Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

601-612 de 2109

28 de set. del 2021
23'
Entrevistes de la Justa del 28/9/2021 — Hospital de Dia de Trastorns Cognitius: serveis, accés i teràpies; COVID, En Bici Sense Edat i estigma
Visió general Conversa amb la Sandra Sanz (neuropsicòloga) i la Laura Fernández (coordinadora) sobre l’Hospital de Dia Sociosanitari de Trastorns Cognitius i Demències de Sant Joan de Déu (Esplugues/Sant Just). S’hi descriuen serveis, accés, perfil d’usuaris, teràpies, places i continuïtat, l’impacte de la COVID, el projecte En Bici Sense Edat i la sensibilització en salut mental. "És el previ, molt previ, a un centre de dia." Serveis i funcionament del centre Recurs ambulatori diürn per a persones amb dèficits cognitius (demències inicials, depressió amb afectació cognitiva, ictus, dany cerebral adquirit...). Tractament no farmacològic (rehabilitació cognitiva, funcional i social) durant 180 dies (de dilluns a divendres), amb horaris flexibles per conciliar (9-13h, 9-15h, 9-17h). Pla individualitzat marcat per la neuropsicòloga (objectius en memòria, atenció, etc.) combinant treball individual i grupal. Ús de multimèdia i ordinadors per estimular i motivar. "Intentem alentir el procés neurodegeneratiu i de pèrdua cognitiva." Accés i detecció precoç Circuit fàcil i accessible via CAP (Atenció Primària): la família o l’usuari detecta senyals d’alarma i el metge o treballadora social deriva al recurs. Senyals a vigilar: • Desorientació en trajectes habituals • Aïllament i pèrdua d’interès (especialment agreujats post-COVID) • Oblits freqüents i dificultats en activitats quotidianes Cribratge neuropsicològic per confirmar el perfil i la idoneïtat del recurs. Patologies i orientació terapèutica Alta prevalença de demències (especialment Alzheimer, també vasculars i amb cossos de Lewy), i depressió amb afectació cognitiva. Beneficis clau del recurs: • Estimulació cognitiva estructurada • Rutines i hàbits saludables • Socialització que millora l’ànim i el funcionament quotidià Medicació i coordinació amb l’entorn El centre no prescriu medicació: cada pacient porta la seva pauta i s’administra al centre per garantir adherència. Coordinació estreta amb la família i el CAP per ajustar tractaments quan cal. "Fem un acompanyament total, integral, a l’usuari i a la família." Suport a cuidadors i càrrega familiar S’hi atenen sovint famílies claudicades, amb gran càrrega per cures en un context on els fills tenen feina i família. El recurs dona descans, estructura i suport, reduint l’estrès familiar. Places, finançament i durada 40 places públiques (centre col·laborador amb el Departament de Salut – CatSalut), totalment gratuïtes durant 180 dies. Opció de places privades per continuar quan cal, especialment útil en demències i altres trastorns no neurodegeneratius que responen a la rehabilitació continuada. Continuïtat i flexibilitat Objectiu: estabilitzar i alentir el declivi; tallar la continuïtat d’assistència sol associar-se a davallada. Continuïtat flexible: assistència de 2 a 5 dies/setmana i fins a la una del migdia, per reforçar l’autonomia a casa i al barri. Impacte de la COVID i adaptació La pandèmia va multiplicar casos per aïllament i pèrdua d’estímuls; reobertura primerenca del centre amb totes les mesures. Por inicial d’usuaris i famílies, però ràpida adaptació i satisfacció. "Per protegir-los, els hem abandonat." Efecte positiu del grup: motivació, cura personal i ganes de tornar. Perfil d’usuari i vincles Criteri clau: autonomia funcional bàsica (deambular, WC, alimentació), atès que el recurs és rehabilitador i no assistencial complet. Forts vincles entre usuaris: els veterans actuen com a "pseudotutors" dels nous; clima de gran família amb l’equip. Activitats terapèutiques i intergeneracionals Teràpies dirigides per professionals: estimulació cognitiva multimèdia, musicoteràpia, teràpia assistida amb gossos (AITA), psicomotricitat (biodansa), ioga en cadira, reminiscència. Projectes intergeneracionals amb escoles (inclosa activitat digital durant la COVID amb pissarra digital i projecte "Crencos"). Les sortides lúdiques es reserven a l’àmbit familiar per reforçar rols i autonomia fora del centre. Projecte En Bici Sense Edat Col·laboració amb En Bici Sense Edat (Carles Sánchez): passejos amb tricicles pilotats per voluntariat. Participació dels tres recursos de Sant Joan de Déu (llar residència, plantes sociosanitàries i hospital de dia) amb permís familiar. Resultats: experiència màgica, somriures, motivació per repetir, implicació d’alumnat de l’Institut de Sant Just en època escolar. "Un cop pugen, al·lucinen, i després volen tornar a repetir." Impacte social: lluita contra l’estigma en salut mental apropant joves a persones amb problemàtiques de salut. Sensibilització i estigma en salut mental Encara hi ha tabú, però creix la consciència i el treball de sensibilització a escoles i comunitat. Clau educar aviat per canviar creences a llarg termini. Àmbit territorial i accés Tot i estar a Esplugues, la ràtio cobreix també Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Cornellà i el voltant. Derivació via CAP; portes obertes a la comarca per a qui ho necessiti.
