Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1441-1452 de 2109

27 de nov. del 2017
23'
Entrevistes de la Justa del 27/11/2017 — Contaminació a Barcelona i salut: mesures, màscares i esport; Tertúlia sobre projecte intergeneracional a l'Escola Canigó
Tema 1 · Contaminació, salut i polítiques a Barcelona Context i noves mesures • A partir de l’1 de desembre, es restringeix l’entrada a Barcelona dels vehicles més contaminants en dies d’alta contaminació. Impacte en la salut (clau) • Afectació respiratòria: asma, neumònia i càncer de pulmó. • Afectació cardiovascular i metabòlica: evidència creixent d’efectes en el sistema cardiovascular i metabòlic. • Afectació neurològica: possibles relacions amb malalties neurodegeneratives. • Aparell reproductiu: exposició durant l’embaràs associada a baix pes en néixer. Eficàcia de les restriccions de trànsit • Benvingudes però insuficients: es valora positivament com a inici, però calen mesures més ambicioses. • Objectiu a mig termini: reduir dràsticament el nombre de vehicles, i idealment centres urbans sense cotxes. Mascaretes i protecció personal • Les mascaretes habituals no protegeixen dels gasos principals (òxids de nitrogen i ozó), i les partícules ultrafines poden travessar fins a la sang. • Poden fer barrera de partícules més grans, útil per a persones sensibles, però no resolen els efectes a llarg termini. • Prioritat: mesures estructurals que rebaixin la exposició global. Què podem fer a títol individual? • Evitar carrers amb molt trànsit i triar rutes més tranquil·les. • Pressionar políticament perquè s’apliquin polítiques valentes. • Fer activitat física en zones menys contaminades i, en general, no deixar de fer esport. "Els beneficis de fer activitat física sempre sobrepassen els efectes negatius que té la pol·lució." Tema 2 · Tertúlia: Projecte intergeneracional a l’Escola Canigó Descripció del projecte • Nens i nenes (~9 anys) visiten el Centre Social del Milenari: fan enquestes a les persones grans (vida d’abans: família, escola, bicicleta...). • Manualitats per a una venda: jocs, braçalets, argolles de tovalló; un grup fa boles de Nadal amb llana i globus. Un intent de trencaclosques amb fotografia va fallar per excés de cola, però es va reconduir creativament. Inclusió i cohesió • Suport natural a una nena amb dificultats d’aprenentatge: els companys li expliquen i ajuden de manera espontània. • Acollida a l’Ali, nen nouvingut de Turquia (3 dies al país): comunicació amb signes i acompanyament del grup; millora notable en pocs dies. Aprenentatges i impacte • Empatia, cooperació i memòria generacional: compartir com era la vida sense mòbil o sense bicicleta per a moltes famílies. • Crida a la participació d’homes grans en futurs projectes (falten avis voluntaris). Altres experiències intergeneracionals • Trobades amb el col·legi americà (joves de 18–19 anys): elaboració de dossiers, intercanvi de fotografies i vincles duradors (contacte per WhatsApp, trobades quan tornen d’estudiar a fora). "Experiències molt maques" i enriquidores per a grans i petits: creació de llaços, aprenentatge vivencial i comunitat.
24 de nov. del 2017
8'
Entrevistes de la Justa del 24/11/2017 — Sant Just engega la campanya de Nadal de l’ovella: col·laboració comarcal, premi amb gomets i mercat 100% local
Resum general La conversa aborda la nova campanya de Nadal de Sant Just, centrada en la imatge d’una ovella, la col·laboració amb dos municipis veïns, incentius per a la compra local mitjançant gomets i un programa d’activitats que inclou l’encesa de llums, el Mercat de Nadal i el bateig de l’ovella. També es parla de tendències de consum, l’efecte del comerç en línia i el paper creixent de les dones al capdavant de negocis locals. Punts clau Campanya conjunta amb altres municipis del Baix Llobregat: “la Unió fa la força”. Incentiu de compra: per cada compra >10 € s’aconsegueixen gomets; amb gomets dels 3 municipis es pot guanyar un viatge a Irlanda. Missatge central: fomentar la compra de proximitat i evitar grans desplaçaments. Comerç local vs. internet/grans superfícies: el tracte personal i la proximitat com a avantatge competitiu. Tendència: creix la voluntat de donar suport al petit comerç i evitar grans superfícies. Perspectiva econòmica: prudència i optimisme actiu; la sortida de la crisi és inegal i demana reinventar-se. Protagonisme femení: alta presència de dones emprenedores al comerç local. Cites destacades "No cal creuar la Diagonal per Nadal, cada ovella al seu corral." "La Unió sempre fa la força." "El que fas et torna." Agenda i activitats principals Encesa de llums (setmana vinent): Cantada de nadales (Tallers de Música) Xocolatada popular Mercat de Nadal (cap de setmana 16–17): Parades i carpes 100% Sant Just Recorregut gastronòmic: novetat “Tastaolletes” Tallers de circ tot el cap de setmana Activitats de La Marató (diumenge al matí) Concurs de disfresses relacionat amb l’ovella (també pastor, etc.) Bateig de l’ovella (dissabte 16, al mercat): Votació prèvia via xarxes