Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1885-1896 de 2109

27 de juny del 2016
10'
Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Ronda d’entrevistes post-electorals a Sant Just: ERC esdevé primera força i En Comú Podem passa a segona
Resum general En aquesta franja, s’inicia una ronda d’entrevistes als portaveus dels partits de Sant Just d’Esvern per valorar els resultats de les darreres eleccions generals. Es destaquen canvis locals rellevants: Esquerra Republicana (ERC) passa de tercera a primera força al municipi, mentre que En Comú Podem perd vots i queda en segona posició. Punts clau ERC guanya a Sant Just amb 1.809 vots, malgrat el descens de la participació. Descens de participació atribuït al caràcter festiu a Catalunya i al pont llarg. A Sant Just, només PP i ERC augmenten vots; la resta de forces en perden. ERC llegeix els resultats com a prova que el procés continua viu i que hi ha suport a la construcció d’una república catalana. A escala estatal, es remarca la complexitat per formar govern i es manté el referèndum com a condició d’ERC per a qualsevol negociació. En Comú Podem valora que, tot i perdre vots a Sant Just, continua sent la força més votada a Catalunya i manté un suport ampli a la comarca. "Som les dues úniques forces que han guanyat vots" (sobre PP i ERC a Sant Just) "Esquerra posa el referèndum sobre la taula com una condició sine qua non" "Ser la força més votada a Catalunya ens situa en una posició bona" (En Comú Podem) "Era el moment de fer un canvi significatiu a Espanya" (En Comú Podem) Entrevista a Sergi Seguí (ERC Sant Just) Valoració dels resultats Salt de tercera a primera força al municipi i creixement sostingut en convocatòries recents. Agraeix la confiança i destaca que el projecte d’ERC arrela a Sant Just. Participació i lectura local Participació a la baixa atribuïda al pont festiu a Catalunya; part de l’electorat va optar pel vot per correu. A Sant Just, ERC i PP pugen; la resta, baixen. ERC ho interpreta com a canvi de tendència. Lectura catalana i estatal Subratlla la diferència entre Catalunya i Espanya en el mapa electoral: ERC forta a Lleida i Girona, competint a Barcelona i Tarragona. Defensa que el procés està "ben viu" i que ERC pot oferir una sortida al canvi que es reclama. Sobre el PP a Espanya: creu difícil d’entendre l’augment d’escons i reafirma la incompatibilitat amb l’actual model d’estat. Governabilitat i condicions Preveu setmanes intenses i un escenari similar al del 20-D. Dubtes sobre possibles aliances del PP amb Ciutadans o suport del PSOE. Manté el referèndum com a condició indispensable per a qualsevol suport d’ERC. Entrevista a Lluís Monfort (En Comú Podem – Iniciativa Sant Just) Resultats a Sant Just i a Catalunya A Sant Just, perden ~250 vots i passen a segona força; el percentatge es manté similar. A la comarca, mantenen suport important, i a Catalunya són la força més votada. Expectatives i balanç estatal Les enquestes i l’aliança amb EUiA feien pensar en un resultat millor. Més enllà de sigles, subratlla que calia un canvi significatiu en les polítiques socials i econòmiques a Espanya. Notes de programació de Ràdio d’Esvern Insercions promocionals de programes locals com La penya del morró i Juguem a casa, que apareixen entre les entrevistes. Conclusió A nivell local, canvi de lideratge: ERC es consolida com a primera força a Sant Just, mentre En Comú Podem manté hegemonia a Catalunya. A escala estatal, persistència del bloqueig polític i incertesa sobre pactes, amb ERC reafirmant el referèndum com a eix de negociació.
27 de juny del 2016
14'
Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — 500 programes d’“A l’Audició”: Toni Fuentes celebra la sardana a Ràdio d’Esvern
Resum Context i fita “A l’Audició” arriba als 500 programes a Ràdio d’Esvern (Sant Just Desvern), amb programa especial en directe i convidats. El programa va néixer el 2002 i, malgrat una temporada especial el 2012-2013, manté una trajectòria sostinguda de 14 anys i gran fidelitat d’audiència. "Avui farem el programa en directe amb convidats... és una fita important." Origen i evolució del format Inici amb mitja hora: 6 sardanes, notícies i música de coble; nom inspirat en les antigues “audicions”. Estructura flexible (no rígida) per adaptar-se a notícies, temps i repertori. Des de fa uns 4 anys, el programa dura una hora, ampliant espai per a sardanes, dansa d’esbart i música de cobla de concert. Objectiu editorial Divulgar la gran varietat musical de la sardana i la coble. Dades clau del repertori: Aproximadament 30.000 sardanes conegudes. Entre 10.000 i 12.000 enregistraments comercials. Prop de 3.000 compositors han escrit sardanes. Resultat: riquesa temàtica i estilística que permet combinacions “gairebé infinites”. Metodologia i dedicació Preparació rigorosa: 6 hores de feina prèvia per programa, amb cura del text i les dades. Suport en una discoteca extensa i una base de dades de sardanes que l’autor manté des de fa gairebé 50 anys. Comunitat i impacte Audiència activa al Baix Llobregat i més enllà (Plugues, Cornellà, Sant Joan d’Espí, Sant Vicenç, Castelldefels...). Indicadors d’audiència: “per cada persona que ho diu, n’hi ha cinc que escolten”. Per al programa 500, els oients han demanat 23-24 peces (sobretot clàssics); es planteja continuar les dedicatòries en un altre espai si cal. Estat del gènere El món de la coble es manté viu: unes 100 cobles a Catalunya, músics de conservatori, bons directors i millors recursos d’enregistrament. L’eix musical del programa se’n beneficia directament. Desitjos i límits Vol incorporar més música de concert per a cobla (inclosa la dimensió sinfònica), però la llarga durada de peces com el “Puig Soliu” o la “Muixeranga d’Algemesí” limita el temps. Solució habitual: fragments puntuals per no desequilibrar l’espai. El programa especial i continuïtat Emissió especial: dilluns de 20:00 a 21:00, en directe, amb convidats i dedicatòries. No és un final: voluntat de continuar mentre sigui possible, explorant sèries temàtiques (compositors del Baix Llobregat, rius, castells, noms de flors i de persona, etc.). Punts destacats 500 programes d’un espai dedicat a la sardana amb qualitat i constància. Estructura flexible que prioritza el contingut musical i l’actualitat del gènere. Complicitat amb l’audiència i impacte territorial. Compromís: 6 hores de preparació per garantir rigor i bona realització. Gènere viu amb ampli repertori i excel·lent nivell interpretatiu.
