episodis

Resum general En aquest episodi de L’Ajusta es combinen dues converses al voltant de la música com a experiència propera, inclusiva i transformadora. Primer, amb la Mar Bizoso (coordinadora d’Estones de Clàssica), es presenta el concert final del cicle —Teen Classic— protagonitzat per adolescents de l’Escola Oriol Martorell, i es reflexiona sobre com trencar prejudicis al voltant de la música clàssica i acostar-la als joves. Després, amb Pep Quintana, la conversa deriva cap al cantar en cor, les relacions humanes que s’hi teixeixen, i com la cultura i la música actuen com a vàlvula d’escapament en contextos exigents, inclosa la salut mental. Destaquem • Teen Classic (21/05, 19 h, Sala Cinquantenari, Ateneu): concert gratuït amb joves intèrprets (violí, clavicèmbal, flauta i violoncel) i repertori de música barroca. • Format innovador d’Estones de Clàssica: concerts a la platea, proximitat amb el públic, explicacions en directe i tertúlia final —i, en molts casos, sense programa de mà per evitar prejudicis i escoltar amb la ment oberta. • Clàssica i adolescents: la clau no és imposar un cànon, sinó mostrar, explicar i fer viure; connexions amb la cultura digital (YouTube) i divulgadors com Jaime Altozano. • Tècnica vs especialització: la base tècnica clàssica pot aportar salut vocal i instrumental i habilitats, però cal orientar el temps d’estudi segons l’objectiu (urbana, jazz, flamenc…): tot suma, però el temps és finit. • Música, emoció i unicitat: la música és vibració i cada interpretació en directe és irrepetible; emociona i acompanya, però no és «l’únic llenguatge» de les emocions. • Cor i comunitat: el cantar en grup (p. ex. treballant un Stabat Mater) crea vincles i suport mutu; testimoni sobre límits feina-vida en professions exigents i com la música ajuda a sostenir. Temes principals Estones de Clàssica i el concert Teen Classic • Concerts de proximitat, sense escenari, amb músics a la platea i tertúlia final. • En molts concerts, sense programa de mà per evitar biaixos; en el cas de Teen Classic, sí n’hi ha per treballar-lo prèviament amb escoles (1r i 3r d’ESO) i implicar l’alumnat. • Teen Classic: quartet de joves de l’Oriol Martorell (violí, clavicèmbal, flauta i violoncel) amb barroc. Entrada gratuïta. Adolescents, tècnica i gèneres • Els adolescents poden gaudir de la clàssica si algú els la fa visible i els en dona claus d’escolta. • En la formació professional, cal escollir branca (clàssica, jazz, flamenc…); la tècnica clàssica aporta base sòlida (evitar lesions, tècnica vocal, etc.), però pot competir pel temps amb altres gèneres. • Per passar al jazz i músiques urbanes cal reaprendre (improvisació, swing, contratemps) i no tancar-se. Música, emocions i cultura que acompanya • La música és vibració i el directe és únic; mou emocions i records segons el nostre estat i el moment vital. • La cultura (no només la música) és essencial per al benestar —especialment en contextos de solitud o desgast (aprenentatge de la pandèmia). Cor, vincles i salut mental • Experiència coral com a espai de comunitat i creixement. • Testimoni d’un psiquiatre coralista: la necessitat de no endur-se la feina a casa i com la música actua de vàlvula d’escapament davant casos duríssims (risc suïcida adolescent). Cites "La música és vibració... aquella versió en directe no la tornaràs a escoltar igual." "Tot suma, però com que el temps és finit, cal triar on poses les hores." "El barroc mola." (via Jaime Altozano) Info pràctica del concert Teen Classic • Quan: Diumenge 21 de maig, 19:00 • On: Sala Cinquantenari, Ateneu (entrada gratuïta) • Qui: Joves de 3r d’ESO de l’Escola Oriol Martorell (violí, clavicèmbal, flauta, violoncel) • Què: Repertori barroc i explicacions en directe • Més info: ateneudesverd.cat

Context i convidat "Les sessions sempre són gratuïtes i sempre a l'Ateneu a Sant Just." • Conversem amb Bernat Macià, membre de la junta del Cicle d’Audiovisuals de les Cees. • L’espai forma part del magazín de mig matí i introdueix l’entrevista després d’un breu tram musical. Què és el Cicle d’Audiovisuals • 9 edicions (amb alguna pausa per la Covid), celebrades en sessions mensuals durant 4-5 mesos. • Contingut centrat en muntanya i natura, combinant: - Audiovisuals de sòcies/socis del club - Pel·lícules de muntanya i xerrades d’expedicionaris i especialistes • Objectiu clau: acostar documentals de qualitat a Sant Just de manera gratuïta a l’Ateneu. Pròximes projeccions destacades Dinar 1 de juny – Selecció del Festival de Torelló • Projecció de dues pel·lícules guanyadores del festival internacional de cinema de muntanya de Torelló (gira territorial de l’any següent al festival): - Escalada en gel al Canadà - Expedició a Veneçuela Dijous 6 de juliol – GR del Llobregat • Presentació d’un audiovisual propi d’un grup de socis que han recorregut el GR del Llobregat per etapes. Criteris i temàtica • El cicle s’alinea amb la identitat del club: activitats de muntanya i experiències de natura. • La selecció depèn dels programes disponibles de Torelló; enguany s’ha escollit el que més encaixa amb la comunitat local. Diversitat geogràfica i d’escenaris • Al llarg dels anys s’han vist produccions de l’Himàlaia, Alps, Pirineu i arreu del món. • El cicle ofereix una mirada global a la cultura de la muntanya, amb entorns i desafiaments molt variats. Informació pràctica • Lloc: Ateneu de Sant Just. • Agenda i actualitzacions: web de les Cees (santjus.org.brcees) i Instagram. • Cada sessió és gratuïta i amb programes actualitzats a mesura que s’acosten les dates. Reprogramació recent • Una sessió prevista la setmana anterior es va ajornar per problemes logístics (conferenciant absent a última hora). • Contingut a reprogramar: viatge d’un mes a peu per Catalunya. S’anunciarà nova data a les vies oficials. Punts clau • Projeccions gratuïtes i d’alta qualitat sobre muntanya i natura. • 1 de juny: programa del Festival de Torelló (gel al Canadà, expedició a Veneçuela). • 6 de juliol: GR del Llobregat amb audiovisual de socis. • Seguiment d’actualitzacions via web i Instagram de les Cees.

