Entrevistes de la Justa
Entrevistes de la Justa
Programa

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis
RSS

episodis

577-588 de 2109
  • Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Alta Fidelitat: diàleg entre música i arts visuals — conversa amb Javier Panera a Ràdio Desvern - episode art
    21'

    Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Alta Fidelitat: diàleg entre música i arts visuals — conversa amb Javier Panera a Ràdio Desvern

    Resum Conversa amb el comissari Javier Panera sobre l’exposició Alta Fidelitat, un recorregut per la genealogia entre la música popular i les arts visuals a través de portades de discos creades per artistes. Panera comparteix la seva visió, el criteri curatorial, la seva col·lecció de més de 15.000 peces, i reflexiona sobre el present i futur del vinil. Punts clau Exposició viva i didàctica que traça la relació entre arts visuals i música. Criteri curatorial únic: només portades fetes per artistes o que reprodueixen obres d’art amb connexió directa amb el contingut musical. Més de 300 peces exposades (majoritàriament vinil, però també pòsters i documents). Llistes de Spotify per seccions, accessibles via QR a la sala. Títol inspirat en “Alta Fidelitat” (pel·lícula de Stephen Frears basada en el llibre de Nick Hornby). El vinil com a objecte amb fort component fetitxista i valor cultural, però ja no hegemònic com a indústria. Què trobaràs a l’exposició Objectiu: explorar com la música influeix les arts visuals i viceversa. Abast temporal: peces dels anys 60–70 (p. ex. Fluxus i performance) fins a èpoques posteriors. Formats: sobretot vinils, però també pòsters i documentació. Criteri de selecció: es deixen fora portades de dissenyadors/fotògrafs quan responen a directrius de segell; es prioritza la llibertat autoral de l’artista visual. Didàctica: recorregut per capítols amb llistes de Spotify per seccions (descàrrega via QR). Context: pensada per a tots els públics, amb peces de gran qualitat i valor històric. La col·lecció de Javier Panera Més de 15.000 peces entre vinils i CDs; col·lecció viscuda i escoltada. Origen familiar (bar dels avis) i coleccionisme continu al llarg de la vida. El títol “Alta Fidelitat” reflecteix una visió: la música com a memòria emocional i màquina del temps. Valoració del component visual: de vegades compra per la portada; no sempre el contingut musical acompanya, i a l’inrevés. El vinil avui: present i futur No és nostàlgic: cada època té formats i usos d’escolta propis. Algunes músiques sonen millor en vinil (pensades per a aquest suport); d’altres, millor en streaming. El vinil continuarà com a nínxol amb reedicions de qualitat i com a objecte fetitxe (p. ex. en habitacions adolescents). S’ha perdut el ritual d’“arribar a casa i escoltar el disc” (ara sovint ja s’ha escoltat prèviament a Spotify/YouTube). Cites rellevants "La música és la millor màquina del temps que tenim." "A qualsevol li pot costar tenir un Warhol sis dòlars... i és tan bo com el del museu" — atribuït a Andy Warhol, sobre les portades de discos. Context i recepció Inauguració amb bona acollida i explicació guiada; col·laboració amb Loop Barcelona i suport municipal. En el context català i espanyol, la cultura popular (portades, pòsters, còmics) ha difós tendències artístiques abans que els museus. Peces destacades esmentades William Mix de John Cage i una peça de Philip Corner (experimentals) i la seva influència en el pop. Revolution 9 de The Beatles (exemple pop amb incorporació de soroll i improvisació). Singularitat de la col·lecció Col·lecció vertebrada pel diàleg música–arts visuals: probablement única a l’Estat i entre les 3–4 de referència a Europa amb aquest criteri. Informació pràctica L’exposició es pot visitar a l’espai municipal de Sant Just Desvern fins a finals d’any.

  • Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Festes de Tardor a Sant Just: balanç, polèmica pels controls policials i normativa Procicat després dels incidents a Molins i Sant Feliu - episode art
    25'

    Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Festes de Tardor a Sant Just: balanç, polèmica pels controls policials i normativa Procicat després dels incidents a Molins i Sant Feliu