24 de juny del 2016
Entrevistes de la Justa del 24/6/2016 — Brexit: impacte econòmic i bancari, crisi política a Espanya i 26J; declaració de Puigdemont i una mirada astrològica als líders
Temes principals • Brexit i mapa del vot: Londres, Escòcia i Irlanda del Nord voten “Remain”; Anglaterra i Gal·les s’imposen pel “Leave”. Sensació d’“illa” més marcada al Regne Unit post-resultat. • Economia i banca: període d’incertesa elevada. Debat sobre la federalització europea; mesures de liquiditat del Banc d’Anglaterra. • Política catalana i espanyola: escàndol Fernández Díaz–Gate amb noves revelacions; final de campanya del 26J i possibles escenaris de govern. • Declaració institucional: Carles Puigdemont insta la UE a reconnectar amb la ciutadania, de-burocratitzar-se i frenar populisme i xenofòbia. Suport a Escòcia. • Interludi i cultura: referència a The Smiths i a la piulada de Johnny Marr sobre el Brexit. • Astrologia política: lectura astral de líders (focus en Mariano Rajoy); “els astres inclinen, no obliguen”. Obertura: el dia després del Brexit Sensació d’illa i lectura del mapa • S’apunta la dificultat d’encabir qüestions complexes en referèndums binaris. • Mapa del vot: Londres, Escòcia i Irlanda del Nord volen romandre; Anglaterra i Gal·les opten per sortir i guanyen. • Percepció a peu de carrer: “la Gran Bretanya és més illa que mai”. Economia i finances: incertesa, federalització i banca Anàlisi de Gerard Padró (LSE) • “El que s’obre és un període d’incertesa molt gran”. Part de la població pot no ser-ne conscient. • Rebat l’optimisme de García-Margallo sobre una federalització accelerada: el bloqueig no el provocava el Regne Unit, sinó el xoc entre estats creditors i deutors i la negativa del nord a la mutualització del deute. “Jo celebro l’optimisme desfarmat del senyor Margallo, però parteix d’una interpretació… errònia.” Banc d’Anglaterra: xarxa de seguretat • Mark Carney anuncia fins a 250.000 M£ en liquiditat i facilitats en lliura i divises per contenir la volatilitat. “Garantir que el nucli del sistema financer estigui ben capitalitzat, sigui líquid i tingui força.” • Padró: impossible estar “perfectament preparats” per a tots els xocs, però una injecció de liquiditat ajuda a evitar dubtes interbancaris i efectes contagi. “Nosaltres estem a darrere… aquí tenen el sac de diners.” Política catalana i espanyola: ‘Fernández Díaz–Gate’ i el 26J Noves filtracions i reaccions • Público publica més àudios (octubre 2014): el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, hauria proposat desbancar Artur Mas i situar Germà Gordó com a perfil moderat; contactes amb Fainé, Bonet i Lara. • Gordó nega conspiracions; reconeix contactes institucionals. Es preveu la destitució de de Alfonso al Parlament. • Carlos Enrique Bayo avança nous noms i més proves sobre l’ús de fiscalia i jutges per a fins partidistes. “Pretenden utilizar a la fiscalía, a los jueces… para destruir rivales políticos.” Impacte electoral (26J) • Consultor José Luis Sánchez: el PP primer (~31%); Unidos Podemos suma fort amb IU; PSOE lleu descens però en posició pivotal al centre de l’arc. • Risc de bloqueig si tothom manté vetos; sortides: - Govern al voltant del PSOE (difícil però possible). - Líder extern (“senyor X/Y/Z”) no identificat dels principals partits. • L’escàndol tindria impacte limitat a tan pocs dies; el Brexit podria mobilitzar vot antisistema (més favorable a Podemos). Interludi cultural • 30 anys de “The Queen Is Dead” de The Smiths; Johnny Marr compara la campanya pro-Brexit amb el nazisme a Twitter. Declaració institucional: Carles Puigdemont Missatge a la UE i a Escòcia • La 5a economia mundial ha decidit sortir; cal una reflexió seriosa a la UE per reconnectar amb la ciutadania. • Demana: de-burocratitzar, lideratge en assumptes que preocupen, protegir classes mitjanes i populars, combatre populisme i xenofòbia. • Urgència per negociar per minimitzar danys, especialment econòmics i comercials. • Reafirma el compromís europeista de Catalunya i envia suport a Escòcia (que hauria votat quedar-se si fos independent). Astrologia i política: cartes dels líders Conversa amb l’astròloga Gemma Blat • Explicació de l’ascendent i la seva importància en el caràcter (el Sol com a voluntat; l’ascendent com a caràcter). • Mariano Rajoy: Àries, ascendent Cranc, lluna a Taure; perfil constant i dominant, “més sensible del que sembla”. • Efecte de l’eclipsi del 27-S 2015 sobre perfils del 27 de març (Rajoy, Duran i Lleida) i possibles repercussions polítiques. • 26-J: lluna minvant, sense eclipsis; lectura oberta. “Els astres inclinen, no obliguen.”
