Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1537-1548 de 2109

21 de jul. del 2017
29'
Entrevistes de la Justa del 21/7/2017 — Fam a l’Àfrica, Drets Humans i Especulació Alimentària; i el Paper dels Avis en la Criança
Resum general Episodi amb dues parts principals: Crisi de fam a l’Àfrica i vulneració dels Drets Humans: dades xocants, causes estructurals i crida a l’acció ciutadana i institucional. S’assenyala la silenciació mediàtica, el pes dels poders econòmics i l’efecte de l’especulació alimentària sobre productes bàsics. Secció d’educació: el rol dels avis i àvies en la criança. Diferència entre “avis cangur” i temps de qualitat, límits, salut i aprenentatges intergeneracionals. “Hi haurà 10 milions de persones que es moriran de fam… és moltíssima gent.” 1) Crisi de fam a l’Àfrica i Drets Humans Dades, països i invisibilització Països afectats: Sudan del Sud, Darfur (Sudan) i Nigèria del Nord; es cita també Pròxim Orient (Síria, Iraq) com a context de fam + guerra. Magnitud: s’apunten fins a 10 milions de persones en risc de morir de fam a curt termini, i un total de 13 milions si s’hi sumen altres regions en conflicte. Silenci mediàtic: es denuncia que els mitjans en parlen poc i en format minúscul, tot i la gravetat. Poder i agenda informativa: s’assenyala la influència d’agències de notícies, interessos corporatius i grans poders econòmics (Banc Mundial, FMI) en l’opacitat del tema. “No els interessa que la gent reflexioni ni se’n parli massa.” Marc legal i responsabilitat ciutadana Es recupera la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció dels Drets dels Infants (1989) com a marc vigent que s’està incomplint. Es reclama lectura, apropiació i exigència d’aquests drets a tots els nivells (municipal, autonòmic, estatal, europeu i mundial). Es recorden les limitacions de l’ONU (dret de vet) per imposar acords i es demana reforma i pressió social informada. FAO, recursos i especulació alimentària Es recomana consultar la FAO i la seva declaració fundacional: el dret universal a l’alimentació no s’està complint. Es subratlla que al segle XXI hi ha recursos suficients; el problema és la mala distribució i l’economia salvatge. Es denuncia l’especulació amb aliments via fons d’inversió i mercats de futurs, buscant increments de preu de dos dígits en pocs anys. Efecte: pujada de preus bàsics (gra, arròs, soja, blat de moro) que empitjora la fam. Opacitat: manca de transparència dels productes i titularitats d’aquests fons. “Especular amb això, amb el plat que és bàsic per alimentar… és el pitjor que es pot fer.” Acció institucional i respostes Justícia i Pau Sant Just ha presentat denúncies i cartes a institucions diverses (Ajuntament, Generalitat, Parlament, ONU, FAO, entitats socials i mitjans). Es llegeix la resposta de la Generalitat: reconeixement de la gravetat, compromís amb causes estructurals i alineament amb la cimera humanitària. Des del Vaticà, el Papa Francesc denuncia les injustícies i anuncia l’enviament de tones de gra per a sembrar en països africans afectats. Què podem fer (claus pràctiques) Informar-se i fer pedagogia: llegir i difondre la Declaració Universal i la Convenció dels Drets dels Infants; consultar informes de la FAO. Pressionar políticament (des de l’àmbit local fins al global) per polítiques contra l’especulació i per la reforma de la governança internacional. Construir consciència col·lectiva: portar el tema a converses quotidianes, espais cívics i administracions locals. 2) Secció d’educació: el paper dels avis i àvies “Avis cangur” vs temps de qualitat Testimoni de la Maria Teresa Freixas, àvia de 3 nets: fa cures 3 dies per setmana i valora poder gaudir dels nets sense assumir el 100% de la criança. Alerta sobre la càrrega excessiva dels “avis cangur” (cansament, salut, pèrdua de gaudi) per la pressió d’horaris laborals dels pares. Educació, límits i respecte Diferència de rols: els pares eduquen; els avis acompanyen i gaudeixen. El temps compartit permet aprenentatges naturals (joc, natura, conversa, valors). Quan hi ha excés d’hores, s’accentua la confiança i poden aparèixer respostes típiques de relació parental (contestacions, desgast). Aprenentatges intergeneracionals i preguntes difícils Els nets fan preguntes profundes (vida, mort) que requereixen paciència i diàleg. Comunicació constant: els infants comparteixen emocions i conflictes escolars, i els avis aporten calma i explicacions. Salut, límits i espai propi de l’avi/àvia Amb l’edat (a partir dels 70), cal preservar salut i ritme: establir dies concrets, mantenir espais personals (formació, compres, activitats) i flexibilitat en emergències. Valor de la xarxa d’avis: compartir experiències reforça la consciència dels límits i ajuda a negociar millor amb les famílies. “Si la pots gaudir d’aquesta manera i pots disfrutar amb els nets, és meravellós.” Punts clau La fam és evitable: el problema és estructural, amb especulació i desigualtat extrema al centre. Drets Humans vigents però incomplerts: cal exigir-ne l’aplicació i reformar la governança global. Accions concretes: informació contrastada (FAO, DUH), pressió local i coordinació institucional. Avis i àvies: essencials per a la criança, però necessiten equilibri, reconeixement i límit saludable per mantenir el gaudi i la qualitat del vincle.
