
Entrevistes de la Justa del 21/7/2017 — Fam a l’Àfrica, Drets Humans i Especulació Alimentària; i el Paper dels Avis en la Criança
Resum general Episodi amb dues parts principals: Crisi de fam a l’Àfrica i vulneració dels Drets Humans: dades xocants, causes estructurals i crida a l’acció ciutadana i institucional. S’assenyala la silenciació mediàtica, el pes dels poders econòmics i l’efecte de l’especulació alimentària sobre productes bàsics. Secció d’educació: el rol dels avis i àvies en la criança. Diferència entre “avis cangur” i temps de qualitat, límits, salut i aprenentatges intergeneracionals. “Hi haurà 10 milions de persones que es moriran de fam… és moltíssima gent.” 1) Crisi de fam a l’Àfrica i Drets Humans Dades, països i invisibilització Països afectats: Sudan del Sud, Darfur (Sudan) i Nigèria del Nord; es cita també Pròxim Orient (Síria, Iraq) com a context de fam + guerra. Magnitud: s’apunten fins a 10 milions de persones en risc de morir de fam a curt termini, i un total de 13 milions si s’hi sumen altres regions en conflicte. Silenci mediàtic: es denuncia que els mitjans en parlen poc i en format minúscul, tot i la gravetat. Poder i agenda informativa: s’assenyala la influència d’agències de notícies, interessos corporatius i grans poders econòmics (Banc Mundial, FMI) en l’opacitat del tema. “No els interessa que la gent reflexioni ni se’n parli massa.” Marc legal i responsabilitat ciutadana Es recupera la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció dels Drets dels Infants (1989) com a marc vigent que s’està incomplint. Es reclama lectura, apropiació i exigència d’aquests drets a tots els nivells (municipal, autonòmic, estatal, europeu i mundial). Es recorden les limitacions de l’ONU (dret de vet) per imposar acords i es demana reforma i pressió social informada. FAO, recursos i especulació alimentària Es recomana consultar la FAO i la seva declaració fundacional: el dret universal a l’alimentació no s’està complint. Es subratlla que al segle XXI hi ha recursos suficients; el problema és la mala distribució i l’economia salvatge. Es denuncia l’especulació amb aliments via fons d’inversió i mercats de futurs, buscant increments de preu de dos dígits en pocs anys. Efecte: pujada de preus bàsics (gra, arròs, soja, blat de moro) que empitjora la fam. Opacitat: manca de transparència dels productes i titularitats d’aquests fons. “Especular amb això, amb el plat que és bàsic per alimentar… és el pitjor que es pot fer.” Acció institucional i respostes Justícia i Pau Sant Just ha presentat denúncies i cartes a institucions diverses (Ajuntament, Generalitat, Parlament, ONU, FAO, entitats socials i mitjans). Es llegeix la resposta de la Generalitat: reconeixement de la gravetat, compromís amb causes estructurals i alineament amb la cimera humanitària. Des del Vaticà, el Papa Francesc denuncia les injustícies i anuncia l’enviament de tones de gra per a sembrar en països africans afectats. Què podem fer (claus pràctiques) Informar-se i fer pedagogia: llegir i difondre la Declaració Universal i la Convenció dels Drets dels Infants; consultar informes de la FAO. Pressionar políticament (des de l’àmbit local fins al global) per polítiques contra l’especulació i per la reforma de la governança internacional. Construir consciència col·lectiva: portar el tema a converses quotidianes, espais cívics i administracions locals. 2) Secció d’educació: el paper dels avis i àvies “Avis cangur” vs temps de qualitat Testimoni de la Maria Teresa Freixas, àvia de 3 nets: fa cures 3 dies per setmana i valora poder gaudir dels nets sense assumir el 100% de la criança. Alerta sobre la càrrega excessiva dels “avis cangur” (cansament, salut, pèrdua de gaudi) per la pressió d’horaris laborals dels pares. Educació, límits i respecte Diferència de rols: els pares eduquen; els avis acompanyen i gaudeixen. El temps compartit permet aprenentatges naturals (joc, natura, conversa, valors). Quan hi ha excés d’hores, s’accentua la confiança i poden aparèixer respostes típiques de relació parental (contestacions, desgast). Aprenentatges intergeneracionals i preguntes difícils Els nets fan preguntes profundes (vida, mort) que requereixen paciència i diàleg. Comunicació constant: els infants comparteixen emocions i conflictes escolars, i els avis aporten calma i explicacions. Salut, límits i espai propi de l’avi/àvia Amb l’edat (a partir dels 70), cal preservar salut i ritme: establir dies concrets, mantenir espais personals (formació, compres, activitats) i flexibilitat en emergències. Valor de la xarxa d’avis: compartir experiències reforça la consciència dels límits i ajuda a negociar millor amb les famílies. “Si la pots gaudir d’aquesta manera i pots disfrutar amb els nets, és meravellós.” Punts clau La fam és evitable: el problema és estructural, amb especulació i desigualtat extrema al centre. Drets Humans vigents però incomplerts: cal exigir-ne l’aplicació i reformar la governança global. Accions concretes: informació contrastada (FAO, DUH), pressió local i coordinació institucional. Avis i àvies: essencials per a la criança, però necessiten equilibri, reconeixement i límit saludable per mantenir el gaudi i la qualitat del vincle.