27 de set. del 2021
23'
Entrevistes de la Justa del 27/9/2021 — 30 anys Sant Just–Camoapa: cooperació resilient davant la repressió a Nicaragua, llegat de projectes i presentació de “Los niños de Babel”
Panorama general Entrevista a Lluís Casals (president de Sant Just Solidari) sobre el 30è aniversari del germanament Sant Just–Camoapa, l’impacte de la COVID-19 i de la repressió a Nicaragua en els projectes, el llegat de tres dècades de cooperació i la presentació del llibre “Los niños de Babel”. També s’ofereix una mirada global sobre desigualtats, fam i canvi climàtic, amb un missatge d’esperança basat en la mobilització juvenil. "Els germans són per sempre." 30è aniversari i celebració en temps de pandèmia Data clau: 6 d’octubre (30 anys de germanament Sant Just–Camoapa). Format: celebració discreta per la pandèmia; es planteja fer actes més grans quan sigui possible. Objectiu: fer visible 30 anys de feina i obrir camins a la ciutadania amb sensibilitat solidària. Diversificació de projectes Eix troncal: germanament amb Camoapa (Nicaragua). Altres àmbits: Gàmbia, Cuba, Sàhara. Projecte local destacat: Vici Sensedat (lluita contra la soledat de la gent gran i persones amb dificultats motrius a Sant Just). Nicaragua: repressió i projectes afectats Context polític dramàtic sota el règim Ortega–Murillo: • expulsió d’ONGs, clausura de mitjans (ex.: La Prensa), oposició empresonada o arrest domiciliari. Contrapart local (Sodermo) sense personalitat jurídica; impossibilitat absoluta de transferir fons. "No podem enviar ni un dòlar." Impacte humà i vies de contacte Casos concrets de persecució de periodistes; restriccions severes de drets i procediments (habeas corpus allargat). Comunicació amb Camoapa via WhatsApp, amb discreció per seguretat. Què continua malgrat tot Alguns projectes resisteixen per autososteniment: • Casa de la Mujer: sostinguda en part pel seu forn de pa i l’esforç de les dones. • La ràdio local segueix, tot i el risc. Llegat de 30 anys a Camoapa: de les bases al desenvolupament Filosofia: no generar dependències; "triomfem quan el projecte continua sense nosaltres". Puntals històrics: salut, educació, comunicació, dones/gènere. Resultats tangibles: hospital, universitat (500 alumnes), escola d’adults, aigua potable a la ciutat, entre d’altres. Gran aposta: projecte d’Aliances (desenvolupament socioeconòmic) → iniciatives que perduren: • Cooperativa de la Unió (neix d’Aliances), operativa. • Terreny transferit a la cooperativa per al processament/assecat de cacau; bons preus i clima favorable. • Sinergies amb la universitat: estudiants fan TFG dins d’Aliances, assessorant camperols. • Tècniques ramaderes (farratge en època seca) → més llet i més vedells. Teixit econòmic local implicat Exemples de col·laboració: Amat Immobiliaris va contribuir (des de 1999 a la Casa de la Dona), mostrant la força del teixit empresarial local. Valoració de 30 anys i model de cooperació Balanç: molt positiu; s’ha traçat un camí replicable per altres municipis del nord. Model: cooperació descentralitzada, proper i de llarg recorregut. Crítica a la cooperació frívola: cal constància i compromís vital. "La cooperació i el desenvolupament vol esforç, vol constància." Acte del 6 d’octubre: “Los niños de Babel” Presentació del llibre “Los niños de Babel” d’Álvaro Badillo (enginyer agrònom, Nacions Unides). Lloc i hora: Sala Cinquantenària, 6 d’octubre, 19:00. Tema: recorregut per les ferides i conflictes del món; crida a prendre consciència. Referència clau: El Hambre de Martín Caparrós; recordatori que cada dia moren 25.000 persones de fam. "Hem de transitar per les ferides del món." Mirada global: desigualtats, fam i canvi climàtic Paradoxa macro vs. realitat: les dades globals poden millorar per efectes com el creixement de la Xina, però augmenten les desigualtats. Factors d’agreujament: canvi climàtic i escalfament global especialment a zones subsaharianes. Notes d’esperança: moviments juvenils pel clima impulsen anàlisi socioeconòmica i política. • Referència: Naomi Klein ("Esto lo cambia todo"). • Cap a un futur més crític i amb més capacitat de reacció. Crides a l’acció i recursos Participació: consultar justsolidari.cat per informar-se, implicar-se i aportar. Assistir a la presentació de “Los niños de Babel” (6/10, 19:00, Sala Cinquantenària). Mantenir el compromís amb Camoapa i amb les persones grans a Sant Just via Vici Sensedat.
