Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1453-1464 de 2109

13 de nov. del 2017
28'
Entrevistes de la Justa del 13/11/2017 — Balanç dels Cars de Coixinets: canvis d’horaris, categories i reglament; i debat sobre la manifestació de Barcelona, els “Jordis”, Europa i el 21-D
Visió general Aquest episodi combina dues parts diferenciades: Balanç de la cursa de cars de coixinets: resultats, canvis organitzatius i tècnics, i crida a voluntariat. Debat polític i social: la manifestació de Barcelona, la situació dels presos (els “Jordis”), el paper d’Europa i referents històrics. "Entre tots fem la cursa" — un missatge que sintetitza l’esperit col·laboratiu de l’organització. Bloc 1 — Cars de coixinets: balanç i canvis Balanç del cap de setmana i participació Satisfacció general: Organitzadors “cansats però molt contents” per la feina feta i la resposta dels participants i col·laboradors. Participació i organització: es destaca una bona implicació a tots els nivells (participants, col·laboradors, logística). Canvi d’horaris per la manifestació Context: la manifestació inicialment es preveia diumenge (hauria trastocat la cursa), però finalment va ser dissabte a les 17 h. Ajustos: es van avançar cronometratges — dos cronos al matí i un a la tarda (a l’inrevés d’altres anys). Impacte: més feina a contrarellotge per l’organització, però el públic i els equips ho van agrair. Categories: supressió d’infantils i redistribució Reestructuració: es va suprimir la categoria d’infantils; dos anys cap a juniors i dos anys cap avall (cap a cadets). Resultat: cadets arriba a uns 18 cars, fent-la més competitiva i emocionant. La categoria mixta creix a 8 cars (tot i que històricament costa d’omplir). Reglament tècnic: xassís més a prop del terra i verificacions Nova norma: obligatorietat del xassís més baix (després d’un any de marge/recomanació). Verificacions: en general sense incidències greus; només detalls menors (p. ex., cargols que sobresurten) fàcilment corregibles amb cinta o tapes. Operativa i voluntariat Dimensionament: el cap de setmana de cursa aplega prop de 60 persones entre organització i col·laboradors. Crida a sumar-se: “tota ajuda és bona”; es pot compaginar córrer i organitzar amb tasques prèvies i assignacions compatibles el dia de la cursa. "No ha de ser requisit deixar de tirar-se: és compatible tot." Bloc 2 — Manifestació, presos, Europa i referents històrics Estat d’ànim i necessitat d’explicacions Clima emocional: sensació de turbulència però amb esperança que hi hagi un gir o una explicació clara del que ha passat. Demanda de claredat: es demana que “algú” expliqui què ha passat, què ha fallat i cap on es va per evitar la sensació de “carrer sense sortida”. "No pot ser que això acabi d’aquesta manera. Algú ha de sortir a dir què passa realment i on anem." La manifestació de Barcelona Format visual: ús dels mòbils encesos (evitant problemes d’altres accions com les espelmes). Lloc i afluència: carrer Marina; polèmica habitual de xifres (organització vs. estimacions oficials), però impacte visual indiscutible. Coordinació: consignes entre files per encendre/apagar i estalviar bateria. Presos i transversalitat de la protesta Objectiu central: l’acte es percep més centrat en l’alliberament dels presos (especialment els “Jordis”) que no pas en símbols d’independència. Transversalitat: hi havia gent diversa (independentistes, no independentistes, curiosos) unida per la petició d’alliberament. 21-D, legalitat i jutjats Eleccions del 21-D: els partits sobiranistes anuncien que hi van per separat. Escepticisme legal: es qüestiona el valor de la convocatòria i la imparcialitat judicial (referències a Forcadell i la jutgessa Lamela). Europa i el context internacional Percepció: la UE i el “rest del món” opinen però no s’impliquen, al·legant que és un assumpte intern. Efecte contagi: possibles temors a precedents (França: Bretanya, Còrsega; Itàlia: Piemont, Friül; Bèlgica: Flandes, etc.). Referents històrics de separacions Txecoslovàquia: separació pactada (paper de Václav Havel), model de consens. Iugoslàvia: procés més convuls. Repúbliques bàltiques: Lituània primera a separar-se; Estònia i Letònia amb més presència russa i més dificultats. Caucas: Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan amb complexitats ètniques i geopolítiques. Catalunya com a país històric Recordatori històric: Catalunya com a país amb història pròpia; referències a episodis de 1714 i a la dinàmica dinàstica dels Trastàmara. "Catalunya, encara que la gent no ho vulgui reconèixer, és un país que ha sigut país, amb història pròpia, durant molts segles."