20 de jul. del 2017
23'
Entrevistes de la Justa del 20/7/2017 — Pla de Mobilitat de Sant Just 2018–2024: participació ciutadana, carril bici a la Carretera Reial, tramvia a Laureà Miró i aparcaments dissuasius
Context i objectiu Episodi dedicat al Pla de Mobilitat de Sant Just Desvern, arran d’una jornada participativa amb alta assistència. El regidor Jordi Porta explica l’actualització del pla (2018–2024), la metodologia (prediagnosi → diagnosi → propostes) i els canvis imminents en infraestructura i gestió de l’espai públic. Temes principals • Actualització del Pla 2018–2024: abast multimodal (vianants, bici, transport públic, vehicle privat, mercaderies, PMR). • Metodologia i participació: de la prediagnosi a la diagnosi amb aportacions ciutadanes i comissions de treball per al consens. • Canvis a la Carretera Reial: nou carril bici en calçada i reducció de 4 a 3 carrils; connexió amb Esplugues i passarel·la cap a la Diagonal. • Redistribució del trànsit i canvi d’hàbits: desviament cap a la B-23, foment del canvi modal cap a bici/TP; accés a destinació i aparcament més ordenat. • Transport públic (tramvia a Laureà Miró): servei amb velocitat comercial tipus metro i reconfiguració de la xarxa d’autobusos. • Aparcament: estratègia d’aparcaments dissuasius (Park & Ride) i estudi d’ocupació per barris; ampliació de zona blava per dinamitzar el comerç. • Reequilibri de l’espai públic: més del 60% de desplaçaments a peu/bici vs. espai insuficient; priorització progressiva d’aquests modes. • Casc a la bicicleta: marc legal (urbà no obligatori >14 anys), recomanació de seguretat i debat sobre l’impacte en l’ús. • Calendari i properes passes: 4 mesos de diagnosi + 4 de propostes; aprovació prevista a la primavera de 2018; noves sessions i formulari online. Detalls clau Pla de mobilitat 2018–2024 • Obligació legal i impuls de la Diputació; el pla anterior tenia vigència de 6 anys i cal renovar-lo. • Abast transversal: vianants, bicicletes, transport públic, vehicle privat, aparcaments (incloent PMR) i mercaderies. Metodologia i participació • La sessió recent va ser el tret de sortida per recollir inputs en fase de prediagnosi. • Es faran comissions de treball i sessions per garantir consens entre ciutadania, forces polítiques i entitats. • La diagnosi s’orientarà a punts calents detectats (p. ex. Carrer Major i trànsit). Canvis a la Carretera Reial • Nou carril bici a la calçada (obres previstes cap a finals d’any) entre la benzinera/Rambla i el pont d’Esplugues, amb continuïtat cap a la Diagonal via la passarel·la (inauguració prevista a l’octubre). • Reducció de 4 a 3 carrils per al cotxe; s’analitzarà l’impacte en trànsit. • Tram Benzinera–Caprabo: el carril dret de baixada serà carril 30 compartit bici-cotxe; la vorera ciclable quedarà per a bicis en pujada. • Millora de la seguretat de vianants i ciclistes i convivència en velocitat moderada. • Obres d’aquest tram previstes a l’agost; canvis visibles al setembre. Redistribució del trànsit i canvi d’hàbits • En sentit Sant Feliu, la calçada tindrà 1 carril; en sentit Barcelona, 2 carrils. • Possible desplaçament de vehicles cap a la B-23 i reducció de trànsit intern. • Objectiu: oferir alternativa segura per a bici i millorar l’experiència del vianant per fomentar el canvi modal. • Mantenir accessibilitat a la destinació i facilitar l’aparcament. Transport públic: tramvia a Laureà Miró • El tramvia per l’av. Laureà Miró aportarà un servei amb velocitat tipus metro i 3 parades a Sant Just. • Reconfiguració de busos per connectar millor amb el tramvia i els interurbans (p. ex. Walden–autopista). Aparcament: Park & Ride i gestió • Aparcaments dissuasius (Park & Ride) prop de parades de tramvia i interurbans, amb gratuïtat vinculada a la validació del títol de transport (màquines de l’AMB). • Identificació i reserva d’espais futurs via el pla. • Estudi d’aparcament: el Barri Centre concentra la saturació; a la resta de barris hi ha, en general, places disponibles. • Ajustos com ampliació de zona blava a l’entorn comercial (p. ex. Ateneu) per afavorir la rotació. • Reflexió sobre “fronteres mentals” i acceptació de caminar 3–6 minuts des de places properes. Reequilibri de l’espai públic • Més del 60% dels desplaçaments són a peu o en bicicleta, però ocupen una fracció petita de l’espai. • No és anar contra el cotxe: és ajustar prioritats per modes majoritaris i sostenibles en un espai limitat. • Les millores per a bici i vianant implicaran reassignació d’espai. Casc a la bicicleta: normativa i debat • Urbà: no obligatori per a >14 anys (sí en interurbanes); molt recomanable sempre. • L’obligatorietat pot reduir l’ús de la bici; s’espera actualització normativa estatal, sense canvis substancials previstos. Calendari i properes passes • Diagnosi: ~4 mesos. • Propostes: ~4 mesos. • Aprovació del pla: objectiu primavera 2018. • Noves sessions participatives i formulari online per prioritzar accions i recollir opinió ciutadana. Cites destacades "Més del 60% dels desplaçaments de Sant Just són a peu i bicicleta." "No es tracta d’anar en contra del cotxe, sinó de tenir en compte la resta de modes en un espai públic limitat."
