat sobre la veu a la ràdio i nostàlgia tecnològica amb les ràdios de galena i el ràdio-teatre. Mobilització: Unir els tramvies per la Diagonal Dades clau de la protesta • Més de 1.200 persones segons la Guàrdia Urbana, amb dues columnes simbòliques (sortides des de Francesc Macià i Glòries) que es van trobar a Passeig de Gràcia. • Amplia presència d’entitats veïnals i sindicals i també representants de diversos partits (ERC, En Comú Podem, CUP, PSC) i alcaldes metropolitans. "Prou al bloqueig polític": lema central de la manifestació. El bloqueig polític i el cost/benefici • L’Humbert atribueix el bloqueig a dinàmiques partidistes a l’Ajuntament de Barcelona: el projecte s’ha convertit en “arma d’oposició”. • Cost estimat del tram Diagonal (3,9 km): ~100 M€, “menys que una sola parada de la Línia 9”. • Benefici funcional: connexió Francesc Macià–Glòries en aproximadament 30 minuts i integració de xarxes. Impacte per a Sant Just i l’AMB • Millora d’accessibilitat cap a Aragó/Glòries sense dependència de busos saturats; més connectivitat metropolitana en una xarxa que abasta nou municipis. • Projecte Sant Just (Rambla)–Pont d’Esplugues: en fase d’estudi de construcció (licitat i autoritzat, segons s’indica), reforçant la continuïtat a l’oest. • Possibilitat d’adaptar la concessió cap a un model “més públic”, amb feines de més qualitat i sense pèrdua d’ocupació als busos (que es reubicarien). Urbanisme i cotxes a la Diagonal • Reforma pendent al tram Balmes/Verdaguer–Glòries per guanyar espai públic i permeabilitat; convivència prevista amb el trànsit (carrils específics a banda i banda allà on calgui). Suport institucional i calendari • Suport explícit de 25 entitats veïnals al manifest i de plens municipals (excepte Hospitalet per motius formals de competència) a mocions favorables a la unió per la Diagonal. • Vot clau al febrer al plenari de Barcelona. La plataforma iniciarà contactes amb partits per sumar suports. Escenari a mitjà termini i alternatives • Unir la Diagonal permetria ampliacions futures cap a Sant Feliu i fins i tot Molins de Rei. • Sobre el metro a Sant Just: és “molt més car” i a curt termini no hi ha recursos; prioritat actual: acabar la connexió del tramvia i, “més endavant, ja es veurà”. "És una cosa que vol la gent, no un caprici dels polítics." Tertúlia: TV, ministres i la veu a la ràdio Carme Amador, minut d’or i humor • La Carme explica la seva aparició en un programa líder d’audiència (Toni Soler, Jair Domínguez, Òscar Andreu), amb to humorístic sobre saber dir noms de ministres (Rajoy, De Guindos, Zoido, Rafael Catalá, Soraya Sáenz de Santamaría, Cospedal...). • Moment col·loquial i distès sobre edat, família i percepció de l’audiència. Veu radiofònica vs contingut periodístic • Debat sobre com ha canviat l’ofici: d’antics locutors de dicció impecable a professionals que preparen continguts, entrevisten i contextualitzen. • Anècdota del Carles sobre una crítica antiga a la seva veu i reflexió sobre la diversitat d’estils radiofònics avui. Traspàs lingüístic i anècdotes d’ofici • Confusió terminològica en un reportatge entre “tulleres” i “atuns” en un context científic; reivindicació de la precisió lingüística i temàtica. Ràdios de galena i ràdio-teatre • Records de fabricar ràdios de galena a casa i d’escoltar emissions en grup amb auriculars compartits i dispositius casolans. • Nostàlgia del ràdio-teatre, fins i tot amb obres com “Gone with the Wind”, i de les restriccions elèctriques i la vida al voltant de la ràdio.