    Context i tesi de l’episodi Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Bassaganyes, arran de la polèmica pels controls policials preventius durant les Festes de Tardor. Es fa el balanç de les activitats, es justifica el dispositiu de seguretat i s’analitza l’impacte de la normativa del Procicat sobre el consum d’alcohol i la gestió de l’oci nocturn. Temes principals • Balanç de les Festes de Tardor: valoració globalment positiva; èxit de “Sant Just al Carrer” i baixa participació comercial a la “Shopping Night”. Dificultats per canvis normatius constants que afecten la programació. • Justificació del dispositiu policial: els controls s’instal·len pel record recent d’incidents greus a Molins de Rei i Sant Feliu (apunyalaments amb arma blanca, agressions a policies, agressions sexuals, robatoris i vandalisme). Es decideix mantenir el concert i elevar la prevenció. Resultat: a Sant Just, nit “sense incidents” rellevants. • Proporcionalitat i molèsties: el dispositiu inclou identificacions aleatòries, controls perimetrals, requisament d’alcohol per evitar botellades i alguns escorcolls superficials. L’alcalde admet que pot ser impactant i molest, però defensa la mesura per evitar riscos majors. • Alcohol i normativa del Procicat: absència de barra a la pista de l’Institut per exigència d’una entitat de restauració homologada (NIF de bar-restaurant). Amb el canvi normatiu d’última hora, l’Ajuntament no va poder contractar a temps un proveïdor. Compromís de resoldre-ho en futurs concerts per limitar botellades i concentrar el consum dins el recinte. • Dades i comparatives: els incidents greus a poblacions veïnes els haurien provocat grups d’altres municipis. L’alcalde parla d’una “nova realitat” en l’oci nocturn que requereix controls preventius similars als de grans esdeveniments. Punts clau destacats • Seguretat vs. molèsties: priorització de la seguretat ciutadana davant el risc d’incidents greus. • Resultat: primera nit festiva recent “sense incidents” greus a Sant Just, a diferència de veïns. • Procicat: la normativa dificulta la gestió de bars temporals; cal previsió administrativa per donar servei de restauració homologat. • Futur: mantenir dispositius robustos si persisteixen patrons de risc a l’entorn metropolità. Cites rellevants “Prefereixo generar aquestes molèsties que no haver de lamentar fets més greus.” “Primeres festes, amb els antecedents que teníem, on no hi ha hagut problemes.” Conclusions • L’entrevista aporta la visió del consistori: el dispositiu va ser preventiu i proporcional al risc percebut per antecedents immediats. • Es reconeix el malestar d’alguns joves per identificacions i escorcolls, però s’argumenta que el balanç de seguretat ho justifica. • Caldrà millorar la logística (barra homologada) per reduir botellades i fer compatible l’oci juvenil amb la seguretat i la normativa. • En funció de l’evolució regional, es mantindran controls preventius similars, amb retirada d’efectius si la nit evoluciona amb normalitat.

  • 8'

    Entrevistes de la Justa del 25/10/2021 — Entrevista a Aleix Abadia: rebuig a un dispositiu policial “desproporcionat” a les festes de Sant Just (23 d’octubre)

    Context i protagonistes Data i lloc: Dissabte 23 d’octubre, a l’entorn de l’institut de Sant Just. Veu entrevistada: Aleix Abadia, present als fets i signant d’un comunicat conjunt d’entitats i grups polítics locals. Tema central: Crítica a un dispositiu policial considerat desproporcionat i amb identificacions massives de joves. Què va passar Aleix Abadia i el seu grup d’amics es dirigien a les festes de l’institut quan van observar un ampli desplegament policial (policia local i Mossos d’Esquadra) a uns 200 metres del recinte. Segons el relat, la policia identificava sistemàticament joves i obligava a obrir motxilles. Es van requisar ampolles d’alcohol tot i que, com subratlla Abadia, portar alcohol tancat al carrer no és il·legal. L’únic incident destacat, segons Abadia, va ser el generat pel mateix dispositiu policial; dins la festa no hi va haver problemes. "Vam veure un desplegament policial desproporcionat... la consigna era identificar tota la gent jove i fer-los obrir les motxilles." Arguments de la policia i resposta d’Abadia Agents haurien al·legat incidents previs (com apunyalaments en altres festes) per mantenir-se en alerta. Abadia qualifica l’argument d’excusa perquè la majoria de joves identificats eren del poble, molts vinculats a l’organització i a la convivència local. "Això em sembla una excusa barata... són gent del poble que coneixen." Reiteració d’un patró Es recorda un precedent a la Festa Major (amb toc de queda) on també hi va haver identificacions massives i persecucions a joves sota el pretext de robatoris. Abadia denuncia una mena de criminalització del jovent: ser jove de nit equival a sospita automàtica. Responsabilitats i resposta institucional Segons el comunicat, l’actuació no seria aleatòria: segueix ordres municipals (alcalde Joan Basagañas i equip tècnic). Abadia afirma no haver rebut cap resposta de l’alcalde ni del consistori. Recorda que després del precedent de Festa Major es va prometre que “no tornaria a passar”, cosa que s’ha incomplert. "Si van dir que no tornaria a passar i torna a passar, hi ha hagut un problema de fiscalització." Impacte en el jovent i el model de poble Efectes previstos: Desànim per participar en les festes i la vida comunitària. Tensió innecessària i trencament de confiança entre jovent i cossos policials. Crítica al model de poble: Sant Just funcionaria com a poble dormitori, amb manca d’oferta d’oci juvenil. "No ho solucionarem anant amb la porra i identificant la gent jove." Proposta Diàleg i corresponsabilitat per definir un model d’oci a Sant Just que no promogui el consum d’alcohol però que no criminalitzi el jovent. Reclam de proporcionalitat i respecte als drets en futurs dispositius. Punts clau Desplegament policial intens a l’entorn de la festa amb identificacions i requisició d’alcohol. Absència d’incidents dins la festa; el conflicte s’atribueix al dispositiu mateix. Incertesa sobre la necessitat d’efectius i sobre una eventual participació de unitats com la brigada mòbil (esmentada com a possibilitat a l’emissió). Responsabilitat municipal i manca de resposta malgrat compromisos anteriors. Crida a repensar l’oci juvenil i a evitar la criminalització dels joves.