19 de jul. del 2017
20'
Entrevistes de la Justa del 19/7/2017 — Sant Just en marxa: obres d’estiu, Ateneu i Sala Gran, habitatge protegit, conveni social amb Aigües, agenda política, Festa Major i homenatge a Clàudia Cortés
Resum Obres d’estiu i pressupost participatiu Obres segons calendari i desplegament de projectes ajornats per la crisi: carrer Bonavista–Raval, vorera Ateneu, parc de la Rambla, parc de Can Sagrera, carrer Pont, carrer de la Sala, carrer i vorera de Cervantes, i pavimentació de la biblioteca. Procés participatiu: guanya la priorització de pintar les escoles. El govern admet baixa participació, però ho veu com un primer pas per engrandir el mecanisme en futurs exercicis. Projectes no escollits ara romanen en cartera i podrien entrar al pressupost d’inversions vinent. "Això se genera una dinàmica per als propers anys." Juvenívols i habitatge protegit al centre Proposta d’ordenació a l’entorn del parc Sagrera: trasllat dels jocs juvenívols a un parc nou, ampliació i renovació del carrer i construcció de 6–7 habitatges de lloguer protegit al centre, d’acord amb el Pla Local d’Habitatge. PDeCAT s’alinea amb veïnat contrari; l’alcalde defensa que, desagregant la proposta, les respostes serien "sí" a cada peça. El govern tirarà endavant el projecte. "Estàs d'acord que hi hagi habitatge de lloguer al centre del poble? Tot és un sí... i en canvi hi ha un recursament." Ateneu: compra de la Sala Gran i rehabilitació integral L’Ajuntament comprarà la Sala Gran de l’Ateneu: signatura prevista el novembre; detalls econòmics es faran públics a finals de setembre (un cop tancats informes jurídics, tècnics i fiscals). Compromís d’una rehabilitació integral per fases, amb projecte executiu ja redactat: sostre nou, insonorització, escenari i vestidors adequats, restauració de palcos i escalinata. Missatge clar: no hi haurà enderroc, es conservarà la configuració de la sala. Agraïment a Albert Macià, president de l’Ateneu, per la gestió i aval de l’assemblea. "No s’enderroca aquesta sala... farem una rehabilitació integral i la deixarem tot com està, però nova." Pobresa hídrica: conveni amb Aigües de Barcelona Signatura d’un conveni (paraigua comarcal) per cobrir rebuts d’aigua a famílies vulnerables via Serveis Socials i la Fundació d’Agbar. L’alcalde reclama acords similars amb grans elèctriques, però adverteix que no s’hi avança. "M’agradaria que aquest conveni fos també amb les altres grans subministradores... i no hi ha manera." Procés sobiranista i marc institucional L’Ajuntament no ha rebut cap requeriment formal de la Generalitat; només una carta de l’Estat al secretari recordant el deure de legalitat. L’alcalde evita posicionar-se sense petició oficial i demana no pressionar ajuntaments ni funcionaris; la Generalitat, diu, té competències i espais per actuar. Clima polític escalfat i "no és com sempre": a dos mesos d’unes eleccions ordinàries ja hi hauria tràmits administratius; ara no n’hi ha. "Espero que no ens posin en unes situacions delicades." Canvis al Govern i to polític Relleus per assegurar màxima alineació amb l’estratègia del Govern. Reconeixement de riscos personals i patrimonials per a càrrecs; diagnòstic: s’ha arribat massa lluny i és un fracàs de la política per ambdues parts. "Hem arribat molt lluny, massa lluny... és un fracàs de la política." Festa Major (1–6 d’agost) Sis dies d’activitats i novetats: destaca un tobogan d’aigua gegant. Agradeïment explícit a entitats i voluntariat per la feina prèvia, constant i desinteressada. In memoriam: Clàudia Cortés (1930–2017) Traspàs de l’exregidora Clàudia Cortés (PSC), referent local i pionera de polítiques socials: impuls de Serveis Socials, planificació familiar, cursos de la dona, igualtat, OMIC, i el gran repte de l’ambulatori. Record com a veu de referència i consell per a noves generacions. "La Clàudia, Sant Just li deu molt."
18 de jul. del 2017
5'
Entrevistes de la Justa del 18/7/2017 — L'Ateneu aprova la venda de la sala gran a l'Ajuntament i impulsa les obres de millora de cara al centenari
Context Entrevista amb Albert Macià, president de l’Ateneu, arran de l’assemblea extraordinària per decidir el futur de la sala gran i el pla d’obres associat. Hi ha hagut algunes incidències tècniques d’àudio durant la connexió. Decisions aprovades Venda de la sala gran a l’Ajuntament. Aprovació del projecte d’obres finançat amb els recursos de la venda. Aquests dos punts estan estreta i funcionalment lligats: la venda aporta el finançament necessari per executar el pla de millores. Votació i participació Participació més alta de l’habitual en assemblees: 91 persones presents i vots delegats. Resultat de la votació: ampli consens amb només 2 vots en contra i 2 abstencions. "va haver-hi pràcticament una unitat [...] excepte 4 vots [...] la resta [...] va votar favorablement" Finançament i calendari d’obres L’Ajuntament pagarà el preu en dos terminis: una part aquest any i una part l’any vinent. Les obres ja han començat per l’escala d’emergència (autoritzada a l’última assemblea) i s’integren en el pla global. Passat l’estiu: concursos i adjudicació de la resta d’obres. Objectiu temporal: juny de l’any que ve, tenir la “casa” a punt pel centenari. "el juny de l'any que ve tenim la casa totalment a punt [...] pel centenari" Impacte i objectiu estratègic Operació descrita com un “canvi de cromos” patrimonial: es desprèn d’una part del patrimoni per revaloritzar i millorar la que queda. Decisió clau per al futur de l’entitat i amb aval majoritari de la base social. "Un era aprovar la venda de la sala gran a l'Ajuntament i després aprovar el projecte d'obres" "fent un canvi de cromos, per dir-ho d'una manera, en el tema patrimonial" Properes passes Tancar els detalls amb l’Ajuntament i formalitzar l’operació. Continuar i ampliar les obres de millora segons el pla aprovat. La direcció es compromet a mantenir informada la comunitat i ampliar detalls en una propera intervenció a la ràdio.