24 de set. del 2021
16'
Entrevistes de la Justa del 24/9/2021 — Torneig d’homenatge a Jordi Molinos i present-futur del Club Handbol Sant Just
Resum de la conversa Context i motiu de l’entrevista Primer torneig d’handbol en homenatge a Jordi Molinos, fundador del club el 1958 i vinculat durant gairebé 60 anys. Ambient emotiu amb la participació de la família: filla i neta van lliurar els premis. "Cada dia de partit que arribaves al pavelló, ell ja hi era... és la nostra manera de donar-li les gràcies." El torneig i el seu sentit Va guanyar el Sant Joan d’Espí; el Sant Just va arribar a la final i va perdre amb justícia. Objectiu principal: crear una cita anual de pretemporada i retre homenatge a Molinos. Iniciativa impulsada per l’actual president, José María Luz, situant el torneig a finals d’estiu. Estructura del club i pedrera Actualment, el club disposa d’un sènior masculí a Tercera Catalana. Manca de base (pedrera) i d’estructura per créixer. S’està treballant un conveni amb l’Handbol Esplugues per: Alimentar la base local. Rebre jugadors que no tinguin lloc als sèniors d’Esplugues. Captació i competència local Dificultat per fidelitzar jugadors per la competència d’altres esports (bàsquet, hoquei, futbol) i clubs potents del Baix Llobregat (ex. Atlètic Sant Just amb gran base). El club es mou amb 14-16 fitxes: sempre hi ha algú que marxa i algú que arriba; costa mantenir continuïtat. "Som un club petit i no ens sobren jugadors; més aviat en falten." Cohesió i identitat Dues generacions unides (veterans ~40 anys i joves ~28 anys) amb gran pinya i ambient de família. Valor afegit per a nous fitxatges: integració social (sopars, activitats). Exemple d’un jugador de Còrdova que s’ha quedat i s’ha integrat molt. "Som pràcticament una família." Impacte de la Covid-19 Llarg període sense entrenar (d’octubre a febrer) i pèrdua de ritme. A la final de la Copa Federació (juny), la Covid va afectar la preparació: tres positius, menys entrenaments, derrota a la pròrroga. Expectativa de normalitat amb la vacunació i certificats. Instal·lacions i suport Ajudes municipals limitades: depenen del volum de jugadors; comparativament, menys que entitats amb gran base. Entrenaments a La Bona Aigua: dimarts parquet, dijous pista coberta exterior. Dèficit de pistes al poble; la nova pista ajuda però és insuficient. S’esperen noves instal·lacions. Temporada i objectius esportius Inici de lliga: 3 d’octubre a Ripollet (Tercera Catalana). Objectiu esportiu: competir bé i, si és possible, pujar a Segona; enguany l’equip sembla més just, sobretot a porteria. Crida a la participació El club busca nous jugadors i reobre la porta a pedrera. Entrenaments: dimarts i dijous, 21:30, a La Bona Aigua (parquet dimarts, pista coberta dijous). Com contactar: per WhatsApp amb el representant o anant directament a l’entrenament amb roba esportiva. També recomanen running previ com a reforç físic. "Esperem venir al juny a celebrar-ho."
24 de set. del 2021
30'
Entrevistes de la Justa del 24/9/2021 — 25 anys de Salut Mental al Baix Llobregat Sud: suport a famílies, treball comunitari, art, Covid i lluita contra l’estigma
Context i convidats • Entrevista a Enriqueta Vidal (presidenta de la Federació de Salut Mental a Catalunya; ve com a membre de l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Sud) i Jaume Vidal (membre històric de l’associació). • Correcció inicial: l’entitat és del Baix Llobregat Sud (no Nord). "Orientar vol dir escoltar, bàsicament" — Jaume Vidal 25 anys: valoració i evolució • Celebració del 25è aniversari: balanç molt positiu, amb orgull pel treball d’equip i pel creixement personal i col·lectiu. • L’associació ha evolucionat d’ajut a famílies a més àmbits: xerrades, conferències, activitats comunitàries. Objectius i metodologia: acollida i suport mutu • Missió nuclear: acollir persones i famílies que necessiten informació, acompanyament i suport mutu. • Metodologia clau: escolta activa, generació de confiança i orientació pràctica per millorar l’entorn familiar. De famílies a protagonistes • Incorporació progressiva i decidida de persones amb trastorn mental com a sòcies i protagonistes de l’associació i del moviment comunitari. Treball en xarxa i suport institucional • Complicitats territorials: ajuntaments, altres entitats i Consell Comarcal. • Suport municipal real i pragmàtic: ajudes econòmiques i diàleg obert continu (participació en consells i taules de salut mental). • Iniciatives de visibilització (ex.: actes pel Dia Mundial de la Salut Mental). Reconeixements i compromís comunitari • Homenatges a persones clau (inclòs Jaume Vidal, reconegut com a fill predilecte de Cornellà). • Exemple de compromís: acompanyament a domicili en moments crítics, fins i tot en cap de setmana. "Una persona de l’associació va venir a casa un diumenge a fer-me companyia i a ajudar-me" — Testimoni d’una usuària Accés i consells pràctics per a famílies • L’accés sol iniciar-se de les famílies cap a l’associació; atenció preferentment presencial. • Necessitat de combatre la desinformació sobre què fer i quins recursos existeixen. • Recomanacions: - Evitar el desafrontament directe en situacions de tensió. - Esperar moments de relaxament per abordar límits i acords. - Respectar drets i escoltar la persona amb trastorn; treballar conjuntament. Impacte de la Covid-19 • Continuitat del suport via telèfon i digitalització ràpida dels grups d’ajuda mútua (videoconferència fins i tot amb persones grans, amb suport tècnic). • Retorn progressiu a la presencialitat. • La pandèmia ha afectat especialment els joves. Volum i abast • Prop de 80 socis; acompanyament directe a unes 60 persones cada 15 dies. • Servei obert a tothom: primer s’atén, després s’explica la possibilitat de fer-se soci. Art i comunitat • Mostra "Art per la salut mental" amb obres de persones amb experiència en salut mental (especial protagonisme del Club Social de Cornellà). • Exposicions itinerants (Sant Feliu, Cornellà, Sant Joan d’Espí; Espai 3). • Projectes transversals: pintura + taller d’escriptura (relats i poesia). • L’art facilita expressió i connexió comunitària. Estigma, drets i realisme • L’estigma persisteix socialment; cal normalitzar i defensar drets. • Missatge realista: avenços clars, però amb mancances de recursos i de desplegament de bones pràctiques. • Les associacions són interlocutors vàlids, amb coneixement i capacitat d’incidència. Recuperació a la comunitat i coordinació • La recuperació real passa per la comunitat: educació, serveis socials, salut, policia (formada), entitats esportives i culturals. • Importància de les taules de salut mental municipals i del treball de proximitat. Activitats i espais • Integració en esports (p. ex., bàsquet) i música (guitarra). • Espai "Serenó": enfocament a calma i pensament positiu. Tancament i futur • Reconeixement a 25 anys de compromís i necessitat social. • Crida al relleu generacional i a seguir celebrant els avenços fins que, ojalà, "no calgui" l’associació.