19 de gen. del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 19/1/2018 — Josep Benet: antifranquisme, catalanisme integrador i la relació amb Pujol i Tarradellas — prèvia de la tertúlia “Salvar el país, construir-lo de nou” a l’Ateneu
Resum general Entrevista amb Jordi Amat Fuster (periodista, assagista i biògraf de Josep Benet) sobre la figura de Josep Benet i la tertúlia d’aquest vespre a l’Ateneu: “Salvar el país, construir-lo de nou. L’acció catalanista de Josep Benet”. L’episodi recorre la trajectòria antifranquista de Benet, el seu catalanisme socialment integrador, les tensions i complicitats amb Jordi Pujol i Josep Tarradellas, i la vigència del seu pensament avui. Context i objectiu de l’episodi • Presentació de la tertúlia i del biògraf convidat. • Repàs de la vida i llegat de Benet a partir del seu arxiu personal i de la recerca de llarga durada d’Amat. • Reflexió final sobre què en podem aprendre avui: consciència històrica, ètica pública i correcció de les falles del catalanisme. Temes principals tractats 1) Qui era Josep Benet • Definició sintètica: “l’activista catalanista més important de tot l’antifranquisme.” • Figura polièdrica: historiador prestigiós, senador més votat (1,3 M de vots), i organitzador clau en la culturalització democràtica en dictadura. 2) Biografia, arxiu i troballes • Amat treballa 8–9 anys sobre l’arxiu immens de Benet per reconstruir-ne la vida i l’obra. • Documents clau: correspondència amb Fèlix Millet (pare) i Jordi Pujol, fragments de dietari, i un inèdit important de Maurici Serrahima. • Valor de les cartes: permeten veure els personatges “dins de casa” i entendre l’evolució del catalanisme de postguerra. 3) Antifranquisme i construcció cultural • Obstacles: por social postguerra i repressió que feien molt difícil “fer mal al règim”. • Acció de Benet des de 1943–44 quan eren pocs els antifranquistes constants. • Palanques clau: - Edicions 62 com a motor d’ideologia democràtica. - L’Abadia de Montserrat com a símbol de catalanitat i democratització. - Vagues, plataformes unitàries i impuls de la Nova Cançó per normalitzar el català a l’esfera pública. 4) Orígens humils i catalanisme integrador • Cervera, família pobra, formació com a fàmul amb els jesuïtes. • Forta consciència de classe i idea vertebral: si el catalanisme no és socialment integrador, el país no se’n sortirà. • Trajecte polític: vinculacions amb el PSUC i candidatura a la presidència de la Generalitat. 5) Tarradellas i Pujol: complicitats i fractures • Amb Tarradellas: desavinences públiques i antitarradellisme militant (crítica de la seva acció a la transició, també com a historiador). • Amb Pujol: anys de sintonia i complicitat, però també rivalitat tàcita per lideratge del país i moments de trencament. • Episodis destacats: - Cartes dures de Benet a Pujol. - Moció de censura de Benet contra Pujol. - Posteriorment, Pujol impulsa per a Benet un centre d’història a càrrec de la Generalitat (reconeixement material i protecció). 6) Valoració històrica i ètica • El judici històric varia amb el present (Pujol, Tarradellas), però Benet destaca per la seva neteja moral. • Lloc d’honor al panteó del catalanisme per la seva coherència ètica i feina de reconstrucció nacional a la postguerra. 7) Últims anys: tristesa i manca de reconeixement • Benet volia ser consultat com a patriarca de la Catalunya democràtica; el menyspreu o la manca d’escolta li causen tristesa. 8) Què n’hem d’aprendre avui i la tertúlia • Pregunta recurrent: “Què diria avui Josep Benet?” Amat evita l’anacronisme. • Missatge clau a emfasitzar: detectar les falles del catalanisme i posar-hi remei en els moments més difícils. • Crítica present: manca de consciència històrica dels líders; cal aprofitar el capital d’experiència per afrontar situacions complexes. Cites destacades “Nosaltres hem construït un líder i aquest líder no estarà a l’alçada de les circumstàncies.” “Tu has fet com sempre fa la burgesia, que vol destruir els líders de les classes populars.” “Des d’un punt de vista moral, Benet és un personatge net.” “Si el catalanisme no és un projecte socialment integrador, el país no se’n sortirà.” Idees clau • Antifranquisme cultural i institucional (editorial, monestir, música, moviments socials) com a estratègia sostinguda. • Catalanisme social: cohesió, llengua i democràcia com a eixos indivisibles. • Ètica i memòria: rectitud personal i ús de la història per orientar el present. • Complexitat del lideratge: complicitat i rivalitat amb Pujol; crítica sostinguda a Tarradellas. • Vigència: les lliçons de Benet serveixen per llegir i reparar les febleses actuals del país.
