Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1477-1488 de 2109

18 d’oct. del 2017
28'
Entrevistes de la Justa del 18/10/2017 — Rataneu i el centenari de l’Ateneu + Tertúlia Champions: Barça–Olympiakos, Valverde, Messi i la banqueta
Panorama general • Episodi amb dos blocs principals: cultura i memòria local (conte teatralitzat “Rataneu” pel centenari de l’Ateneu) i esports (tertúlia de Champions: Barça–Olympiakos, estat de forma, rols i rotacions). • Moments destacats: • “Rataneu”: una rata nascuda durant les obres de l’Ateneu que n’ha viscut 100 anys d’història i ho explica al públic; adaptació coral amb 12-13 intèrprets amateurs. • Debat cultural: relleu generacional i futur de l’entitat, amb un missatge clar: la cultura no passa de moda. • Tertúlia esportiva: prèvia del Barça–Olympiakos (possible pluja), Valverde com a gestor, comparació amb Luis Enrique i record del Tata Martino, estat i rol de Messi, rotacions i la defensa (Umtiti per davant de Mascherano). Conte “Rataneu” i centenari de l’Ateneu Origen i concepte • La idea neix a la comissió del centenari; proposta d’Anna Vilanova perquè Palmira Badell escrigui un conte. • Protagonista: una rata anomenada “Rataneu” (Rata Neu) que “neix” a les obres de l’Ateneu i actua com a testimoni de tot el que hi ha passat. • La teatralització requereix passar d’un relat amb pocs personatges a un repartiment coral (12-13); l’essència del conte es manté, canvia l’estructura. Del conte a l’escena: equip i producció • Adaptació i muntatge: Roger Consul. • Disseny de carotes (màscares de rates): Chita Camps; col·laboració del grup en la confecció. • Atrezzo i suport: Montse Molinero i Sara Jaques. • Participació de les seccions de l’Ateneu (presència/actuació) i implicació de gent dels Pastorets i del grup Tamboret. • Intèrprets amateurs amb molt nivell; assajos seguits de prop per l’autora. Històries reals i anècdotes • La rata és l’únic personatge de ficció; les històries són reals. • Anècdota del gat “Sort” que travessava la pantalla; una senyora acariciava “un gat” a la falda i descobreix que era una rata. Fragment destacat: cultura i futur "És que tu tot ho veus bé, àvia…" "I el que no veig bé m’ho quedo per mi, perquè poca cosa hi puc fer… no sóc més que una rata." "La música, el teatre, la pintura… Això és cultura i la cultura no passarà de moda." • Missatge clau: optimisme sobre el futur; la cultura i la vida associativa perduren, cal arribar millor als joves i al veïnat. Debat sobre relleu generacional • El repte del relleu és general a moltes entitats; adolescents i joves sovint estan al Cau/Esplai i poden arribar més tard a l’Ateneu. • Senyals positius: incorporació de la Ginesta (col·lectiu jove) amb empenta i voluntat de difondre cultura popular. Informació pràctica • Funcions: 22 i 29 d’octubre, 18:30 h (dos quarts de 7 del vespre), Sala gran municipal de l’Ateneu. • Entrades: 8 € (general), 6 € (socis); a tictacticket.com o a taquilla el mateix dia. Pausa musical • Interludi musical abans de la tertúlia esportiva. Tertúlia esportiva (Champions) Prèvia Barça–Olympiakos i meteorologia • Champions al Camp Nou: Barça líder amb 6 punts; Olympiakos, en mal moment a Europa i amb dubtes a la Lliga grega. • Possibilitat de pluja (especialment a la segona part); debat sobre com pot afectar l’assistència i el joc. • Valverde és molt estimat a Grècia per la seva etapa i títols a l’Olympiakos. • Recordatori d’altres partits del dia: Real Madrid–Tottenham. Valverde gestor vs. Luis Enrique; el record del Tata Martino • Valoració molt positiva de Valverde com a gestor de grup i en l’ús de rotacions. • Luis Enrique: etapa esportivament excel·lent, però se li retreu to defensiu amb la premsa. • Tata Martino: va fregar la Lliga; coincidí amb una de les pitjors temporades de Messi (tot i molts gols). Messi, rols i rotacions • Debat sobre quan ha estat el millor Messi; molts el situen en l’actualitat per leadership total (gols i generació de joc), amb menys tasques defensives per gestionar l’explosivitat. • Frase clau de vestidor: jugadors com Paulinho assumeixen córrer perquè Messi pugui decidir. • Rotacions efectives: canvis que resolen partits (p. ex., Denis i Paulinho contra el Getafe; encerts en moments clau contra l’Atlètic). Defensa: Umtiti i el declivi de Mascherano • Umtiti consolidat com a titular indiscutible per davant de Mascherano, que perd pes respecte al seu rol combatiu d’altres temporades.
17 d’oct. del 2017
4'
Entrevistes de la Justa del 17/10/2017 — Entrevista a Ausiàs Vives (ANC Sant Just) després de l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez: protestes, línies vermelles i 155
Resum Context i to de l'entrevista Empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez: es valora com un punt d'inflexió que, tot i que possible, no s'esperava en forma de presó incondicional. Percepció d'una escalada bel·ligerant de l'Estat i de falta d'independència judicial. "Presos polítics a l'Europa del segle XXI és una aberració" Mobilitzacions i accions de protesta Aturades a les 12 h davant dels llocs de treball i concentracions davant dels ajuntaments. Marxa silenciosa amb espermes a les 20 h a Barcelona (tram de la Diagonal entre Francesc Macià i Passeig de Gràcia). Crida a la participació: "Tothom hi és convidat". Línies vermelles i lectura política La línia vermella s'hauria superat fa temps, atès que el moviment independentista es reivindica democràtic i pacífic. Es denuncia una aberració judicial i la voluntat de retornar la sobirania al poble. "Encara ens sorprèn com aquesta escalada pot anar a més" Article 155 i escenaris immediats Es considera que l’aplicació de l’article 155 ja ha començat de facto i podria formalitzar-se imminentment. Crítica a l'ús de la Constitució a conveniència i advertiment que l'Estat podria "fer qualsevol cosa" en nom de la legalitat. Referència a declaracions d'Enric Millo sobre el "risc per navegants" i la disposició de l’Estat a emprar tots els recursos. Missatge final Compromís de resistència democràtica: "Ens trobaran a davant". Apel·lació a la mirada internacional: "El món ens mira i ens admira". Tancament amb una idea central: "No podem fallar la democràcia".
