Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

541-552 de 2109

3 de des. del 2021
21'
Entrevistes de la Justa del 3/12/2021 — Sant Just Desvern: zona blava i verda, nous contenidors, ple de novembre (totalitarisme i immersió), passarel·la sobre la B-23 i Nadal
Resum de la conversa Mobilitat i aparcament: zona blava i verda (implantació al gener 2022) Entrada en funcionament: a partir del 2-3 de gener de 2022. Fase actual: carrers repintats; no hi ha pagament fins al gener (cartells encara tapats). Incidències: interactua amb la reubicació de nous contenidors; s’han fet replantejos puntuals sobre el terreny per millorar visibilitat i seguretat (p. ex. prop de passos de vianants). Missatge clau: s’insistirà en la informació perquè les places noves pintades de blau encara no són de pagament. "La norma general és que tot el nou no entrarà en funcionament fins al dia 3." Gestió de residus: nous contenidors i 5 fraccions Situació: paper, vidre i envasos ja ubicats; en marxa la instal·lació del contenidor resta (gris) i imminent l’orgànica. Objectiu: completar les 5 fraccions a tot el municipi. Nadal: activitats i prudència Mercat de Nadal i programació: previstes com planificat si no s’endureixen les mesures. Crida a la responsabilitat: mascareta si no hi ha distància i seguretat com a prioritat. Ple de novembre: moció contra el totalitarisme Proposta: regidor no adscrit (Quico Ferrer) per declarar Sant Just lliure de totalitarisme. Votació: suport del PSC; en contra Junts, ERC, Movem, CUP i regidora no adscrita. Motiu del PSC per votar a favor: text final alineat amb resolucions de la UE, rebutjant totes les derives totalitàries (tant de dreta com d’esquerra) i compromisos institucionals assumibles. Debat: polèmica per equiparacions entre partits (Vox–CUP); per al PSC, el rellevant és allò escrit, no qui ho proposa. "Qui defensaria que Sant Just fos un poble que donés suport al totalitarisme?" Ple de novembre: immersió lingüística i 25% del TSJC Moció d’urgència: impulsada per ERC, Movem i regidora no adscrita; s’hi adhereixen PSC i Junts. Adhesió al manifest de Som Escola. Posició PSC: escola única, catalana i inclusiva amb objectiu que nens i nenes dominin català i castellà al final d’etapa. Rebuig a quotes rígides: no a percentatges mecànics (p. ex. 25%); han de ser els centres qui organitzin pedagògicament segons context. Context judicial: el Suprem no admet el recurs (no entra al fons) i queda ferma la sentència del TSJC; la Llei Celaá (LOMLOE) reforça el model flexible orientat a competències al final del cicle. "L’irrenunciable és l’objectiu: dominar perfectament el català i el castellà." Serveis socials: pròrroga del SAT (servei d’ajuda a domicili) Pròrroga amb ajustos: s’adequa la despesa a la demanda real sense reduir qualitat ni hores. Compromís: partida oberta; si creix la demanda, s’ampliarà perquè ningú quedi desatès. Infraestructura clau: passarel·la per sobre de la B-23 Objectiu: connexió per a vianants i bicicletes entre Sant Just i l’Hospital Moisès Broggi (i l’altra banda de Sant Just: oficines, hotel). Pressupost i calendari: 5 M€ (1 M€ el 2022 i 4 M€ el 2023); es preveu execució el 2023. Impuls institucional: esmena del PDeCAT als PGE acceptada pel MITMA (ministra Raquel Sánchez). Visió de futur: B-23 com a via urbana amb bus-VAO, més permeable; possible ascensor per accés al passeig superior i millora de la mobilitat sostenible. Encesa de llums de Nadal i ambient festiu Encesa: 1 de desembre, amb pluja i concert (Humphries Quartet). Novetats: ampliació d’il·luminació i elements nous (rèns al parc de la Rambla, regal gegant a la Maradet). To general: "Alegres però segurs"; recuperar l’alegria amb precaució.