18 de jul. del 2017
20'
Entrevistes de la Justa del 18/7/2017 — El temps entre rellotges i cinema: entrevista a Antònia Carré-Pons + Black Mirror i comèdia
Tema central Conversa al voltant de la conferència “El temps entre rellotges i cinema” d’Antònia Carré-Pons, a partir de la seva novel·la Rellotges en temps de pluja (2014), i connexions amb el cinema. Després, “Secció de pantalles” amb el capítol Torno de seguida de Black Mirror i una recomanació de comèdia lleugera amb tràiler. "A mi el que m'interessa és el temps intern, aquell temps que passa a dins de cada personatge i que és diferent per cadascú." Idees clau de l’entrevista La conferència: tindrà lloc a Cal Llibreter, dins la segona Universitat Sant Justenca d’Estiu. Títol: El temps entre rellotges i cinema. Novel·la de partida: Rellotges en temps de pluja (2014), recuperada pel club Cal Llibreter. Carré-Pons posa pel·lícules dins la narrativa per donar-los pes argumental i aprofundir en els personatges. Temps intern vs temps cronològic: El pas de les estacions i l’envelliment són inevitables i, segons l’autora, poc rellevants. El que importa és el temps intern: com cada persona païx una ruptura, una pèrdua o un dol. "S'ha de deixar que cadascú aquest temps intern el visqui de la manera que vulgui i que pugui." La maldat: natura o circumstància? Tema central que es debat a través del cinema i la literatura. Interessa el dilema sobre si naixem dolents o ens hi fem per les circumstàncies. Recepció crítica i lectors: La novel·la va tenir bones crítiques, però per l’autora la millor crítica és la dels lectors (clubs de lectura, emoció, reflexió). Defensa protagonistes quotidians i un discurs literari treballat, més enllà d’encadenar anècdotes. Pel·lícules esmentades i funció narrativa El tercer home (Carol Reed) – música d’Anton Karas: Connecta amb el pas del temps i la maldat (figura d’Harry Lime, Orson Welles). Serveix per mirar el mal des de perspectives diverses. La soga (Alfred Hitchcock, 1948/estrena 1949): Dos estudiants assassinen algú que consideren «inferior» i volen perfecció i impunitat. Context de postguerra: discurs atrevit sobre el mal poc després de derrotar Hitler. Mamma Mia! (Phyllida Lloyd): Musical amb cançons d’ABBA i retroben una parella 20 anys després. Funciona com a mirall per a dos personatges de la novel·la. Secció de pantalles (dimarts) Black Mirror – “Torno de seguida” (Be Right Back) Premissa: després de la mort d’en Ash, la Marta prova una app que recrea veu i comportaments del difunt a partir de dades privades i xarxes. La relació passa de missatges a un cos sintètic (androide). Dilemes: Superar el dol amb tecnologia és acompanyament o aferrament al passat? Un simulacre que obeeix sempre pot ser mai «real»? Moment clau (sense espòilers): una escena límit on el control i la falsa autenticitat xoquen, obligant la protagonista a decidir com conviure amb el substitut. Recomanació de comèdia (tràiler) Presentació d’una comèdia d’espies i germans: contrast entre un agent ultraestricte i el seu germà caòtic. Ideal per a una sessió de sofà i rialles. Bloc d’anuncis i serveis Reciclatge: crida a reduir, reutilitzar, reciclar (Generalitat, Ecoembes, Ecovidrio). Actualitat: portal informatiu del Baix Llobregat (informatiucomarcal.com). Onada de calor: consells per refrescar la llar, hidratar-se i evitar hores punta. Drets del consumidor a l’aeroport: com tramitar el PIR per danys/retards d’equipatge.
17 de jul. del 2017
Entrevistes de la Justa del 17/7/2017 — ERC en Assemblea, Pla de Mobilitat Urbana 2018–2024, El Temps, Agenda de Concerts i Pujada nocturna a la Penya del Moro
Resum general Programa magazine amb focus local de Sant Just Desvern. Es combinen notícies d’actualitat municipal, una extensa secció de previsió meteorològica, una agenda de concerts destacats a Barcelona i entrevista sobre una activitat veïnal. Entre blocs, s’inclouen peces musicals i falques de servei públic. "Només podran exercir el seu dret a vot les persones que estiguin al corrent de pagament." Notícies locals Assemblea d’Esquerra Republicana (ERC) • Objectiu: valorar la meitat del mandat municipal i parlar del referèndum de l’1 d’octubre. • Participació: dret a vot per a militants al dia de quota. • Lloc: pati de la Granja Carbonell. Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Sant Just 2018–2024 • Sessió oberta amb la ciutadania per revisar el PMU a la sala de sessions de l’Ajuntament (dimecres, 19:30 h aprox.). • Objectius clau del PMU: - Equitat social i dret universal a la mobilitat. - Reducció de l’accidentalitat. - Millora de la qualitat de l’aire i de la salut. - Disminució de soroll, GEH i consum energètic del transport. - Guany d’espai públic per a les persones. • Mesures destacades: - Foment del transport públic. - Mobilitat activa: anar a peu i en bici. - Impuls de vehicles elèctrics o híbrids. El temps (Carles Hernández i Rius) Com ha anat el cap de setmana • Dissabte: núvols baixos al matí i sol al migdia; humitat alta. • Diumenge: humitat més baixa a la tarda; sensació menys enganxosa. Situació actual • Temperatures: 27–30 °C; • Humitat: 55–65% en hores centrals; pics alts de matinada. "El que no pot ser és tenir temperatures de gairebé 30 graus i humitat un 80%." Properes hores i dies • Avui i demà: més núvols i mala visibilitat; mínimes altes (23–24 °C) per efecte d’ennuvolament. • Matins una mica ennuvolats, clarianes al migdia i més núvols al vespre. • A partir de dimecres: inestabilitat amb tempestes a l’interior (Prepirineu, Anoia, Vallès), Sant Just en principi al marge. • Dijous-divendres: possible lleu refrescada si entra ponent; cap de setmana variable. Festa Major (previsió a llarg termini) • Tendència estable i temperatures moderades (28–29 °C). • Possibilitat d’un ruixat el dia del pregó; la resta, ambient agradable. Agenda de concerts Dilluns • Mishima — Teatre Grec (entrades exhaurides). • Felip Coeli — Sala Barts. • Bonnie ‘Prince’ Billy & Bitchin Bajas — Razzmatazz; projecte conjunt amb gira europea. Dimarts • Aterciopelados — Festival Grec (Sala Barts); barreja de pop, rock, soul i folk. • U2 — The Joshua Tree (30è aniversari) — interpretació íntegra de l’àlbum; taloner: Noel Gallagher’s High Flying Birds. • Pèsol Feréstec — Vespres de la UB; proposta de música i poesia. Serveis i consells • Salut: 061 CatSalut Respon per a urgències no hospitalàries. • Consum: compres en línia HTTPS i cadenat al navegador; drets en vols (cancel·lació, retard, overbooking). • Medi ambient: Redueix, reutilitza, recicla; corresponsabilitat ciutadana. • Onada de calor: - A casa: persianes tancades al sol, ventilar de nit, espais climatitzats. - Al carrer: buscar ombra, gorra/barret, roba lleugera, hidratar-se, evitar migdia. - Conducció: vigilar amb la calor; no deixar finestres tancades amb persones a dins. • Eines: App Infoconsum (consells i drets del consumidor). Entrevista — Pujada nocturna a la Penya del Moro (Mas Lluí) • Organitza: Associació de Veïns de Mas Lluí. • Format: sortida al vespre, tram inicial amb llum de dia i retorn de nit (amb llanternes). • Recorregut: pujada pel camí habitual i baixada per Santa Creu per variar l’itinerari. • A dalt: explicació de restes arqueològiques ibèriques i medievals. • Logística: portar sopar i llanterna; activitat adaptable si hi ha canalla. "Per això diem a la gent que porti ja de sopar." • Objectiu: fer barri i poble, descobrir camins i gaudir del patrimoni natural-cultural.