17 d’oct. del 2017
4'
Entrevistes de la Justa del 17/10/2017 — Entrevista a Xavier Amador (Òmnium Sant Just) sobre l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i les mobilitzacions pacífiques
Resum principal Entrevista al coordinador d’Òmnium Sant Just, Xavier Amador, sobre la reacció a l’empresonament provisional sense fiança de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el paper de Òmnium i l’ANC en la contenció i la pau social, i les mobilitzacions convocades per avui a migdia i al vespre a Barcelona. Reacció a l’empresonament Sorpresa inicial: Amador admet que l’entrada a presó els va agafar «bastant per sorpresa». Context del 20-S i 1-O: Defensa que Òmnium i l’ANC van actuar per evitar disturbis i mantenir la calma, tot el contrari del relat acusatori. Empresonament provisional: a l’espera de judici i sense fiança. "El missatge és tranquil·litat i unitat." Mobilitzacions previstes avui A les 12.00: aturada als llocs de treball i concentracions als ajuntaments per a qui no pugui aturar-se. Al vespre, 20.00: manifestació a Barcelona, de Passeig de Gràcia/Diagonal fins a Francesc Macià. Es demana anar amb espelmes i fer una marxa tranquil·la i silenciosa. Recordatori: «no als ajuntaments a la tarda», la concentració principal és a Barcelona. Valoració jurídica i estratègica Amador confia que, si s’analitzen les proves, es demostrarà que Òmnium i ANC van afavorir la pau i que no hi va haver violència promoguda per les entitats. Sobre l’aplicació de l’article 155 Percepció que el 155 ja s’està aplicant de manera gradual per evitar “aldarulls”. Àmbits assenyalats: Hisenda (intervenció d’Economia de la Generalitat), possibles passos cap a mitjans de comunicació i Mossos d’Esquadra. Missatge final Crida a una gran participació i a una demostració de força pacífica. Èmfasi en la tranquil·litat i la unitat com a eixos de resposta ciutadana.
17 d’oct. del 2017
Entrevistes de la Justa del 17/10/2017 — Aturada per Cuixart i Sànchez, Pressupostos i Festes de Sant Just; Resiliència “Kintsukuroi” amb Tomàs Navarro; i Tertúlia sobre la judicialització del conflicte català
Resum general del programa Just a la Fusta combina avui informació local, una entrevista de contingut psicològic i una tertúlia política d’actualitat. Notícies locals: protesta, pressupostos i festes • Aturada de protesta a les 12h per l’empresonament de Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) i Jordi Sànchez (ANC); l’Ajuntament s’hi adhereix com a membre de l’AMI i l’ACM. • Pressupostos de Sant Just: creixen respecte l’any anterior, amb èmfasi en l’àmbit de la persona, el manteniment de la via pública i l’habitatge. S’estudia congelar lloguers en habitatges privats a canvi d’ajuts a la rehabilitació. El pla d’ocupació es reorienta cap als perfils més castigats per la crisi. • Festes de Tardor (20 d’octubre i dos caps de setmana): seguici d’entitats, cercavila, correfoc, Correllengua, jornada de portes obertes a Can Ginestà, Diada Castellera i “Sant Just al carrer” amb Shopping Night, música en petit format, tapes al mercat, parades de segona mà, tallers i esport. Interludi musical • Cançó en català amb referències al cinema francès i a Jean-Luc Godard (“Ai, Jean-Luc”). Ambient íntim i narratiu abans de l’entrevista. Entrevista: “Kintsukuroi, l’art de curar ferides emocionals” (Tomàs Navarro) Què és el Kintsukuroi • Metàfora japonesa: reconstruir ceràmica trencada amb or per fer-ne visible la cicatriu com a fortalesa. Traslladat a les persones, és un manual de resiliència per gestionar l’adversitat i sortir-ne enfortits. “El temps sol no cura; cal mirar la ferida, netejar-la i reconstruir-se.” Viure plenament malgrat la por • Moltes persones no s’atreveixen a canviar (feina, relacions) per por a trencar-se o equivocar-se. • Missatge clau: equivocar-se és part de la vida i del procés d’aprenentatge. “No passa absolutament res… si t’equivoques, aprens.” Errors vs. estupideses • Diferenciar errors (amb planificació i bona fe, però amb contratemps) de estupideses (assumpció de riscos innecessaris). • No cal “patir per patir”; evitar errors evitables i aprendre dels inevitables. Com curar les ferides emocionals • Passos: - Mirar i analitzar la ferida (no negar-la). - Netejar els trossos d’emocions tòxiques (ràbia, ressentiment, odi). - Reconstruir amb aprenentatges i distància emocional. - Donar bellesa a la cicatriu (superar culpa i vergonya). La pressió de les mirades alienes • A la nostra cultura pesa massa el “què diran”. • Cal reduir el poder que donem a opinions externes per viure en plenitud. “Acabem donant poder a algú que ni tan sols ens coneix.” El llibre i a qui s’adreça • Text de psicologia aplicada: tècnic però divulgatiu; entre autoajuda i guia pràctica. • Útil per a: - Qui vol estar millor malgrat no “estar malament”. - Persones que han patit (dol, acomiadaments, ruptures) i no ho han pogut gestionar. - Entorn proper que vol entendre i ajudar algú amb trauma. • Dependrà de la persona i del problema si n’hi ha prou amb un llibre o cal acompanyament professional. Pausa i serveis • Franja de promocions i serveis públics: La meva salut, 061 CatSalut, reciclatge, etiqueta ambiental DGT, Mans Unides, graella de programes de Ràdio Desvern. Tertúlia dels dimarts: presos polítics i judicialització • Reacció a l’empresonament de Cuixart i Sànchez: sorpresa, preocupació i lectura de presos polítics. • Debat sobre la judicialització d’un conflicte polític i la imparcialitat del sistema judicial espanyol. • Contraposició entre corrupció (ha d’anar als jutjats) i el conflicte català (hauria d’afrontar-se políticament). • Tò dels tertulians: crític amb l’estratègia estatal, amb crida implícita a resposta cívica i defensa de vies pacífiques.