socials Opcions de nom: Justeta, Waldi, Mile, Candela, Lola Cada municipi pot posar nom a la seva ovella Comerç local i hàbits de consum Fortaleses del comerç local: Tracte personal i de confiança (veïnatge, flexibilitat en canvis i proves) Experiència de compra més propera i humana Internet i grans superfícies: Internet creix, sobretot entre joves, però no substitueix experiències on cal provar (roba, calçat) Tendència a polaritzar: si no és experiència local, molts prefereixen fer-ho directament en línia en comptes d’anar a grans superfícies Mirada econòmica i missatge al consumidor Encara complicat per a petits comerços, però amb símptomes de millora (activitat constructora, etc.) Reinventar-se i innovar en campanyes com la de l’ovella per atreure nova clientela i fidelitzar la local Crida a comprar al poble: manté la qualitat, l’ecosistema comercial i el teixit veïnal
24 de nov. del 2017
27'
Entrevistes de la Justa del 24/11/2017 — 20è aniversari de la Gent Gran, Call of Duty WWII, Champions i salut, Camila Cabello i sortides de l’Institut
Resum general Programa variat i dinàmic amb entrevistes, tecnologia, esports, salut, música i agenda educativa local. 20è aniversari de l’Associació de la Gent Gran (Sant Just) • Avui, a les 17:30, al Centre Social Mil·lenari: pel·lícula + pica-pica (panets, pastisset i copeta de cava) per celebrar els 20 anys de l’entitat. • Balanç de 20 anys: conferències, xerrades, excursions i sortides culturals orientades a les necessitats de la gent gran (pensions, serveis, seguretat, salut). • Xarxa i col·laboracions: participació a Ràdio, xerrades amb Mossos i metges, coordinació amb l’Associació d’Alzheimer i el Consell Comarcal; una junta activa i voluntària. • Socis: 230 actius (control de més de 400 al llarg dels anys). Agraïment pel seu suport. • Comunitat i suport mutu: fort sentit de poble; veïnat que s’ajuda en encàrrecs bàsics (pa, farmàcia) i en tràmits amb serveis socials. • Pisos del Mil·lenari: molt ben condicionats (consergeria, teleassistència, cuina i bany adaptats), ocupació plena i llista d’espera. • Punt crític: "L’únic que no funciona és el restaurant." Demanen impulsar una solució amb l’alcalde. • Necessitats detectades: pensions minses, quotes associatives i ajut municipal modest; activitat sostinguda gràcies al voluntariat. "Es diu ràpid, però han passat moltíssimes coses." Jocs i Tecnologia — Call of Duty: WWII • El nou shooter en primera persona torna a la Segona Guerra Mundial des de la perspectiva de soldats americans. • Modes destacats: - Campanya narrativa centrada en un recluta de la 1a divisió d’infanteria. - Multijugador competitiu: partides frenètiques i moltes armes. - Mode zombi cooperatiu: supervivència per onades. • Preu orientatiu: edició estàndard 54,95 € (digital), i 39,95 € en físic. Esports — Champions League (estat de la fase de grups) • Real Madrid: 0-6 a l’APOEL, però el primer lloc és del Tottenham. • Sevilla: remuntada fins al 3-3 davant el Liverpool; pot ser 1r, 2n o 3r de grup. • Barça: 0-0 al camp de la Juventus (Messi suplent). • Atlético: victòria davant la Roma; dependrà d’un punts/l’empat o derrota de la Roma davant el Qarabag. • Altres grups: - Grup F: Manchester City líder; Shakhtar 2n; Nàpols necessita guanyar i que el Shakhtar perdi. - Grup G: Beşiktaş assegura el 1r lloc; Porto/Leipzig es juguen el 2n. - Grup A: Man. United no certifica el 1r; Basilea/CSKA pel 2n; Benfica sense punts. - Grup B: PSG gairebé 1r després del 7-1 al Celtic; Bayern passaria 2n si no goleja àmpliament el PSG. Altres esports • Waterpolo femení: Espanya guanya a Rússia (Lliga Mundial) amb gol decisiu d’Anni Espar a 37” del final. • F1: McLaren ofereix a Fernando Alonso un contracte històric (>40 M€/any); millores en corbes i ambició per disputar el títol a Lewis Hamilton. Salut — Càncer de pròstata de Toto Berizzo • L’entrenador del Sevilla comunica el diagnòstic al descans del partit (després, 3-3). El club ho confirma l’endemà i activa el missatge d’ànims i suport. • El càncer de pròstata afecta sobretot homes d’edat mitjana; amb detecció i tractament, alt pronòstic de recuperació. • Suport massiu a xarxes amb el hashtag #ÀnimBerizzo; el Barça ofereix recursos mèdics. Música — Camila Cabello i “Havana” • Trajectòria: ex Fifth Harmony (The X Factor 2012, èxits i premis). Com a solista, col·laboracions amb Shawn Mendes i Machine Gun Kelly. • “Havana”: top mundial (YouTube +228 M), n.1 a molts països i certificacions Or/Platina; col·laboracions visuals amb Lele Pons i cameos. • Àlbum debut com a solista previst per 2018 (Epic Records/Syco); inclourà temes com Crying in the Club i I Have Questions. Institut — Sortides de la setmana • 2n d’ESO al Teatre Victòria: musical “Castle School Musical” (durada: 2 h; apte per a tots els públics). Argument: nou alumne, amistats, dol i un concurs internacional de musicals. • Batxillerat al Parc Científic de Barcelona (PCB/PSB): espai d’innovació que connecta universitat, empresa i societat, amb serveis científics i tecnològics.