18 de gen. del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 18/1/2018 — Estones de Clàssica a Sant Just: cicle inaugural, “Vida Jueva” i preus; tertúlia sobre fred extrem, mosquits, malària, diabetis i el debat Puigdemont
Resum general Un episodi amb dues parts clares: una entrevista amb el programador Xavier García sobre el nou cicle de música clàssica de l’Ateneu de Sant Just Desvern, i una tertúlia diversa on es parla de tràmits de canvi de nom al DNI, clima (fred extrem i calor), vida en entorns rurals (cases fredes i mosquits), salut (malària i diabetis) i política catalana (Puigdemont). “El clarinet és l’instrument per excel·lència de la música jueva.” Temes principals Cicle ‘Estones de Clàssica’ (Ateneu de Sant Just) Primera edició amb voluntat de continuïtat anual. Objectiu: complementar el cicle de jazz i satisfer la demanda local de música clàssica. Programació amb músics joves, propostes contrastades i algunes innovadores (amb audiovisuals). Inauguració amb “Vida Jueva, retrats del passat” (clarinet i piano) sobre repertori del segle XX vinculat a la diàspora jueva i l’Holocaust. Preus i ubicació: Sala Cinquantenari; 10 € general, 8 € socis, 5 € menors de 25 anys (impuls a públic jove). Tertúlia Canvi de nom al DNI: procés llarg i feixuc (testimonis, documents, validació per fiscal i jutge, inscripció al registre de naixement). Clima i confort: del fred extrem (Sibèria, -60 °C) a onades de fred a Boston, i la humitat de Barcelona a l’estiu; importància de la bona roba i el condicionament de les llars. Vida rural: cases de pedra molt fredes a l’hivern; a l’estiu, mosquits (“rentells”); remeis com fum o plantes cítriques. Salut: Malària: símptomes, necessitat de tractament immediat i rebrots intermitents. Diabetis: cas de diagnòstic errat inicial i riscos de retardar el tractament. Política catalana: debat sobre la situació de Puigdemont, el pes del vot democràtic i referències a veus europees (p.ex., Irlanda). Detall dels concerts del cicle • 21/01 – 19:00: “Vida Jueva, retrats del passat” (Marc Sumsi, piano; Tolo Genestà, clarinet) Repertori del segle XX amb fort component històric i dramàtic, amb audiovisuals per facilitar la connexió del públic. Proposta que també s’ha presentat a Madrid, Màlaga, Mallorca i Torroella de Montgrí; llançament en CD. • 25/02 – 19:00: Quartet Tornet Beethoven apassionant + Ravel subtil d’estètica impressionista. • 18/03 – 19:00: Recital líric (Paula Sánchez Valverde, soprano; Xavier García, piano) Lírica italiana (Rossini, Donizetti) i Cançó/Sarsuela espanyola (Rodolfo Halster i altres). • 13/05 – 19:00: Piano a quatre mans – “Balls del Món” (Ina Veselova i Fedor Veselov) De Bach (Badinerie) a Piazzolla (tango), Bizet (Havanera de Carmen), Grieg (Danses noruegues) i Brahms (Danses hongareses). Conceptes clau Estones de Clàssica, Sala Cinquantenari, quartet de corda, audiovisuals, diàspora jueva, impressionisme musical, públic jove, canvi de nom, malària, diabetis, Puigdemont
16 de gen. del 2018
24'