10 de nov. del 2017
8'
Entrevistes de la Justa del 10/11/2017 — Campanya de Nadal 2017 a Sant Just Desvern: col·laboració amb Sant Joan Despí i Sant Feliu, joc de gomets, mercat de Nadal i sorteig d’un viatge a Irlanda; comiat de Ferran Tost
Resum Entrevista amb Ferran Tost, regidor de Comerç, a Ràdio d’Esvern sobre la campanya de Nadal 2017 de Sant Just Desvern, impulsada conjuntament amb Sant Joan Despí i Sant Feliu per fomentar el comerç local i la mobilitat comercial entre municipis. La conversa també confirma el seu comiat del càrrec a final de mes. "Per Nadal no cal creuar la Diagonal, cada ovella al seu corral; compra al comerç local." Punts clau Campanya conjunta entre Sant Just, Sant Joan Despí i Sant Feliu, amb inici el 24 de novembre coincidint amb l’encesa oficial de llums als municipis veïns. Conveni de col·laboració signat pels tres alcaldes per promoure el comerç de proximitat i la compra al barri. Eslògan i imatge: l’ovella com a icona de campanya; es vol batejar amb un nom escollit per la ciutadania. Nadala promocional (amb tornada "bé, bé") que sonarà durant la campanya per reforçar el missatge. Activitats i mecànica Repartiment d’un cartonet de joc a les llars: per cada compra > 10 € es posa un gomet del color del municipi on es compra. Requisit per participar: tenir com a mínim els 3 colors (haver comprat als 3 municipis). El cartó admet diversos gomets (p. ex., 10), però cal que hi consti almenys un de cada municipi. Sorteig conjunt el 12 de gener a Sant Just: premi d’un viatge a Irlanda per a dues persones —"anar a comptar ovelles"— en coherència amb la imatge de la campanya. Calendari 24 de novembre: inici de campanya i encesa de llums (coordinació amb Sant Joan i Sant Feliu). 16 i 17 de desembre: Mercat de Nadal a la plaça Camuapa (activitat central de la campanya). 12 de gener: sorteig del premi entre les butlletes vàlides. Mercat de Nadal i participació Majoritàriament comerços locals de Sant Just; la resta, artesans de fora per completar l’oferta. Objectiu: dinamitzar els eixos comercials (especialment el carrer Bonavista) i atreure veïns dels municipis veïns. Canvis institucionals Ferran Tost anuncia que deixa el càrrec a final de mes per motius personals i incompatibilitat laboral. Assegura continuïtat dels projectes: Mercat de Nadal, Quinto Tapa, i la Nit de senyors al carrer, amb coordinació amb les associacions de comerciants. Missatges destacats Fomentar el comerç local i la mobilitat entre municipis veïns beneficia especialment els comerços de Sant Just. La campanya vol ser pròxima, lúdica i memorable (ovella + nadala) per reforçar hàbits de compra de proximitat.
10 de nov. del 2017
26'
Entrevistes de la Justa del 10/11/2017 — Universitat i territori: confluència amb la recerca local i els Ateneus; Campanya de Nadal 2017 del comerç de proximitat (Sant Just–Sant Joan d’Espí–Sant Feliu) i relleu a Comerç
Temes principals • Confluència entre universitats i centres d’estudis locals: vincles històrics, agenda compartida i reconeixement del currículum ocult del professorat implicat al territori. • Paper dels Ateneus com a Universitat Popular i connexió amb els centres d’estudis. • Detalls de la jornada a l’Ateneu de Sant Just: horaris, ponència de Xavier Filella i inscripcions. • Campanya de Nadal 2017 de comerç local conjunta (Sant Just Desvern, Sant Joan d’Espí i Sant Feliu): eslògan, Nadala, joc dels gomets i sorteig d’un viatge a Irlanda, més el Mercat de Nadal. • Relleu a la Regidoria de Comerç: comiat de Ferran Tost i continuïtat dels projectes. Bloc 1 — Universitat i món local Vincles actuals i camins de millora • Vincle històric entre recerca local i universitat: avui molts investigadors locals són llicenciats o professors universitaris que participen en grups de recerca. • Objectiu del debat: reforçar i estructurar la col·laboració amb vies més enllà de relacions personals, amb projectes, reconeixement i projecció social. • Reptes clau: - Reconèixer el currículum ocult del professorat i investigadors que col·laboren amb centres locals. - Construir una agenda compartida entre universitat i entitats del territori (patrimoni, història, divulgació). Agenda compartida: ningú imposa res a ningú; es tracta de compartir objectius, activitats i interessos. Universitats i territori: intersecció necessària • La recerca universitària té estàndards i dinàmiques internacionals, però creix l’interès per apropar-se a la realitat local i a les necessitats de l’entorn i les administracions. • Espai de confluència: baixar al terreny local per detectar necessitats i respondre des de la recerca amb una agenda compartida. Ateneus com a Universitat Popular • Ponència inaugural: Xavier Filella, Els Ateneus, Universitat Popular. • Els Ateneus són espais de debat, participació i diàleg sobre necessitats immediates, amb una tradició que arrenca del segle XIX. • Connexió amb els centres d’estudis: tot i fer recerca i divulgació (història, arqueologia, etc.), també programen cicles sobre problemàtiques molt actuals. Es destaca el Centre de Lectura de Reus com a referent. Jornada i inscripcions • Lloc: Ateneu de Sant Just Desvern. • Horaris: 10.30 rebuda; 11.00 parlaments institucionals; 11.30 conferència de Xavier Filella; a continuació, taula rodona sobre la missió de la universitat i la confluència amb la recerca local. • Participació gratuïta amb inscripció prèvia: telèfon 977 40 17 57 i correu electrònic [email protected]. Bloc 2 — Comerç local i Nadal 2017 (Sant Just, Sant Joan d’Espí, Sant Feliu) Llançament, lema i Nadala • Inici de campanya: 24 de novembre, coordinada amb l’encesa de llums a Sant Joan d’Espí i Sant Feliu. • Eslògan: Per Nadal no cal creuar la Diagonal; cada ovella al seu corral. La imatge central és una ovella i es proposa batejar-la amb un nom. • S’ha creat una Nadala promocional i se n’escolta un fragment durant el programa. Dinàmica d’incentius: gomets i sorteig • Cada compra superior a 10 euros en establiments adherits dóna dret a un gomet del color del municipi. • Per entrar al sorteig, cal completar el cartó amb els tres colors (moure’s pels tres municipis). • 12 de gener: sorteig conjunt a Sant Just d’un viatge a Irlanda per a dues persones (guiat per la broma de comptar ovelles). • Objectiu: fomentar la mobilitat de veïns entre els tres municipis i impulsar el comerç de proximitat. Mercat de Nadal a Sant Just • Dates: 16 i 17 de desembre a la plaça principal. • Participació: majoritàriament comerç local (60–70%), amb artesans de fora per completar l’oferta. Relleu a Comerç i continuïtat • Ferran Tost anuncia que deixa el càrrec a finals de mes per motius personals i d’incompatibilitat laboral. • Es garanteix la continuïtat dels projectes: Mercat de Nadal, Quinto Tapa, i activitats com les nits de comerç al carrer. El relleu es farà amb il·lusió i voluntat de mantenir i millorar la col·laboració amb les associacions de comerciants. Falques i autopromoció • Entre entrevistes hi ha una pausa publicitària amb falques de la ràdio, serveis públics i programes musicals (Smooth Jazz, La plaça Mireia, Bits, etc.).