16 d’oct. del 2017
28'
Entrevistes de la Justa del 16/10/2017 — Sant Just: diàleg i article 155; Pressupost 2018; habitatge i via pública; Sala de l’Ateneu i Bonaigua; Festes de Tardor
Resum executiu Entrevista amb l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, centrada en dos blocs: l’actualitat política catalana i l’agenda municipal. Es remarca la crida al diàleg, negociació i pacte davant la crisi institucional, i, en clau local, un pressupost 2018 a l’alça amb prioritat social, endeutament baix, i un impuls a via pública, habitatge de lloguer, residus i ocupació. Es detallen obres als carrers Ateneu, Pont i de la Sala, el pla d’habitatge amb noves promocions i rehabilitacions amb l’AMB per contenir lloguers, la reorientació dels plans d’ocupació cap a l’atur estructural, la compra i rehabilitació de la Sala de l’Ateneu, la reactivació del projecte de la pista exterior de la Bonaigua, i el programa de les Festes de Tardor. Temes principals Context polític català: aposta per diàleg, negociació i pacte; cautela sobre l’article 155 i les seves possibles repercussions. Pressupost 2018: creixement moderat; reforç de partides socials (beques, ajuts a lloguer i subministraments, bonificacions d’IBI); límit d’endeutament i inversions prioritzades. Via pública: obres als carrers Ateneu, Pont i de la Sala; pacificació i plataforma única; afectacions de trànsit pel col·lector. Habitatge i lloguer: nou parc de lloguer públic, operacions amb l’AMB, i línia de rehabilitació amb contrapartides (mantenir o congelar preus de lloguer). Ocupació: mantenir i reorientar els plans d’ocupació cap a perfils amb atur estructural, més formació i especialització. Equipaments: compra i rehabilitació de la Sala de l’Ateneu (respectant-ne la identitat); reactivació de la pista exterior de la Bonaigua (opció PAC-3). Festes de Tardor: programa ampli i participatiu, amb protagonisme d’entitats i novetats com el cercavila. Punts clau i detalls 1) Actualitat catalana: diàleg i 155 • L’alcalde valora com a positiu el to de diàleg i la no declaració immediata de la DUI. • Reconeix la complexitat i la dificultat d’un “sí/no” taxatiu, demanant mesures no desproporcionades per part de l’Estat. “Diàleg, negociació i pacte… penso que és una porta oberta.” 2) Pressupost municipal 2018 • Pressupost a l’alça (menys que l’any anterior), amb dues potes: ordinari (serveis i atenció a la persona) i inversions. • Mantenir endeutament molt baix i prioritzar finançament propi; el finançament extern s’ha reduït. • Política social reforçada: més beques, ajuts a lloguer i subministraments, i bonificacions d’IBI a qui ho necessita. • Impuls a residus, habitatge de lloguer i via pública (després d’anys de prioritzar socials durant la crisi). 3) Via pública: obres i afectacions • Carrer Ateneu: plataforma única, pacificació i reducció de velocitat; lleugera reordenació d’aparcament per fer un carrer amable i millorar l’accés a l’equipament. • Carrer Pont: inversió ~700.000 € en dues fases; millora integral d’un vial “molt malmès”. • Carrer de la Sala: obra molt molesta per fer el col·lector; tall de trànsit i mesures alternatives d’aparcament (p. ex. parc Mil·lenari). 4) Habitatge i lloguer • Continuïtat de la línia de lloguer públic per a joves i famílies: noves promocions en solars municipals i una segona operació en marxa. • Nova línia amb AMB: rehabilitació d’habitatges privats a canvi de mantenir/congelar el lloguer i/o ajustar-lo a preus de pla d’habitatge. • Context de pujada de lloguers (Sant Just: +12–14% en 6 mesos), mentre els ingressos familiars són menors post-crisi; cal accelerar HPO de lloguer i coordinar amb Generalitat i Estat. “Abans del 2037, el 15% de la població hauria de viure en HPO; a Sant Just, ja complim.” 5) Ocupació • No es redueixen partides: es mantenen i fins i tot s’incrementen. • Canvi d’enfocament cap a perfils d’atur estructural, amb més formació i itineraris especialitzats. • L’atur local ha passat del pitjor pic (~990) a ~500 llars; objectiu: adaptar programes a la nova realitat. 6) Equipaments: Ateneu i Bonaigua • Sala Municipal de l’Ateneu: compra tancada; rehabilitació integral per fases mantenint estructura i identitat (escenari, palcos, escalinata). Primera fase: sostre (~500.000 €), amb projecte bàsic i executiu. • Pista exterior de la Bonaigua: reactivació del projecte caigut durant la crisi; es planteja convertir 1 pista en 3 (PAC-3), amb disseny participat per entitats i calendari a partir de l’any vinent. 7) Festes de Tardor • Programa extens (20–29) per a tots els col·lectius: infants, joves, gent gran; novetat: cercavila. • Model amb forta participació d’entitats i pressupost creixent, complementari a la Festa Major (més juvenil i festiva), amb un to més cultural i comunitari. Dades i xifres • Via pública (Carrer Pont): ~700.000 € (2 fases) • Sala de l’Ateneu (fase sostre): ~500.000 € • Lloguer a Sant Just (gen–juny): +12–14% • Objectiu HPO 2037: 15% de població (Sant Just ja ho compleix) • Atur local: del pic (~990) a ~500 persones Cites destacades “Diàleg, negociació i pacte… penso que és una porta oberta.” “No mirem endarrere, mirem endavant.” “Els ajuntaments som un complement: no podem respondre a totes les necessitats d’habitatge.”
