episodis

Visió general del podcast Episodi amb dues parts principals: • Entrevista a Jan Busquets sobre els casals d’estiu de la Bonaigua (edats, calendari, activitats i projecte pedagògic basat en històries i tradicions) • Secció “Miscel·lània de la vida” amb Pep Quintana sobre la festivitat del Sagrat Cor, la visita al barri homònim de Sant Just i el valor botànic dels arbres ginkgo biloba També hi ha falques promocionals, campanyes d’interès públic i fragments musicals. Entrevista: Casals d’estiu de la Bonaigua (Jan Busquets) Edats i calendari • Edats: de 3 a 16 anys • Calendari: del dilluns 26 de juny (malgrat ser festa local) durant 6 setmanes: última de juny, tot el juliol i la primera d’agost Activitats principals • Casal multisportiu amb espais de joc dirigit i joc lliure • Cursets de natació com a activitat central (equip tècnic especialitzat en aigua) • Projecte anual de tradicions per a infantil: cada setmana una història temàtica - Setmana 1: gegants - Setmana 2: Nadal - Setmana 3: Carnaval - Setmana 4: Castanyera (conte Castanyera i Bruixot; tardor) - Setmana 5: Sant Jordi - Setmana d’agost: multiesportiva (sense història) Enfocament pedagògic i creatiu • El coordinador impulsa narratives vivencials (màgia, aventura, misteri) perquè els infants visquin històries • Exemple: la geganta Arrel “s’oblida de ballar” i els petits l’ajuden a recuperar el ball per la festa • Efecte: més implicació i emoció de les criatures; creixement sostingut de participació any rere any "El que busco és trobar les emocions amb els nens vivint aquestes històries." Inscripcions i disponibilitat • Inscripció presencial a la recepció de la Bonaigua • Setmanes fortes de juliol (1a–4a) ja esgotades (fins a 240 infants/setmana) • Places disponibles: 1a setmana (gegants), última de juliol (Sant Jordi) i 1a d’agost (multiesportiva) "Cada any hem anat fent rècord… tenim setmanes amb 240 nens per setmana." Comunicació i millores • Web informativa, però inscripcions no disponibles en línia (millora prevista amb direcció) • Xarxes socials: vídeo-resum (2–3 min) i fotos setmanals a càrrec d’un responsable d’imatge Balanç i creixement • En 9 anys, de 100–120 a 240 inscrits/setmana en setmanes punta; llista d’espera per manca d’espai "No tenim més nens perquè no tenim més espai." Miscel·lània de la vida (Pep Quintana): Sagrat Cor i ginkgo biloba Festivitat i visita • Divendres al vespre (després de missa de 8), visita al barri/plaça del Sagrat Cor de Sant Just, a proposta del mossèn Xavier • Pep Quintana farà un resum històric de la plaça, el barri i la seva significació La plaça del Sagrat Cor • Hi presideix una imatge del Sagrat Cor (escultura actual de Lluc d’Olèrdola) • Al centre, un templet que és en realitat un dipòsit d’aigua potable d’un pou subterrani • Ubicació: cruïlla de carrers Sant Isidre i Sagrat Cor (barri poc transitat, paral·lel a la Rambla) Els ginkgo biloba de Sant Just • Al sector hi ha més de 40 arbres de ginkgo biloba • Considerat un “fòssil vivent”: espècie arbòria més antiga viva coneguda • Resistència extraordinària: poques plagues el malmeten; altíssima absorció de CO₂ (plantacions urbanes, ex. avingudes de Nova York) • Usos medicinals: fulles per infusions i extractes; estudiat com a vasodilatador i per la vitalitat mental (recerca oberta sobre Alzheimer) • Exemple icònic de resiliència: a Hiroshima, després de la bomba atòmica, va rebrostar un ginkgo • Diferències mascle/femella visibles en port i morfologia; a Sant Just hi ha més mascles que femelles "L’únic arbre que va rebrostar [a Hiroshima] va ser un ginkgo biloba." Reflexió sobre creixement i vida • Parallels entre el creixement del ginkgo (de planter dèbil a tronc robust) i el procés humà de maduració • Defensa de la intel·ligència animal i vegetal i l’adaptació al medi com a clau de supervivència Dades pràctiques de l’acte • Lloc: plaça del Sagrat Cor (templet central) • Hora: després de missa de 8 (aprox. 20:45) • Contingut: breu explicació històrica i acte religiós Falques i música • Promoció del programa “La Rambla” de Ràdio Desvern • Campanyes: donació de sang, guia de l’activista pel català • Promos de programes: “Veus de la parròquia”, “Cara a bé” • Fragments de cançons en català i castellà per tancar el bloc

Panorama general Entrevista amb l’artista Pep Vidal a propòsit de l’exposició col·lectiva "El món ficció" (cicle Mons) a l’Espai Mercat, oberta del 13 de maig al 22 de juliol. Vidal presenta una peça construïda a partir d’un suro universitari ple de grapes —restes materials que testimonien papers desapareguts— per explorar la frontera entre realitat i ficció amb el pas del temps. "Tenim unes grapes que són la realitat i tenim una ficció que són el que aquestes grapes tenien." L’obra: el suro i les grapes Idea central • Un suro de passadís universitari, seccionat i ple de grapes (antigues, oxidades i noves), sense els papers que sostenien. • Les grapes com a realitat física; els papers absents com a ficció: el que hi havia (cursos, anuncis, lloguers) ja no és visible, però en resta el rastre material. • No és nostàlgia: és una lectura temporal sobre com el temps converteix registres reals en ficcions interpretables. Clau de lectura • El suro opera com a arxiu mínim: un registre de grapes-signes d’uns continguts perduts. • L’obra proposa un joc entre evidència i imaginació: el que sabem que va existir, però que només intuïm. Temes de treball i mètode (art + ciència) Marc de Pep Vidal • Formació científica; treball sobre mesura, canvi i com ens relacionem amb el món. • Procés: inici científic (observació, pregunta, mesura) i translació a pràctica artística. Ponts entre art i ciència • Hi ha el prejudici de mons separats, però els processos d’investigació són molt similars. • A vegades interessa políticament que es percebin separats. • Ha impulsat projectes híbrids amb científics en centres d’art; el repte és trobar dinàmiques i llenguatges comuns. "Els processos són molt similars; canvien les formalitzacions." Tècnica, creativitat i identitat • El balanç entre tècnica i creativitat varia segons el projecte; la tècnica també pot ser creativa. • Sobre "desaprendre" per ser lliure: més que una norma, és clau forjar una identitat pròpia i buscar altres camins si la tècnica no és central. Projectes, presència i on veure’l Presència online • Instagram: vidal_pep • Web: pepvidal.com Projectes destacats • Comissari d’una exposició a la Fundació Antoni Tàpies (desembre), pel centenari d’Antoni Tàpies, sobre filosofia de la ciència i hibridacions art-ciència. Galeries • Representat per ADN Galeria (Barcelona) i LNO Gallery (esmentada a l’entrevista) amb obra disponible i exposicions prèvies. Dates clau de l’exposició • "El món ficció" (cicle Mons) a l’Espai Mercat: 13 de maig — 22 de juliol. • Peça de Pep Vidal: suro seccionat amb grapes com a exercici de memòria material i ficció dels continguts absents.