24 de nov. del 2017
2'
Entrevistes de la Justa del 24/11/2017 — El documental Amazona a l'Ateneu
En aquest fragment de les ## Entrevistes de la Justa, emeses a l'emissora Ràdio Desvern, s'entrevista a Lot Borgaia per presentar el documental Amazona, dirigit per Clara Wescoff. L'obra es projecta al centre cultural Ateneu. Detalls del documental El film és una història personal i real sobre la relació complexa entre una filla i la seva mare. La trama sorgeix quan la directora, en quedar-se embarassada, decideix emprendre un viatge a l'Amazones per comprendre l'abandó de la seva mare durant la seva infància. L'obra ha estat un èxit rotund d'audiència, sent el títol amb millors xifres de l'any i rebent el reconeixement de ser la candidata colombiana als premis Goya 2018. "És una perla cinematogràfica que no ens podem perdre." La projecció tindrà lloc a la sala 50 de l'Ateneu, amb un cost de cinc euros per al públic general i tres per als socis.
23 de nov. del 2017
24'
Entrevistes de la Justa del 23/11/2017 — Homenatge a Rame i Fo amb “Una dona sola” i “Aquí no paga ni Déu” + tertúlia de cuina: tres estrelles, preus i “doggy bag”
Resum general del podcast Dues parts principals: una entrevista sobre la doble sessió teatral “Rame i Fo” (homenatge a Franca Rame i Dario Fo) i una tertúlia sobre cuina i restaurants (tres estrelles Michelin, preus, racions i doggy bag). Teatre: “Rame i Fo” a l’Ateneu Context i homenatge • Doble sessió: divendres i dissabte, 20:30, Sala Municipal de l’Ateneu. • Títol de l’espectacle: “Rame i Fo” (Franca Rame + Dario Fo) en homenatge a Dario Fo (Premi Nobel 1997) i a la seva col·laboradora i parella artística, Franca Rame. • Parella artística i vital: actors, directors, autors i compromesos políticament. "Per això vam decidir fer aquesta obra... com a homenatge a ell i també a la seva dona." Obra 1: “Una dona sola” (Franca Rame) • Temes clau: feminisme, violència domèstica, feminitat. • Format: monòleg en clau de comèdia sobre una dona reclosa i maltractada que dialoga amb una veïna; to àgil, “mamma italiana” amb verb ocurrent. • Adaptació del grup: repartit coral “a veus” entre tot el repartiment; versió retallada (~30 minuts). "És un monòleg... però és una comèdia... a riure sense parar." Obra 2: “Aquí no paga ni Déu” (Dario Fo) • Gènere: comèdia d’embolics amb forta càrrega de crítica social. • Temes: crisi social i econòmica, sàtira contra banquers, polítics i patrons; dones que roben en un supermercat i ho amaguen als marits. • Versió del grup: dinàmica, molt hilarant, però amb rerefons no “blanc”; retallada (~1 hora). Total espectacle: ~1h30. "Riurà molt... però és un riure que no és blanc." Posada en escena del Grup “el 2050” • Direcció amb mirada professional en un grup amateur; objectiu: ritme i espectacles no avorrits. • Opció coral: tots els actors fan tots els personatges del seu gènere; incrementa moviment i coralitat (no hi ha un actor protagonista únic). • Dramaturgia clara, escenes marcades (a 2-3 personatges); si hi ha confusió, l’equip demana relaxar-se i gaudir. "Hi ha un personatge protagonista, però no un actor protagonista." Coincidència amb el 25N i missatge social • La funció cau prop del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25N); casualitat que reforça la reivindicació feminista. • Fins i tot a “Aquí no paga ni Déu”, centrada en classe treballadora vs. amos, apareix el conflicte de gènere. "Nosaltres, els homes, som pitjors que els amos per com tractem les dones." Dario Fo: estil i llegat • Mistero Buffo: arrel medieval (juglars, bufons), solos polifacètics; compromís social fortíssim. • Altres obres: La mort accidental d’un anarquista (sàtira política), No hi ha lladre que per bé no vingui. • Compromís polític fins a trencar amb el Partit Comunista; defensa de l’art per transformar la societat. "Els artistes... no per l’art per l’art, sinó per transformar la societat." Logística • Quan i on: divendres i dissabte, 20:30, Sala Municipal de l’Ateneu (sala gran dissabte). • Grup: “el 2050” (nom generacional); to proper i convidant. Tertúlia: cuina, tres estrelles i hàbits de consum Nou tres estrelles i cuina mediàtica • Celebració d’un nou tres estrelles Michelin per al xef “Toni Cruz” i el restaurant “Lava” (es destaca innovació i treball intens, aparicions mediàtiques i a MasterChef). Alta cuina: preu vs quantitat i estètica • Debat sobre preus elevats i racions petites a la gastronomia d’alta gamma. • Valoració de l’“arquitectura del plat” vs. sensació de quedar-se amb fam; preferències personals sobre quantitat i presentació. Doggy bag i malbaratament alimentari • Pràctica d’endur-se el sobrant: habitual als EUA, ara més present aquí per reduir el malbaratament. • Argument de sostenibilitat: els restaurants no poden reutilitzar el sobrant; endur-se’l evita llençar menjar pagat i encara bo. "Ara, fins i tot per estalvi de llençar aliments, em sembla molt bé que la gent faci això." Idees clau • Homenatge a Dario Fo i Franca Rame amb dues peces que combinen riure i reivindicació. • Feminisme i violència de gènere en clau de comèdia a “Una dona sola”. • Crisi econòmica i sàtira social a “Aquí no paga ni Déu”, amb comèdia d’embolics trepidant. • Muntatge coral del grup el 2050: repartiment de personatges per tot el cast. • A la tertúlia: equilibri entre excel·lència culinària, preu, racions i sostenibilitat (impuls al doggy bag).