9 de nov. del 2017
9'
Entrevistes de la Justa del 9/11/2017 — La vegetació com a element clau del paisatge a Catalunya: conversa amb Josep Noet, conferència i sortida a la Segarra
Resum estructurat Idees principals La vegetació és un element central del paisatge perquè té distribució universal i confereix un caràcter únic a cada lloc. A Catalunya, el paisatge és molt variat en un espai reduït per la combinació de posició mediterrània, altituds (Pirineu) i proximitat/llunyania del mar. A Sant Just i Collserola, predomina un paisatge mediterrani amb vegetació persistent (pinedes i alzines), amb penetracions de caducifolis en fondals i rieres; part d’aquests rouredes s’han perdut per l’agricultura. El paisatge de Collserola ha estat molt modificat per l’activitat humana (camps, indústries), creant també un paisatge industrial on la vegetació té menys pes. No hi ha un sol paisatge “més interessant”: el valor sovint depèn de la novetat i la percepció cultural. «Tots els espais són interessants per un aspecte o un altre» «Un paisatge mediterrani… per un finlandès és una cosa que el fascina» Diversitat del paisatge a Catalunya Des de zones continentals seques fins a alta muntanya amb vegetació pobra. Des de ambients humits litorals o més atlàntics fins a planes seques de Ponent. La combincació d’altitud, mar i clima produeix una combinació il·limitada d’elements i percepcions. Focus local: Sant Just – Collserola Mediterrani típic: vegetació majoritàriament perenne (pinedes, alzines). Fondals i rieres: presència d’arbres caducifolis (com els roures) on el sòl és més profund i humit. Transformació humana històrica: aclarides, camps, indústries; coexistència de paisatge natural i industrial. Conferència i sortida: què, quan i per què Conferència: «La vegetació com a element del paisatge» (demà, 20 h), dins el cicle Paisatges de Catalunya de la secció excursionista de l’Ateneu Sant-Justenc. Sortida: diumenge a la Segarra, per representar el sector central de Catalunya, fins ara poc destacat al cicle. Què es veurà a la Segarra Espais relativament secs i el paper transformador de l’aigua en aquests entorns. Impacte de l’agricultura en la configuració del paisatge. Variacions segons el sòl i el pas per zones muntanyoses. Metodologia amb aturades interpretatives per “llegir” el territori i treure conclusions del que s’observa. «Hem preparat unes aturades per poder observar i interpretar el paisatge» Idea final La percepció del paisatge és cultural i emocional: el que és quotidià per a uns pot ser exòtic i fascinant per a d’altres. Això no resta valor als paisatges habituals; tots mereixen ser valorats.
7 de nov. del 2017
24'
Entrevistes de la Justa del 7/11/2017 — Let's Visit Europe (eTwinning) a l'Escola Montserrat: col·laboració amb Alemanya, millora de l'anglès i competència digital a 5è
Context i convidats • Programa: Just a la Fusta (Ràdio Desvern) • Convidada: Mireia Muñoz, mestra d'anglès de l'Escola Montserrat, per parlar del projecte eTwinning i el seu projecte Let's Visit Europe, distingit amb segell de qualitat nacional i europeu. "Hem rebut el segell de qualitat nacional i europeu pel projecte que hem treballat amb una escola d'Alemanya." Què és eTwinning i el projecte "Let's Visit Europe" Descripció i objectius • Col·laboració internacional entre l'Escola Montserrat i una escola d’Alemanya a través d’eTwinning. • Objectius principals: - Millorar la competència comunicativa en anglès. - Potenciar la competència digital amb eines 2.0. - Fomentar el treball cooperatiu entre alumnat de la mateixa edat de dos països. - Dissenyar guies turístiques i planificar un viatge de tres dies per diverses ciutats europees (Roma, París, Hamburg, etc.). • Resultat tangible: guies turístiques col·laboratives elaborades per alumnat de tots dos centres. Impacte en l’aprenentatge d’anglès • L’alumnat utilitza l’anglès en un context real i significatiu, fet que n’afavoreix la fluïdesa i la motivació. • La interacció autèntica força una comunicació natural més enllà de la classe tradicional. "Saben que s'han de comunicar en anglès perquè és l'única llengua que tenen en comú." Motivació i implicació de l’alumnat • Altíssim compromís i entusiasme: estudiants de cursos inferiors pregunten quan podran participar. • Alguns alumnes volen aprofitar fins i tot l’hora del pati per connectar-se, comprovar respostes i avançar tasques. "Estan superengrescats." Implementació per cursos i possibles ampliacions • Actualment el projecte es fa a 5è de primària i porta cinc anys en marxa. • El centre estudia ampliar-lo a altres cursos i fins i tot explorar-ho amb una altra llengua (p. ex., castellà) per reforçar també aquesta competència comunicativa. Eines digitals i competència digital Eines 2.0 emprades • A més de recursos bàsics (p. ex., Microsoft PowerPoint), es treballa amb: - Powtoon, Padlet, Prezi - Movie Maker • Objectiu: millorar la competència digital i la capacitat de presentar i compartir continguts en entorns col·laboratius en línia. Alfabetització digital responsable • Els infants mostren gran facilitat amb les eines digitals, tant a l’escola com a casa. • Es posa èmfasi en l’ús responsable i correcte de la tecnologia com a part clau de la competència digital. Tancament i continuïtat del programa • Comiat i felicitació a l’escola pel reconeixement. • A continuació, pausa publicitària i autopromocions de la ràdio; el tram final inclou falques musicals i espots diversos.
