Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1501-1512 de 2109

25 de set. del 2017
31'
Entrevistes de la Justa del 25/9/2017 — Traspàs a l’Escola Canigó: 34 anys d’Eloi Sala, nous projectes i finançament; 1-O i neutralitat als centres; tertúlia sobre Alemanya, refugiats i migracions
Entrevista: Traspàs de direcció a l’Escola Canigó Protagonistes: Eloi Sala (director sortint, 34 anys al càrrec) i Carlos Averas (nou director), des de Ràdio Esvern. "El projecte educatiu d’una escola mai és el projecte dels directors... és el projecte de tota la comunitat educativa." 34 anys de direcció i transformació del centre • Eloi Sala repassa una trajectòria que comença el 1983 a la direcció (docent des del 1976). • Evolució des d’una escola desprestigiada (context de final del franquisme) cap a una escola pública de gran qualitat i prestigi a Sant Just. • Arribada a Sant Just el 1981; no preveia quedar-s’hi tota la vida laboral, però les circumstàncies el van portar a consolidar el projecte. Jubilació i continuïtat del projecte educatiu • Jubilació anticipada d’Eloi Sala i relleu a Carlos Averas, que ja formava part de l’equip directiu (secretaria) i ha compartit formació en lideratge. • Continuïtat i millora del projecte: l’escola aposta per la innovació, però amb arrel comunitària. Els infants han canviat? • Eloi defensa que els infants, en essència, no han canviat: tenen ganes d’aprendre. • El repte és la motivació docent i el paper de les famílies implicades com a suport clau. "Els nens tenen moltes ganes d’aprendre; que això passi depèn, també, de saber-los motivar." L’inici de curs amb el nou director • Inici de curs tranquil i ordenat: mestres des del primer dia i bon encaix de nous docents. • Projectes clau en marxa: • Prevenció de l’assetjament escolar (4t any): cultura preventiva i protocols actius. • Auxiliar de conversa en anglès: oralitat i ús de l’anglès en altres àrees més enllà de la matèria de llengua; professorat nadiu a l’aula. • Ambients d’aprenentatge a Infantil (P3-P5): metodologia activa, autonomia i joc social per a aprenentatges significatius. • Magnitud del centre: escola de doble línia, amb 439-440 alumnes aquest curs. Infraestructura i finançament • Obres d’estiu: repavimentació de la pista poliesportiva, parquet del gimnàs i reforma de cuina (acabada). Petita incidència pendent a la capa superior de la pista, en vies de resolució amb l’Ajuntament. • Finançament: el centre rep uns 9.000 € anuals del Departament i es complementa amb suport municipal. Després d’anys de crisi, tornen converses per nous projectes amb l’Ajuntament. • Qualitat i avaluació: resultats excel·lents i nivell 4 (màxim) a la BAC (avaluació de centre). Objectiu: mantenir i consolidar aquest nivell. 1 d’Octubre: nòmines i neutralitat a l’escola • Davant la possible intervenció de comptes, nòmina de setembre avançada; a l’espera de l’evolució per a octubre. • Neutralitat i pluralitat: el tema polític no entra a l’aula. Desmenteixen consignes sobre no assistir a classe: normalitat completa als centres. "Consignes? Han de venir a classe i fer classe." Tertúlia: Alemanya, refugiats i migracions a Europa Eleccions a Alemanya (2017) • Merkel continua però amb menys força; auge de l’extrema dreta (AfD) i entrada al Parlament. • Es debat l’impacte de l’acollida de refugiats en el resultat electoral. Immigració, integració i repartiment europeu • Integració: es posa d’exemple la comunitat turca a Alemanya; es comenta que hi ha manca d’integració en alguns casos i que Berlín és, després d’Istanbul, una de les ciutats amb més turcs. • Repartiment de refugiats a la UE: si s’hagués fet equitativament (quotes per país), s’haurien evitat tensions concentrades. • Espanya: incompliment de quotes (de 16-17 mil previstos, n’han arribat prop de 2.000 en acabar el termini), i debat sobre la responsabilitat compartida europea. "La solució ja era clara: repartir. El problema és que molts no han complert." Racisme, egoisme i capacitat d’acollida • Debat franc: racisme vs. egoisme/classisme i por a perdre privilegis. • Complexitat real d’acollir: calen feines, dignitat i recursos per a una integració efectiva. "No som racistes, som egoistes." Mirada històrica des d’aquí • Record de les migracions internes a Espanya (p. ex. trens d’Almeria a Catalunya, anys 50-60) i contrastos amb el present. • Experiències d’altres països europeus (p. ex. Suïssa) i Brexit al Regne Unit com a símptoma de rebuig.