11 d’oct. del 2017
35'
Entrevistes de la Justa del 11/10/2017 — Cendres d’Estós: amistat, dol i poesia com a teràpia; docència i joves lectors, amb maridatge de vins
Panorama general Converses amb Andreu Sobirats sobre el seu llibre de poesia «Cendres d’Estós», un volum elegíac nascut del dol per la mort d’un amic (Felipe Ossant). L’episodi recorre la gènesi creativa del llibre (catarsi, memòria i diàleg amb l’absent), el pes del territori (Vinaròs, Benasc i la vall d’Estós) en el títol i l’imaginari, i la funció terapèutica de la poesia. A la segona part, Sobirats parla de la seva docència i de com acostar la poesia als joves, i es comenta la presentació amb maridatge de vins de la terra. Idees clau • Dol i amistat: el llibre sorgeix d’una pèrdua íntima i dialoga amb una absència estimada. • Procés creatiu: es construeix a partir de notes, records i imatges, culminant amb una «Elegia de Vinerós» al començament del volum. • Territori i títol: Vinaròs (origen de l’amic) i la vall d’Estós (on l’amic va treballar i on es dipositaren cendres) fonamenten el títol i el mapa emocional. • Poesia com a teràpia: l’art té una funció terapèutica —sobretot espiritual— que actua com a paliatiu del dol. • Presentació i vins: es proposa un maridatge amb vins Terra Alta i Somontano, lligant Ebre i Aragó. • Docència i lectura: a l’institut, es treballa la poesia com a porta d’entrada a la literatura, amb antologies i poetes contemporanis convidats. • Currículum i realitat: falta d’integració d’activitats poètiques als programes, burocràcia i rigidesa curricular. Desenvolupament dels temes Naixement del llibre i el dol • Sobirats descriu «Cendres d’Estós» com un llibre elegíac que ret homenatge a l’amic mort fa cinc anys, combinant record vital i diàleg amb l’absent. • El projecte no neix amb finalitats de premis o projecció, sinó com a necessitat personal de treure el dolor a través de la poesia. Procés creatiu i «Elegia de Vinerós» • El llibre s’elabora a poc a poc, per catarsi, capturant records i imatges que van donant forma als poemes. • La peça «Elegia de Vinerós» obre el volum amb un to més narratiu, situant el context biogràfic i emotiu. Territori, cendres i títol • L’amistat neix entre Tortosa, Barcelona i Benasc; l’amic treballa en un refugi a la vall d’Estós. • Les cendres es reparteixen entre Estós i Vinaròs; d’aquí el títol «Cendres d’Estós». Poesia i teràpia • La poesia —i l’art, en general— actua com a teràpia espiritual i personal. • El dol no s’esvaeix, però la creació és un paliatiu. Presentació amb vins • Maridatge suggerit: Terra Alta i Somontano, per lligar geogràficament l’obra amb l’Ebre i l’Aragó. Docència: acostar la poesia als joves • A l’institut, no parla de la seva pròpia obra a classe; el focus és fer llegir i desvetllar interès. • Estratègies: antologies de poesia contemporània i recitals/visites de poetes per apropar la realitat literària. Currículum i obstacles • La poesia és una bona eina d’entrada per a primer cicle d’ESO. • Cal feina extra del professorat (contacte amb autors, activitats), sovint poc integrades a programes encarcarats i burocràtics. Cites destacades "Tot l’art té una funció terapèutica i, almenys espiritualment, sí." "Per a mi era com una mena de traure tot el dol." Context i noms clau • Felipe Ossant: amic a qui es dedica el llibre; mort fa 5 anys. • Vinaròs i Tortosa: arrel biogràfica; Benasc i vall d’Estós: espais vitals del record i del títol. • Elegia de Vinerós: peça d’obertura del llibre. • Terra Alta i Somontano: vins proposats per al maridatge de la presentació. Conclusions «Cendres d’Estós» articula dol, amistat i territori en un llibre elegíac que fa de la poesia un recer i un pont cap a l’altre. En paral·lel, la conversa reivindica la poesia a l’aula com a camí d’iniciació literària, tot assenyalant la necessitat d’espais menys burocratitzats per connectar els joves amb la literatura viva.