22 de juny del 2016
4'
Entrevistes de la Justa del 22/6/2016 — Coques de Sant Joan: varietats, tendències de consum i marató laboral a la Pastisseria Trilla
Resum de l’entrevista Context i to de la conversa Entrevista a la Marcela, de la Pastisseria Trilla (Sant Just), sobre les coques de Sant Joan en plena jornada intensa prèvia a la revetlla. Jornada de treball extraordinària: forn en marxa 36 hores seguides. "És aquest matí a les 6 fins demà a les 8, 9 del vespre... 36 hores non-stop." Varietats de coques De brioix: Fruita confitada Crema Xocolata (novetat d’aquest any per sobre) Pinyons (clàssica) De pasta de full: Llardons (tradicional i molt demanada) Xocolata Crema Cabell d’àngel "La típica que diuen de Llavaneres" (de full amb crema) — una referència estimada per la Marcela i que "surt molt bé a Sant Just". Tendències i preferències de consum Les tradicionals continuen fortes: llardons i fruita. Creix la demanda de crema i de més varietat. Es demanen formats més petits: Revetlles més familiars i menys multitudinàries. Més combinació de diverses coques petites en lloc d’una gran. "Jo veig... que la rebella és més petita." Encarrecs, vendes i context de mercat Hi ha encàrrecs previs i també compra directa el mateix dia. Part de la clientela s’avança pel cap de setmana llarg. La coca de Sant Joan encara funciona malgrat: La crisi (ha afectat una mica la demanda). La competència dels supermercats (producte diferent i preu inferior). "Encara tira, eh, la coca de Sant Joan." "No és el mateix, però tampoc el preu és el mateix." Operativa i puntes d’activitat Avui ja hi ha coques disponibles i molta gent les comença a endur. El dia fort és demà: obert de primera hora al vespre sense parar. Treball intens i continu, amb poca revetlla per al personal de la pastisseria. Preferències personals de la Marcela Aposta per la de pasta de full amb crema (tipus Llavaneres), una de les més valorades i venudes. Tancament La ràdio envia ànims a l’equip: "Ens necessita" el pastisser! Invitació a passar per la ràdio amb una coca; ambient proper i festiu. Punts clau Varietat àmplia de coques (brioix i pasta de full) per cobrir gustos diversos. Canvi d’hàbits: formats més petits i més varietat per a revetlles familiars. Demanda sòlida malgrat crisi i competència; la tradició perdura. Operativa maratoniana: 36 hores de servei per atendre el pic de Sant Joan.
22 de juny del 2016
3'
Entrevistes de la Justa del 22/6/2016 — Preparatius i tendències de la coca de Sant Joan: conversa amb la Celes (Pastisseria Celes, Sant Just)
Resum de la conversa Context La conversa gira al voltant de la Revetlla de Sant Joan i el paper central de la coca de Sant Joan. La Celes explica que ja estan a ple rendiment, amb nervis i estrès per l’augment de comandes i la necessitat d’anticipació. Augment de comandes, però amb incertesa per ser un cap de setmana de pont, amb molta gent que marxa a segones residències. La demanda real no es confirma fins a l’últim dia. Varietats i preferències actuals Les coques comparteixen base amb els tortells de Reis (massa de briós), però amb molta més varietat. Varietats esmentades: llardons, cabell d’àngel, crema cremada, fruita confitada, pinyons, i versions de xocolata. Tendència actual: més demanda de xocolata i crema cremada a l’interior. Els clients demanen més personalització i formats més petits per tenir varietat a taula. Producció i reptes logístics La coca de briós requereix temps de fermentació; no es pot “fer en 5 minuts”. Les de pasta de full són més ràpides. La complexitat augmenta pel gran assortiment i les exigències actuals de la clientela. Treball nocturn i intens per tenir les coques del dia. Disponibilitat i recomanacions Avui a la tarda: disponibilitat de coca de llardons. Demà (dia de Sant Joan): coques de fruita i d’altres varietats, millor del dia per evitar que s’assequin. Recomanació implícita: reservar o comprar el mateix dia per assegurar qualitat òptima. Punts clau destacats Incertesa de la demanda per l’efecte del pont llarg. De “dues classes” a moltes varietats: la pastisseria s’adapta a gustos més exigents. Formats petits per facilitar assortiment i degustació. Treball continuat: de la tarda anterior fins a la nit de Sant Joan. Cites destacades "no es poden fer en 5 minuts" "cada vegada la gent encarrega més"
21 de juny del 2016
10'
Entrevistes de la Justa del 21/6/2016 — Consells de seguretat per la revetlla de Sant Joan a Sant Just: petards, alcohol i prevenció d’incendis
Resum de la conversa "És una festa per divertir-se, no per fer mal ni per fer danys materials" La conversa se centra en la seguretat durant la revetlla de Sant Joan a Sant Just, amb especial atenció als petards, la prevenció d’incendis i la mobilitat amb alcohol. Punts clau Petards i menors: respectar les categories d’edat, acompanyament d’adults i compra en punts autoritzats. Ús segur: mai en recipients tancats, no subjectar-los amb la mà, i mantenir distàncies de seguretat. Prevenció d’incendis: no llançar pirotècnia a menys de 500 m de les zones boscoses (proximitat a Collserola). Alcohol i mobilitat: evitar desplaçaments, preferir transport públic i no conduir fins passades diverses hores. Convivència i soroll: tolerància per la nit de Sant Joan, però control si el soroll és excessiu i molt tardà. Dispositiu reforçat: Policia Local i Bombers amb operatiu especial. Petards: ús responsable i prevenció de lesions Per edats: les categories estan pensades per l’autonomia i la responsabilitat de cada franja. Els pares/tutors han d’assegurar el compliment. Compra informada: a les casetes autoritzades t’orienten sobre què és apte per a cada edat. No fer mai: Posar petards dins de recipients tancats (ampolles, totxos): genera metralla molt perillosa. Aguantar-los amb la mà: les lesions de mans i dits són les més habituals. Llançar-los cap a persones o sense mirar on cauran. Bones pràctiques: col·locar-los sobre sorra o suports segurs (p. ex., canyes), i mantenir distància i control visual del llançament. Danys materials i cost comunitari Incidències habituals: bústies rebentades, papereres i contenidors cremats. Recordatori: són costos elevats que paguem entre tots i es poden evitar amb civisme. Incendis: proximitat a Collserola Sant Just és molt proper a Collserola: prohibit llançar pirotècnia a <500 m del bosc. Barris com la Miranda o Bellsoleig: cal desplaçar-se a places o zones allunyades del bosc per tirar petards. Cas recent: incendi d’una tanca a prop de l’institut per un petard caigut sobre matoll sec. Alcohol i desplaçaments Recomanació: fer la revetlla en un sol lloc i no moure’s. Si cal desplaçar-se: usar transport públic i considerar que altres conductors poden estar imprudents. Si s’ha begut: esperar hores abans de conduir i prioritzar la seguretat. Convivència: soroll i horaris Sant Just és sensible amb el soroll. Hi pot haver trucades a altes hores (4–5 h) si la festa s’allarga. Locals amb ampliació horària per la revetlla; la policia actua quan el soroll és desmesurat i molt tard. Tendència d’incidents Ferits: semblen anar a la baixa. Incidències: continuen (petits incendis, desperfectes), també fins a la revetlla de Sant Pere però amb menor intensitat. Missatge final "Bàsicament, ser sensats... divertir-nos i procurar no prendre mal ni causar danys ni riscos innecessaris" La clau és la responsabilitat compartida: gaudir de la festa amb prudència, respecte i prevenció.
21 de juny del 2016
11'
Entrevistes de la Justa del 21/6/2016 — Festa de la Gent Gran a Sant Just: exhibicions, revetlla i presentació del Club 60 i Més
Resum Context i objectiu Avui, al Centre Social Mil·lenari de Sant Just, se celebra la Festa de la Gent Gran, amb un matí d’exhibicions d’activitats i una revetlla de tarda amb ball. L’objectiu és reconèixer i visibilitzar el treball fet durant el curs per les persones de més de 60 anys i promoure l’envelliment actiu. "Perquè si tens una vida activa pots tenir una qualitat de vida molt més elevada." Programa del matí: exhibicions i tast d’activitats Mostra d’activitats que la gent gran fa durant l’any: tallers de memòria, tai-txi, balls i més. Format d’“aposta de largo”: ensenyar allò que s’ha treballat durant el curs per motivar noves participacions. Participació de l’Aula d’Extensió Universitària amb un mag per tancar l’espectacle de manera amena. Tarda: revetlla i cultura del ball Al pati del darrere del Mil·lenari, orquestra o grup de música i ball: l’activitat amb més èxit entre la gent gran. El ball es destaca com a clau per moure el cos, reforçar vincles i millorar el benestar. Entitats implicades i col·laboració Implicació diversa: activitats del Mil·lenari, Associació de la Gent Gran, Aula d’Extensió Universitària i entitats culturals (p. ex. Casa d’Extremadura). Organització col·laborativa perquè el programa responi als interessos reals del col·lectiu. Salut i envelliment actiu Professionals del Consell Municipal de Salut recomanen hàbits senzills i constants: Activitat física regular (caminar, ballar, gimnàstica suau). Alimentació saludable. Exercicis de memòria i estímul cognitiu. Beneficis: prevenció de diabetis, problemes coronaris i millor estat de venes i articulacions. "La recepta es veu tan senzilla i no l’apliquem..." Xarxa social i benestar emocional Disposar d’una xarxa d’amistats i participar en entitats redueix la sensació de dolència i millora la salut percebuda. Es valora el paper de barris, associacions i grups (p. ex. balls a l’Ateneu, caminades, excursions) com a espais de suport i companyia. Club 60 i Més: nova etapa Presentació del grup promotor del Club 60 i Més: un club exclusiu i positiu per a la nova etapa vital. Missatge central: jubilar-se no és tancar-se, sinó redefinir prioritats: amistats, salut, família, nous aprenentatges. Es volen consolidar activitats existents i impulsar-ne de noves (p. ex. karaoke, iniciatives innovadores) segons els gustos de noves generacions de +60. "No hem de veure que ens fem grans com un greu." Competències digitals i noves propostes Creix l’ús d’eines digitals: grups que fan vídeos d’excursions, planificació amb apps de temps i rutes, consulta prèvia de webs. La programació es farà amb i per la gent gran, adaptant-se a la seva evolució i interessos. Mirant endavant: Festa Major (5 d’agost) Divendres 5 d’agost, 18.30 h: baranar-ball de la gent gran al Mil·lenari. Transport i voluntariat per a qui ho necessiti; participació de residents. Reconeixements a parelles de 50 anys de convivència i a persones centenàries. Dades clau A Sant Just hi ha unes 4.400 persones de més de 60 anys (prop del 20% de la població a curt termini). Entre 5 o 6 dones centenàries amb bona qualitat de vida. Sant Just destaca per envellir bé gràcies a una comunitat molt activa.