Entrevistes de la Justa del 16/1/2018 — Sant Just en moviment: grip i saturació al Broggi, Nadal i comerç local, pintades vandàliques, tramvia per la Diagonal, horaris de farmàcies i grans projectes urbans (Can Freixas, Bona Aigua i Canigó)
Resum general Entrevista amb Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern, per repassar l’actualitat local: des de la situació de grip i el col·lapse a l’Hospital Broggi, fins al balanç de Nadal i comerç local, les pintades vandàliques, la connexió del tramvia per la Diagonal, el canvi d’horaris de farmàcies, i un paquet de projectes urbans clau (Jardins de Can Freixas, eix de Bona Aigua i habitatge al Canigó). Finalment, es comunica el relleu a la regidoria de Comerç i es dedica un record a Rafael Malaret. Temes principals • Salut i grip: el Broggi arriba a més de 440 atencions diàries (capacitat ~280). Possible desajust de vacunes i mutació del virus. L’alcalde ho viu en primera persona. • Nadal i comerç: balanç molt positiu de la campanya conjunta de tres municipis i de la Festa de Cap d’Any a la Bona Aigua (ambient tranquil i participatiu). La Cavalcada de Reis manté la màgia i dinamitza el poble. • Pintades vandàliques: rebuig frontal i retirada amb fons públics; el ritme és més lent en façanes privades per tràmits i adequació cromàtica. Investigació en mans dels Mossos d’Esquadra; possible acció coordinada al Baix Llobregat. • Tramvia per la Diagonal: suport a la connexió dels dos tramvies; cal decisió definitiva i evitar dilacions. Beneficis clars per a la mobilitat de Sant Just (enllaç més enllà de Francesc Macià). • Farmàcies: fi de les guàrdies nocturnes a Sant Just; decisió del Col·legi de Farmacèutics basada en baixa demanda nocturna i en el fet que el CAP no té urgències 24 h. • Projectes urbans i serveis: - Ampliació del SAT (atenció domiciliària) a >200 famílies. - Jardins de Can Freixas: obertura d’un pulmó verd (inversió ~750.000 €); reunió amb veïns i calendari en marxa. - Eix Bona Aigua–Institut: plataforma única, millor seguretat per vianants i estudiants; proposta de nova entrada de l’Institut pel parc. - Habitatge al Canigó: reactivació d’habitatges de lloguer (via Promunsa o entitat social) on hi havia els antics pisos de mestres. - Prudència financera: d’inversions de 18 M€ a 2–3 M€ durant la crisi; municipi sanejat per contenció. • Govern local: relleu a Comerç; probable entrada de Montse Molinero (ERC) segons acord del ple. • Cultura i memòria: condol per la mort de Rafael Malaret, ex president de l’Ateneu i de l’Orfeó; record com a referent cultural del municipi. Cites destacades "Penso que el tramvia per la Diagonal és una solució positiva." "O sí o no, definitivament. El que no podem estar és anar endavant i endarrere." "Estem molt sanejats perquè hem sigut molt prudents." Conclusions • Sant Just enfoca el 202X amb projectes urbanístics transformadors i una gestió financerament prudent. • Les polítiques de mobilitat (tramvia i eixos per a vianants) i l’espai públic verd centren l’agenda. • L’Ajuntament combina serveis socials (ampliació del SAT), dinamització comercial i ordre públic (acció contra pintades) per reforçar la qualitat de vida local.