Resum de l’entrevista Introducció En aquesta entrevista, Puri Martín (responsable de Gaudim Creant Art) presenta l’oferta de cursos monogràfics d’estiu d’Arts Plàstiques Creant Art a Can Ginestà, explica el format, el calendari, els requisits i com inscriure’s. "No es necessita coneixement previ" "Són vuit hores repartides en quatre dies" "El mínim per obrir un curs és de sis persones" Qui són i on fan els cursos Gaudim Creant Art: empresa que gestiona els cursos d’Arts Plàstiques Creant Art. Ubicació: classes impartides a Can Ginestà. Web de referència: Arts Plàstiques Creant Art (nou web estrenat fa ~2 mesos). Format dels cursos d’estiu Monogràfics pensats per a l’estiu: 8 hores totals en 4 dies (2 h/dia). Enfocament majoritàriament d’iniciació (aprenentatge a mida amb acompanyament docent). Temaris diferents dels cursos anuals per fer un “canvi de xip” estival. "Durant l’any es fa una cosa i aquí es fa una altra" Cursos amb grups ja a punt d’obrir (o habitualment demandats) Ceràmica i fang: Modelatge de fang Iniciació a la ceràmica Torn (pottery wheel) — inclou possiblement joc de tasses de cafè Rakú (esmentat com “recull”) Escultura: Talla de pedra Motlles: Motlles de silicona (oferta típica d’estiu) Dibuix/pintura: Dibuix del natural (interpretat com a “estar a l’arc”/model), segons context de l’entrevista Nota: els noms poden variar lleugerament segons programació; consulteu la fitxa de cada curs al web. Cursos que necessiten més inscripcions (crida a la participació) Cistelleria silvestre (matí) — professor: Nil Nebot (professor d’aquarel·la). Modelat de pasta de paper (professora: Puri Martín). Iniciació a fanzine i llibre d’artista — introductori a les publicacions gràfiques autoeditades; possible obertura a la tarda si hi ha interès. Iniciació al dibuix. Traç i color al pastel. "Encara falta temps, però fem un reclam perquè s’apunti la gent" Places, mínims i límits Mínim per obrir grup: 6 persones. Límit general: fins a 10–15 alumnes (no s’hi sol arribar a l’estiu). Excepció – Torn: màxim 6 per limitació de màquines. "Si no arribem a les sis persones no es pot obrir el curs" "Al torn, el màxim també és sis" Calendari i horaris Tancament cursos anuals: 21 de juny. Inici monogràfics d’estiu: última setmana de juny (p. ex. 27–29), i 1a i 2a quinzena de juliol. Distribució: 4 sessions seguides o repartides en dues setmanes (segons curs). Cal revisar l’horari específic al web. Com informar-se i inscriure’s Web: cerca "Arts Plàstiques Creant Art" — hi trobareu: Descripcions, horaris i inscripcions amb enllaç directe. Ressenyes mensuals d’activitats i sortides. Xarxes socials: Instagram (fotos, Stories amb links als monogràfics) Facebook Twitter Blog: "Gaudim Creant Art" (informatiu), però el lloc més actualitzat és el web d’Arts Plàstiques Creant Art. Idees clau Cursos breus, pràctics i d’iniciació per explorar tècniques noves. Inscripció oberta i alguns grups a punt d’omplir-se. Es necessiten més participants per obrir certs cursos (vegeu llistat). Consulta prèvia al web per horaris i places. Crida final Si t’interessa provar tècniques com la ceràmica, el motlle de silicona, la cistelleria silvestre, els fanzines o el pastel, aquest és el moment: són només quatre dies i no cal experiència prèvia.