Visió general de l’episodi En aquest episodi es tracten dos blocs principals: Entrevista amb Carles Sánchez (Bici sense Edat – Sant Just): estat del projecte, impacte social, voluntariat i formació, finançament i expansió territorial, i com sumar-s’hi. Nova secció de cinema amb José Luis Carbón Tirado: el debat sobre si el cinema està en crisi o en reinvenció, l’impacte de la pandèmia i les plataformes, l’etiqueta a sala i l’educació de l’atenció, i la màgia del setè art. Hi ha també dos blocs breus de publicitat i promos de la ràdio. Entrevista: Bici Sense Edat a Sant Just Què és i per a qui • Associació sense ànim de lucre que millora la qualitat de vida de persones grans i persones amb mobilitat reduïda a través de passejades en tricicles elèctrics adaptats conduïts per voluntariat. • Filosofia de l’activitat: compartir temps i conversa; és una experiència relacional i comunitària amb efecte terapèutic. "No es treu a passejar a ningú… escolta’m, compartim una estona." Dades i abast a Sant Just • Equip robust: 87 persones voluntàries (85 pilots i 2 en tasques de suport). • Sortides matí i tarda, de dilluns a diumenge; també amb persones particulars els caps de setmana. • Centres i rutes habituals: Vicalia, Cral, Cuidam, Sant Joan de Déu Sociosanitari, Centre Ocupacional de ProceS, Mas Lluïc, residència de Lourdes i la Maiola (Esplugues). Suport i finançament • El projecte a Sant Just funciona sota el paraigua de Sant Just Solidari i amb el suport de l’Ajuntament. • Patrocini clau de Senergi que aporta el 60% del pressupost. • Punt crític: encara que sigui voluntariat, cal estructura, coordinació i recursos econòmics per garantir seguretat, qualitat i sostenibilitat. Formació i captació de voluntariat • Es fan uns 4 cursos/any; la part teòrica és online (oberta a diferents municipis) i la pràctica és imprescindible per l’orografia del poble. • Com apuntar-s’hi: formulari a la web de Sant Just Solidari; petita entrevista i incorporació al següent curs disponible. • Flexibilitat horària: hi ha voluntariat que participa fins i tot un cop al mes. Marc legal i protecció del voluntariat • Hi ha una llei de voluntariat “moderna” que assegura: formació, assegurança, espais de trobada, i comptabilització d’hores amb certificats útils per feina, oposicions o subvencions. Impacte i professionalització amb centres • Coordinació amb equips professionals (ex. Esprocea) per maximitzar el benefici terapèutic (millora d’autonomia i benestar) de les passejades. Cronologia i expansió • Origen internacional: 2012 a Dinamarca (associació global: Cycling Without Age). • A Espanya: 2016 (Barcelona i Sant Sebastià – pilots), 2017 arrencada a Barcelona. • A Sant Just: pilot finals de 2018 i arrencada 2019, any en què neix també l’associació catalana de Bici sense Edat. • Avui present a 56+ països i 3.000+ ciutats, i a Catalunya en municipis com Cornellà, Granollers, Tarragona, Terrassa, Ripoll, Mataró, Palau d’Anglesola, Sant Cugat, Castelldefels, etc. Crida final • Necessiten més voluntariat i suport econòmic (fer-se soci de Sant Just Solidari o fer aportacions; o patrocini d’empreses amb perfil social com Senergi). Secció de cinema Cinema en crisi o en reinvenció? • El cinema ha viscut “crisis” cíclicament i sempre s’ha reinventat: del mut al sonor; irrupció de la televisió als 50 (resposta amb so estereofònic, pantalla panoràmica, CinemaScope); i el fenomen dels blockbusters als 70 (L’Exorcista, Tiburon, Star Wars). • Avui torna a reinventar-se en un ecosistema amb plataformes i nous hàbits. Postpandèmia i plataformes • La pandèmia va interrompre l’assistència a sales i va accelerar l’auge de l’streaming. • El públic torna progressivament als cinemes, però les xifres encara són per sota de la prepandèmia; creix sobretot la franja més jove. "El públic és sobirà"… però factors com cost, temps i hàbits condicionen l’assistència. Etiqueta i experiència de sala • El cinema a sala exigeix silenci i respecte; és una experiència visual i compartida diferent d’un concert. • Analogies amb biblioteques: el silenci és part del protocol bàsic d’educació i respecte a l’obra i la resta d’espectadors. Atenció i educació audiovisual • El multitasking dificulta la concentració; cal educar l’espectador en el llenguatge cinematogràfic i en pautes d’atenció (guardar el mòbil, predisposició i postura a la sala). • Anècdota docent: visionant Psicosi (Hitchcock) en VOS i en blanc i negre, l’escena de la dutxa va imposar silenci i va captivar l’alumnat, demostrant el poder de la posta en escena i del silenci. La màgia del setè art • El cinema és passió, emoció i empatia: ens permet “viatjar” i connectar amb històries i personatges. • Exemple: El riu (Jean Renoir) – el seu color i atmosfera mostren el poder de la ficció i l’efecte persistent després del visionat. • Debat sobre el futur (referència a Guillermo del Toro): el cinema està "creat per viure’s en una sala", però també es gaudeix a casa; la màgia persisteix malgrat IA i xarxes socials. "Aquesta és la màgia del cinema": estar a la sala i, alhora, ser en un altre món.

