Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

565-576 de 2109

11 de nov. del 2021
30'
Entrevistes de la Justa del 11/11/2021 — 44a Cursa de Cars de Coixinets: protocols Covid, horaris i 109 inscrits; tertúlia tècnica amb corredors; i espai de llibres amb Jordi Benavente
Cursa de Cars de Coixinets: estat i novetats de la 44a edició Punts clau • 109 cars inscrits (2019: 118), bon nivell de participació malgrat els entrebancs previs. • Mesures Covid: el públic i els equips a boxes hauran de portar mascareta en tot moment. Els corredors no la porten durant la baixada (van amb casc), però han de dur-la a la butxaca per posar-se-la en arribar. • Funcionament habitual: mateixes franges i categories. > "El funcionament de la cursa serà el de sempre, amb els mateixos horaris i categories." • Horaris: - Dissabte: verificacions 9:30; cronos a les 12:30, 16:00 i 16:45. - Diumenge: concentració a boxes a les 9:00 i sortida per categories. • Categories: - Mixta: 13 cars (2019: 9) - Fèmines: 8 (2019: 9) - Cadet: 5 (graella completa de 5, tirades repetides entre ells) - Seniors Masters: 35 (2019: 31) - Veterans: 17 (2019: 16) - E20 i Pre-E20: 18 (agrupades enguany) • Logística i circuit: - 630 bales de palla (330 ja arribades). L’Esplai les embala i munta el circuit; es tanca del tot dissabte al matí. - Organització: 12 persones de nucli + voluntariat (control: 15 dissabte, 20 diumenge; control tècnic i crida a boxes). • Serveis i difusió: - Barres: al parc de Can Freixas (per descongestionar el circuit) i a boxes (pista de bàsquet). - Speaker: veu femenina, Núria García (a l’arribada). - Retransmissió: directes de semifinals i finals a Instagram de Cars de Coixinets; vídeo oficial per Montserrat Ribes i equip. "El públic haurà d’anar amb mascareta tota l’estona; els corredors, quan arribin, se la posaran per carregar i tornar a pujar." Tertúlia amb corredors: Carles i Lua Tornada i sensacions • Carles torna a competir després de 15–16 anys; Lua és més assídua (només va faltar l’any de pandèmia). • Més que nervis, respecte a la cursa i al ritme de competició. Tècnica, rols i seguretat • Repartiment de rols: conducció vs córrer; cal comunicació per decidir qui frena a cada corba. • Evolució dels frens (davanter/darrere) i tècniques antigues (rascar amb bamba o palets laterals) vs sistemes actuals. • El “saltar” a les corbes pot ajudar o frenar el car: cal calcular inèrcies i traçades. > "Has de tenir un punt d’inconsciència... però també càlcul i paciència." Fèmines i estratègia • Categoria més tranquil·la i tècnica: menys enganxades, més cura en la traçada i l’entrada tancada a la primera corba. • Importància de paciència i càlcul: frenar una mica a la primera corba dona avantatge a la segona. • Anècdota del car de les “mamis”: unitat molt competitiva, dissenyada per un matemàtic, que accelera i s’envala molt. Posada a punt i material • Proves prèvies lleugeres (pàrquing, revisar frens i elements bàsics). • Intercanvi de cars entre equips (canvi de sensacions: pes, estabilitat vs velocitat i inèrcia). Espai de llibres amb Oriol Saneuja Novembre Literari a Sant Just • Desena edició amb l’objectiu d’animar a llegir i implicar la gent en lectures de tots els gèneres. Llibre destacat: Jordi Benavente — "Tots els focs, totes les pistoles" • Format: 45 microrelats en 75 pàgines (segle petit i alternatiu: Leonard Montaner Editor, Palma). • Estil: llenguatge “matemàtic, geomètric, escultòric”; minimalisme extrem: cada paraula és justa i necessària. "No es pot treure ni posar res sense perdre el sentit." Parallels i defensa del format breu • Paral·lel amb el cinema de curtmetratge (Juanjo Jiménez, “Tres”): activisme del curt, intensitat i precisió. • Llibres curts ≠ menys feina: al contrari, exigeixen més treball de condensació i precisió (com escriure un correu molt fi: evitar ambigüitats). • Lectura amb relectures possibles: relats concentrats que admeten múltiples capes d’interpretació, ús de metàfores i imatges (com les muntanyes per mirar temes des d’un altre prisma). "El que hi ha allà escrit és la concentració màxima del que es volia explicar."