Visió general Entrevista amb Sílvia Arcos (Banc de Sang i Teixits) sobre la jornada de donació de sang a Sant Just del 16 de juny al Casal de Joves (de 16:30 a 20:00). S’expliquen la importància de donar sang, com apuntar-se (o venir sense cita), els requisits, el procés, i el calendari de campanyes a la web del Banc de Sang. Es destaca que una sola donació pot ajudar a fins a tres persones i que cada dia calen aproximadament 1.000 bosses per cobrir els hospitals de tot Catalunya. "Tant pots apuntar-te com pots anar sense cita i t'agafarem igual." Temes principals • Esdeveniment a Sant Just: data, lloc i horari de la campanya de donació. • Per què donar sang: necessitat diària i impacte directe en pacients (especialment càncer i leucèmia). • Com apuntar-se: web del Banc de Sang i calendari de campanyes a tot el territori. • Cita prèvia: opcional; també s’atén sense reserva. • Requisits bàsics: 18–70 anys i >50 kg. • Procés de donació: qüestionari, revisió mèdica, extracció (5–10 min), refrigeri i hidratació. • Components sanguinis: plasma, glòbuls vermells i plaquetes; s’assignen segons la necessitat del pacient. • Consells: venir ben hidratat/da i havent menjat (no cal dejú). • Calendari i municipis propers: visites periòdiques (cada ~2 mesos) i altres punts propers (Esplugues, Sant Feliu, etc.). • Espai d’antena: espot breu de denúncia de les violències masclistes. Detalls clau de l’esdeveniment • Quan: 16 de juny • On: Casal de Joves de Sant Just • Horari: 16:30–20:00 • Reserva: a la web del Banc de Sang (donassang.gencat.cat), però també s’hi pot anar sense cita. Procés i requisits • Requisits: 18–70 anys, >50 kg. • Abans de donar: omplir un qüestionari i passar una revisió mèdica (tensió, hemoglobina, ferro, revisió de respostes). • Extracció: uns 5–10 minuts; total, al voltant de 20 minuts. • Post-donació: refrigeri i recomanació de beure molta aigua durant el dia; es pot fer vida normal. • No cal dejú: interessa la serologia i la part vermella de la sang; cal venir menjat/da per evitar marejos. Calendari i municipis propers • Sant Just: campanyes aproximadament cada 2 mesos. • Punts propers (exemples): Esplugues (Centre Comercial Finestrelles, 15 de juny), Sant Feliu de Llobregat (13 de juny). • Consultable a la web: donassang.gencat.cat (campanyes per municipi i dates). Cites destacades "És molt necessari donar sang... necessitem que cada dia entrin al banc unes mil bosses." "De cada donació salven tres vides." "L'hidratació ha de ser abans i després [de la donació]." Nota d’antena • Entre la part final del programa apareix un espot breu de sensibilització: “Prou violències masclistes.”

Visió general • Convidat: Ivan Erruzo Fernández, triatleta i entrenador personal. • Temes clau: Cape Epic (BTT per parelles, 8 etapes, ~750 km i ~15.000 m+), treball en equip i convivència, preparació i “inentrenabilitat” de l’ultradistància, logística i costos (tendes, autocaravana, serveis extra), contrastos socials a Sud-àfrica i nous objectius vitals i esportius. • Rol professional: entrenador al centre de rendiment de l’Hospital HM Nens, enfocant l’esport com a teràpia per a patologies metabòliques (sobrepès, hipertensió, etc.). Cape Epic: format i vivències • Prova de BTT per parelles considerada el “Tour de França” de la MTB: 8 etapes, ~750 km i ~15.000 m de desnivell positiu acumulat. Convivència i coordinació constants: sortida i arribada sempre junts. • Convivència 24/7: “jo, jo i jo” passa a “nosaltres”; ritmes desiguals (el company, més fort; Ivan, sovint “la víctima”). Dia crític amb pluja en què el company pateix hipotèrmia. • Taxa d’abandonament notable: de ~1.400 parelles, n’acaben prop del 55%; factors: caigudes, mecànica, talls de control. • Convivència amb professionals (Nino Schurter, David Valero) i “ciutat mòbil” amb campaments itinerants. “Una caiguda tonta sobre una roca pot arruïnar-te 8 dies de cursa.” Preparació i metodologia d’entrenament • Enfocament: bagatge i experiència acumulada més que simulacions específiques. “És inentrenable.” • Treball de força, càrdio i tècnica, però sense poder replicar 8 dies seguits d’esforç. • Aclamació prèvia a Lanzarote (vent i calor similars), 8 dies consecutius de bici per adaptar-se al clima. Logística, costos i vida al campament • Costos: inscripció ~5.500 € per parella (manutenció i dormir en tenda inclosos). Molts “upgrades”: autocaravana/hotel, bugaderia, massatges, mecànic (valora molt haver pagat mecànic ~500 €). • Rutina: arribar rebentat, rentar roba, preparar gels i menjar, fer i desfer bossa cada dia, sovint a les fosques amb frontal. • Dormir en tenda (iglú) amb pluja: aigua dins la tenda, recuperació deficient. Els dos últims dies, pas a hotel: alleujament immediat del mal d’esquena i millor recuperació. “Se me’n va anar [el mal d’esquena] en un dia, ni massatge ni res.” Sud-àfrica: paisatge, gent i contrastos • Paisatges increïbles i gent que, tot i tenir poc, es mostra sovint feliç. • Contrastos: misèria al costat d’hotels de 5 estrelles; recomanen no sortir de nit per seguretat (taxis per desplaçar-se). • Crítica al postureo amb la pobresa: “Una persona que està passant gana no és un souvenir.” • Gran cultura MTB: circuits dissenyats amb pic i pala, fins i tot dins finques privades. Perfil d’Ivan i objectius • Entrenador al HM Nens: l’objectiu és salut, no només rendiment. • Trajectòria esportiva: 18 Ironmans, 10-15 maratons i classificat per a Kona (Hawaii) el 2017 i 2019. • Nous focus: descobrint la muntanya; li ve de gust un Ironman d’alta muntanya (Pirineus/Alps) per gaudir, menys lligat a marca/ritme. Prudència per molèsties al genoll i conciliació amb la feina i la família. • Objectiu vital: que els fills s’encomanin de l’amor per l’esport; voluntari al triatló local. “No és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita.” • Filosofia: gaudir del present, envellir amb dignitat i mantenir l’equilibri família–esport. Contacte • Instagram: @ivanerruzo (recuperat després d’un hack; respon a missatges sobre entrenament i dubtes).