Resum executiu L’episodi combina una part local (Sant Just Desvern) i una part d’actualitat general a Catalunya. Els punts clau: Ple municipal (27 d’abril): acord unànime per a l’enderroc de l’antiga nau i instal·lació de mòduls per al nou Institut-Escola Mas Lluí; debat sobre la municipalització del Servei d’Atenció Domiciliària (SAT); revisió de preus i demanda de municipalitzar la gestió del complex esportiu municipal La Bonaigua; context preelectoral i ple curt sense mocions. Ple extraordinari: tensió inicial per l’accés del públic i reivindicació juvenil sobre els usos de Can Freixes, demanant un procés participatiu real; polèmica per la marxa de diversos regidors durant el torn de paraula de la ciutadania. Política local i candidatura: Anna Vilanova explica el seu pas a la llista de la CUP i defensa un model assembleari i de municipalització de serveis. Actualitat catalana: caos a les oposicions externalitzades (repetició de proves, indemnitzacions i possibles penalitzacions a l’empresa); calor a les aules i mesures (ajut de 100 € per material i instal·lació d’aire condicionat en centres prioritzats), tot lligat a la sequera i l’adaptació climàtica; onada de casos amb armes de foc i el cas de Badalona (violació a una menor) amb crítica a la revictimització. "L’edifici no fa el projecte, sinó les persones" — defensa d’un bon equip i projecte educatiu per al nou Institut-Escola. "Tot pel poble, però sense el poble" — crítica a la falta de participació real en els usos de Can Freixes. Sant Just Desvern: ple i política local Institut-Escola Mas Lluí i mòduls provisionals • Aprovació unànime per enderrocar l’antiga nau de la brigada i ubicar-hi mòduls per a I3 i 1r d’ESO com a inici del nou Institut-Escola Mas Lluí. • La regidora remarca que, tot i que els mòduls no són la solució ideal, són necessaris per respondre a la demanda educativa i que el projecte educatiu i l’equip humà són el més important. • Previsió d’inici de mòduls curs 2024-25; experiències prèvies apunten que els terminis de la Generalitat poden endarrerir l’edifici definitiu. Pla Local de Joventut 2023-2025 • Aprovació per decret d’alcaldia i participació activa de diferents actors, inclosa la convidada. • Valoració positiva i desig de desplegament efectiu durant el mandat. SAT (Servei d’Atenció Domiciliària) i municipalització • Treballadores del SAT traslladen al ple condicions laborals precàries i demanen municipalitzar el servei. • Compromís polític de treballar per recuperar la gestió pública si el nou govern ho permet. • Crítica a la manca d’empatia de part del govern i a l’argument de “esperar resposta de l’empresa” en un conflicte llarg i conegut. Ple curt, sense mocions i mirada a eleccions • Tots els punts aprovats; absència de mocions per proximitat electoral i limitacions d’execució a final de mandat. La Bonaigua: revisió de preus i debat sobre gestió • S’aprova revisió de preus del contracte de gestió de la Bonaigua. • La convidada defensa revisar i valorar municipalitzar el servei d’aigua i del complex, malgrat els vinculants contractuals fins al 2033. Ple extraordinari i Can Freixes: participació juvenil • Tensions inicials per restricció d’accés del públic (posteriorment corregida per secretaria). • Joves del Casal Popular reclamen procés participatiu real pels usos de Can Freixes (masia en rehabilitació). • Un grup de regidors marxa quan parla la ciutadania; es critica el baix nivell polític/educatiu del gest. • S’obre diàleg Ajuntament–Casal; la convidada el considera just i necessari per retornar veu a la ciutadania. Fake news i desmentits • Denúncia de notícies falses sobre la CUP local i petició de comunicat oficial de desmentiment per part de l’Ajuntament. Candidatura d’Anna Vilanova (CUP) • De regidora no adscrita a número 2 de la llista de la CUP. • Justificació: coherència amb valors feministes, ecologistes, republicans i independentistes; aposta per la pràctica assembleària. Actualitat catalana: oposicions, escola i seguretat Caos a les oposicions externalitzades • Oposicions públiques amb gestió privada via licitació pública: errors greus, desigualtats i repetició de totes les proves. • El Govern anuncia indemnitzacions a aspirants; queden obertes preguntes clau: - Qui gestionarà les noves proves (empresa o administració)? - Penalitzacions i repercussió de sobrecostos a l’empresa per incompliment contractual. - Transparència sobre diners públics i garanties de qualitat en la licitació. Calor a les aules, ajut escolar i sequera • Ajut anunciat de 100 € per a material escolar abans d’inici de curs; l’oposició ho titlla d’electoralisme. • Instal·lació d’aire condicionat en centres prioritzats segons criteris (clima, antiguitat, condicions d’aula). • Adaptació a onades de calor i sequera: ús d’espais exteriors, gestió d’exàmens de juny i previsió per setembre. • Piscines municipals excloses de restriccions d’ompliment; reforç d’Agents Rurals davant risc d’incendis. • Reflexió: adaptació climàtica d’aules els propers 5–10 anys i cura especial a residències de gent gran per cops de calor. Violència amb armes i seguretat • Fets recents a Sant Hipòlit de Voltregà, Salou i Horta-Guinardó (Barcelona). • No hi ha tradició armamentística; s’investiguen possibles lligams amb narco en algun cas. • Mossos d’Esquadra actius i amb resultats ràpids en detencions/instruccions. Cas Badalona: revictimització • La família de la menor violada marxa de Badalona mentre els agressors continuen al municipi. • Indignació per la revictimització i rebuig d’intent de mediació/reeducació per part de famílies dels agressors. • Crida a no victimitzar dues vegades i a garantir protecció i justícia efectiva.