  • Entrevistes de la Justa del 22/10/2021 — 20 anys d’Acció Solidària i Logística: orígens, balanç, impacte de la COVID-19 i crida a nous voluntaris - episode art
    13'

    Entrevistes de la Justa del 22/10/2021 — 20 anys d’Acció Solidària i Logística: orígens, balanç, impacte de la COVID-19 i crida a nous voluntaris

    Resum de l’entrevista Orígens i identitat d’ASL ASL neix entre 1998-1999 arran de l’huracà Mitch a Hondures, amb un origen fortament vinculat als Bombers de Barcelona. És una ONG de cooperació internacional que combina projectes de desenvolupament i respostes a emergències. "Això va derivar amb la fundació d'una ONG per continuar aquestes tasques." Dimensions i necessitats Actualment compten amb uns 284-285 socis/es, però no és suficient per cobrir totes les peticions i necessitats. Falta voluntariat i recursos econòmics per ampliar l’abast de les intervencions. "Està clar que nosaltres podríem fer molt més... perquè no tenim el voluntariat necessari i... ni econòmicament som capaços." Balanç de 20 anys Projectes en tres països clau: Hondures, Senegal i Nepal. Resultats diversos: Projectes estrella amb alta incidència en la població. Iniciatives útils però amb menor impacte. Alguns projectes no han funcionat com s’esperava, dels quals han après. "Inclús projectes que no ens han anat tan bé... i d'això sempre hem intentat aprendre." Impacte de la COVID-19 Continuïtat operativa dels projectes gràcies al personal local contractat a Hondures i Senegal. Limitacions: menys enviament de voluntariat internacional. Clau: el suport econòmic del món local (els ajuntaments) s’ha mantingut. "El món local... no han optat per deixar de contribuir." Celebració del 20è aniversari Acte al Casal de Joves de Sant Just amb xerrada, dinar popular i espectacle infantil. Bona valoració general, amb participació més baixa del desitjat per context i dispersió territorial dels socis. Qui són i com treballen ONG orientada a cooperació internacional en Hondures, Senegal i Nepal i a resposta a emergències via el Fons Català. Perfil de voluntariat amb bombers, sanitaris i personal d’emergències, però oberta a tothom per a tasques de gestió, voluntariat i suport econòmic. Crida a l’acció i contacte Necessiten: Nous socis/es i voluntaris. Suport econòmic per ampliar l’impacte. Contacte: Web: ASL.ONG Correu: [email protected] Telèfon: 623 06 89 22 Idees clau: 20 anys de trajectòria amb impacte real i aprenentatge continu. Manca de voluntariat i recursos per respondre tota la demanda. Resiliència durant la COVID-19 gràcies al personal local i al suport municipal. Crida oberta a sumar-se a una ONG pròxima i operativa.

  • Entrevistes de la Justa del 21/10/2021 — Xesco Mercè presenta “de Signis” a l’Espai Carme Malaret: un alfabet visual amb radiografies per ordenar el caos - episode art
    22'

    Entrevistes de la Justa del 21/10/2021 — Xesco Mercè presenta “de Signis” a l’Espai Carme Malaret: un alfabet visual amb radiografies per ordenar el caos

    Resum Context Entrevista a Xesco Mercè a Ràdio d’Esvern sobre la seva mostra “de Signis” a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (Sant Just Desvern). Proposta que transforma el seu llenguatge visual en un alfabet de formes per “ordenar el caos”. L’obra “de Signis” Eixos clau: L’obsessió per les llistes, catàlegs i alfabets (taxonomies visuals). La reutilització de materials: especialment radiografies i suports trobats. Procés i materials: Treballs amb esprai i retolador sobre radiografies retallades i col·lage. Durant la pandèmia: fotolits fets a partir de fotografies d’obres amb radiografies; retall i composició d’lletres, números i símbols químics. Instal·lació: A l’aparador: alfabets barrejats als vidres, sense ordre preestablert. A l’interior: unes 20 peces mostren el procés (de l’original a miniatures, mutacions i canvis). Lectura i ús: És un alfabet funcional per compondre poemes o frases (treballs de mail art). Ex.: > "com un secret d’aigua verda" (fragment de Maria-Mercè Marçal utilitzat en una peça de mail art; no forma part d’aquesta mostra específica). Temes i intencions Ordenar el caos com a motor creatiu: un propòsit líric i impossible alhora. "intentar posar una mena d’ordre al cosmos" Inacabable i inabastable: les llistes aboquen a l’infinit; la pràctica es destil·la amb el temps i la repetició. Recepció oberta: rebuig d’una lectura única; l’artista busca remoure records i detalls personals de cada espectador. Formats, suports i venda Aparador: composicions en DIN A5 sobre llibres antics de matemàtiques trobats durant la pandèmia. Sala interior: peces de mides diverses (fins DIN A2 i més), originals sobre radiografies i treballs de procés. Disponibilitat: obres i pòsters a la venda. Fons de materials: radiografies recollides per l’artista durant 30 anys; nous suports de geografia per a projectes futurs. Impacte de la COVID-19 en l’obra Treball més minuciós i pensat per falta de taller; reordenació del propi procés per evitar la repetició automàtica. L’aturada va permetre repensar i redirigir línies de treball. Trajectòria i projectes col·lectius Més de 30 anys de creació. “Trans Temps (1988–2018)”: origen del treball amb radiografies (superposició d’obres antigues i noves); exposat a la cooperativa China Art. China Art: cooperativa d’artistes (xarxa europea); espai físic tancat per la COVID, però actius en projectes itinerants. La Conxinxina: revista monogràfica d’arts i assajos (poesia, música, arquitectura…), viva però intermitent. Exposició i trobada amb el públic Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret (Sant Just Desvern). Inauguració: dissabte a les 12 h, dins les Festes de Tardor i la "Nit d’Espluga i de Sant Just"; obertura especial de 18 a 21 h. Presència de l’artista: interacció i diàleg amb el públic com a part essencial del projecte.