6 de nov. del 2017
28'
Entrevistes de la Justa del 6/11/2017 — El gran rellotge, novel·la negra i capitalisme; Brussel·les, Puigdemont i llistes electorals — Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern)
Conversa literària: "El gran rellotge" de Kenneth Feering Trama i temes clau • Novel·la negra dels anys 40, basada en fets reals (assassinat de l’hereva d’una gran empresa cervesera, 1943; publicació el 1946). • Narració coral des de múltiples punts de vista sobre un crim i el paper del sospitós principal. • Metàfora central del "gran rellotge": la vida com a mecanisme que t’arrossega inexorablement. "La vida com un gran rellotge on el temps passa i el que ha passat ja no ho recuperes mai més" • Crítica al capitalisme i a la modernitat: individualisme creixent, vida urbana accelerada, pèrdua de valors col·lectius. • Experiència de lectura "engranada": els primers capítols descol·loquen fins que el lector esdevé un "rellotge lector" que fa encaixar totes les peces. Context del gènere i innovació • Any 1946: etapa de formació del suspens modern; neix el thriller psicològic i es fixen regles del suspens que Hitchcock trasllada al cinema. • La novel·la va ser experimental en el seu moment. L’autor: perfil i obra • Kenneth Feering (antic militant del Partit Comunista, poeta, assagista, editor): erudit i veu literària de la Depressió nord-americana; per molts, primer és poeta i després novel·lista. • Trajecte vital i intel·lectual: Illinois i Wisconsin (universitats), trasllat a Nova York (centre cultural), direcció d’una revista punyent dels 40 (Partisan Review, segons s’indica a l’entrevista). • La novel·la negra li serveix com a eina per expressar idees polítiques i la seva visió crítica de la societat americana. El Club de Lectura: com funciona i com participar-hi • Sessió orientada a qui hagi llegit el llibre, però oberta també a interessats que vulguin escoltar i participar. • Dinàmica: lectura prèvia, posada en comú, intercanvi d’experiències personals i contextualització literària per part del conductor. • Periodicitat: cada 2-3 mesos; habitualment el segon dimarts de mes. • Recordatori pràctic: demà a les 19:00, a la sala Isidore Cònsul (Cal inscriure’s prèviament a la Biblioteca Joan Margarit). Tertúlia: actualitat política catalana Brussel·les: mobilització i significat • Anunci de desplaçament multitudinari (castellers i geganters) a Brussel·les el 6 de desembre (pont llarg). • Es valora com a gest de sensibilització davant la UE: mostra que el moviment no és local ni minoritari. Justícia belga i Puigdemont • Llibertat condicionada a Bèlgica (localitzables, sense sortir del país) per a Puigdemont i consellers. • Comparació amb el tracte a Urdangarin (residència a Suïssa) i crítica a la justícia espanyola. Mitjans i saturació informativa • Debat sobre la cobertura de TV3 (silenci a la tarda i tall sobtat per connexió amb Bèlgica), en contrast amb altres cadenes. • Sensació d’infoxicació i d’instruccions editorials. Eleccions i llista conjunta • Debat sobre llista conjunta sobiranista: avantatges d’unitat vs. pèrdua potencial de votants per reticències creuades (ERC–PDeCAT–CUP). • Referències al cas Pujol i la seva erosió en l’espai convergent. • Afirmació que, fins i tot guanyant els independentistes, podria perllongar-se el 155 (esment a declaracions de Millo). Mas, el títol de "president" i el poder a Madrid • Confirmació de la inhabilitació d’Artur Mas (2 anys pel 9-N) i debat sobre el tractament de "president" (Puigdemont, Montilla, Pujol). • Referències crítiques a Soraya Sáenz de Santamaría i a l’estil de Rajoy. Pujol i la corrupció del poder • Reflexió sobre el deteriorament dels valors en l’exercici prolongat del poder i la conveniència de límits de mandats. "El poder és la cosa més perniciosa" PSOE i memòria personal • Decepció amb el PSOE per l’evolució de partit de canvi a partit del sistema. • Records personals de Guerra Civil i postguerra, i el pes emocional d’aquell llegat en la mirada política actual. Pausa i promos • Franja de publicitat i autopromocions (programes musicals, cultura popular, canals digitals i WhatsApp de la ràdio, campanyes de salut, medi ambient i cooperació, informació comarcal).