23 de set. del 2021
22'
Entrevistes de la Justa del 23/9/2021 — Jan Vallvardó: del llençol reutilitzat al circuit Art Nou — procés creatiu, murals i reptes d’un artista emergent
Resum de la conversa Context i presentació Artista emergent que recentment ha exposat a Barcelona dins del circuit d’Art Nou amb la Galeria Malboro. Comparteix el seu procés, materials, experiències de residència i els reptes de sostenibilitat professional. "No tinc una intenció prèvia del que vull dir; la figuració és una excusa per treballar la part plàstica." Exposició a Art Nou i trajecte fins a la galeria Participació dins el circuit d’Art Nou (galeries de Barcelona que presenten artistes menors de 30-35 anys). L’oportunitat neix d’una cadena de contactes arran d’una exposició a la Sagrera i l’interès de la Galeria Malboro. La mostra és un recull d’obres dels últims dos anys, moltes fetes durant el confinament, sense que aquest en sigui el tema central. "No m’agradava que el confinament fos el motiu central." Materials i procés creatiu Pintura sobre llençols reutilitzats procedents d’una bogaderia d’hospitals: dona segona vida al material i facilita formats diversos. Motius per triar llençols: Llibertat i menys pressió que el bastidor gran i car. Facilitat d’emmagatzematge (es poden enrotllar). Possibilitat de cosir llençols per crear grans formats. Origen en grans murals amb el col·lectiu Silent Town Kids; els llençols li permeten experimentar sense el condicionant del cost. Llenguatge visual i temàtica Imaginari de figures carnavalesques, amb to satíric i oníric. La figuració és una excusa per investigar la pintura com a matèria i el llenguatge plàstic. No hi ha un missatge premeditat; hi ha segones lectures a posteriori. Escultura i interpretacions Peça exposada també a Malboro, nascuda d’una instal·lació amb Silent Town Kids. Material: DM tallat, arrebussat i lacat en negre, amb acabat brillant que pot semblar metall. Composició guiada per l’atracció de la silueta humana; interpretacions possibles (fins i tot sadomasoquisme) no eren intencionades. Experiències de residència i projectes Residència a Dinamarca (Art House) via l’associació El Corralito (Terrassa): 15 dies, treball col·lectiu sobre temes d’immigració amb participants de diversos països. Mural a Viena en un festival d’arts, peça sobre la Barcelona dels anys 20 (Charleston, cabarets) amb el seu llenguatge propi. Viabilitat, COVID i futur Dificultat de viure de l’art: formats grans i sortides limitades, necessitat de picar pedra i constància. COVID: anul·lacions d’exposicions; tot i així, va continuar treballant al taller. L’exposició li dona una treva econòmica i temps per seguir creant amb calma. Objectius a curt termini: Continuar pintant i explorant nous llenguatges. Mantenir el treball en murals i instal·lació. Projectar-se internacionalment (contactes oberts a Suïssa; voluntat de moure obra fora d’Espanya). "Ara estic tranquil: tinc temps per seguir treballant sense precipitar-me." Idees clau Reutilització creativa: llençols d’hospital com a suport flexible, econòmic i sostenible. Experimentació per sobre del missatge literal: la forma i la matèria condueixen l’obra. Resiliència i gestió del temps: alternar producció, convocatòries i recerca d’oportunitats. Internacionalització com a horitzó: més murals i exposicions fora.
22 de set. del 2021
12'
Entrevistes de la Justa del 22/9/2021 — Crida de voluntariat d’En Bici Sense Edat a Sant Just: combatent la soledat de la gent gran amb sortides en tricicle
Idea principal En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que vol reduir la soledat de la gent gran oferint-los sortides en tricicles motoritzats conduïts per persones voluntàries. A Sant Just, el projecte creix i fa una crida per sumar més mans i pedals. "Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l’oblit." Per què és important La soledat és el principal repte per a moltes persones grans. Les sortides fomenten relacions intergeneracionals, benestar emocional i memòria viva del poble. El voluntariat també hi guanya: experiències gratificants i aprenentatge constant. "Et necessiten. I tu a ells, també." Què és i com funciona Sortides en tricicles assistits per recórrer el municipi i revisitar espais significatius per a les persones usuàries. Activitat oberta a: Gent gran i persones amb mobilitat reduïda. Persones que viuen soles o amb necessitat d’acompanyament. Persones amb diversitat funcional (centres ocupacionals i particulars). Organització robusta i clara: calendari, protocols i suport des de l’associació catalana en xarxa. Testimoni en primera persona (Toni Montesinos, voluntari) Va iniciar-se amb un curs de formació (abril/maig) i destaca que és “supergratificant”. Remarca que els tricicles són molt fàcils de conduir i estan motoritzats: la dificultat tècnica és mínima. Subratlla els beneficis compartits: “No sé qui s’ho passa millor, si ells o nosaltres”. "És una qüestió de voler-ho fer." Estat del projecte a Sant Just (Carles Sánchez, coordinador) Activitat intensa fins i tot a l’estiu, adaptant horaris, recorreguts i capota per la calor. 56 persones voluntàries en total: aproximadament 50 conductores, 3 acompanyants i 2 de logística; tot i això, cal créixer. Flexibilitat màxima: hi ha qui ve només dues hores un cop al mes. Canvis i substitucions, fàcils. Treball amb institut local: s’esperaven 8-9 estudiants i se’n van apuntar 40; acompanyen amb bici/patinet i alguns s’hi han quedat de voluntaris fixos (conducció a partir dels 18 per assegurança). Iniciatives en marxa: Recollida d’històries per a un possible llibre/testimoni. Trobada anual de capítols: pedalada Barcelona–Sant Just, bici-disco, jocs d’aigua, cajut i reconeixement al voluntariat. Crida a nous voluntaris: formació i inscripcions Nou curs de voluntariat: 1 d’octubre (17:00–19:00), part teòrica online i pràctiques locals. Info i inscripcions: justsolidari.cat i bicisenseedat.cat. Barreres habituals i respostes: “No tinc temps”: model molt flexible; tu tries la teva disponibilitat. Por tècnica/física: tricicles assistits, mentoria amb voluntaris experimentats i recorreguts adaptats. "Que sigui tan flexible és fantàstic… però per això hem de ser molts." Proper esdeveniment solidari 22 d’octubre (Festes de Tardor): concert solidari a les Escoles. Taquilla inversa en benefici del projecte; grups locals i col·laboració d’espais de música. Horari previst: de 21:00 a 23:00; sonorització perquè es pugui gaudir també des de la plaça Malaret. Com pots ajudar avui mateix Inscriu-t’hi com a voluntari/ària a les webs indicades. Fes difusió de la crida i assisteix al concert solidari. Proposa històries i testimonis per preservar la memòria de la gent gran. "Dóna’ls vida; que tornin a sentir el vent a la cara."