15 de juny del 2016
14'
Entrevistes de la Justa del 15/6/2016 — Crida de Sant Just per acompanyar la Flama del Canigó 2016: participació, recorregut i horaris; i apunt de temps local
Resum Què és i per què La Flama del Canigó celebra enguany els 50 anys (2016) encenent les fogueres arreu dels Països Catalans. Sant Just s’hi afegeix des de 1972. És un acte que simbolitza l’entrada a l’estiu i una tradició catalana molt arrelada al municipi. "És l'entrada a l'estiu, és ja una tradició al nostre poble." Crida a la participació L’Ajuntament fa una crida a entitats i ciutadania per acompanyar la flama i fer la celebració més participativa. Les entitats que s’hi apuntin rebran una torxa per escortar l’arribada oficial. També s’hi poden sumar persones a títol individual. Inscripcions fins a divendres 17 de juny enviant un correu a: "ajuntament arroba santjus.cat". Logística i recorregut Grup de corredors: trobada dijous 23 de juny, 18.00 h, al Parador (Sant Just) per anar en transport públic a plaça Sant Jaume (Barcelona) i recollir la flama. Trasllat de la flama “en correguda” fins a Sant Just: Arribada a plaça Antoni Malaret (novetat 2016) cap a 20.45 h amb batucada i rebuda. Tram per acompanyament a peu amb entitats i veïnat pel recorregut: Carrer de la Creu Rambla de Sant Just Carrer Monistrol Bonavista Freixes Fins a dalt al Parc Canigó "La robem, entrecomillat": la flama s’agafa de la torxa que ve del Canigó a plaça Sant Jaume i es porta corrents fins a Sant Just. Horaris clau del 23 de juny 18.00 h: trobada de corredors al Parador (Sant Just) per anar a Barcelona. 20.45 h: rebuda de la flama a plaça Antoni Malaret i inici de l’acompanyament popular. 21.30 h (aprox.): lectura del manifest al Parc Canigó. 21.45 h: encesa del foc de Sant Joan. Manifest i simbolisme Manifest especial pels 50 anys de la Flama i llaç entre tots els territoris de parla catalana. Lector convidat: antic president de la Casa d’Extremadura (gest simbòlic d’obertura i convivència). Context i participació Sant Just ha viscut alts i baixos en implicació (època àlgida als anys 90); el 2015 va ser un moment baix però estabilitzat. Es vol reactivar la participació el 2016 amb el sistema de torxes per entitats i facilitant l’adhesió del veïnat al tram final. Al Baix Llobregat, només dos pobles (sense especificar) no s’hi afegirien enguany. Altres continguts de l’emissió (promocions i programes) Obertura de la terrassa del nou bar-restaurant del complex esportiu La Bonaigua (inauguració 15 de juny). Franja musical Esmorz Jazz Club (dilluns-divendres, 16.00–17.00 h). Programa La penya del morro (tardes, 17.00–19.00 h). Seixanta i més (dimecres 20.00 h; reemissió dissabte 11.00 h). Carabé: arqueologia de la música moderna (setmanal). El temps: situació i tendència (Sant Just) De matinada (cap a les 02.00 h): ruixat curt d’uns 0,5 l/m² després de gairebé 15 dies sense ploure. Entra aire fred en alçada i creix la inestabilitat: veurem més núvols i nuvolades. Vent de sud-oest al vespre anterior: temperatura elevada de 28,6 ºC a les 20.00 h (rescalfament i sensació tèrmica estranya). Comparativa amb episodis passats: fins a 38 ºC a les 20.00 h en un juny d’anys anteriors (episodi puntual). Essencial: Participa a la Flama del Canigó 2016 a Sant Just — apunta la teva entitat o uneix-t’hi com a veí/veïna, acompanya la flama des de plaça Antoni Malaret i viu l’encesa al Parc Canigó la nit del 23 de juny.