14 de jul. del 2017
6'
Entrevistes de la Justa del 14/7/2017 — L’infantil del Vòlei Sant Just, campió de la Summer Cup: entrevista amb l’entrenador Dani Pé
Resum de l’entrevista Què ha passat? L’equip infantil del Vòlei Sant Just s’ha proclamat campió de la Summer Cup de vòlei, un torneig internacional a Portugal celebrat del 5 al 10 de juliol. No partien de favorits: l’any passat van acabar 18ens, però enguany, després d’una molt bona primera fase, van ser segons de la classificació general i van aprofitar uns creuaments més favorables. Van competir partit a partit fins a aconseguir la victòria final. "No anàvem amb la mentalitat de guanyar el torneig, però van anar sortint les coses bé i ens vam portar la victòria." Context i trajectòria És el resultat de dos anys de feina amb el mateix grup. Evolució notable: de 3 victòries la temporada passada a 22 victòries enguany, culminant amb el títol de la Summer Cup. El torneig ha estat la cirereta final d’una temporada allargada expressament com a premi per a les jugadores per la seva actitud i compromís. Gestió de l’equip i continuïtat Estructura d’edats mixtes per garantir continuïtat: la meitat de l’equip (de segon any) pujarà a cadet, i l’altra meitat (de primer any) seguirà a infantil. Estratègia a llarg termini per evitar canvis massius de categoria d’un any per l’altre. Claus de l’èxit Treball constant i moltes hores d’entrenament. Actitud, sacrifici i ganes d’aprendre de les jugadores. Capacitat del grup per escoltar, corregir i millorar. "Ensenyar bé és difícil, però corregir un error són moltes més hores que ensenyar bé." Canvis per a la pròxima temporada L’entrenador Dani Pé no continuarà a l’infantil: passarà a dirigir el Sènior B. Situació dels sènior: Sènior A a Primera Catalana (acaba de pujar aquest any). Sènior B a Segona Catalana. Objectiu: lluitar per pujar el Sènior B i consolidar/impulsar els dos equips al nivell més alt possible. Properes passes Ara toca descansar i recarregar piles per afrontar la propera temporada amb ambició i continuïtat en el projecte esportiu.
14 de jul. del 2017
25'
Entrevistes de la Justa del 14/7/2017 — Calendari solidari de Dona i Empresa i donació a Camoapa; creixement de l’associació; addicció al mòbil (nomofòbia, fubbing) i enquesta al carrer
Resum general Aquest episodi combina dues línies principals: d’una banda, el projecte solidari de Dona i Empresa amb un calendari que culmina en una donació de 300 € a la Casa de la Mujer de Camoapa; de l’altra, una tertúlia sobre l’addicció al mòbil —amb èmfasi en la nomofòbia i el fubbing— reforçada amb una enquesta al carrer. "...hem fet la donació i estem satisfetes" Dona i Empresa: calendari solidari i donació a Camoapa Com neix el calendari • Iniciativa per visualitzar les sòcies i vincular-les amb indrets reconeixibles del municipi. • S’emmarca en el 25è aniversari del germanament amb Camoapa, per donar-li finalitat solidària. • Producció treballada a l’estiu per arribar a Festes de Tardor, Fira de Nadal i Dia de la Dona. Resultats i donació • Objectiu: cobrir despeses i destinar tots els beneficis a la Casa de la Mujer. • Donació efectiva de 300 €; encara quedaven alguns calendaris no venuts després de data. • Valoració: resposta positiva i experiència molt bona com a acció solidària. Seguiment del projecte i properes passes • Coordinació amb Sant Just Solidari per fer seguiment de l’ús dels fons. • La Casa de la Mujer ha legalitzat la cooperativa i planteja projectes anuals per donar suport a les dones (p. ex., instal·lar un quiosc per vendre productes propis). • Obertura a repetir una acció solidària en el futur si hi ha projecte que motivi una nova mobilització. L’associació Dona i Empresa: creixement i activitats Estat actual i perfils • Activa des de 2013 i en creixement sostingut; actualment 72 sòcies. • Perfil divers: emprenedores, comerciants, artistes, mestres, jubilades… • Comunitat oberta a dones amb esperit emprenedor, no cal tenir negoci propi. Activitats i esdeveniments • Presència destacada a la Nit de les Festes de Tardor amb un espai propi (espectacles, component gastronòmic i segell propi). • Èmfasi en tallers de formació i trobades informals per reforçar la xarxa interna: - Taller de reflexologia podal - Taller de veu - Xerrada sobre qualitat aplicada al negoci (oberta a tot el municipi) • Objectiu doble: fer accions per al municipi i per a les mateixes sòcies (evitar que les fires ho absorbeixin tot el temps). Franja publicitària i serveis públics • Bloc d’anuncis i consells institucionals: programes musicals, consells de calor, reciclatge, seguretat a platges, consells de consum, i recursos sanitaris (061 CatSalut Respon), entre d’altres. Addicció al mòbil: nomofòbia i fubbing Definicions i símptomes • Nomofòbia: ansietat per no tenir el mòbil a l’abast. • Fubbing: ignorar algú present per atendre el telèfon. Dades rellevants • 3/4 de la població espanyola afirma que no podria viure sense mòbil. • 76,4% mira el mòbil com a primer gest del dia. • 24% dels joves <24 anys admet mirar el mòbil conduint —un risc greu per a la seguretat viària. "...per què? per mirar un WhatsApp?" (crítica a la normalització del risc a la conducció) • Hàbits normalitzats: portar-lo al lavabo, ús continu per comunicació i xarxes. Enquesta al carrer: metodologia i preguntes • 6 preguntes per explorar hàbits d’ús i possible addicció. • Temes de l’enquesta: - Hores d’ús diàries - Capacitat de desconnexió - Aplicacions més utilitzades (WhatsApp, Instagram) - Importància de la comunicació constant • Nota: els qüestionaris clínics complets inclouen múltiples ítems; una sola resposta no certifica addicció, però indica patrons de risc. Resultats destacats: hores d’ús del mòbil • Patrons molt variats: des d’1–2 hores/dia fins a mig dia o ús gairebé continu (excepte dormir). • Casos singulars: persones amb dos mòbils (música + ús general) per cobrir necessitats i bateria. • Efecte "scroll infinit": "5 minutets es converteixen fàcilment en 3–4 hores" • Reflexions a l’estudi: normalitat d’usar-lo al despertar (alarma, música) i necessitat d’aprendre desconnexió conscient, sobretot en cap de setmana.