22 de set. del 2017
23'
Entrevistes de la Justa del 22/9/2017 — Inici de curs a l'Escola de Música de l'Ateneu, novetats corals i taller de nadons; interludi musical "Ai, Jean-Luc"; i anàlisi jurídica d'escorcolls pel referèndum
Visió general Episodi amb tres blocs principals: entrevista a l'Escola de Música de l'Ateneu sobre l’inici de curs i novetats, un interludi musical amb la cançó "Ai, Jean‑Luc", i un bloc de dret amb anàlisi de escorcolls sense autorització judicial relacionats amb el referèndum a Catalunya. Entrevista a Xavier París (Escola de Música de l’Ateneu) Inici de curs i matriculacions • Curs iniciat el dia 12 (dimarts), amb incorporacions esglaonades durant la setmana. • Inscripcions obertes tot l’any: s’obren al juny i no es tanquen; hi ha altes també al gener i fins i tot al març. "L’instrument es pot començar a estudiar a qualsevol edat." Enfocament pedagògic i oferta d’estudis • Model d’ensenyament integral per formar un músic autònom: instrument + lectura/lenguatge musical + coral i agrupacions. • Etapes: Iniciació (3-4 anys), Grau elemental (4 cursos a Primària), i opció de Grau mitjà. • Instruments: flauta travessera i dolça, saxo, clarinet; violí i violoncel; guitarra clàssica i elèctrica, baix elèctric; piano; i novetat: cant. • Alumnat de totes les edats (incloent adults i jubilats); classes de matí (piano) per a gent gran. Instruments més demandats i el “cas” del piano • L’instrument amb més demanda és el piano (per versatilitat, sonoritat i possibilitat d’acompanyar-se). • Inici “agraït”: al principi és fàcil de fer-lo sonar, tot i que es complica amb el progrés. • També destaquen flauta travessera i guitarra; la resta depèn de tendències d’escola. "Als inicis, el piano és bastant fàcil de fer sonar." Centenari de l’Ateneu i participació musical • Participació al Festival Simfònic (juny), i voluntat de tornar-hi a final de curs per cloure el centenari. Concerts i experiència d’escenari • Blocs: Concerts de Nadal i Final de curs (agrupacions: corals, conjunts instrumentals/combos, grups de flautes, “orquestra”). • Concerts de febrer i maig: protagonisme a solistes (expressió, musicalitat i gestió de nervis). • Format pensat per reduir angoixa: durada màxima 1 hora i grups d’alumnes ajustats. • Equipaments: Sala 50 (auditori gran) amb piano de gran cua per als concerts. Convivència amb els Tallers de Música de Sant Just • Sense competència directa: ells fan tallers d’instrument, Ateneu ofereix itinerari integrat (llenguatge musical, coral, instrument). L’alumnat tria segons grau d’implicació. Novetats del curs Cor infantil (7–12 anys) i nova directora • Es preveu obrir-lo a l’octubre, objectiu mínim 10 cantaires; complement del Coratge (coral juvenil, ≥16 anys). • Nova directora: Gemma (guanyadora de la 1a edició d’Oh Happy Day). S’incorpora també classe de cant. • Objectiu: estil dinàmic, jove i actiu, potenciar el cant coral com a eix pedagògic i, sobretot, que els infants s’ho passin bé cantant. Taller de nadons (0–3 anys) • Projecte en marxa (inscripcions encara no obertes): tallers per franges d’edat amb especialistes en sensibilització i audició activa. • Finalitat: estimular el desenvolupament sensorial i psicomotriu amb la música (evidència d’efectes notables fins i tot a pocs mesos d’edat). Interludi musical – "Ai, Jean‑Luc" • Cançó narrativa d’una nit d’estiu amb referències al cinema francès i a Jean‑Luc (eco a Godard), amb to irònic i melancòlic. • Jocs de percepció i expectativa, entre el desig i el silenci, amb l’ull clínic del pòster de "Babart" al fons. Bloc de dret amb Sílvia Masmitjà "En un estat de dret s’han de garantir les llibertats." Escorcolls i garanties vulnerades • Escorcolls a despatxos d’advocats i entrada a la seu de la CUP sense autorització judicial: vulneració de drets fonamentals (inviolabilitat de domicili, garanties processals). • Reacció institucional: CICAC i ICAB emeten manifests de rebuig. Legalitat invocada vs garanties incomplertes • Paradoxa: el Govern espanyol invoca la Constitució i envia qüestions al TC, però es desaten garanties bàsiques (ordre judicial motivada, proporcionalitat, respecte a ideologies). • Recordatori jurídic: l’ordre judicial ha d’estar motivada, amb arguments i fonament jurídic específics. Judicialització i ritmes processals sospitosos • "Judicialització de la política" i ús selectiu de la via penal/contenciosa. • Cas il·lustratiu: un jutge dicta ~40 interlocutòries en un matí, contrastant amb la l lentitud estructural de la justícia (procediments encallats anys). • Risc de danyar l’estat de dret si no es frenen les vulneracions.
21 de set. del 2017
26'
Entrevistes de la Justa del 21/9/2017 — Dia Mundial de l’Alzheimer: estimulació cognitiva, tallers i suport a cuidadors; tertúlia sobre lleis, filosofia a l’escola i criança
Resum general Programa amb dues parts principals: una entrevista sobre el Dia Mundial de l’Alzheimer i una tertúlia social. Es destaca la importància de l’estimulació cognitiva com a teràpia no farmacològica, el suport als cuidadors, i un debat posterior sobre lleis i societat, la filosofia a l’educació i la criança. Part 1 — Alzheimer: prevenció, tractament i comunitat • Context i actes: Sant Just commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer amb una xerrada i taller de memòria (divendres, 17:00–18:30, Centre Social del Mil·lenari). • Estimulació cognitiva: explicada com a teràpia no farmacològica útil tant per a prevenció com per a persones diagnosticades. Inclou exercicis de memòria, atenció, llenguatge i raonament, també amb noves tecnologies (ordinadors). • Taller de memòria: “petites classes” amb activitats variades: - Llenguatge (vocabulació, categories com parts del cos) - Percepció i reconeixement (p. ex. de personatges famosos) - Atenció i raonament per al dia a dia • Què és l’Alzheimer: malaltia neurodegenerativa que afecta memòria, llenguatge, raonament, conducta i AVD (activitats de la vida diària). Causes investigades; es destaca l’acumulació de proteïnes tau i beta-amiloide que asfixien les neurones i provoquen mort neuronal. • Tractaments i recerca: avenços lents però continus; avui, només algunes teràpies farmacològiques i la teràpia no farmacològica (estimulació cognitiva) per enlentir l’evolució. • Cuidadors i famílies: es recomana assessorament i acompanyament a través d’associacions (com Fabaix/Fava i Llobregat) per orientar i accedir a serveis. "No hi ha cap consell màgic... L’únic que puc dir és que busquin assessorament i acompanyament." Part 2 — Tertúlia: llei, política, filosofia i criança • Llei i societat: crítica a l’ús de la llei quan queda desfasada respecte al progrés social; la norma s’hauria d’adaptar a les necessitats del poble. • Debat cívic i paraules tabú: es menciona la dificultat de parlar obertament de certs temes (p. ex. referèndum) per l’efecte polaritzador. • Lideratges i to polític: importància de la forma d’expressar-se dels polítics; es critica un to massa “planyider” que no ajuda al debat. • Filosofia a l’educació: preocupació per la reducció del seu pes com a assignatura. Es defensa com a clau per pensar, tenir criteri i formar opinió pròpia, amb inici de l’estímul del pensament des de ben petits (amb continguts adequats a l’edat). • Criança i límits: es rebutja donar massa explicacions a nens molt petits; es demana claredat (sí/no) i consistència. Debat sobre eines disciplinàries (exemples controvertits), el “racó de pensar”, i la coherència familiar. • Escola i autoritat: es destaca el paper dels mestres com a segona autoritat després dels pares i la necessitat de recolzar-los. • Família extensa: reflexions sobre avis i diferències generacionals en la criança. "La filosofia és una manera d’ensenyar a la gent a tenir criteri... i a pensar."