  • Entrevistes de la Justa del 21/10/2021 — Festa de Tardor a Sant Just: “Pocions de bruixa” amb plantes remeieres i educació ambiental al Parc del Milenari - episode art
    16'

    Entrevistes de la Justa del 21/10/2021 — Festa de Tardor a Sant Just: “Pocions de bruixa” amb plantes remeieres i educació ambiental al Parc del Milenari

    Resum del contingut Què és i per a qui Activitat familiar d’educació ambiental: “Pocions de bruixa” amb plantes remeieres i infusions. Públic destinatari: infants i famílies; enfoc inclusiu perquè tothom hi pugui participar i aprendre a protegir la natura. "Només cal venir amb moltes ganes i amb ganes d'escoltar i de descobrir coses noves." Quan i on Diumenge, 11:30 – 14:00 (aprox.) Parc del Milenari (Sant Just Desvern) Format en torns i grups reduïts per mesures COVID. Qui ho organitza Associació Bosc de Llum (ponent: Robert, biòleg i president) En el marc del cicle de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb el suport del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Què faran Descoberta de plantes remeieres autòctones i preparació d’infusions. Explicació d’usos saludables i naturals per a molèsties comunes. Dinàmiques per fomentar la curiositat científica dels infants sobre el seu entorn. Enfoc d’alimentació sostenible Producció ecològica des de l’origen: sense malbaratar aigua i sense químics (fertilitzants ni fitosanitaris). Reducció del malbaratament alimentari en el consum domèstic. Menys consum de carn per reduir la desforestació associada a pastures. "La idea és que des del seu origen ja sigui ecològic... i que nosaltres ho fem de manera més sostenible." Impacte i abast de Bosc de Llum Més de 5.000 alumnes participants l’últim any, tot i les dificultats de la COVID-19. Creix la demanda d’educació ambiental per part d’escoles, administracions i ciutadania. Curiositats que fan de motor d’aprenentatge Preguntes freqüents dels infants: Com mengen els arbres? Per què la lluna surt de nit? Com “veuen” els ratpenats? (introducció a l’ecolocalització). "Els nanos tenen moltes preguntes sobre el seu entorn... i intentem donar respostes científicament raonades." Visió de futur Tendència positiva però lenta cap a una vida més sostenible. Cal canvi d’hàbits individuals i més ambició de les administracions. "Anem cap allà, però molt a poc a poc del que hauríem d’anar." Detalls pràctics Material: no cal portar res. Durada: aproximadament 2–2,5 hores. Objectiu: instaurar rutines saludables i sostenibles des de la infància, amb alternatives naturals quan sigui adequat. Per què és important Educa en salut i sostenibilitat a través de pràctiques reals (infusions, plantes locals). Enforteix el vincle amb la natura al municipi i promou la ciència ciutadana. S’emmarca en la Barcelona Capital de l’Alimentació Sostenible (14–24 d’octubre), impulsant un sistema alimentari just, ecològic i saludable per a tothom.

  • Entrevistes de la Justa del 21/10/2021 — CUP al ple, butlletí municipal i regidors no adscrits, i nous contenidors amb canvis de sentit a Sant Just - episode art
    26'

    Entrevistes de la Justa del 21/10/2021 — CUP al ple, butlletí municipal i regidors no adscrits, i nous contenidors amb canvis de sentit a Sant Just