Resum general Aquest episodi recull dues converses locals clares i complementàries: Esport: el Club Natació Sant Just anuncia una quinzena de portes obertes per apropar la natació i el triatló als escolars del municipi, detalla entrenaments, horaris, requisits i canals de contacte, i confirma que el seu triatló infantil i jove passa a l’11 de juny. Cultura: amb motiu del Dia Mundial de la Dansa, les escoles de Sant Just oferiran una mostra a la plaça de Mas Lluís amb una gran varietat d’estils i un missatge clar: la dansa és per a tothom. "Són tres esports en un." "Balla com si ningú t’estigués mirant." Club Natació Sant Just: portes obertes i triatló Objectiu i format de les portes obertes • Donar a conèixer la natació i el triatló a escolars i joves de Sant Just. • Enguany, en lloc d’anar a cada centre, es fa una quinzena de portes obertes on els infants poden venir a entrenar sense compromís amb el club. • Dates: del 16 de maig a principis de juny. • L’any passat es van fer prop de 40 sessions a escoles (Montserrat, Canigó, Montseny, Madre Sacramento) i equipaments (La Bonaigua i parc ciclista), amb força participació posterior al triatló del club. Entrenaments i metodologia • Natació: entrenaments de dilluns a divendres. • Escola de triatló: a més de nedar, fan treball multidisciplinari: - Dimarts: pistes d’atletisme de Sant Feliu (fins que hi hagi pistes a Sant Just). - Dijous: condicionament físic, tècnica de carrera i força-resistència a les pistes de l’IES Sant Just. - Dissabtes (1-2 cops/mes): ciclisme al Parc Ciclista del Baix Llobregat. • Recordatori de base: el triatló combina natació, atletisme i ciclisme; cal coordinar tècniques diverses i un bon condicionament físic. Requisits, edats i horaris • Requisit clau: autosuficiència a l’aigua per seguir el cicle inicial. • Edats: a partir de 7-8 anys (casos puntuals a 6 anys). • Horaris de tarda: - Cicle inicial: 18:00–19:00. - Cicle avançat: aproximadament 19:00–20:15. Contacte i inscripcions • Web en actualització; la informació essencial és a la portada. • Vies de contacte: web, telèfon, Instagram i correu del club/escola. Competició de triatló (infantil i jove) • Prova habitualment de les primeres al calendari de la Federació Catalana de Triatló. • Per qüestions d’espais i calendari (coincidència amb eleccions), es mou al 11 de juny. Crida final • Invitació oberta a venir a provar entrenaments de natació i triatló sense cap compromís durant la quinzena. • Recordatori: les sessions de bici en dissabte es concentren al parc ciclista (1-2 cops/mes). Dia Mundial de la Dansa: mostra a Mas Lluís Format i ubicació • Mostra col·lectiva de les escoles de Sant Just (i alumnat del Baix Llobregat) per celebrar el Dia Mundial de la Dansa. • Ubicació: Plaça de Mas Lluís (més espai i escenari més gran). Abans s’havia fet a l’Ateneu/plaça de la Creu; durant la pandèmia no es va poder fer. • Horari: divendres a les 19:00; breu presentació institucional i actuacions. Durada aproximada: 1 hora. Estils i escoles participants • Mostra molt variada d’estils: contemporani, líric, commercial dance, flamenc, sevillanes, balls de saló, claqué, i fins i tot circ (Totoguri). • Escoles i referents esmentats: Barri Sud (Raquel Rubiales), Marta Roig, Totoguri, Joana Clavero (Ateneu) i l’escola de Renata Ramos París. Filosofia: la dansa per a tothom • Missatge central: accessibilitat universal de la dansa; no cal ser professional per gaudir-la. • La dansa és ancestral i també terapèutica; vehicula emocions i dona forma a la música. • Invitació al públic a participar i deixar-se endur per la música i el moviment.

Resum general Un episodi amb dues meitats molt clares: primer, la Festa del Comerç de Sant Just (diumenge 7 de maig, de 10:00 a 20:30, al Parc Joan Maragall) amb un programa ple d’activitats per a infants i adults, tallers amb inscripció el mateix dia, regals amb tiquet de compra i un concert final. Després, una conversa profunda sobre la dansa a Sant Just: el seu valor com a expressió física, visual i sobretot emocional, el paper de les escoles locals (Marta Roig, Totoguri, Renata Ramos París), el debat sobre tècnica vs emoció, i la presentació de la Festa de la Dansa (divendres a les 19:00, a Mas Lluí, Plaça Iulia Quieta). Temes principals Festa del Comerç de Sant Just: horaris, activitats infantils, policia i educació vial, gegants, tallers per adults (com mindful eating), espectacles i concert de versions. Incentius i logística: regal d’una flor amb tiquet, zona de restauració i pícnic, previsió de pluja i muntatge tècnic. Objectiu clau: promoció del comerç local i de proximitat, incloent-hi comerços en línia del municipi. Dansa a Sant Just: definició i dimensió emocional, escoles i entitats de referència, tècnica vs expressió, paral·lelismes amb el cant (diafragma, fiato, core). Festa de la Dansa: mostra a l’aire lliure d’estils diversos (sevillanes, urbanes, contemporani, clàssic, claqué, circ) amb participació d’escoles i entitats. Festa del Comerç (7 de maig) Programa i activitats • Jornada completa: 10:00–20:30 al Parc Joan Maragall. • Matí per a infants: - Espais de joc (associació infantil Patim Patam) i construccions gegants de fusta. - Parc d’educació vial amb la Policia Local (amb circuit, semàfors, pas de vianants) i visita als vehicles policials; exhibició canina. - Tallers: pintura de cares; dibuix dels gegants i petita cercavila al carrer Major i Plaça Joan Maragall. • Tarda per a tothom: - Xaranga després de dinar. - Espectacle familiar “Confeti Express” (17:00). - Concert final amb el grup de versions C del Paso. Tallers per adults i inscripció • Novetat: taller de ceràmica (tarda) i taller de mindful eating i hàbits alimentaris (dos passis: 12:00 i 13:00; a partir de 10 anys). • Inscripció: el mateix dia, a la carpa del taller (llistes de places in situ). Incentius i logística • Regal amb tiquet: per qualsevol compra a la fira, entrega el tiquet a la carpa de les dues associacions de comerç del municipi i rep una flor o una planta aromàtica (fins a exhaurir existències). • Zona de restauració i taules de pícnic al migdia. • Previsió: es desitja pluja per necessitat, però s’espera que respecti l’horari de la festa per garantir muntatge i desmuntatge tècnic. Objectiu i impacte • Promoure el comerç local i de proximitat: visibilitzar l’oferta de Sant Just i la xarxa de comerços en línia que muncipalment no es veuen al carrer però hi seran amb carpa. • Reforçar el tracte proper i el feedback entre comerciants i ciutadania en un municipi de mida mitjana. Dansa a Sant Just Què és la dansa per a ells "Per mi la dansa és l’expressió visual i física de la música." • Ampliació clau de la Laia: la dansa també és emoció —un moviment del cos i de l’ànima que comunica allò que, sovint, les paraules no poden. • La fusió de música + moviment com a forma artística preferida i potent. Escoles i entitats de referència • Estudi de Dansa Marta Roig: llegat local molt arrelat; continuïtat amb la Mireia Domingo. • Totoguri: actual direcció de Joana Riba (formada a Marta Roig); tradició i projecció. • Assumpció Petit: ballarina clàssica vinculada al Liceu, referent històric de Sant Just. • Altres: Esbart de l’Ateneu; grup de ball de Raquel Rubiales (Amics del Barri Sud); escola de Renata Ramos París. Tècnica vs emoció • Per a l’expressió pura, el moviment orgànic pot ser suficient. • Per a elements tècnics (p. ex. pirouettes, grand jeté, porté), cal tècnica, pràctica i moltes hores. • Paral·lelisme amb el cant: domini del diafragma, el control de l’aire i el fiato; en dansa, consciència i força del core. Festa de la Dansa • Mostra al carrer: divendres, 19:00, a Mas Lluí (Plaça Iulia Quieta). • Participen: grup de Raquel Rubiales (Amics del Barri Sud), Ateneu (ball de saló, claqué, Esbart), Totoguri, Renata Ramos París, Marta Roig. • Estils diversos: de sevillanes a urbanes, contemporani, clàssic, claqué i circ. • Ambient participatiu: sovint el públic acaba ballant quan es retiren cadires al tram final.