13 de jul. del 2017
27'
Entrevistes de la Justa del 13/7/2017 — Parc Juvenívols i Can Sagrera: urbanisme; mobilitat i aparcament; pla d’habitatge i 1-O; i centenari del FC Sant Just
Resum general Entrevista amb Lluís Monfort (Movem Sant Just) sobre l’actualitat municipal: projecte urbanístic a Parc Juvenívols–Can Sagrera, mobilitat i aparcament (nova ordenança i regulació), pla d’habitatge amb enfoc en lloguer assequible, i pressupostos participatius. A la part final, anàlisi de la posició dels Comuns davant l’1-O. El programa es tanca recuperant una entrevista pel centenari del Futbol Club Sant Just. "El cotxe l’hem d’utilitzar de manera racional" i "no hi ha un problema global d’aparcament a Sant Just". "Sant Just està al top en l’increment dels lloguers; si no actuem, hi haurà pressió expulsiva". Urbanisme: Parc Juvenívols i Can Sagrera Què s’hi proposa i per què genera debat • Proposta urbanística considerada per Monfort equilibrada i integrada volumètricament, que genera més espai públic i preserva bona part de l’espai verd. • Trasllat dels Juvenívols a una cota més baixa, mantenint la funció cívica de l’espai. • Incorporació de més places d’aparcament recollint al·legacions veïnals. • S’espera que l’actual oposició es transformi en vigilància cívica. "No fem cap bestiesa amb l’equip de govern; és una resolució amb molt de sentit". Mobilitat i aparcament: nova ordenança, zones 30 i regulació Actualització normativa i model de mobilitat • Adaptació de l’ordenança de trànsit a pràctiques ja quotidianes: zones 30 i altres elements no regulats fins ara. • Objectiu metropolità: reduir vehicles contaminants, potenciar transport públic i mobilitat activa (bicicletes, bicicleta elèctrica) i opcions com el car sharing. Aparcament: diagnosi i mesures • Segons un estudi recent, no hi ha un problema global d’aparcament; sí zones tensionades (especialment al centre i entorns comercials). • Estratègia: regulació intel·ligent (zona blava/verde), incentivar l’ús de pàrquings municipals (ex. Mil·lenari a l’Eix Bonavista) i no incrementar places de manera exponencial. • Debat sobre l’ús privat de l’espai públic per vehicles estacionats llargues estades i reconquesta de voreres i zones de vianants. "No es tracta d’anar ‘contra els cotxes’, sinó de gestionar millor l’espai públic i la mobilitat". Habitatge: pla municipal i aposta pel lloguer assequible Context i risc d’expulsió • Dades IDESCAT 2016-2017: fort increment de lloguers a Sant Just, per sobre de Barcelona (excloent municipis turístics), per alta demanda i parc de lloguer petit (15-16%) amb molta oferta de gamma alta. • Risc d’expulsió de veïns amb menys poder adquisitiu si no s’actua. Línies d’acció • Aposta decidida de govern (impulsada per Movem): lloguer com a eix principal per a diversos col·lectius i situacions. • 1 M€ al pressupost 2017 per promocions de lloguer amb complicitat de l’AMB i altres organismes. • Creació de nou parc públic, rehabilitació per destinar a lloguer municipal i adquisició d’oportunitats. • Crida a regulació de preus per a tipologies concretes de pisos (lloguer bàsic) per evitar que tot quedi sotmès a les lleis del mercat. "Si no hi ha regulació, lluitarem contra un monstre difícil de guanyar". Pressupostos participatius: plataforma i aprenentatges • Primera edició com a mandat d’aprenentatge: més de 170 participants fins ara. • Plataforma digital robusta: verificació amb el cens, canvi de vot permès comptant només l’últim, evita duplicitats. • Voluntat d’expandir la plataforma a altres processos participatius en el futur. 1 d’Octubre: posició de Movem i dels Comuns Marc i procediment • Movem Sant Just: cap inconvenient a cedir espais si és "com sempre" (procediment electoral estàndard). Actualment, sense notificació formal de la Generalitat als ajuntaments. • Davant una probable suspensió i crisi de legitimitats, els ajuntaments poden col·laborar, però la responsabilitat organitzativa recau a la Generalitat. Posicionament polític • Rebuig a l’immobilisme del PP; crítica a la pressa de JxSí i CUP. • Defensa d’una via realista: relació bilateral Catalunya–Espanya, finançament propi, i reconeixement del dret d’autodeterminació amb mecanismes per exercir-lo. • Compromís amb facilitar l’expressió ciutadana i no alinear-se amb qui la negui, evitant el marc binari del sí/no. "És probable que l’1-O acabi sent sobretot una mobilització ciutadana potent". Entrevista recuperada: Centenari del Futbol Club Sant Just (1917–2017) • Amb Sergio Mateo (vicepresident) i Juan Antonio Domingos (expresident): balanç dels 100 anys del club. • Visió de continuïtat institucional: les persones passen, la institució perdura; responsabilitat amb la canalla i el veïnat. • Exposició a Can Ginestà amb fotografies i materials històrics per commemorar el centenari.