2 de des. del 2021
23'
Entrevistes de la Justa del 2/12/2021 — Destapa Sant Just: balanç de la 1a edició, xifres, premis i guanyadors, amb plans de futur
Resum general Context i objectiu de l’episodi Conversa amb Alícia Murciano (Regidora de Comerç) i Joaquín Esparza (impulsor del Destapa) per fer el balanç de la primera edició del Destapa a Sant Just, explicar la mecànica de votacions, detallar els premis, anunciar els guanyadors i esbossar properes edicions. Punts clau • Participació massiva: 2.000 passaports entregats (1.600 utilitzats) amb una mitjana de 5 tapes per passaport; un local (El Mil·lenari) va servir 700 tapes. • Èxit en temporada de tardor/fred: interiors i terrasses plenes; l’esdeveniment ajuda a omplir la temporada baixa de la restauració. • Xarxes socials a l’alça: creixement ràpid d’Instagram i molt volum de missatges privats (consultes, rutes, tapes); interès també de poblacions veïnes (Esplugues, Sant Joan Despí, Barcelona). • Mecànica de votacions: millor tapa, millor establiment i millor servei per votació als passaports; millor client per sorteig amb noms registrats als locals. • Premis destacats: - Millor tapa/xef: estada per a dues persones a l’ecosistema gastronòmic i d’allotjament d’Uller del Mas (spa, restaurant amb cuina de producte i cabanes entre vinyes). - Millor establiment: menú degustació complet per a dues persones al restaurant del mateix espai. - Millor servei: visita i tast amb aperitiu singular a Viladellops (història i vins espumosos/ancestrals; vistes al castell d’Olèrdola). - Millor client: el seu pes en litres de vi de la bodega Bellaserra (Ben Plantat); gran ressò i interès extern. • Ressò mediàtic: "l’entrega del premi la farem directament a la bodega" "hem tingut a prop de 10.000 consultes" sobre el premi del pes en vi. • Guanyadors: - Millor tapa/xef: La Placeta del Gust (xef: Brian). - Millor establiment: Fudis. - Millor servei: Cafeteria Muñoz (Walden). - Millor client: Dulce Beneito. • Rutes ciutadanes i comunitat: grups organitzant recorreguts per barris; 35 passaports completats amb totes les tapes; interacció viva amb recomanacions entre clients. • Descobriments gastronòmics: La Picoteca (mil fulles de patata amb porro), Burgo Clock (carn esparracada), El Trineu (ous estrellats) entre les sorpreses més celebrades. • Logística visitants: descompte hoteler puntual per seguretat i comoditat durant l’edició (ja finalitzat; dependrà de l’hotel en futures edicions). • Futur i calendari: s’estudia repetir a la tardor per reforçar la temporada baixa; opció de dues edicions l’any en estudi. Lliurament oficial de premis: demà a les 10 h a l’Ajuntament. Conceptes clau • Passaport • Ruta de tapes • Temporada baixa • Degustació • Producte de proximitat • Ancestrals/espumosos
1 de des. del 2021
11'
Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — WhatsApp, Telegram i SMS per impulsar la recollida selectiva: el projecte LIFE a Sant Just Desvern i municipis italians
Resum Idea central Projecte europeu LIFE que utilitza canals de missatgeria mòbil com WhatsApp, Telegram i SMS per conscienciar i millorar els hàbits de recollida selectiva mitjançant missatges positius basats en dades. Punts clau Nudging digital: es prioritzen missatges positius i comparatius veïnals per estimular millores, evitant l’èmfasi en errors o sancions. Comunicació accessible: ús d’eines que tothom té al mòbil per arribar a més gent amb un llenguatge proper. Dades al servei de la ciutadania: aprofitament de milions de dades (p. ex., targetes per obrir contenidors) per fer comunicació personalitzada i rellevant. Recerca sociològica i de governança: tot i la base tecnològica, el focus principal és sociològic i de política pública local. Com s’implementa Canals: WhatsApp (amb cost per missatge), Telegram (gratuït però menys usuaris) i SMS (segons context). Missatges de reforç positiu: comparatives i reconeixements del tipus “millor del barri”. Personalització via dades d’ús de contenidors i patrons de dipòsit. Àmbit i participants Sant Just Desvern és l’únic municipi participant a Espanya en aquest consorci. Tres municipis a Itàlia ja hi participen, amb nous municipis catalans afegint-s’hi. Context italià: més de 4.000 municipis amb porta a porta i ~1.000 amb contenidors tancats. Calendari i estat Idea nascuda fa 2–3 anys; el projecte és ara a mitja fase. Finalització prevista a final de l’any vinent. S’estan revisant resultats preliminars per ajustar estratègies. Indicadors d’avaluació Percentatge de persones que es donen d’alta als canals (WhatsApp/Telegram/SMS). Taxa de baixes i motius (avorriment, percepció d’inutilitat dels missatges, etc.). Grau d’interès dels missatges i implicació real en les pràctiques de reciclatge. Expectatives i hipòtesis Millorar amb menys recursos: equilibrar abast i cost (WhatsApp vs Telegram) sense saturar ni molestar. Pagament per generació (taxa justa): pot ser útil, però no sempre ha de ser la primera eina; el nudging pot precedir o complementar. Context internacional Segons l’experiència del consultor, Catalunya i Itàlia estan al capdavant d’Europa en recollida selectiva i innovació social. A Alemanya, la recollida d’orgànica és sovint mixta amb poda (baixa captura), el pagament per generació és suau i hi ha poca comunicació directa amb l’usuari. Cites destacades "Tu, ets el millor del teu barri." "No pas les coses negatives, sinó coses com mitjanes, coses positives." "És un projecte d'investigació, el LIFE, finançat per la Unió Europea." "Catalunya i Itàlia som els millors d’Europa." Nota logística Ponències avui i demà; visita a Miranda Canigó (Sant Just) per conèixer el sistema de contenidors tancats.