Context i convidats Entrevista a Jordi Estrader, president del Club Natació Sant Just i de l’Escola de Triatló, amb motiu del Triatló infantil de l’11 de juny (9a edició) a Sant Just. Temes principals Triatló infantil: format i categories • Prova infantil amb participants aproximadament de 6 a 14 anys. • Disciplines: natació + ciclisme + cursa a peu, en prova contínua amb transicions. • Novena edició, amb clubs d’arreu de Catalunya i ambient familiar. Running vs atletisme: què vol dir “córrer”? • Running: pràctica general de sortir a córrer. • Atletisme: conjunt d’especialitats reglamentades (pista, obstacles, salts, llançaments...). Temporada i calendari esportiu (natació vs triatló) • Natació: temporada de setembre a juny/juliol (com el curs escolar). • Triatló: any natural (gener–octubre). Inici amb duatlons (córrer + bici) fins que l’aigua és apta; triatlons des d’abril/maig. • Ja s’han disputat 3–4 proves; el club és en ple mig de temporada. Situació del club i aliances • Objectiu: consolidar massa social (nanos i adults) i fer activitats amb valor. • Col·laboració amb un club gran de Barcelona (Catoa): suport de voluntariat i intercanvi d’experiència (especialment en treball amb nanos i famílies). • Entitat sense ànim de lucre i d’interès municipal. Entrenaments i logística • Natació: dilluns a divendres, per a tots els nivells (grups diferenciats). • Triatló (nanos): físic dimarts i dijous; ciclisme 2 dissabtes/mes al parc ciclista del Baix Llobregat (davant del Brogi, Sant Joan Despí), recinte tancat per evitar carretera i treballar transicions i tècnica específica. Inscripcions i requisits • Calen ganes i dedicació; la natació requereix moltes hores. • Requisit clau: autosuficiència a l’aigua (poder fer 25–50 m sols). El club no inicia a nedar; tecnifica i aprofundeix en tècnica. • Edat d’iniciació orientativa: 6–8 anys, segons psicomotricitat i experiència prèvia amb l’aigua (més que l’edat biològica). Informació i xarxes • Web del club (recentment renovada) amb la informació d’inscripcions. • Instagram actiu (dia a dia de l’escola); Facebook en desús. La jornada del 11 de juny • Objectiu: gaudir tot i la feinada logística. • Circuit de Sant Just: poca zona plana; pujades i baixades que el fan intens i divertit. • ~190 inscrits; limitacions per obres a la zona de la Bona Aigua. • Suport de voluntaris del club, de Catoa i de l’Ajuntament. Cites destacades «El nostre circuit és diferent a tots perquè aquí Sant Just el que no és pujada és baixada.» «Demanem autosuficiència a l’aigua: 25 o 50 metres, sols.» «Som una entitat sense ànim de lucre; l’objectiu és que nanos i famílies estiguin contents.» Altres continguts de l’episodi • Espots institucionals: sequera i canvi climàtic; prevenció de l’ictus (112); futur d’Europa; acreditació de competències professionals; promoció de l’esport femení. • Bloc musical: tema urbà sobre diners («El que voldria és tenir…») i cançó pop final sobre amistat i perseverança. • Cloenda prolongada amb missatges de «Fins demà!» i «Bona nit».

Panorama general • Episodi amb dues parts clau: control de plagues urbanes a Sant Just Desvern i nutrició vinculada a la menstruació. • Missatges centrals: - Salut pública i prevenció: treball continu a via pública i edificis municipals per reduir plagues i riscos. - Empoderament i informació: entendre la menstruació i adaptar-hi l’alimentació per millorar símptomes i benestar. Control de plagues urbanes (Andreu García – Aloquímica; Anna Horta – Salut Pública) Abast del servei municipal • Intervencions a la via pública, clavegueram, parcs i jardins, i edificis municipals. • Objectiu: mantenir la salubritat i reduir la molèstia ciutadana. Campanya preventiva d’estiu: paneroles al clavegueram • Amb la pujada de temperatures es fan tractaments preventius de desinsectació al clavegueram per baixar poblacions i mantenir-les controlades durant l’estiu. • Intervenció més intensa en zones amb major risc històric o més incidències veïnals. Pluges vs. sequera: efectes sobre les plagues • Les pluges de maig (pluviometria alta) han afavorit certa proliferació d’algunes plagues. • El municipi es troba en bona situació, gràcies a la prevenció sostinguda. Mosquits: conveni comarcal i canals de comunicació • Control del mosquit tigre i el mosquit comú mitjançant el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal (tractaments en embornals i punts amb aigua acumulada/vegetació). • Incidències: contactar Salut Pública municipal (horaris d’atenció, línia 900, correu, xarxes). Les queixes alimenten mapes de risc i milloren la focalització de tractaments. Aus urbanes: estudi d’abundància de coloms • Acord per fer un estudi d’abundància de coloms (final de 2023): recorregut tècnic per detectar punts d’abeurament, alimentació i aniuament. • Prioritzar mesures preventives i de gestió poblacional tant en l’espai públic com privat. Quines plagues preocupen més? • Amb calor, insectes (formigues, vespes, paneroles) augmenten; les paneroles són més difícils de controlar i més molestes pel component d’higiene. • Per impacte en salut pública, els rosegadors pesen més i es treballen tot l’any. Treball públic–privat: corresponsabilitat “Les plagues no entenen de límits públics-privats.” • Moltes incidències tenen l’origen al privat; cal que veïns i comunitats també actuïn (empreses de control, manteniment, higiene). • Si la incidència persisteix, tornar a avisar: seguiment i insistència fins a la resolució. Nutrició i menstruació (Elvira Sánchez) Menstruació: fisiologia, variabilitat i tabú “És com un part sense nadó.” • El úter construeix teixit on es fixaria un òvul fecundat; si no hi ha embaràs, cal expulsar aquest teixit, amb contraccions i inflamació. • Gran variabilitat entre persones (durada, dolor, símptomes) i persistència del tabú en some entorns. Proteïnes i ferro: què prioritzar • Cal mantenir proteïnes per a la regeneració de teixits. • Pèrdua de ferro amb el sagnat: - Fonts animals (carns vermelles): ferro hem d’alta