10 de nov. del 2021
34'
Entrevistes de la Justa del 10/11/2021 — Retorn a la presencialitat, nova seu i crida a voluntariat: Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran d’Esplugues
Panorama general de l’episodi Què hi trobaràs • Obertura musical i una falca promocional breu. • Entrevista central amb l’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran d’Esplugues: balanç del període digital, retorn a la presencialitat, canvi d’espai, programació de conferències i crida a voluntariat i relleu. • Tancament amb agraïments i una cançó dedicada a la ràdio. Aula d’Extensió Universitària: del digital al retorn presencial Balanç del curs online i aprenentatges clau • Durant la pandèmia van crear un canal de YouTube i van completar 32 conferències setmanals, amb 4.700 visualitzacions i més de 1.200 hores de reproducció: un èxit per mantenir el caliu i la continuïtat. • Valor afegit detectat: la virtualitat funciona, però “falta la part humana” de la trobada setmanal, el contacte amb el ponent i el diàleg amb els companys. "La gent estava desitjosa de tornar-nos a veure; el virtual està molt bé, però falta la part humana." Retorn a la presencialitat i canvi de seu • La residència on hi havia l’auditori habitual manté restriccions; per això les conferències es fan ara a l’IES la Mallola: sala àmplia, ben equipada i amb capacitat ajustada a les mesures actuals. • El retorn ha estat positiu: el primer dia van superar les 60 cadires previstes i van arribar a unes 70 assistències. Programació i criteris de selecció de ponents Primera sessió i exemple de “bon ponent” • Inici de temporada amb Imma Fontanals (Història de l’Art) sobre Klimt i Rodin. Posen en valor l’empatia i la capacitat de connectar amb el públic, a més del rigor. "No busquem gent que només llegeixi i passi un PowerPoint, sinó qui et faci viure el que explica." Agenda destacada (novembre–desembre i inici de gener) • Toni Arbonés: viatge al Tíbet i l’enigma de Zhang Zung. • Dolors Bramont (Art islàmic, UB): “Abans vam ser moros que catalans” (Al-Àndalus a Catalunya). • Joan Roura (TV3): 20 anys d’errors entre Egipte i l’Afganistan (des de 2001). • Albert Casas (catedràtic de Geologia, UB): calor intern de la Terra i volcans. • Lozano Winterhalder (medi ambient): crisi i sostenibilitat. • Pere Andreu Geriot (divulgador musical): música de Nadal al Barroc. Criteris per triar ponents • Coneixement expert i rigor professional. • Presència escènica i empatia per fer participar el públic. • Referències prèvies i combinació d’“habituals de capçalera” amb nous talents. Públic, activitat i comunitat Perfil i volum • 150–160 socis aproximadament; assistència setmanal creixent. • Predomini de dones (~70%), un patró generalitzat en moltes entitats culturals. • Ritme habitual: 32–33 conferències/any (segons festius); acumulen prop de 300 conferències en 11 anys. Activitats complementàries • Sortides culturals (dia sencer i matinals): exposicions, rutes modernistes, museus i visites guiades (p. ex., sortides previstes a Olot, Vic i Casserres, pendents de recuperar). • Horari de les sessions: dijous, 18:00–19:30. Relació amb el soci i millora contínua • Comunicació via correu abans i després de cada sessió per recollir feedback. • Tracte proper i comunitari a l’entrada i sortida: comentaris espontanis que ajuden a ajustar programació i ponents. Crida a voluntariat, relleu i valor de la gent gran Necessitats organitzatives • Demanen implicació per a: captació i agenda de ponents, difusió i cartelleria, relació institucional, gestió de socis i administració. • Preocupació compartida al món associatiu: manca de relleu i juntes que s’“endureixen” amb el temps. "Si no enredem més gent, això s’acaba —per una raó biològica." Contra l’edatisme: capacitat i experiència • Reivindicació del talent i l’experiència de les persones grans, trencant clixés i tòpics. • Les noves incorporacions aporten idees fresques i innovació (l’experiència del període telemàtic n’és un bon exemple de resiliència i adaptació). Com participar i què esperar Contacte i accés • Correu de contacte: [email protected]. • Reben i informen en persona: dijous a partir de les 18:00 a l’IES la Mallola. La primera conferència és gratuïta per animar noves altes. Assistència prevista i logística • Objectiu de mantenir-se entre 60 i 80 persones per sessió segons capacitat i meteorologia. • La propera sessió (Tíbet) manté expectatives d’alta participació i conexió amb el públic. Anècdota i tancament Com s’hi va sumar el Pere • Va assistir com a públic puntual, es va anar repetint i va acabar col·laborant; ara és vocal i peça clau en l’organització. • Humor i complicitat a l’estudi: “Necessitem molts ‘Peres’”. Cloenda musical • Agraïments a la ràdio com a companyia diària i com a altaveu de la cultura local. • Tancament amb la cançó “La ràdio” de Diango.
9 de nov. del 2021
44'
Entrevistes de la Justa del 9/11/2021 — Zona verda al Barri Centre, nous contenidors i reordenació viària: calendari de Nadal, ordenances i futur aparcament a Can Ginestà
Resum general Conversa amb el regidor de Mobilitat, Josep Maria Ranyer, sobre tres blocs principals: reordenació de carrers per la nova recollida de residus, implementació de la zona verda d’aparcament al Barri Centre (amb ampliació de zona blava), i projectes de futur a l’entorn de Can Ginestà; també es comenten dates de Nadal i el calendari d’ordenances fiscals. "Aplicarem un mètode científic: prova-error, i rectificarem." Punts clau Nous contenidors i reordenació viària: ubicació obligada a la banda dreta per recollida automàtica, alineació a la calçada, criteris d’accessibilitat i seguretat als passos de vianants; impacte global petit en places d’aparcament. Zona verda al Barri Centre (primícia): 105 places verdes per a residents i ampliació d’unes 47 places de zona blava per a rotació comercial; s’elimina la zona blanca dins l’àmbit. Tarifes i preferència: residents del sector pagaran 18 €/any (≈1,5 €/mes); no residents a zona verda pagaran més que a la blava (ex.: 2,15 €/h vs 1 €/h amb app) per dissuadir l’ocupació externa. Calendari: pintat i senyalització cap al dia 20 (mes corrent) i entrada en vigor 1 de gener de 2022; al desembre, senyals tapades per no interferir amb la campanya de Nadal. Ordenances fiscals: en exposició pública; resolució d’al·legacions al ple de desembre; entrada en vigor inamovible l’1/01/2022. Can Ginestà i entorn: la “sorrera” està qualificada com a zona verda de parc; es preveu aparcament soterrani públic de dues plantes a l’àmbit Carles Mercader–Miquel Reverter vinculat a nous habitatges per a joves; es garantirà alternativa abans de reduir places superficials a l’entorn de Can Ginestà. Reordenació per nous contenidors i seguretat viària Per què canvien d’ubicació? • Els nous contenidors són més grans i de recollida automàtica; el camió només opera per la banda dreta i necessita bateries alineades a la calçada. • Criteris: proximitat (<100 m), no davant de portals en carrers estrets, lluny de passos de vianants si no hi ha “orelles” d’ampliació, i accessibilitat universal (palanca manual, boques més grans, pedals, ús en cadira de rodes). • Seguretat: més places per a motos abans dels passos de vianants per millorar la visibilitat del vianant i evitar accidents. Impacte en l’aparcament • Pèrdues puntuals quan s’ocupa espai de bateria perpendicular; en cordó, el balanç és globalment petit i sovint compensat en carrers adjacents. • Menys bateries però més capacitat de recollida per unitat (contenidors més grans). "Intentem que sigui equilibrat, però no és mil·limètric." Implementació i seguiment • Convivència temporal entre contenidors