1 de des. del 2021
15'
Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — Celo, fotocòpies i xinxetes: l’art conceptual com a praxi social (entrevista amb Toni Mercader)
Resum de l’entrevista Entrevista amb Toni Mercader a Ràdio d’Esvern sobre la mostra express consultiva “celo, fotocòpies i xinxetes: una praxi social”, presentada a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (25–28 de novembre). La conversa revisita l’art conceptual dels anys 70, el seu component social i polític, els materials i formats d’arxiu emprats i una activitat vinculada: una visita guiada al MACBA sobre la col·lecció Rafael Tous. Context i propòsit de la mostra Exposició de caràcter express i consultiu: accés directe a uns 20 catàlegs i llibres d’art conceptual. Objectiu: sensibilitzar sobre el canvi en la producció artística dels 70, en paral·lel a transformacions socials i polítiques de la fi del franquisme. Títol complet: “celo, fotocòpies i xinxetes: una praxi social”, que qüestiona visions individualistes i mercantilitzades de l’art conceptual. Materials, mètode i organització Documents originals de l’època (1972–78), provinents de les “sèries informatives” comissariades per Mercader a: Banyoles, Prada de Conflent (5a UCE), Tarragona i Terrassa. Estructura en taules: Abans, Durant, Després i Actualitat (com es llegeix avui aquest treball). Ús de materials pre-digitals per a la difusió i el muntatge: celo, fotocòpies, còpies de plano, proves osàliques. Documentació de performances a Vilanova de la Roca en un espai buit de 1.219 m³, difosa per fotocòpia i muntada amb celo, textos i fotografies. “En aquella època no hi havia el Photoshop… i aleshores el cel·lo, les fotocòpies, les còpies de plano, les proves osàliques, servien per difondre.” Audiovisuals projectats Tres films en projecció contínua: 16 mm B/N: film col·lectiu del Grup de Treball. Super 8: accions d’Antoni Muntadas. Super 8: crònica de la invitació de Documenta 5 (Kassel) a quatre artistes d’aquí: Jordi Benito, Robert Llimós, Francesc Cavat i Antoni Muntadas. Art conceptual: definició i dimensió social Definició clau: “L’art conceptual és una actitud, no és un estil.” Posa la idea per sobre del resultat, i a l’època tenia un fort component social i polític, responent a la necessitat d’“emergir” després del franquisme. Recepció i interacció amb el públic Quatre franges de visita (dj. tarda; dv. tarda; ds. matí/tarda; dg. matí) i prop de 100 assistents. Consulta directa de documents (amb guants de cotó); Mercader present com a consultor a sala. Valoració: molt satisfactòria. Activitat vinculada: visita guiada al MACBA Dilluns 13 de desembre, 18:00: visita gratuïta i comentada a “En temps real”, sobre la col·lecció Rafael Tous (MACBA). Places limitades: cal contacte previ amb l’Espai Malaret. Guia: Toni Mercader i personal del MACBA. Periodisme i sentit crític Funció essencial de l’art: desenvolupar el sentit crític de la ciutadania. “La pràctica periodística… és aquesta capacitat crítica d’analitzar la realitat propera i que envolta a cada un de nosaltres.” Notes finals Mercader, amb humor, es declara a “l’època de la petanca”, però celebra el plaer de projectes com aquest. L’exposició ja no és visitable, però queda la oportunitat de la visita al MACBA.
30 de nov. del 2021
17'
Entrevistes de la Justa del 30/11/2021 — Marcel Cams presenta “Inmaterial”: escultura entre fusta, ferro i l’espiritualitat
Resum de contingut Entrevista amb l’escultor Marcel Cams sobre l’exposició Inmaterial, on explora la relació entre matèria i esperit treballant principalment amb fusta i ferro, incorporant tècniques noves i un ús subtil del color. Procés i materials Construeix l’armadura amb varilla de ferro per donar volum i forma. Habitualment entrena amb un material tou (p. ex. escuma) i porta les peces a fundició per convertir-les en blocs de ferro. En aquesta mostra, introdueix el trenat amb fusta mitjançant doblegat de fusta al vapor. Innovació: doblegat de fusta al vapor Permet corbar la fusta amb una finestra d’acció d’uns 10 segons abans que s’esquerdi o es trenqui. Ha estat una investigació recent i és eix central de la mostra. Color i acabats Incorpora color tintat (no pintura opaca) per respectar la veta i l’expressivitat del material. Objectiu: que es vegi la matèria —la fusta o el ferro— i el procés que hi ha al darrere. L’exposició “Inmaterial” Títol escollit per parlar de la no-matèria amb la matèria. La majoria de peces (≈80–90%) són noves i creades el darrer any per a aquest espai. Hi ha 13–14 obres preparades, però l’equip està seleccionant-ne quines “poden respirar” a sala. Núcli de cinc peces centrals pensades específicament per a l’espai. Temes i intencions Dualitats: fusta/ferro, orgànic/mineral, cos/ànima. Motivacions: espiritualitat i amor com a temes universals. Defensa la lliure interpretació del públic i evita sobreexplicar. Trajectòria i obres destacades Materials principals: fusta i ferro; també ha explorat resina, vidre (fosa) i coure. Obra destacada: “Cavallfort” (2012), cavall de ferro a mida real (encàrrec privat a Font Rubí), que va originar una sèrie d’estudis i altres cavalls. Producció i temps Temps per peça: aproximadament de 2 setmanes a 2 mesos. La darrera peça sovint és percebuda per l’artista com “la millor” en el moment de la seva creació. Cita rellevant "Que no es pot percebre pels sentits perquè pertany a l’esperit" Definició d’inmaterial trobada en un diccionari que inspira i sintetitza el concepte de la mostra: parlar de l’intangible a través del tangible.