11 d’oct. del 2017
25'
Entrevistes de la Justa del 11/10/2017 — Una caja cerrada, cartes de la División Azul i retrat familiar amb Anna Gulló — i tertúlia esportiva sobre el camí al Mundial 2018 (Messi, Uruguay, Brasil, Perú, Espanya)
Resum general del programa Programa amb dues parts destacades: una entrevista amb la directora Anna Gulló sobre el seu documental «Una caja cerrada» i una tertúlia esportiva centrada en la classificació per al Mundial 2018, amb especial atenció al hat-trick de Leo Messi a Quito i la situació de les seleccions sud-americanes. Entrevista a Anna Gulló: «Una caja cerrada» (documental) De què va el documental • Història familiar real articulada a partir d’unes cartes trobades després de la mort de l’àvia. • Les cartes les enviava l’avi des de la División Azul (Rússia); el film va desgranant els motius que el van portar allà i la seva personalitat, així como les reaccions de la família. • To íntim i honest, amb una mirada sincera sobre secrets i sobreentesos familiars. Recepció i premis • Presentat al Festival de Sitges; premi SGAE Nova Autoria al millor guió. • Reacció del públic: emoció (riures i plors), i també reflexió sobre les pròpies històries familiars, amb ganes d’investigar. "És una història molt personal, però sembla que està arribant a la gent... feta des de la sinceritat." El repte de filmar el propi entorn • Exposar-se personalment és més difícil, però també més satisfactori per la proximitat i el domini de la història. • La família s’hi ha prestat amb generositat i sense problemes. Experiència prèvia i ofici • Treballs anteriors com Deconstruïdos (immigració espanyola a Xile arran de la bombolla immobiliària, especialment al sector de la construcció). • Formació en art dramàtic i cinema; això ajuda a conduir entrevistes, empatitzar amb qui és davant de càmera i crear un clima còmode. Pausa i transició • Breu recordatori del premi i definició del jurat SGAE del film com un “subtil retrat familiar a partir d’un relat epistolar ple de secrets i sobreentesos”. • Pausa musical abans de la tertúlia esportiva. Tertúlia esportiva: camí al Mundial 2018 Política i esport: un instant congelat • Testimoni d’un equipament esportiu (La Bonaigua) amb vestíbul ple i silenci sepulcral seguint el discurs del president Puigdemont; entrenaments continuaven, però públic i famílies enganxats a la televisió/ràdio. • L’“efecte gol anul·lat”: emoció per la proclamació i immediatament després suspensió. "Una independència que va durar aproximadament uns 50 segons." • Carrers quasi deserts a l’hora del discurs; lligam inevitable entre context social i consum esportiu. Messi i Argentina: classificació a Quito • Hat-trick de Leo Messi contra l’Equador a Quito; Argentina es classifica i evita repesca i drama nacional. • Debat blaugrana: per al Barça, que Messi s’hagi classificat és millor escenari (menys tensió i soroll entorn del jugador). • Record de l’anterior partit on Messi va ser pràcticament l’únic en generar perill. Panorama Conmebol i Europa • Brasil guanya (esportivitat per sobre de rivalitats) i el primer gol és de Paulinho; anècdota sobre una lleu lesió de Neymar en un entrenament amb Paulinho com a protagonista. • Uruguai es classifica amb dos gols de Luis Suárez. • Perú anirà a la repesca; memòria de la seva darrera presència destacada (record del Mundial 82). • Xile, eliminada. • Espanya, ja classificada amb solvència. Mirada al calendari de clubs • Possibles efectes de cansament dels sud-americans (Messi, Suárez) de cara a un Atlètic de Madrid – Barça imminent. Punts clau • Documental d’autoria personal que converteix unes cartes de la División Azul en un retratat familiar subtil i premiat. • Recepció entusiasta de públic i crítica, amb capacitat d'emocionar i fer pensar. • Messi capitalitza la nit: salva Argentina amb un hat-trick i pacifica el context blaugrana. • Brasil, Uruguai i Perú completen el quadre sud-americà (Perú a repesca; Xile fora). • El context polític marca també el consum esportiu: silenci i pantalles als equipaments durant el discurs institucional.
10 d’oct. del 2017
22'
Entrevistes de la Justa del 10/10/2017 — Rutes Singulars a Sant Just: presentació, rutes, plans creatius i pols esportiu local
Resum de continguts Rutes Singulars: què és i com neix Projecte europeu emmarcat a POCTEFA per impulsar el turisme creatiu i transformar la competitivitat de les ciutats. Lideratge de Tournefeuille (França) i partenariat amb Barakaldo, Irún i Sant Just; connexió via Fundació Creanta. Objectius locals: revaloritzar el patrimoni, crear nous productes culturals i singularitzar-se dins del mapa català i europeu. Per què Sant Just? Proximitat a Barcelona, capacitat d’atreure visitants i talent artístic local. "Sense ells no tiraran endavant el projecte." La presentació a Can Ginestà Acte amb gran acollida i participació d’entitats locals. Col·laboracions destacades: Just Teatre (context històric teatralitzat), Tallers de Música (interpretacions en directe), Agrupació Fotogràfica de Sant Just (exposició), i grup de dansa de Tournefeuille. Les 4 rutes proposades Edificis singulars: patrimoni arquitectònic urbà. Masies: construccions singulars i exposició fotogràfica itinerant entre ciutats sòcies. Art singular al carrer: mosaics, Parador, escultures i grafits a la Riera; nou grafit al c. Cervantes amb explicació de l’artista. L’aigua, arqueologia i natura: fonts i molí fariner al Parc Natural de Collserola. "Fer xarxa d’artistes" i potenciar un turisme cultural sostenible. Properes accions i calendari (2018–2019) Impuls a la senyalització i difusió de les rutes; trobades amb sectors de l’economia creativa i el turisme. Convocatòria artistes × empreses locals: Les empreses proposaran reptes creatius; artistes (locals i de ciutats sòcies) presentaran propostes. Comissió de selecció i remuneració amb fons del projecte. Les obres resultants configuraran una cinquena ruta connectada. Revitalització d’espais comercials buits: obertura temporal com a espais expositius; prova pilot a una parada del mercat municipal. "La idea és revitalitzar carrers buits i portar l’art al dia a dia del poble." Esports a Sant Just: inici de curs i tendències Escoles esportives (4–7 anys) a Canigó, Montserrat i Montseny: funcionant amb xifres similars a altres anys (p. ex., 17–18 infants en alguns centres). Nova licitació per a la gestió de les escoles (abans, conveni amb el Consell Esportiu del Baix Llobregat). Escoles de promoció (3–15 anys) als clubs: inscripcions obertes fins a mitjans/finals d’octubre; l’any passat, prop de 1.250 infants. Esports més populars i gènere: Bàsquet: molta participació, equips femenins i masculins. Hòquei: esforç per consolidar equips femenins. Vòlei: majoritàriament femení (sense equips masculins actualment). Rítmica: principalment femenina, amb algun nen. Futbol: encara sobretot masculí, amb interès per potenciar equips femenins. Futbol local: CF Sant Just (centenari) i Atlètic Sant Just coexisteixen; impacte per la mort del president del CF; Ajuntament obert a facilitar una possible unificació si els clubs ho demanen. Idees clau Fer xarxa entre artistes, empreses i ciutats sòcies. Fusió d’art i economia local per dinamitzar carrers i comerç. Patrimoni i natura (Collserola) com a eixos de singularització. Participació ciutadana com a motor d’èxit del projecte.