    Visió general Conversa d’actualitat municipal a Sant Just Desvern amb Josep Maria Ranyer (PSC) sobre tres eixos clau: presa de possessió del nou regidor de la CUP, canvis al butlletí municipal per als regidors no adscrits i desplegament dels nous contenidors amb ajustos de mobilitat. Fil conductor: decisions basades en normativa i estudis previs, amb compromís d’avaluació i correcció si cal. "No semblava lògic aturar el funcionament municipal…" "Ho provarem i, si ens equivoquem, rectificarem." Ple municipal: presa de possessió de la CUP i mocions Credencials i declaració de béns (CUP) • La presa de possessió d’Aleix Avadia (CUP) no es va poder fer al ple anterior per retards aliens a l’Ajuntament. • Procediment seqüencial: primer, acreditació de l’acta per part de la Junta Electoral Central (JEC); després, declaració de béns (condició sine qua non) per transparència i lluita contra la corrupció. • Amb la documentació de la JEC ja rebuda i pendent només la declaració, s’espera incorporació al ple d’octubre. Moció “1 d’Octubre” i posposició • La regidora no adscrita Anna Vilanova va deixar la moció (designar un espai “Plaça 1 d’Octubre de 2017”) sobre la taula per solidaritat amb la situació del regidor de la CUP. • El govern entén el gest i preveu debatre-la al ple d’octubre, traslladant la proposta a la comissió de nomenclàtor. Comunicació institucional: butlletí municipal i regidors no adscrits Per què s’ha canviat l’espai de les columnes • Reordenació de l’espai del butlletí: la plana reservada als grups municipals (segons el ROM) no pot incloure regidors no adscrits. • Solució adoptada: nova pàgina amb dues columnes per als no adscrits (Anna Vilanova i Quico Ferrer), garantint dret d’expressió sense modificar el ROM. Marc legal i transfuguisme • Recordatori del marc anticorrupció: qui abandona el grup pel qual va ser elegit no pot formar nou grup i passa a no adscrit; per això no té la columna de “grup”. • De cara a futures eleccions, qualsevol candidatura pròpia que obtingui representació tindrà columna com a grup municipal, encara que sigui d’un sol regidor. Serveis i mobilitat: nous contenidors i canvis de sentit Carrers afectats i calendari • Desplegament dels nous contenidors amb recollida automàtica lateral dreta: totes les bateries se situaran a la banda dreta del sentit de circulació. • Canvis de sentit confirmats: carrers Ateneu (de Creu cap a Major) i Montserrat (al contrari). En anàlisi: parts de Bonavista i Verge del Pilar per coherència amb reurbanitzacions i connexió amb Creu. • Inici d’implantació a partir del 25 d’octubre (es faran els canvis de senyalització i col·locació efectiva dimarts/dimecres, passada la Festa de Tardor) i senyalització associada. • S’analitzarà el semàfor Creu–Rambla (freqüències de verd/vermell) per absorbir fluxos derivats del canvi. Operativa i millores tècniques • Reorganització progressiva de les 170 bateries: primer es col·loquen a la banda dreta; després, substitució fracció a fracció pels models nous. • Millores dels contenidors: boca més gran, obertura amb pedal o palanca (accessibilitat, inclosa cadira de rodes), xip integrat a les fraccions d’orgànica i resta en posició més resistent. • Capil·laritat del servei: distància màxima de referència d’uns 100 metres per veí; mida seleccionada per evitar infrautilització. • Objectiu: augmentar la recollida selectiva per complir els estàndards europeus i evitar sancions. Seguiment i ajustos previstos • Metodologia: decisions no improvisades, basades en estudis previs; posterior avaluació in situ i ajustos si cal (ubicacions de bateries, detalls de senyalització, accessos a pàrquings, etc.). "Ho provarem i, si ens equivoquem, rectificarem."

  • Entrevistes de la Justa del 20/10/2021 — Circ Universal a Sant Just: circ tradicional amb hologrames 3D, calendari (23 oct. – 7 nov.), promocions i sorteig d’entrades - episode art
    12'

    Entrevistes de la Justa del 20/10/2021 — Circ Universal a Sant Just: circ tradicional amb hologrames 3D, calendari (23 oct. – 7 nov.), promocions i sorteig d’entrades

    Resum de l’entrevista Circ Universal arriba per primer cop a Sant Just amb un espectacle que fusiona circ tradicional i tecnologia 3D (animals en holograma), a més d’un calendari de funcions amb promocions especials i un sorteig de 15 entrades dobles a la ràdio local. "Somos el primer circo en Cataluña que trae animales en holograma 3D" Què fa diferent l’espectacle Animals en holograma 3D en lloc d’animals reals (prohibició des del 2015), inspirat en el model del Circ Roncalli. Barreja d’arts: malabars, acrobàcia, funambulisme (alambrista), trapezi, pallassos i projeccions 3D. Missatge pedagògic i de sensibilització sobre el canvi climàtic i sobre el no ús d’animals al circ. "El circo es la madre de la cultura" "Dicen que los artistas somos saneadores de alma" Dates, horaris i durada Estada: del 23 d’octubre al 7 de novembre. Inici: dissabte 23 a les 17:00. Horaris habituals: Dijous i divendres: 18:30 Diumenge: 12:00 i 17:00 2n i 3r dissabte: 17:00 i 19:30 1r dissabte: una funció a les 17:00 Durada de l’espectacle: 1 h i 50 min. Recomanació logística: arribar 30 min abans; la carpa es tanca els primers 10 min per les projeccions 3D (per evitar entrada de llum). Entrades, capacitat i promocions Capacitat actual aproximada: 70% (abans 50%); sovint aforament complet. Compra anticipada recomanada: Web: www.circusuniversal.com Taquilles: obertes a partir de divendres, d’11:00 a 13:00 i de 16:00 a 20:00. Promocions pensades per a totes les butxaques: Dijous: dia de l’espectador Divendres: 2x1 Diumenge (12:00): infants 5 € Equip i trajectòria Companyia actual: 22 professionals (abans 44, reducció per la pandèmia; ERTO de 4–5 mesos). A més de l’elenc, hi ha molts professionals de suport: conductors, muntadors, gestoria i proveïdors. Història: fundat el 1925, sis generacions; a prop del centenari. Esperit de reinventar-se i mantenir viu el circ. Sorteig a la ràdio local 15 entrades dobles (per a 30 persones en total) per a les primeres 15 trucades. Telèfon: 93 372 36 61. Les entrades són vàlides per a qualsevol funció entre el 23 d’octubre i el 7 de novembre (segons disponibilitat). En síntesi Proposta familiar que combina tradició i innovació amb hologrames 3D. Missatge social: sostenibilitat i benestar animal sense animals reals. Calendari ampli, promocions i sorteig per facilitar l’accés. Compra anticipada recomanada per l’alta demanda.

  • Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Cròniques postpandèmiques: del dudacionisme a la poesofia visual — humor, teràpia i camins d’autoedició - episode art
    26'

    Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Cròniques postpandèmiques: del dudacionisme a la poesofia visual — humor, teràpia i camins d’autoedició

    Introducció Entrevista a Rubén Córdova (Dissoñando) sobre la seva primera obra en format còmic-llibre: “Cròniques postpandèmiques”. Es parla del naixement del projecte a partir d’una anècdota amb la mascareta, del concepte central de dudacionisme (postura de dubte actiu entre extrems), del format de microrelats + vinyetes amb to de tragicomèdia, de l’ús de l’humor per reflexionar, i de la seva estratègia de publicació (editorials, micromecenatge, autoedició). També s’explica la seva “poesofia visual” i es destaca la peça “Obligació vs raó”, metàfora icònica de la portada. Naixement i propòsit de l’obra Gènesi: arrenca amb una anècdota a Begur; no reconeix algú sense mascareta hores després d’haver-lo vist amb mascareta. Idea clau: la pandèmia ha generat canvis subliminals i invisibles en relacions, pors i psicologia col·lectiva. Objectiu: més que donar respostes, provocar preguntes i consciència. “Què ens està passant i com d’invisible és?” Clau conceptual: el “dudacionisme” Ni negacionista ni afirmacionista: postura humil que parteix de “no saber”. Serveix per reconnectar i esquivar guerres d’ideals i veritats absolutes. Tesi: “Nego que ningú pugui saber la veritat al 100%”. Format i to: microrelats, còmic i humor Format: compilació de microrelats autobiogràfics (o de l’entorn proper) + il·lustració/còmic. To: tragicomèdia — riure’s de la desgràcia per alleujar i pensar. Temes: por, vida i mort, virus, distància social, relacions humanes. “Si el roce hace el cariño, què farà la distància?” Impactes invisibles i preguntes obertes Més enllà dels símptomes i pèrdues, hi ha seqüeles socials i sistèmiques poc visibles que condicionaran el futur. El llibre deixa més preguntes que respostes com a motor de pensament crític. Escriptura com a teràpia Còrdova afirma que l’escriptura li ha servit un 300% com a teràpia (en paral·lel al seu procés amb psicòleg). Referència a Daniel Ventosa: “La felicitat està en patir cada dia una mica menys.” Publicació i camins editorials Ha produït 5 còpies físicament acabades (per mostrar a editorials i com a objecte de valor). Explora camins: editorials, micromecenatge, Amazon (autoedició); balança entre visibilitat i retribució. Possibilitat de tiratge curt autoeditat i naixement de la marca “Disso Books”. Poesofia visual Fusió de poesia i filosofia en clau visual per implicar l’espectador proactivament. Cerca activar la creativitat (i el seu poder crític) com a “revolució des de dins”, sembrant llavors de creativitat a les persones. Peça destacada: “Obligació vs raó” (la portada) Portada amb el personatge (“el dudacionista”) portant mascareta tapant els ulls. Missatge central: “La mascarilla por encima de la nariz, nos dicen; pero toda obligación la debe filtrar la razón, porque si no, acabas ciego.” Vídeo promocional on, “cec” per la mascareta als ulls, aboca el cafè: metàfora directa de complir sense filtre racional. Properes passes i tancament Demanda inicial: ~50 persones interessades en 2 dies; valora edició especial amb làmines. Vol començar presentacions locals i fer camí cap enfora. Tanca amb música: “Mad World”, subratllant el to reflexiu de l’episodi.

  • Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Xipi Night: homenatge al cabaret històric de Sant Just i estrena pública de Mare meva Produccions - episode art
    22'

    Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Xipi Night: homenatge al cabaret històric de Sant Just i estrena pública de Mare meva Produccions