29 de nov. del 2021
30'
Entrevistes de la Justa del 29/11/2021 — Ple de novembre a Sant Just: moció “Municipi lliure de totalitarisme” rebutjada, defensa de la immersió (25%), nou contracte del SAT, zona blava/verda, nova deixalleria i llums de Nadal
Resum executiu Episodi centrat en els punts clau del ple municipal de novembre a Sant Just Desvern amb la portaveu de Junts per Catalunya, Laia Flotats. Es tracten mocions i acords sobre convivència i espai públic, educació i política lingüística, serveis socials (SAT), mobilitat (zona blava i verda), gestió de residus (nova deixalleria) i campanya i enllumenat de Nadal. Tanca amb una crida al suport del comerç local i un tram musical. Convidats i context Convidada: Laia Flotats (portaveu de Junts per Catalunya a Sant Just Desvern) Format: Entrevista amb presentador/a sobre els principals acords del ple municipal de novembre Temes principals del ple i posicions 1) Moció “Municipi Lliure de Totalitarisme” rebutjada (regidor no adscrit Quico Ferrer) Votació: Rebutjada amb el vot contrari de Junts, ERC, Movem, la CUP i la regidora no adscrita. Motiu de rebuig (segons Junts): • La moció incloïa acords que pretenien obligar l’adhesió a determinats conceptes, cosa que contradiu el mateix rebuig al totalitarisme. • > "És precisament el que fa el totalitarisme, obligar tothom a estar d'acord amb alguna cosa encara que no hi estiguin." • El problema de fons es vincula a l’incivisme (pintades i cartells fora d’espais habilitats), no a un debat sobre totalitarisme. Proposta: Impuls d’una ordenança municipal específica per a neteja ràpida de pintades, recerca d’autors i sancions, i per a ús correcte d’espais de difusió. 2) Complement de productivitat per formació del personal de l’Ajuntament Vot de Junts: Abstenció (criteri habitual en matèria de personal). Raó: • Des de l’oposició no es disposa del coneixement diari sobre l’organització interna i les relacions laborals per valorar amb precisió. • Mesura recurrent que passa cada any pel ple. 3) Servei d’Ajuda a Domicili (SAT) Aprovació del nou expedient: gairebé 837.000 € anuals, contracte de 2 anys + 2 de pròrroga. Què és el SAT? • Servei per a gent gran i persones amb dependència; accés mitjançant informe favorable de Serveis Socials. • Tasques: cures personals, higiene, compres, suport domèstic. Ajust del plec: La demanda real ha estat inferior a la prevista; es redacten noves bases i s’ha fet una pròrroga de 6 mesos de l’actual contracte. 4) Immersió lingüística i sentència del 25% del TSJC Moció aprovada (adhesió a Som Escola); només el regidor no adscrit s’absté. Argumentari de Junts: • El castellà és omnipresent a l’oci digital i als mitjans, i l’alumnat el domina sobradament: > "Vivim en un món globalitzat... el castellà és un idioma predominant i dominant". • La immersió lingüística és clau per la cohesió social: > "És una eina de cohesió social molt important". • Defensa que, com a llengua oficial, el català ha de ser protegit i fomentat també des de l’Estat. 5) Vaga al sector públic (educació) i ingerències El col·lectiu docent percep la sentència com una ingerència en la seva tasca professional. S’emfatitza la confiança en el criteri pedagògic dels mestres i la necessitat d’autonomia. 6) Enllumenat i campanya de Nadal Encesa de llums a la Plaça Antoni Malaret; nou contracte amb prop de 200 elements. Tecnologia: LED de baix consum; horari: des de l’encesa de l’enllumenat públic fins abans de mitjanit. Objectiu: intensificar la il·luminació als eixos comercials per dinamitzar el comerç local, millorar la seguretat i crear ambient nadalenc. 7) Nova zona blava i verda (a partir del 3 de gener, barri Centre) Model similar a Barcelona: zona verda per a residents (no residents amb tarifa alta) i zona blava per a rotació. Finalitat: • Prioritzar l’aparcament dels veïns en superfície. • Afavorir la rotació a zones comercials. • Evitar l’estacionament de llarga durada de persones que no són del barri. • Resoldre el dèficit en barris antics sense aparcaments soterrats. 8) Nova deixalleria municipal Finançament: Subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya d’uns 580.000 €. Ubicació: Polígon sud-oest, a tocar de l’ITB. Prioritats de servei: • Ampliar horaris (tardes i caps de setmana) per facilitar l’ús ciutadà més enllà d’horaris laborals. • Convertir l’equipament en un espai d’educació ambiental amb tallers de reutilització, reparació i reciclatge. 9) Crida final Foment del comerç local durant la campanya de Nadal i millora de la difusió de les activitats (com la Fira de Nadal) per part de l’Ajuntament. Moments destacats (cites) "És precisament el que fa el totalitarisme, obligar tothom a estar d'acord..." "Vivim en un món globalitzat... el castellà és un idioma predominant i dominant." "És una eina de cohesió social molt important." Música i crèdits Trams musicals de Nadal (incloent "Mistletoe") i peça final d’ambient (“A Beautiful Day”). Repetició de crèdits/locució: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