20 de set. del 2017
14'
Entrevistes de la Justa del 20/9/2017 — Ciutat educadora, educació no formal i reptes d’equitat a Catalunya: entrevista a Xavier Bonal
Resum de l’entrevista Entrevista a Xavier Bonal (doctor en Sociologia i especialista en Sociologia de l’Educació i Política Educativa) arran de la seva conferència inaugural del curs 2017-2018 a Sant Just. Bonal defensa el paper central de la ciutat educadora, la necessitat d’articular l’educació al llarg de la vida i el pes creixent de l’educació no formal per reforçar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Ciutat educadora i educació al llarg de la vida Repensar l’educació més enllà de l’escola: cal integrar-hi ajuntaments, empreses, i una oferta pública d’educació d’adults per actualitzar coneixements en un context de canvis accelerats. Cohesió i sentit de pertinença: l’acció local és clau per fomentar el sentit d’espai públic, la identitat ciutadana i la participació. Educació no formal: habilitats i equitat Desenvolupa habilitats transversals molt valorades: treball en equip, solidaritat, comunicació. És un motor d’igualtat d’oportunitats: redueix les desigualtats d’accés a activitats extraescolars (idiomes, arts, esports) segons l’origen social. Imprescindible oferta pública i col·lectiva amb participació d’ONG, associacions i clubs: és el capital educatiu i cultural de la ciutat. Governança i polítiques Els ajuntaments s’hi impliquen tot i tenir competències limitades; cal una política nacional que integri l’educació no lectiva. El nom del departament (“d’ensenyament” i no “d’educació”) simbolitza el focus restringit en el sistema formal. Crisi, segregació i escola pública Malgrat la bona qualitat docent, la crisi ha lesionat el dret a l’educació: augment de la segregació escolar i la polarització social. L’augment de la demanda d’escola pública és positiu, però no garanteix per si sol l’equitat si no s’aborden la planificació de places, el repartiment d’alumnat vulnerable i les beques menjador. La fragmentació pot donar-se també dins la xarxa pública, no només entre pública i concertada. Llengua i rendiment Rebutja la politització del debat lingüístic: el bilingüisme no perjudica el rendiment educatiu segons les dades. “Les comunitats que són bilingües… no tenen pitjor rendiment… està molt lluny de ser cert.” Innovació pedagògica i Escola Nova 21 Innovar és necessari, però alerta contra la “febre de la innovació” com a mantra que menystingui el capital humà i l’experiència docent. La innovació per competències és positiva si trenca inèrcies, però ha d’estar adaptada al context social: allò que funciona en escoles de classe mitjana pot no ser adequat en entorns d’alta vulnerabilitat. Ensenyament d’idiomes i anglès Assignatura pendent respecte d’altres països. Cal aprenentatge efectiu i programes valents (p. ex., trilingüisme). Evitar que el mercat determini l’accés: l’escola pública ha de garantir mínims de qualitat. Bones pràctiques: impartir matèries no lingüístiques en anglès (model tipus AICLE/CLIL) a partir d’un nivell adequat. Idees clau Ampliar el concepte d’educació: integrar formal, no formal i informal amb lideratge local. Combat a la segregació: planificació, beques i distribució equitativa d’alumnat vulnerable. Política nacional d’educació no formal per reforçar el teixit local. Innovació contextualitzada i sostinguda, no només cosmètica. Impuls decidit de l’anglès des de la pública per no ampliar bretxes socials.