3 de nov. del 2017
26'
Entrevistes de la Justa del 3/11/2017 — PEC Sant Just: fòrum de ciutat educadora, valoració política i agenda del cap de setmana
Visió general Entrevista amb Just Fosalvar (regidor de Joventut i Educació de Sant Just) sobre el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) i el fòrum que se celebra demà, seguida d’un breu bloc de valoració política de l’actualitat i una agenda d’activitats del cap de setmana. Entre mig, hi ha un tram de publicitat i autopromocions de la ràdio. Context i convidats • Conducció: Locutor/a de Ràdio Desvern • Convidat: Just Fosalvar, regidor de Joventut i Educació Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) Què és i a qui s’adreça • El PEC és un projecte municipal coimpulsat amb la ciutadania per dissenyar i implementar polítiques educatives i transformar Sant Just en una ciutat educadora. • Convocatòria oberta: hi està convidada tota la ciutadania interessada en l’educació i el paper educador de la ciutat. Procés i metodologia (fins ara) • Al març es va fer una jornada de treball amb pluja d’idees (prop d’una vuitantena de propostes) en 4 àmbits: escola (formal), fora escola (no formal), transició escola–treball i ciutat educadora (informal). • Un grup impulsor ciutadà (voluntari) ha integrat, afinat i prioritzat aquestes idees, deixant 4-5 propostes per àmbit per portar al fòrum. Àmbits i línies prioritàries • Àmbit escola (educació formal): - L’alumnat al centre del procés educatiu, amb sinergies entre escola–família–entorn. - Educació socioemocional, valors de respecte, atenció a les diversitats, igualtat de gènere i d’oportunitats, i prevenció de l’assetjament. • Fora escola (no formal): - Potenciar la relació escoles–entitats, amb activitats d’entitats dins els centres. • Transició escola–treball: - Suport a l’èxit escolar i personal dels joves. - Més participació del teixit comercial i empresarial als projectes educatius. • Ciutat educadora (informal): - Fer créixer el rol educador de tota la ciutat i els seus agents. Fòrum de demà: objectius i dinàmica • Horari i lloc: 9:30–14:00, La Vagoneta. • Debatre, prioritzar i concretar: a partir de les línies per àmbit, el fòrum servirà per prioritzar i passar de línies generals a projectes concrets (amb compromisos compartits Ajuntament–ciutadania). • Governança: una comissió institucional (política), amb regidors de diversos partits i àmbits, refrendarà les propostes prioritzades i assumirà compromisos per tirar-les endavant. Continuïtat del PEC • No és una acció puntual: es vol celebrar fòrums anuals per avaluar què s’ha assolit, revisar línies i proposar noves iniciatives, mantenint viu el grup impulsor i la participació ciutadana. "La gràcia és que no fem una activitat puntual de participació... sinó que la ciutadania s’impliqui en la creació de la ciutat educadora de manera permanent." Bloc polític: reacció a l’actualitat • El regidor, posant-se el barret de partit, expressa consternació i percepció de desproporció davant determinades actuacions judicials recents. • Crida a la calma, paciència i a un bon anàlisi polític en un context de molta tensió. "Una desproporció total de la justícia... molt consternats i molt complicats." "Necessitarem molta calma, molta paciència i molt d’anàlisi polític per sortir d’aquí." • Es comenta l’impacte de l’actualitat en agenda i mobilitzacions i la necessitat de valorar decisions sobre actes previstos (com curses o conferències). Agenda del cap de setmana (Sant Just) • Música – Jazz a l’Ateneu: Víctor Diego Trio, aquesta nit a les 22:00. Preus: 10 € general, 8 € socis, 6 € menors de 30 (inclou consumició). • Família – Contes i emocions per a nadons (0–1 any), amb Raquel de Manuel: 12:00 a la Biblioteca Joan Margarit. Aforament limitat, inscripció prèvia. • Inclusió – Ball discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual: 17:30 (dos quarts de sis) al Centre Cívic Salvador Espriu. Activitat quinzenal. • Ball – Valls de Saló a la Sala Gran de l’Ateneu: 22:00. Preu 5 € alumnat i socis; socis, entrada gratuïta (segons indicacions al programa). • Esport – Cicloturisme: diumenge, 08:00 (Fonda El Ciclista). | BTT: diumenge, 08:00 (Plaça de la Pau). Organitza Associació Ciclista de Sant Just. • Tradició – Romeria a Montserrat: diumenge, sortida 08:00 (Parc del Parador). Inscripcions: dimarts i dijous 18:00–20:00 i després de missa, al despatx parroquial. • Patrimoni – Punt d’informació del jaciment de la Penya del Moro: diumenge, 10:00–14:00. • Escolar – Cross Escolar Comarcal: diumenge, 10:30–14:00 (Parc de Torreblanca). Info: clubatletismesantjust.es. Amb suport de Diputació, Generalitat i Consell Esportiu del Baix Llobregat. • Mercat – Mercat de Pagès: diumenge, des de 10:30 (Parc de Torreblanca). | Jugatec Ambiental: des de 11:30 al mateix parc. • Recordatori – Fòrum del PEC: demà, 09:30–14:00 a La Vagoneta. Trobada oberta per debatre, prioritzar i concretar les línies del PEC als 4 àmbits.