9 d’oct. del 2017
28'
Entrevistes de la Justa del 9/10/2017 — Ciutat educadora, educació no formal i equitat (Xavier Bonal) + Tertúlia: Piqué, llibertat d’expressió i el procés català
Resum general de l’episodi Episodi doble: una entrevista amb el sociòleg de l’educació Xavier Bonal sobre la ciutat educadora, l’educació no formal i l’equitat; i una tertúlia posterior centrada en Gerard Piqué, la llibertat d’expressió, les manifestacions i el procés català. "L’educació és ara ja al llarg de la vida." "La llei d’immersió lingüística ha assegurat cohesió sense lesionar drets." "El que no hauríem de confondre és la innovació com a mantra." 1) Entrevista a Xavier Bonal — Ciutat educadora, equitat i política educativa Ciutat educadora i aprenentatge al llarg de la vida • Idea clau: repensar l’educació més enllà de l’escola, involucrant administració local, empreses i teixit social. • Per què ara: aprendre durant tota la vida i adaptar-se a canvis accelerats del coneixement. Educació no formal i igualtat d’oportunitats • La no formal (menjador, lleure, esport, esplais) és fonamental per a habilitats socials (treball en grup, comunicació) i per a la cohesió. • Risc de desigualtat: famílies amb més recursos poden oferir activitats extra; cal oferta pública perquè no depengui només del mercat. Governança i polítiques (local vs nacional) • Ajuntaments: implicació alta, tot i tenir menys competències. • Mancança: falta d’una política nacional articulada d’educació no formal; s’evidencia fins i tot en el nom del departament (“Ensenyament” vs “Educació”). Crisi, segregació i escola pública • Malgrat la crisi, la qualitat docent es manté, però augmenten lesions al dret a l’educació: segregació escolar i polarització per origen social. • Repunt de la demanda d’escola pública: positiu, però pot no traduir-se en més equitat si no es planifica bé (places, beques menjador, repartiment d’alumnat amb risc). Llengua i politització • El debat lingüístic ha estat polititzat de manera innecessària. • L’immersió lingüística és valorada com una de les millors polítiques de cohesió; les comunitats bilingües no mostren pitjor rendiment. Innovació pedagògica i context social • Innovar és necessari, però cal evitar la innovació com a mantra. • Importa el context: models com Escola Nova 21 poden funcionar molt bé en entorns de classe mitjana, però cal adaptar-los en contextos d’alta exclusió. Ensenyament d’anglès i trilingüisme • Assignatura pendent: cal aprendre d’altres models i garantir per via pública l’accés a un bon nivell d’anglès. • Vies: programes CLIL (matèries impartides en anglès), trilingüisme i innovació amb equitat. "El que no ens podem permetre és que sigui el mercat i no l’administració pública qui asseguri aquests mínims." 2) Tertúlia dels dimarts — Piqué, llibertat d’expressió i el procés Llibertat d’expressió i cas Piqué • Debat sobre autocensura i si a Piqué se li permet “dir el que sent”. • Anècdotes locals i proximitat amb Sant Just. Manifestacions, vot i legitimitat • Discussió sobre afluència (autocars i participants de fora) i com mesurar suports. • Tesi: la manera clara de comptar és votant; crítica a la idea d’un referèndum “il·legal”. Origen i deriva del procés • Recordatori de l’origen fiscal (Estatut, pacte fiscal) i percepció de “barreja” política i mediàtica que ha desvirtuat el debat. Corrupció i “Europa de les regions” • Admissió que la corrupció existeix “a tot arreu”, sigui quin sigui l’encaix polític. • Referència a la idea d’Europa de les regions com a marc amb governs més controlables i, potencialment, menys propensos a la corrupció.
6 d’oct. del 2017
27'
Entrevistes de la Justa del 6/10/2017 — Referèndum 1-O a Sant Just: balanç, violència policial i Mossos; mobilització ciutadana, resposta institucional i impacte econòmic; i secció jurídica sobre violència de gènere
Resum general Entrevista amb Ausiàs Vives (ANC Sant Just) sobre el referèndum de l’1-O a Sant Just Desvern: condemna de la violència policial, paper dels voluntaris, efectes de la por en la participació, resultats locals, mobilitzacions del 3-O, resposta de l’Ajuntament, rol dels Mossos d’Esquadra, escenari polític immediat (possible declaració d’independència) i conseqüències econòmiques (moviments de seu de bancs). Després, falques i música, i una segona conversa amb Sílvia Masmitjà sobre violència de gènere amb pautes inicials d’actuació i reclam de recursos psicològics. "Això va de democràcia" "Hem perdut la por davant de totes aquestes atrocitats" Temes principals 1) 1-O a Sant Just: balanç, violència i participació • Condemna de la brutalitat policial i record dels "890 ferits i ferides". • Gràcies als voluntaris i veïnat que van protegir urnes i col·legis (pernoctes i vigilància). • A Sant Just no hi va haver càrregues, però nervis constants per rumors i presència policial a la comarca. • Estratègia de la por: imatges a les 9h buscaven reduir la participació; tot i això, també van mobilitzar votants per defensar la democràcia. • Impacte en el vot del ‘no’: part es va abstenir per por; altres (sobretot sensibles a valors democràtics) van acudir a votar. 2) Resultats i lectura política • A Sant Just: >50% participació i ~87% de ‘sí’ entre votants. • Vives ho llegeix com una majoria favorable a la independència i una majoria encara més gran favorable a la democràcia. • El debat supera el binomi sí/no: rebuig a reminiscències franquistes i defensa de drets civils. 3) Mobilitzacions i institucions • Dia 3-O (aturada general): gran resposta ciutadana (centenars a la plaça de l’Ajuntament). • Ajuntament de Sant Just: l’ANC hauria volgut més implicació prèvia, però valora positivament el comunicat contra les càrregues i la presència a les mobilitzacions. • Mossos d’Esquadra: a Sant Just no van forçar tancaments; van avaluar l’afluència, van fer informes i vetllar per la seguretat. No hi havia cap pacte no escrit conegut. 