20 de set. del 2017
28'
Entrevistes de la Justa del 20/9/2017 — Sant Just avui: referèndum 1-O, 17-A al Walden, habitatge al Mas Lluí, nova L30 i balanç de la Festa Major
Introducció Entrevista amb l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, per repassar l’actualitat local: referèndum de l’1-O, l’impacte dels atemptats del 17-A al municipi, l’impuls d’habitatge públic al Mas Lluí, millores en mobilitat i transport públic (nova línia L30 i connexions), obres i inversions a l’espai públic, i el balanç de la Festa Major. Al tram final del podcast s’inicia la tertúlia esportiva. Referèndum 1-O a Sant Just Logística de locals i situació administrativa • L’Ajuntament va comunicar a la Generalitat que, si calia executar la voluntat del Parlament, Sant Just disposava de 7 locals propis o gestionats (més un de la Fundació d’Escoles Gràfiques), pràcticament equiparables a les 10 escoles electorals habituals. • Es prioritzava preservar la institució municipal davant possibles actuacions, després de la suspensió del TC. • Situació d’incertesa: a l’espera de resposta de la Generalitat sobre l’ús d’espais al municipi. "Tal com està avui la situació, potser el fet de tenir 7, 8, 4 o 1 col·legi electoral s’ha convertit en un detall." Tensió política, mesures i crida al diàleg • Perpinyà qualifica d’“absolutament desproporcionades” les mesures policials i judicials (escorcolls, intervencions de comptes, detencions) i les veu com el “fracàs de la política”. • Diagnòstic de polarització social: país dividit aproximadament al 50/50. • Reclam de prudència i tranquil·litat: després de l’1 d’octubre, “tothom està obligat a seure’s a una taula”. "S’han d’entendre, sí o sí. No li veig sortida que no sigui recuperar el diàleg." • Sobre el paper municipal: els ajuntaments ni convoquen ni prohibeixen el referèndum; “municipalitzar-lo” ha generat tensió innecessària per a algunes institucions, tot i que hi ha qui vol implicar-s’hi. 17-A: què va passar a Sant Just i què s’ha aclarit Cronologia i aclariments • Poc després de l’atemptat de La Rambla, un terrorista roba un vehicle i entra a Sant Just per la sortida de l’autopista, aturant-se davant del Caprabo i el Walden. • El terrorista fuig a peu; el propietari del cotxe és trobat greument ferit i mor dins el vehicle. • Es genera una gran alarma: desallotjaments de locals, avís als veïns del Walden perquè no surtin, i màxima prudència operativa. • Aclariment oficial posterior (Junta de Seguretat extraordinària): no hi va haver cap tret a Sant Just; la víctima mor per ferida d’arma blanca. El terrorista va fugir a peu fins a Subirats al cap de dos dies. "No hi ha cap tret; és una ferida d’arma blanca." • L’alcalde agraeix la professionalitat dels Mossos d’Esquadra i la coordinació dels cossos de seguretat. Mas Lluí: habitatge públic i nova mobilitat Nova promoció i política d’habitatge • Col·locada la primera pedra de 54 habitatges de protecció oficial al Mas Lluí; símbol de recuperació d’operacions d’habitatge després de 7–8 anys de crisi. • Sant Just és el 3r municipi de Catalunya en habitatge públic (1.300 habitatges amb 17.000 habitants). Recuperació de polítiques d’habitatge davant pujada de preus. • Operacions en marxa: 20 habitatges de lloguer + 5 de venda (bases imminents) i una adjudicació de l’IMSOL (25–30 habitatges) abans de final d’any. • Crítica a la manca d’ajuts de Generalitat i Estat, i a les dificultats amb la banca; compromís d’impuls municipal per preus més dignes. Transport públic i projectes de mobilitat • Nova línia L30 (cada 20 minuts) Mas Lluí–Parador; millora sobre l’L10 (cada 40’). • Prevista ampliació del bus 152 fins al Mas Lluí (2–3 mesos) i allargament de l’SF1 (Sant Feliu) per millorar connexions comarcals. • Debat sobre un segon autobús (cost estimat 250.000 €) per connectar Parador–Renfe i estendre servei cap al Brogi i escoles; es demanarà al pressupost de l’AMB. • Projecte pilot de bicicleta elèctrica entre Parador i Renfe de Sant Feliu (amb suport municipal i possibles aliances locals), pendent de dotació pressupostària i ajust a la demanda real. Obres d’estiu i pla d’inversions • Via pública: renovació del paviment i voreres a c/ Bonavista (tram Raval–passatges), millores a c/ Tilés, i obres a la rotonda de l’Av. de la Riera (aprox. 280.000 €), molt ben valorada pel teixit empresarial. • Centres educatius: actuacions diverses i renovació de pistes durant l’estiu. • Recuperació del pla d’inversions aturat per la crisi (des de 2009), gràcies a l’augment d’ingressos: carrer de la Sala, carrer Pont (2n tram adjudicat), pista exterior de la Bonaigua, jardins de Can Freixes i deixalleria (davant de la ITV, amb finançament de l’AMB). Prioritat en anys de crisi: persones per davant de via pública; ara es reprenen els projectes pendents amb prudència financera. Festa Major: balanç • Èxit rotund de participació i transversalitat generacional; el nucli jove i les entitats han fet seva la festa i han mobilitzat tot el poble. • Algunes activitats van quedar desbordades de la previsió; es valora el creixement sense obsessionar-se amb el “risc de morir d’èxit”. "Deixem disfrutar i que l’aigua corri; si arriba la inquietud, ja l’analitzarem." Tertúlia esportiva (inici) • Al tram final comença la tertúlia esportiva amb Carles Hernández i Rius i Enric Riva; to d’arrencada sobre Barça/Madrid i actualitat futbolística.
19 de set. del 2017
1h 9min
Entrevistes de la Justa del 19/9/2017 — Servei Local de Català: Inscripcions de Tardor, Nivells (Bàsic–C2), Clubs de Lectura i Preus