14 de juny del 2016
22'
Entrevistes de la Justa del 14/6/2016 — Festa de l’Esport de Sant Just: valors, projectes i com posar una denúncia
Resum general La conversa gira entorn de la Festa de l’Esport de Sant Just, que se celebra diumenge al matí a la plaça Camoapa, i inclou també una breu secció jurídica sobre com interposar una denúncia penal. L’entrevista posa l’èmfasi en els valors de l’esport, els projectes d’inclusió, i les millores d’infraestructura que es plantegen al municipi. Punts clau Festa de l’Esport amb 16 carpes i activitats per a infants i famílies, amb el fil conductor dels valors. Cada entitat esportiva treballarà un valor diferent: equip i companyerisme, joc net, compromís, respecte, esforç, amistat, superació, repte, salut, integritat, creativitat, entre d’altres. Mural dels valors dinamitzat pel Consell Esportiu del Baix Llobregat per recollir el sentiment de la ciutadania. La festa vol ser un aparador de la propera temporada i una cloenda de la present. Es fa una crida a la pràctica esportiva responsable tant en entitats com a l’aire lliure. Resposta institucional a incidents de violència recents: promoció d’esportivitat i campanyes com > "Zero insults a la grada". Projecte d’inclusió: Sant Just Territori Special Olympics (maig 2017) amb 630 esportistes amb discapacitat intel·lectual. Infraestructures: canvi de gespa del camp municipal, possible camp de futbol-7, i millora de la pista i vestidors del pati de l’Escola Montseny. Col·laboradors de la festa: Bike Stocks, Guala i McDonald’s; cobertura en directe de Ràdio Desvern. Secció jurídica: com posar una denúncia penal a Mossos d’Esquadra o al jutjat de guàrdia. Detalls de l’esdeveniment Quan: Diumenge, de 9 a 14 h. On: Plaça Camoapa i Av. Indústria. Què hi trobaràs: 16 carpes amb activitats i valors. Mural participatiu dels valors (Consell Esportiu del Baix Llobregat). Sortejos i obsequis gràcies als col·laboradors. Retransmissió en directe de Ràdio Desvern (programa “Juguem a casa”). Convivència i valors "La festa de l’esport aquest any volem que sigui la festa dels valors" L’objectiu és que l’esport sigui quelcom més que competició: salut, compromís social, responsabilitat i respecte. Davant incidents puntuals, es prioritza no entrar en el joc brut i mantenir el respecte. Projectes i infraestructures Camp municipal de futbol: Canvi de gespa i opcionalitat d’un camp de futbol-7. Calendari: no s’arriba a licitar per a l’estiu actual; objectiu estiu vinent (requereix ~2 mesos d’obra). Voluntat d’inaugurar per la Festa Major 2017. Escola Montseny: Nova pista (millora d’asfaltat i tancaments per a entrenaments d’hoquei patins), 2 vestidors amb dutxes. Objectiu: abans de final d’any. Inclusió: Sant Just Territori Special Olympics (maig 2017) Amb Federació ACELL i Special Olympics Catalunya. 630 esportistes d’arreu (Catalunya, altres CCAA i països europeus). Disciplines: ciclisme, bàsquet i tenis. Programa de sensibilització a escoles sobre respecte, inclusió i valors durant el curs vinent. Relació entre entitats i paper de la ràdio Bona coordinació entre entitats que comparteixen espais (Complex de la Bonaigua), Treball conjunt en gestió i logística. Ràdio Desvern dinamitzarà la festa amb cobertura en directe. Secció jurídica: com posar una denúncia penal Àmbit: dret penal (fets tipificats al Codi Penal). Vies per interposar-la: Anar a una comissaria de Mossos d’Esquadra (recomanada per experiència en recollida de denúncies). Anar al jutjat de guàrdia del lloc dels fets (per Sant Just, el partit judicial és Esplugues). Consell pràctic: portar dades essencials i relatar fets de manera clara i cronològica.