26 de nov. del 2021
18'
Entrevistes de la Justa del 26/11/2021 — 25N a Sant Just Desvern: actes, recursos i circuit d’atenció a la violència masclista (amb Alicia Murciano i Camélia Barrancó)
Context i objectiu Entrevista a Alicia Murciano (regidora de Polítiques de Gènere i Igualtat) i Camélia Barrancó (treballadora social) per fer balanç del 25N a Sant Just, municipi feminista des del 2008, i explicar el circuit d’atenció i els recursos per a dones que pateixen violència masclista. "Depèn del que considerem èxit" Actes i activitats del 25N 2021 Acte institucional (25N, 18 h, Plaça Verdaguer): lectura amb 6 alumnes de l’Institut, tallers de música (actuació de l’Anèria) i testimonis de dones del PIAD i del circuit. Gran participació veïnal. Taller de defensa personal al Casal de Joves (avui, 18.30 h) amb inscripcions in situ, per correu o WhatsApp. 8a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista (diumenge, 12 h, sortida des del Parador). Espectacle i taller de contacontes (dimarts 30, 17.30 h, La Vagoneta). Exposicions: al Casal de Joves durant tot novembre; raconet de llibres recomanats a la biblioteca. Campanya visual i de sensibilització: banderoles amb recursos; polseres amb números d’emergència distribuïdes amb la implicació de farmàcies, forns de pa i parades del mercat. Campanya "Dona, estem amb tu" i recursos municipals Des de 2003, Sant Just té un circuit d’atenció integral a les dones víctimes de violència masclista, coordinat entre àmbits. Professionals implicats: Sanitari: Àrea Bàsica de Salut i Hospital Moisès Broggi. Seguretat: Policia Local i Mossos d’Esquadra. Municipal: Benestar Social, Joventut, Educació. PIAD: punt d’informació i suport psicològic. Servei telefònic jurídic anònim. Recursos comarcals: assessorament jurídic i psicològic (Consell Comarcal) i Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE) per a dones i fills. Objectiu: atenció integral i de qualitat i acompanyament sostingut. Funcionament del circuit i rol de Benestar Social Detecció per qualsevol servei de la xarxa o contacte directe de la dona. Compromís de contactar en 24 hores, entrevista inicial, valoració de risc i pla d’intervenció. Intervencions: Urgència i seguretat quan cal. Acompanyament en presa de decisions, suport econòmic, atenció psicològica, i inserció laboral per recuperar autonomia. Recomanació clau: abans de posar denúncia, contactar amb algun professional del circuit per informar-se del procés i evitar falses expectatives. "Qualsevol dona que tingui un problema de violència... abans d’anar a Mossos i posar denúncia, tingui algun contacte amb algun professional del circuit" Dades 2021 i perfils atesos 40 dones ateses el 2021; alguns processos són llargs (casos actius des de 2014). Perfil majoritari: dones de 30 a 50 anys; també 4 menors de 20 i 1 dona >70. Resultats: la gran majoria ja no conviu amb l’agressor (indicador d’èxit i seguretat). El primer èxit és demanar ajuda i iniciar el procés. Tendència recent: 2020: repunt de consultes després del confinament. 2021: menys demanda, possiblement per dificultats econòmiques i laborals que compliquen els canvis. Coordinació i prevenció Comissions de coordinació semestrals entre recursos per millorar el seguiment. Impuls de la coeducació i accions preventives des de la regidoria i la tècnica de gènere. Crida a la comunitat, especialment joves i homes, a trencar el silenci i no ser còmplices. Missatges clau Atenció integral i coordinada a Sant Just des de 2003. Contacte en 24 h, acompanyament psicològic, jurídic, social i laboral. Abans de denunciar, busca assessorament per conèixer el procés. Iniciar el procés aviat millora la seguretat i els resultats. L’objectiu final: tolerància zero a la violència masclista i una comunitat implicada.