vells i nous; pintat per fases i ajustos setmanals. • Metodologia prova-error i obertura a rectificar si la realitat ho exigeix. • Objectiu: millorar recollida selectiva i complir recomanacions europees (de facto obligatòries). Zona verda al Barri Centre (aparcament preferent per a residents) Què canvia? • Àmbit: entre la Rambla i c. del Mercat, i entre c. Major i la rotonda d’Atenes (Miquel Reverter). • Places: 105 de zona verda i +47 de zona blava (continuïtat de trams mig blaus com a c. Bonavista fins a c. Major). • Eliminació de zona blanca dins l’àmbit: l’espai es redefineix com a verd o blau. Qui hi pot aparcar i a quin preu? • Residents censats dins l’àrea (vehicle amb impost a l’àmbit): 18 €/any (evita tràmits i és l’opció més econòmica). • No residents: poden aparcar però amb tarifa dissuasòria (p. ex. 2,15 €/h vs 1 €/h a blava amb app) per prioritzar veïns. "La zona verda ofereix una alternativa als veïns perquè puguin aparcar en preferència." Justificació i estudis • Dades municipals mostren alta ocupació de zona blanca per vehicles no censats al Centre. • 105 places no cobreixen “tothom”, però donen sortida a les hores crítiques; a partir de la tarda-vespre, verda i blava no operen i la càrrega es relaxa. • Pàrquings privats de la zona: pràcticament sense disponibilitat; edificis antics sense soterranis. Calendari i comunicació • Pintat i senyalització: a partir del dia 20 (del mes en curs). • Entrada en vigor: 01/01/2022. Al desembre, senyals tapades per no afectar la campanya de Nadal. • Campanya informativa: cartells a portals i avisos als vehicles. Comerç i alternatives per visitants • Es vol mantenir i potenciar la rotació comercial: s’incrementen places blaves. • Qui deixa el cotxe tot el dia (treballadors) tindrà alternatives gratuïtes una mica més enllà (p. ex. aparcament municipal del c. Tudona) i zones menys denses perifèriques. Nadal i serveis d’aparcament Encesa de llums • Encesa prevista a finals de novembre o inicis de desembre (data exacta a confirmar a l’agenda municipal). Pàrquing del Milenari • Disponibilitat habitual: indicadors mostren sovint 40–50 places lliures. • Opcions de tarifes (hores, abonaments, lloguer de places) per cobrir perfils que necessiten estades llargues. Ordenances fiscals i terminis • Ordenances (inclou IBI, plusvàlues i tarifes d’aparcaments) en exposició pública. • Al·legacions: es resolen al ple de desembre; si no n’hi ha, queden aprovades per silenci transcorregut el termini d’30 dies hàbils. "Sí o sí, la data és 1 de gener de 2022." Can Ginestà i nous aparcaments • L’actual espai de la sorrera està qualificat com a zona verda de parc (no s’hi permet aparcament en superfície permanent). • Es projecta aparcament soterrani públic de dues plantes a l’àmbit Carles Mercader–Miquel Reverter, vinculat a 8 habitatges per a gent jove (amb el seu aparcament), per esponjar l’accés al Centre i reduir trànsit intern. • Fases i garanties: no es reduirà l’aparcament superficial de l’entorn de Can Ginestà fins que hi hagi alternativa operativa; es mantindrà l’accés pel carrer per a veïns i serveis. Mirada de mobilitat sostenible • Alliberar voreres: més places de motos a calçada (abans de passos de vianants) i ordenació de bicicletes/patinets per prioritzar el vianant i la seguretat. • Objectiu transversal: medi ambient, ordre i neteja, amb corresponsabilitat ciutadana i municipal.
8 de nov. del 2021
31'
Entrevistes de la Justa del 8/11/2021 — Festes de Tardor, Pla per a Mas Lluí, Contenidors amb Xip i Urbanisme a Garrofers: Seguretat al concert i retorn dels cars de coixinets
Context i participants • Entrevista amb Laia Flotats (portaveu de Junts per Catalunya a Sant Just) sobre l’actualitat local: festes, ple d’octubre, serveis municipals, urbanisme i seguretat. • Tramo final amb Pep en un to més distès sobre ponts, la Castanyada, panellets i torrons. Festes de Tardor: balanç i canvi d’ubicació • Valoració global positiva per la recuperació de la festa i el retrobament al carrer després de la pandèmia. • Crítiques al format de la nit “Shopping Night”: menys ambient al centre per la impossibilitat del Mercat de servir tapes, manca d’il·luminació, difusió insuficient i poca animació de carrer. Flotats insta el govern a millorar la planificació i la comunicació. • Canvi d’ubicació de “Sant Just al Carrer” a l’avinguda Indústria: percepció molt favorable per l’amplitud, millor fluïdesa de pas i comoditat per a famílies. Suport a mantenir-hi l’esdeveniment si és possible. "El fet que es fes a l’Avinguda Indústria, que és tan ample, facilitava molt més el trànsit de gent... sobretot si vas amb nens." Ple d’octubre i moció per a Mas Lluí Retorn de la presencialitat al ple • Primer ple amb públic presencial: valorat com a pas per recuperar proximitat i humanitat institucional. Moció sobre necessitats de Mas Lluí • Junts per Catalunya recull demandes de veïns i l’Associació de Veïns i impulsa una moció propositiva (no només crítica) per crear un pla de treball sobre mancances del barri (posada en marxa, serveis, ajustos). • Moció aprovada per unanimitat (CUP s’absté). Coordinació amb el PSC per transaccionar i garantir compromís d’execució. Serveis i residus: nous contenidors i xip • Crítica al dimensionament inicial del contracte de recollida; suport a ampliar recursos per garantir qualitat del servei i salubritat. • Demanda d’una transició ordenada: no retirar contenidors sense reposició immediata. "Has d’anar amb els contenidors nous i t’emportes els vells. No crec que sigui gaire difícil fer això." • Proper desplegament de targetes amb xip als contenidors (model ja provat a la Miranda Canigó): caldrà màxima difusió, explicacions clares i gestió àgil d’incidències (pèrdua de targeta, etc.). Escenari electoral 2023: proposta de Quico Ferrer • Flotats s’assabenta pels mitjans de la idea de Quico Ferrer d’“unificar la convergència” local; cap negociació de coalició en marxa. • Missatge: encara és aviat; en política tot pot canviar i s’obren converses amb tothom, però sense acords concrets. Tradició recuperada: cursa de cars de coixinets • Retorn de la cursa de cars de coixinets sense restriccions del PROCICAT, com a festa popular a l’aire lliure i amb ambient tradicional. Urbanisme: Garrofers, la Bòbila i les Escales • Es reprèn el desenvolupament del sector Garrofers (entre Can Mèl·lic i l’Institut): obres d’urbanització en marxa; després vindrà l’edificació (uns 102 habitatges, PB+2). • Sectors relacionats: la Bòbila i les Escales. Aprovada una moratòria de llicències a la Bòbila i les Escales per reavaluar l’encaix urbanístic i cercar reubicacions. • Motiu clau: protecció de l’entorn del Parc Natural de Collserola i del camí de la Vall; evitar grans blocs a la porta del parc i buscar usos més compatibles (equipaments o zona verda). Seguretat al concert del 23 d’octubre • Dispositiu de Mossos i Policia Local abans del concert a l’Institut arran d’antecedents recents a municipis veïns (agressions, apunyalaments) i possible efecte crida. • L’oposició no havia estat informada prèviament, però Junts avala la decisió municipal de mantenir el concert amb reforç policial per garantir la seguretat. "Hem de tenir confiança" en cossos policials democràtics, amb normativa i mecanismes interns per depurar males praxis. • Resultat: esdeveniment sense incidents greus; condemna rotunda de qualsevol agressió física o sexual. Tramo final: ponts, Castanyada i dolços • Conversa lleugera amb Pep sobre calendaris de ponts, Nadal i la Castanyada. • Preferències gastronòmiques: panellets de pinyons vs. de coco, absència de moniatos, i debat entre torró de Xixona (tou) i torró d’Alacant (dur).