22 de nov. del 2017
30'
Entrevistes de la Justa del 22/11/2017 — “Trobades” de Carles Serraïma: retrats en blanc i negre, la confiança davant la càmera i el muntatge al Celler de Can Ginestà (amb publicitat i música)
Resum general Entrevista amb el fotògraf Carles Serraïma sobre la seva exposició “Trobades”, una col·lecció de 35 retrats en blanc i negre amb fons negre i poques referències visuals per potenciar la mirada i la imaginació de l’espectador. Es parla de la tria dels retratats, el paper central de la confiança i el diàleg a l’estudi, les decisions tècniques i compositives, i el muntatge pensat específicament per al Celler de Can Ginestà. La part final del tall inclou un bloc de publicitat i promos de la ràdio i una peça musical. "La confiança és bàsica" — Carles Serraïma “Trobades”: concepte i experiència de l’espectador Retrats en B/N amb fons negre i pocs elements per evitar distraccions visuals. 35 retrats (en dues mides), seleccionats d’un centenar fet amb la mateixa estètica durant 4 anys. Objectiu: crear ambigüitat perquè l’espectador imagini qui és la persona i quina relació pot tenir amb el fotògraf. La mirada guia el recorregut: la vista entra pels ulls, recorre el rostre i torna als ulls. Cites clau "Que la gent s’entretingui davant del retrat i deixi funcionar la seva imaginació." "He volgut deixar els amics, els coneguts, la gent normal." Selecció de subjectes i ètica del retrat Es descarten nens (caràcter diferent al to de la mostra) i professionals de càmera (models/actors) per evitar l’actuació i cercar autenticitat. Es treballa amb amics i coneguts, sovint debutants en sessió d’estudi, per afavorir la col·laboració. Condició essencial: disposar de ganes de ser retratat; si el fotògraf detecta resistència, no segueix la sessió. "Jo no fotografio a ningú que no tingui ganes de ser fotografiat." La sessió com a diàleg i la confiança La sessió és una mena de diàleg psicològic i creatiu; el fotògraf “porta” el subjecte cap als resultats prepensats. Proximitat de càmera (1,5–2 m) per generar presència i intercanvi. No tothom reacciona igual: hi ha qui funciona ràpid i qui necessita més temps. "La confiança de la model o el model cap al fotògraf és bàsica per deixar-se portar." Decisions tècniques i compositives Elecció del blanc i negre per subjectivitat i concentració en l’essencial. 34 retrats miren directament a càmera; 1 té els ulls tancats, però manté la comunicació. L’èmfasi constant en la mirada confereix unitat visual al conjunt. Muntatge al Celler de Can Ginestà La col·lecció s’adapta a la forma del celler; el fotògraf pren mides i busca un impacte determinat en el recorregut. Serraïma evita revelar massa informació prèvia per preservar la sorpresa del visitant. Logística i dates Inauguració: demà, dos quarts de vuit (19:30 h), al Celler de Can Ginestà. Durada: fins al 14 de gener (aprox. dos mesos, incloent Nadal). Arriba després de l’exposició dels “cars” a la mateixa sala. Bloc de publicitat i promos (ràdio i serveis públics) Promos de programes: Smooth Jazz Club, La Plaça, Veus de la Parròquia, etc. Anuncis institucionals: salut (061, La Meva Salut), reciclatge, malbaratament alimentari, etiqueta ambiental de la DGT, informatius comarcals. Peça musical Emissió d’una cançó en català amb tornada “Queda’t amb mi aquesta nit”, imatgeria de nits, albades i viatge (“fins a Rússia”), to romàntic i reflexiu sobre assumir riscos i ser feliç.