26 de nov. del 2021
10'
Entrevistes de la Justa del 26/11/2021 — Nou vial per a vianants i bicicletes sobre la B-23 entre Sant Just Desvern i Sant Joan Despí: finançament, calendari i consens polític
Resum executiu S’anuncia la construcció d’un nou vial per a vianants i bicicletes que creuarà la B-23 i connectarà directament Sant Just Desvern amb Sant Joan Despí (zona Hospital Moisès Broggi i TV3). Pressupost total estimat: 5 M€ — 1 M€ (2022) per redactar projecte executiu i iniciar licitació; 4 M€ (2023) per al gruix d’execució. Objectiu clau: connexió més directa, segura i còmoda per a vianants i bicicletes, evitant itineraris desviats i infraestructures pensades només per al vehicle privat. Agents implicats: Ajuntament de Sant Just (alcalde Joan Massaganyes), PDeCAT (Laia Flotats, Genís Boadella), Ministeri de Transports (Raquel Sánchez) i AMB (autora de l’avantprojecte). Calendari previst: execució principal el 2023; possible inici el 2022 si els tràmits de tercers (Ministeri i AMB) avancen ràpidament. Consens i governança: projecte “de poble” amb treball conjunt i reconeixement transversal dels mèrits. Projectes relacionats: connexió Mar Lluit – barri sud (passarel·la) i el corredor verd Torreblanca–Collserola. "El que no pot ser és que els desplaçaments dissenyats per cotxes siguin més directes que els dissenyats per vianants o bicicletes." Context i necessitat Actualment, la connexió a peu o en bici entre Sant Just i Sant Joan d’Espí és indirecta i obliga a passos per sota el pont o desviaments. Es vol ampliar l’actual pont de la B-23 per habilitar-hi pas paral·lel de vianants i bicicletes, mantenint el trànsit rodat. Prioritza la mobilitat sostenible i l’accés eficient a serveis clau com l’Hospital Moisès Broggi. Finançament i calendari Pressupostos Generals de l’Estat 2022: inclouen el projecte amb 1 M€ inicial. Execució principal el 2023 amb 4 M€ addicionals. Dependència de tercers (Ministeri i AMB) pot afectar els terminis. "Ja sabem que el fet que surtin en els pressupostos no és suficient perquè s’executi l’obra." Actors i gestions clau Ajuntament de Sant Just: impuls i seguiment (alcalde Joan Massaganyes). PDeCAT: Laia Flotats (regidora; consellera comarcal de mobilitat) i Genís Boadella (diputat al Congrés) — mediació i suport. Ministeri de Transports: compromís de la ministra Raquel Sánchez per incloure el projecte als PGE. AMB: elaboració de l’avantprojecte (iniciat en l’etapa de Xavier Trias) dins d’una visió d’extensió de la Diagonal cap a Sant Feliu. Impacte esperat Millora substancial de la seguretat i temps de recorregut per a vianants i ciclistes. Connexió directa entre el barri sud de Sant Just i l’Hospital Moisès Broggi. Foment de la mobilitat neta (bicicletes, patinets) i reducció de dependència del cotxe. Riscos i condicionants Tramitació complexa amb diverses administracions (Ministeri, AMB). Pressupost consignat no garanteix per si sol l’execució immediata; cal seguiment actiu municipal. Consens polític i enfocament Projecte compartit i conegut per la majoria de grups municipals, amb històric llarg i pas per diversos mandats. L’alcalde subratlla el reconeixement del treball vingui d’on vingui i la importància del consens ampli: "No m’importa gens repartir mèrits... Són projectes de poble i com més ampli sigui el consens, millor." Projectes complementaris en marxa Mar Lluit – barri sud: camí per a vianants i bicicletes amb passarel·la. Corredor verd Torreblanca – Collserola: projecte en redacció amb finançament parcial disponible per garantir continuïtat segura per a bicis i vianants.
26 de nov. del 2021
20'
Entrevistes de la Justa del 26/11/2021 — Ple municipal de novembre a Sant Just: ajust del SAD, suport a la immersió, debat sobre "totalitarisme" i gestió de finques a Collserola
Resum del contingut Ple municipal de novembre a Sant Just amb focus en el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), la defensa de la immersió lingüística, el debat sobre la moció de "municipi lliure de totalitarisme" i l’adscripció de finques municipals al Parc Natural de Collserola. També es fa una crida contundent amb motiu del 25N contra la violència masclista. Assistència i format del ple Ple presencial amb públic (aforament aproximat de 20-21 persones) i recuperació progressiva de l’hàbit de participació ciutadana. Context de pandèmia: xifres a l’alça, però voluntat de mantenir la participació. Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) Pròrroga de 6 mesos de l’actual contracte i preparació d’un nou plec amb ajust d’hores i pressupost fins al 2026. Motiu: dotació excessiva no utilitzada per menor entrada d’usuaris (dependència no reconeguda, prudència per la pandèmia). Redistribució de recursos: part del sobrant es destinarà a beques extraescolars (fins a 500 € per infant) davant l’alta demanda postpandèmia. Votació: amplis suports; abstenció d’un regidor no adscrit i vot en contra de la CUP. "El servei estava molt dotat econòmicament, però no se'n fèia ús." Externalització vs municipalització (CUP) La CUP defensa la municipalització i denuncia precarització; l’equip de govern argumenta externalització per especialització i límit del capítol 1. Les treballadores del SAD cobren segons conveni col·lectiu; intent d’augmentar retribucions frenat per competència i marc legal. Reflexió sobre la bretxa salarial entre feines de cura i professions tècniques. "No estan precaritzades... cobren el que marca el conveni col·lectiu." Immersió lingüística i Som Escola Aprovada l’adhesió al manifest de Som Escola i el suport al model d’immersió. Crítica a la imposició judicial de percentatges únics: defensa de l’autonomia de centre segons el context sociolingüístic. Votació: suport de tots els grups excepte Quico Ferrer (no adscrit). "El català ha d'anar a més i no a menys." Moció: municipi lliure de "totalitarisme" Moció presentada per Quico Ferrer per declarar Sant Just "lliure de totalitarisme": rebutjada. Debat intens per la equivalència de la CUP i Vox dins el mateix sac conceptual, rebutjada per diversos grups. Vots: PSC i el proponent a favor; Junts, ERC, Movem, CUP i la regidora no adscrita en contra. "Sant Just està declarat un poble lliure de feixisme, però no de totalitarisme." Parc Natural de Collserola Aprovada la inscripció i gestió pel Parc de Collserola de finques municipals (2a tongada). Objectiu: gestió unificada (neteja, tala, sota bosc) i millor protecció ambiental. Abast: al voltant de 104 hectàrees (prop del 32% de l’àmbit del parc dins Sant Just). Votació: a favor tots els grups excepte abstenció de la CUP. 25N: violència masclista Crida a la implicació institucional i social per intervenir sobre l’agressor i protegir la víctima. Recordatori de recursos i necessitat d’alerta comunitària. "Si no aconseguim anar directament cap a aquella persona que fa el mal, no l'erradicarem mai."
25 de nov. del 2021
18'
Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Entrevista sobre violència masclista: assistència jurídica, vies d’actuació i empoderament amb l’advocada Desiree Slauca
Resum de l’entrevista Context Conversa amb l’advocada Desiree Slauca sobre l’“odissea” de tràmits i decisions que afronten les dones que pateixen violència masclista (física o psicològica), amb especial èmfasi en l’assistència jurídica, el treball en xarxa psicosocial i l’empoderament. Punts clau Dues realitats inicials: dones que pateixen violència i no la identifiquen; i dones que la reconeixen però estan atrapades per por o dependència. Por i desconeixement com a fre principal: incertesa sobre què passarà amb fills, habitatge, hipoteca o conseqüències penals. Escalada de la violència: de les microviolències a l’agressió verbal i, potencialment, a la física si no s’actua a temps. Violència vicària: amenaces o danys a través dels fills com a instrument de control. Canvis recents rellevants Des de fa uns mesos, quan una dona decideix denunciar, rep de manera immediata assistència lletrada. Abans sovint arribava sola al jutjat. "Ara, en el moment en què una dona vol anar a denunciar se li posa immediatament una assistència lletrada." Recomanacions per a víctimes i entorn Assessora’t aviat: abans d’anar a Mossos d’Esquadra, consultar amb un/una advocat/da pot ajudar a entendre escenaris i opcions. Explora vies d’actuació segons el cas: Via civil: divorci o separació (pot ser una sortida preventiva per aturar l’escalada). Via penal: denúncia, possible ordre d’allunyament i mesures cautelars. Documenta: informes mèdics, socials i altres proves que reforcin el cas. Fes xarxa: coordinació entre treball social, psicologia i advocacia, i també suport de família, amistats i veïnat. Protegeix els infants: l’interès superior dels menors demana reacció i allunyament de la violència a la llar. Persistència: evitar que la denúncia “caigui” entre la denúncia i el judici (judicis ràpids que sovint no ho són). Obstacles i riscos Dependència econòmica i càrrega de cures que dificulten la sortida. Amenaça de conseqüències per part de l’agressor: retirada de visites, endur-se els fills, etc. (violència vicària). Desistiment: entre el 20–30% (en l’experiència de l’advocada) acaben retirant o no seguint amb el procés per por, cansament o voluntat d’evitar “lio”. Impacte de la pandèmia Increment de casos detectats postconfinament: convivència forçada, aïllament i manca d’escapes van agreujar dinàmiques de control. La detecció comunitària (veïnat, balcons) i senyals com el gest de la mà poden ajudar, però el confinament va dificultar l’alerta. Recursos i contactes Servei d’assessorament legal gratuït de Dona i Empresa: Telèfon: 699 985 555 Correu: [email protected] Coordinació amb serveis socials municipals i circuit de violència (psicologia, treball social, advocacia) a Sant Just. Mirada al futur i educació "Soc poc partidària dels dies en concret; les lluites han de ser tots els dies." Voluntat que el 25N i el 8M no siguin necessaris, amb una societat educada en el respecte, la diversitat i la igualtat des de la infància. Idees força Informació i acompanyament precoç eviten l’escalada. Treball transversal (legal, social, psicològic) és clau per empoderar i sostenir el procés. L’interès dels infants exigeix actuar i trencar el cicle de la violència. Canvis legals d’assistència immediata: pas endavant significatiu.