    Resum general La conversa presenta la Xipi Night, un espectacle de cabaret de petit format que ret homenatge al llegendari local nocturn El Xipi de Sant Just Desvern. Es farà el dissabte 23 d’octubre a la Plaça Antoni Malaret (zona pista de ciment), en el marc de la Nit de la Dona organitzada per Dona i Empresa, amb dos passis (21:00 i 22:30). Punts clau Estrena pública de la companyia local Mare meva Produccions, després de l’èxit de «Mamma Mia». Format petit i immersiu, visible des de la plaça i el carrer Creu; aforament aproximat de 100 persones per passi a la zona de grades. Repertori de musicals (p. ex. Cabaret, Chicago) amb alguna peça d’època (Sara Montiel, Lina Morgan), majoritàriament en traducció al català. Recuperació de l’himne del Xipi: lletra original localitzada via la família Modulell i música reimaginada; moment estrella de la vetllada. Patrimoni i identitat local: l’espectacle aprofita la història del poble per apropar-la al públic jove de forma festiva. Col·laboració amb Dona i Empresa i suport de l’Arxiu Municipal (Jordi Amigó) per donar veracitat històrica. Equip artístic amb fort lideratge femení, rols masculins feminitzats i nova masculinitat. "El Xipi tenia himne i bandera, només li faltava govern." "Volem retre homenatge al bon Xipi —l’essència dels orígens: trobar-nos i fer família." Context i origen del projecte Després de l’embranzida de «Mamma Mia» (aplaudiments multitudinaris), Mare meva Produccions fa la seva estrena pública com a companyia amb El Xipi (cabaret). El nom Xipi Night neix com un joc de paraules espontani que juga amb Shopping Night i esdevé marca pròpia de la vetllada. L’objectiu: celebrar la memòria del Xipi i activar l’orgull de poble a través d’un espectacle musical accessible i de carrer. El Xipi: què va ser i per què importa Fundat a inicis dels anys 40 per Josep Maria Modulell com a restaurant de referència que acollia autoritats i figures de la faràndula. Hi van passar personalitats com Cantinflas i Lola Flores; també esportistes com Biosca. Amb el temps, el local deriva cap a cabaret i, per pressió veïnal, es desplaça cap al polígon (zona Walden). L’espectacle ret homenatge al “bon Xipi” (orígens i anys 50), recuperant la seva essència comunitària. Ubicació històrica: aproximadament on hi ha l’Òptica Josa (carrer de la Creu), a pocs metres de l’escenari actual. Repertori i música Cançons de musicals icònics (Cabaret, Chicago, etc.) que el públic reconeixerà al moment. Inclusió d’algunes peces d’època (Sara Montiel, Lina Morgan) per donar color històric. Traduccions al català (algunes noves o adaptades) per reforçar la proximitat. Rescat de l’himne del Xipi: Lletra original facilitada per Josefina Modulell (filla del fundador). Música re-creada (modernitzada) a partir de la lletra i records familiars. Participació especial del pianista Aleix Cuevas, besnet de Josep Maria Modulell. Format, posada en escena i equip Petit format amb proximitat i interacció: Dos passis: 21:00 i 22:30. Aforament limitat de ~100 persones a grades, però visible des de tota la plaça i el carrer. Elenc: Emma, Gala, Carles, Javi i Daniela; Dani Martínez condueix amb un monòleg que fil conductor; piano en directe d’Aleix Cuevas. Direcció: Dani Martínez. Direcció artística i musical / coreografies: Daniela Fumador (coreos creades i adaptades). Producció: Lluís Teresa (prod. executiu); Carles (ajud. direcció musical i producció). Disseny i documentació: referències visuals del Xipi versionades fidelment a partir de cartells i materials originals. Treball d’equip intens (assajos simultanis amb «Mamma Mia») i aposta per nova masculinitat i power woman a escena. Col·laboracions i territori Projecte en co-producció real amb Dona i Empresa (no només encàrrec): Suport clau de Sara Jaques, Ira i Marta Malaret en decorat i logística. Impuls i suport de Mercè (presidenta) i de l’ecosistema de dones empresàries locals. Arxiu Municipal i Jordi Amigó: aporten rigor i materials (entrevistes, imatges) que donen veracitat a la peça. Compromís de Mare meva Produccions: treballar sempre amb el patrimoni cultural de Sant Just i fer pedagogia d’orígens. Experiència de públic i espais La Zona Xipi oferirà punts de restauració i espai per seure i gaudir de l’ambient mentre s’escolta l’espectacle. Visibilitat ampliada: més enllà del pati de butaques, l’acció s’estén pel carrer Creu i la plaça. Ambient festiu i participatiu, amb números que inviten a moure’s i a rememorar històries familiars. Informació pràctica Data: Dissabte 23 d’octubre. Lloc: Plaça Antoni Malaret (zona pista de ciment). Passis: 21:00 i 22:30. Organitza: Dona i Empresa. Companyia: Mare meva Produccions. Accés: obert a la plaça; aforament limitat a la zona de grades (~100).

  • Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Ple municipal, Mas Lluí, nous contenidors i Festes de Tardor: Ateneu, Espai MarcArt, Butlletí i processos participatius a Sant Just - episode art
    23'

    Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Ple municipal, Mas Lluí, nous contenidors i Festes de Tardor: Ateneu, Espai MarcArt, Butlletí i processos participatius a Sant Just