Resum general Episodi amb dues parts principals: • Política local (ple municipal de Sant Just): enderroc de l’antiga nau de la brigada i mòduls provisionals per al futur Institut Escola Mas Lluí; revisió de preus i model de gestió del complex esportiu La Bonaigua; debat sobre la municipalització del SAT; millores pendents en carrils bici i seguretat viària; agenda d’activitats locals. • Nutrició: com fer l’“Operació Bikini” de forma saludable i sostenible tot l’any, amb pautes de dieta mediterrània, gestió de porcions (alvocat, pa integral) i prevenció de l’efecte rebot. "És una solució intermitja... no la ideal" (sobre els mòduls per al nou Institut Escola Mas Lluí) "L’Operació Bikini, sí, però és tot l’any" (Elvira Sánchez) Ple municipal: temes clau Institut Escola Mas Lluí i mòduls provisionals Aprovació unànime de l’enderroc de l’antiga nau de la brigada i instal·lació de mòduls per donar resposta a la manca de places escolars. Posicionament: sí crític per la manca de planificació urbanística prèvia que ha portat a saturació d’equipaments i famílies desplaçant-se fora del municipi. Calendari: mòduls previstos per al curs 24-25; el nou Institut Escola es va apuntar per a 26-27 o 27-28, però encara no té partida pressupostària. Risc logístic per a famílies si s’obre només P3 i 1r d’ESO: germans en centres diferents. Es proposa analitzar la demanda real i estudiar més línies si l’espai ho permet. Demanda al govern municipal: seguiment intens amb Ensenyament i pressupostar l’obra per evitar més endarreriments. Complex esportiu La Bonaigua: revisió de preus i model de gestió Vot abstenció a la revisió del cànon segons IPC: és clàusula contractual, però es manté el desacord amb el model de concessió prolongada (contracte iniciat a inicis 2000, prorrogat el 2019 fins a 2033). Crítica: contracte antic amb rigideses que dificulten replantejar el servei sense modificacions substancials. Auditoria a fons promesa i encara pendent. SAT (Servei d’Atenció Domiciliària): municipalització vs col·laboració público-privada Posició: col·laboració públic-privada amb controls forts de qualitat i seguiment de condicions laborals; la municipalització no és necessàriament la millor solució. Problema detectat: empreses massa grans perden el detall operatiu i això repercuteix en treballadores i usuàries. Solució proposada: trocejar el contracte en lots per facilitar la participació de pimes, d’acord amb l’esperit de la LCSP i directiva europea, millorant proximitat i qualitat. Mobilitat ciclista i seguretat viària Connexió pendent entre estacions de bici municipals i punts insegurs. Cas destacat: Cruïlla Carretera Reial x Rambla de Sant Just amb semàfor poc visible. Es demanen millores de senyalització per prevenir accidents. Agenda local Cap de setmana amb Dia de la Dansa (divendres) i Fira del Comerç (diumenge). Invitació a participar i comprar al comerç local. Nutrició: Operació Bikini saludable i dieta mediterrània Realisme i constància Operació Bikini = hàbits tot l’any. Els canvis ràpids generen efecte rebot si es tornen als antics hàbits. Prioritzar educació alimentària abans que dietes estrictes. Piràmide i dieta mediterrània, aplicada Base: cereals integrals (pa, arròs, pasta integral), llegums, fruita i verdura variada i de proximitat/temporada. Greixos saludables: oli d’oliva; hidratació i respirar conscientment com a hàbits de benestar. Adaptació cultural: mateixos nutrients, aliments locals diferents. Porcions i aliments “trampa” Alvocat: molt calòric (greix saludable). • Sedentarisme: ~30 g (1/4 petit). • Activitat intensa: fins a 1/2. Evitar sumar-hi més greixos (oli, formatges grassos) sense controlar racions. Pa: millor integral (sacietat i resposta glucèmica més lenta). El refinat es digereix ràpid i pot afavorir pics d’insulina i fetge gras si s’abusa de sucs i farines blanques. Exemple d’esmorzar equilibrat • 50-60 g de pa integral • 50-60 g de proteïna (formatge, pernil, etc.) • ~30 g d’alvocat • Cafè i, si es vol, 1 peça de fruita Errors habituals Mitja barra blanca + embotit + 1/2 alvocat + suc: excés d’hidrats d’absorció ràpida i greix; implica sobrecàrrega d’insulina i desequilibri calòric.