12 de jul. del 2017
7'
Entrevistes de la Justa del 12/7/2017 — Sant Just aclareix la restricció al centre: control amb càmeres, accés veïnal garantit i integració amb la SUAP metropolitana
Resum "No restringirem el trànsit al nucli urbà... de moment." Què s'ha decidit exactament? No hi haurà un veto general a vehicles no matriculats al municipi. Es reforça una restricció ja existent al centre (c. Bonavista entre Monestrol i Freixas, i c. Raval) amb control per càmeres. Al matí es permetrà l'accés per a càrrega i descàrrega de comerços i mercat. A partir d'una hora concreta, l'accés quedarà restringit: només veïns amb gual i accessos puntuals (recollida de persones, gestions) podran entrar. Per què s'integra amb l'AMB i la SUAP? Suport i subvenció de l’Àrea Metropolitana (càmeres, gestió i comunicació). Estandardització de senyalització i criteris perquè els conductors entenguin les normes en canviar de municipi. Flexibilitat futura per permetre pas a vehicles elèctrics o eco si es decideix. Abast i calendari L’actuació és molt focalitzada al nucli centre i ja estava consensuada amb veïns i comerciants. L’aplicació efectiva del control es farà quan acabin les obres d’estiu a l’eix afectat, i s’emmarca en el calendari metropolità que apunta a 2020. Polítiques complementàries de mobilitat Millora d’itineraris a peu: més segurs i directes. Impuls de la bici: millora d’itineraris ciclistes. Transport públic: millores ja en marxa i en potenciació continuada. Visió de futur: electrificació del parc mòbil i foment de vehicles compartits. "Evolucionar cap a un poble més sa i menys contaminat." Participació ciutadana Procés participatiu del Pla de Mobilitat Urbana: dimecres 19, a les 19:30, a l’Ajuntament. Espai per rebre informació i opinar sobre el rumb del municipi. Missatge clau La mesura no amplia restriccions de manera generalitzada: consolida una zona central ja restringida, amb control per càmeres i garantint l’accés als veïns. El focus és ordenar, reduir la contaminació i oferir alternatives de mobilitat.
12 de jul. del 2017
27'
Entrevistes de la Justa del 12/7/2017 — Rubricatus: romans i ibers al Barcelonès, divulgació arqueològica i noves restriccions de trànsit a Sant Just
Resum general Programa amb dues parts principals: Entrevista a Isabel García Trócoli sobre la novel·la històrica Rubricatus i la presència de romans i ibers (laietans) al Pla de Barcelona, amb focus en la fundació de Barcino i el valor de la ficció per a la divulgació històrica. Bloc de mobilitat municipal sobre la gestió de la zona centre de Sant Just Desvern: restriccions de trànsit amb càmeres i integració en les Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Entrevista: Rubricatus i la divulgació de la història (00:25–14:40 aprox.) Punts clau Rubricatus és una novel·la històrica centrada en la fundació de Barcino i la convivència/transformació entre romans i ibers laietans. Isabel, arqueòloga i escriptora, defensa que la ficció ben documentada és una eina potent per apropar la història al gran públic: "Una novel·la històrica ben escrita pot fer molt més per la història que qualsevol llibre científic." Trajectòria de divulgació: visites a la Barcelona romana i Museu d'Arqueologia, formació a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Motivació: escriure el llibre que no existia sobre temes com l’arribada dels romans, els laietans i el Pla de Barcelona. Per què costen els ibers? Els romans ens resulten familiars; els ibers són més difícil d’imaginar. Proposta: participar en rutes dels ibers del Museu Arqueològic per descobrir poblats propers com la Penya del Moro o el Turó de la Rovira. Com és Rubricatus? No és la "típica" novel·la de romans centrada en legions, batalles o gladiadors. Equilibri de temes i personatges femenins potents i creïbles, allunyats d’estereotips (ni només matronae impecables ni prostitutes de taverna). Base arqueològica real en molts elements: Gai Seli, primer magistrat romà conegut de Barcino (làpida al MAC), vinculat a muralles, portes i torres. Necròpolis romana de la Plaça Vila de Madrid (ex. una nūtrix com a primera professió femenina documentada). Productors de vi de Sant Boi (àmfores segellades) i poblats laietans a la Penya del Moro i Turó de la Rovira. L’autora i l’acte Connexió personal amb Sant Just: excavacions a la Penya del Moro des dels 18 anys — la "llavor" de la novel·la. Sessió de dijous (Universitat Sant Justenca d’Estiu): combinació de marc històric i com s’ha traslladat a la ficció. Projectes futurs: treballa en una segona novel·la (més lluny en temps i espai) amb temes femenins; tornarà als ibers i també l’atrau l’arribada del cristianisme. Bloc d’anuncis i serveis públics (14:47–19:28 aprox.) Malbaratament alimentari i fam (Mans Unides). 