Panorama general Entrevista amb la responsable del Servei Local de Català, Marta Mossach, sobre l’oferta de cursos de català, el calendari d’inscripcions, les activitats complementàries, els perfils d’alumnat i la informació pràctica de preus i ubicació. Calendari i inscripcions Inici de cursos: última setmana de setembre i primers dies d’octubre (26/09, 03/10, 04/10, 05/10). Inscripcions: tanquen aquesta setmana, però si hi ha places, es manté l’alta oberta fins a la primera setmana de curs. Estructura: cursos trimestrals (excepte C2, anual). Es pot entrar a nivell 2 o 3 amb prova de nivell. Places: el Bàsic 1 i un grup de reforç de gramàtica i redacció (matí) són plens; resta de grups amb disponibilitat. Oferta formativa i titulacions Ventall complet de cursos homologats: Bàsic, Elemental, Intermedi, Suficiència (C1) i Perfeccionament (C2). Bàsic 1: per a qui parteix de zero. Elemental 1: millora de fluïdesa i registre per a contextos quotidians i laborals. Intermedi: èmfasi en ortografia i gramàtica (expressió escrita). Suficiència (C1): nivell que sovint es demana per treballar. Perfeccionament (C2, antic D): domini avançat, molt valorat en l’àmbit professional. Avaluació oficial: prova homologada al juny per obtenir títol oficial. Activitats complementàries Reforç de gramàtica i redacció: “gimnàstica” lingüística de manteniment. Club de lectura: evoluciona de lectura fàcil a iniciació als clàssics catalans amb ampliació de vocabulari i tertúlia literària. Integrat a l’horari de l’Elemental perquè l’alumnat pugui fer ambdues coses. Obert també a persones externes als cursos. Destinataris i perfils d’alumnat A tothom major de 16 anys (especialment per a qui no s’ha escolaritzat en català; amb 16–17 anys, poden venir). Diversitat de perfils: Bàsic/Elemental: persones nouvingudes o que necessiten fer el pas a parlar català. Intermedi: persones catalanoparlants que no van escolaritzar-se en català i volen millorar l’escrit. C1: perfils diversos que requereixen títol o volen ampliar competències. C2: professionals (professorat, metges, infermeres, Mossos…) que busquen progressió i punts en carrera. Proves de nivell per ajustar l’alumnat al grup adequat. Aprendre català en context multilingüe Conviure amb l’espanyol pot fer que “es sobrevisqui” sense català, però aprendre’l obre portes i facilita integració. Hi ha casos d’alumnes que no parlaven castellà i han arribat fins al C2 començant des de Bàsic. Recomanació clau: començar pel català per assolir dues llengües a curt termini. "Si comenceu pel català, d’aquí poc sabreu català i castellà; si comenceu pel castellà, difícilment acabareu parlant les dues." Experiències d’èxit: una alumna nouvinguda va aconseguir feina gràcies a saber una mica de català, i el progrés va ser ràpid. Informació pràctica: inscripcions, ubicació i preus On inscriure’s: a “les escoles” (edifici), c. Montserrat, 2, 1r pis, aula 3 o al despatx del Servei de Català (pujant a dalt, al fons). Preus (subvencionats): Bàsic: des de 5 € el trimestre. Trimestrals: entre 13 € – 40 € segons nivell i condicions. C2 (anual): 240 €. Descomptes: per a jubilats, famílies monoparentals, persones aturades, etc. "Mai s’ha de deixar d’estudiar per una qüestió econòmica. Si algú no pot, que ho digui: sempre hi ha solució." Missatge final Crida a la participació: inscripcions obertes mentre hi hagi places i compromís perquè ningú quedi fora per motius econòmics. El català és una porta d’entrada a oportunitats laborals i integració social.
19 de set. del 2017
24'
Entrevistes de la Justa del 19/9/2017 — Bancar a Sant Just: cotxe compartit, tarifes i adopció; i tertúlia d’agost sobre obres, vacances, Festa Major i comerç local
Resum general de l’episodi Doble bloc de continguts: • Entrevista amb José Loring (Bancar) sobre el servei de cotxe compartit a Sant Just, amb detalls de funcionament, tarifes (1,5€–9€/h), gasolina i assegurança incloses, adopció (prop de 200 socis), perfils d’ús i acords amb l’Ajuntament. • Tertúlia local dels dimarts sobre l’agost a Sant Just: obres i soroll, canvis d’hàbits de vacances, paper de la Festa Major, i impacte en el comerç local (tancaments, alternança, afectació a la gent gran). "Bancar lo que quiere ser es la alternativa al coche particular" Bancar: servei de cotxe compartit a Sant Just Visió, preus i desplegament • Bancar es presenta com a alternativa al cotxe privat, prioritzant la sostenibilitat i l’ús compartit. • Tarifes per hores: des d’1,5 € fins a 9 € l’hora, amb opció de quotes i preus especials diaris/setmanals. • A Sant Just: ara hi ha 4 cotxes (han arribat a ser 8), amb objectiu d’arribar a 10, en places de carrer per facilitar l’ús. • Elecció de Sant Just per distància raonable a Sarrià (~5,4 km) i al centre de Barcelona (~11 km). "En apenas dos minutos puedes reservar, abrir el coche con el móvil y llevártelo." Funcionament pràctic • Alta 100% online: dades bàsiques, DNI i permís de conduir vigent; recepció de targeta i número de soci. • Reserves via app o call center; obertura del vehicle amb la targeta al dispositiu del parabrisa; claus a la guantera amb sistema de seguretat. • Gasolina inclosa en el preu per hora. Al para-sol hi ha targeta de carburant i, si cal, targeta de sortida de pàrquing. • Obligació de retornar el vehicle amb mínim 1/4 de dipòsit. "La obligación de dejar el coche mínimo con un cuarto de gasolina" Adopció i perfils d’ús • A Sant Just: prop de 200 socis, bona acollida i ús creixent. • Perfils principals: persones sense cotxe amb bon transport públic, que necessiten vehicle en moments puntuals; pimes i autònoms que eviten la compra i paguen només per les hores d’ús; estudiants (tarifes específiques, mínim 1 any de carnet). • Diferenciació del lloguer tradicional: pagues pel temps real d’ús i tens combustible i assegurança inclosos. Acords i usos de més durada • Acord amb l’Ajuntament de Sant Just i possibilitat d’exclusive use per a organitzacions (vehicles dedicats; intenció d’ús d’híbrids per més sostenibilitat). • Disponibles tarifes de cap de setmana/dia/setmana per escapades i vacances; en estiu s’allarguen els lloguers. • Més info i altes: www.bancar.es. Tertúlia dels dimarts: Sant Just a l’agost Obres, soroll i identitat “poble-ciutat” • Es comenta un agost amb obres i soroll, aprofitant la menor activitat. • Debat sobre la transformació de Sant Just: de poble a dinàmiques més de ciutat en la gestió d’obres i serveis. Vacances més repartides i població que es queda • Les vacances ja no se concentren només a l’agost; hi ha alternança (juliol/agost/setembre), un patró més “europeu”. • Percepció que cada cop més gent es queda al poble en determinats trams d’agost. La Festa Major com a fita del calendari • La Festa Major actua com a punt d’inflexió: molts joves es queden fins després de la festa; marca el “fi de festa” de juliol o l’inici d’agost, segons qui. Comerç local, alternança i impacte en la gent gran • Es proposa coordinar vacances entre comerços per evitar que “quedi tot tancat”. • Les grans superfícies romanen obertes; els forns s’han alternat força bé; els restaurants familiars tendeixen a tancar per vacances. • Preocupació per la gent gran, que depèn de comprar a peu i pateix més si alguns serveis tanquen. • Sensació que enguany ha estat menys greu que altres anys pel que fa a tancaments.