15 de gen. del 2018
25'
Entrevistes de la Justa del 15/1/2018 — Subvencions 2018, Nadal a Sant Just i Cavalcada, Tres Toms, creixement fins als 20.000 i full de ruta polític d’ERC
Context i convidat Porta d’entrada al magazín amb la presentació de Sergi Seguí, avui com a portaveu d’Esquerra Republicana. El to de l’entrevista és local i de balanç post-Nadal, amb focus en cultura, entitats, demografia i l’horitzó polític immediat. "Sempre que hi hagi algú amb ganes de fer alguna cosa, nosaltres ens hi trobarà al costat." Subvencions municipals 2018 a entitats Què canvia enguany • Termini obert fins al 31 de gener per presentar sol·licituds i justificacions de l’any anterior (necessàries per tramitar 2018). • Augment de la partida pressupostària d’ajuts a entitats després d’anys de congelació, per atendre més entitats i projectes sense devaluar l’import mitjà. • L’import final dependrà de nombre i tipus de projectes: es valora la qualitat, l’abast i si es concentren en menys iniciatives més sòlides. Entitats noves i impuls • Consolidació d’entitats de nova fornada (3-4 anys) com els Diablets o la Marató de TV3 local, que han guanyat pes i activitat. • Subvencions extraordinàries d’aniversari per efemèrides rodones (10, 20, 25…). Cal fer dues sol·licituds: ordinària + extraordinària. Balanç Festes de Nadal i Cavalcada de Reis Què ha funcionat i què millorar • Patges reials a tots els barris: bona acollida; cal polir la coordinació interna entre àrees. • Cavalcada de Reis molt participada: carrosses legalitzades i endreçades per seguretat; plaça plena i ambient excel·lent. Més participació infantil (objectiu 2019) • Voluntat d’afegir una 5a carrossa perquè hi pugin patges i infants, i ampliar places via sorteig: de 4 a fins a 20 places obertes. • Compromís d’obrir més oportunitats a famílies mantenint la col·laboració amb l’entitat organitzadora. Tres Toms: tradició i present • Celebració arrelada però menys multitudinària que altres anys; retorn a gener després que el canvi a març no funcionés. • Adaptació a la realitat actual: protagonisme d’animals domèstics, clubs d’hípica i famílies implicades; suport municipal garantitzat si hi ha entitat motora. Partit de Sant Esteve: patrimoni festiu • Espai per a l’anecdotari local: possible 60è aniversari aviat, arrels a les SEAS i bon pols comunitari. Pinzellades d’humor sobre arbitratges i rivalitats. Demografia i urbanisme: cap als 20.000 • 2017 tanca amb més de 17.000 empadronats; el municipi presta serveis pensats per a uns 20.000 residents de facto. • Factors d’infraempadronament: estades temporals (treballadors desplaçats), preferència de padró en segones residències. Es valora fer campanyes d’empadronament. • Noves promocions a Mas Lluí (Altamira) i Torreblanca: exemples concrets (18 empadronaments en un dia). Possibilitat de +3.000 nous veïns en 1,5–2 anys per execució privada simultània de diverses illes. "Crec que ja som 20.000; falta que sigui oficial." • Debat identitari: de l’eslògan "Poble i Ciutat" a "Molt per viure, molt per descobrir"; voluntat de mantenir essència de poble en creixement. Política catalana: investidura i excepcionalitat • ERC reafirma suport a Carles Puigdemont com a candidat. La manera d’investir-lo es deixa als lletrats del Parlament, assumint una situació excepcional que requereix solucions excepcionals i certa discreció estratègica. Agenda 2018 del grup municipal d’ERC • Nova regidora: incorporació de la Montse Molinero (relleu de Ferran Tos) al ple de gener; continuïtat de projectes encetats. • Objectiu clau 2018: implantar el màxim de projectes abans del 31/12/2018, atesa la proximitat de les municipals de maig de 2019. • Estabilitat de govern: consens sòlid en temes locals; respecte per visions diferents en temes nacionals i recerca de punts d’acord. Tancament Agraïments i comiat. Reforç de la idea de treballar colze a colze amb les entitats i de seguir potenciant la vida cultural i el creixement ordenat del municipi.