22 de set. del 2021
28'
Entrevistes de la Justa del 22/9/2021 — La maleta de Centelles: Guerra Civil, exili i arxiu; exposició a Sant Just i tres generacions de fotografia
Context i convidats • Entrevista amb Sergi Centelles (fill) i Agustí Centelles (net) sobre el llegat del fotògraf Agustí Centelles, l’exposició a Sant Just Desvern i la preservació del seu arxiu. "El principal valor que tenia la fotografia era el negatiu." Origen de l’arxiu i l’obra de guerra (1936–1939) • Centelles va fotografiar la Guerra Civil (front d’Aragó, rereguarda i bombardejos), primer pel seu compte i després mobilitzat al Departament de Premsa i Propaganda de la Generalitat. • Va prioritzar el valor del negatiu i el va salvar malgrat ordres de destrucció. Punts clau: - 6.000 negatius conservats durant l’exili a França. - Convicció artística i ètica: el negatiu és propietat de l’artista. Silenci familiar i redescobriment (1975–1976) • La família desconeixia gairebé tot el seu fotoperiodisme fins a la recuperació de l’arxiu (1975–76). • L’empenta de nous fotoperiodistes i historiadors va fer veure el valor històric i documental de l’arxiu. "Era un document no solament gràfic, sinó també de la història del país." La maleta i el pas de frontera • Història de la recuperació dels negatius a Carcassona (amb Eduard Pons Prades): - Negatius guardats en llaunes de llet condensada, reagrupats en un paquet dins la maleta. - Trànsit fronterer tens i fortuïtament superat; després, la reclassificació va ser una gran feinada. Persecució franquista i acusació de maçoneria (1946–48) • El règim el va inhabilitar i acusar de francmaçoneria (ser mesó comportava risc de pena de mort). • Gràcies a contactes familiars, la condemna es va reduir a 2 mesos de presó i presentacions mensuals a policia. Idees clau: - Orígens humils, gran esperit de superació i capacitat de sobreviure a l’adversitat. Reorientació professional i llegat familiar • Després, Centelles es consolida com a fotògraf professional, industrial i publicitari (treball per marques com Xupa Chups o Anís del Mono) i per grans agències. • Tres generacions de fotògrafs: avi (Agustí), fill (Sergi) i net (Agustí), traslladant l’ofici de pares a fills. Reconstrucció pública: premis i exposicions • Premi Nacional de Fotografia (1984) atorgat pel Ministeri de Cultura; Centelles va morir el 1985. • Exposicions clau: Palau Robert (1988) i gran retrospectiva a La Virreina (2006), itinerant a Conde Duque (Madrid), València, Terol, etc. Clau: - Reconeixement ciclílic, amb períodes d’apaivagament per sensibilitats polítiques. La mostra a Sant Just: memòria del camp de Bram • L’exposició actual (fins al 16 d’octubre) destaca la part del camp de concentració de Bram (França), molt emotiva i amb forta identificació local. • El públic aporta testimonis que ajuden a documentar persones retratades. Arxiu i difusió: propietat i intencions • La família conserva les exposicions ja creades; el fons original és al Centre Documental de la Memòria Històrica (Ministeri), i no poden crear noves mostres del fons. • Objectiu: difusió no lucrativa, cobrint només costos logístics i de manteniment. "Això no és un negoci; és una forma de difondre la seva obra." Mirada actual i funció pedagògica • La mostra serveix per entendre el passat i reflexionar sobre paral·lelismes amb desplaçaments i camps actuals. • Tasques educatives en escoles i municipis per combatre l’oblit de la Guerra Civil. Activitats vinculades i debat analògic-digital • Agenda paral·lela a Sant Just: presentacions de llibres (p. ex., "Girona 1939. Porta de l’exili"), xerrades i sessions de l’Agrupació Fotogràfica. • Conversa sobre el pas de l’analògic al digital amb testimonis i professionals del sector. Trajectòria d’Agustí (net) i l’ofici avui • Agustí (net) continua l’ofici en digital, amb estudi traslladat a Premià de Dalt i clients arreu. • Record de la visió estratègica de l’avi en la ubicació d’estudis (Diagonal, Avinguda de la Llum) i l’aprofitament d’infraestructura (ramals elèctrics) per treballar sense interrupcions. Tancament • Invitació a visitar la mostra al Mercat de Sant Just (fins al 16 d’octubre) i a seguir la itinerància futura. • Agraïments a l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just i a la biblioteca Joan Margarit per la mostra bibliogràfica.