4) Escenari polític i economia • Aplicació de la Llei del Referèndum: l’ANC defensa que, atorgada validesa pels observadors (malgrat condicions adverses), cal aplicar resultats i declarar la independència quan el Govern ho consideri. • Negociació d’igual a igual amb Madrid es veu improbable; en cas que existís, podria alterar l’escenari. • Banca (CaixaBank, Banc Sabadell): canvi de seu es percep com a moviment administratiu per evitar quedar fora del paraigua del BCE ni que sigui setmanes. - Impacte pràctic limitat sobre treballadors i oficines. - Es vincula a la “campanya de la por” més que a efectes en l’economia real. 5) Publicitat, música i segona secció (dret i societat) • Falques d’emissora i serveis: La Meva Salut, 061 CatSalut, malbaratament alimentari, programació musical. • Peça musical: lletra romàntica (“Heaven’s in You”). • Secció jurídica: amb Sílvia Masmitjà sobre violència de gènere: - Pautes inicials per a dones en situació de violència. - Reclam d’un servei de guàrdia de psicologia junt amb l’assessorament legal quan es denuncia o es truca als Mossos. - Dificultat principal: detectar i assumir la situació, dependència emocional i econòmica, i presència de menors que enquisten el vincle. "Moltes vegades no saps què fer ni com actuar... cal suport psicològic immediat, a més de l’advocat"
5 d’oct. del 2017
26'
Entrevistes de la Justa del 5/10/2017 — Tamboret a l’Ateneu de Sant Just: nous cursos (Lorca, clown i càmera), línia jove 12–14 i 14+, agit-prop “pau, repressió i democràcia”, i futur de la Sala Gran i del Cinquantenari
Context i convidats • Conversem a Ràdio d’Esvern amb Roger Cònsol sobre l’Aula de Teatre Tamboret de l’Ateneu de Sant Just. "Tamboret és més una escola de l’Ateneu que no pas una secció" Què és Tamboret i com s’hi encaixa dins l’Ateneu • L’Ateneu funciona com a plataforma perquè els socis puguin vehicular inquietuds culturals. • Històricament hi ha hagut grups com Just Teatre, Pastorets i el grup 2050; amb l’auge dels Pastorets (de 6–7 a 80 anys), neix la necessitat de formació i es crea Tamboret com a escola. • Objectiu: professionalitzar la formació amb docents vinculats al poble i especialistes (p. ex., Jordi Domènech amb l’actor davant de càmera). Programació, coordinació i comunicació Planificació anual i coordinació local • S’ha passat d’una programació trimestral a una planificació anual (incloent-hi casals d’estiu). • Voluntat de coordinar-se amb altres iniciatives del poble (p. ex., Patim-Patam) per complementar franges d’edat i evitar “capelletes”. • Visió de continuïtat: de P4–P5 a Institut i d’aquí a grups d’adults. Promoció i visibilitat • Ús de flyers amb tota la programació anual i cartells trimestrals. • Impuls de pancartes al carrer Major, Rambla i La Creu per comunicar “Inscripcions obertes” de manera clara i visual. Model de cursos i reptes • Dos anys i mig “naixent”: proves de formats, docència compartida (moviment, veu, interpretació) i masterclasses. • Reptes: grups petits (6–8 persones), irregularitat d’assistència i saturació de tardor (Pastorets). • Proposta que guanya pes: cursos anuals amb objectiu final (triar obra al desembre i estrenar a final de curs), inspirats en Lluïsos de Gràcia i el Centre Sant Pere Apòstol. • Diferència entre classe i taller: el taller prioritzar el treball de l’actor amb producció tècnica senzilla. Línia jove i novetats de curs Joves 14+ (en marxa) • Grup obert de 14+ amb un projecte d’agit-prop sobre “pau, repressió i democràcia”, treballat com a catarsi teatral. • Inscripcions obertes i grup ja actiu amb ~8 joves. Joves 12–14 (novembre) • Nou grup per a 12–14 anys impulsat per famílies (procedents de l’Escola Canigó, línia de teatre de l’Eva Iglesias). Obert també a joves d’altres poblacions properes. Xarxa d’escoles i extraescolars • Extraescolars de teatre a l’Escola Montserrat (migdia) i Escola Montseny (teatre i expressió corporal), i Institut (dimecres). • Visió de línia formativa completa: de primària a adults. Producció imminent • Estrena de “Retaneu” (conte escenificat per a tots els públics sobre els 100 anys de l’Ateneu) amb repartiment intergeneracional. Espais escènics: Sala Gran i Sala del Cinquantenari • Canvi de gestió/propietat de la Sala Gran (Municipal): s’espera accés als grups de Sant Just. • La Sala Gran és magnífica però amb reptes tècnics: sostre alt, necessitat de microfonia o bona projectació de veu, i mancances tècniques (dimmers, focus, cortinatges, goteres). • Sala del Cinquantenari: s’hi preveuen millores (seguretat i tècnica). Aforament més humà (~180–200), bona sonoritat d’auditori i ideal per al teatre amateur, que es beneficia de tenir 2–4 funcions en lloc d’una sola gran. Calendari i cursos per trimestres • 1r trimestre (octubre): Iniciació al teatre (una edició no ha obert per baixa inscripció). • Nov–Des: Iniciació 2 – Construcció de personatges (veu, emoció, gest, vestuari) amb Maica Dueñas. • 2n trimestre: Escenes de García Lorca amb Maria Osuna (RESAD) i tècnica Michael Chekhov. • 2n trimestre: Curs de clown (improvisació, espontaneïtat, alliberament i humor). • 3r trimestre: Interpretació davant de la càmera (retorn del curs d’èxit de l’any passat). Idees clau • Escola en creixement amb aposta per la professionalitat docent i la continuïtat formativa. • Nous grups joves (12–14 i 14+) i projecte d’agit-prop com a resposta creativa i pedagògica. • Canvi d’estratègia cap a cursos anuals amb mostra final i reforç de la promoció (pancartes + flyers). • Optimització d’espais: Sala Gran per grans actes; Cinquantenari per teatre de proximitat amb múltiples funcions.