21 de nov. del 2017
Entrevistes de la Justa del 21/11/2017
Conversa: La inseguretat i la dependència, amb Ada Castells i Nuria Beitia
20 de nov. del 2017
28'
Entrevistes de la Justa del 20/11/2017 — 25N a Sant Just: violència masclista invisible, dades i recursos, agenda d’actes amb jovent i esport
Resum general Episodi dedicat al Dia Internacional contra la Violència de Gènere (25N) amb la regidora Gina Pol. Es tracten la magnitud i la invisibilitat de la violència masclista, la bretxa entre denúncies i casos reals, la dependència econòmica i la manca de recursos residencials i laborals, les dificultats de dades i coordinació judicial, i una agenda d’actes centrada en el jovent, la comunitat educativa i l’esport. Tanca amb consells pràctics a la ciutadania i una tertúlia posterior sobre evolució històrica de la igualtat i respecte en les relacions. "Si dic que sí és que sí; i si t’estic dient que no… deixa’m en pau." "Les 585 denúncies són només la punta de l’iceberg." Magnitud i invisibilitat de la violència Xifres al Baix Llobregat (2017, 2n trimestre): 585 denúncies; una xifra que sorprèn, però que no reflecteix tots els casos. La violència és molt invisible: sovint oculta a l’àmbit domèstic i en silenci. Persistència de violències sexuals i ciberassetjament malgrat el progrés social; noves plataformes (xarxes, xats, WhatsApp) fan emergir formes digitals d’assetjament. Paradoxa europea: països amb altes quotes d’igualtat continuen tenint alta violència sexual. La bretxa entre denúncies i realitat Les denúncies són només la part visible: moltes dones no identifiquen de seguida que viuen violència (control, crits, gelosia, condicionaments, agressions puntuals justificades per l’“amor”). Punt d’inflexió: sovint l’alerta s’encén quan hi ha fills i es produeix un dany directe. Dependència i recursos: trencar el cercle Dependència econòmica i residencial: gran barrera per marxar d’una relació violenta. Falten recursos: només un pis d’urgència a tota la comarca; calen eines laborals (reorientació, reciclatge) i residencials. Necessitat d’acompanyament integral (emocional, jurídic, psicològic) i itineraris de reinserció. Dades locals i coordinació judicial Les dades de Sant Just es barregen amb Esplugues al jutjat de referència, dificultant la traçabilitat municipal. Derivacions insuficients des dels jutjats als serveis locals; el tram de justícia és el punt més feble del circuit. 25N: objectius i implicació del jovent El 25N és un crit d’alerta per fer visible l’iceberg; es busca implicar la gent jove (menys estereotips… però es reprodueixen controls com el del mòbil o la roba). L’institut fa tallers i lectures; es presenta i triarà el nou logotip “Sant Just contra la violència masclista”. Agenda d’actes destacats Xerrada (Biblioteca, Can Ginestar) • Tema: inseguretat, dependència i perdre la por a ser un/a mateix/a • Objectiu: empoderament i respecte propi mitjançant experiència experta Acte institucional (24/11) • Elecció del logotip dissenyat per alumnat • Lectures de frases reals de dones del circuit i consells pràctics • Més que manifest: veus que ressonin per conscienciar i denunciar Trobada comarcal (diumenge, Parada Torre Blanca) • Marxa i acte impulsats pel Consell Comarcal; participació encara millorable a Sant Just Esport i igualtat • Partit organitzat per l’Atlètic Sant Just; clubs de la comarca, aliats contra la violència • Debat sobre estereotips de gènere a l’esport (roba, visibilitat, oportunitats) i bretxes de participació per modalitat Casal de Joves (Espai Lila) • Taller pendent de data (Diputació de Barcelona): es decidirà amb el grup per encaixar millor les necessitats del jovent Què pot fer la ciutadania Canviar la mirada: detectar senyals d’alarma (control, gelosia, falta de respecte) i posar fre d’hora, sobretot en relacions joves. Tolerància zero amb la primera falta de respecte o agressió. "Mai permeteu una falta de respecte… ni una." Acompanyar i orientar amistats que expliquin situacions dubtoses; derivar a recursos d’ajuda. Trencar patrons: evitar repetir la mateixa tipologia de parella que perpetua el control o la violència. Tertúlia posterior: evolució i respecte Mirada intergeneracional: s’ha avançat en igualtat i presència pública de les dones, tot i inèrcies culturals i violències persistents. Experiències familiars diverses (pagesia vs. ciutat) i paper d’àvies i mares fortes. Consens final: el respecte és la base; quan es perd, cal tallar la relació i buscar suport.