2 de nov. del 2017
26'
Entrevistes de la Justa del 2/11/2017 — Patrimoni en imatges: Masies de Sant Just i “100 entitats”; formació fotogràfica. Després, tertúlia sobre drets, autodeterminació i la Transició
Introducció i convidat • Conversem amb Víctor Murillo de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just (Associació) sobre projectes en curs i la nova línia de formació. “Agrupació Fotogràfica Sant Just Associació… és un tema legal; ens agrada el nom d’Agrupació Fotogràfica.” Projecte “Masies de Sant Just” i ruta europea Context i objectiu • Projecte vinculat al programa europeu Ruta Singular (biennal) per posar en valor el patrimoni local. • Doble línia de treball: masies i elements vinícoles (premses, despenses de vi). • Exposicions: selecció de 40 fotografies de masies i una sèrie de les despenses de vi; peces instal·lades a sales municipals i a l’entrada de Can Ginestar. Estètica i tractament d’imatge • Ús d’un tractament visual intencionadament potent per destacar textures i volum: detall molt ressaltat, relleu i vinyeteig per dirigir la mirada. • Explicació tècnica: aprofitament del rang dinàmic de les càmeres modernes per recuperar detalls que l’ull passa per alt. “Hi ha fotos que semblen que surtin de la paret.” • Criteri visual: sense aquesta potència, sèries molt similars (p. ex. premses) perdrien interès pictòric/fotogràfic. Posada en escena i llum • Espais tal com són, sense atrezzo ni flaixos; llum existent i mínim d’intervenció. • Només s’eliminen elements anacrònics (p. ex. bosses comercials) que descontextualitzen l’escena. • Les imatges són recents (amb poques excepcions del 2008–2009), però evoquen un viatge 100 anys enrere. “Sembla que està pràcticament tal com estava fa molts anys.” Projecte “100 entitats”: visibilitzar i connectar el teixit associatiu Objectiu i abast • Fotografiar fins a 100 entitats de Sant Just (al municipi n’hi ha ~130), fomentant sinergies entre col·lectius que sovint no es coneixen. • No tot ha de ser “exposició”: també col·laboracions útils (p. ex. muntar plató per a activitats infantils d’una entitat). “Perquè tot funcioni, fa falta que tots fem la nostra feina; el nivell d’importància és el de menys.” Logística i criteris • Preferència per retratar al plató de l’agrupació (la vagoneta); flexibilitat per anar als locals de l’entitat si cal. • Fins a 5 persones per entitat (per llegibilitat) i una sola aparició per persona encara que participi en diverses entitats, per evitar repeticions. • Conscients de la realitat local: en un poble petit hi haurà inèrcies i repeticions, però es procurarà diversitat i representativitat. Formació per a socis: cursos i tallers • Canvi d’èmfasi: menys exposicions pròpies i més formació interna amb fotògrafs de renom i tallers a preu molt assequible per als socis. • Oferta contínua: fotografia bàsica, fotografia digital i tallers pràctics. • Exemple proper: taller per crear un “Warhol” a partir d’un retrat (inspirat en l’expo d’Andy Warhol a Barcelona) amb quatre versions a color del mateix rostre. Tertúlia política (dijous) Declaració d’intencions i drets • Un tertulià (Jordi) fa una declaració política: defensa de drets humans, llibertat de pensament i autodeterminació; denúncia de l’ús de la legalitat per justificar injustícies. “La legislació permetia l’esclavitud… que les dones no votessin… i criminalitzava l’homosexualitat.” • Es m’autoinculpa en solidaritat amb els “representants de la República” i qualifica de vulneració greu els fets que es jutgen. • Experiència personal: va ser objector de consciència i empresonat el 1971 per negar-se a fer el servei militar. Corrupció i gestió pública • Crítica a la corrupció i el seu cost social (retallades, impacte en educació), citant dades mediàtiques. Resposta i lectura de carta • Lina Santa Bàrbara valora el to i el fons de la intervenció i llegeix una carta a La Vanguardia: elogia els polítics de la Transició (de diverses ideologies) pel seu sentit d’Estat, decència i vocació de servei, en contrast amb la política actual. “Polítics… que dignificaven la funció política de servei al poble; ja no n’hi ha cap d’aquesta categoria.”
31 d’oct. del 2017
23'
Entrevistes de la Justa del 31/10/2017 — Un hivern fascinant: presentació amb música, el sentit de l’“hivern” vital, Premi Pablo Neruda, llengua materna i autocrítica cultural
Panorama general Conversació amb Joan Margarit sobre la presentació del seu nou poemari, Un hivern fascinant, i una reflexió profunda sobre la poesia, la llengua materna, el bilingüisme, la maduresa i el reconeixement internacional amb el Premi Pablo Neruda. També s’aborden una polèmica municipal a Lucena, la comparativa entre Andalusia i Catalunya en la difusió de la poesia, i el seu procés de traducció/versió entre català i castellà. El llibre i la presentació Estrena i format: Presentació a l’Ateneu (Sala del Cinquantenari), amb lectura de poemes i música, acompanyat per músics (Albert Bové i Carles Margarit). Poemari “transparent”: Margarit destaca una major transparència i subtilesa en aquest llibre, amb una dicció “en veu més baixa i a poc a poc”. El títol i el seu sentit “Un hivern fascinant” remet a l’hivern de la vida, una etapa que ell troba fascinant perquè és l’única des d’on no es pot ser jutjat per una edat posterior. Contrapunt amb el castellà: el títol paral·lel és “Un asombroso invierno”, però en català cal trobar l’equivalència precisa (no existeix “assombroso”). "Pots jutjar totes les etapes de la vida menys la que estàs vivint." Poesia: intel·ligència i misteri La poesia exigeix intel·ligència al màxim nivell, però, al final, cal abandonar l’anàlisi i submergir-se en un misteri que no es pot explicar. Crítica a la pretensió de definir la poesia: "La persona que et digui que t’explicarà el que és un poema menteix." Premi Pablo Neruda i ressò internacional Guardonat amb el Premi Pablo Neruda: primer poeta no americà i primer espanyol que el rep, reconegut per la força lírica de la llengua catalana. Cerimònia prevista al Palau de la Moneda amb la presidenta de Xile (ajornada per motius de salut de l’autor). Ressò: gran impacte a Hispanoamèrica; menor atenció a casa. Reivindica obertura i autocrítica del sistema cultural. "Potser