12 de gen. del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 12/1/2018 — Tres Tombs de Sant Antoni a Sant Just Desvern: horaris, benedicció d’animals, recorregut i història (amb Robert Santacana)
Context i convidats Entrevista a Robert Santacana, organitzador dels Tres Tombs de Sant Antoni a Sant Just, als estudis de Ràdio d’Esvern. Punts clau de l’episodi Calendari de la festa La data oficial és el 17 de gener, però a Sant Just se celebra el diumenge anterior. Antigament es feia exactament el dia de Sant Antoni, amb benedicció i ball de tarda i de nit. Programa d’actes del dia Esmorzar per als participants. 11:00: missa. 12:00: benedicció dels animals i inici dels Tres Tombs. Refrigeri final: coca, "carquillol i pasta" i una mica de vi. Sense activitat a la tarda el mateix dia. El ball de Sant Antoni es farà d’aquí a dues setmanes, dissabte a la nit (amb sopar/ressopó i ball obert a tothom). Benedicció d’animals Hi pot portar animals tothom: ocells, gossos, gats, cavalls... Els més habituals són cavalls (ara en vénen més gràcies als ponis de dos espais del municipi) i gossos; gats de vegades. Recorregut dels Tres Tombs Itinerari: carrer Verge dels Dolors avall, Milà i Reverter, carrer de la Sala, Anselm Clavé, plaça Campreciós, i es fan tres voltes. Finalització a la zona de Can Ginestar. Abans es feia un únic tomb per tot el poble fins a la carretera i s’acabava a l’Ateneu; ara el recorregut és més curt. Història i continuïtat Festa molt antiga (es feia ja abans del naixement del convidat, que té 83 anys). Es va interrompre i després es va recuperar gràcies a Robert Santacana i Ramon Aguadé (primer amb el ball a l’Ateneu, després incorporant la benedicció). Preocupació per la manca de relleu: cal gent jove per assegurar el futur de l’entitat. Organització (Cavaltoms) L’entitat Cavaltoms organitza la Cavalcada de Reis i els Tres Tombs. Són dos grups de treball diferents, amb algunes persones que col·laboren en ambdues celebracions. Logística i temps Es fa un recordatori d’horaris. Hi ha preocupació per la pluja, però la previsió és que diumenge al matí aguanti. Cites destacades "Ens fem grans... si no ve gent jove, falta un relleu a l’entitat." "Tres tombs, exactament." Detall temàtic 1) Calendari i format actual de la festa • De data fixa (17/01) s’ha passat a celebrar-la el diumenge anterior a Sant Just per facilitar l’assistència. 2) Programa d’actes i Ball de Sant Antoni • Esmorzar, missa (11:00), benedicció (12:00), Tres Tombs i refrigeri. • Ball en cap de setmana diferit (dissabte nit d’aquí a dues setmanes) amb sopar/ressopó i ball obert. 3) Benedicció d’animals: participació i tipologies • S’accepten tota mena d’animals de companyia i de sella; destaquen cavalls i gossos; increment per la presència de ponis locals. 4) Recorregut i tradició del nom • Tres voltes per l’itinerari del nucli; abans era un únic tomb llarg per tot el poble. • Final a Can Ginestar. 5) Història local i recuperació • Festa molt arrelada, amb període d’aturada i recuperació per iniciativa ciutadana (Robert Santacana i Ramon Aguadé). • Crida al relleu generacional. 6) Entitat organitzadora i sinergies • Cavaltoms aglutina Reis i Tres Tombs amb equips separats però col·laboració creuada. 7) Tancament i previsió meteorològica • Repàs d’horaris i confiança que el temps permeti fer la festa amb normalitat.