25 de nov. del 2021
5'
Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Aprovació d'una passarel·la per a vianants i bicicletes sobre la B-23 per connectar amb l'Hospital Moisès Broggi
Context i objectiu S'anuncia l'aprovació d'una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per finançar una passarel·la per a vianants i bicicletes sobre la B-23. L'obra permetrà una connexió directa amb l'Hospital Moisès Broggi des de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Què s'ha aprovat exactament Partida pressupostària inicial d'1 milió d'euros el 2022 per a l’execució del projecte i l’inici d’obra. La passarel·la se situarà al costat del pont existent per a vehicles, amb ús exclusiu per a vianants i bicicletes. Calendari i estat del projecte 2022: redacció final del projecte executiu i inici de les obres. Entrada en funcionament: més endavant; els detalls tècnics i terminis finals encara s’han de tancar. "Serà un milió d'euros per començar a executar tot el que és el projecte executiu i l'inici d'obra." "Amb això garantim el finançament." Actors implicats i negociació Iniciativa impulsada pel PDeCAT dins la negociació dels PGE a Madrid. Suport i coordinació amb el diputat Genís Boaguella i l’alcalde Joan Basaganyes. Iniciativa interna del partit; no s'ha compartit prèviament amb altres partits municipals. Impacte i beneficiaris Millora la mobilitat sostenible i la seguretat d'accés a peu i en bicicleta a l’hospital de referència comarcal. Alternativa directa i segura a l'accés actual, considerat "molt dolent" per sota de l'autopista. Marc administratiu No requereix aprovació del ple municipal, ja que forma part dels PGE. És probable que se’n parli al ple en el torn de preguntes i precs. Punts clau Finançament garantit per a 2022: 1 milió d’euros. Objectiu: passarel·la per a vianants i bicicletes sobre la B-23. Connexió estratègica amb l’Hospital Moisès Broggi per a Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Projecte en fase de tancament tècnic; posada en marxa més endavant.
25 de nov. del 2021
20'
Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Migrar i resistir: violències contra dones migrants, testimonis reals i crida a l’acció ciutadana
Resum de l’entrevista Converses amb Mònica Parra al voltant del llibre Migrar i resistir i la realitat de les violències que pateixen les dones migrants al llarg de les rutes migratòries i a l’arribada a Europa, així com la persistència del masclisme i la por quotidiana a casa nostra. Punts clau Doble vulnerabilitat: Les dones migrants pateixen per la condició de migrants i per la condició de dones, amb violències de gènere sistemàtiques al trajecte i a la destinació. Rutes i abusos: Trams per Líbia: centres de detenció, violacions, esclavatge i matrimonis forçats; moltes són venudes i arriben embarassades de violadors. Ruta asiàtica via Turquia: explotació laboral, casaments forçats i impunitat pel fet de no tenir papers. Arribada a Europa: centres col·lapsats, manca d’intimitat i protocols sensibles al gènere; casos de trata amb circulació forçada per Europa, amb xarxes gestionades per proxenetes europeus. Dades alarmants: Segons Metges Sense Fronteres, entre el 30% i el 40% de les dones són violades durant el trajecte. Frontera Bielorússia-Polònia: Ús geopolític de persones; nens i mares exposats a temperatures sota zero, una violència humanitària real encara que no “explícita”. Polítiques i futur: Parra denuncia l’externalització de fronteres i la militarització (p.ex. augment de fons a Frontex). Té poca esperança institucional i confia en el moviment ciutadà. A casa nostra: S’observa augment de discursos masclistes, LGTBI-fòbia i racisme entre joves; por quotidiana de les dones en espais públics; risc de normalització de la violència per manca de penes exemplars. Rol dels homes: Necessitat que els homes revisin la seva masculinitat i acompanyin sense ocupar la veu, per amplificar la xarxa i avançar plegats. 25N i sensibilització: La campanya “ni violències ni hòsties” apunta les microviolències quotidianes que “semblen” inofensives però no ho són. Testimonis que il·lustren la problemàtica Namja (19 anys): Viatge sola; manipulada per un home que “l’ajuda” i li envia diners; acaba tancada a Alemanya —indicis de trata. Vinda (Costa d’Ivori, lesbiana): Fuig de persecució i violència; parla per les dones que no aconsegueixen sobreviure al trajecte o al mar. Cinc germanes (8–25 anys): Mare sola; a Turquia, explotació laboral (14–16 h), abusos sexuals, impossibilitat de denunciar. Cites rellevants "Externalitzar, militaritzar en comptes d’humanitzar." "Ni violències ni hòsties." "Sortir de nit per un home no és el mateix que sortir de nit per una dona." Idees força La violència de gènere travessa les fronteres i es veu agreujada per la irregularitat administrativa i la impunitat. Europa falla en l’acollida i en la protecció específica per a dones; calen recursos, protocols i espais separats i segurs. La ciutadania i les xarxes feministes són clau per trencar el silenci, donar suport i incidir políticament.