hem d’acabar de pensar que som els millors i començar una autocrítica seriosa." Llengua materna, postguerra i la cripta Impacte de la postguerra i el silenci sobre el passat en la formació lingüística i poètica. Defensa que la gran poesia es fa en la llengua materna: la prosa pot migrar de llengua amb èxit; la poesia, difícilment. "Per un poeta, la cripta és la llengua materna." Metàfora central: la cultura és una catedral magnífica; però per al poeta, el que importa és la cripta –les arrels i les relíquies–, és a dir, la llengua materna. Polèmica de Lucena i ecosistemes culturals Controvèrsia per un carrer amb el seu nom a Lucena (canvis polítics i tensions simbòliques). Experiència a Andalusia: xarxa d’instituts molt activa en recitals i divulgació poètica; compara amb Catalunya, on troba a faltar convocatòria i autocrítica. Traducció, versions i procés creatiu bilingüe Traduir altres poetes implica respecte i contenció; amb la pròpia obra, fa versions en lloc de traduccions. Procés: comença en català i ràpidament treballa en dues llengües alhora; això ajuda a detectar errors latents en ambdues versions. Tria lèxica i intraduïbles: casos com asombroso vs. fascinant mostren la precisió necessària per mantenir el to i el sentit. "Hi ha errors que no saps en quina llengua són; el que saps segur és que a l’altra també hi són, potser més amagats." Idees clau Un llibre-ressò: refugi i intent de salvació a través d’una veu més transparent. L’hivern vital com a espai de lucidesa sense judici posterior. Premi Pablo Neruda: reconeixement a una obra en català amb projecció hispanoamericana. Llengua materna com a fonament de la veritat poètica. Autocrítica cultural i obertura com a camí per enfortir la poesia al país.
30 d’oct. del 2017
29'
Entrevistes de la Justa del 30/10/2017 — Ple atípic a Sant Just, 155 i eleccions del 21-D; tensions PSC, subvencions i festes; tertúlia sobre calma, rumors i mitjans
Visió general Àudio dividit en dues parts: una entrevista política local amb Laia Flotats (PDeCAT) i una tertúlia ciutadana amb la Palmira, la Carme i el Carles. Els blocs centrals giren entorn de: • Ple municipal atípic i tècnic a Sant Just, aparcant mocions sobre el procés. • Context nacional: declaració de la República, aplicació de l’article 155 i convocatòria d’eleccions el 21-D. • Debats locals: relació i tensions amb el PSC, correlació entre el vot del 1-O i el govern municipal. • Acords tècnics: modificacions del pla de subvencions i bonificació de l’ICIO a l’Ateneu. • Vida social: Festes de Tardor (Nit de Sant Just al Carrer i paradetes). • Tertúlia: crida a la calma, gestió de rumors i reflexió sobre el paper del periodisme i la manipulació mediàtica. "calma i confiança" "el president té la nostra confiança" "tenir la missió de posar tranquil·litat" "no fer cas de la quantitat de rumors" "el periodista està al servei d’una entitat que és l’empresa editorial" Ple municipal atípic i context 1-O Per què un ple tècnic • S’acorda un ple estrictament tècnic per la incertesa política del dia i perquè les mocions tractaven l’1-O, la proclamació de la República, el rebuig al 155 i l’“alliberament dels Jordis”. • Prioritat: no fixar posicions polítiques abans de les compareixences i anuncis del President. Dijous de rumors i reacció del PDeCAT • Rumors de possibles eleccions autonòmiques generen tensió i sorpresa, contrariant els missatges previs de l’ANC i diputats. • Crida interna a la prudència fins escoltar el President: “calma i confiança”. Divendres: República, 155 i 21-D • El Parlament proclama la República; en paral·lel, el Senat activa el 155. • Rajoy convoca eleccions el 21 de desembre. Debat obert als sobiranistes sobre presentar-s’hi o no; el PDeCAT delega la decisió en el govern legítim. Aplicació del 155, efectes • Suspensió del Govern, Parlament dissolt; Mossos sota tutela estatal. • El control de la Generalitat es preveu “discret”, avaluant dia a dia moviments i missatges institucionals. Sant Just: govern local, PSC i correlació electoral Reaccions locals al 155 i al 1-O • Movem i ERC rebutgen el 155 i insten el PSC a posicionar-se (finalment ho fa). Persistent incomoditat amb el discurs del PSC/PSOE, percebut com alineat amb el PP. • Al poble, el resultat del 1-O reflecteix una majoria nítidament independentista; es denuncia desalineació amb el govern municipal i el paper de l’alcalde l’1-O (no facilitar espais ni fer costat el dia del referèndum). Per què el govern no reflecteix la majoria • Factors de 2015: context CDC-Unió, cas Pujol, i canvi tardà de candidata que dificulta notorietat i confiança. • L’evolució posterior (27-S i 1-O) mostra augment del suport independentista a Sant Just. Pactes de govern • Sobre un eventual pacte PDeCAT–ERC: abans caldria que cessés l’actual pacte de govern. No hi ha hipòtesis fermes sense aquest pas previ. Acords tècnics del ple • Modificacions del pla estratègic de subvencions (canvis d’adaptació legal i criteris de repartiment). Vot PDeCAT: a favor en punts tècnics; abstenció en punts més polítics/ideològics. • Bonificació de l’ICIO a l’Ateneu per obres de restauració interna: compliment de reglament i aprovació. • Ple “estrany”: molta assistència però sense intervencions del públic, amb to emocionalment desplaçat pel context nacional. Participació i festes • Probable ple extraordinari per abordar posicionament polític i donar veu a la ciutadania. • Festes de Tardor: gran èxit de la Nit de Sant Just al Carrer i de les paradetes; alta participació, comerços engalanats i bon ambient. • Esment a la baixada de “cars” (carretons) i a una possible participació lúdica dels partits en el futur. Tertúlia: calma, rumors i periodisme Missatge central • Objectiu del tram: tranquil·litat, paciència i esperança. No alimentar-se de rumors ni d’especulacions. Mitjans i manipulació • Debat sobre la responsabilitat periodística, la dependència dels mitjans i la necessitat d’un filtre mental del lector. • Referències: entrevista a José María García a TV3 i conversa amb el Col·legi de Periodistes sobre pressions i línies editorials. • Crítiques a posicions del PSOE (i Josep Borrell) i recordatori que la política és plural i polaritza. Necessitat de consum crític d’informació.