10 de gen. del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 10/1/2018 — Paisatges volcànics de la Garrotxa (conferència i excursió CEES) i tertúlia esportiva: horaris, resultats i mercat de l’RCD Espanyol
Resum general Programa amb dues parts principals: una entrevista sobre els paisatges volcànics de la Garrotxa i les activitats de la CEES (conferència i excursió), seguida d’una tertúlia esportiva centrada en l’RCD Espanyol (horaris televisius, resultats recents, gestió de plantilla i porteria). "És un volcanisme que es va acabar fa uns 11.000 anys" … "els volcans no estan acabats: estan adormits." Conferència: Paisatges volcànics de la Garrotxa (amb Lluís Soler) La Garrotxa com a paisatge volcànic únic a Catalunya • La Garrotxa és l’únic lloc de Catalunya que constitueix un veritable paisatge volcànic (uns 50 km² amb més de 40 aparells). • El volcanisme a la zona es va aturar fa ~11.000 anys, però la càmera magmàtica no està totalment solidificada: activitat sísmica baixa i volcans adormits (no extingits). • Altres restes volcàniques a Catalunya (la Selva, l’Empordà, volcanisme molt antic), però no generen paisatge com la Garrotxa. Tipologies de volcans i el cas garrotxí • Tipus de paisatge volcànic: - Efusiu (estil Hawaii): erupció gairebé contínua, laves que arriben al mar. - Explosiu (grans edificis com Vesubi o Teide): llargs períodes de calma i fases explosives curtes. - Monogènic (Garrotxa): volcans d’una sola erupció, 100–200 m d’alçada (p. ex. Santa Margarida, Croscat/“Cruscat”), amb cons de gredes i possibles colades de lava per la base o laterals. "La colada del [Croscat] és la que ocupa actualment la Fageda d’en Jordà i arriba fins a Olot." • El Croscat presenta forma de ferradura per enfonsament parcial del con associat a la colada (estructura de gredes poc consistent). Pedrera i protecció del patrimoni • L’explotació de greda al Croscat (finals 70/principis 80) va generar alarma social. • El moviment ciutadà va conduir a la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la protecció dels volcans. Vegetació, sòl i clima • Sòls tendencialment àcids; algunes espècies són selectives, però la pluviositat és el factor clau per a la fageda a la zona. • La vegetació depèn més del clima que no pas directament del sòl volcànic. Activitats de la CEES • Conferència: divendres, 20.00 h, Sala Piquet. • Excursió: diumenge, Santa Pau → Sant Feliu de Pallerols per observar el paisatge in situ. - Sortida: 7.00 h (Parador) - Inscripció prèvia obligatòria - Preu: 15 € socis / 18 € no socis (autocar) Pausa i música • Recordatori de l’entrevista i talls publicitaris (promos de programes) + una peça musical completa. Tertúlia esportiva: RCD Espanyol Horaris i televisió (partits en dilluns) • L’Espanyol juga sovint en dilluns (Goal TV en obert): es comenta que hi ha una contraprestació econòmica per acceptar aquesta franja. • Afectació a l’afició (desplaçaments i assistència), tot i que el club obté ingressos extra; fora de casa, l’horari depèn del local i dels acords televisius. Resultats recents i classificació • Victòria a Màlaga i dos triomfs seguits: l’equip queda més a prop d’Europa que del descens i encararà la segona volta amb optimisme. Tàctica i gestió de plantilla • Crítiques a Quique Sánchez Flores per col·locar jugadors fora de posició; en els darrers partits, ajustar rols naturals ha millorat el rendiment. • Sergio García: pes clau (assistències vs Atlètic i Màlaga). Sergi Darder: fitxatge ben valorat. Gerard Moreno: rendiment alt, però situació contractual delicada. Contractes i mercat: Gerard Moreno i inversió xinesa • Gerard Moreno: clàusula de ~20 M€; 50% dels drets econòmics són del Villarreal; es debat si l’Espanyol hauria de comprar la seva meitat (~10 M€) per assegurar-lo. • Inversió del Rastar Group afectada pel canvi fiscal a la Xina (penalització d’inversions a l’exterior); es demana projecte a llarg termini, evitant casos caòtics com Màlaga o el Racing (Peterman). Porteria i Copa del Rei • Pau López: possible acord amb el Nàpols per substituir Pepe Reina; debat sobre si seure’l a la banqueta o seguir fent-lo jugar. Es considera que, esportivament, no té sentit penalitzar-lo si rendeix. • Diego López: bon nivell (ja juga la Copa). Eliminatòria de Copa del Rei vs Llevant: cal remuntar un 1–2; l’Espanyol acostuma a valorar la Copa, però alguns clubs modulen esforços per la lliga. Afició i comiats • Debat sobre el tracte a jugadors que marxen (cas Coutinho a la Premier): reconeixement de serveis vs xiulades. Diferències culturals entre aficions.