17 de nov. del 2017
20'
Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — 10 anys de mossèn Joaquim Rius a Sant Just: acollida, servei, Càritas, espais parroquials i reptes de futur
Resum de la conversa Context i trajectòria 10 anys a Sant Just per mossèn Joaquim Rius, amb sensació que el temps ha passat "de pressa". Origen al barri de Gràcia (Barcelona) i llarga trajectòria pastoral: Esparreguera, Granollers, Martorell, Rubí, Vallirana i finalment Sant Just. Arriba a Sant Just per obedència al bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Sobre les parròquies anteriors: "Entre nosaltres, els capellans, en diem de cada parròquia una nòvia." Estima totes les comunitats, amb adaptació al caràcter de cada lloc i voluntat de servei. Arribada i acollida a Sant Just Acollida institucional destacada: a la presa de possessió hi assisteix l’alcalde, fet que el sorprèn positivament. Vol ser considerat “un veí més”, per sobre de la figura estricta del capellà. Dificultat inicial per trobar vida al carrer al centre (moltes cases unifamiliars, ús de pàrquings, horaris laborals). Es defineix com a mossèn de plaça i carrer, i busca espais de trobada (mercat al matí). Nova responsabilitat: servei religiós diari a la residència Ntra. Sra. de Lourdes. Estil pastoral i relació amb la gent Es defineix com a mossèn de proximitat: parla planer, humor i tracte assequible. A vegades rep crítiques si surt del guió, que assumeix amb naturalitat. Potencia moments participatius: “El sermó entre tots”: els fidels comenten l’Evangeli a partir d’un text lliurat la setmana anterior. Càritas i acció social Agradiment profund als voluntaris: “Càritas funciona gràcies als voluntaris”. Millora amb la nova organització diocesana (Barcelona/Sant Feliu/Terrassa) i coordinadors laics a cada parròquia. Obertura: voluntaris creients i no creients són benvinguts. Concepció de Càritas: "Càritas vol dir amor (agape), voler el bé de l'altre" Prioritza la promoció de la persona per sobre del pur assistencialisme. Campanes i mobilització veïnal Durant les cassolades del barri Centre, s’hi suma amb tocs de campanes: "És que no tinc cassoles jo... jo tocaré campanes." Ho fa a petició de veïns i per convicció, evitant imposar-se unilateralment. Espais parroquials i escoltes L’agrupament escolta ha marxat a nous locals voluntàriament; els antics espais ja no eren adequats. Projecte per reconvertir els locals en: Un espai digne per a Càritas (acollida, atenció social, no només aliments). Sales obertes i accessibles des del carrer Bonavista per a trobades i activitats (sense haver d’entrar a la rectoria). Finançament vinculat a la venda del terreny de les escoles Núria, amb destí social segons els estatuts. Festes i vida litúrgica Les celebracions que espera amb més ganes: Setmana Santa i Pasqua (eix central de l’any litúrgic). Nadal i el seu vessant popular. Valora experiències puntuals significatives com les celebracions participatives. Reptes: jovent i futur de l’Església Reconeix dificultat d’arribar al jovent i els propis límits generacionals. Autocrítica: potser no s’ha transmès prou bé als pares la responsabilitat post-baptismal d’educar en valors de Jesús. Crida a mirar el nucli i el fons per damunt de les misèries institucionals: "Si només mirem la misèria... hem de plegar-ho tot." Dades finals Nomenat al juny de 2007; arriba a l’octubre i pren possessió a primers de novembre. El dia exacte no el recorda.
17 de nov. del 2017
6'
Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — Ateneus al segle XXI: del model d'hotel a fàbrica de cultura, prescripció i regeneració generacional
Context Tertúlia anunciada per al vespre a la sala Piquet sobre la vida cultural als Ateneus, amb el filòsof, escriptor i professor Bernat de Déu. Idees clau Els Ateneus van néixer als segles XIX-XX, en un context d’alfabetització baixa i certa visió elitista; avui el context ha canviat radicalment. Paper al segle XXI: punt de trobada i d’intercanvi d’informació i experiències; espais de prescripció cultural amb criteri no jeràrquic per orientar un consum cultural saturat. Canvi de paradigma: d’hotels de cultura (acollir activitats) a fàbriques de cultura (produir continguts, activar comunitats, crear valor propi). Repte generacional: envelliment del teixit; cal atreure persones de menys de 30-40 anys amb temes i formats de cultura contemporània (xarxes, sèries, cultura digital). Virtualitat vs. presencialitat: després de l’empatx digital, tornarà la recerca de criteri i relacions humanes; els Ateneus com a espais de complicitat i col·laboració. Aliances amb entitats juvenils (esplais, agrupaments, escoltes) per renovar públics i programacions. Risc real: sense regeneració, tancaments en 20 anys; cal planificar a llarg termini, no a última hora. Problema sistèmic: gerontocràcia en càrrecs culturals; cal obrir espais i responsabilitats a les generacions més ben formades. Estratègia d’“ordre i aventura”: modernitzar respectant la tradició; biblioteques i espais amb encant, però amb sistemes i criteris actualitzats; assumir riscos per tenir empremta cultural. Context territorial: centralisme barceloní dificulta Ateneus de l’àrea metropolitana (com Sant Just); cal originalitat i proximitat. Cites destacades "Han de ser sobretot un punt de trobada, un punt d'intercanvi d'informació (...) i (...) han de prescriure cultura." "Que no siguin hotels de cultura, sinó que siguin fàbriques de cultura." "D'informació en tenim molta, però el que busquem, bàsicament, és un criteri." "La primera obligació dels Ateneus és redimensionar la seva programació cultural per fer-la molt més contemporània." "Sense tenir la casa ben ordenada no hi ha aventura i sense un pèl de risc tampoc hi ha ordre." Propostes accionables Redissenyar la programació per incloure xarxes, sèries, cultura digital, gèneres híbrids i perspectives joves. Impulsar laboratoris de continguts: podcasts, clubs de sèries, tallers de creació audiovisual i digital. Polítiques d’adhesió jove: quotes reduïdes, mentoria intergeneracional, espais autogestionats. Acords amb esplais, agrupaments, instituts, universitats i col·lectius creatius locals. Hubs de projectes: matchmaking entre guionistes, músics, comunicadors, dissenyadors. Pla a 20 anys amb indicadors de renovació i diversificació de socis. Riscos i oportunitats Risc: irrelevància i tancament per envelliment i desconnexió temàtica. Oportunitat: la saturació virtual crea demanda d’espais presencials amb criteri, comunitat i creació. Conclusió Els Ateneus tenen futur si esdevenen fàbriques de cultura i prescriptors amb intergeneracionalitat, contemporaneïtat i vincles comunitaris sòlids. L’equilibri d’ordre i aventura és clau per competir en un ecosistema cultural dens i centralitzat.