5 de nov. del 2021
30'
Entrevistes de la Justa del 5/11/2021 — 15 anys de Mostra Mediterrània a CineBaix: Huda’s Salon, eixos socials, cinefòrums en directe i innovació digital (Europa Creativa)
Context i inici Entrevista amb Xavier Bax (CineBaix) arran de l’estrena de la Mostra de Cinema de la Mediterrània i del Llevant, inaugurada amb Huda’s Salon (Hany Abu-Assad) i celebrant 15 anys de la mostra. "El nostre lema seria com protegim i com promocionem la diversitat cultural i lingüística." Programació i eixos temàtics Volum i abast • 21 pel·lícules de 12 països en 9 dies (15 llargmetratges i 6 curtmetratges). Tres eixos curats • Jovent: realitats de joves a Egipte, Tunísia i migració a França. • Denúncia social: conflictes i racisme estructural (p. ex., Palestina; títols com “200 metres”). • Educació i empoderament: projectes que obren alternatives en contextos marginals: - Londres: dones d’origen africà/mediterrani que s’empoderen a través de l’esgrima, la poesia i la pintura. - Kurdistan: programa “Càmeres i Drets” amb 30 refugiats que creen curtmetratges per defensar identitat i condició. Cinefòrums i participació • 4 cinefòrums amb connexions internacionals via CineBaix Live (debat obert també en línia; la pel·lícula no es pot emetre per drets). • Peça central: context d’Afganistan (retorn talibà) articulat amb el film The Mauritanian (amb Jodie Foster) i el testimoni del videoperiodista Joan Giralt. • Debats amb equips: Fedayin, la lluita de Georges Abdallah (connexió amb el director) i Nobody Metaphor (equip des de Londres). Connexió amb Diyarbakir i l’Acadèmia de Cinema de l’Orient Mitjà per al projecte kurd. Curadoria i estrenes • Recerca en festivals de referència (Cannes, Venècia, Berlín, Toronto, Sant Sebastià, Seminci…) i catàlegs de distribuïdores europees. • Estrenes: 11 a Catalunya i 3–4 a tot l’Estat. Exemples: Huda’s Salon (arribada just després de la Seminci); l’egípcia Feathers condicionada pel calendari del Festival de Sevilla. Públic i retorn a sales • Repunt d’assistència cap a nivells de 2019, afavorit per l’aforament al 100% i l’arribada de grans títols (“Madres Paral·leles”, “El buen patrón”, “The Last Duel”). • Nous públics i socis: augment de persones que descobreixen CineBaix i s’adhereixen com a socis. CineBaix al Baix Llobregat • Referent comarcal en filmografies invisibles: cicles anuals (Àsia, Llatinoamèrica, Àfrica, Mediterrània) i aposta per diversitat cultural i lingüística. Innovació i projecte europeu • 16è aniversari de CineBaix i salt tecnològic: projecte d’Europa Creativa/Europe Cinemas per a la digitalització 2.0. • Projeccions en streaming a sales (xarxa de 5 cinemes coordinats des de CineBaix: Girona, Mallorca, Ferrol, Cambrils, Barcelona) per: - Reduir costos i impacte mediambiental. - Facilitar la distribució de cinema d’autor, europeu i del Sud Global. Finestres i plataformes • Les estrenes no estaran a Sala 7 per la disputa de la finestra d’exhibició amb plataformes (cap a 45 dies entre sales i streaming). • Networking al Festival de Sevilla per definir l’acoblament entre presencial i virtual amb distribuïdores. Recomanacions clau • L’home que va vendre la seva pell (Tunísia) — imprescindible. • Una història d’amor i de desig — trencadora i recomanable. • Huda’s Salon — sessió inaugural, amb segona passada prevista. Convivència amb plataformes "Hem de ser més proactius." • Públic híbrid: sèries a casa i cinema a sala. Valor del ritual col·lectiu, la pantalla gran i els debats post-projecció.