13 de juny del 2016
25'
Entrevistes de la Justa del 13/6/2016 — Sant Just i els residus: dades clau, impacte en CO2 i camins de millora (procés participatiu, possibles canvis de model) + tertúlia sobre un abocador il·legal de pneumàtics
Tema central: Gestió de residus a Sant Just Desvern Dades i context • Generació total: 1,32 kg/habitant/dia (inclou activitat empresarial). A la llar, la xifra estimada és d’uns 600 g/habitant/dia. • Comparativa: Sant Just està a la mitjana catalana però per sobre de la mitjana de l’AMB. • Efecte cicle econòmic: Quan augmenta el consum, augmenten els residus; quan baixa el consum, milloren les dades. Dos eixos estratègics • Prevenció a l’origen: reaprofitament, compra a granel, reducció d’envasos; el millor residu és el que no es genera. • Millora del reciclatge: incrementar el percentatge de recollida selectiva un cop el residu ja existeix. Impacte climàtic i urgència • El regidor destaca que els residus tenen una petjada de CO2 superior, en impacte, a moltes millores d’eficiència energètica. • 62% del que es diposita al carrer va al contenidor gris (resta). • Només en plàstics no reciclats s’estimen 4.134 t/any, amb un potencial estalvi d’uns 7.000 t de CO2 si es recicle correctament. • Contrast: un projecte d’eficiència energètica premiat va suposar 241 t de CO2 estalviades. "No és opcional reciclar. No reciclar és un cost que carreguem al conjunt de la ciutadania i del planeta." Objectius, incentius i via participativa • Objectiu: superar l’estancament (~38% de recollida selectiva) i apropar-se a valors alts (ex. 70%). • Incentiu econòmic: arribar al 70% de reciclatge podria suposar uns 400.000 € anuals de retorn al municipi. • Procés participatiu per co-dissenyar mesures: campanyes, canvis en sistemes de recollida, fiscalitat ambiental associada als rendiments, règim sancionador i opcions de proves pilot. • Full de ruta: jornades informatives i consulta vinculant prevista (calendari treballat al llarg del 2017), amb voluntat de consens polític. "El compromís pel medi ambient l’hem de fer tots i totes cada dia." On fallen i per on començar • Empreses: reciclen força bé (entorn del 80–85% a escala catalana, depèn del sector) per models de recollida obligatoris. • Llars: principals mancances en orgànica i plàstic. • Bossa tipus del contenidor gris: 37% orgànica, 12% paper, 10% plàstic, 7% vidre, resta fraccions menors. Prioritat d’actuació: orgànica i plàstics. • Recursos municipals: disponibilitat de cubells per a l’orgànica (a demanda a l’Ajuntament) i contenidors de totes les fraccions. "Els petits canvis són poderosos." Campanyes, serveis i compliment • Guia de residus (què, com i on dipositar; calendari de recollida de voluminosos). • Bolletí amb informació desplegable i crida a la col·laboració. • Mesures contra l’incivisme (abocaments de bosses, voluminosos, runa, poda fora de lloc): aplicació del règim sancionador. • Millores a la deixalleria (horaris, punts d’oli al barri sud) en estudi per ajustar la cobertura. Properes passes • Nova jornada a mitjans d’octubre amb experiències d’altres municipis (ex. porta a porta) i entitats. • Seguiment mensual de dades per avaluar l’impacte de les mesures. Segon bloc: Tertúlia Carta i debat inicial • Lectura d’una carta sobre un abocador il·legal de pneumàtics a Sant Pere de Torelló (fins a 18.000 unitats, alguns de tractor), amb dificultats per identificar l’autor malgrat contractar un detectiu. • Debat obert sobre l’incivisme i la necessitat de control i sanció amb casos greus d’abocaments. "No pot ser: s’han de gestionar bé els residus." Idees clau resumides • Prioritat immediata: reduir el 62% que va al contenidor gris, atacant sobretot l’orgànica i el plàstic. • Impacte climàtic i econòmic molt rellevant: milers de tones de CO2 i centenars de milers d’euros en joc. • Participació i corresponsabilitat: consulta vinculant, proves pilot i fiscalitat/sancions per garantir resultats. • Serveis i educació: guia, deixalleria, logística i campanyes per fer fácil el canvi de comportament.
10 de juny del 2016
16'
Entrevistes de la Justa del 10/6/2016 — Volta dels Turons a Collserola (11a edició), convivència al parc i logística; previsió del temps del cap de setmana; i últim "Posem-li veu" de la temporada
Resum general Volta dels Turons (Collserola) – 11a edició Marxa no competitiva organitzada per la Grupa Ciclista Sant Just. Distància: 33,4 km per pistes de Collserola (Sant Just, Molins, Sant Feliu). Terreny: camins amples (aprox. 3 m), no corriols ni trialeres. Dificultat: mitjana-alta; cal estar una mica entrenat. Desnivell acumulat: al voltant d’1.100 m. Participants: més de 200 persones (inscripcions online tancades; possible alta in situ si queden places). Sortida i arribada: camp de futbol de Sant Just, 8:30 h; botifarrada final. Temps de recorregut: entre ~2 h i 3+ h segons condició. "És una pedalada... no es pot anar a més de 20 per hora" Normes i seguretat: Marxa de convivència, límit 20 km/h anunciat per megafonia. Possibles cadenes tancades, presència de ciclistes, cavalls, vianants i gossos. Dorsals per identificació i gestió d’incidències. 18 punts fixos amb voluntaris al llarg del recorregut, coordinació amb policia local i comunicació per telèfon. Advertiment sobre gent que s’afegeix fora de la marxa i pot generar confusions en incidents. "És un parc natural que està per disfrutar tothom" Convivència a Collserola: Saturació en franges i zones properes a nuclis urbans. Reunions amb el Consorci de Collserola i clubs per millorar la coexistència. Crida al civisme i a denunciar conductes incíviques (tant de ciclistes com de vianants/gossos sense lligar). Previsió del temps (cap de setmana i setmana vinent) Dissabte: "Dissabte xep-xep" amb núvols per un front. Ruixats a la tarda a l’interior (Pirineu/Prepirineu més probables); a Sant Just, potser 4 gotes a última hora. Temperatures una mica més baixes que el pic recent de 27,4 ºC. Diumenge: Assolellat i agradable; una mica de tramuntana. Màximes 24–25 ºC; calor moderada. Setmana vinent: Dilluns assolellat. A partir de dimecres, inestabilitat de tarda (dijous-divendres més destacada). Calor menys intensa que aquests dies. "Posem-li veu" – Últim programa del curs Equip d’alumnes de l’Institut (taller de ràdio) amb el darrer programa de temporada. Continguts destacats: Ciència i tecnologia: misteris de la ciència no resolts. Cultura i moda: obsessió per batre un rècord Guinness. Esports i salut: nous espais socials de consum i la botiga Futbolmania. Webs de la setmana: les 3 pàgines preferides del curs. Música: Milk Exchange i el seu concert a Barcelona. Valoració final de l’experiència radiofònica de l’equip.