18 de set. del 2017
30'
Entrevistes de la Justa del 18/9/2017 — Inici de curs de les CEAS: sopar de motxilla, caminada popular i cicle “Paisatges de Catalunya” + tertúlia sobre l’1‑O, por i unitat
Inici de curs de les CEAS Sopar de motxilla i ambient de retorn • Tret de sortida del curs amb el tradicional sopar de motxilla (dissabte de mitjans de setembre) al pati del Roure. • Prop d’una centena de persones; malgrat la pluja del dia abans, el temps va respectar l’acte. • Es va aprofitar per presentar la programació del curs. Concurs de fotografia • Diverses modalitats i votació popular prèvia i final (selecció de 3 finalistes i nova votació al sopar). • Guanyadors destacats: Jordi Gironès (millor fotografia i premi popular) i Genís Campreciós (millor col·lecció). • Participació també oberta a no socis, amb algun guardó per a participants de fora (Barcelona). "Es donaven a conèixer els guanyadors... també hi ha la foto de votació popular." Activitats properes i calendari 2017–2018 Caminada popular (8 d’octubre) • Se sol fer el primer diumenge d’octubre, però s’ajorna al 8 d’octubre per l’1‑O. "El dia 1 hi ha el referèndum d’autodeterminació... la Junta ho va tenir clar i la vam traspassar al següent diumenge." • Tema 2017: barraques de vinya a Collserola. • Circuit circular: sortida i arribada al Molí Fariner (mapa i recorregut al web de les CEAS). Cicle temàtic “Paisatges de Catalunya” • Arrenca amb una sortida inicial sense conferència: 24 de setembre al Circ del Concrós (Ripollès). • Primera conferència: 13 d’octubre, “Els elements modeladors del paisatge” (Lluís Soler). • Sortida associada: 15 d’octubre a la Serra del Gitarriu (Sant Aniol de Lluja, Garrotxa). • Objectiu del cicle: recórrer paisatges diversos (La Segarra, Catalunya Nord, Delta, etc.). Valoració 2016–2017 • Cicle de “Geografies literàries” amb gran èxit (incloent Mallorca), autocars plens i sovint més de 60 participants per sortida. • Més de 300 socis i un model d’organització per comissions molt eficient i generós. "La gent s’estima les CEAS... això és el que fa que funcioni." Novetats organitzatives 2017–2018 Matinals • Canvi principal: de dues a una matinal al mes (per alleugerir la càrrega organitzativa). • Agraïment al Josep Maria Rius per tants anys coordinant pràcticament totes les matinals. • Nova comissió perquè no recaigui en una sola persona; itineraris per comarques (Serra de Marina, Montseny, etc.) es mantenen. Centenari de l’Ateneu • La idea inicial d’una marxa nocturna per Collserola no s’autoritza; es transforma en caminada pel GR‑164 (Camí de Santa Creu d’Olorda) amb dinar popular final. • Data prevista: 18 de març (aprox. mitjans de març), amb informació a concretar. Grups i perfils de participants • Es consolida un grup més jove (~40 anys) que pot obrir camí a activitats com trail running o escalada. • Gran nucli d’adults i sèniors molt actiu; també hi ha joves molt joves que encara s’estan incorporant. Altres activitats destacades • Audiovisuals de muntanya (març). • Sopar de lluna plena. • Marxa de la regularitat i sortides de veterans. • Sortida de la neu (consolidada a finals de gener). Tertúlia política: 1‑O, unitat i por Temes centrals de la taula • Unitat independentista: crida a evitar “picabaralles” internes que donin avantatge al govern central. "És importantíssim fer el que sigui per tal d’aconseguir la independència... em sap greu veure petites picabaralles que donen joc al govern central." • Por i incertesa: es denuncia el “joc brut” informatiu, la circulació de rumors per WhatsApp (pensions, “corralito”, retirada de diners) i la seva incidència especialment en la gent gran. "Estan creant la por... incertesa hi ha per tothom." • Responsabilitat comunicativa: es demana cura en el llenguatge de polítics i mitjans per no facilitar la crítica i la confusió. • Escenaris post 1‑O: debat sobre què passarà el 2 d’octubre si no es guanya; es menciona l’opció d’eleccions. "Què passarà el dia 2?"