4 de nov. del 2021
18'
Entrevistes de la Justa del 4/11/2021 — “I l’Àngel digué”: lectura dels textos d’Àngel Casas a Sant Just — entrevista amb Ferran Ranya i Blasco
Context i data de l’acte Novembre Literari (10a edició) a Sant Just Desvern. Divendres 19 de novembre, a les 19.00 h, al Casal de Joves (davant del CAP). Acte destacat: lectura titulada “I l’Àngel digué” amb textos d’Àngel Casas. Objectiu i contingut de la lectura Donar a conèixer la faceta literària menys coneguda d’Àngel Casas: novel·les, assaig, relats, poemes i cançoners. Selecció i direcció de lectura a càrrec de Ferran Ranya i Blasco, amb interpretació de Montse Guallar i el mateix Ferran. Participació d’Àngel Casas: presència a l’acte i paraules finals al públic. La faceta literària d’Àngel Casas Més enllà del gran periodista, comunicador i pioner musical, Casas té una obra literària sòlida i variada. Cites destacades que el defineixen: "Àngel Casas encara escriu millor que parla." "Sap escriure sobre petites i grans misèries, però amb un somriure." L’humor com a eix Humor càustic però tendre, que va del blanc al més agre, sempre amb autoironia. Capacitat de transformar l’adversitat (hospitalització i amputacions) en relat lúcid i vitalista. Exemple d’autoironia en situacions quotidianes: "Perdona que no em posi dret." Format i experiència per al públic Lectura senzilla i cuidada, centrada en la paraula: el text és el protagonista. Durada aproximada: 1 h 10 min. Ritme i continuïtat pensats perquè “brilli la paraula” i el públic gaudeixi de l’humor i la qualitat literària. Inclou un epíleg escrit per Àngel Casas sobre la seva hospitalització i amputacions, definit com a “tremendo” per la força i la ironia amb què està narrat. Origen i organització Idea inicial de Ramon Ibar (escenògraf de l’Àngel Casas Show), prevista a Gelida i ajornada per la pandèmia. Arriba a Sant Just amb el suport total de l’Ajuntament (escenari, rampa d’accés, so i llum) per garantir una lectura accessible i de qualitat. Per què és rellevant Redescobreix una cara poc coneguda d’un referent mediàtic. Combina talent literari i resiliència personal amb un humor contagiós. Ocasió per celebrar la cultura local i la trajectòria d’un mestre de la comunicació i la lletra. Dades clau Títol: I l’Àngel digué Data i hora: Divendres 19/11, 19.00 h Lloc: Casal de Joves (Sant Just Desvern) Amb: Ferran Ranya i Blasco (direcció i lectura), Montse Guallar (lectura), Àngel Casas (presència i paraules finals) To i estil: humor, autoironia, tendresa, qualitat literària
3 de nov. del 2021
25'
Entrevistes de la Justa del 3/11/2021 — Mas Lluí, residus i microtalls: Quico Ferrer demana millores, reclama auditoria i anuncia candidatura 2023 a Sant Just
Resum general Entrevista amb Quico Ferrer (regidor no adscrit de Sant Just) on es repassen les Festes de Tardor, el ple d’octubre amb públic, la moció sobre el barri de Mas Lluí (manteniment, accessibilitat i mobilitat), els microtalls elèctrics, el canvi de contenidors i residus, la proposta d’auditoria interna i la manca de llicències d’activitat en set equipaments municipals. Ferrer també anuncia la seva candidatura per a l’alcaldia 2023, fa una crida a unificar l’espai convergent i detalla mesures per a l’habitatge jove i el seu suport condicionat als pressupostos. Temes principals i punts clau Festes de Tardor: valoració i millores • Valoració general molt positiva de les Festes de Tardor, bona organització i retorn als carrers. • Millores proposades: replantejar la zona de restauració del Mil·lenari, reubicar escenari per donar continuïtat amb el Mercat, potenciar la bona vista i recuperar presències com Granja Carbonell. Ple d’octubre amb públic • Primer ple amb públic presencial des de la pandèmia, amb baixa assistència però recuperant normalitat i proximitat amb la ciutadania. Barri de Mas Lluí: moció i propostes • Moció presentada (Laia Flotats) sobre mancances i peticions del veïnat; Ferrer hi vota a favor i hi afegeix propostes. • Propostes destacades: parcs infantils inclusius (adaptats) i punts de càrrega elèctrica. • Mas Lluí com a model d’ordenació per aplicar a barris més antics del municipi. Microtalls d’electricitat • Problema atribuït a la companyia distribuïdora; l’alcalde Joan Massaganyes s’hi reuneix per resoldre incidències. • Ferrer valora la transparència: prefereix informació clara encara que negativa, a silenci. Gestió municipal, auditoria i llicències • Reclama auditoria interna per detectar i corregir mancances. • Denúncia que 7 equipaments municipals no tenen llicència d’activitat (Escola Bressol, Camp de Futbol, Can Ginestà, Ateneu –Sala Gran–, Mercat Municipal, Bonaigua, Centre Cívic Salvador Espriu). • Compromís de resoldre-ho abans del 2023; diferència amb etapes anteriors: ara hi ha voluntat de solucionar-ho. Residu i nou model de contenidors • Dona vot de confiança al nou model (per fraccions, una per setmana; inici amb vidre a Plana Bessoleig; previsió: 5 setmanes), però dubta del compliment del calendari. • Punts crítics: cal brigada prèvia/manual per la brossa fora de contenidor (el camió articulat no recull manualment) i informació d’horaris al veïnat per evitar carrers bruts. • Millores d’ús: palanca de peu i obertura més ergonòmica. Candidatura 2023 i espai convergent • Anuncia la candidatura a l’alcaldia 2023 amb antelació per unificar l’espai convergent (Junts, PDeCAT, moderats i nacionalistes) en clau de municipalisme. • Es planteja com a independent, nacionalista però no partidari de la independència; oberta la col·laboració amb el PSC si cal per governabilitat. “El Sant Just que somiem” • Un Sant Just obert a tothom, feminista i a favor de l’LGTBI, segur, cultural i amb menys impostos; suport a habitatge i PIMEs. Joventut, xarxes i habitatge • Actiu a Twitter i Instagram; impuls del perfil “Joves amb Quico Ferrer” per recopilar propostes. • Moció d’habitatge jove (18–35) aprovada; confirma 60.000 € per iniciar el programa. • Suport als pressupostos condicionat a mesures (joventut i sostenibilitat); reconeix problema de liquiditat municipal i la necessitat d’ajustos (IBI). Tancament i mitjans • Fa una crida a contrastar informació en polèmiques (concert) i proposa escoltar també la cap de l’oposició (Laia Flotats). Cites destacades "Prefereixo que em contestin això que em donin llargues o que no em contestin." "És el moment del canvi i el moment del canvi crec que el puc liderar jo." "Si no posem recursos previs… tindrem la mateixa problemàtica [de brossa fora de contenidor]." Conceptes clau • Llicència d’activitat: permís necessari per exercir una activitat en un equipament. • Microtalls: interrupcions breus del subministrament elèctric. • Municipalisme: prioritzar la gestió local i pragmàtica per sobre de sigles. Implicacions • Equipaments: urgència legal i de seguretat per regularitzar llicències. • Residus: èxit del model condicionat a recursos operatius i informació al veïnat. • Energia: cal seguiment amb la distribuïdora per eliminar microtalls a Mas Lluí. • 2023: llançament anticipat de candidatura per articular l’espai convergent i negociar majories. • Governabilitat: Ferrer manté marge per pactar amb el PSC, prioritzant la gestió i els serveis a la ciutadania.