9 de juny del 2016
24'
Entrevistes de la Justa del 9/6/2016 — 3 anys de l’Espai Carme Malaret: “Una cadira, una idea” i performance; tertúlia sobre pressupostos, CUP i qüestió de confiança
Panorama general Episodi amb dos blocs principals: • Celebració dels 3 anys de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret amb la mostra col·lectiva “Una cadira, una idea” i una performance. • Tertúlia d’actualitat sobre pressupostos, el paper de la CUP, la relació amb Junts pel Sí i la futura qüestió de confiança. "Llibertat absoluta" per interpretar la cadira i obrir l’art a tothom. 1) 3 anys de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret: la mostra “Una cadira, una idea” Concepte i origen • La mostra sorgeix per celebrar els 3 anys de l’espai, impulsada conceptualment per Laura Baringo i presentada per Quim Déu. • El símbol de l’espai és una cadira i es proposa fer-ne l’element de creació compartida: cada participant aporta “una cadira, una idea”. • Marc conceptual inspirat en la peça que contraposa realitat física, descripció i representació fotogràfica d’una cadira (tipus “One and Three Chairs”): • Cadira real (realitat física) • Definició/text (realitat 2D) • Representació fotogràfica/creativa "Per què no utilitzàvem la cadira com a element de creació perquè cada persona, d’una manera molt lliure, aportés una cadira a l’exposició?" Formats i llibertat creativa • Llibertat total de tècnica i format: poesia, vídeo, cançó, fotografia, cadira real, pintura, performance. • Prop de 80 participants amb interpretacions molt diverses. Inauguració, espais i horaris • Inauguració: Dissabte 11, a les 12 h a l’espai. • Extensió expositiva en un magatzem annex i projeccions a l’espai Totoguri. • Performance específica sobre la cadira (amb component sorpresa) a migdia. • Obertures addicionals dissabte a la tarda i diumenge al migdia; horaris detallats al Facebook de l’espai. Participació i abast • Convocatòria oberta i transversal, sense filtres elitistes. • Participació local (Sant Just, BCN) i internacional (Àustria, França). Filosofia: participació vs elitisme • Voluntat de trencar l’aura elitista de l’art i acostar-lo a la comunitat. • Espai de diàleg, trobada i discussió on tothom pot ser creador puntualment. "Volem fugir una miqueta de l’història elitista de l’art; volem apropar l’art als creadors i al públic." Sostenibilitat i comunitat • Projecte auto-gestionat amb recursos zero i molta feina voluntària; exigeix hores, nervis i organització. • La satisfacció comunitària i els resultats compensen l’esforç. Debat obert i activitats recents • Es promou que el públic entri, opini i discrepi (també la crítica és benvinguda). • Xerrada recent: art i crisi econòmica — estratègies de supervivència artística amb la visió d’un artista i una comissària. Equip i agraïments • Reconeixements a Toni Malaret, Teresa Ferró, Olga Álvarez (comunicació), Laura Baringo, i col·laboradors. 2) Tertúlia d’actualitat: pressupostos, CUP, Junts pel Sí i qüestió de confiança Obertura i context • Taula amb Joana Algarra, Montse Larrea, Jordi Agulló i Lina Santa Bàrbara. • Setmana marcada pel ple de pressupostos i diferències notòries entre forces sobiranistes. Eixos del debat • Legitimitat i aritmètica: es debat si el “problema” és la CUP o el suport insuficient (entorn del 40–41%) i la necessitat d’un 51% per legitimar segons plantejaments assemblearis. • Retallades i polítiques socials: menció a retallades en sanitat (≈ 5.300 M€) vs increments socials proposats (≈ 280 M€); discussió sobre prioritats i coherència. • Acords i compromisos: controvèrsia sobre si s’han respectat els pactes signats i qui és responsable del bloqueig pressupostari (impacte de pròrrogues, fons no mobilitzables, interessos, etc.). • Relleu, eleccions i mediació: efecte de 27-S (majoria no tan àmplia com s’esperava) i el 26-J a l’horitzó com a factor condicionant. "Han retallat 5.300 milions... i aquest pressupost donava 280 per a coses socials: feu la divisió i veurem el que surt." Qüestió de confiança • Valorada com un cop d’efecte per aclarir suports i posar ordre en el rumb polític. • Diferències de to, però consens que pot desbloquejar o reconfigurar majories. 3) Pausa publicitària i promos • Obertura del nou bar-restaurant del complex esportiu La Bona Aigua (15 de juny). • Programa de contes “Vet aquí una vegada” (Grup MARC, Ass. Mestres Rosa Sensat). • “Babilònia”, espai de crítica cultural (llibres, exposicions, concerts, cinema i teatre). • Canals de Ràdio Desvern (98.1 FM, web i xarxes) i WhatsApp d’audiència.