21 de set. del 2021
22'
Entrevistes de la Justa del 21/9/2021 — La Virse (Tardor) a l’Ateneu de Sant Just: tres veus femenines, cultura de proximitat i crida a omplir la sala
Resum Context i objectiu La conversa gira al voltant de la segona edició de tardor del cicle de concerts La Virse a l’Ateneu de Sant Just, impulsat per la col·laboració entre activitats.cat i l’Ateneu. L’objectiu és portar veus femenines de primer nivell del panorama català al municipi, amb preus assequibles i un format proper i de qualitat. "La finalitat de l’Ateneu és fer cultura, no és fer diners" L’edició de tardor: artistes i dates Gemma Omet – Dissabte 2 d’octubre, 19 h Veu amb "llum i personalitat", pop mediterrani amb sintetitzadors i un segell molt personal. Alba Armengou – Dissabte 23 d’octubre, 19 h Cantant i també trompetista i saxofonista; trajectòria vinculada a la Sant Andreu Jazz Band. Format quartet i caràcter dolç i proper. Suu – Dissabte 6 de novembre, 19 h Una de les artistes més populars; presenta el nou disc Ventura. Premi Enderrock Artista Revelació. Entrades a través d’Entràpolis (enllaç també a la web de l’Ateneu). Preus ajustats per facilitar l’accés i fomentar la cultura local. "Que entrin a Entràpolis i que comprin entrades, que en gaudiran" Format dels concerts: proximitat i context Entrevista prèvia de 10 minuts davant la platea, per apropar l’artista al públic abans de l’actuació. Manteniment del format estrenat a la primavera: contingut breu, íntim i introductori. "Aquests 10 minutets de presentació íntima de la persona, els va agradar molt" Preus, risc i vocació pública Preus molt ajustats i risc assumit: si no s’omple, no surten els números. El cicle no busca benefici econòmic, sinó oferir cultura de qualitat al poble. La primera edició (primavera) va quadrar despeses i generar bon feedback (enquesta positiva). El públic va demanar Suu; l’organització ha respost a aquest desig. Reptes: públic, difusió i coordinació Rerefons: proximitat a Barcelona dificulta fidelitzar públic local. Necessitat de millorar la difusió i coordinar la programació entre Ateneu, Ajuntament i entitats per evitar contraprogramació. Proposta d’explorar mecenatge i fórmules tipus Verkami per reforçar el teixit cultural. "Ens dol quan no veiem una sala plena" L’Ateneu: un programa estable i exigent Documental del Mes: selecció premiada i de qualitat (sovint visible després a TV3 o Filmin). Cicle Gaudí (Acadèmia Catalana de Cinema): cinema català recent. Jazz: programació amb noms de nivell, encara amb reptes d’assistència. Música clàssica: col·laboració amb l’Orquestra Barroca i solistes internacionals; Exemple de contrast de preus: 10 € a l’Ateneu vs 50 € al Palau per programes equivalents. Crida a fer-se socis de l’Ateneu: descomptes i suport a un centre centenari clau per a la cultura local. Obres a la Sala Municipal i impacte Obres inminents a la Sala Municipal de l’Ateneu amb afectació a l’operativa, el Pati del Roura i la logística. Compromís de coordinar programacions un cop reoberta per evitar solapaments entre l’oferta municipal i la de l’Ateneu. Crida final Comprar entrades a Entràpolis o via ateneudesvern.cat. Assistir al cicle i omplir la sala per consolidar un projecte de qualitat i arrelat. "Fem cultura de proximitat amb artistes de primer nivell — us hi esperem!"
20 de set. del 2021
15'
Entrevistes de la Justa del 20/9/2021 — Aleix Abadia, futur regidor de la CUP Sant Just: agenda ambiental, participació ciutadana i lluita antifeixista
Resum de l’entrevista Context i presentació Entrevista a Aleix Abadia, anunciat com a futur regidor de la CUP Sant Just, en relleu de Carles García. Conversa centrada en prioritats municipals, medi ambient, participació ciutadana i drets. "Aprendrem dels errors i dels encerts i comencem un nou cicle per construir la unitat popular del nostre poble." Perfil i visió política Abadia és físic teòric i militant de l’esquerra independentista (Arran, CUP) i ex delegat sindical (COS a CosmoCaixa). Entén la regidoria com a militància, no com a carrera; no serà de dedicació plena. Visió crítica de la institució: la CUP veu el consistori com un espai de lluita política més que no pas de professionalització. "Cada quatre anys es tria qui serà el gestor del capital a Sant Just." Eixos programàtics i temes clau Medi ambient i riscos: Oposició a la ubicació de la nova deixalleria a la Riera de Sant Just; defensa d’una bassa de laminació per prevenir inundacions. Argumenten que el canvi climàtic pot reduir els períodes de retorn (de 100–500 anys a escenaris molt més freqüents). Tot i el vistiplau de l’ACA, consideren que la legalitat no sempre reflecteix la realitat tècnica i els riscos. Residus i recollida selectiva: Seguiment crític del nou sistema de contenidors amb xip i grans dimensions; reclam de millores i control. Participació i teixit associatiu: Proposta de consulta popular sobre els usos de Can Freixes; gran inversió i oportunitat per enfortir el teixit associatiu i combatre el model de poble dormitori. Educació: Davant la nova Escola Bressol (≈107 places), la CUP sosté que són insuficients i proposa recuperar La Vagoneta com a solució d’impàs. Drets i convivència Denúncia d’una agressió feixista patida per Abadia; crida perquè l’Ajuntament es personi com a acusació particular. Alerten de l’augment de la catalanofòbia i d’agressions LGTBIQ+. Crítica a la cessió d’equipaments municipals a tornejos vinculats a grups amb antecedents d’agressions; retret a la regidoria d’Esports. Relació amb el govern i horitzó polític La CUP mantindrà una oposició constructiva: donarà suport a les bones propostes i presentarà contrapropostes. Crítica al PSC local (gestió "d’empresa" i lògica de partit); defensa del projecte de independència, socialisme i feminisme. Abadia serà un dels regidors més joves; preveu assumir el càrrec fins a mitja legislatura i després donar relleu. Calendari i burocràcia Nomenament previst al ple del 30 de setembre; tràmits condicionats per renúncies personals davant la Junta Electoral. — Punts clau en 5 bales Deixalleria: reubicar i prioritzar bassa de laminació per risc d’inundació. Can Freixes: consulta popular i impuls del teixit associatiu. Escola Bressol: places insuficients; recuperar La Vagoneta temporalment. Antifeixisme: denúncia d’agressions i exigència de personació municipal. Model CUP: regidoria com a militància, no carrera; oposició crítica i propositiva.