29 d’oct. del 2021
25'
Entrevistes de la Justa del 29/10/2021 — Ple d’octubre a Sant Just: Mas Lluí, memòria i drets humans, Walden, IBI, Promunsa i Festes de Tardor
Context i retorn als plens presencials Tornada al ple presencial després de la pandèmia: 17 regidors a la taula i recuperació del públic a la sala, amb retransmissió per YouTube (àudio i vídeo). • Es remarca la necessitat de recuperar la proximitat “mediterrània” i l’assistència veïnal als plens. Representació de la CUP al consistori Presa de possessió d’Aleix Abadia (CUP), que recupera la veu del grup a l’àmbit institucional. • La credencial no va arribar a temps al ple anterior; ara exerceix ja al 100% i pot participar en òrgans informatius i deliberatius. "La CUP recupera la veu en l’àmbit institucional." Mas Lluí: moció sobre necessitats del barri Peticions i diagnosi • Junts per Catalunya presenta una moció sobre: recollida de residus, més aparcament, més dotacions policials i transparència pressupostària per barri. Resposta de govern i planificació • Barri en desplegament (creixement des de 2011): s’han anat incorporant serveis municipals i privats progressivament; les mancances són més visibles que en barris consolidats. • Informació i pedagogia: explicar serveis i model de poble a una població en part nova. • Pressupost: les licitacions són globals (neteja, jardineria, manteniment) i es fragmenten per zones segons necessitats; es pot desglossar per facilitar la informació als veïns. Limitacions legals i de mercat • Farmàcia: la llei no permet una nova oficina fins arribar a ~23.000 habitants. • Serveis privats (bancs, paqueteria): es basen en volum d’operacions/població, cosa que dificulta caixers o punts de missatgeria al barri si no hi ha massa crítica. Memòria històrica i drets humans Aprovació per unanimitat d’un conveni amb l’Amical de Mauthausen i altres camps per a la pedagogia contra l’Holocaust i el feixisme, adreçada sobretot a joves de secundària. • Participació ciutadana en xerrades: baixa; cal reforçar-la. • Debat tens al ple amb intervencions creuades; l’alcalde crida a centrar-se en el debat polític i el respecte personal. "Hem de posar la mirada molt crítica al que passa perquè no se’ns envagi la història a futurs que no volem." Pla especial del Walden (façanes i elements comuns) Actualització normativa per preservar la coherència arquitectònica de l’edifici Walden (Bofill): • Defineix materials, tonalitats i criteris per a obres privades i comunitàries. • Règim de protecció: llicències amb tramitació específica i supervisió de la Comissió de Patrimoni. Ordenances fiscals: IBI i taxes Pujada de l’IBI del 3,5% i taxes municipals del 2,5% per fer front a l’increment de costos (energia, IPC, matèries primeres, subministraments). • Compromís: no superar l’increment de pensions previst. • Pressupost 2022: escenari tens de finançament; caldrà austeritat en noves iniciatives i prudència en serveis. • Ingressos amenaçats: revisió de la plusvàlua a escala estatal. "Cal dir a la gent que el mateix que li passa a casa seva li passa a l’Ajuntament." Inversions: Promunsa, Centre Cívic i Juvenívols • Modificació de crèdit via romanent per tancar projectes prioritaris. Centre Cívic Soledat Sants (Mas Lluí) • Increment d’obra de 248.000 € i 100.000 € per equipament intern (mobiliari, serveis, materials per a tallers). Objectiu: obertura 1r trimestre de l’any vinent. Promunsa i projecte Juvenívols • Ampliació de capital de Promunsa per executar: 8 habitatges de lloguer de protecció i un pàrquing de dues plantes al centre. • S’afronta el dèficit d’aparcament al centre i la futura desaparició de l’aparcament provisional de “Campa Droseta” (zona verda), reordenant l’oferta cap al nou pàrquing regulat. Nomenclàtor: un espai “1 d’Octubre” • Moció per designar un espai com “1 d’Octubre”: proposta inicial sobre el tram de Jacinto Benavente entre el Casal de Joves i l’ambulatori (sense habitatges assignats). • Procediment: la Comissió de Nomenclàtor (grups i entitats) analitzarà alternatives i l’impacte veïnal abans de decidir la ubicació definitiva. Festes de Tardor: balanç i aprenentatges • Alta participació i bona acollida del format “Sant Just al Carrer” a l’Avinguda Indústria. • Menys restriccions que a Festa Major; es treballa per Nadal i Carnestoltes amb màxima obertura. • Nit del 23 d’octubre: desplegament policial i debat sobre oci nocturn; els botellons i els espais no perimetrats dificulten la prevenció i l’acció educativa. • Objectiu: recuperar una nit festiva regulada i respectuosa; torna la cursa de “cars” amb públic.