absorció. - Dietes vegetals: llegums (llenties, cigrons) i verds (espinacs), però el ferro no hem s’aprofita menys; combinar sempre amb vitamina C (taronja, kiwi, maduixes) per millorar absorció. • Avís de pràctica: si es menja carn molt poc feta/crua, també afegir cítric després per facilitar l’aprofitament del ferro. Inflamació i retenció: remeis pràctics • Aigua de pinya (bullir la pell i el cor de la pinya; sabor intens però efecte diürètic/antiinflamatori) o infusió de cola de cavall. • Omega-3 (peix blau, nous, alvocat): millora la circulació i ajuda a reduir la sensació d’inflamació. Antulls de xocolata i benestar • Diferenciar xocolata de sucre: prioritzar xocolata negra (menys sucre; aporta magnesi i compostos que afavoreixen el benestar). • El magnesi i el calci poden ajudar a relaxar i acompanyar el control del dolor. Canvis hormonals i gestió premenstrual • Canvis d’ànim i sensibilitat: són inherents al procés. • Ús intel·ligent d’apps del cicle: fer pauta premenstrual (1 setmana abans) amb dieta i, si cal, suplementació per alleujar símptomes. Durant la regla: què prioritzar al plat • Aportar proteïnes d’alta qualitat; opcions: - Migdia: carns magres o peix blau (proteïna + omega-3). - Nit: ous i peix blanc (més lleuger). - Veganes: llegums combinades amb cítric posterior. Pes, retenció i expectatives • La retenció de líquids pot sumar +1 a +3 kg (o més) transitòriament. • No reduir aigua: com menys beguis, més retens. Mantenir hidratació regular. Pautes útils i ràpides • Top aliments/pautes amb propietats favorables: - Xocolata negra: magnesi i benestar (millor >70% cacau). - Peix blau i 10 g de nous 2 cops/dia: omega-3 amb efecte tipus analgèsic. - Fruites riques en vitamina C: potenciar l’absorció del ferro vegetal. - Infusions: aigua de pinya, cola de cavall per a retenció/inflamació. - Hidratació i exercici lleuger (caminar, estiraments) per millorar circulació i ànim. Autocura i destigmatització • Convertir la regla en oportunitat de cura: descans actiu, respiració, natura, “mimos” propis. • Normalitzar el procés i empatitzar amb altres persones menstruants. “No hi ha aliments bons ni dolents; hi ha propietats i context.”

Resum general del capítol • Programa amb dos blocs principals: - Entrevista esportiva amb el Sub-60 de Sant Just: subcampionat a la Donosti Masters Cup (+50), Bota d’Or per a Xavi Vallès, identitat com a associació d’amics, activitats solidàries (Càritas) i organització del torneig Juràssic Cup (4a edició, setembre). - Espai de cinema dedicat a la comèdia: del slapstick i els gags visuals (Chaplin) a la screwball sonora (Lubitsch, Hawks) i la paròdia (Mel Brooks, Marx), amb reflexions sobre empatia, evasió i l’humor com a defensa. • Interludis musicals i falques: tema futboler (“Football’s coming home”), campanyes institucionals (llengua, sequera, ictus, acreditació professional, esport femení), promoció d’un programa musical i una peça pop (“Bienvenida a casa / Pequeña gran revolución”). Entrevista: Sub-60 de Sant Just a la Donosti Masters Cup Resultat i nivell competitiu • L’equip Sub-60 (categoria +50) viatja amb dos conjunts (A i B) i arriba a la final (Sub-60A), proclamant-se subcampió en un torneig amb clubs potents (veterans federats, Real Irún, Onda Ribia, equips francesos i de Panamà). • Tot i no estar federats, assenyalen el mèrit esportiu: “jugar bé a futbol és difícil i a la nostra edat, encara més”. Reconeixement individual • Xavi Vallès rep la Bota d’Or al millor jugador del torneig, després de créixer de menys a més malgrat una lesió prèvia. Reconeixement viscut com una gran emoció de club. "Guanyar la bota d’or és un gran reconeixement per al Xavi i per a tota la Sub-60." Trajectòria del Sub-60 • Han participat en 6 edicions: campions de la màxima (+45), campions de la UEFA League (2a competició) i dos subcampionats. • Identitat: associació esportiva d’amics (amb estatuts) on l’amistat és el primer. Juguen cada diumenge a Sant Just, plogui o faci sol. Impacte social i comunitari • Col·laboració amb Càritas (recaptació d’aliments al novembre; gestió de magatzem i logística). • Activitats pròpies: concursos gastronòmics, trobades (paelles, futbol) i un torneig de veterans que creix cada any. Juràssic Cup (setembre) • Torneig de veterans +45 en un sol dia; enguany, 4a edició. • Reputació d’“organització de 10”: planificació, comoditat (beguda, menjar, vestuaris), obsequis i gran experiència per als visitants. • Objectiu: ampliar més enllà de Catalunya i aconseguir equips internacionals. Identitat i xarxes • Orgull de portar Sant Just a Donostia i fer-lo reconegut al món del futbol veterà. • Xarxes socials: Instagram i Twitter (principalment IG: “Sub-60 Sant Just”). Lesió i suport intern • Missatge d’ànims a JM (José María Fàbregas) per una lesió al torneig; el grup reforça el suport col·lectiu i el retorn al camp com a horitzó. Interludis i falques Música futbolera • “Football’s coming home” com a cortineta musical posterior a l’entrevista. Falques i campanyes institucionals • Promoció de “Dilluns el Rock” (98.1 FM, Ràdio d’Esvern). • Campanya “Treu la llengua” (guia de l’activista pel català). • Missatges de la Generalitat: sequera i estalvi d’aigua (“Cada gota compta”), ictus (trucar 112 immediatament), acreditació de competències professionals i visibilitat de l’esport femení. • Promoció FP dual i orientació (AMB/Fundació Barcelona FP). Peça musical • “Bienvenida a casa / Pequeña gran revolución”: tema pop de to emotiu com a pont cap al bloc de cinema. Espai de cinema: La comèdia que ens fa bé Del terror al riure • Després d’un programa anterior sobre terror, avui toca comèdia: en temps difícils, riure és més necessari que mai. Fins i tot un somriure pot ser “millor que anar al psicòleg”. Dificultat i elements clau de la comèdia • Gènere difícil i infravalorat: requereix humor, enginy, embolics, jocs de paraules i timing. Gag visual universal (Chaplin) • Revisió dels curts de 1914: potser no fan esclafir de riure, però mantenen el