Resum general • Programa amb dues parts principals: entrevista cultural sobre la festa “Divendres al Parc” amb la companyia Trencamandres i un especial de cinema de terror amb José Luis Carbón. • Moments destacats: - Balanç positiu de l’actuació infantil-malgrat la pluja—amb molta participació familiar a la Plaça de la Pau. - Repàs del catàleg d’espectacles de Trencamandres (infantils, familiars, d’estiu, per a menuts i per a adults). - Reflexió sobre la pèrdua progressiva dels balls de carrer i el paper de la música en directe vs. la disco mòbil. - Debat sobre per què agrada el cinema de terror, la diferència entre horror i terror, i com el gènere reflecteix les pors de cada època (pandèmia, IA...). - Rànquing essencial de pel·lícules de terror recomanades, clàssics i modernes. "Seguim fent cultura i música a les places de tot arreu." Entrevista a Marc Oriol (Trencamandres) Balanç de l’actuació a “Divendres al Parc” • Espectacle d’animació infantil per clausurar la jornada; la pluja va complicar l’inici, però es va poder fer a l’aire lliure sota carpa. • Moltes famílies i ambient festiu; la part central va durar prop de 45 minuts amb cançons i danses. • Cap al final, la pluja va forçar una recollida més ràpida, però el balanç global és molt bo. Qui són i què fan (Trencamandres) • Marc Oriol: animador, músic, cantant i educador; espectacles per a infants, adults i famílies. • Organització de la jornada: Xarxa 0-6 a la Plaça de la Pau (Sant Just), amb pintar siluetes, contes i música. • Catàleg d’espectacles: - Infantil/familiar: “A l’Embòlica que fa fort” (cançons, danses, balls). - “Confeti Express” (neix d’un carnaval; el confeti com a eix). - Espectacle d’espuma i animació (estiu). - Espectacle “Menuts” per a 0-3 anys (escoles bressol). - Per a adults: “Un Aforcat la Terra” (balls de revetlles, sopars, calçotades; música d’orquestra, actual i 80-90). Balls populars i participació familiar • Abans eren freqüents els balls de carrer amb veïns; ara s’han reduït per l’expansió de la disco mòbil i l’accés a playlists (Spotify). • El ball tradicional i els espectacles familiars fomenten la participació intergeneracional: “tothom pot ballar i gaudir al seu nivell”. Bloc musical i anuncis • Bloc musical 1: versió de “Time After Time”. • Falques institucionals: ICTUS (112), acreditació de competències, esport femení, FP i dual, Voluntariat per la Llengua, recursos per a dones, i la iniciativa “En bici sense edat”. • Bloc musical 2: pop en català i cortinetes d’identificació d’emissora. Especial cinema de terror (amb José Luis Carbón) Per què ens agrada el terror? • Component d’entreteniment i evasió; vivim una fantasia allunyada de la realitat. • Resposta fisiològica: segregació d’hormones com dopamina i serotonina davant d’escenes de por. • Catarsi: patir de manera controlada dins d’una ficció; sortim del cinema pensant que la realitat no és tan dura. Horror vs. Terror • Terror: acte més físic i immediat que espanta. • Horror: sentiment persistent que arrosseguem; sovint psicològic i del “monstre que no es veu” (influència de H. P. Lovecraft i “L’horror a la literatura”). Realitat i pors contemporànies • La realitat pot superar la ficció: imatges de la pandèmia (ciutats desertes) semblaven ciència-ficció. • Nous temors: la intel·ligència artificial (IA) com a horitzó d’ansietats tecnològiques. • Exemples que dialoguen amb l’actualitat: Host (sessió espiritista per Zoom en plena pandèmia). Rànquing essencial (selecció del convidat) • Clàssics i indispensables: - The Shining (El resplandor) – Stanley Kubrick. Ambient tancat, claustrofòbia extrema, interpretació icònica de Jack Nicholson. - The Innocents (Suspense) – Jack Clayton. Adaptació de Henry James; dos infants que fan por i un suspens exquisit. - Alien – Ridley Scott. Disseny sonor/visual apabullant; el monstre traslladat a l’espai. - Night of the Living Dead (La nit dels morts vivents) – George A. Romero. Pionera del cinema de zombis, duresa gairebé documental. • Moderns i sagues: - The Blair Witch Project (El projecte de la bruixa de Blair) – paradigma del found footage; final impactant. - Insidious – James Wan. Narrativa de terror molt efectiva. - The Conjuring (Expediente Warren) – James Wan. Posada en escena impecable i gran ritme. • Joies a redescobrir: - ¿Quién puede matar a un niño? – Narciso Ibáñez Serrador. Terror pur i inquietud moral sostinguda. - També esmentades: Onibaba (Kaneto Shindō) i Don’t Look Now (Amenaça a l’ombra) (Nicolas Roeg).