28 d’oct. del 2021
23'
Entrevistes de la Justa del 28/10/2021 — Festes de Tardor: seguretat vs llibertat; Ple d’octubre (IBI 3,5% i Pla Walden); canvi de carrers i residus; ALNUS; retorn dels Cars de Coixinets
Resum del programa Punts clau • Valoració positiva de les Festes de Tardor amb recuperació d’activitats com el Shopping Night i Sant Just al carrer. • Debat central sobre l’oci nocturn: equilibri entre seguretat i llibertat després d’un dispositiu policial excepcional arran dels fets a Molins i Sant Feliu. • Avanç del Ple d’octubre: tornada presencial, presa de possessió d’Ege Badia (CUP), increment del tipus de l’IBI del 3,5%, i pla especial del Walden per regular façanes i aires condicionats. • Mocions: dedicació d’un carrer a l’1 d’Octubre i millora de condicions laborals dels riders. • Polèmica ambiental: l’associació ALNUS demana la dimissió del regidor; resposta: no dimitirà i llista actuacions en marxa (neteja d’abocaments, poda i reg d’arbrat). • Mobilitat i residus: canvi de sentit als carrers Ateneu i Montserrat per adaptar-se al nou model de contenidors de càrrega lateral, amb seguiment i ajustos si cal. • Retorn dels Cars de Coixinets amb públic (13-14 de novembre): crida a inscripcions i agraïment al voluntariat (Cau, Esplai, Protecció Civil). Festes de Tardor i model d’oci nocturn Valoració de la Festa Major de Tardor • Recuperació d’activitats i canvi d’ubicació de Sant Just al carrer, més espai i visibilitat. Dispositiu policial i jovent • Context: fets greus a Molins i Sant Feliu van motivar un dispositiu conjunt (Mossos i Policia Local). • Preocupació com a regidor de Joventut: la sensació general del jovent va ser d’incomoditat i pèrdua de llibertat. • Frase clau: "Al final és un equilibri entre la seguretat i la llibertat." • Compromís: revisar el model amb entitats i govern per recuperar l’“equilibri” assolit en festes anteriors. • Coordinació: cal millorar la coordinació tècnica dels dispositius. • Criteri futur: si no hi ha indicis de risc, no té sentit repetir un desplegament tan intens. Ple municipal d’octubre Tornada presencial i renovació • Ple amb públic (aforament limitat) i presa de possessió d’Ege Badia (CUP). Economia i fiscalitat • Proposta d’increment del tipus de l’IBI del 3,5% per a votació. Urbanisme i patrimoni: Edifici Walden • Pla especial per regular l’obertura de finestres i la col·locació d’aires condicionats a façana. • Objectiu: protegir l’estètica d’un edifici catalogat; els A/C s’hauran d’amagar en espais com balcons. Mocions • Dedicació d’un carrer a l’1 d’Octubre. • Defensa de la laboralitat i millora de condicions per als riders. Medi Ambient: petició de dimissió i resposta ALNUS demana la dimissió • L’associació ALNUS reclama la sortida del regidor. Resposta ferma: "No dimitiré." Qüestions concretes i actuacions previstes • Abocament incontrolat de rodes a prop del barranc de Canviosca: detectat i neteja imminent. • Poda per camins afectats per la caiguda d’un pi: actuació prevista per restablir el pas. • Arbrat a la zona de la Font de la Beca: incidències de reg ateses i en seguiment. • Disposició al diàleg públic per contrastar posicions i explicar la feina en curs. Mobilitat i residus: canvi de sentit i nou sistema Canvi de circulació • Carrers Ateneu i Montserrat canvien de sentit per adaptar-se al nou sistema de recollida selectiva amb càrrega lateral. • Es demana paciència: els automatismes de conducció necessiten temps per canviar. Model de residus i ajustos • Recol·locació de 200 bateries de contenidors amb criteri de mínim impacte al veïnat. • Compromís a ajustar ubicacions si la pràctica ho requereix: els contenidors no són immòbils. • El contracte de residus i neteja viària és el més elevat de l’Ajuntament per volum d’hores i personal. Retorn dels Cars de Coixinets Cursa amb públic (13-14 de novembre) • Tornada d’un esdeveniment emblemàtic i genuí. • Emoció i crida a la participació: "Apunteu-vos, si us plau; necessitem un mínim per poder funcionar." • Implicació del Cau, Esplai, Protecció Civil i voluntariat; agraïment general. • Recordatori d’inscripcions obertes i necessitat d’evitar deixar-ho per a l’últim moment.
27 d’oct. del 2021
16'
Entrevistes de la Justa del 27/10/2021 — On Air Jazz Series: nou anys de programació musical a Sant Just i el guardó poètic de Joan Urpinell
Resum de l’entrevista Qui són i què fan Col·lectiu: On Air Jazz Series és una associació de Sant Just amb prop de nou anys de trajectòria, nascuda per facilitar música en directe de qualitat. Origen: creada per preparar concerts de final de conservatori; impuls inicial de Joan Urpinell amb en Nolasc i en Roger Blasco; incorporació posterior de Pere “Santos” Puertas. Evolució d’estil: de l’arrel jazzística a una programació eclèctica: blues, pop/rock, soul, funk, músiques afroamericanes i d’arrel. "simplement, doncs, música de qualitat, però de qualsevol dels estils que pot ser-ho" Programació a l’Ateneu de Sant Just Calendari: d’octubre a maig; cartell variat amb propostes jazzístiques clàssiques i modernes, i música d’autor. Formats: formacions petites (duets, trios) per limitacions de pressupost. Data destacada: darrer concert el 6/05/2022 amb el santjustenc Nou Garrofer en duet amb guitarrista. Entrades: a taquilla el mateix dia del concert. Cicle “Música Bastial al Palau” (Santa Maria de Palautordera) Curadoria compartida: 8 concerts; Pere “Santos” Puertas se centra en el blues i derivats; Joan Urpinell en el jazz i propostes afins. Estils: funk, músiques de rels, Centroamèrica, i més; també amb formats reduïts (duets i algun solista). Entrades: venda telemàtica cercant “Música Bastial Palau”. Impacte de la Covid-19 i suport institucional Aturada inicial del cicle durant la pandèmia; represa tan aviat com ha estat possible. Suport clau: l’Ateneu de Sant Just i l’Ajuntament de Palau aposten per mantenir i fer créixer la programació. Filosofia: prioritzar oportunitats per a artistes que no són “caps de cartell”, fomentant el teixit musical local i emergent. Premi de poesia de Joan Urpinell Guardonat amb el 37è Premi Narcís Seguer de Poesia (Vallgorgina) pel poemari Eixam de Claus, centrat en la paternitat (primers dos anys). Publicació prevista per Sant Jordi vinent; disponible a Sant Just (Ateneu i Llibreria Llibre T). Fragments i moments destacats "Sant Just sempre t’esperarà... als teus orígens sempre seràs ben rebut" "El silencio de Dios fue todo lo que se escuchó" Informació pràctica Ateneu de Sant Just: entrades a taquilla el dia del concert. Música Bastial al Palau: compra online cercant “Música Bastial Palau”.