somriure constant. El gag visual és universal, entenedor sense paraules. Del slapstick al cinema sonor • Slapstick: caigudes, cops, comèdia física (de Bruguera a Jerry Lewis i Jacques Tati), sempre vigent. • Amb el so neix la screwball comedy (Hawks, Lubitsch) i brillen els gags verbals (Marx). Paròdia i metacòmic • La paròdia com a subgènere: metallenguatge que juga amb un altre gènere i amb la nostra memòria cinèfila (ex.: El Jovencito Frankenstein). "Fins i tot un noi de cinc anys podria ser capaç d’entendre això" — "Ràpid, busquem un noi de cinc anys abans que a mi" (Groucho, a Sopa de Ganso) Filosofia, empatia i defensa • L’humor com a resposta vital i mirall: ens riem de nosaltres a través dels personatges. • El riure nerviós com a mecanisme biològic de defensa (ex.: reaccions del públic a REC de Balagueró). Evasió i rerefons • Una bona comèdia compleix si entreté i alleuja durant 90-120 minuts; sovint amaga dramatisme i crítica social. • Relectura recomanada: primer visionat per gaudir; segon per descobrir el rerefons i l’enginy. Idees clau • Amistat i compromís: el Sub-60 exemplifica esport, comunitat i valors. • Organització excel·lent del Juràssic Cup i ambició d’obertura internacional. • En cinema, la comèdia és tan complexa com necessària: del slapstick als jocs de paraules, de Chaplin als Marx, amb empatia i defensa emocional com a eixos.

Panorama general Dos grans blocs temàtics: una entrevista sobre la salut mental al Baix Llobregat amb Montserrat Giró Seuma i un espai “Panorama musical” dedicat a la IA aplicada a la música. Entrevista: Associació Salut Mental del Baix Llobregat (ASMBL) Naixement i propòsit de l’associació • L’ASMBL va néixer fa uns 30 anys a Sant Just i es va traslladar a Cornellà, amb l’objectiu de defensar els drets de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies. "prou, ens muntarem l’associació perquè ja estem cansades de plorar" • Context inicial: més estigma i por; ara hi ha més veu pública, però encara queden tabús. Estigma, empoderament i cultura de la salut mental • Avanços clau: aparició d’associacions de primeres persones (persones que defensen els seus propis drets) i major implicació comunitària. • Persistència de “bombolles” socials que miren cap a una altra banda; es reclama educació emocional i cultura de la salut mental. • Referència al llibre: Malestamos. Cuando estar mal es un problema colectivo (J. Padilla, M. Carmona), que connecta factors socials (treball, post-Covid, etc.) amb el malestar col·lectiu. Programes i serveis de l’ASMBL • Grups d’ajuda mútua (GAM) per a famílies i per a primeres persones amb suport professional (psicòleg/psiquiatra). • Acompanyament i orientació: obrir el “ventall” de recursos (sanitaris, socials, associatius) i derivar on correspongui. • Treball en xarxa: amb ajuntaments i xarxes sanitàries; èmfasi en l’àmbit social (feina, habitatge, activitats) a banda del sanitari. • Sensibilització: xerrades, conferències i un blog on es pengen articles, activitats i recursos útils. Com participar i recursos • Contacte via l’associació (seu a Cornellà) i web: salutmentalbaixllobregat.org. • Crida a la participació ciutadana més enllà de les famílies: enforteix l’entitat i alleugereix les càrregues de les persones cuidadores. Polítiques públiques i model de Sant Just • Sant Just destaca per tenir una educadora social dedicada a salut mental (Núria Boquera) i una Taula de Salut Mental amb professionals i ciutadania. • Recomanació pràctica: adreçar-se al CAP o a Serveis Socials per derivacions i per visibilitzar la demanda al consistori. Cultura, drets i marc legal • Recomanació de l’obra de teatre “Peix Daurat” (Anna Gulló) per entendre l’experiència en primera persona i combatre el desconeixement. "la persona la dignitat la té sempre" • Canvis legals en tuteles i curateles: són positius si es coneixen i es defensen. Es denuncia que tractats internacionals signats sovint no es compleixen. Panorama musical: IA aplicada a la música Què és la IA i tècniques clau • La IA busca simular capacitats humanes: aprenentatge, raonament, percepció, llenguatge i creativitat. • Tècniques principals: - Aprenentatge automàtic - Xarxes neuronals - Processament del llenguatge natural (PLN) - Visió per computador - Robòtica Aplicacions musicals de la IA • Composició i generació: creació de melodies i harmonies a partir de patrons i estils preexistents; fins i tot improvisació. • Recomanació musical: plataformes com Spotify i Apple Music infereixen preferències per suggerir contingut. • Barreja i masterització automàtiques: millora de qualitat sonora analitzant paràmetres (equilibri tonal, compressió, reverberació...). • Reconeixement de cançons: cas Shazam, identificació per mostra d’àudio. Exemples i debat • Exemples de covers generats per IA (veus “impossibles”: p. ex. Michael Jackson cantant Avicii; Britney Spears interpretant Christina Aguilera o Adele) i ús d’autotune. • Reflexió final: la IA és útil i potent, però la creativitat i la sensibilitat humanes són, per ara, insubstituïbles a l’hora de crear art. "la vessant d’expressió d’emocions [...] sobretot humanes, són de moment claus a l’hora de crear art"