Resum general de l’episodi Entrevista centrada en els punts clau del darrer ple municipal de Sant Just amb la participació de Gina Pol (1a tinent d’alcalde). Els temes principals tractats van ser: Nou institut-escola provisional amb mòduls prefabricats a l’antic espai de la brigada, com a embrió fins al trasllat definitiu a Mas Lluí. Pla Local de Joventut aprovat per decret per qüestions de tempos de subvencions, amb línies prioritàries en habitatge, mobilitat nocturna i salut. Debat sobre el SAT (servei externalitzat): condicions laborals, opcions de municipalització o fórmula mixta, i reforç de formació i protocols de seguretat. Polèmica de la foto del butlletí electoral: l’Ajuntament defensa la neutralitat i la igualtat de tracte a totes les candidatures (incloent-hi Vox) per imperatiu legal. "L’Ajuntament ha de garantir el mateix tracte a totes les formacions; no podem discriminar cap candidatura validada democràticament." 1) Nou institut-escola provisional a l’antiga brigada (educació) Què s’hi farà i per què • Creixement demogràfic >20.000 habitants (especialment a Mas Lluí) genera demanda d’I3 i secundària. • El Departament d’Educació descarta ampliar Montserrat per manca d’espai i aposta per crear un embrió d’institut-escola en mòduls al solar de l’antic magatzem municipal (nau al costat del tanatori, prop del polígon). Característiques i calendari • Enderroc total de la nau (aprox. 3.000 m³, 800 m²) i preparació del solar per instal·lar mòduls prefabricats (amb aire condicionat, connectivitat i cobertura; ús provisional). • Posada en marxa prevista pel curs 2024-2025 amb I3 i 1r d’ESO, i un nucli directiu mínim. • El Departament preveu iniciar actuacions cap al febrer vinent un cop el solar sigui net. Durada i ampliacions • Estada als mòduls estimada entre 2 i 4 cursos, segons ritme d’obres a Mas Lluí. • Mòduls ampliables si cal per absorbir cohorts successives (limitats a l’entorn dels 800 m² disponibles). 2) Pla Local de Joventut: aprovació i eixos clau Procediment i participació • Aprovat per decret d’alcaldia (tempos de subvencions), informat al ple per transparència i visibilització de l’acció de govern. • Procés participatiu liderat per Jus Fosalba amb instituts, enquestes i col·lectius de Ciutadania Jove. Línies prioritàries • Enfocament interdepartamental (equipaments, salut, habitatge, etc.). • Prioritats juvenils: - Habitatge: pressió de preus i salaris d’entrada insuficients. - Mobilitat nocturna: retorn segur i més directe, evitant rutes excessivament llargues. - Salut i feina: inclou salut sexual i reproductiva, ocupació i oportunitats. • Pla llest perquè el proper govern el desplegui. 3) SAT: condicions laborals, municipalització i seguretat Model de gestió i opcions • Servei actualment externalitzat; debat recurrent sobre municipalització. • Complexitats de municipalitzar: absorció de personal, necessitats de concurs públic, gestió i logística (horaris variables, caps de setmana, coordinació, neteja, serveis complementaris). • Fórmula mixta possible: consorci públic-privat que alleugereixi la lògica de rendibilitat i millori l’entorn laboral. Condicions i supervisió • Sector amb convenis baixos i riscos d’infravaloració; cal millor acompanyament. • Supervisió municipal contínua via treballadora social encarregada del contracte. Formació i protocols en casos complexos • Davant d’usuaris amb demències agressives o salut mental, garantir el servei amb seguretat: - Anar dues persones a domicili si cal. - Formació específica en contenció verbal i gestió de conflictes. - Protocol clar per avisar policialment si hi ha risc. 4) Butlletí electoral: pluralitat, Vox i límits institucionals Marc institucional vs. decisions de partit • L’Ajuntament (butlletí i ràdio municipals) ha de respectar la pluralitat i no pot excloure cap candidatura validada per la Junta Electoral (inclosa Vox). • Mitjans privats (p. ex. revistes locals) poden seleccionar qui conviden; l’Ajuntament, no. • Els partits poden signar manifestos i actuar en conseqüència, però l’Administració ha de mantenir la neutralitat i l’igual tracte. 5) Cloenda: aprovacions i clima de diàleg • Tots els punts del ple van ser aprovats, malgrat un govern en minoria, gràcies a la negociació amb diversos grups. • Es destaca el bon to i diàleg a Sant Just respecte a altres municipis. • La ràdio municipal anuncia debats i cobertura per a les 9 candidatures durant la campanya.

Resum principal Entrevista a Sergi Seguí (ERC) sobre l’actualitat municipal de Sant Just Desvern: processos participatius, habitatge i planificació a la Bonaigua i Mas Lluí, equipaments educatius i de salut, gestió d’equipaments com Can Freixas, pagaments de subvencions i criteris de presència institucional en període preelectoral. "El que calia saber era el cost que tindria cada opció [...] aquestes informacions són bàsiques en un procés participatiu" 1) Procés participatiu “Repensem la Bonaigua” i costos Reclam de transparència: ERC exigeix dades de costos de totes les opcions (no fer res, opcions 1 i 2) abans de posicionar-se. Principi clau: la ciutadania ha de decidir amb informació completa; sense xifres, el debat queda coix. 2) Model de barri a Mas Lluí: mixt, no exclusiu Actualitzar planejament de fa 20 anys per adaptar-lo a la realitat actual. Evitar un barri exclusiu: ERC defensa un barri mixt amb HPO, espais comercials i accés per al jovent del municipi. Dilema densitat vs. preservació: Més alçada/densitat → possibilita habitatge assequible (lloguer, HPO). Mínima densitat → l’Ajuntament renuncia a part d’HPO; té cost social, no només econòmic. 3) Bases d’accés a l’habitatge públic: més flexibilitat Aprenentatges del sorteig de Mas Lluí (24 habitatges): calen bases més flexibles que contemplin diversitat de realitats. Possibilitat d’incloure grups d’amics que comparteixin pis, no només unitats familiars clàssiques. 4) Institut-Escola a Mas Lluí i mòduls prefabricats Prioritat al projecte educatiu per sobre de l’edifici: ERC hauria acceptat l’IES fa dos cursos, fins i tot amb mòduls. Responsabilitat compartida en els retards: Departament d’Educació i tramitació municipal (cessió del solar lliure de càrregues) no prou àgils. 5) CAP i ampliació de serveis de salut 30 anys de demanda d’ampliació de l’ambulatori sense èxit: cal autocrítica local i persistència amb la Generalitat. Objectiu: incloure l’ampliació als pressupostos d’inversió i que sigui de “espais i serveis”, no només metres quadrats. El CUAP de Torreblanca anunciat no s’ha materialitzat. 6) Subvencions i pagaments extraescolars Denúncia de retards (fins a 9 mesos). Després de fer-ho públic, el consistori respon que “es paga la setmana vinent”; segueix pendent de confirmació. 7) Can Freixas i el Casal Popular La Sala Acció reivindicativa per un espai autogestionat; ERC: Comparteix l’objectiu, però no que hagi de ser necessàriament a Can Freixas, ni que la gestió sigui exclusiva d’una entitat. Proposa debat obert i serè sobre usos i gestió d’equipaments post-pandèmia, amb ciutadania i entitats. Sense acords tancats; caldrà calendari i mètode de diàleg. 8) Polèmica del bolletí i presència de Vox Criteri d’ERC: l’Ajuntament és de tothom; no pot excloure partits de la foto institucional si es convida altres sense representació prèvia. Pacte antifeixista (signat pels partits, no per l’Ajuntament): No acceptar vots de Vox per a l’alcaldia. Ignorar-los en el ple i en l’acció política, però no forçar la seva exclusió institucional en materials neutrals. Debat electoral de la ràdio: hi aniran tots els partits; cada força decidirà com interactuar. Idees clau Transparència i costos com a base de la participació. Habitatge mixt i assequible com a prioritat social. Flexibilitat normativa per adaptar-se a noves realitats d’accés a l’habitatge. Projectes educatius per davant de l’edificació; mòduls com a solució temporal. Autocrítica municipal i pressió coordinada a la Generalitat en salut. Debat obert sobre usos d’equipaments i governança comunitària. Neutralitat institucional vs. compromisos polítics en la lluita antifeixista.