061 CatSalut Respon: quan i com utilitzar-lo. Reciclatge: reduir, reutilitzar, reciclar. Incendis forestals: prevenció i trucada al 112. Onades de calor: consells per hidratar-se, refugis climàtics, símptomes del cop de calor. Consum: preus amb IVA inclòs en restauració. Actualitat comarcal: informatiucomarcal.com. Promos de Ràdio Desvern. Mobilitat: ZUAP i restricció del trànsit al centre de Sant Just (22:28–27:36 aprox.) Què es fa i per què Es consolida una restricció de trànsit al centre (ja vigent de facto) amb control per càmeres per fer-la complir. Franja de matí: accés permès per càrrega i descàrrega del comerç i mercat. A partir d’una hora concreta: accés restringit, excepte veïns (matrícules registrades) i casos justificats (recollida de persones grans, gestions puntuals). Marc metropolità Integració dins els criteris AMB de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP): L’AMB facilita càmeres, gestió i comunicació. Permet estandarditzar senyalització i criteris entre municipis. Dona més eines: p. ex., en el futur permetre pas a vehicles elèctrics o eco. Missatge clau No s’amplia la restricció més enllà del que ja funcionava; es regularitza i s’explica millor. No és una prohibició general a tota la ciutat, sinó una zona concreta i consensuada amb veïns i comerciants. Visió i mesures complementàries Objectiu: poble més sa i menys contaminat amb alternatives reals al cotxe: Millores d’itineraris a peu i en bici (més segurs i directes). Transport públic reforçat i en millora contínua. Tendència a mitjà termini: electrificació del parc de vehicles. Idees força La ficció històrica, quan és rigorosa, és una excel·lent via de divulgació i pot despertar vocacions i interès per la recerca. Cal visibilitzar els ibers laietans i la seva interacció amb Roma, més enllà dels tòpics romans. Les restriccions de trànsit al centre de Sant Just s’emmarquen en una estratègia integral de mobilitat sostenible i qualitat de l’aire, amb estandardització metropolitana i alternatives al cotxe.
11 de jul. del 2017
23'
Entrevistes de la Justa del 11/7/2017 — Selectivitat a Sant Just: alumnes top, consells i pressió + Black Mirror “Caiguda en picat”
Tema 1 • Selectivitat a Sant Just: excel·lència, mètode i futur Presentació i reaccions a les notes • Convidats: Núria Lafuente (9,0), Arnau Llobera (9,3), Mireia Coll (9,3) i Marta Erranz (9,3, via telèfon, amb problemes de cobertura). • Reaccions comunes: sorpresa positiva però amb la idea que «la feina i la constància tenen recompensa». "L’examen en si potser no és tan difícil; el que pesa és la pressió i la concentració." Com s’han preparat (estratègia d’estudi) • Clau: treball al llarg de tot el curs i repàs intens l’últim mes/setmana. • No és una prova per preparar «en una setmana»: cal consolidar coneixements durant batxillerat. Millors i pitjors exàmens • Millors: Història i Matemàtiques (fins i tot 10), també Química i Castellà (en algun cas). • Més difícils: Castellà, Anglès i Física (segons cadascú). Mites, pressió i importància de la prova • Consens: l’examen és assumible, però la pressió per obtenir una bona nota és elevada. • Importa molt per al futur acadèmic; un error de desconcentració pot afectar la fase general. "Si et surt bé la selectivitat, et pot compensar un mal batxillerat." Accés i estudis triats • Opcions escollides: Doble grau en ADE + Dret, Doble grau en Farmàcia + Nutrició, Enginyeria Biomèdica. Consells per a qui farà 2n de batxillerat • Constància i evitar deixar-ho tot per al final. • "No n’hi ha per tant": si vas fent, l’any és suportable. • Estructura de la selectivitat: 3 dies ben repartits; fins a 8 exàmens (5 fase general + específiques, depèn del cas). Estiu, hàbits i revisió d’exàmens • Estiu: prioritzar descans; carnet de conduir, més endavant. • Hàbits durant el curs: feina del dia a dia (deures, repàs) i estudiar abans d’exàmens; estudiar «cada dia» és difícil, però anar fent funciona. • Se sentien ben preparats en acabar el curs. • Sobre revisions: es pot veure la correcció/model, però no l’examen propi (excepte en revisió formal). Tema 2 • Sèries i Tele (secció d’estiu): Black Mirror “Caiguda en picat” Introducció a la secció • Nova secció d’estiu amb l’Eva i el Roger sobre sèries, pel·lícules i tele. Context i resum de l’episodi • Sèrie: Black Mirror (capítols independents). • Episodi: “Caiguda en picat” (Nosedive). • Premissa: societat on tothom puntua de 1 a 5 les interaccions via una app; la nota condiciona classe social, privilegis i oportunitats. • Tema central: la falsedat i la hipocresia d’un sistema on el “políticament correcte” i la imatge pesen més que l’autenticitat. Crítica i reflexió • Capítol molt recomanable: mirall exagerat però versemblant del nostre present (obsessió per l’aparença i l’acceptació social). • “Assessors de reputació” per millorar puntuacions: paral·lelisme amb optimització d’imatge a xarxes. • Escolta del tràiler per contextualitzar el to i la tesi de l’episodi. "Necessitem situacions extremes per adonar-nos de les coses." Bloc publicitari i de servei • Promos musicals (Smooth Jazz Club; L’estiu és teu), debat de mig mandat a Ràdio d’Esvern, DGT (etiqueta ambiental), Mans Unides (malbaratament i fam), reciclatge i residus, incendis forestals, consells per la calor, consum.cat i informatiu comarcal del Baix Llobregat.