Resum general de l’episodi Conversa amb Janoveva Català (Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat) sobre la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat (2 i 3 de juny). L’episodi traça el paper del Centre d’Estudis (quasi 50 anys d’història) i desplega el programa de la jornada, centrat en el parc agrari, la producció i el proveïment alimentari, la protecció de la biodiversitat i la governança dels espais agraris i naturals en el context de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. "La jornada vol ser un espai de trobada que proporcioni coneixements, faciliti el debat i sigui útil davant la presa de decisions pel futur de la comarca." Punts clau Centre d’Estudis: entitat de recerca i divulgació, d’utilitat pública, amb prop de 50 anys d’història; compromís amb el territori, la cohesió social i l’entorn territorial. Orígens de les jornades (2013): sorgeixen arran de la mobilització contra Eurovegas, transformades en una taula pel desenvolupament sostenible del Delta i del parc agrari; el Centre hi aporta coneixement per a decisions informades. Eixos de la 8a Jornada: Context històric de l’agricultura al Baix Llobregat i mirada europea de l’agricultura en àrees metropolitanes. Sistemes alimentaris sostenibles, models productius (Agritech 4.0, proximitat, agroecologia). Protecció del territori: ecosistemes aquàtics, espais naturals i agricultura; governança del parc agrari i dels espais naturals del Delta. Reptes territorials: pressió urbanística i d’infraestructures, emergència climàtica, necessitat d’infraestructura verda i d’encaix entre usos; marc del PDU metropolità. Cultura i drets: la cultura com a dret a acostar a tothom; memoròria i arrels com a identitat. Dates i format de la jornada Divendres (18:00–20:00): context històric i mirada metropolitana europea. Dissabte (10:00–14:00): proveïment alimentari, models productius, protecció del territori i governança. Programa destacat (selecció de ponents i temes) Context i mirada europea Dra. Gemma Tribó: evolució històrica de l’agricultura al Baix Llobregat (1860–1930): exportació, consolidació pagesa, nous paisatges agraris. Sònia Callau (Diputació de Barcelona): agricultura i àrees metropolitanes d’Europa. Proveïment i models productius Montse Lligadas (Unió de Pagesos): sistemes alimentaris sostenibles. Anna Pallí (IRTA): Agritech 4.0 i innovació. Terra Pagesa: organització, producció i distribució de proximitat. Joan Marull (UAB): model agroecològic. Protecció i governança Narcís Prat: importància dels ecosistemes aquàtics i la seva biodiversitat. Josep Maria Carrera (DEPANA): protecció d’espais naturals. Rafa Bellido (Centre d’Estudis): protecció de l’agricultura. Helena Perchacs (Parc Agrari): governança dels espais agraris. Maria José Albadalejo (Consorci Delta): governança dels espais naturals del Delta. Context metropolità i reptes PDU metropolità: marc de planificació urbanística (aire i clima sense fronteres), pressió sobre sòls agrícoles i naturals. Infraestructura verda metropolitana: parcs naturals, espais fluvials, platges, sòls agraris, espai públic; més de 60 hàbitats i 5.300 espècies. Comarca amb 46% d’espai boscós i prop del 9% agrícola: equilibri delicat i necessitat de polítiques de conservació i sobirania alimentària. Cloenda i invitació Recordatori d’activitats recents (p. ex. el conte de l’Arrel sobre el poblat iber de la Penya del Moro, Sant Just Desvern) i reivindicació de la memòria: "Qui perd els orígens, perd la identitat." Invitació a assistir-hi a peu (proximitat a Mas Lluí, Sant Just i Sant Feliu).

Resum general Entrevista centrada en el concert solidari que es reprèn després de la pandèmia per recollir aliments per a Càritas de Sant Just Desvern. L’acte està organitzat per Justícia i Pau amb la col·laboració del Taller de Música, l’Ajuntament i Càritas. El concert tindrà lloc demà, dimecres 31 de maig, a les 20:00, al pati de les Escoles (si el temps ho permet), amb actuacions dels alumnes dirigides per l’Oleguer. Punts clau • Objectiu solidari: No hi ha entrada; es demana aportació d’aliments destinats a Càritas. • Productes prioritaris: Oli, sardines i tonyina en conserva, llegums cuits (cigrons, llenties, mongetes). • Format: Concert de primavera reprès postpandèmia, amb alumnes del Taller de Música, planificat amb l’Oleguer. • Col·laboradors: Justícia i Pau, Taller de Música, Ajuntament de Sant Just Desvern, Càritas. • Participació del públic: Entrega d’aliments a l’entrada, opció de fer-se soci de Càritas i fer aportació econòmica a una caixa. • Parlaments: Obertura a càrrec de Jesús Castro (president de Justícia i Pau) i intervenció de Núria Jiménez (presidenta de Càritas Sant Just). Context i to inicial "T’agrada aquesta banda sonora? — Sí, la Maria del Mar Bonet." • Obertura distesa amb una referència musical a Maria del Mar Bonet, que dona el to cultural de l’entrevista abans d’entrar al tema principal. Objectiu i organització de l’esdeveniment • Per què es fa: Recollir aliments per a Càritas a través d’un concert solidari que ja havia tingut èxit abans de la pandèmia. • Qui ho organitza: Justícia i Pau (organització), amb suport del Taller de Música, Ajuntament (cessió d’espai, cadires) i Càritas (necessitats i logística social). • Paper del Taller de Música: Alumnes en concert, programació i esqueleta d’actuacions a càrrec de l’Oleguer. Logística i preparatius • Planificació: Reunions inicials amb Justícia i Pau i coordinació amb l’Oleguer; tràmits amb Ajuntament per espai i equipament. • Ubicació i horari: Pati de les Escoles, dimecres, 20:00; s’ha escollit dimecres per evitar solapaments en un poble amb moltes activitats. • Informació oficial: Dades i cartel·leria disponibles al web de l’Ajuntament (apartat «les Escoles»). Participació del públic i aportacions • Entrada: Gratuïta; es demana aportació d’aliments prioritaris segons llista de Càritas. • Al punt d’accés: Membres de Justícia i Pau recullen aliments; espai informatiu per fer-se soci o conèixer projectes de Càritas. • Alternativa: Caixa per aportacions econòmiques destinades a Càritas, per qui no pugui portar aliments. Productes prioritaris (segons Càritas) • Oli • Sardines i tonyina en conserva • Llegums cuits: cigrons, llenties, mongetes Parlaments i protocol de l’acte • Obertura: Jesús Castro (president de Justícia i Pau) farà la presentació. • Intervenció: Núria Jiménez (presidenta de Càritas Sant Just) hi participarà. Cites destacades "L’objectiu és… portar els aliments." "Gràcies per unificar la cultura amb la solidaritat." Informació pràctica • Quan: Dimecres 31 de maig, 20:00. • On: Pati de les Escoles (si la climatologia ho permet). • Accés: Gratuït amb aportació d’aliments o donatiu. Tancament • Crida final a l’assistència i a la solidaritat per recuperar l’èxit d’abans de la pandèmia.