20 de set. del 2021
27'
Entrevistes de la Justa del 20/9/2021 — Transbaix Power: revista plural del Baix Llobregat — debat sobre l’aeroport, el VIH i el treball sexual, finançament comunitari i el vessant escaquístic de Natàlia Parés
Visió general La conversa a Ràdio d’Esvern amb Natàlia Parés-Vives (tresorera de l’associació i redactora en cap) pivota sobre la presentació del segon número de la revista Transbaix Power. La publicació vol ser plural, oberta i comarcal, donant veu a temes que afecten el col·lectiu LGTBIQ+ i a qüestions socials generals (aeroport, treball, educació, transport, cultura) amb un enfocament inclusiu i no sectari. "Nosaltres no som una revista sectària... ens agradaria tocar els temes d'una manera plural... i que participés molta gent." Objectiu i naturalesa de la revista Número 2 (no 1): El primer va ser un fanzine per provar capacitat editorial; ara combinen format digital i paper. Abast: Temàtica trans en sentit ampli, però oberta a persones cis i a tota la ciutadania. Finalitat: Donar veu pròpia a col·lectius minoritzats sobre temes que els afecten directament i també sobre assumptes socials compartits. Principis editorials Pluralisme i independència: No alineada amb cap partit ni corrent tancat dins del mateix col·lectiu. Crida a la participació: Obertura a col·laboracions, amb un comitè de redacció garantint qualitat i diversitat de punts de vista. "Que tothom trobés alguna cosa que li fos d’interès i que il·lustrés... per fer-nos una opinió més formada." Temes destacats del número 2 Ampliació de l’aeroport del Prat L’eix del número ha estat l’ampliació de l’aeroport, per coincidència temporal. Publicació de l’article de l’alcalde del Prat amb posició contrària a l’ampliació; la revista busca també la veu a favor per contrastar. VIH i estigma Recordatori que la problemàtica no ha desaparegut: persisteixen desinformació i estigmes envers persones seropositives. Objectiu: fer pedagogia sobre la situació mèdica actual i reduir la discriminació. Treball sexual i feminisme (Bea Espejo) Article “Prostitució, promiscuitat i caça de bruixes” amb una visió poc habitual dins del feminisme hegemònic: defensa el reconeixement de les treballadores sexuals. Peça amb capacitat de debat i trencadora amb el to sovint paternalista dels mass media. Producció, equip i procés editorial Redacció coral (unes 13 persones); gran tasca de maquetació de la Susana Canet. La presidenta, Rosa Maria Maristany, i la xarxa de contactes faciliten col·laboracions. Missatge clau: avui, amb eines digitals, qualsevol col·lectiu pot editar una revista. Finançament i sostenibilitat Reptes econòmics: el cost del paper és el coll d’ampolla. Tirada inicial de 200 exemplars (~400 €). Plans de créixer (400–1.000 exemplars) mitjançant: • Publicitat (sectorial i institucional) • Activitats pròpies i micromecenatge • Merchandising Compromís: revista gratuïta per garantir accessibilitat al col·lectiu (moltes persones amb pocs recursos). "El gran problema d’aquestes publicacions... són els diners." "La volem fer gratis; això és una premissa." Difusió i canals Articles al web amb versió electrònica i referències per autor. Voluntat d’ampliar a vídeos (YouTube) i altres formats digitals. Web: transbaixpower.cat • Contacte: [email protected] • Reunions obertes. Aliances i comunitat Entitats amigues: Sant Boi en Positiu, i relació amb Ivar Herrador dins la xarxa d’entitats. L’associació es defineix com a oberta, no corporativa, i activa al Baix Llobregat. Visibilitat i normalització social Sobre l’escultura LGTBI a Sant Just i altres accions simbòliques (bancs, banderes, mocions): • Com a actes de solidaritat i visibilització, són útils per normalitzar el col·lectiu. Denúncia de barreres laborals: rebuig d’entrada i prejudicis que dificulten l’accés a la feina, malgrat capacitats demostrables. Apunt final: el vessant escaquístic de Natàlia Parés Natàlia és subcampiona de Catalunya (també ha estat subcampió en masculí, campió d’Espanya juvenil, etc.). Els escacs, des de petita, li han aportat autonomia, concentració i confiança. Idees clau Revista plural, oberta i gratuïta que combina paper i digital. Debat rigorós amb veus diverses (ex. aeroport) i temes socials amplis. Crida a la participació: tothom pot escriure i contribuir. Sostenibilitat: finançament mixt amb vocació d’accés universal. Visibilitat com a via de normalització i contra la discriminació.