27 d’oct. del 2017
5'
Entrevistes de la Justa del 27/10/2017 — Joan Bassaganyes (PSC) sobre el 155 i la DUI: incertesa, crítica al PP i crida a minimitzar costos
Context Després dels rumors que Carles Puigdemont podia convocar eleccions autonòmiques si el Govern espanyol feia marxa enrere amb l’article 155, això no passa i la votació es trasllada al Parlament. Entrevista a Joan Bassaganyes, portaveu del PSC a l’Ajuntament, per valorar la situació política del moment. Principals idees Incertesa i risc de conflictivitat: s’obre un escenari de conseqüències imprevistes que preocupa el PSC. Crítica al Partit Popular: el Govern del PP hauria d’haver facilitat una sortida tant quan es va oficialitzar el rumor d’eleccions com dues setmanes abans; es mostra còmode amb l’escenari obert i "l’Estat té totes les de guanyar". No convocar eleccions: es considera un moviment que incrementa la incertesa i pot comportar costos personals i polítics elevats. Posicionament del PSC: rebuig simultani a l’aplicació del 155 i a la declaració unilateral d’independència (DUI). També crítica al pronunciament del Govern espanyol i al suport del PSOE en aquell moment. Efecte de la DUI: el relat crític amb el 155 "perd força" si des de Catalunya es proclama la independència. Crida a minimitzar danys: cal treballar per minimitzar els costos d’una polarització on "els que estan al mig" poden ser els més afectats. Cites rellevants "Estem en una situació de molta incertesa, de conseqüències imprevistes." "El govern del Partit Popular s’hi sent molt còmode." "L’Estat té totes les de guanyar." "Estem en contra de l’aplicació del 155, però també de la declaració unilateral d’independència." "Els que estem al mig... serem els que més ho patirem." Conclusió Missatge central: apel·lació a la prudència i a solucions polítiques per evitar un escenari de danys majors. To general: preocupació i pessimisme moderat davant l’evolució dels esdeveniments.
27 d’oct. del 2017
10'
Entrevistes de la Justa del 27/10/2017 — Movem Sant Just davant la crisi catalana: condemna de la repressió, rebuig a la via unilateral i crida al diàleg
Resum de la conversa Context Entrevista amb Lluís Montfort (Movem Sant Just) sobre la situació política a Catalunya en ple debat sobre la DUI i l’aplicació de l’article 155. Punts clau Condemna de la repressió: suport del consistori (PSC, PDeCAT, ERC i Movem) a un comunicat que condemna la violència policial, l’empresonament dels presidents d’Òmnium i l’ANC, i l’amenaça al autogovern sota el 155. Rebuig a la via unilateral: Movem no avala la DUI no per oposició a la independència, sinó per manca de legitimitat del mandat de l’1 d’Octubre, celebrat en condicions excepcionals. Crítica als blocs: Al PP per immobilisme i voluntat d’aplicar el 155 sense assumir un estat plurinacional ni obrir diàleg. Al Govern de Junts pel Sí per no haver teixit suports internacionals ni a l’Estat, i per dinamitar ponts. Eleccions com a via de descompressió: unes eleccions podrien haver destensat i obert espais de mediació, però la inflexibilitat del PP ho hauria impedit. Posicionament dels comuns: Catalunya Sí que es Pot i Catalunya en Comú no donaran suport a la via unilateral; podria haver-hi vot secret i algun vot diferenciat a l’òrbita de Podem. Riscos institucionals: el 155 tal com es vol aplicar no habilitaria legalment totes les mesures previstes; perill d’il·legalitat i de col·lapse institucional amb dues legalitats i legitimitats en paral·lel. Diàleg obert però difícil: públicament es veu bloqueig, però hi ha contactes discrets; cal generositat i fugir d’immobilismes. Frases destacades "La via unilateral no és una via que realment podria portar el futur polític que la gent de Catalunya vol." "Si apliquen el 155 [...] podríem estar davant d’un problema d’il·legalitat flagrant." "No hi ha cap altra solució que no passi pel diàleg i la negociació." En síntesi Movem Sant Just defensa la condemna de la repressió i rebutja la DUI per legitimitat insuficient. Denuncia immobilisme del PP i manca d’aliances del Govern català. Reivindica eleccions com a eina de descompressió i diàleg com a única sortida viable.