Resum general • Programa amb dues parts principals: entrevista cultural sobre la festa “Divendres al Parc” amb la companyia Trencamandres i un especial de cinema de terror amb José Luis Carbón. • Moments destacats: - Balanç positiu de l’actuació infantil-malgrat la pluja—amb molta participació familiar a la Plaça de la Pau. - Repàs del catàleg d’espectacles de Trencamandres (infantils, familiars, d’estiu, per a menuts i per a adults). - Reflexió sobre la pèrdua progressiva dels balls de carrer i el paper de la música en directe vs. la disco mòbil. - Debat sobre per què agrada el cinema de terror, la diferència entre horror i terror, i com el gènere reflecteix les pors de cada època (pandèmia, IA...). - Rànquing essencial de pel·lícules de terror recomanades, clàssics i modernes. "Seguim fent cultura i música a les places de tot arreu." Entrevista a Marc Oriol (Trencamandres) Balanç de l’actuació a “Divendres al Parc” • Espectacle d’animació infantil per clausurar la jornada; la pluja va complicar l’inici, però es va poder fer a l’aire lliure sota carpa. • Moltes famílies i ambient festiu; la part central va durar prop de 45 minuts amb cançons i danses. • Cap al final, la pluja va forçar una recollida més ràpida, però el balanç global és molt bo. Qui són i què fan (Trencamandres) • Marc Oriol: animador, músic, cantant i educador; espectacles per a infants, adults i famílies. • Organització de la jornada: Xarxa 0-6 a la Plaça de la Pau (Sant Just), amb pintar siluetes, contes i música. • Catàleg d’espectacles: - Infantil/familiar: “A l’Embòlica que fa fort” (cançons, danses, balls). - “Confeti Express” (neix d’un carnaval; el confeti com a eix). - Espectacle d’espuma i animació (estiu). - Espectacle “Menuts” per a 0-3 anys (escoles bressol). - Per a adults: “Un Aforcat la Terra” (balls de revetlles, sopars, calçotades; música d’orquestra, actual i 80-90). Balls populars i participació familiar • Abans eren freqüents els balls de carrer amb veïns; ara s’han reduït per l’expansió de la disco mòbil i l’accés a playlists (Spotify). • El ball tradicional i els espectacles familiars fomenten la participació intergeneracional: “tothom pot ballar i gaudir al seu nivell”. Bloc musical i anuncis • Bloc musical 1: versió de “Time After Time”. • Falques institucionals: ICTUS (112), acreditació de competències, esport femení, FP i dual, Voluntariat per la Llengua, recursos per a dones, i la iniciativa “En bici sense edat”. • Bloc musical 2: pop en català i cortinetes d’identificació d’emissora. Especial cinema de terror (amb José Luis Carbón) Per què ens agrada el terror? • Component d’entreteniment i evasió; vivim una fantasia allunyada de la realitat. • Resposta fisiològica: segregació d’hormones com dopamina i serotonina davant d’escenes de por. • Catarsi: patir de manera controlada dins d’una ficció; sortim del cinema pensant que la realitat no és tan dura. Horror vs. Terror • Terror: acte més físic i immediat que espanta. • Horror: sentiment persistent que arrosseguem; sovint psicològic i del “monstre que no es veu” (influència de H. P. Lovecraft i “L’horror a la literatura”). Realitat i pors contemporànies • La realitat pot superar la ficció: imatges de la pandèmia (ciutats desertes) semblaven ciència-ficció. • Nous temors: la intel·ligència artificial (IA) com a horitzó d’ansietats tecnològiques. • Exemples que dialoguen amb l’actualitat: Host (sessió espiritista per Zoom en plena pandèmia). Rànquing essencial (selecció del convidat) • Clàssics i indispensables: - The Shining (El resplandor) – Stanley Kubrick. Ambient tancat, claustrofòbia extrema, interpretació icònica de Jack Nicholson. - The Innocents (Suspense) – Jack Clayton. Adaptació de Henry James; dos infants que fan por i un suspens exquisit. - Alien – Ridley Scott. Disseny sonor/visual apabullant; el monstre traslladat a l’espai. - Night of the Living Dead (La nit dels morts vivents) – George A. Romero. Pionera del cinema de zombis, duresa gairebé documental. • Moderns i sagues: - The Blair Witch Project (El projecte de la bruixa de Blair) – paradigma del found footage; final impactant. - Insidious – James Wan. Narrativa de terror molt efectiva. - The Conjuring (Expediente Warren) – James Wan. Posada en escena impecable i gran ritme. • Joies a redescobrir: - ¿Quién puede matar a un niño? – Narciso Ibáñez Serrador. Terror pur i inquietud moral sostinguda. - També esmentades: Onibaba (Kaneto Shindō) i Don’t Look Now (Amenaça a l’ombra) (Nicolas Roeg).