17 de set. del 2021
14'
Entrevistes de la Justa del 17/9/2021 — Entrevista a Justfos Salva sobre el curs polític 2021-2022 a Sant Just: medi ambient, educació, cultura i equipaments
Resum de continguts Context: Entrevista amb el regidor Justfos Salva (Movem Sant Just) al nou magazín matinal La Justa de Ràdio d’Esvern, per repassar les prioritats del curs polític 2021-2022 i l’estat de diversos projectes municipals. Prioritats de govern fins al 2023 Medi ambient i residus: Instal·lacions de fotovoltaiques en marxa. Entrada a TERSA com a operador metropolità. Nova deixalleria i canvi del sistema de recollida de residus. Educació: Nova escola bressol (fins a 107 places) amb obertura gradual en 3 cursos. Impuls de Ciutat Educadora, espais de participació infantil i reconeixement com a Ciutat Amiga de la Infància. "El que cal és acabar d'encarar tots els temes per arribar al 2023 amb els reptes proposats sobre la taula o en desenvolupament." Activitat del partit i agenda cívica Recuperació d’activitat després de la Covid: Escola d’estiu sobre salut mental i retorn a assemblees presencials. Repartiment d’un butlletí de mig mandat amb balanç d’accions. Participació a la manifestació contra l’ampliació dels aeroports a Barcelona. Festes de Tardor i cultura (format adaptat) Es manté l’essència: Sant Just al Carrer, Nit de Sant Just i concerts per a joves. Mesures sanitàries (segons Procicat): espais més amplis, control d’aforament, distància, mascareta i seients assignats. Implicació d’entitats: Correllengua, Setmana d’Extremadura, 25 anys d’acció logística i solidària. Obertura del nou espai expositiu Marc Art amb l’exposició itinerant “Alta Fidelitat” sobre l’art del vinil i el seu disseny. "No deixarem perdre l'oportunitat de celebrar Festes de Tardor." Equipaments i obres Sala municipal de l’Ateneu: projecte aprovat i licitació en curs. Es destaca que la rehabilitació és més lenta i cal respectar els terminis administratius. Escola bressol: plecs preparats per a la licitació i desplegament per fases per ajustar-se a la demanda i a les limitacions de capítol 1 (personal). "Hem de complir terminis; no ens podem saltar les normes del joc." Centre cívic Soledat Sans (Mas Lluí) Inauguració prevista cap a finals d’any. Disseny de serveis amb participació veïnal i obertura gradual per assegurar ús real i sostingut. Intervenció artística de Carrer Blau; el projecte principal es manté a la Vagoneta. — Claus destacades: - Continuïtat de projectes clau fins al 2023 amb focus en medi ambient, educació i cultura. - Adaptació a la pandèmia sense renunciar a esdeveniments i serveis. - Rigor administratiu en licitacions i obres per garantir transparència i drets.
16 de set. del 2021
13'
Entrevistes de la Justa del 16/9/2021 — El Prat entre capacitat, medi ambient i futur del trànsit: entrevista a Pau Marí (USCA) des de Ràdio Desvern
Resum de l'entrevista Entrevista a Pau Marí, controlador al Centre de Control de Gavà i portaveu d’USCA, sobre la no ampliació de l’aeroport del Prat, l’estat del trànsit aeri postpandèmia i els reptes operatius i ambientals. Punts clau Recuperació del trànsit: Barcelona opera al voltant del 60–70% de 2019 (unes 600–700 operacions/dia versus 1.000 prepandèmia). Coll d’ampolla: la capacitat efectiva és d’aproximadament 78 moviments/hora; el disseny original permetria arribar a 90/h però les restriccions acústiques ho limiten. Ampliació aturada: el debat s’ha polititzat; USCA manté una posició tècnicament neutral: "Treballarem amb la infraestructura i els procediments que se'ns posin a disposició." Impacte ambiental: l’allargament de 500 m de la pista del mar afecta La Ricarda (Natura 2000). Caldria un debat amb criteris tècnics i compensacions adequades. Model econòmic i de rutes: sense condicions òptimes és difícil ser hub; aquesta decisió depèn d’aerolínies, no només d’infraestructura. Formació i seguretat: per la pressió i responsabilitat del lloc, els controladors s’han reentrenat amb simuladors per no perdre habilitats durant la baixada de vols. Dades i xifres rellevants 2019: 52 milions de passatgers; capacitat teòrica de terminals: ~55 M. Capacitat actual de pistes: ~78 mov/h; objectiu amb el disseny original: ~90 mov/h. Recuperació 2021: Barcelona 60–70%; Eivissa ha superat alguns dies els nivells de 2019. AENA havia anunciat una inversió d’uns 1.700 M€ per a l’ampliació. Pes econòmic estimat de l’aeroport: ~9–10% del PIB català (abans de la Covid). Contribució del transport aeri al CO2 global: 2–4% (segons estudis esmentats). Operativa i horaris punta Franges més tensionades: primera hora del matí i a la nit. El sistema d’slots regula l’afluència quan la demanda supera la capacitat. "L’aeroport de Barcelona és capaç de moure uns 78 avions per hora." El rol invertit de pistes (per soroll) redueix l’eficiència; els wide-bodies de llarg radi sovint necessiten la pista llarga per enlairar-se, interferint arribades. Medi ambient, territori i patrimoni L’allargament de la pista impacta La Ricarda (espai protegit Natura 2000). Es plantegen compensacions ecològiques; caldria valoració experta i tècnica. Preocupació per la Casa Gomis (La Ricarda) com a patrimoni arquitectònic. Model aeroportuari i hub Sense ampliació, es tendeix a vols de curt radi i baix cost; l’ampliació facilitaria llarg radi però no garanteix el hub. "Que l’aeroport sigui un hub depèn d’una companyia aèria, no dels polítics." Seguretat, pressió i reentrenament La feina a la torre/centre de control es fa sota alta pressió i amb gran responsabilitat. Durant la pandèmia s’han intensificat sessions de simulador per mantenir competències i preparar la tornada a volums alts. Conclusió El futur del Prat se situa en un equilibri complex entre capacitat, medi ambient, model econòmic i acceptació social. USCA demana debats tècnics i es compromet a operar amb seguretat i eficiència amb els mitjans disponibles.