Resum general En aquesta conversa al magazine matinal de Ràdio d’Esvern, la presentadora Mariona entrevista Aleix Abadia (CUP Sant Just). Es repassen la decisió de la CUP de presentar-se, el model de relleus al càrrec de regidor per evitar el personalisme, el debat sobre participació ciutadana i urbanisme (Plaça de la Pau i zona de la Bona Aigua), l’obertura de la nova escola bressol pública, la polèmica sobre la foto del butlletí amb Vox malgrat un manifest antifeixista, i el paper de les subvencions a entitats. Al tram final, hi ha una pausa musical i informació pràctica de la campanya «Sant Jordi té premi». "No venim a prometre grans promeses, sinó que el que venim a prometre és lluita." Temes principals 1) Candidatura de la CUP i relleus institucionals • La CUP confirma la seva presentació després d’un balanç positiu amb la base i simpatitzants. • Model de relleus per evitar el personalisme: Abadia liderarà la campanya i farà d’“enllaç” per donar pas a noves persones (menciona Anna Vilanova i Lluc Tost). • Objectiu: lluita a les institucions i al carrer, amb mobilització popular i propostes de canvi estructural. "Trencant aquesta idea del polític professional i del personalisme." 2) Plaça de la Pau i processos participatius • Crítica al procés participatiu: percebut per veïns com una “gincama” més que no pas decisori. • Disconformitat amb la pista esportiva al centre: més ciment, més soroll i pèrdua d’espai per activitats d’entitats (com l’Esplai). • Proposta: consultes populars vinculades a final de procés i menys dirigisme; impulsar pressupostos participatius i mecanismes de participació directa. 3) Urbanització a la zona de la Bona Aigua (Bòbila) • Context: moratòria anterior sobre terrenys de Núñez i Navarro; el govern reobre el debat amb un procés participatiu sense l’opció de no edificar. • Crítica a una “urbanització vestida de verd” i de caràcter elitista. • Posició de la CUP: edificació zero a la zona (o que es voti si construir o no) i crida a la mobilització veïnal per defensar la Vall de Collserola i entorns. • Sobre indemnitzacions/expropiacions: no quantificades; prioritzar pressió popular i repensar “marcs mentals” davant els límits institucionals. 4) Nova escola bressol pública • Alta demanda fa avançar l’obertura completa al setembre. • La CUP ho celebra i recorda que abans hi havia manca d’oferta pública i tancament d’algunes privades que van tensionar el servei. 5) Foto del butlletí i manifest antifeixista • Després de signar un manifest antifeixista (30 de març), es convida Vox a la foto corporativa del butlletí. • La CUP rebutja la normalització de l’extrema dreta i decideix no participar a la foto. • Missatge a la resta de partits: coherència entre el que s’aprova i el que es fa; millor no fer la foto que donar visibilitat a Vox. "És prioritari que no normalitzem la presència a l’extrema dreta." 6) Subvencions a entitats i clientelisme • Reivindicació de les subvencions com a dret finançat amb diners públics, no com un “favor”. • Alertes sobre possibles dinàmiques de clientelisme i por d’algunes entitats a reivindicar-se per no “perdre” ajuts. 7) Cloenda i crida a l’organització • Missatge final: més que vots, cal organització al poble. Lema: “la gent que lluiti”. 8) Informació de servei: «Sant Jordi té premi» • Resum de la campanya comercial (11–23 d’abril): compra de roses i llibres en comerços adherits per entrar a sorteig de vals de 20€. • Instruccions, establiments participants i timing del sorteig (a les 12:15). Idees clau • Relleus i antipersoanlisme com a model polític de la CUP. • Participació directa: consultes, pressupostos participatius i menys dirigisme. • Defensa del territori: oposició a l’urbanisme elitista i crida a la mobilització. • Coherència antifeixista: no normalitzar Vox ni en fotos institucionals. • Serveis públics: celebració de la nova escola bressol per cobrir la demanda. • Subvencions: trencar la cultura del “favor” i garantir la llibertat d’expressió d’entitats.

Entrevista a la Biblioteca Joan Margarit Sant Jordi: balanç i portes obertes • Jornada amb molt bona assistència i temps favorable. • Espectacle infantil “Una carretada de contes” a l’aire lliure, amb èxit de públic. • Jornada de portes obertes: descoberta de l’espai i serveis (sense préstec) per a nous visitants. Programació infantil i tallers • Avui: taller familiar “Fem un bon paper” (projecte Parcs i Biblioteques), per fer paper reciclat (6–12 anys). • Al maig: conte-taller d’Hervé Tullet “Deixa caure un pinzell” (11/05, 17:30). Lectura en veu alta + taller creatiu. Passaport de Lectura • Guanyadora: Emma Calvo (tablet). Programa d’octubre a abril per engrescar la lectura (6 lectures + enganxines). • Inscripcions a l’octubre per al proper curs. Autor del mes i visibilitat • Autor destacat: Benjamin Black (pseudònim de John Banville). • Estratègies de merchandising i facing per donar visibilitat als llibres. “Els llibres a la vista són els que més s’agafen.” Clubs de lectura (maig–juny) • Dijous (04/05): “Por encima de la lluvia” (Víctor del Árbol); següent: “Junil a les terres dels bàrbars” (Joan-Lluís Lluís). • Dimarts (17/05): “Simón” (Miqui Otero); següent: “Ser un riu” (Bonnie Jo Campbell). • Llegir el teatre (17/05): “Mal de corassó” (Victoria Szpunberg, estrena TNC). • Club infinit (24/05): “Los cuatro acuerdos” (M. Ruiz). • Club en anglès (31/05): “Hamnet” (Maggie O’Farrell). • Novel·la negra (13/06): “Llicència per a matar” (Carmen Posadas). • Places disponibles; tria curada i oberta a debat: “És interessant que no t’agradi un llibre: així en parlem i debatem.” Projectes i comunitat lectora • Prescripció lectora: recomanar des de l’experiència lectora compartida amb usuaris. • Projecte Escriure de Cinema (Diputació): taller amb el crític Miquel Etxarri per aprendre a fer ressenyes (tema: amor obsessiu). • Recomanacions a web, xarxes i Biblioteca Virtual. • Trobada comarcal amb Dolores Redondo (Club del Llibre): experiència propera i enriquidora amb signatura de llibres. Alimentació i esport (Elvira Sánchez) Bases i necessitats • L’alimentació s’adequa a edat, sexe, talla i tipus d’esport. • Força: prioritzar proteïnes (vegetals o animals) i hidratació. Resistència i energia • Per cardio: combinar hidrats d’absorció ràpida i lenta. • En avituallaments: síndria i meló (aigua + hidrats), plàtan (potassi), taronja (vitamina C antioxidant). Electròlits i descans • Equilibri clau: sodi–potassi i calci–magnesi (fonts: integrals, fulles verdes, xocolata). • Vigilar excés de magnesi (pot causar diarrea). • Sons millors amb sopars lleugers i evitar vitamina C a la nit; el triptòfan (proteïnes) ajuda a relaxar. Hàbits, mites i tendències • L’hora d’entrenar, personalitzada: escoltar el cos. • “Operació bikini”: enfocament saludable i sostenible, no dietes extremes. • No demonitzar el gluten sense diagnòstic; evitar efecte rebot i ansietat. • Real food: bona idea inicial (cuina casolana), però evitar extremismes; “No hi ha aliments bons ni dolents, només propietats.”