    Context i to de l'entrevista • Inici cordial amb felicitacions a Ràdio Desvern per la nova temporada i el paper de tres dones joves al capdavant. • L’entrevista entra en matèria sobre l’actualitat municipal de Sant Just Desvern, amb èmfasi en el darrer ple, serveis públics i vida cultural. Ple municipal i mocions (curs 2021-2022) • Moció sobre el 1 d’Octubre: L’Anna va retirar la moció per dedicar un carrer al "1 d’Octubre" com a protesta per la no-presència al ple del regidor de la CUP (tràmits no a temps), tot i tenir suports suficients. Es tornarà a presentar al ple d’octubre. • Nova incorporació: Es preveu que Aleix Abadià (CUP) prengui possessió al ple d’octubre. "La vaig retirar... per denunciar la no presència del regidor de la CUP... la presento aquest proper ple." Mas Lluí: creixement i mancances • Crescuda molt ràpida del barri amb equipaments insuficients i problemes de mobilitat (una sola via d’accés al centre). • Microtalls de telefonia i incidències elèctriques (Endesa ja ho està abordant). • Reivindicació de planificació i inversió més acurada per equiparar serveis. "Ens hem de posar seriosament perquè és una part important de Sant Just." Ateneu: obres de la sala municipal • S’inicien les obres a la sala gran de l’Ateneu, valorades com a bona decisió per adequar l’equipament a les necessitats del poble. • Crítica constructiva: manca d’un pla acústic específic, considerat tan important com la comoditat i ventilació per garantir qualitat d’escolta als espectacles. Festes de Tardor 2021 • Festes del 13 al 24 d’octubre, adaptades a la Covid. Amb relaxació de restriccions, s’espera major participació sense inscripció prèvia a tots els actes. • L’oposició es queixa d’escassa consulta prèvia; se’ls va informar però no es va demanar opinió. Nous contenidors i mobilitat al Centre • Canvi del sistema de recollida amb nous contenidors i canvis de sentit a carrers del barri Centre (entre Taneu i Montserrat), per adaptar-se al camió amb braç a la dreta. • Preocupacions veïnals: impacte en la mobilitat (semàfor Creu-Rambla pot congestionar), i privacitat per l’obertura amb xip (gestió de dades). • Posició de l’Anna (Alcaldia Republicana): aposta pel model porta a porta, confiant en l’alta capacitat de reciclatge de Sant Just. "Els canvis sempre produeixen inconvenients" i molts no seran reversibles per les limitacions tècniques (braç del camió a la dreta). Cars de coixinets: retorn i públic • Activitat emblemàtica que finalment es fa amb públic al 100% (com a activitat esportiva). És un fita identitària i de retrobament per la comunitat. Covid-19 a Sant Just • Tendència a la millora, amb normalitat progressiva i compliment en espais tancats. Relaxació a l’aire lliure. • Agraïment a l’equip de govern per la informació continuada durant la pandèmia. Cultura i difusió: Espai MarcArt i comunicació • Valoració positiva de les exposicions a l’Espai MarcArt (Mercat Municipal, 1a planta), inclosa la d’Agustí Centelles. • Relleu pendent: baixa afluència i manca de comunicació efectiva; molta gent no coneix la sala o no arriba la informació a temps. • Cas del Butlletí municipal: retards en el repartiment van dificultar inscripcions a actes de les festes. Butlletí municipal: espais i representació • Canvis de format i reubicació dels textos de regidors no adscrits, amb el mateix espai però en pàgina diferent, diluïdes entre continguts informatius. • Polèmica: se li hauria vetat signar en nom d’Alcaldia Republicana (ex-socis de coalició ho haurien demanat). L’Anna ho troba injust i ho vol reclamar. • Explica que el pas a regidora no adscrita deriva de no haver-se constituït com a agrupació d’electors/entitat; de cara al futur, estudien presentar-se com a Alcaldia Republicana constituïda. "Se’m fa molt estrany que no pugui parlar en nom d’Alcaldia Republicana." Processos participatius i Plaça de la Pau • Celebració de l’anunci d’impulsar processos participatius (pressupostos participatius i usos d’equipaments), un compromís també del seu programa. • Exemple: Plaça de la Pau. Hi va haver una "pluja d’idees", però falta tancar el procés amb debat i acord final; ara per ara, percepció d’inconcreció sobre resultats.

  • Entrevistes de la Justa del 15/10/2021 — Festes de Tardor 2021 a Sant Just: Corre Llengua, homenatge a Isabel Clara Simó i activitats per la llengua - episode art
    10'

    Entrevistes de la Justa del 15/10/2021 — Festes de Tardor 2021 a Sant Just: Corre Llengua, homenatge a Isabel Clara Simó i activitats per la llengua

    Resum Context i objectiu Festes de Tardor 2021 a Sant Just Desvern (13–24 d’octubre) amb diversos actes culturals i participatius. La CAL Sant Just (que celebra 25 anys) impulsa el Corre Llengua 2021 després d’un 2020 amb activitat mínima. Retorn progressiu al carrer i a la vida cultural després de les restriccions sanitàries. Què és el Corre Llengua? Moviment i acte festiu que promou l’ús social del català i la cultura popular arreu dels Països Catalans. Format lúdic i comunitari per “portar el català al carrer”. Homenatge a Isabel Clara Simó Reconeixement a la seva vida i obra (escriptora, periodista i veu referent del país). Lectures a càrrec de Roger i Arnau Cònsul. Missatge central sobre la llengua: "si no salvem la llengua no salvarem el país." La llengua com a ADN de Catalunya i eix de memòria, cultura i identitat. Estat de la llengua i crida a l’ús social Segons la Mercè Gràcia, l’ús del català retrocedeix entre els joves a l’espai públic per dinàmiques socials, no pas per manca de vitalitat. Crida a iniciar les converses en català de manera natural i adaptar-se només si cal per fer-se entendre. Referència a altres llengües com el basc en la importància de preservar el patrimoni lingüístic. Activitats destacades A l’Ateneu: conferència d’obertura “Com es va formar el feixisme a Espanya” i acte del Corre Llengua amb homenatge a Isabel Clara Simó. Dissabte (davant del mercat municipal): A les 11 h: jocs de paraules, jocs infantils i xocolatada. A les 12 h: vermut musical amb Marcel Marimón en directe. Activitats obertes a tothom. Participació i col·laboracions Agents implicats: El Llibreter, Ajuntament de Sant Just, Ateneu, Centre d’Estudis Santjustencs (Maria Quintana i Palmira; la Palmira crea el Joc de Paraules), La Granjeta (Raúl i Teresa), Òmnium Cultural i Seyer de Can Mata (suport logístic i vermut). Pandèmia: restriccions i reactivació Organització condicionada per tanques, gels i distàncies; ara, directrius més laxes i coordinació amb l’Ajuntament per espais. El 2020: només una exposició a l’Ateneu; les Nadales no es van poder fer. Properes cites Nadales previstes el 18 de desembre (últim dissabte abans de Nadal), davant del mercat. Tancament musical del programa amb “Cançó de Suburbi” de Marcel Marimón i Aina Torres.