4 d’oct. del 2017
27'
Entrevistes de la Justa del 4/10/2017 — Sant Just en moviment: L30 a Mas Lluí, carrils bus cap a BCN, xarxa ciclista i tramvia per Laureà Miró; balanç Setmana de la Mobilitat i seguretat viària
Resum general Episodi dedicat a la mobilitat a Sant Just amb el regidor Jordi Porta: balanç de la Setmana de la Mobilitat, novetats de bus (nova L30 a Mas Lluí i carrils bus), impuls de la bicicleta (prova pilot i nous carrils), calendari del tramvia per Laureà Miró/Carretera Reial i un apunt final de seguretat viària (Visió Zero). "L'única solució és fer carrils busos" "Estarem connectant Rambla–Sant Just amb Sants en menys de 20 minuts" Temes principals Setmana de la Mobilitat i cursa de transports • Metodologia porta a porta: es va comparar el temps real de trajecte (anar a la parada, espera, transbordaments i aparcament) entre diversos modes. • Resultats clau: va guanyar la bicicleta, seguida del transport públic; el cotxe va arribar després i una combinació de TP menys òptima, al final. • També es van avaluar emissions i costos (aparcar el cotxe encareix el viatge). • Apunt de context: els talls de carrers d’aquell dia no haurien alterat els resultats de la cursa. Cotxe vs transport públic: temps i productivitat • Temps útil: en TP pots llegir, treballar o descansar; conduint, el temps és més tens i improductiu. • Repte local: cal millorar els temps Sant Just–Barcelona, perquè sovint no són prou competitius. Nova L30 per a Mas Lluí (separació de l’E10) • La històrica bifurcació de l’E10 generava retards (trajecte massa llarg). Solució: crear la L30, línia directa a Mas Lluí. • Objectiu: allargar la L30 cap a Renfe Sant Feliu (park&ride saturat i poc útil avui) i, per l’altre extrem, connectar amb una estació de metro (a estudiar: Zona Universitària, Broggi o Sant Ildefons). • Limitació temporal: l’ampliació depèn de flota (nous autobusos poden trigar mesos). Operativa de la L30 i combinacions • Freqüència: cada 20’ tot el dia laborable; 30’ dissabtes i diumenges. • Horari ampli: de molt d’hora (cap a 5:30–5:45) fins cap a 21:30–21:45. • Intermodalitat: coordinació perquè, baixant de la L30, en <3’ passin L10 o altres línies; a la nit, la N12 entra a Mas Lluí i apropa al barri caminant. • Objectiu: que el transbord sigui àgil i la ruta global més curta. Carrils bus i congestió metropolitana • El trànsit puja (augment de matriculacions) mentre Barcelona redueix aparcament i demana entrar-hi en transport públic. • Per evitar que el bus "es mengi" les cues del cotxe, s’han aprovat nous carrils bus clau: - Av. d’Esplugues (Diagonal – Escola Tau): resol un tap recurrent i accelera el 63 i línies que van pel lateral de la Diagonal. - Sant Joan de Déu fins a González Tablas (Zona Universitària): elimina un coll d’ampolla de 150 m que alentia fins a 15’. - Av. Països Catalans (Esplugues, Nestlé–Mercadona) sentit BCN: millora per L51, 67, 63 i transbords. Bicicleta: prova pilot i xarxa local • Prova pilot de bicicleta elèctrica pública per connectar Sant Just centre (Parador) amb Renfe Sant Feliu. - Cal completar un tram de 300–400 m de carril bici des de Laureà Miró fins l’estació. - Es valorarà expandir cap al Walden o Campus universitari segons ús. • Obres i millores de carrils bici: - Miquel Reverter: carril segregat en sentit pujada; baixada compartida amb cotxe (zona 30), per falta d’espai i perquè la bici baixa més ràpid. - Carrer Indústria: millora de cruïlles perquè el vianant faci un trajecte recte i sense conflictes amb bicis. - Carretera Reial: es deixa la pujada per vorera; la baixada serà en carril dret compartit (zona 30) amb senyalització horitzontal i vertical; objectiu: treure la bici de la vorera quan baixa. Carril bici provisional a Carretera Reial i passarel·la de la Diagonal • Fins que comencin les obres del tramvia, s’habilita un carril bici provisional a Carretera Reial per evitar conflictes bici–vianant, especialment amb l’obertura de la passarel·la Diagonal (novembre): un itinerari segur i pla cap a BCN que encoratjarà nous desplaçaments en bici. Tramvia Laureà Miró/Carretera Reial: calendari i impacte • L’estudi informatiu (ATM) està en marxa (~12 mesos) i marcarà mobilitat, ambient i economia del projecte. • Disseny de l’eix: més espai per a vianants, bicicleta i TP, i menys per al cotxe (carrils eliminats; logística de càrrega/descàrrega als carrers perpendiculars). • Connexions clau i temps de viatge estimats: - En 7–8’: Rambla Sant Just → Ernest Lluc (L5) via tramvia. - En <20’: Rambla Sant Just → Sants (via L5) i ~20 i pocs’ fins a Passeig de Gràcia (Diagonal). • Antecedent: el tramvia per Laureà Miró ja es va aprovar el 2006; ara es reprèn com a alternativa real al cotxe, especialment en hora punta. Seguretat viària: balanç i Visió Zero • Setembre: 6 accidents amb 3 ferits (joves, majoritàriament en moto), quasi tots en cruïlles. • Mesures: - Aparcaments de motos davant passos de vianants per millorar la visibilitat. - Desplaçar motos a la calçada per evitar voreres. - Seguiment plurianual de dades per avaluar tendències reals. • Missatge: Visió Zero com a horitzó i corresponsabilitat a l’hora de conduir. "Cada cop que agafem un vehicle… és perillós, és una petita arma" Conceptes clau • Intermodalitat, carril bus, carril bici segregat/compartit, tramvia urbà, coordinació horària, Visió Zero, emissions, park & ride, hora punta, passarel·la Diagonal.