16 de nov. del 2017
28'
Entrevistes de la Justa del 16/11/2017 — Carson McCullers: centenari, obra i veu heterodoxa; tertúlia sobre Catalunya als mitjans, bilingüisme i cultura popular
Introducció • Obertura del magazín i connexió amb la convidada per presentar el tema del dia. Carson McCullers: vida, obra i llegat Doble efemèride i recuperació editorial • Centenari del naixement (1917) i 50 anys de la mort (1967) de Carson McCullers: un moment idoni per rellegir-la i reivindicar-la. • Recuperació a llibreries gràcies a editorials: Seix Barral (castellà) i L’Altre Editorial (català). • Publicació de “Entre la solitud i el somni”, amb notes sobre literatura, memòria i identitat i un primer esborrany d’“El cor és un caçador solitari”. Debut, temes i estil • Es dona a conèixer amb “El cor és un caçador solitari”: personatges amb dificultats de comunicació i marginalitat. • Temes centrals: incomunicació, racisme, homosexualitat i adulteri. Mirada empàtica a la “part més feble” de la societat. • Formació musical (pianista) i prosa d’alta bellesa lírica. Algunes obres van tenir èxit a Broadway. Obres i adaptacions • Títols destacats: “El cor és un caçador solitari”, “Reflexos en un ull daurat” (adaptada per John Huston, amb Elizabeth Taylor), “La balada del Café Trist”, “Rellotges sense manetes”. • Comparada amb Patricia Highsmith (especialment amb “Carol”): dues veus heterodoxes de mitjan segle XX. Formació i carrera • Inicia camí com a pianista; estudis a Juilliard i Columbia. • Participa en residències d’escriptura als EUA; vida a Nova York (Brooklyn) malgrat l’origen al sud (Geòrgia), que marca el seu imaginari. • Gran lectora des de jove (p. ex., Katherine Mansfield als 13 anys). L’acte a Cal Llibreter (Sant Just) • Sessió a dos quarts de vuit del vespre: repàs vital i literari i lectura de fragments (prevista l’obertura de “La balada del Café Trist”). • Esdeveniment apta per a tothom: no cal haver-la llegit prèviament. "No cal [haver-la llegit]... si no, sortirà amb ganes de llegir-la." "Sempre cau algun fragment... perquè val la pena prendre-li la temperatura a l’autor o a l’autora." • Reconeixement a l’esforç de L’Altre Editorial en la difusió en català. • McCullers, figura central connectada amb Capote, Tennessee Williams, Thomas Mann (fills), Isak Dinesen, Marilyn Monroe i Arthur Miller. Bloc publicitari • Franja llarga de falques promocionals i informació de serveis (programació musical, canals de contacte, salut, medi ambient, informatius comarcals, etc.). Tertúlia: Catalunya als mitjans, llengües i cultura Percepcions mediàtiques des de Madrid • Crítica a la narrativa mediàtica de part de la premsa/TV de Madrid sobre Catalunya (acusacions d’“adoctrinament”, exageracions, etc.). "Si ho ha dit a la tele... si ho posa al diari... la gent s’ho creu." • Testimoni d’un visitant de Madrid: la realitat és tranquil·la i quotidiana, en contrast amb titulars alarmistes. • Reivindicació del bilingüisme (poetes com Joan Margarit i Pere Gimferrer) com a riquesa cultural. Llengües i respecte • Record del poema de Joan Maragall, “Oda a Espanya”: "Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana." • Miguel de Unamuno: "Escucha, España, las distintas hablas de tus pueblos." • Defensa d’un coneixement bàsic de totes les llengües de l’Estat; respecte per gallec i euskera. Cultura popular i historieta • Exposició del TBO (1917–1977) al Museu de la Il·lustració de Madrid; presència de Patufet, Cavall Fort, etc. • Valor del còmic en català i el seu paper en l’alfabetització cultural. Periodistes madrilenys que estudien català i el parlen bé. Aprendre idiomes: aptitud i esforç • Debat entre do natural i esforç sostingut. • Importància d’ampliar vocabulari: "Les paraules són eines." • La gramàtica és clau: morfologia, sintaxi, prosòdia i ortografia. • Diferència entre domini escrit i fluïdesa oral; exemples pràctics i humor en anglès (“lad”, “kid”, “child”, “toddler”). • Valor d’aprendre frases bàsiques quan es viatja (respecte lingüístic quotidià).