Resum executiu Entrevista amb Josep Maria Ranyer, regidor de Mobilitat i Seguretat Viària (també de Planificació Territorial, Serveis Generals i Qualitat, i Recursos Humans, i tinent d’alcaldia), centrada en: • Balanç de Sant Jordi a Sant Just i l’ambient a Can Ginestà • Seguretat viària i prioritat del vianant a la via pública (reforma de l’entorn de la Bonaigua) • Xarxa ciclista i Ambici: ampliacions, connexions metropolitanes i ús rècord • Política sobre patinets elèctrics: criteris i ordenació • Gestió de plagues en context de sequera i canvi climàtic • Mesures per la sequera: hàbits, piscines i escenaris de restricció • Projectes municipals en curs i calendari de gestió Temes principals Sant Jordi a Sant Just • Celebració molt concorreguda i exitosa; Can Ginestà, per moments, col·lapsada per l’afluència. • Recuperació plena després de Covid i de l’any de pedregada. • Activitats diverses: espectacles infantils, música, ballada de sardanes i parades de llibreters i entitats. • A Barcelona, vendes +5% (referència metropolitana) i bon ambient també a Sant Just. “Hi ha haver moments en què Can Ginestà estava com col·lapsat.” Seguretat viària i prioritat del vianant (Bonaigua) • Càmeres a la via pública que detecten vehicles vinculats a activitats il·lícites (coordinació amb Mossos i policia local). • Desenvolupament del Pla de Mobilitat Urbana amb el principi clau: primer el vianant, després transport públic, després mobilitat elèctrica individual i, per últim, el cotxe. • Reforma de l’entorn del complex de la Bona Aigua per crear camins segurs, ordenar l’aparcament i reduir conflictes vianant-cotxe; es constata el dèficit de transport públic a la zona de l’institut i la Bonaigua. “El cotxe és com els gasos: per més espai que li donguis, l’ocupa tot.” Xarxa ciclista i Ambici • Doble d’espai de carril bici segregat en el mandat; inversió comparable a ciutats fins a 4 vegades més grans. • Nova passera que connecta Majuí amb el barri sud i projecte (conveni amb l’AMB) per a un carril bici a la Riera de Sant Jus, unint Parc de Torreblanca amb Collserola. • Ambici amb ús molt alt: Sant Just té el percentatge d’altes més gran vs població; l’estació del Parador és la número 1 d’ús a tota l’AMB. • Ampliació al setembre amb 3 estacions (mercat, part sud i Baixolell). • Intermodalitat: estació de transferència amb el Bicing de Barcelona (zona Facultat d’Econòmiques – Palau Reial, Diagonal). • Relleu: endarreriments de connexió elèctrica obliguen a canvi de bateries; l’alta demanda és el “millor” problema. Patinets: criteri i ordenació • No s’ha apostat pel servei de patinet compartit local: caldria dimensió metropolitana i el model sense ancoratge genera desordre a voreres i barreres d’accessibilitat. • Ús privat permès amb normes: calçada o carril bici, mai vorera; limitació de velocitat, sense trucatge i una sola persona per vehicle. Plagues urbanes i acció ciutadana • Servei especialitzat externalitzat amb prevenció i fumigacions anticipades. • La sequera redueix el flux al clavegueram i afavoreix paneroles i d’altres; s’han reforçat tractaments. • La ciutadania disposa de informació i canals (web i Serveis de Via Pública/Medi Ambient) per saber què fer en l’àmbit privat i com avisar en l’espai públic. Sequera i mesures locals • Marc regulador de la Generalitat amb escenaris graduals; s’espera un estiu sec. • Focus en reduir consums i en piscines comunitàries: promoure sistemes tancats de recirculació/depuració per evitar reomplerts. • Priorització de l’aigua de boca en escenaris d’estrès hídric. • Sant Just té consum per càpita alt (densitat de piscines); objectiu: evitar mesures més dures amb consciència i eficiència. • Distinció entre piscines comunitàries (com a refugi climàtic) i privades (relació consum/usuari menys eficient). Projectes municipals i calendari • Primera meitat d’any dedicada a endreçar pressupost i finançament; segona, a licitacions i execució. • Obres clau en curs: Escola Bressol i Ateneu. • L’activitat no s’atura per les eleccions; cal recuperar ritme després de la pandèmia. Falques i contingut fora d’entrevista Falques institucionals i promos • Campanya de la Generalitat sobre sequera: “Cada gota compta”. • Promos de programes de sardanes i música a Ràdio d’Esvern. Campanya “Treu la llengua” • Guia per a l’activisme pel català en àmbits quotidians i xarxes. Música i tancament • Emissió del tema “I Don’t Want to Miss a Thing” i tancament reiterat amb “Fins demà!”. • Falques finals: 112 davant l’ictus, acreditació de competències, esport femení, FP, voluntariat per la llengua, i recursos d’atenció a les dones.