9 de gen. del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 9/1/2018 — Grip avançada a Catalunya: incidència en augment, eficàcia de la vacuna i prevenció per als col·lectius de risc
Panorama general Punts clau • Augment d’incidència i avançament de la temporada: la grip ha arribat abans del que és habitual, amb una incidència alta des de Cap d’Any i un pic previst en ~2 setmanes. • Gravetat similar a altres anys, però amb risc elevat de complicacions en persones no vacunades amb patologies de base i en col·lectius fràgils. • Eficàcia de la vacuna 202x una mica inferior: hi ha desajust d’una de les soques previstes i circulació de virus que causen síndromes gripals no inclosos en la vacuna. • Col·lectius prioritaris per vacunar: >60 anys, nens (especialment amb patologia), embarassades, i persones <60 amb patologies respiratòries, cardíaques, hematològiques, immunodeficiència, o tumors. • Calendari de vacunació a Catalunya: segona quinzena d’octubre fins mitjans de novembre. Ara, en plena epidèmia, vacunar-se té poc sentit i hi ha poca disponibilitat als CAPs. • Mesures de prevenció essencials: evitar contactes amb simptomàtics, higiene de mans freqüent, cobrir la tos amb el colze, mantenir distància i evitar comparticions d’espais/llit. "esperem un pic màxim en un parell de setmanes" "la prevenció és fonamental" Temes principals discutits Incidència i temporització de la temporada • L’epidèmia actual s’ha avançat 1–2 setmanes respecte a l’any anterior (que va fer el pic a principis/mitjans de febrer). • Creixement sostingut previst aquesta i la setmana vinent; sostre a finals de la següent. Cobertura vacunal i percepció pública • No s’assoleixen les xifres òptimes de vacunació: part de la població minimitza la grip o tem les vacunes. • Insistència en la prevenció i la vacunació antigripal per reduir complicacions en fràgils. Eficàcia vacunal i soques • La vacuna d’enguany (preparada contra 3 soques) té menor ajust: una soca no ha estat l’esperada i circulen virus que generen quadres tipus grip fora de cobertura. • Conseqüència: més casos en vacunats que en altres temporades, tot i que la malaltia no és més greu en general. Col·lectius prioritaris per a la vacunació • >60 anys, nens (especialment amb patologia), embarassades. • <60 anys amb patologies que poden complicar la grip: - Respiratòries: MPOC/bronquitis crònica, asma, bronquiectàsies - Cardíaques de certa entitat - Hematològiques (incloent anèmia) - Síndromes d’immunodeficiència (primàries o iatrogèniques per fàrmacs) - Tumors i altres malalties greus Calendari i logística de vacunació • Campanya de vacunació a Catalunya: segona quinzena d’octubre – mitjans de novembre. • En epidèmia activa, vacunar-se ja té poc impacte; a més, poca disponibilitat de dosis als CAPs. Mesures de prevenció i higiene • Evitar contacte estret amb persones amb símptomes (via respiratòria de transmissió): tos, febre, malestar. • Distància, no compartir llit o habitació si és possible. • Cobrir la tos amb el colze millor que amb la mà. • Higiene de mans freqüent; evitar donar la mà com a salutació durant símptomes. Previsió a curt termini • Creixement de casos aquesta i la propera setmana; pic a finals de la següent. • Crida a planificar la vacunació l’any vinent dins de les dates recomanades.