15 de nov. del 2017
29'
Entrevistes de la Justa del 15/11/2017 — Sant Just: pacte de govern reafirmat, obres de pacificació (Ateneu i Madre Sacramento), nou centre cívic al Mas Lluí, habitatge protegit i campanyes intermunicipals
Panorama general Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, centrada en la reafirmació del pacte de govern local, la convivència i la tensió política, les obres urbanes prioritàries, el nou centre cívic del Mas Lluí, les promocions d’habitatge protegit i la cooperació amb municipis veïns per a comerç i salut. "Primer Sant Just" — principi rector del govern local per sobre de diferències nacionals. Política i govern Pacte de govern reafirmat (PSC–ERC–Movem) • Els tres partits fan una reflexió conjunta i revaliden el pacte de govern. • Tot i diferències sobre la relació Catalunya–Espanya, posen el municipi al centre. • Sant Just s’erigeix com a exemple de diàleg i acord: quan hi ha voluntat, s’arriba a consensos. "Si a nivell nacional s’hagués seguit l’exemple de Sant Just, no estaríem on estem." Perpinyà a la llista del PSC (autonòmiques) • Anirà de número 21 per Barcelona; defensa que no ha d’incomodar els socis: representació supramunicipal pot beneficiar Sant Just. Convivència i tensió Incidents puntuals • Increpacions en un acte del PDeCAT i enganxada de cartells al local socialista. • L’alcalde demana prudència i respecte i rebutja magnificar: no hi ha alarma generalitzada; Sant Just té un alt nivell de convivència. Mirada endavant sobre el procés i economia • Davant crítiques (p. ex., a l’alcaldia) i autocrítica d’actors independentistes, Perpinyà reclama reflexió conjunta i evitar la crítica retrospectiva estèril. • Contacte amb el teixit econòmic local: inquietud present; objectiu: donar confiança perquè les empreses no marxin. "Reflexió i mirar endavant" i màxima participació a les eleccions. Obres i espai públic Carrer de l’Ateneu: pacificació després de Nadal • S’endarrereixen les obres per no afectar la campanya de Nadal del comerç. • Objectiu: reduir trànsit, fer el passeig més agradable i segur en un entorn d’alta activitat. Entorn Escola Madre Sacramento (carrers Electricitat–Ateneu–Bonavista) • Renovació integral en fases: soterrament de línies i prioritat del vianant amb trànsit calmat (no es tanca al vehicle, però es redueix velocitat i es guanya espai per a la gent). Mas Lluí: equipaments, habitatge i connexions Nou centre cívic • Projecte amb tres àmbits: activitats de centre cívic, espai educatiu no reglat i seus d’entitats. • Equipament de 400–500 m², finançat pel pressupost municipal; disseny co-creat amb veïnat. • Es reserva espai per a un equipament educatiu futur (escola bressol i/o primària) pactat amb la Generalitat. Revitalització i integració urbana • Orígens del barri (anys 90) amb alt percentatge d’HPO; crisi del 2008 va frenar el desenvolupament privat; ara grues en marxa i continuïtat del teixit. • Millores de connexió en treball: corredor verd, camins a peu i en bicicleta, i ampliació de la línia 152 per arribar al Mas Lluí i connectar amb Renfe (termini de pocs mesos un cop acabin obres a Sant Feliu). Habitatge protegit (Promunsa) • Consell d’Administració (desembre) per aprovar bases de: 24 habitatges de lloguer. 36–38 habitatges de venda (parcel·la 9). • Promunsa, sòlida i amb capacitat d’impulsar projectes malgrat la manca d’ajuts de la Generalitat: finançament municipal per reactivar la política d’habitatge. Cooperació intermunicipal Campanya de Nadal conjunta (Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan d’Espí) • Campanya compartida per enfortir el comerç de proximitat. • Eslògan: > "No passis la Diagonal" — queda’t i compra a l’entorn. • L’empresa guanyadora del concurs és de Sant Just. Rutes saludables • Unificació de senyalització i itineraris saludables entre els tres municipis; en coordinació amb Consell Comarcal i suport de Diputació (tòtems de trobada). Cultura i festa Baixada de CARS • Festa molt participativa (118 CARS), amb gran implicació veïnal i d’entitats. • Reconeixement a l’organització i obertura a noves experiències (fins i tot recreació virtual per a qui no s’hi llanci).