15 de set. del 2017
10'
Entrevistes de la Justa del 15/9/2017 — Inici de curs a Sant Just: balanç, inversions, xarxa 0-6 i full de ruta de ciutat educadora
Resum Context i participants Conversa amb Just Fosalva, regidor d’Educació i Joventut de Sant Just, a Ràdio d’Esvern, sobre l’inici de curs, les inversions als centres, la xarxa 0-6 i el Projecte Educatiu de Ciutat. Balanç de l’inici de curs Més de 1.800 infants i joves han començat el curs: 1.100 a primària, 107 a l’Escola Bressol i uns 600 a secundària. Inici amb normalitat, sense incidències destacables: plantilles a punt, obres llestes i equips directius motivats. Conferència inaugural (10 d’octubre) Es recupera la conferència (l’any passat no es va poder fer). Ponent: Xavier Bonal. Tema: Sant Just, Ciutat Educadora i l’educació més enllà de l’escola, amb visió comunitària. "L’educació més enllà de l’educació formal... també comunitària fora de l’escola". Xarxa 0-6 i la importància de les transicions Jornada (7 de setembre) amb prop de 80 participants: professionals i famílies. Ponència de Vicenç Arnaiz (psicòleg 0-3): relació escola-família i confiança mútua. Es treballa la transició 0-3 (casa-escola, escola bressol-casa) per fer-la més natural i orgànica. Pesa molt en la reducció de desigualtats: diferències ja visibles a P3 segons els estímuls i suport previs. Participació oberta: informació a la web de l’Ajuntament de Sant Just > Educació > Xarxa 0-6; trobada mensual al migdia. Inversions i manteniment als centres Aquest estiu: manteniment a les tres escoles ("xapa i pintura", baranes, finestres, portes, panys, cortines...). Al Canigó (Sant Ferran): canvi del terra de la pista, parquet del gimnàs i finalització de la cuina (amb inversió pròpia del centre). Prioritats 2018 i competències Objectiu municipal: forta inversió en equipaments educatius el 2018. Procés: cada centre ha fet la seva llista prioritzada; validació tècnica municipal i encaix a pressupost. Actuacions probables: coberta de l’edifici Sant Ferran (goteres) i altres millores. Recordatori de competències: ampliacions i millores d’envergadura són de la Generalitat; l’Ajuntament actuarà quan calgui. Ampliació de l’Escola Montserrat L’escola està de facto gairebé en dues línies: P3-P5 ja ho són; a primària 3 cursos desdoblats i 3 no. Manca d’espais: la biblioteca s’ha adaptat temporalment com a aula. Hi ha un estudi previ d’ampliació amb el Departament; es preveu una execució relativament ràpida quan s’aprovi. Inversió a càrrec de la Generalitat. Projecte Educatiu de Ciutat Procés participatiu iniciat al març amb més de 80 persones; 4 àmbits: educació formal, fora escola, transició escola-treball i ciutat educadora. Creat el Grup Impulsor (20-25 persones) que prepara el Fòrum Educatiu de Ciutat per definir línies d’actuació compartides entre Ajuntament i ciutadania. Es treballa amb realisme competencial i compromís de corresponsabilitat. Entitats juvenils i educació al llarg de la vida Esportives: ja en marxa. Entitats juvenils (Caus, Esplais): inici entre finals de setembre i principis d’octubre; preparació de Festa de Tardor. Suport municipal: subvencions, cessió de locals i treball conjunt en activitats de ciutat. Visió d’educació al llarg de la vida i en múltiples contextos. "La ciutadania té un paper d’educat i educador a la vegada". Idees clau Normalitat i bona organització a l’inici de curs. Impuls a l’educació comunitària i a la petita infància (0-6) per reduir desigualtats. Inversions prioritzades amb els centres i coordinació amb la Generalitat. Ampliació de l’Escola Montserrat en estudi avançat. Projecte Educatiu de Ciutat per cocrear polítiques educatives amb la ciutadania.
15 de set. del 2017
11'
Entrevistes de la Justa del 15/9/2017 — Entrevista a Laia Flotats (PDeCAT) sobre la no cessió de locals municipals per al referèndum de l’1-O a Sant Just
Context i tema central Al programa “Just a la Fusta” s’analitza la decisió de l’Ajuntament de Sant Just de no cedir els locals municipals per al referèndum de l’1 d’octubre, tot garantint, segons l’alcalde, el vot en espais de titularitat de la Generalitat. "No se cedirien els locals municipals, però els santjustencs tindrien garantit el vot als locals de la Generalitat." Posició del PDeCAT i marc legal Valoració negativa de la decisió de l’alcalde Josep Perpinyà (PSC). El PDeCAT defensa que la llei del referèndum aprovada pel Parlament (escollit el 27S) és legal i que preveu no exposar els funcionaris municipals a riscos. Sosté que la responsabilitat recau en els càrrecs polítics, no en l’estructura administrativa. "Els que sí han d’assumir responsabilitat són els polítics." Crítica a Perpinyà per alinear-se amb el PSC i no assumir el risc polític de cedir locals. Govern municipal i divergències L’executiu local és tripartit: PSC, Movem/Iniciativa i ERC, amb visions diferents sobre el referèndum. El PDeCAT assenyala la contradicció d’ERC, favorable al referèndum, però integrant del govern que no cedeix locals. El PDeCAT evita aprofundir en crítiques a ERC fins després del 1-O. Impacte en la participació i accessibilitat L’Ajuntament afirma que 7 col·legis de la Generalitat donen cobertura suficient; el PDeCAT ho rebat: Veïns de Mas Lluí s’hauran de desplaçar en cotxe (probablement a l’Institut). Al barri Centre, votants de Can Ginestà i del Centre Cívic Joan Maragall hauran d’anar al Canigó o al Centre Pilot amb pujades/baixades a peu. La mesura perjudica la gent gran i pot desincentivar la participació. "No, no queda tot cobert. Hi ha forats i això pot afectar la participació." Campanya en marxa malgrat la pressió judicial Malgrat l’“amenaça judicial”, el PDeCAT afirma que fará campanya i demanarà el vot per al sí. Actes conjunts amb ANC, Òmnium, Sant Just per la Independència, ERC i Súmate (sopar de carmanyola i penjada de cartell). "Farem campanya com normalment i demanarem el vot." Ciutadans i recursos municipals Davant la petició de Ciutadans de no destinar recursos públics al 1-O, el PDeCAT respon que no cal patir: l’alcalde ja no col·labora amb el referèndum, complint de facto aquesta exigència. Transparència i calendari de la comunicació El PDeCAT denuncia que la decisió es va prendre divendres i es va fer pública dimecres, sense informar l’oposició malgrat haver-ho demanat. Considera el retard un “engany” a la ciutadania, possiblement per evitar protestes durant actes de la Diada. "Això és molt greu. Això és enganyar la gent." Tancament Crida de Laia Flotats a participar l’1-O i a votar sí.