27 d’oct. del 2021
18'
Entrevistes de la Justa del 27/10/2021 — Ament: Néstor Ribes retrata la vellesa rural, la solitud i la litúrgia al Prepirineu
Resum Entrevista amb el fotògraf santjustenc Néstor Ribes arran de la seva exposició Ament al celler de Can Ginestar. El projecte, desenvolupat durant 3-4 anys en un poble del Prepirineu, retrata amb plànols tancats una generació de gent gran que viu la ruralitat amb austeritat, solitud i una forta litúrgia/religiositat, tractant la mort amb respecte i sense tabús. Punts clau del projecte Concepte i títol: Ament significa «així sigui»; una paraula breu i potent que concentra la idea de realitat assumida i té una connotació religiosa coherent amb el projecte. Universalitat: tot i fer-se en un poble del Prepirineu, els plànols tancats minimitzen el lloc i converteixen les escenes en una realitat traslladable a molts pobles d’Europa. Metodologia: fotografia espontània i natural, amb moments de confiança i respecte; breus converses per contextualitzar i captar la humanitat del moment. Relació amb els retratats: sense lligam previ, però amb gran sensibilitat per la gent gran (història personal amb avis i família); el projecte es va viure amb intensitat emocional. Temes: Solitud i austeritat quotidianes. Litúrgia i pregària com a eix vital. Mort assumida amb dignitat i tractada sense tabús. Felicitat en les petites coses (jocs de cartes, horts, comunitat). Resistència i manteniment de la vida del poble. Impacte de la pandèmia en la soledat de la gent gran. Impacte personal en l’autor: projecte més emocional de la seva trajectòria; reflexió sobre els límits i el respecte quan alguns protagonistes van morir durant el procés. Recepció i retorn: presentació inicial al poble amb els protagonistes vius; moments de llàgrimes i commoció; l’exposició a Sant Just és un somni personal. Cites rellevants "Nací madre de tu seno a tu regazo vuelvo." "Tanto amor recibido queda el que dimos." "Del polvo venimos y en polvo nos convertiremos." "Ament... així sigui." La paraula que acompanya la imatge Col·laboració amb una escriptora que aporta versos per enfortir el missatge visual i narratiu. Exemple: la imatge de nínxols buits dialoga amb el vers sobre el retorn i el cicle vital. Reflexions que deixa l’exposició La felicitat no depèn de tenir molt, sinó d’allò essencial i compartit. La vida rural convida a revalorar el temps, la comunitat i la memòria. Parlar de la mort amb respecte ajuda a comprendre millor la vida. Informació pràctica Lloc: Celler de Can Ginestar (Sant Just Desvern). Dates: fins al 26 de novembre. Web de l’autor: nestorribes.es (dues erres). Els llibres del projecte es van exhaurir; es prepararà una nova tirada.
26 d’oct. del 2021
15'
Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Abraçada: monument de pedra seca per al dol perinatal a Sant Just — conversa amb Nil Nabot
Resum de la conversa Context i objectiu Encàrrec municipal a l’artista santjustenc Nil Nabot per crear un monument dedicat al dol perinatal i gestacional. Inauguració: 1 de novembre al cementiri municipal de Sant Just. Finalitat: oferir un espai de reconeixement, acollida i reflexió per a les famílies que han viscut una pèrdua abans o poc després del naixement. "Els nou receptacles simbolitzarien els nou mesos de la gestació." La peça: “Abraçada” Concepció com a espai més que no pas com a objecte: un pedrís circular de pedra seca, amb una obertura que convida a entrar i seure. Interacció humana: altura de banc; convida a seure, pensar, plorar o parlar. Un lloc que recull i acompanya. Simbolisme clau: 9 receptacles incrustats al pedrís que evoquen els 9 mesos de gestació i propicien petits rituals (flors, objectes simbòlics). Al centre, un còdol negre de quarcita del riu Segre, peça natural no treballada, que simbolitza la matriu i/o l’abraçada. Materials i atmosfera: pedra blanca i textura rugosa que aporten calidesa i proximitat, en contrast amb materials més freds habituals als cementiris. Atemporalitat: aspecte anacrònic, com d’una construcció antiga o runa, que connecta el dolor amb una experiència humana universal i històrica. "Convida a generar un espai en el que et recull; per això el títol de l'abraçada." Arrel i inspiracions Marges de pedra seca: inspiració en els petits forats on es deixava el canti per mantenir l’aigua fresca — una imatge de cura i vida. El còdol central, peça trobada fa anys per l’artista, esdevé el nucli inspirador de tota la proposta. Procés i col·laboracions Selecció per concurs entre diversos artistes locals. Construcció in situ al cementiri, amb pedres portades en palets i col·locades una a una; procés orgànic i únic per la irregularitat de cada pedra. Assessorament emocional: contacte amb la psicòloga Teresa Pisonia, especialitzada en dol perinatal, que aporta una frase inscrita al monument per contextualitzar-lo. Vivència artística: per a Nil Nabot, és una primera aproximació directa a aquest tipus de dol; experiència de presa de consciència i servei a la comunitat. "Que la gent que vagi allà trobi un espai en el que hi ha una representació del que els està passant." Ubicació i invitació Cementiri municipal de Sant Just. Acte d’estrena: 1 de novembre (16 h). Espai obert a tothom: tant a qui hagi viscut aquest dol com a qui vulgui empatitzar, recordar i acompanyar. Missatge central Visibilitzar un dol sovint silenciat i humanitzar-lo amb un espai acollidor, simbòlic i participatiu. Ritualitzar el record amb gestos senzills, en contacte amb materials naturals que evoquen calor, puresa i continuïtat. Entendre el dol com una realitat atemporal, compartida per generacions, a la qual l’art pot oferir recolliment i comunitat.