14 de set. del 2017
8'
Entrevistes de la Justa del 14/9/2017 — Sergi Seguí (ERC) explica el pacte per habilitar fins a set locals de vot a Sant Just l’1-O i les garanties legals per protegir la institució
Resum executiu Context i objectiu de l’entrevista Conversa amb Sergi Seguí (ERC) sobre l’encaix local de l’1-O a Sant Just i el pacte de govern per habilitar punts de votació. Reconeixement a la trajectòria del programa i menció a la continuïtat del projecte. Clau del pacte: garantir el dret a vot i preservar la institució ERC ha treballat amb la Generalitat per ampliar els espais de vot més enllà dels inicials (que eren només l’Ambulatori i l’Institut), amb l’objectiu de facilitar el vot a 8.000–10.000 persones. Es busca l’equilibri entre permetre votar i protegir l’Ajuntament, l’alcalde i els treballadors municipals sota el paraigua de la llei aprovada al Parlament i amb l’aval del secretari municipal. "A votar sí o a votar no, però d’anar-hi." "Que en una imposició tinguis l’opció de votar sí o votar no, vaja, és una contradicció." Què s’ha acordat sobre els locals de votació? Els 7 espais proposats (pendents de publicació al DOC) Llista treballada amb la Generalitat; definitiu quan es publiqui el DOC. Proposta d’ERC per arribar a fins a 7 punts: Institut de Sant Just Ambulatori (CAP) Escola Montserrat Escola Montseny Escola Canigó Centre Pilot d’Esproceat Centre Cívic de Les Escoles (antic Montserrat) Notes rellevants Es van fer gestions amb l’Escola d’Arts Gràfiques (patronat privat); davant la incertesa d’obertura l’1-O, es substitueix per l’Escola Montserrat. Els centres de primària, fora d’horari lectiu, tenen gestió municipal, factor clau per la logística del dia. El pacte de govern: sensibilitats diferents, acord possible Negociació intensa però fructífera ERC, PSC i Movem tenen visions diferents; s’ha buscat el punt comú: facilitar el dret a vot. Seguí destaca que amb majories absolutes (de qualsevol partit) l’enfoc podria haver estat diferent, però el govern de coalició obliga a pactar. Dret a vot, no imposició Missatge central: defensar el dret a votar, sigui sí o no. Per qui no vulgui participar, “no hi va i llestos”; cal donar opcions a qui sí que vol. Continuïtat del govern i decisions internes d’ERC L’Assemblea d’ERC decidirà després de l’1-O L’Assemblea local valorarà l’actuació del grup municipal i decidirà si continuar al govern, sortir-ne o reorientar l’estratègia. Obertura a tornar al programa per rendir comptes i explicar decisions. Garanties legals i protecció dels treballadors Marc legal i criteris de prudència Actuació sota la llei del Parlament i amb l’assessorament del secretari municipal: no s’ha fet res fora de la legalitat, diu Seguí. Els treballadors municipals només participaran com a voluntaris; no es forçarà ningú ni s’exposarà a riscos. La Generalitat i la secretaria jurídica han ofert garanties sobre el procediment. Resposta a la petició de Ciutadans Recursos municipals i publicitat de l’1-O Seguí desmenteix que l’Ajuntament destini diners públics a la publicitat del referèndum. Les entitats i partits es fan càrrec de pancartes i campanyes; l’Ajuntament no sufraga aquests costos. Crítica a Ciutadans per desconeixement del funcionament municipal i per portar receptes d’altres llocs: "Mata mosques amb un bazoca." Idees clau Objectiu: ampliar els punts de vot per garantir el dret a participació a Sant Just. Set espais proposats, pendents de validació al DOC. Pacte de govern: negociació intensa, però acord per possibilitar el vot. Protecció institucional i garanties legals com a línia vermella. Cap despesa municipal en publicitat de l’1-O; responsabilitat d’entitats i partits. Assemblea d’ERC decidirà el futur del pacte post 1-O. Properes passes Esperar la publicació del DOC amb els locals definitius. Sessió plenària del 28 de setembre on previsiblement es debatrà el tema. Avaluació posterior a l’1-O per part d’ERC i possibles novetats en el govern municipal.
14 de set. del 2017
5'
Entrevistes de la Justa del 14/9/2017 — Sant Just Desvern i l’1-O: el PP celebra que no es cedeixin locals municipals i apel·la a la legalitat
Resum de l’entrevista Context i decisió municipal Tema central: l’ús de locals per al referèndum de l’1 d’octubre a Sant Just Desvern. Decisió de l’Ajuntament: no cedir locals municipals; en canvi, es podran utilitzar 7 locals de titularitat de la Generalitat. Posició del Partit Popular (Enric Salvadores) Aplaudeix la decisió municipal i remarca que l’alcalde és «l’alcalde de tothom» i ha de fer complir la llei. Expressa alleujament perquè el sistema judicial vetlli per la legalitat i els drets i llibertats de tots, tant constitucionalistes com independentistes. Considera el referèndum il·legal i no vinculant; confia que el sistema judicial en impedirà el desenvolupament. Defensa que les posicions polítiques no justifiquen incomplir les lleis. "Más allá de las posiciones políticas, está el cumplir la ley o no cumplirla." "Va a impedir el desarrollo de una actividad totalmente ilegal y que vulnera el derecho de todos los ciudadanos catalanes." Europa i el Govern central Assegura que Europa observa el cas i que Espanya, com a quarta economia de l’eurozona, no pot quedar «doblegada» per un moviment independentista que qualifica de minoritari dins d’Espanya. Valora que el govern central actua amb proporcionalitat i raó. Sobre si es podrà votar l’1-O a Sant Just Incertesa sobre si hi haurà votació efectiva; en tot cas, remarca que no serà vinculant. A Sant Just, es preveu que es pugui votar en 7 locals de la Generalitat, però no en espais municipals. Recursos públics i proposta de Ciutadans El PP es mostra d’acord amb la petició de Ciutadans de no destinar recursos públics (diners ni infraestructures) a la publicitat de l’1-O i d’acatar les resolucions judicials. El PP també ha registrat un escrit per conèixer la posició del consistori i dona suport a qualsevol partit constitucionalista que defensi la legalitat. Idees clau destacades Complir la llei per sobre de les diferències polítiques. Protegir drets i llibertats de tots els ciutadans. Respectar les “regles del joc” democràtiques. No comprometre els alcaldes ni els recursos municipals. Europa atenta, imatge internacional i actuació proporcionada del govern central.